ndex

1 Lgica i fonamentaci

2 Teoria de Conjunts
Conjunts
Multiconjunts
Relacions
Funcions

3 Aritmtica

4 Combinatria

5 Teoria de Grafs

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 1 / 33

 Teoria de Conjunts Conjunts

Conjunts

Conjunts i elements
I Conjunt: Objecte matemtic bsic (no es defineix a partir daltres)
I T sentit demanar si un element pertany o no al conjunt

x A, o x
/A
I Es descriu per:
I Enumeraci delements:
A = {a1 , . . . , an }
I Propietat definitria:
A = {x | P (x)}
I Operacions amb altres conjunts
I s irrellevant lordre i el nombre de cops que apareixen els elements

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 2 / 33

 Teoria de Conjunts Conjunts

Exemple
I A = {1, 2, 3, 4, 5},
I B = {n | n s enter parell i major que 1} = {2, 4, 6, . . . }
I C conjunt de paraules catalanes

Conjunts habituals
I Nombres naturals: N = {0, 1, 2, 3, . . . }
I Nombres enters: Z = {. . . , 3, 2, 1, 0, 1, 2, 3, . . . }
I Interval de mida n: [n] = {1, . . . , n}

Conjunt buit
Conjunt que no cont cap element

= {}

Compleix que x s sempre fals

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 3 / 33

 Teoria de Conjunts Conjunts

Comparaci de conjunts
I Igualtat: A = B si tenen els mateixos elements

A = B x [(x A) (x B)]

I Inclusi: A B (A s subconjunt de B, A est incls dins B) si tot element

de A ho s de B

A B x [(x A) (x B)]

I Inclusi estricta: A ( B A B (A s subconjunt propi de B, A est incls

estrictament dins B) si A B i A 6= B

Observaci
I No confondre A ( B amb A * B
I Es t que A = B (A B B A)

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 4 / 33

 Teoria de Conjunts Conjunts

Exemple
Considerem els conjunts:
I A = {n | n s un enter parell},
I B = {n | n s un enter mltiple de 4},
I C = {n | n s un enter i (1)n = 1}.
Aleshores:
B A, A=C

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 5 / 33

 Teoria de Conjunts Conjunts

Equipotncia i cardinal
I Dos conjunts sn equipotents si tenen mateix nombre delements (cardinal)
I Ms formalment: Si hi ha bijecci entre els seus elements
I Notaci: A B |A| = |B|

Conjunts finits i conjunts infinits

I Conjunt finit: equipotent a algun [n] (n = |A|)
I Ms formalment: infinit si s equipotent a subconjunt propi; altrament, s
finit

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 6 / 33

 Teoria de Conjunts Conjunts

Operacions amb conjunts

Si A, B conjunts dins univers :
I Intersecci: Elements que pertanyen als dos

A B = {x | (x A) (x B)}

I Uni: Elements que pertanyen a algun dels dos

A B = {x | (x A) (x B)}

I Complement: Elements que no pertanyen al conjunt

A = {x | x
/ A}

I Diferncia: Elements que pertanyen al primer per no al segon

A \ B = {x | (x A) (x
/ B)}

I Diferncia simtrica: Elements que pertanyen a un per no a laltre

A 4 B = (A \ B) (B \ A).
Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 7 / 33
 Teoria de Conjunts Conjunts

Exemple
Si A = {1, 2, 3, 4} i B = {2, 3, 5, 7}, amb = N:
I A B = {1, 2, 3, 4, 5, 7}
I A B = {2, 3}
I A = {n N | n > 4}
I A \ B = {1, 4}
I A 4 B = {1, 4, 5, 7}

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 8 / 33

 Teoria de Conjunts Conjunts

Observaci
I La uni (i intersecci) sestenen a famlies finites...

