Programacio Balena Blanca

GD Mates 6è EP.
0-05 13/9/05 13:18 Página 6
Guia Didàctica ÍNDEX
PROJECTE BALENA BLANCA
1. Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
2. Principis educatius i didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
3. El Cicle Superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
4. Materials per a l’àrea de Matemàtiques. Cicle Superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Matemàtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
6. Orientacions per a l’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
7. Orientacions per atendre la diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
8. Els eixos transversals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de l’Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea de Matemàtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
3. Continguts de l’àrea de Matemàtiques per al Cicle Superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
4. Objectius referencials de l’àrea de Matemàtiques per al Cicle Superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
PROGRAMACIÓ D’AULA
1. Continguts de Matemàtiques de 6è d’Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

2. Programacions, suggeriments, propostes de treball i solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
AVALUACIÓ
1. Avaluació inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164

2. Avaluació continuada i formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166
3. Avaluació additiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190
4. Solucionari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196
GD Mates 6è EP. 0-05 13/9/05 13:18 Página 7
1. Presentació
2. Principis educatius i didàctics
3. El Cicle Superior
4. Materials per a l’àrea de Matemàtiques. Cicle Superior
5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Matemàtiques
6. Orientacions per a l’avaluació
7. Orientacions per atendre la diversitat
8. Els eixos transversals
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)

1. PRESENTACIÓ
Els materials que us oferim formen part del projecte Balena blanca, un projecte editorial per
a l’Educació Primària dins el marc curricular del Decret 95/1992, de 28 d’abril, pel qual s’es-
tableix l’ordenació curricular de l’Educació Primària (DOGC núm. 1.593, de 13-5-1992).
Aquest projecte també incorpora les orientacions del programa Educació 2000-2004 del
Guia Didàctica
Departament d’Ensenyament.
El projecte editorial Balena blanca és el resultat del treball conjunt de professionals de l’en-
senyament i de l’edició de llibres de text. L’objectiu d’aquest intercanvi de coneixements
i experiències ha estat elaborar un projecte educatiu que té en compte les necessitats for-
matives, tant conceptuals i procedimentals com humanes i socials, de l’alumnat que haurà
d’exercir la ciutadania al començament del segle XXI.
La nostra proposta pretén ser completa, amb la publicació de tots els cursos i de totes les
àrees (Català, Castellà, Matemàtiques, Coneixement del medi natural i social i cultural, Músi-
ca, Plàstica i Religió), llevat de Llengua estrangera; funcional (un sol llibre per a cada àrea);
flexible, per poder atendre les necessitats de cada centre (s’adapta tant a un context urbà
com a un context rural) i per tenir en compte la diversitat d’alumnat; i actual, perquè incor-
pora els nous avenços científics i, sobretot, les TIC (tecnologies de la informació i la comu-
nicació) mitjançant propostes concretes i coordinades.
El nom del projecte reflecteix prou bé la voluntat que l’ha motivat:
balena: suma d’elements del saber i de la vida; guia i protectora; intel·ligència i força; con-
tinent i contingut; espai comú per a la natura, la ciència i la societat.
blanca: absència i suma de colors; principi i final; símbol d’afirmació, de responsabilitat
assumida; concentració i aprenentatge.
8
2. PRINCIPIS EDUCATIUS I DIDÀCTICS
El projecte Balena blanca ha estat coordinat verticalment, per àrees, i horitzontalment, primer
per cicles i després per cursos. Aquesta doble coordinació afecta tant els continguts com la
presència dels eixos transversals i la seqüenciació de les TIC.
D’acord amb les darreres disposicions del Departament d’Ensenyament, us presentem uns
materials que tenen com a objectiu prioritari que tot l’alumnat escolaritzat en cada un dels
cicles d’aquesta etapa educativa assoleixi les competències bàsiques pròpies de cada àrea
en acabar el cicle. Entenem com a competències bàsiques tots aquells coneixements i habili-
tats que permeten a la persona fer un ús funcional dels seus aprenentatges. Dit d’una altra
manera, pensem que no serveix de gaire saber coses si després no se saben aplicar a situa-
cions concretes de la vida real i, a més, d’una manera responsable.
La metodologia que fem servir es fonamenta en el treball helicoïdal de continguts, proce-

diments i actituds, i considera l’alumnat un agent actiu en el procés d’ensenyament-apre-
nentatge, amb l’objectiu que domini l’entorn més proper per tal d’anar cap a entorns més
llunyans. I també creiem que en la societat actual és del tot necessari plantejar activitats que
exercitin l’esforç personal, la constància, la memorització i el gust pels treballs
ben fets, ben presentats i ben acabats.
Els continguts propis del que coneixem com a eixos transversals del currículum no solament
apareixen en activitats concretes; de fet, hem pretès que formessin part de tot el contingut
escrit i visual del projecte, perquè pensem que hom s’impregna de valors i d’actituds amb la
pràctica i l’experiència de cada dia.
Hem plantejat l’atenció a la diversitat de manera que els mestres i les mestres tinguessin les
eines que els permetessin triar el material de reforç i d’ampliació d’acord amb les necessi-
tats de l’alumnat de cada curs.
La incorporació de les TIC a la pràctica diària de l’aula és una necessitat per a tots els cen-
tres. Castellnou Edicions us ofereix una proposta que permet incorporar a la pràctica docent
els recursos que ofereixen la informàtica i les comunicacions com una eina més per
presentar textos, treballs, buscar informació, enviar documents, crear petits arxius, fer càlculs
i gràfics, visitar museus virtualment o escriure música.
9
3. EL CICLE SUPERIOR
Aquest cicle és el darrer de l’Educació Primària, i és també el darrer d’una etapa durant la
qual la majoria d’alumnat s’interessa per aprendre, per conèixer coses d’una manera autò-
noma i responsable.Tot i el risc que comporta generalitzar, podem dir que, en aquest cicle,
tenim al davant un alumnat amb un potencial de fer, ser, pensar i conviure extraordinari.
Guia Didàctica
Al llarg de tot aquest projecte, hem procurat estimular i desenvolupar tota mena de con-
tinguts, però d’una manera molt clara els relacionats amb els procediments i les actituds. Ho
podreu comprovar en aquest cicle, perquè és el final d’un procés, que, de totes maneres,
continua en l’Educació Secundària en la majoria d’àrees.
En el Cicle Superior, educar continua significant fer créixer força en coneixements, molt en
habilitats, molt en capacitats socials i humanes, i molt en autonomia i criteris personals.
Com hem concebut aquests materials? Com els hem organitzat?
En el Cicle Superior –i tenint en compte que a la majoria d’escoles es comença a fer classe
amb professorat especialista d’unes àrees determinades–, ens centrem, d’una banda, en la
coordinació de les dues llengües i, de l’altra, en la coordinació dels dos coneixements del
medi, que ja vam iniciar en el Cicle Mitjà.
En totes les àrees instrumentals, l’objectiu és que l’alumnat, en acabar l’etapa de l’Educació
Primària, assoleixi les competències bàsiques pròpies de l’àrea, d’acord amb les
darreres directrius del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Quines metodologies i didàctiques utilitzem?
Emprem una altra vegada les metodologies definides en el Cicle Inicial i el Cicle Mitjà: l’a-
lumnat ha de ser un subjecte actiu del procés d’aprenentatge i ha d’aprendre d’una mane-
ra amena i alhora sistemàtica.
Les metodologies que utilitzem han de sistematitzar els processos mentals bàsics i anar-los
treballant d’una manera progressiva. Cal tenir en compte que, en aquests processos d’en-
senyament-aprenentatge, els resultats s’aconsegueixen després de treballar en la mateixa
línia durant molt de temps.
10
En el Cicle Superior continuem treballant les metodologies més específiques de cada àrea,
les quals detallem a bastament en l’apartat dedicat a la didàctica i metodologia de l’àrea.
Com treballem els eixos transversals?
Continuem aplicant els principis exposats des del Cicle Inicial. A més, en totes les unitats de
Coneixement del medi –natural, i social i cultural– hem dedicat uns apartats a presentar acti-
vitats que motivin la reflexió i la presa de decisions respecte a una sèrie de continguts rela-
cionats amb la convivència, la tolerància, la pau, l’esforç personal, el gust per les coses ben
fetes, la conservació i la protecció de l’entorn i del medi ambient, i el creixement sostenible.
Com treballem la diversitat?
L’atenció a la diversitat de l’alumnat es du a terme a través d’unes activitats específiques i

diferents de les del llibre de l’alumnat, que hem recollit en un quadern d’activitats comple-
mentàries (QUAC) o en la mateixa guia didàctica.
Com hem introduït les TIC?
L’objectiu és que, en acabar el cicle, tots els nois i les noies siguin capaços d’expressar-se per
escrit, en català i en castellà, d’una manera clara i ordenada, tant a mà com amb l’ordinador.
També hauran de saber buscar informació, crear petits arxius, comunicar-se i enviar-se do-
cuments, i, fins i tot, iniciar-se en la representació gràfica i el càlcul per mitjà de
les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Agrairem els vostres suggeriments
i comentaris sobre aquesta iniciativa (www.castellnouedicions.com).
11
4. MATERIALS PER A L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES.

CICLE SUPERIOR
Per a l’alumnat:
Guia Didàctica
Per al professorat:
✓ Una guia didàctica organitzada en diversos

Guia Didàctica
ÍNDEX
1.
2.
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Principis educatius i didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
apartats com ara: Projecte Balena blanca, Projec-
3. El Cicle Superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
te curricular i Programació d’aula –que inclou la

4. Materials per a l’àrea de Matemàtiques. Cicle Superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Matemàtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
6. Orientacions per a l’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
7. Orientacions per atendre la diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
8. Els eixos transversals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de l’Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea de Matemàtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
3. Continguts de l’àrea de Matemàtiques per al Cicle Superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
programació de cada unitat, les propostes d’ava-
4. Objectius referencials de l’àrea de Matemàtiques per al Cicle Superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
1. Continguts de Matemàtiques de 6è d’Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

2. Programacions, suggeriments, propostes de treball i solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
luació i el solucionari de les activitats.
AVALUACIÓ
✓ Un CD amb la guia didàctica, la programació d’àrea

1. Avaluació inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164
2. Avaluació continuada i formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166
3. Avaluació additiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190
4. Solucionari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196
i la programació d’aula.
✓ Un quadern d’activitats complementàries

(QUAC) per atendre la diversitat d’alumnat d’una
manera més concreta. S’hi ofereixen activitats de
reforç i d’ampliació tant per al gran grup de clas-
se com per a aquell alumnat que té un ritme d’a-
prenentatge més lent o aquell que progressa més
ràpidament que la majoria.Totes es poden foto-
copiar.
✓ Un quadern d’avaluació i seguiment (QUAS):
• que permet portar el control de tutoria (fitxa

de l’alumnat, horaris, entrevistes…);
• que permet registrar el resultat dels controls

trimestre a trimestre.
12
5. DIDÀCTICA I METODOLOGIA DE L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES
Justificació
D’acord amb les darreres disposicions del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de

Catalunya que diuen que «L’objectiu prioritari de l’educació per a tothom és el de garantir
que tota persona que resideixi a Catalunya adquireixi aquelles competències bàsiques que
li han de permetre progressar de forma autònoma i integrar-s’hi socialment i laboralment»,
Castellnou us ofereix una proposta editorial per a l’àrea de Matemàtiques que té com a
objectiu que tot l’alumnat assoleixi les competències bàsiques pròpies de l’àrea al final de
cada cicle i, en darrer terme, al final de l’etapa.
Entenem com a competència bàsica la capacitat d’usar funcionalment el coneixement, és

a dir, de posar en pràctica de forma integrada en contextos i situacions diferents els conei-
xements, les habilitats i els trets de la personalitat adquirits.
Els llibres de text del projecte Balena blanca pretenen proporcionar-vos els recursos
i les activitats específiques i necessàries per tal d’aconseguir que tot l’alumnat pugui arribar
al coneixement dels conceptes i procediments matemàtics, al mateix temps que asseguren
l’ús funcional de la matemàtica.
Didàctica i metodologies
Generals a tots els blocs:
a) Seguim una programació cíclica, és a dir, cada contingut es treballa en tots els cicles,
reprenent-lo, ampliant-lo, tant pel que fa a l’abstracció com al càlcul i a la contextualització
(anirem de les situacions més properes a l’entorn de l’alumnat a les més llunyanes). Aquest
mètode de treball ens facilitarà la construcció progressiva i sòlida de les habilitats matemà-
tiques bàsiques.
b) Contextualitzem totes les activitats de cada tema dins d’un marc social, cultu-
ral o natural per tal de facilitar un aprenentatge matemàtic de tipus funcional. El context
matemàtic de cada unitat està relacionat amb els temes que es treballen a Coneixement del
medi.
13
c) Hem apostat per un predomini de la metodologia inductiva (construcció dels apre-

nentatges a partir de l’observació i del raonament) sobre la deductiva, tot i que en algun
cas podreu observar que hem utilitzat mètodes deductius.
d) En el llibre de l’alumnat hi trobareu activitats en què els nens i les nenes han d’experi-
mentar i manipular elements. Si necessiteu més activitats d’aquest tipus, en trobareu a la
Guia Didàctica
guia didàctica corresponent.
Bloc a bloc i apartat a apartat:
Numeració
Per treballar aquest bloc cal tenir molt present que, tot i que els nens i les nenes més petits
(els d’Educació Infantil fins i tot) poden utilitzar i, de fet, moltes vegades utilitzen quantitats
molt grans, això no vol dir que dominin el concepte.
Cal treballar a fons la numeració que correspon a cada curs per tal d’assegurar que se n’ha fet
un aprenentatge significatiu, és a dir, que hi ha una bona correspondència entre concepte i grafia.
1. Correspondència entre concepte i grafia: hem elaborat molts exercicis i molt

variats per treballar la correspondència entre quantitat i numeració. I això en cada curs
(unitat/desena/miler/decimal/fracció).
2. SMD: equivalències: treballem les equivalències utilitzant tots els recursos possibles
i com a primer recurs el de les regletes:
3. Comparació i ordenació: hem treballat la comparació de nombres i després l’orde-

nació (escriure el nombre anterior i el posterior, construir nombres amb la condició d’i-
gualtat, inferioritat o superioritat, etc.).
4. Descomposició: en tots els cursos.
14
5.Valor relatiu o posicional: en tots els cursos.

6.Arrodoniment. Compensació: com una tècnica més de càlcul, utilitzem l’arrodoni-
ment i també la compensació. (Es poden treballar dins del càlcul mental.)
7. Monedes: euros: a 1r i 2n treballarem la relació entre monedes i bitllets i el seu valor
i també els farem servir en situacions concretes (problemes de comprar i canvi).
A 3r o 4t iniciarem el càlcul de decimals.
Materials que recomanem utilitzar

Regletes, joc per treballar, monedes i bitllets d’euro.
Operacions
Totes les operacions segueixen el mateix esquema de treball:
1. Intentem assegurar que l’operació s’identifica amb els conceptes correspo-

nents i assumibles en cada edat:
Addició: a) reunió, agrupació d’objectes de la mateixa categoria (1r EP)

b) afegir una quantitat a una ja existent (1r EP)
c) com a comparació de dues situacions (Si un té x i un altre en té
x + 3, quant té aquest altre?) (1r EP)
d) com a inversa de la subtracció (2n EP)
Subtracció: a) separar o treure una part d’un total (En una capsa de galetes n’hi
ha 12, si n’hem menjat 4, quantes en queden?) (1r EP i 2n EP)
b) comparació d’una diferència (En Jordi té 9 anys i en Pau 15. Quants
anys més té en Pau que en Jordi?) (1r EP i 2n EP)
c) inversa de l’addició o el que cal afegir (Quants cèntims em falten per
tenir un euro si ara tinc 25 cèntims?) (1r EP i 2n EP)
Multiplicació: a) com a addició repetida (2n EP, 3r EP) (insistir especialment en la
diferència conceptual de 2 vegades 5 i 5 vegades 2)
b) com a factor multiplicador
c) com a producte cartesià
d) com a càlcul de l’àrea del quadrat i del rectangle (4t EP)
Divisió: a) com a partició d’un nombre o d’una quantitat en parts iguals (par-
tir en 2 ja es pot treballar a 2n EP)
b) com a agrupació de parts iguals (3r EP i 4t EP)
c) com a repartició de x elements en y grups (3r EP i 4t EP)
d) com a operació inversa de la multiplicació (4t EP)
15
2.Treballarem l’algorisme (el procés de càlcul). Aquí cal tenir en compte que:
Addició portant-ne: a 1r.
Subtracció portant-ne: a 2n i repàs durant el 1r trimestre de 3r.
Multiplicació: introducció a 2n i per una xifra i dues xifres a 3r.
Divisió: per una xifra a 3r i per dues a 4t. Utilitzarem l’algorisme més econòmic.
3.Termes i símbols de cada operació.
Guia Didàctica
4. Prova
5. Propietats (intuïtivament o pràcticament a CI i CM i més formalment a CS).
6. El Càlcul mental es treballa sistemàticament en tots els cursos en un apartat específic
de cada unitat.Treballem la resolució mental tant d’operacions com de problemes. Primer
es fa oralment i en grup i després per escrit i individualment.
7. Els Problemes es treballen també sistemàticament en totes les unitats de tots els llibres.
Seguim una pauta per a cada cicle:
CI: dades amb dibuix dels elements/pregunta/plantejament/operacions/resposta.
CM: dades/pregunta/plantejament/operacions/resposta.
CS: dades/plantejament/operacions/comprovació/resposta.
A 1r es treballen problemes d’una operació.

A 2n es tracten problemes de dues operacions.
A partir del Cicle Mitjà, es presenten problemes de més de dues operacions.

• Calculadora: a 1r i 2n es presenten les funcions bàsiques; s’utilitza per a càlculs interessants
i motivadors que, per la seva complexitat, no es poden efectuar mentalment. També per
comprovar resultats en els problemes, per verificar estimacions fetes en el càlcul mental
i per completar igualtats en el tempteig.
• Blocs de base 10, blocs multibase i àbac.
Magnituds i mesura
Cada dia mesurem coses: ha arribat 5 minuts tard, he begut un got de llet, he caminat 2 quilòmetres...
Treballar la mesura a la classe és fonamental. Aquest treball ha de ser molt pràctic, ha de ser
primer una activitat manipulativa i, alhora, una activitat que es fonamenti en la comparació
(compararem longituds, masses –pesos fins a 4t–, temps, etc.).
Per tal d’establir una relació entre les mesures de diferents objectes utilitzem una unitat de
16
mesura «convencional». Les unitats que treballem a cada curs són aquelles que són més pro-
peres a l’alumnat (a partir de 3r introduïm totes les unitats).
1. Mesura de longitud: és la magnitud més comprensible per als nens i nenes. A partir
de primer prendran mides utilitzant diferent unitats. Primer utilitzaran el seu propi cos
com a unitat de mesura: el dit, el pam, la passa, i, a partir del Cicle Mitjà, empraran ja les
unitats universals (m, dm, cm a 3r i m, dm, cm, km, hm i dam a 4t).

• Cinta mètrica metàl·lica, cinta mètrica de modista, regles de fusta d’un metre, regles petits, etc.
A més a més, els nens i nenes hauran de construir els seus instruments.
2. Mesura de pes: en el Cicle Inicial, els nens i les nenes hauran de sospesar diversos objec-
tes i ordenar-los segons el pes estimat.
A 3r s’iniciaran en l’ús de les balances.Treballaran algunes mesures com ara el quilo, el 1/2 qui-
lo, el 1/4 de quilo, els 3/4 de quilo i l’equivalència en grams. A 4t, treballaran la resta
d’unitats de pes.

• Balances de pesos, de farmàcia, de bany, de cuina, etc.
3. Mesura de capacitat: primer mesurarem capacitats diferents amb diverses unitats

(gots de mides diferents). A 3r, introduirem el litre i les seves fraccions i, també, les seves
equivalències en cl i ml. A 4t, treballarem totes les unitats de capacitat.

• Recipients de tota mena, aigua i pots de cuina amb la mesura gravada.
4. Mesura d’àrea: el càlcul d’àrees es farà de forma directa a partir de 2n i de forma indi-
recta a partir de 5è.
5. Mesura de volum: el càlcul de volum es farà a partir de 5è.
6. Mesura de temps: en el treball de temps hem de considerar tres aspectes:
a) Lectura del rellotge: estudi de les hores.

b) Coneixement de les unitats de temps: dia, setmana, mes, any, segle, mil·lenni.
c) Relació entre diferents accions i el temps que es tarda a realitzar-les.
17
Hem seqüenciat l’estudi de les hores de la manera següent:
a) A 1r, les hores en punt, relacionant el pas del temps d’un dia amb les activitats que l’a-
lumnat realitza a casa i a l’escola.
A 2n, les hores i els quarts (tant la lectura en català com l’hora digital).
A 3r, les hores, els quarts, els dos quarts i els tres quarts i l’equivalència en hora digital,
Guia Didàctica
i inici de càlcul del pas del temps.

A 4t, el càlcul més complex del pas del temps, amb dos rellotges de referència.
b) Hem seqüenciat l’estudi de les unitats de temps definint els aspectes que treballarem tant
en el Cicle Inicial com en el Cicle Mitjà.
A 2n, caldrà treballar la plantilla d’un mes per tal d’omplir-la i a 3r caldrà treballar la matei-
xa plantilla però enfocant-hi la situació d’aquell mes respecte a la resta de mesos de l’any
(quant falta per...; fins i tot es pot fer un calendari de curs indicant les festes, les vacances,
les sortides, els canvis d’estació, etc.).
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
c) El treball del rellotge el farem tant observant horaris de diferents activitats com fent una
manipulació.

• Un rellotge a classe i rellotges fets pels nens i nenes.
Geometria
En tots els cursos la geometria s’ha de treballar manipulativament i connectada amb la realitat.
Quan es treballi aquest apartat s’ha de fer un vocabulari ben requadrat.

1. Línies: es treballen a 1r i a 2n.
2. Angles: s’introdueixen a 3r i es treballen més ampliament a 4t, 5è i 6è.
3. Polígons: el treball de polígons es fa respecte a la mida, el nombre de costats, el nombre de
costats iguals, la concavitat i convexitat, la descomposició en triangles, el perímetre i l’àrea.
A partir de 4t treballem la identificació de polígons iguals en diferents posicions (gir).
18
4. Geometria del pla: treballem els elements bàsics a partir de 1r (recta, punts, polígons).
5. Geometria de l’espai: els cossos tridimensionals es treballen a partir de 2n per mitjà
de la manipulació i observació d’objectes concrets (capses, daus, pilotes...). A partir de 5è
es treballa sistemàticament el desenvolupament pla de cossos geomètrics.
6. Simetria: a 1r, 2n i 3r es treballa la simetria a partir del doblec, del mirall o del tramat.
Les translacions i els girs es graduen de 4t a 6è.

• Tangram, geoplà, tires de cartolina i enquadernadors, tramats, mirall.
Estadística i probabilitat
Comencem a treballar l’estadística a 1r i la continuem en els altres cursos.Treballem tant les

taules de freqüència com els gràfics estadístics.
En el bloc de probabilitat s’intenten aprofitar les idees intuïtives de l’alumnat per respondre
sobretot a la pregunta «què és més probable que passi?».
Lògica
Treballem el raonament lògic a 1r i a 2n d’una forma sistemàtica en cada unitat. En la resta

de cursos es treballa d’una manera més implícita.
19
6. ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ
L’avaluació és una anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge que permet al mestre

o la mestra comprovar (i, si escau, modificar) si la planificació de l’acció educativa és cohe-
rent amb els objectius proposats i adequada a les necessitats i les característiques de l’alum-
nat.
Guia Didàctica
Es troba plenament integrada en el procés educatiu i en forma part. És un instrument essen-

cial, que ha d’afavorir positivament la millora de tot el procés. Perquè acompleixi les seves
funcions, s’ha de preveure què, com i quan cal avaluar.
Per això, en aquesta guia s’ofereix una sèrie de recursos pràctics per avaluar el procés
d’aprenentatge de cada alumne o alumna del grup classe.
Avaluació inicial: FEM MEMÒRIA
Castellnou Edicions incorpora una proposta didàctica per avaluar la competència curricular,
anomenada «Fem memòria», que ajuda a determinar el que és capaç de fer l’alumnat en
relació amb els objectius i els continguts de les àrees del currículum. El mestre o la mestra
pot utilitzar-la com l’inici d’una estratègia didàctica o per establir el punt de partida de
cadascun dels infants i determinar la base per planificar el procés educatiu.
Avaluació continuada i formativa: QUÈ HEM APRÈS?
L’avaluació continuada i formativa és la que es desenvolupa durant el procés educatiu i té

com a finalitat proporcionar a l’alumnat l’ajut pedagògic més adequat a les necessitats de
cada moment. Castellnou Edicions ofereix una proposta d’avaluació fotocopiable per a cada
unitat i un quadern (QUAS) per afavorir el seguiment de cadascun dels nens i nenes.
Avaluació additiva: QUÈ EN SABEM?
L’avaluació additiva, és a dir, la que es fa al final del procés, permet determinar si s’han asso-
lit o no, i fins a quin punt, les intencions educatives. Oferim tres propostes, diferenciades pel
títol «Què en sabem», per dur a terme l’avaluació de cadascun dels trimestres.
20
7. ORIENTACIONS PER ATENDRE LA DIVERSITAT
És un fet inherent a la condició humana l’existència de diferències individuals a l’hora d’aprendre.