ABC

...o infinites [
Ai
iI

I La uni es diu disjunta si els conjunts tenen intersecci buida:

A t B = A B, si A B =

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 9 / 33

 Teoria de Conjunts Conjunts

Producte cartesi
I Si A, B conjunts: A B conjunt de parells ordenats:

A B = {(a, b) | a A, b B}

I Notaci: A2 = A A = {(a1 , a2 ) | a1 A, a2 A}
I Es generalitza a:
A1 A2 A3
i
(n)
An = A A A

Exemple
Si A = {1, 2, 3, 4} i B = {2, 3, 5, 7}:
I A B = {(1, 2), (1, 3), (1, 5), (1, 7), (2, 2), (2, 3), (2, 5), (2, 7), (3, 2),
(3, 3), (3, 5), (3, 7), (4, 2), (4, 3), (4, 5), (4, 7)}
I A2 = {(1, 1), (1, 2), (1, 3), (1, 4), (2, 1), (2, 2), (2, 3), (2, 4), (3, 1),
(3, 2), (3, 3), (3, 4), (4, 1), (4, 2), (4, 3), (4, 4)}

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 10 / 33

 Teoria de Conjunts Conjunts

Conjunt de parts dun conjunt

I Parts de A: P(A) conjunt format pels subconjunts de A
I Ull!!! Els elements (de P(A)) sn subconjunts (de A)
I i A sn sempre elements de P(A)

Exemple
Si A = {1, 2, 3, 4}:

I P(A) = , {1}, {2}, {3}, {4}, {1, 2}, {1, 3}, {1, 4}, {2, 3}, {2, 4}, {3, 4},

{1, 2, 3}, {1, 2, 4}, {1, 3, 4}, {2, 3, 4}, {1, 2, 3, 4}

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 11 / 33

 Teoria de Conjunts Conjunts

Particions
I Partici dun conjunt A: Famlia de subconjunts {Ai }iI de A t.q. tot
element de A pertany a un i noms un subconjunt de la famlia
I Equivalentment:
[
A= Ai , Ai Aj = (i 6= j)
iI

I Una partici {Ai }iI refina una partici {Bj }jJ si tot Ai s subconjunt
dalgun Bj

Exemple
Considerem X = {1, . . . , 10}. Les famlies:

A1 = {1, 3, 5, 7, 9}, A2 = {2, 4, 6, 8, 10}

i
B1 = {1, 5}, B2 = {3, 7}, B3 = {9}, B4 = {2, 4, 6, 8, 10}
sn particions de X, i la partici {Bi } s un refinament de la partici {Ai }.
Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 12 / 33
 Teoria de Conjunts Conjunts

Lleis dequivalncia
I Lleis commutatives:
I Lleis didentitat:
AB =BA
A=A
AB =BA
A=A
I Lleis associatives:
I Lleis de dominaci:
A (B C) = (A B) C
A=
A (B C) = (A B) C
A=
I Lleis de De Morgan:
I Lleis didempotncia:
AB =AB
AA=A
AB =AB
AA=A
I Lleis del tercer excls:
I Llei de doble complement:
AA=
A=A
AA=

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 13 / 33

 Teoria de Conjunts Multiconjunts

Multiconjunts

Multiconjunt
I Idea: Estendre el concepte de conjunt per a admetre elements amb
multiplicitat
I Cada a A apareix amb multiplicitat mA (a) > 0
I Si a
/ A, posem mA (a) = 0

Exemple
Considerem el multiconjunt A = {1, 1, 1, 2, 2, 4, 5, 5}, on la multiplicitat que
apareix en la descripci s la seva multiplicitat en el multiconjunt. Aleshores:

mA (1) = 3, mA (2) = 2, mA (3) = 0, mA (4) = 1, mA (5) = 2.