Els nens i les nenes es diferencien notablement en aspectes com un entorn familiar, social
i cultural més o menys enriquidor; en les preferències per uns continguts enfront d’uns altres; en
la dedicació, l’esforç o l’atenció que posen en les tasques per aprendre; en les expectatives i les
motivacions davant un nou tema; en la rapidesa per transferir d’una àrea a una altra el que s’ha
après; o en la quantitat de repeticions necessàries per consolidar o retenir un aprenentatge.
El fet que l’alumnat no sigui homogeni quant a l’aprenentatge fa difícil la tasca d’ensenyar i obliga
els docents a ser creatius, a desenvolupar estratègies i mètodes diversos, i a permetre ritmes
i nivells de consecució diferents dins els mateixos objectius generals d’ensenyament.
És per aquest motiu, i per ajudar el professorat a resoldre situacions quotidianes i habituals
a l’aula, que Castellnou Edicions ofereix unes propostes d’activitats diferenciades per aten-
dre la diversitat de l’alumnat.
1. Activitats de consolidació
S’adrecen a tot el grup classe, per consolidar i treballar els objectius didàctics i els continguts
de la unitat.
2. Activitats de reforç
Es dirigeixen a aquell alumnat que té dificultats en l’aprenentatge, per ajudar-lo a assolir les
competències bàsiques amb activitats més pautades, que contenen més exemples, que tre-
ballen amb una metodologia més pròxima i concreta, etc.
3. Activitats d’ampliació
Es dirigeixen a aquell alumnat que té més facilitat per resoldre les qüestions escolars, que
acaba abans les tasques i que pot aprofundir el coneixement dels continguts del llibre.
21
8. ELS EIXOS TRANSVERSALS
Els continguts transversals són objecte, actualment, d’una forta demanda social: el món
escolar ha de defensar un projecte vàlid de societat i d’educació, i donar-hi resposta.
Els eixos transversals tenen com a objectiu que alguns aspectes de la nostra societat, com,
Guia Didàctica
per exemple, el consum, l’educació per a la salut, l’educació viària, les tecnologies de la infor-
mació, la diversitat intercultural o la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, entre d’al-
tres, formin part del currículum per aconseguir que els alumnes siguin capaços de desen-
volupar-los en diferents àmbits de la vida, perquè en un futur puguin integrar-se com a
membres actius, autònoms i crítics d’una cultura i en una societat determinada.
Els eixos transversals són processos actius permanents i preventius, que pretenen
informar i formar l’alumnat. Són temes molt actuals que es relacionen amb la seva actitud
davant la vida. Són presents en els mitjans d’informació social i caldrà tractar-los en l’educa-
ció per poder-ne pal·liar els possibles efectes negatius. Aquests eixos tenen un tractament
explícit en els continguts i en els objectius i els trobareu d’una manera implícita en les dife-
rents àrees.
Castellnou Edicions integra els eixos transversals en el si de les àrees i els dóna un trac-
tament interdisciplinari: s’incorporen en les unitats de programació al llarg de l’etapa i en
cadascuna de les àrees.
22
9. LES TIC (TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

I LA COMUNICACIÓ)
La societat actual ha incorporat pràcticament en tots els àmbits l’ús de les noves tecnolo-
gies de la informació i la comunicació: les TIC. L’escola no en pot quedar al marge.
Molts centres educatius ja tenen un pla estratègic que inclou la planificació de l’ús de les
noves tecnologies per part de l’alumnat. Altres centres ho voldrien i potser els falta temps
per organitzar-ho, i a uns altres potser els falten mitjans tècnics. Però de segur que tots pen-
sen que l’alumnat actual ha d’acabar l’escolarització obligatòria coneixent el maneig del pro-
gramari bàsic com a usuari.
Amb la finalitat de facilitar al màxim la incorporació de les TIC a la pràctica docent de cada
dia, sigui quina sigui la situació en què es trobi el centre, Castellnou Edicions ha programat
unes activitats complementàries, que podríem anomenar bàsiques i obligatòries de cada àrea
per a cada curs, que proporcionen unes propostes concretes, fàcils i atractives per treballar
utilitzant els sistemes informàtics i els programes més usuals.
Les activitats TIC de Castellnou Edicions incorporen l’ús dels sistemes informàtics des dels
cursos més baixos de l’Educació Primària fins a l’últim curs de l’Educació Secundària Obli-
gatòria, d’una manera concreta i fàcil: en l’àrea de Llengua, l’alumnat farà servir un processa-
dor de textos, com el Microsoft Word, per produir textos, enviar missatges, comprovar l’or-
tografia…; en l’àrea de Matemàtiques comprovarà exercicis de càlcul, farà taules i gràfics; en
l’àrea de Coneixement del medi buscarà informació consultant webs, incorporarà imatges
als textos…; en l’àrea de Música farà servir el programa Músic per compondre música amb
l’ordinador.
Pensem sincerament que les activitats TIC que trobareu en l’apèndix del llibre de l’alumnat
i al web serveixen tant per alfabetitzar en les noves tecnologies com per practicar i ampliar
els coneixements adquirits. Podeu trobar més informació al nostre web:
www.castellnouedicions.com
23
PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle

de l’Educació Primària
2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea

de Matemàtiques
3. Continguts de l’àrea de Matemàtiques per al Cicle

Superior
4. Objectius referencials de l’àrea de Matemàtiques

per al Cicle Superior
1. OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA I OBJECTIUS

PER CICLE DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Objectius generals
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
de l’etapa
Guia Didàctica
1. Conèixer i acceptar la pròpia 1. Descobrir i construir la pròpia 1. Reconèixer la pròpia identitat 1. Valorar la pròpia persona a partir
identitat, les seves possibilitats identitat, i reconèixer les similituds i acceptar normes referides a la de la descoberta i la prova de les
afectives i de relació, i progressar i les diferències respecte dels altres. pròpia persona. pròpies possibilitats, amb el desig
en l’autonomia i la iniciativa perso- de superar les dificultats.
2. Conèixer les possibilitats afectives 2. Relacionar-se amb grups de con-
nals.
i de relació amb els grups socials vivència més amplis, adaptar-se 2. Relacionar-se amb els diferents
més propers. a noves situacions i establir rela- grups de convivència de manera
3. Desenvolupar-se d’una manera cions d’amistat i companyonia. respectuosa i tolerant, acceptant la
autònoma en situacions properes 3. Desenvolupar estratègies perso- diversitat d’interessos i d’opinions.
i conegudes. nals que afavoreixin la pròpia ini- 3. Prendre decisions.
ciativa.
2. Conèixer el propi cos i les seves 1. Conèixer el propi cos, l’esquema 1. Dominar l’esquema corporal i es- 1. Entendre el funcionament global
possibilitats motrius i progressar corporal i les seves possibilitats forçar-se per millorar la velocitat, del cos humà i superar les dificultats
en l’adopció d’hàbits de salut sensorials i de moviment. el ritme, la flexibilitat i la coor- en el moviment.
i d’higiene personal. dinació.
2. Descobrir la necessitat d’adoptar 2. Mantenir unes normes de salut
hàbits per a la cura i la higiene del 2. Tenir cura del propi cos i adoptar i d’higiene correctes, i també d’or-
propi cos. hàbits d’higiene i d’organització ganització personal.
3. Descobrir el gust per les activitats personal. 3. Realitzar alguna activitat física
físiques col·lectives. 3. Gaudir de les activitats físiques o esportiva d’una manera regular.
i esportives (individuals i de grup).
3. Mostrar-se participatiu i solidari 1. Mostrar-se participatiu i solidari 1. Adoptar actituds participatives 1. Ser participatiu i solidari en els
d’una manera responsable, i res- en l’entorn social més proper. i solidàries amb grups socials cone- diferents àmbits de relació i parti-
pectar els valors morals, socials guts i amb el suport de l’adult. cipació social.
2. Descobrir la importància dels
i ètics propis d’altri, per exercitar-
principis bàsics de la convivència 2. Adequar la pròpia conducta a les 2. Ser educat i respectuós amb un
se en els principis bàsics de la
i de la pau. normes de convivència: educació, mateix i amb els altres, i tolerant
convivència i d’estima per la pau.
respecte i tolerància. amb les diferències.
4. Resoldre situacions o necessitats 1. Resoldre situacions quotidianes 1. Resoldre situacions de la vida 1. Resoldre situacions a partir de la
de la vida quotidiana mitjançant a partir de l’observació, la identifi- quotidiana a partir de la identifica- identificació, la planificació i la veri-
processos d’identificació, planifica- cació i l’experimentació d’activitats. ció, la planificació i la realització ficació.
ció, realització i verificació d’activi- d’activitats. 2. Adquirir estratègies per explorar,
tats al seu abast.
2. Reforçar l’aprenentatge de proce- representar, explicar i preveure
diments per explorar i investigar. alguns problemes o situacions
reals.
5. Conèixer i utilitzar correctament 1. Conèixer i utilitzar la llengua cata- 1. Expressar d’una manera correcta 1. Comprendre i expressar missatges
i apropiadament la llengua catala- lana per comunicar missatges sen- en llengua catalana, oralment i per orals i escrits en llengua catalana
na, i, si escau, l’aranesa, tant oral- zills, orals i escrits, de fets i expe- escrit, missatges de dificultat crei- en contextos diferents.
ment com per escrit, emprant-la riències de la vida quotidiana. xent. 2. Ser capaç de planificar, organitzar,
normalment com a llengua vehicu- 2. Començar a organitzar la informa- elaborar i produir informes i tre-
lar i d’aprenentatge. ció elaborant treballs i informes balls.
senzills.
6. Conèixer la llengua castellana en 1. Iniciar-se en l’aprenentatge de la 1. Conèixer la llengua castellana en 1. Conèixer la llengua castellana en
els àmbits oral i escrit de manera llengua castellana per comunicar- els àmbits oral i escrit per utilitzar- els àmbits oral i escrit com a vehi-
que pugui utilitzar-se apropiada- se oralment i per escrit en missat- la com a vehicle d’expressió i de cle d’expressió i com a font d’in-
ment com a font d’informació ges senzills referits a aspectes de relació personal i social. formació.
i vehicle d’expressió. l’entorn més pròxim.
7. Comprendre i expressar en llen- 1. Iniciar-se en la comprensió i l’ex- 1. Progressar en la comprensió i l’ex- 1. Comprendre i expressar en llen-
gua estrangera missatges senzills pressió en llengua estrangera de pressió en llengua estrangera de gua estrangera missatges senzills
dins d’un context. formes i vocabulari referits formes i vocabulari d’entorns més dins d’un context.
a entorns propers. amplis.
26
PROJECTE CURRICULAR
Objectius generals
de l’etapa
8. Comprendre el medi físic i natural i els 1. Iniciar-se en la comprensió del medi 1. Comprendre les relacions entre el medi físic 1. Comprendre les relacions del medi físic
principals mecanismes que el regeixen físic i natural més proper i familiar. i natural de la localitat i el de la comarca. i natural en general.
a partir de l’observació rigorosa de fets
2. Observar, directament i indirectament, 2. Aplicar l’observació rigorosa i sistemàti- 2. Observar i utilitzar instruments de
i fenòmens senzills, i la importància que
els fets i els fenòmens senzills que es ca de la realitat amb tècniques i instru- mesura per comprendre i interpretar
la seva conservació i millora té per a la
manifesten en l’entorn més pròxim. ments més precisos. fenòmens físics.
humanitat.
3. Contribuir a la conservació del medi 3. Diferenciar actuacions de millora i dete- 3. Representar gràficament els fets i els
físic i natural més proper. riorament del medi ambient i prendre fenòmens observats del medi.
posició a favor d’actituds per conservar- 4. Participar d’una manera activa en la
lo. conservació del medi físic i natural.
9. Conèixer els trets fonamentals de 1. Iniciar-se en el coneixement dels trets 1. Conèixer els elements del medi natu- 1. Conèixer els elements del medi natu-
Catalunya en els seus aspectes natu- fonamentals de Catalunya i dels seus ral, social i cultural de la comunitat ral, social i cultural catalans com a
rals, socials, culturals i històrics, com aspectes naturals, socials i culturals més autònoma de Catalunya. definidors de la identitat nacional
a definidors de la identitat nacional propers. 2. Participar en les manifestacions cultu- i personal.
i personal, i progressar en el sentiment 2. Gaudir de les manifestacions socials del rals de la comunitat i valorar la 2. Aprofundir el sentiment de pertinença
de pertinença al país. barri i participar-hi, i descobrir el senti- importància de sentir-se membre d’un i estimació a Catalunya d’una manera
ment de pertinença a una comunitat. territori. activa i participativa.
10. Mostrar actituds de respecte, conser- 1. Respectar el material comú de l’escola, 1. Valorar el respecte i la conservació 1. Participar d’una manera activa en la con-
vació i ús correcte dels recursos mate- de la família i de l’entorn més proper. dels recursos materials, tècnics i natu- servació dels recursos materials, tècnics
rials, tècnics i naturals. rals de Catalunya. i naturals de Catalunya i de la humanitat.
11. Utilitzar els conceptes matemàtics ele- 1. Conèixer i entendre els conceptes 1. Dominar els conceptes matemàtics ele- 1. Aplicar els conceptes matemàtics ele-
mentals i les relacions corresponents matemàtics elementals i les relacions mentals i les relacions corresponents. mentals i les relacions corresponents.
i dominar les operacions bàsiques per corresponents. 2. Dominar totes les operacions bàsiques. 2. Dominar i saber explicar les opera-
tal de representar i interpretar l’espai, 2. Dominar les operacions bàsiques cions matemàtiques elementals.
situacions i experiències, mitjançant el 3. Iniciar-se en la utilització del llenguatge
(sumar i restar) i iniciar-se en la multi- matemàtic per representar i interpretar 3. Expressar-se amb llenguatge matemàtic
llenguatge matemàtic. plicació. l’espai, situacions i experiències. per representar i interpretar l’espai,
3. Situar-se en l’espai. situacions i experiències.
12. Comunicar-se a través dels mitjans 1. Fer produccions artístiques senzilles. 1. Desenvolupar la capacitat de fer pro- 1. Comunicar-se mitjançant
d’expressió verbal, corporal, visual, plàsti- 2. Descobrir la importància de desenvo- duccions artístiques i ampliar el reper- produccions artístiques, utilitzant
ca i musical, i desenvolupar la sensibilitat lupar la sensibilitat estètica i creativa, tori de recursos d’expressió. recursos d’expressió verbal, corporal,
estètica, la creativitat i la capacitat per i la capacitat per gaudir de les manifes- 2. Valorar la sensibilitat estètica i creativa visual, plàstic i musical.
gaudir de les manifestacions artístiques. tacions artístiques pròpies. i la capacitat de gaudir de les manifes- 2. Gaudir de les manifestacions artístiques
tacions artístiques pròpies i d’altri. pròpies i d’altri.
13. Conèixer el patrimoni cultural i gaudir- 1. Descobrir i reconèixer el patrimoni 1. Identificar i valorar el patrimoni cultural 1. Diferenciar el patrimoni cultural de
ne, participar en la seva conservació cultural del barri, la ciutat i el poble. de la localitat i la comarca. Catalunya del patrimoni
i respectar la diversitat lingüística i cul- 2. Conservar el patrimoni cultural més 2. Ser conscient de la importància que té cultural de l’Estat espanyol
tural dels pobles i de les persones. proper. conservar el patrimoni cultural de i d’Europa.
3. Demostrar interès per conèixer cultu- Catalunya. 2. Conservar el patrimoni cultural català.
res d’altres pobles. 3. Respectar les persones del grup social 3. Respectar les persones amb cultures
més proper amb una cultura diferent diferents de la pròpia.
de la pròpia.
14. Aplicar els coneixements adquirits per 1. Aplicar estratègies bàsiques per resol- 1. Aplicar correctament estratègies sis- 1. Crear i aplicar estratègies personalitza-
resoldre d’una manera creativa proble- dre dificultats de la vida quotidiana temàtiques per resoldre problemes, uti- des per resoldre dificultats i problemes
mes diversos amb els recursos apro- i demanar ajut a un adult en cas de litzant tècniques i procediments cone- que es plantegen diàriament.
piats coneguts. necessitat. guts.
15. Aplicar, individualment i en equip, 1. Aplicar metodologies de treball 1. Aplicar metodologies de treball 1. Aplicar metodologies personals de tre-
metodologies de treball intel·lectual, intel·lectual senzilles, d’una manera intel·lectual més complexes, seguint ball intel·lectual.
inclosa la utilització dels recursos de molt pautada i guiada. pautes i orientacions generals. 2. Utilitzar l’ordinador d’una manera res-
les tecnologies de la informació, que 2. Iniciar-se en l’ús de les TIC i descobrir 2. Usar l’ordinador a l’aula i a casa per cer- ponsable a casa i a l’aula per cercar,
estimulin l’aprenentatge i la creativitat algunes de les seves possibilitats. car, arxivar, tractar i presentar la informa- arxivar, tractar, presentar i explicar la
i permetin reduir tasques rutinàries. ció. informació obtinguda.
27
2. OBJECTIUS GENERALS I OBJECTIUS PER CICLE

DE L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES
Objectius generals
de l’etapa
Guia Didàctica
1. Valorar les matemàtiques 1. Utilitzar les matemàtiques 1. Utilitzar i començar a valo- 1. Utilitzar les matemàtiques
com a eina útil per com una eina per entendre rar les matemàtiques com com una eina per entendre
comprendre el món que el món que l’envolta (escola, una eina per entendre el el món que l’envolta i per
l’envolta i per actuar sobre casa, barri...) i per començar món que l’envolta i per actuar en el seu entorn més
el seu entorn immediat. a actuar en aquest entorn. actuar en aquest entorn proper.
(casa, escola, barri, poble,
ciutat...).
2. Abstreure, per inducció, 1. Abstreure, per inducció, 1. Abstreure, per inducció, 1. Abstreure, per inducció,
conceptes i relacions conceptes i relacions conceptes i relacions conceptes i relacions
matemàtiques a partir de matemàtiques bàsiques matemàtiques bàsiques matemàtiques bàsiques
reconèixer semblances i di- (suma, resta, multiplicació (suma, resta, multiplicació, i una mica més complexes a
ferències entre un conjunt com a repetició de sumands divisió...) a partir de l’obser- partir de l’observació d’una
de situacions viscudes, iguals, reparticions senzi- vació d’una situació o d’uns situació plantejada.
captant tot allò que es lles...) a partir de reconèixer fets aplicats sobre una situa- 2. Diferenciar les característi-
manté i allò que canvia quan semblances i diferències ció determinada. ques que canvien i les que
es modifica una situació entre les diverses situacions 2. Diferenciar les característi- es mantenen després que es
determinada. plantejades i viscudes. ques que canvien i les que modifica una situació deter-
2. Saber diferenciar el que es es mantenen després que es minada.
manté i el que canvia quan modifica una situació deter-
es modifica una situació minada.
determinada.
3. Utilitzar els llenguatges 1. Explicar, primer verbalment 1. Explicar verbalment i per 1. Utilitzar amb seguretat el
verbal, visual i simbòlic per i després utilitzant els sím- escrit, utilitzant els símbols llenguatge matemàtic propi
descriure, representar i co- bols matemàtics adequats, matemàtics adequats, expe- de les operacions amb
municar situacions i expe- experiències reals o simulades. riències reals o simulades. nombres naturals.
riències reals o simulades, 2. Interpretar una expressió 2. Entendre una expressió 2. Entendre i interpretar una
i també per interpretar-les. matemàtica senzilla. matemàtica senzilla. expressió matemàtica deter-
minada de nombres natu-
rals.
4. Usar habitualment el càlcul 1. Iniciar-se en el càlcul mental 1. Progressar en l’exercici del 1. Consolidar les estratègies
mental o mitjans tècnics com a forma habitual de càlcul mental com a forma més bàsiques de càlcul men-
(calculadora, ordinadors) realitzar el càlcul. habitual de realitzar el càlcul. tal i fer-les servir de forma
selectivament, amb pre- 2. Fer servir els aparells de cal- 2. Fer servir els aparells de cal- habitual.
ferència sobre el càlcul cular (calculadora) per com- cular (calculadora) per com- 2. Fer servir la calculadora
escrit. provar resultats. provar resultats. o l’ordinador per realitzar
comprovacions o càlculs
dels algoritmes ja consoli-
dats.
5. Predir aproximadament el 1. Realitzar estimacions sen- 1. Realitzar estimacions prèvies 1. Predir el resultat.
resultat, comprovar l’existèn- zilles. al càlcul exacte. 2. Conèixer diferents estratè-
cia de la diversitat de camins 2. Utilitzar unes estratègies 2. Triar una estratègia determi- gies per a la resolució de
de resolució, saber seleccio- determinades per a la reso- nada per a la resolució de problemes i triar-ne una.
nar-ne un i valorar el resultat lució de problemes. problemes.
respecte del càlcul, de la
resolució de problemes i
de la mesura directa.
28
Objectius generals
de l’etapa
6. Comprendre les operacions 1. Comprendre i utilitzar 1. Comprendre i utilitzar 1. Comprendre i utilitzar

aritmètiques (concepte i al- correctament les operacions correctament tant el con- correctament tant el con-
gorisme) i conèixer com de sumar i restar (concepte cepte com l’algorisme de cepte com l’algorisme de
i quan s’ha d’utilitzar una i algorisme). l’adicció, la subtracció, la l’addició, la subtració, la mul-
operació específica. 2. Iniciar-se en la comprensió multiplicació i la divisió de tiplicació i la divisió de nom-
del concepte de multiplicar nombres naturals. bres decimals.
i de repartir o dividir. 2. Iniciar-se en la comprensió del
concepte de fracció
i fracció equivalent, i també en
el càlcul senzill de fraccions.
7. Percebre les figures i les 1. Diferenciar les formes bàsi- 1. Relacionar els objectes de la 1. Reconèixer les principals
relacions suggerides pels ques dels objectes, i relacio- vida quotidiana amb les figu- figures i cossos geomètrics
objectes i moviments nar-los amb les figures o els res i els cossos geomètrics i també els elements que
i elaborar-ne models cossos geomètrics més elementals. els formen (costats, angles,
(construccions, dibuixos, bàsics. 2. Diferenciar i reconèixer els cares, arestes, etc.).
etc.) en els quals fer obser- 2. Observar i discriminar els elements més bàsics de les
vacions i recerques de elements més bàsics de les figures i dels cossos geomè-
propietats geomètriques. figures geomètriques. trics.
8. Analitzar i interpretar 1. Interpretar models geomè- 1. Analitzar i interpretar 1. Analitzar i interpretar

models geomètrics com trics com una representació models geomètrics com una models geomètrics com una
a representacions de regions d’una regió de l’espai. representació d’una regió de representació d’una regió de
concretes de l’espai real. l’espai. l’espai.
9. Utilitzar les matemàtiques 1. Utilitzar els seus coneixe- 1. Utilitzar els seus coneixe- 1. Utilitzar els seus coneixe-
que coneix per provar de ments matemàtics per resol- ments matemàtics per resol- ments matemàtics per resol-
resoldre problemes i situa- dre qüestions concretes que dre problemes en situacions dre problemes en situacions
cions diverses triant, d’entre se li plantegin. concretes d’una manera concretes d’una forma rao-
els recursos que té, el que espontània. nada i conscient.
consideri més adequat,
i explicar l’elecció.
10. Reconèixer i representar 1. Interpretar gràfics senzills. 1. Interpretar gràfics senzills. 1. Interpretar gràfics senzills.
funcions elementals numèri- 2. Fer gràfics senzills a partir 2. Confeccionar taules de fre- 2. Confeccionar taules de fre-
ques i estadístiques. d’una informació determi- qüència i representar la qüència i representar la
nada. informació en gràfics. informació en gràfics.
29
3. CONTINGUTS DE L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES

PER AL CICLE SUPERIOR
NOMBRES NATURALS I ENTERS. OPERACIONS
Fets, conceptes Actituds, valors

Procediments
Guia Didàctica
i sistemes conceptuals i normes
1. Disposició i resolució gràfica de sumes 1. Valor del parèntesi en operacions 1. Curiositat per conèixer utilitats noves
i restes de nombres enters. combinades de nombres naturals. dels nombres naturals en la vida
2. Composició i descomposició de 2. Les propietats associativa, commutati- quotidiana.
nombres naturals. va i distributiva en les operacions amb 2. Rigor i precisió en la utilització dels
3. Identificació i resolució de problemes de nombres naturals. símbols numèrics.
nombres naturals amb relació a les 3. Els múltiples i els divisors. 3. Interès per la precisió en la realització
operacions de sumar, restar, multiplicar i 4. Els nombres primers. de càlculs numèrics.
dividir. 5. Les potències d’un nombre natural. 4. Perseverança en la resolució de
4. Comparació i ordenació de nombres 6. Les potències de base 10. problemes.
naturals i enters.
5. Representació dels nombres naturals
i enters a la recta.
NOMBRES FRACCIONARIS. OPERACIONS

Procediments
1. Ús dels algorismes de les quatre 1. Valor del parèntesi en operacions 1. Curiositat per reconèixer els nombres
operacions amb els nombres combinades de nombres fraccionaris. fraccionaris en la vida quotidiana.
fraccionaris. 2. Les propietats associativa, commutativa 2. Rigor i precisió en la utilització dels
2. Identificació i resolució de problemes i distributiva en les operacions amb símbols numèrics.
de nombres fraccionaris amb relació nombres fraccionaris. 3. Interès per la precisió en la realització
a les operacions de sumar, restar, 3. Els termes d’una fracció. de càlculs numèrics.
multiplicar i dividir. 4 La fracció com a quocient entre dos
3. Comparació i ordenació de nombres nombres.
fraccionaris. 5. La fracció com a repartiment entre dos
4. Representació dels nombres nombres.
fraccionaris a la recta. 6. La fracció com a raó entre dos
5. Càlcul de fraccions decimals nombres.
i equivalents a una fracció.
6. Formulació oral del procés de
resolució de càlculs i problemes.
7. Reconeixement d’equivalències entre
fraccions.
8. Reconeixement de l’equivalència entre
nombres naturals i fraccionaris.
9. Simplificació de fraccions.
10. Ús dels algorismes de suma i resta
de fraccions amb el mateix o diferent
denominador.
11. Ús dels algorismes de multiplicació
entre fraccions i d’una fracció per un
nombre natural.
12. Ús dels algorismes de divisió entre
fraccions.
30
PROJECTE CURRICULAR
NOMBRES DECIMALS. OPERACIONS