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 14 / 33

 Teoria de Conjunts Multiconjunts

Comparaci i operacions amb multiconjunts

Sestenen tenint en compte multiplicitats
I Igualtat: A = B x[mA (x) = mB (x)]
I Inclusi: A B x[mA (x) mB (x)]
I Uni: mAB (x) = max(mA (x), mB (x))
I Intersecci: mAB (x) = min(mA (x), mB (x))
I Diferncia: mA\B (x) = max(0, mA (x) mB (x))
P
I Cardinal: |A| = aA mA (a)

Exemple
Si A = {1, 1, 1, 2, 2, 4, 5, 5} i B = {1, 2, 2, 2, 2, 3, 3, 5, 5, 7}:

A B = {1, 1, 1, 2, 2, 2, 2, 3, 3, 4, 5, 5, 7}
A B = {1, 2, 2, 5, 5}
A \ B = {1, 1, 4}

|A| = 8 |B| = 10 |A B| = 13 |A B| = 5
Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 15 / 33
 Teoria de Conjunts Relacions

Relacions
Relacions entre conjunts
I A, B conjunts; relaci entre A i B: R A B
I Diu quins parells delements (un de A i un de B) estan relacionats
I Notaci: a R b si (a, b) R; a 6R b si (a, b)
/R

Propietats
Si R relaci de A amb A, R pot ser (o no):
I Reflexiva: a : a R a
I Irreflexiva: a : a 6R a
I Simtrica: a, b : a R b b R a
I Asimtrica: a, b : a R b b 6R a
I Antisimtrica: a, b : a R b b R a a = b
I Transitiva: a, b, c : a R b b R c a R c
I Intransitiva: a, b, c : a R b b R c a 6R c
Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 16 / 33
 Teoria de Conjunts Relacions

Exemple
Considerem les relacions segents sobre el conjunt A = {1, 2, 3, 4}:

R1 = {(1, 1), (1, 2), (2, 1), (2, 2), (3, 4), (4, 1), (4, 4)},
R2 = {(1, 1), (1, 2), (2, 1)},
R3 = {(1, 1), (1, 2), (1, 4), (2, 1), (2, 2), (3, 3), (4, 1), (4, 4)},
R4 = {(2, 1), (3, 1), (3, 2), (4, 1), (4, 2), (4, 3)},
R5 = {(1, 1), (1, 2), (1, 3), (1, 4), (2, 2), (2, 3), (2, 4), (3, 3), (3, 4), (4, 4)},
R6 = {(3, 4)}.

Aleshores:
I La propietat reflexiva es compleix per a R3 i R5 .
I La propietat irreflexiva es compleix per a R4 i R6 .
I La propietat simtrica es compleix per a R2 i R3 .
I La propietat asimtrica es compleix per a R4 i R6 .
I La propietat antisimtrica es compleix per a R4 , R5 i R6 .
I La propietat transitiva es compleix per a R4 , R5 i R6 .
Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 17 / 33
 Teoria de Conjunts Relacions

Observaci
I La negaci de la propietat reflexiva no s la propietat irreflexiva
I Anlogament per a simtrica i asimtrica/antisimtrica

Clausura
Donada una relaci R i una propietat P (simtrica, reflexiva,...):
I La clausura de R respecte P s la ms petita relaci que cont R i t la
propietat P
I Equiv: Intersecci de totes les relacions que contenen R i compleixen la
propietat P
I Ull!!! No sempre existeix

Exemple
La clausura transitiva de R1 s {(1, 1), (1, 2), (2, 1), (2, 2), (3, 4), (4, 1), (4, 4),
(3, 1), (3, 2), (4, 2)}

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 18 / 33

 Teoria de Conjunts Relacions

Relacions dordre parcial

I Una relaci s dordre parcial si s: Reflexiva, antisimtrica i transitiva
I Normalment sindica per la relaci:
I a b i b a sn notacions equivalents
I a < b (o b > a) indica a b i a 6= b
I Un conjunt parcialment ordenat (o poset) s un conjunt amb relaci dordre
parcial