Procediments
1. Ús dels algorismes de les quatre 1. Valor del parèntesi en operacions 1. Curiositat per conèixer els nombres
operacions amb els nombres decimals. combinades de nombres decimals. decimals i la seva utilitat en la vida
2. Composició i descomposició de 2. Les propietats associativa, commutati- quotidiana.
nombres decimals. va i distributiva en les operacions amb 2. Rigor i precisió en la utilització dels
3. Identificació i resolució de problemes nombres decimals. símbols numèrics.
de nombres decimals amb relació a les 3. Valor de la posició de la xifra en el 3. Interès per la precisió en la realització
operacions de sumar, restar, multiplicar i nombre decimal. de càlculs numèrics.
dividir. 4. L’arrel quadrada. 4. Confiança en les capacitats pròpies per
4. Comparació i ordenació de nombres conèixer conjunts numèrics nous.
decimals. 5. Perseverança en la cerca de solucions a
5. Representació dels nombres decimals problemes matemàtics diversos.
a la recta. 6. Valoració de la utilitat dels conjunts
6. Càlcul de percentatges i de numèrics nous en situacions de la vida
proporcionalitats. quotidiana.
7. Utilització de la calculadora per a la
realització de les quatre operacions
bàsiques i el tempteig.
8. Formulació oral del procés de
resolució de càlculs i problemes.
9. Ús dels algorismes de les quatre
operacions bàsiques amb nombres
decimals.
10. Reconeixement de l’equivalència entre
nombres naturals i decimals.
MAGNITUDS I MESURES

Procediments
1. Conversió entre unitats de mesura. 1. Unitats naturals i convencionals. 1. Valoració de les unitats naturals i les
2. Realització de sumes i restes de 2. La mesura i el sistema mètric decimal. convencionals.
mesures de temps. 3. Expressions complexes i incomplexes. 2. Valoració de la importància de les
3. Estimació de mesures de magnituds 4. Instruments de mesura. mesures i les estimacions en la vida
diferents. 5. La mesura del temps. quotidiana.
4. Utilització d’instruments de mesura 6. Algorismes de suma i resta de mesures 3. Rigor i precisió en la utilització dels
de precisió mitjana. de temps. instruments de mesura.
5. Disseny i construcció d’instruments 4. Precisió en l’expressió de les mesures
de mesura senzills. realitzades.
6. Selecció d’instruments i unitats de 5. Curiositat i interès per conèixer la
mesura. mesura d’algunes magnituds.
7. Mesura de la mateixa quantitat amb 6. Valoració de la importància del sistema
recipients i instruments diferents. mètric decimal com a sistema de
8. Mesura amb unitats no convencionals. mesura internacional.
9. Mesura precisa amb unitats 7. Reconeixement del valor d’un sistema
convencionals. reconegut i acceptat de manera
10. Formulació oral dels processos i les estàndard.
estratègies de mesura.
31
FIGURES I RELACIONS GEOMÈTRIQUES

Procediments
1. Càlcul d’ampliacions i reduccions d’un 1. Recta, semirecta i segment. 1. Valoració de la utilitat de mapes, plànols
objecte a escala. 2. Mediatriu d’un segment. i maquetes en la vida quotidiana.
2. Lectura de mapes, plànols i maquetes. 3. Elements i tipus d’angles: consecutius 2. Precisió i cura en l’ús d’instruments de
3. Representació i interpretació de plànols. i adjacents, complementaris i suple- dibuix i de mesura.
Guia Didàctica
4. Càlcul de l’àrea de quadrilàters, mentaris. 3. Gust per la presentació amb cura de les
triangles i polígons regulars. 4. L’angle recte. construccions geomètriques.
5. Càlcul de la longitud d’una 5. Bisectriu d’un angle. 4. Sensibilitat per la presència de formes
circumferència. 6. El grau, el minut i el segon com a geomètriques en creacions artístiques
6. Aproximació del càlcul de l’àrea del unitats de mesura d’angles. diverses.
cercle. 7. Els polígons regulars i irregulars. 5. Iniciativa i creativitat en l’elaboració de
7. Elaboració de criteris de classificació 8. Els costats, els vèrtexs i els angles com composicions geomètriques pròpies.
d’elements geomètrics. a elements de les figures planes.
8. Classificació de polígons i cossos 9. El perímetre i l’àrea dels polígons
geomètrics. regulars.
9. Observació i reconeixement de 10. Els elements de la circumferència i del
regularitats i simetries. cercle.
10. Aproximació del càlcul del volum d’un 11. El semicercle i els sectors com a figures
cos. circulars.
11. Càlcul del perímetre i l’àrea de 12. La longitud de la circumferència.
quadrilàters, triangles i polígons regulars. 13. El nombre π (pi).
12. Mesura, suma i resta d’angles. 14. Els prismes, les piràmides, els poliedres
13. Traçat de paral·leles i perpendiculars regulars i irregulars i els cossos rodons
a una recta donada. com a cossos geomètrics.
14. Construcció de formes geomètriques 15. Els mapes, els plànols i les maquetes
a partir de dades donades. com a formes de representació.
15. Representació i lectura de punts als
eixos de coordenades.
16. Descripció de la situació d’un objecte
i del seu desplaçament.
17. Utilització d’instruments de dibuix
i de mesura.
ESTADÍSTICA I PROBABILITAT

Procediments
1. Recollida de dades en situacions de la 1. Experiències d’atzar. 1. Importància de la vinculació de les

vida quotidiana. 2. Probabilitat alta i baixa d’un succés. matemàtiques en l’observació de la vida
2. Registre de dades. 3. Algorismes de càlcul de probabilitats quotidiana.
3. Ús de tècniques elementals d’enquesta, d’un succés. 2. Valoració de les representacions
observació i mesura. 4. Freqüències absoluta i relativa. gràfiques com a forma útil de
4. Representació gràfica de successos. 5. Les taules de doble entrada com transmissió i accessibilitat a la
5. Elaboració de diagrames de barres i de a forma de recollida d’informació. informació.
línies, gràfics de sectors i pictogrames. 6. Els diagrames i els gràfics com a forma 3. Precisió i veracitat en l’ús de tècniques
6. Interpretació de gràfics externs. d’interpretació de dades. de recollida, recompte i representació
7. Càlcul de freqüències absolutes i 7. La moda i la mitjana aritmètica. de dades.
relatives. 4. Importància de la presentació adequada
8. Càlcul de probabilitats. de taules i gràfics.
9. Càlcul de la mitjana aritmètica i de la 5. Gust per l’exploració dels elements
moda. significatius d’una representació gràfica.
6. Tendència a evitar lectures
i interpretacions precipitades de la
realitat.
7. Valoració de la utilitat de la mitjana
aritmètica i de la moda.
32
PROJECTE CURRICULAR
4. OBJECTIUS REFERENCIALS DE L’ÀREA DE

MATEMÀTIQUES PER AL CICLE SUPERIOR
NOMBRES NATURALS, FRACCIONARIS I DECIMALS. OPERACIONS
1. Reconèixer els aspectes quantitatius d’una situació, real o simulada, que es puguin expressar per mitjà de nombres
naturals, aproximacions decimals o fraccions senzilles.
2. Utilitzar diversos codis numèrics per expressar i representar els nombres naturals.
3. Reconèixer el valor posicional de les xifres i de la base per poder escriure els nombres en forma polinòmica.
4. Utilitzar la descomposició d’un nombre natural (en base 10) i les propietats de les operacions en N per
comprendre els algorismes de l’addició, la subtracció, la multiplicació i la divisió.
5. Graduar la recta i representar-hi els nombres naturals, els fraccionaris i els decimals.
6. Expressar nombres naturals en forma de suma, de resta, de producte o de quocient d’altres dos nombres naturals
i en forma de fracció i de nombre decimal.
7. Relacionar el dividend, el divisor, el quocient i el residu d’una divisió de nombres enters. Calcular el quocient i el
residu per defecte i per excés si el quocient no és exacte.
8. Expressar les relacions quantitatives amb les operacions aritmètiques corresponents.
9. Expressar el resultat d’una operació (addició, subtracció, multiplicació, divisió i potenciació) mitjançant una igualtat.
10. Cercar relacions entre el producte d’un nombre per una suma i la suma de productes. Aplicar la propietat
distributiva i obtenir-ne el factor comú.
11. Descompondre un nombre en un producte de dos factors i reiterar el procés fins a trobar-ne els factors primers.
12. Resoldre problemes en què les dades siguin nombres naturals, decimals o fraccionaris i les condicions s’expressin per
mitjà d’una, dues o tres operacions.
13. Determinar quines són les operacions que cal fer primer i l’ordre que cal seguir en una expressió aritmètica en què
figuren diverses operacions.
14. Ordenar nombres naturals i reconèixer les relacions entre múltiples i divisors.
15. Calcular el màxim comú divisor i el mínim comú múltiple de dos nombres naturals de dues xifres i fer-ne
representacions gràfiques.
16. Aplicar correctament a la resolució de problemes l’addició, la subtracció, la multiplicació, la divisió i l’elevació
a potències (quadrats i cubs) de nombres naturals, mentalment, per escrit i amb la calculadora o l’ordinador.
17. Distingir, en una situació concreta, els elements constants (valors fixos) i els elements variables (que poden tenir
valors diversos), i designar-los mitjançant símbols.
18. Reconèixer i expressar les relacions entre constants i variables mitjançant les operacions o transformacions
pertinents, i, en particular, escriure les equivalències utilitzant el símbol =.
19. Interpretar fórmules (igualtats) senzilles que expressin relacions d’equivalència entre mesures o propietats
d’operacions o figures, i assignar valors a les variables.
20. Reconèixer els aspectes quantitatius d’una situació, real o simulada, que es puguin representar per mitjà d’expressions
senzilles.
21. Utilitzar fraccions per expressar parts d’una unitat, parts d’una quantitat o aproximacions d’una mesura.
22. Representar gràficament fraccions (segments iguals, figures planes o espacials, etc.), conjunts equivalents, parells
ordenats (numerador, denominador), quocient, etc.
23. Reconèixer parelles de fraccions iguals (equivalents) i ordenar les que no siguin iguals.
24. Trobar parelles de fraccions equivalents fent parts iguals (amplificant, multiplicant) o agrupant parts iguals (simplificant,
reduint, dividint) i per mètodes gràfics.
25. Reconèixer els aspectes quantitatius d’una situació, real o simulada, que es pugui expressar utilitzant aproximacions
decimals.
26. Llegir, escriure i representar nombres decimals d’una, dues i tres xifres decimals (dècimes, centèsimes, mil·lèsimes)
i utilitzar les fraccions decimals (de denominador 10, 100, 1.000) com una extensió del sistema de numeració de
base 10.
27. Representar i ordenar les fraccions decimals.
28. Aproximar el quocient d’una divisió entera fins a les mil·lèsimes.
33
29. Calcular, fer taules i representar les potències de base i exponent naturals. Relacionar els quadrats i els cubs de
nombres naturals, fraccionaris i decimals amb les àrees i volums de quadrats i cubs els costats dels quals són la base
de les potències.
30. Efectuar mentalment, per escrit i amb calculadora, sumes, restes i multiplicacions amb nombres naturals i decimals.
31. Operar amb fraccions senzilles i amb nombres decimals fins a les mil·lèsimes. Aplicar les operacions a la resolució de
problemes.
32. Valorar els resultats obtinguts per processos de càlcul, mesura, construcció, etc., i contrastar-los amb la situació
plantejada.
Guia Didàctica
33. Descobrir la relació de proporcionalitat directa (multiplicació) entre parells de valors corresponents a dues magnituds
en situacions concretes.
MAGNITUDS I MESURA
1. Escriure totes les relacions que es coneixen o es troben quan es fan mesures indirectes, mitjançant fórmules.
2. Expressar els perímetres, les àrees i els volums de figures respectivament isomètriques o equivalents, utilitzant el
símbol = i termes constants i variables.
3. Relacionar els decimals amb les mesures de longitud, capacitat i massa del sistema mètric decimal (SMD).
4. Reconèixer la inexactitud de la mesura i els factors que la determinen.
5. Valorar els resultats obtinguts per processos de càlcul, mesura, construcció, etc., i contrastar-los amb la situació
plantejada.
6. Mesurar a cop d’ull i amb instruments, i expressar la mesura utilitzant fraccions senzilles o decimals fins a les dècimes.
7. Aplicar les nocions i els mètodes de mesura de la longitud i de l’àrea a la resolució de problemes reals.
8. Reconèixer magnituds mesurables i assolir la noció de mesura mitjançant la comparació de quantitats d’una mateixa
magnitud.
9. Identificar i aplicar els conceptes de longitud i d’àrea i reconèixer i comparar amplituds.
10. Reconèixer figures equivalents pel que fa al perímetre o a l’àrea.
FORMES I RELACIONS GEOMÈTRIQUES
1. Distingir figures lineals, planes i espacials.