Exemple
I Els enters amb lordre habitual s un poset
I Els enters amb la divisibilitat s un poset
I El conjunt de parts dun conjunt amb la inclusi s un poset

Observaci
A un poset pot haver-hi elements no comparables:
I A Z amb la divisibilitat, 2 - 3 i 3 - 2

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 19 / 33

 Teoria de Conjunts Relacions

Diagrama de Hasse
I Manera de representar un poset
I Posar un node per a cada element
I Posar un arc (fletxa) entre un node a i un node b si:
I ab
I No hi ha cap altre c amb a c b

Exemple
18 36

6 9 12 18

2 3 2 3

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 20 / 33

 Teoria de Conjunts Relacions

Mnims i minimals
Un element a dun poset s
I minimal si no hi ha cap b amb b a

I mnim si tot b compleix a b

Observaci
I El fet de poder existir elements no comparables fa que no sigui el mateix
mnim i minimal
I Si existeix mnim, s nic i s tamb minimal
I A un conjunt finit sempre existeixen minimals

Exemple
A S = {2, 3, 6, 9, 18} amb la relaci de divisibilitat: 2 i 3 sn elements minimals;
no t mnim

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 21 / 33

 Teoria de Conjunts Relacions

Mxims i maximals
Un element a dun poset s
I maximal si no hi ha cap b amb a b
I mxim si tot b compleix b a

Observaci
I El fet de poder existir elements no comparables fa que no sigui el mateix
mxim i maximal
I Si existeix mxim, s nic i s tamb maximal
I A un conjunt finit sempre existeixen maximals

Exemple
A S = {2, 3, 6, 9, 18} amb la relaci de divisibilitat: 18 s el mxim

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 22 / 33

 Teoria de Conjunts Relacions

Fites inferiors i nfims

Un element a dun poset (S, ) s
I Fita inferior dun subconjunt T si tot b T compleix a b
I nfim dun subconjunt T si s fita inferior i tota altra fita inferior a0 compleix
que a0 a

Exemple
A S = {2, 3, 12, 18, 36} amb la relaci de divisibilitat: 2 i 3 sn fites inferiors del
subconjunt {12, 18}, per no hi ha nfim

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 23 / 33

 Teoria de Conjunts Relacions

Fites superiors i suprems

Un element a dun poset (S, ) s
I Fita superior dun subconjunt T si tot b T compleix b a
I Suprem dun subconjunt T si s fita superior i tota altra fita superior a0
compleix que a a0

Exemple
A S = {2, 3, 12, 18, 36} amb la relaci de divisibilitat: 18 s fita superior del
subconjunt {12, 18}, i s el seu suprem

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 24 / 33

 Teoria de Conjunts Relacions

Relacions dequivalncia
I Una relaci s dequivalncia si s reflexiva, simtrica i transitiva
I Normalment sindiquen per , ', =, , =
I Classe dequivalncia dun element:

[a] = {x A | a x}

a s un representant de la seva classe

I Dos elements estan relacionats si, i noms si, tenen la mateixa classe
I Les classes dequivalncia formen una partici del conjunt
I Recprocament, tota partici indueix una relaci dequivalncia:
a b si a i b pertanyen al mateix subconjunt de la partici
I El conjunt de classes dequivalncia sanomena conjunt quocient: A/

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 25 / 33

 Teoria de Conjunts Relacions

Exemple
Considerem Z i fixem un enter N
I a, b sn congruents mdul N , a b (mod N ), si N | a b

I Equiv. proporcionen el mateix residu al fer-ne la divisi euclidiana amb divisor

N.
I La congruncia mdul N s una relaci dequivalncia.
I Hi ha N classes dequivalncia, i es poden prendre com a representants
daquestes els enters 0, . . . , N 1.
I El conjunt quocient sindica per Zn o Z/nZ

Z/nZ = {[0], [1], . . . , [n 1]}

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 26 / 33

 Teoria de Conjunts Funcions

Funcions

Funcions
I Una funci amb domini A i codomini B

f :AB

s una forma dassignar a cada a A un nic element f (a) B

a 7 f (a)

I El seu graf s la relaci {(a, f (a))|a A} A B

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 27 / 33

 Teoria de Conjunts Funcions

Imatges i antiimatges
I La imatge dun element s un element

a A, f (a) B

I La imatge dun subconjunt s un subconjunt

S A, f (S) = {f (s)|s S} B

I El conjunt imatge s

Im(f ) = f (A) = {f (a)|a A} B

I La antiimatge dun element s un subconjunt

b B, f 1 (b) = {a A | f (a) = b} A

I La antiimatge dun subconjunt s un subconjunt

T B, f 1 (T ) = {a A | f (a) T } A

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 28 / 33

 Teoria de Conjunts Funcions

Exemple
I Funci caracterstica: Donat conjunt A i subconjunt B A, la funci
caracterstica de B s
(
1 si a B
B : A {0, 1}, B (a) =
0 si a
6 B

I Funci modular:
I Donat un n N, la funci de residu mdul n,

Z {0, . . . , n 1}, k 7 k mod n

assigna a cada enter k el residu que resulta en dividir-lo per n

I Lantiimatge dun l {0, . . . , n 1} qualsevol s el conjunt denters
{. . . , 2n + l, n + l, l, n + l, 2n + l, . . .}.
I Dos enters diferents k, k0 tenen la mateixa imatge ssi tenen el mateix residu
mdul n; equivalentment, ssi n | k k0 .

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 29 / 33

 Teoria de Conjunts Funcions

Tipus distingits
Una funci f : A B s:
I injectiva si (equiv.):
I Tot b B t, com a molt, una antiimatge
I Elements diferents de A tenen imatges diferents
I Si f (a) = f (a0 ), aleshores a = a0
I exhaustiva si (equiv.):
I Tot element b B t almenys una antiimatge
I Im(f ) = B
I bijectiva si (equiv.):
I s injectiva i exhaustiva
I Tot element b B t una i noms una antiimatge

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 30 / 33

 Teoria de Conjunts Funcions

Exemple
I f : Z Z donada per f (n) = n2 no s ni injectiva ni exhaustiva
I f : N N donada per f (n) = n2 s injectiva, per no exhaustiva
I f : Z N donada per f (n) = |n| s exhaustiva per no injectiva
I f : Z Z donada per f (n) = n + 3 s bijectiva

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 31 / 33

 Teoria de Conjunts Funcions

Composici de funcions
I Si f : A B i g : B C sn funcions, la composici s


g f : A C, a 7 (g f )(a) = g f (a)

I Si f : A A s funci, es pot composar amb ella mateixa:

f 2 = f f : A A, a 7 f 2 (a) = f (f (a))

I en general:
(n)
f n = f f : A A, a 7 f n (a) = f (f (. . . f (a) . . . ))

Exemple
Prenem f : Z Z donada per f (n) = n + 1:
I f 2 (n) = f (f (n)) = f (n + 1) = (n + 1) + 1 = n + 2
I f k (n) = n + k (exc. dinducci)

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 32 / 33

 Teoria de Conjunts Funcions

Funci inversa
I Si f : A B s bijectiva, es defineix la funci inversa

f 1 : B A, b 7 nic a A amb f (a) = b

I Es caracteritza per

f 1 f = IdA , f f 1 = IdB

Exemple
Prenem f : Z Z donada per f (n) = n + 1:
I La inversa s f 1 : Z Z donada per f 1 (n) = n 1
I Vegem que

(f f 1 )(n) = f (f 1 (n)) = f (n 1) = (n 1) + 1 = n

(f 1 f )(n) = f 1 (f (n)) = f 1 (n + 1) = (n + 1) 1 = n

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 33 / 33

 Teoria de Grafs

Biel Cardona (UIB) Matemtica Discreta 33 / 33