2. Trobar relacions geomètriques iguals i determinar el moviment o la transformació geomètrica que les fa coincidir.
3. Triar el llenguatge figuratiu més adequat per expressar una situació donada, i representar-la.
4. Expressar i representar aspectes espacials de la realitat relatius a formes, grandàries, posició, moviment, distàncies,
etc., mitjançant el llenguatge geomètric i triant i utilitzant els models adequats.
5. Representar parells ordenats de nombres utilitzant coordenades cartesianes (graduant dues rectes perpendiculars
a partir de la seva intersecció).
6. Utilitzar les coordenades cartesianes (graduant dues rectes perpendiculars a partir de la seva intersecció).
7. Utlitzar les coordenades cartesianes per representar figures geomètriques planes –coordenades dels punts que les
determinen– i les funcions o relacions donades per les taules de valors o per les propietats que les defineixen.
8. Interpretar els símbols, les figures i el llenguatge gràfic expressat en forma de diagrames, taules, arbres i
representacions de dependència funcional.
9. Emprar les transformacions geomètriques del pla (simetries, translacions, girs) per crear figures noves.
10. Construir i transformar models de figures lineals, planes i espacials que permetin establir relacions entre si.
11. Assolir una visió dinàmica de les formes.
12. Apreciar la pulcritud en una representació gràfica i en una construcció geomètrica.
13. Valorar l’elaboració de models per facilitar l’estudi de la realitat.
34
PROJECTE CURRICULAR
ESTADÍSTICA I PROBABILITAT
1. Realitzar observacions sistemàtiques, relacionar-les, classificar-les, extreure’n dades i esquematitzar-les.

2. Interpretar els gràfics, els diagrames, les taules o els arbres en què es dóna la descripció figurativa d’una situació
real i extreure’n informació útil per comprendre-la.
3. Reconèixer i representar els conjunts de dades estadístiques mitjançant taules de freqüència i diagrames de barres.
4. Calcular i interpretar la moda i la mitjana. Construir i interpretar diagrames.
5. Distingir entre esdeveniments segurs i esdeveniments aleatoris a partir de situacions concretes.
6. Trobar relacions entre les dades obtingudes per mitjà d’observacions sistemàtiques.
7. Llegir, interpretar i organitzar en taules o gràfics un conjunt de dades estadístiques.
8. Determinar experimentalment la probabilitat de fenòmens aleatoris, en casos senzills, a partir de ginys.
OBJECTIUS REFERENCIALS D’ ACTITUDS,VALORS I NORMES
1. Ser responsable de la planificació, l’elaboració i la presentació dels treballs gràfics.

2. Valorar la matemàtica com a eina per a l’expressió i el coneixement de la realitat quotidiana.
3. Interessar-se per les regles del joc matemàtic i esforçar-se a trobar estratègies personals, i apreciar les que utilitzen
els companys o les companyes.
4. Habituar-se a intercanviar i argumentar les descobertes i solucions de problemes utilitzant progressivament el
llenguatge matemàtic amb precisió.
5. Reaccionar progressivament amb autonomia davant situacions matemàtiques seleccionant els mitjans adequats.
35
1. Continguts de Matemàtiques de 6è
d’Educació Primària
2. Programacions, suggeriments i propostes de treball

i solucionari
1. CONTINGUTS DE MATEMÀTIQUES
DE 6è D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Formes i relacions Estadística i

Nombres i operacions Magnituds i mesura geomètriques probabilitat
Unitat 1 • Els nombres naturals.

Operacions combinades
Nombres de sumes i restes
naturals amb parèntesis i sense
• Operacions diverses
combinades
• Potència d’un nombre
• Quadrat d’un nombre
• Cub d’un nombre
• Arrel quadrada
d’un nombre
• Potències de base 10
• Escriptura abreujada
de nombres acabats
en zero
Unitat 2 • Múltiples d’un nombre

• Divisors d’un nombre
Múltiples • Criteris de divisibilitat
i divisors • Nombres primers
i nombres compostos
• Descomposició en fac-
tors primers
• Màxim comú divisor
• Mínim comú múltiple
Unitat 3 • Regions en el pla

• Línies, regions, seg-
Línies, regions, ments i punts d’inter-
segments secció
i angles • Figures còncaves i figu-
res convexes
• Perpendicular en un
punt
• Paral·lela en un punt
• Classes d’angles segons
la seva amplitud
• Classes d’angles segons
la seva posició
• La circumferència
• Posició d’una recta res-
pecte a una circum-
ferència
Unitat 4 • Fracció
• Les fraccions i la unitat
Fraccions • Comparació de frac-
cions
• Fraccions equivalents
• Propietats de les frac-
cions equivalents
• Simplificació de frac-
cions
• Fracció irreductible
• Fracció d’un nombre
38
Formes i relacions Estadística i

Nombres i operacions Magnituds i mesura geomètriques probabilitat
Unitat 5 • Reducció de fraccions

a comú denominador
Operacions • Comparació de fraccions
amb fraccions • Suma i resta de fraccions
• Multiplicació de fraccions
• Divisió de fraccions
Unitat 6 • Figures planes

• Polígons
Figures planes • Base i altura d’un polígon
• Perímetre d’un polígon
• Angles interiors i angles
exteriors d’un polígon
• Longitud de la circum-
ferència
• Simetria axial i gir central
• Situació en el pla: eixos
de coordenades
• Translacions, girs
i simetries en el pla
Unitat 7 • Nombres decimals

• Descomposició
Nombres de nombres decimals
decimals • Representació en
la recta numèrica
• Ordenació de nombres
decimals
• Fraccions decimals
• Multiplicacions i divi-
sions per la unitat
seguida de zeros
• Aproximació de nom-
bres decimals
• Arrodoniment
de nombres decimals
Unitat 8 • Suma i resta de nom-

bres decimals
Operacions • Multiplicació de nom-
amb nombres bres decimals
• Divisió d’un nombre
decimals decimal per un nombre
natural
natural per un nombre
decimal
decimal per un altre
nombre decimal
• Multiplicació i divisió
per la unitat seguida
de zeros
• Percentatges. Càlcul
de percentatges
• Càlcul de percentatges
amb la calculadora
39
Nombres fraccionaris i Formes i relacions Estadística i

decimals. Operacions Magnituds i mesura geomètriques probabilitat
Unitat 9 • Tessel·les
• Superfície
Superfícies • Unitats de superfície
• Àrea
• Àrea del quadrat, del
rectangle, del triangle,
del rombe i del trapezi
• Àrea d’un polígon
regular
• Àrea de polígons irre-
gulars
• Àrea del cercle
Unitat 10 • Cossos, superfícies,

línies i punts
Cossos • Situació en l’espai
geomètrics • Els cossos geomètrics
• Poliedres regulars
• Simetries en l’espai
• Les simetries i els cosos
geomètrics
• Girs o rotacions en l’es-
pai
• Girs i cossos geomètrics
Unitat 11 • Volums equivalents

• Unitats de volum
Volums • Estimacions de volums
• Relacions entre les uni-
tats de volum
• Relació entre les unitats
de volum i les de capa-
citat
Unitat 12 • Estudi estadístic: l’en-

questa
Estadística • Freqüència absoluta
i probabilitat i freqüència relativa
• Mitjana aritmètica
• Diferents tipus de gràfi-
ques
• Probabilitat: fenòmens
segurs, possibles
i impossibles
• Càlcul de probabilitats
40
GD Mates 6è EP. 1 13/9/05 13:25 Página 41
2. PROGRAMACIONS, SUGGERIMENTS
PROPOSTES DE TREBALL I SOLUCIONARI
UNITAT 1. NOMBRES NATURALS
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1. Efectuar correctament operacions combinades. (CB)

2. Calcular la potència d’un nombre natural. (CB)
3. Calcular el quadrat i el cub d’un nombre natural. (CB)
4. Calcular l’arrel quadrada exacta d’un nombre natural.
5. Aproximar arrels quadrades.
6. Treballar amb potències de base 10.
7. Fer operacions amb potències.
CONTINGUTS
Procediments Fets, conceptes Actituds, valors i normes

• Resolució d’expressions i sistemes conceptuals • Valoració dels aspectes
numèriques amb • Coneixement dels passos de la vida quotidiana
parèntesis i sense. que cal fer per realitzar que es poden expressar
operacions combinades. mitjançant nombres
• Resolució d’operacions
combinades. • Significació de potència naturals i potències.
i distinció entre base • Actitud positiva davant un
• Transformació de
i exponent. problema.
productes de factors iguals
en potències. • Quadrats i cubs • Actitud favorable davant
de nombres naturals. l'hàbit de corregir
• Lectura correcta
de potències. • Significació de l’arrel el quadern de treball
quadrada.Terminologia segons les observacions
• Càlcul de quadrats i cubs
pròpia: símbol, radicant, i les orientacions
de nombres naturals.
i arrel quadrada. del professorat.
• Càlcul d’arrels quadrades
• Potència de base 10. • Interès a presentar
exactes.
de forma clara i ordenada
• Potències de base 10 i la els càlculs i resultats
seva aplicació per escriure numèrics.
abreujadament quantitats
grans acabades en zeros.
Transversals
Educació per a la convivència: respectar les normes bàsiques de convivència i civisme: l’ordre
en una cua, en entrar i sortir dels llocs, respectar el torn de paraules en una conversa, etc.
(CB) Objectius de competències bàsiques
41
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumne
1. Operacions combinades: 1 i 2 . . . . . . . . . .8 10. Càlcul mental: d’1 a 12 . . . . . . . . . . . . . . .18
2. Operacions diverses 11. Per saber-ne una mica més: 1 i 2 . . . . . . .19
combinades: d’1 a 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 12. Curiositats matemàtiques . . . . . . . . . . . . .20
3. Potència d’un nombre
natural: d’1 a 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10
Guia Didàctica
4. Quadrat d’un nombre: d’1 a 4 . . . . . . . . .11

5. Cub d’un nombre: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . .12 B. QUAC
6. Arrel quadrada d’un nombre: 1 i 2 . . . . .13
7. Potències de base 10: d’1 a 3 . . . . . . . . . .14 Nombres naturals
8. Escriptura abreujada de nombres Consolidació 1, 2

acabats en més d’un zero: d’1 a 3 . . . . . .15 Reforç 3, 4
9. Tornem-hi: d’1 a 16 . . . . . . . . . . . . . .16 i 17 Ampliació 5, 6
AVALUACIÓ
Avaluació continuada i formativa. Què hem après? Unitat 1

Avaluació additiva. Què en sabem? Unitats 1, 2, 3, 4
TEMPORITZACIÓ
Per a la realizació d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Pàgina 8
Realització de les activitats

En aquesta pàgina s’inicia el treball sobre l’ordre que cal seguir a l’hora d’efectuar una sèrie d’opera-
cions combinades de sumes i restes, amb parèntesis o sense. Cal assegurar que tot l’alumnat hagi as-
similat la prioritat que representen els parèntesis en una expressió de tipus matemàtic.
Suggeriments
Abans de començar podeu comprovar els coneixements previs de l’alumnat fent que els alumnes, de
dos en dos, resolguin una sèrie combinada de sumes i restes, amb parèntesis i sense, com les propo-
sades en aquesta pàgina.
Després que cada parella d’alumnes hagi resolt el mateix cas, podeu analitzar i comentar el procedi-
ment emprat; sobretot, heu de deixar clar quin és el correcte.
Pàgina 9

Ara cal treballar les sèries d’operacions on apareixen sumes, restes, multiplicacions i divisions.
Primer cal que els alumnes comprovin que el resultat és diferent segons l’ordre en què es fan les ope-
racions i que, per tal d’assegurar el resultat correcte, s’han de seguir els passos adequats: primer,
els parèntesis, si n’hi ha; després, les multiplicacions i divisions, i, finalment, les sumes i restes en l’ordre
en què es troben d’esquerra a dreta.
42
Suggeriments
Abans de fer la pràctica individual recomanem fer les primeres pràctiques col·lectives. Podeu comparar,
en la línia de l’exercici proposat en el llibre, com resolen una mateixa expressió dos alumnes. A l’hora
de fer l’anàlisi i els comentaris cal assegurar-se que tot l’alumnat pren consciència de la importància de
fer les operacions en l’ordre adequat. Per tant, cal recordar els passos per resoldre una expressió ma-
temàtica amb diferents tipus d’operacions.
Podeu realitzar un exercici col·lectiu força entretingut com és el de fer una roda de resolució d’opera-
cions combinades: un alumne escriu una expressió matemàtica en un paper i la passa al seu company
de la dreta perquè la resolgui. Aquest la resol i escriu una altra expressió perquè la resolgui el seu
company de la dreta. I així fins a finalitzar la roda d’intervencions. L’exercici s’acaba quan el full torna a
qui ha escrit la primera operació.
Pàgina 10

En aquesta pàgina iniciarem el treball de potències a partir de situacions de la vida quotidiana com el
cas que plantegem en l’enunciat del problema. L’alumnat ha d’assimilar que una potència és l’expressió
d’una multiplicació de factors iguals i no d’una suma de factors iguals.
Cal que els alumnes identifiquin altres casos de càlculs en la vida quotidiana en què es faci servir una
multiplicació de factors iguals.
Suggeriments
Un cop identificada una potència cal que els alumnes assimilin els seus termes: base, exponent i resul-
tat.
Pàgina 11

Aquí utilitzem l’enrajolat d’un terra quadrat per identificar el quadrat com a potència d’exponent 2.
Suggeriments
Proposeu que l’alumnat faci força pràctica de dibuix de quadrats amb rajoles: 32, 42…
Podeu començar a fer preguntes a l’inrevés: Quantes rajoles creus que tindrà per cada costat un terra
quadrat que en total té 36 rajoles ? I un que en té 64?…
Pàgina 12

Amb l’ajut d’uns dibuixos de cubs formats a partir de cubs petits introduïm el cub com a potència d’ex-
ponent 3.
Suggeriments
Plantejar preguntes al revés: Quants cubs d’1 cm d’aresta es necessitarien per formar un cub més gran de
6 cm d’aresta? Recordar el concepte d’aresta.
43
Pàgina 13

S’introdueix l’arrel quadrada a partir d’un cas concret i possible: un hort quadrat del qual coneixem el
nombre d’enciams de cada filera. Podem tornar al problema que es plantejava a la pàgina 11 del llibre
de l’alumne.
Suggeriments
Guia Didàctica
Cal insistir en l’ús correcte dels termes utilitzats en la resolució d’arrels quadrades.
Podeu introduir els nombres quadrats i la seva relació amb una arrel quadrada exacta.
Cal insistir en les arrels que no són exactes, perquè raonin amb rapidesa entre quins dos nombres na-
turals es troba el resultat.
Pàgines 14 i 15

Introduïm les potències de base 10. L’alumnat comprovarà que aquestes potències resulten molt útils
a l’hora d’escriure nombres acabats en molts zeros.
Suggeriments
Es poden fer dictats de potències de base 10: escriure nombres en forma de potència, i potències en
forma de nombre natural.
Explicar que la calculadora fa servir aquesta notació perquè a la pantalla sovint no hi caben totes les
xifres d’un resultat.Veure exemples.
Veure exemples concrets:
– Distància de la Terra a l’estrella més propera: 40.000.000.000.000 de quilòmetres.
– Diàmetre de la Lluna: 128.000.000 metres.
– Massa de la Terra: 5.976.000.000.000.000.000.000 tones.
44
SOLUCIONARI
Pàg. 8
1. a) 5 c) 10
b) 16 d) 5
2. 42 + 12 – 7 + 4 = 51
Hi ha 51 persones.
Pàg. 9
1. a) 3 c) 23
b) 15 d) 13
2. a) (5 + 2) x 5 = 35 c) (4 + 8) : 6 = 2
b) 10 x (2 – 1) = 10 d) 3 x (5 – 2) = 9
3. a) 35 c) 6
b) 15 d) 37
4. (50 + 40) x 6 = 540

Hi poden viatjar 540 passatgers.
Pàg. 10
1. a) No
b) 23
c) No
d) 33
2. 23 ➔ 2 (base), 3 (exponent)
33 ➔ 3 (base), 3 (exponent)
3. a) 8 x 8 c) 10 x 10
b) 5 x 5 x 5 d) 2 x 2 x 2 x 2
4. a) 25
b) 103
c) 54
d) 62
45
Pàg. 11
1. Entre tots tenen 25 cartes: 52
2. Hi ha 4 pisos a l’edifici: 22 = 4
3. a) 1 x 1 = 1 f) 6 x 6 = 36
b) 2 x 2 = 4 g) 7 x 7 = 49
Guia Didàctica
c) 3 x 3 = 9 h) 8 x 8 = 64
d) 4 x 4 = 16 i) 9 x 9 = 81
e) 5 x 5 = 25 j) 10 x 10 = 100
4.
32
42
52
62
72
82
92
102
Pàg. 12
1. a) 1 x 1 x 1 = 1 f) 6 x 6 x 6 = 216
b) 2 x 2 x 2 = 8 g) 7 x 7 x 7 = 343
c) 3 x 3 x 3 = 27 h) 8 x 8 x 8 = 512
d) 4 x 4 x 4 = 64 i) 9 x 9 x 9 = 729
e) 5 x 5 x 5 = 125 j) 10 x 10 x 10 = 1.000
2. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 53, 63 i 73

46
Pàg. 13
1. a) 8 f) 3
b) 13 g) 10
c) 1 h) 0
d) 7 i) 15
e) 9 j) 11
2. a) Entre 3 i 4 d) Entre 7 i 8
b) Entre 6 i 7 e) Entre 5 i 6
c) Entre 4 i 5 f) Entre 9 i 10
Pàg. 14
1. a) 100
b) 1.000.000.000
c) 100.000
d) 1.000.000.000.000
e) 1.000.000
2. a) 103 c) 106
b) 104 d) 109
3. 107 > 106 > 104 = 10.000 > 100
Pàg. 15
1. a) 3 x 103 c) 13 x 106
b) 123 x 102 d) 25 x 104
2. a) 400.000 c) 5.000.000
b) 300 d) 750.000.000
3. a) 3 c) 3
b) 6 d) 7
47
Pàg. 16
1. a) 12 e) 2
b) 6 f) 11
c) 6 g) 2
d) 6 h) 9
Guia Didàctica
2. a) 10 – (5 + 1) = 4
b) (14 + 10) – 2 = 22 o bé 14 + (10 – 2) = 22 o bé sense parèntesis
c) 5 – (1 + 3) + 2 = 3
d) 6 – (5 – 1) = 2
3. a) 20 + 10 – 7 = 23 d) 5 + 12 = 17
b) 15 + 15 – 6 = 24 e) 6 + 20 = 26
c) 34 – 21 – 6 = 7 f) 18 – 3 – 5 = 10
4. a) No
b) 52
c) No
d) 32
5. 52 ➔ 5 (base), 2 (exponent)
32 ➔ 3 (base), 2 (exponent)
6. a) 6 x 6
b) 4 x 4
c) 10 x 10 x 10
d) 3 x 3 x 3 x 3
7. Hi caben 102 rajoles, és a dir, 100 rajoles.
8. cub quadrat
a) 10 1.000 100
b) 7 343 49
c) 2 8 4
d) 5 125 25
52 = 25
103 = 1.000
Pàg. 17
9. L’opció b) és la correcta.
48
10. Cada grup farà un total de 53 exercicis, és a dir, 125 exercicis.
11. a) 32 c) 4
b) 121 d) 13, 132
12. a) 4 e) 10
b) 1 f) 5
c) 20 g) 13
d) 11 h) 14
13. a) Entre 3 i 4 d) Entre 4 i 5

b) Entre 5 i 6 e) Entre 6 i 7
c) Entre 2 i 3 f) Entre 9 i 10
14. a) 700.000 c) 6.000.000

b) 200 d) 150
15. a) 3 x 105 c) 125 x 103

b) 35 x 103 d) 6.204 x 103
16. a) un, 1.440 e) quatre, 1.440.000

b) dos, 14.400 f) tres, 144.000
c) dos, 14.400 g) dos, 14.400
d) dos, 200 h) tres, 2.000
Que se sumen els zeros dels nombres que es multipliquen.
Pàg. 18
1. El 3.
2. Al quadrat.
3. El 4.
4. El 49.
5. 23 + 52 = 8 + 25 = 33
6. No.
32 = 3 x 3 = 9
23 = 2 x 2 x 2 = 8
7. 400 : 20 = 20. El nombre és el 20.
8. (5 + 20) x 3 = 75
9. 42 = 16
49
10. L’operació tindria 6 zeros.
11. a) 343 – 1 = 342 f) 506 – 1 = 505

b) 457 – 1 = 456 g) 458 – 1 = 457
c) 721 – 1 = 720 h) 525 – 1 = 524
d) 492 – 1 = 491 i) 617 – 1 = 616
e) 616 – 1 = 615 j) 209 – 1 = 208
Guia Didàctica
12. a) 287 + 1 = 288 f) 82 + 1 = 83

b) 468 + 1 = 469 g) 625 + 1 = 626
c) 134 + 1 = 135 h) 284 + 1 = 285
d) 323 + 1 = 324 i) 381 + 1 = 382
e) 431 + 1 = 432 j) 205 + 1 = 206
Pàg. 19
1. A B C D
1 2 5 1
2 7 2 0
3 9 2 0
4 4 0
2. A B C D E F
1 2 5 2 6
2 4 1 2 0
3 3 0 9
4 1 6 3 0
5 8 5 0 1
6 2 0 2 8
50
Pàg. 20
Circumferències unides
4 5
2 6
3
La suma sempre és 14.

En Pere tenia 5 ovelles, i en Joan, 7.
51
UNITAT 2. MÚLTIPLES I DIVISORS
PROGRAMACIÓ
1. Trobar els múltiples i els divisors d’un nombre. (CB)

2. Conèixer els criteris de divisibilitat. (CB)
Guia Didàctica
3. Distingir entre nombres primers i nombres compostos. (CB)

4. Descompondre un nombre en producte de factors primers.
5. Trobar el màxim comú divisor de dos o més nombres.
6. Trobar el mínim comú múltiple de dos o més nombres.
7. Resoldre problemes aplicant el m.c.d. i el m.c.m.
CONTINGUTS

• Trobar múltiples d’un i sistemes conceptuals • Valoració de problemes
nombre. • Significació dels múltiples de la vida quotidiana
i divisors d’un nombre. que es poden resoldre
• Trobar divisors d’un
nombre. • Coneixement dels criteris trobant el m.c.m. o el m.c.d.
de divisibilitat per 2, per 3 • Actitud positiva davant un
• Aplicació dels criteris
i per 5. problema.
de divisibilitat per 2, per 3
i per 5. • Distinció entre nombres • Actitud favorable davant
primers i nombres l'hàbit de corregir
• Localització dels nombres
compostos. el quadern de treball
primers més petits que 50.
• Coneixement del procés segons les observacions
• Distinció de nombres pri-
de descomposició d’un i les orientacions
mers i compostos a partir de
nombre en factors del professorat.
trobar-ne els divisors.
primers. • Interès a presentar
• Descomposició de
• Significació de màxim de forma clara i ordenada
nombres compostos en
comú divisor i mínim els càlculs i resultats
factors primers.
comú múltiple. numèrics.
• Càlcul del màxim comú
divisor de dos nombres
a partir de trobar tots
els seus divisors comuns.
• Càlcul del mínim comú
múltiple de dos nombres
a partir de trobar-ne uns
quants múltiples
i localitzar-ne el primer
comú sense comptar el 0.
• Aplicació del càlcul del
m.c.m. i del m.c.d. a la
resolució de problemes.
Transversals
Educació per a la pau i la tolerància: resoldre situacions de la vida quotidiana de forma equitativa.
Fer grups de treball, equips de joc... des de la tolerància, evitant qualsevol forma de discriminació.

52
1. Múltiples d’un nombre: d’1 a 5 . . . . . . . . .22 10. Càlcul mental: d’1 a 12 . . . . . . . . . . . . . . .32
2. Divisors d’un nombre: d’1 a 5 . . . . . . . . .23 11. Per saber-ne una mica més . . . . . . . . . . . .33
3. Criteris de divisibilitat: d’1 a 4 . . . . . . . . . .24 12. Curiositats matemàtiques . . . . . . . . . . . . .34
4. Nombres primers i compostos: d’1 a 3 . .25
5. Descomposició en factors primers: 1 . . .26 B. QUAC
6. Màxim comú divisor: 1 i 2 . . . . . . . . . . . .27
Múltiples i divisors
7. Mínim comú múltiple: d’1 a 3 . . . . . . . . . .28
Consolidació 1, 2, 3
8. Resolució de problemes: 1 . . . . . . . . . . . .29
Reforç 4, 5
9. Tornem-hi: d’1 a 25 . . . . . . . . . . . . . .30 i 31 Ampliació 6,7
AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
Pàgina 21

Aprofitem la vida d’Eratòstenes per introduir i motivar la unitat.
Suggeriments
Obriu un debat per comprovar si els alumnes coneixen el nom d’algun altre matemàtic.
Pàgina 22

Introduïm el concepte de múltiple posant com a exemple la compra d’ous, que s’acostumen a co-
mercialitzar de sis en sis.
Suggeriments
A més d’explicar el procediment per trobar els múltiples d’un nombre determinat, s’ha d’insistir que
el zero és múltiple de qualsevol nombre.
Els alumnes haurien d’arribar a la conclusió, un cop resoltes les activitats, que els múltiples de qualse-
vol nombre són infinits.
53
Pàgina 23

Proposem arribar al concepte de divisor a partir d’un problema concret i real.
Suggeriments
És important que el problema proposat es faci a la pissarra amb dibuixos on s’observin clarament les
diferents solucions.
Guia Didàctica
Cal que comprovin que el 0 no és divisor de cap nombre; per fer-ho, podem proposar que facin una
divisó amb la calculadora on el zero sigui el divisor.
Els alumnes també haurien de comprovar de manera autònoma que, en trobar els divisors de nom-
bres diferents, l’1 i el mateix nombre sempre hi són.
De la mateixa manera, haurien de concloure que, si un nombre és múltiple d’un altre, aquest és divisor
del primer.
Pàgina 24

A partir d’uns quants múltiples de 2, de 3 i de 5 arribem als criteris de divisibilitat per a cadascú d’a-
quests nombres.
Suggeriments
Cal insistir que memoritzin els criteris de divisibilitat per tal d’agilitzar els càlculs posteriors.
Podeu proposar més activitats com l’activitat 3 del llibre de l’alumne.
Si ho veieu factible, es pot introduir el criteri de divisibilitat per 11.
Pàgina 25

Amb l’ajut d’un esquema introduïm els conceptes de nombres primers i nombres compostos, dels
quals ja hem parlat en la introducció.
Suggeriments
Resoleu el garbell d’Eratòstenes fins al 50 i comproveu els resultats en la introducció de la unitat.
Proposada una llista de nombres de l’1 al 100, els alumnes han de dir, amb la màxima rapidesa possi-
ble, si són primers o compostos. Cal que recordin els criteris de divisibilitat.
Pàgina 26

Introduïm la descomposició en factors primers a partir d’un esquema d’arbre.
Suggeriments
Proposeu diferents descomposicions factorials que es resolguin de dues maneres diferents.
Feu-los fer la descomposició factorial d’algun nombre primer perquè comprovin que només són divi-
sibles per ells mateixos i per la unitat.
Doneu exemples de descomposició de nombres, per exemple 2 x 5 x 32, per trobar els nombres na-
turals equivalents.
54
Pàgina 27

Introduïm el concepte de m. c. d. partint dels divisors de dos nombres i dels que tenen en comú. In-
troduir el concepte de nombres primers entre si.
Suggeriments
Proposar molts exercicis diferents perquè els alumnes comprovin que, si un nombre és divisor d’un al-
tre, aquest és el màxim comú divisor de tots dos.
Pàgina 28

L’exemple d’en Pere i els esports que practica ens serveix per introduir el mínim comú múltiple com
el més petit dels múltiples comuns.
Suggeriments
Cal insistir que, quan trobem el mínim comú múltiple de dos o més nombres, no tenim en compte el
zero.
Podeu fer-los adonar-se que, si un nombre és múltiple d’un altre, el primer és el mínim comú múltiple
de tots dos.
Pàgina 29

Repassem la metodologia que utilitzem per resoldre problemes i que, en essència, hem fet servir des
de 1r.
També cal que el professorat insisteixi en el fet que un mateix problema es pot resoldre de maneres
diferents.
Dades: consisteix a identificar les dades que es poden extreure de l’enunciat d’un problema.
Què busquem?: en el segon pas s’ha de tenir clar què és allò que demana l’enunciat del problema.
D’aquesta manera podrem destriar les dades necessàries per a la seva resolució.
Plantejament: s’han de pensar i triar les operacions. Es tracta de fer un esquema del procediment
que farem servir per resoldre el problema.
Resolució: el quart pas consisteix a fer les operacions matemàtiques esquematitzades en el planteja-
ment.
Solució: finalment redactarem la resposta o solució al problema. Si el problema presentava més d’u-
na pregunta, caldrà escriure tantes respostes com preguntes formulades.
S’ha d’insistir en la importància de llegir amb molta atenció l’enunciat i en la possibilitat d’ajudar-se de
dibuixos o esquemes.
Suggeriments
Cal fer-los adonar-se de com són d’importants tots els passos que fem quan resolem un problema.
Llegir els problemes inventats per alguns alumnes i resoldre’ls a classe.
55
SOLUCIONARI
Pàg. 22
1. a) M(6) = {0, 6, 12...}
b) M(3) = {0, 3, 6, 12, 15...}
c) M(2) = {0, 2, 4, 6, 8...}
Guia Didàctica
d) M(9)= {0, 9, 18, 27, 36, 45...}
2. a) 3; b) 2; c) 1
3. ➔ 315, 324, 333...

La suma de les seves xifres ha de ser M(9).
4. ➔ 1.250, 1.350, 1.420, 1.730...

Tots acaben en zero.
5. Els M(4) són 12, 0 i 20

Perquè són el resultat de multiplicar 4 per 3, 0 i 5.
Pàg. 23
1. a) 1, 3, 5, 15 c) 1, 3, 7, 21
b) 1, 2, 5, 10 d) 1, 2, 4, 5, 8, 10, 20, 40
2. D(6) ➔ {1, 2, 3, 6}
D(8) ➔ {1, 2, 4, 8}
3. a) divisor d) múltiple
b) múltiple e) divisor
c) múltiple f) divisor
4. Sí, perquè 6 x 6 = 36
5. No ho és, perquè no hi ha cap nombre natural que multiplicat per 7 doni 51.
Pàg. 24
1. a) 120, 125 d) 50, 55
b) 320, 325 e) 230, 235
c) 300, 305 f) 410, 415
2. 52, 54, 56, 58, 60, 62, 64, 66, 68
3. El 36
56
4. D (23) ➔ 2 D (53) ➔ 5
D (33) ➔ 3 D (63) ➔ 2, 3
D (43) ➔ 2 D (73) ➔ 7
Pàg. 25
1. Nombres primers:
1 2 3 5 7
11 13 17 19
23 29
31 37
41 43 47
2. D(6) = {1, 2, 3, 6}
No és un nombre primer.
3. Primers: 3, 7, 11
Compostos: 8, 24, 30
Pàg. 26
1. 60 = 2 x 2 x 3 x 5 = 22 x 3 x 5
50 = 2 x 5 x 5 = 2 x 52
Pàg. 27
1. nombres divisors divisors comuns m.c.d.
D(15) = {1, 3, 5, 15}
15 i 2 D(15, 2) = 1 1
D(2) = {1, 2}
D(30) = {1, 2, 3, 5, 6, 10, 15, 30}

30 i 18 D(30, 18) = {1, 2, 3, 6} 6
D(18) = {1, 2, 3, 6, 9, 18}
2. a) 9
b) 2
c) 2
Pàg. 28
1 a) m. c. m. (8, 16) = 16 d) m. c. m. (6, 9) = 18
b) m. c. m. (4, 10) = 20 e) m. c. m. (8, 12) = 24
c) m. c. m. (2, 15) = 30 f) m. c. m. (5, 10) = 10
57
2. El m.c.d. (10 , 20) és el 10 i el m.c.m. (10, 20) és el 20.

Perquè 10 és divisor de 20.
3. Hi tornaran a coincidir el dia 1 de juliol.

M(6) = 0, 6, 12, 18, 24, 30, 36...
M(10) = 0, 10, 20, 30...
Guia Didàctica
Pàg. 29
1. a) Per exemple: En Pere, la Marta i la Judit van a la piscina. En Pere ho fa cada 5 dies,
la Marta, cada 10, i la Judit, cada 2 dies. Digues cada quants dies coincidiran tots tres
a la piscina.
b) Per exemple: Tenim 40 caramels de maduixa i 8 caramels de llimona. Hem de fer paquets
de caramels tan grans com sigui possible, sense barrejar-ne els sabors. Com ho farem?
Quants caramels hi haurà a cada paquet?
Pàg. 30
1. a) V c) F
b) F d) F
2. 20, 40, 500, 50, 60

Perquè acaben en zero.
3. 55, 60, 65, 70, 75, 80, 85, 90, 95

4. a) D(12) = {1, 2, 3, 4, 6, 12}
b) D(24) = {1, 2, 3, 4, 6, 8, 12, 24}
5. Comprovar a la resposta anterior.
6. El 19.
Primer.
7. a) V c) V
b) F d) F
8. 42, 12, 60, 72, 102, 30, 2.400
Perquè es poden dividir per 2 i el resultat per 3.
9. 100, 150...
Sí, perquè els múltiples de 2 i 5 també ho són de 10.
10. a) 530, 535 d) 420, 425

b) 1.230, 1.235 e) 310, 315
c) 4.010, 4.015 f) 470, 475
58
11. Primers: 11, 17, 41, 13

Compostos: 25, 76, 100, 50, 40, 48
Pàg. 31
12. 1, 2, 3, 5, 7, 11, 13, 17, 19, 23
13. a) 1, 37
b) 1, 17
c) 1, 91
14. a) 3
b) 5
c) 7
d) 2
15. 165
16. a) 72 = 23 x 32
b) 27 = 33
c) 140 = 22 x 5 x 7
17. 1, 2, 5, 10
18. a) 10
b) 2
c) 10
19. m.c.d. (10, 3, 7) = 1

Aquests nombres són primers entre si.
20. 15, 30, 45
21. a) 70 c) 90
b) 75 d) 24
22. 0, 24, 48, 72, 96
23. m.c.d. (36, 20) = 4

Cada tros farà 4 metres. De la primera peça sortiran 8 trossos, i de la segona, 5 trossos.
24. m.c.m. (4, 8 i 10) = 40

40 llibres
25. m.c.m. (10, 12) = 60

Cada 60 dies coincidiran.
59
Pàg. 32
1. No
2. 24
3. 7
4. 1, 2, 5, 10
Guia Didàctica
5. 1, 2, 3, 5, 7
6. 30, 45, 60, 75, 90
7. 33, 36, 39
8. 10
9. 40
10. No
11. a) 6.800 f) 4.800

b) 7.500 g) 8.800
c) 26.000 h) 9.000
d) 15.000 i) 4.800
e) 11.500 j) 13.300
12. a) 19 f) 48
b) 32 g) 39
c) 14 h) 47
d) No és exacta. i) 102
e) 132 j) 153
Pàg. 33
1. m.c.d. (30, 40) = 10 m.c.d. (24, 36) = 12
m.c.m. (30, 40) = 120 m.c.m. (24, 36) = 72
30 x 40 = 1.200 24 x 36 = 864
(m.c.d.) x (m.c.m.) = 1.200 (m.c.d.) x (m.c.m.) = 864
Dóna el mateix resultat. Dóna el mateix resultat.
2. a) LLIT b) FUM
60
Pàg. 34
263
Sergi i Pep
a = 1, b = 2, c = 4
12 x 12 = 144
21 x 21 = 441
Cap.
61
UNITAT 3. LÍNIES, REGIONS, SEGMENTS I ANGLES
PROGRAMACIÓ
1. Distingir línies, regions, segments i punts d’intersecció. (CB)

2. Identificar les diferents classes d’angles. (CB)
Guia Didàctica
3. Identificar els elements d’una circumferència.

4. Identificar les posicions relatives d’una recta respecte d’una circumferència.
5. Identificar les posicions relatives de dues circumferències.
CONTINGUTS

• Identificació de figures i sistemes conceptuals • Perseverança en la cerca
còncaves o convexes. • Línies, regions, segments de solucions a un
i punts d’intersecció. problema i valoració
• Identificació de les
diferents posicions de dos • Classes d’angles. positiva del propi esforç.
angles entre si (angles • Rectes paral·leles • Interès a utilitzar els
consecutius, adjacents, i perpendiculars. instruments de dibuix
oposats pel vèrtex). • Elements d’una adequats en el traçat de
• Identificació dels diferents circumferència. rectes i circumferències.
angles segons l’amplitud • Posicions relatives
(complementaris d’una circumferència.
i suplementaris).
• Posicions relatives
• Construcció de rectes d’una recta respecte
paral·leles que passin per d’una circumferència.
un punt donat.
• Construcció de rectes
perpendiculars que passin
per un punt donat.
• Reconeixement dels
elements d’una
circumferència.
posicions relatives d’una
recta respecte d’una
circumferència.
posicions relatives de dues
circumferències.
Transversals
Educació viària: interpretar la realitat física. Orientar-se en l’espai, situar-se en un mapa o un plànol.
Cercar adreces. Desplaçar-se per una ciutat o un poble, orientar algú que està perdut, etc.
62
1. Regions en el pla: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . .36 9. Tornem-hi: d’1 a 11 . . . . . . . . . . . . . .44 i 45
2. Línies, regions, segments 10. Càlcul mental: d’1 a 12 . . . . . . . . . . . . . . .45
i punts d’intersecció: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . .37 11. Per saber-ne una mica més: d’1 a 4 . . . . .46
3. Còncava o convexa?: d’1 a 3 . . . . . . . . . .38 12. Curiositats matemàtiques . . . . . . . . . . . . .48
4. Rectes paral·leles
i rectes perpendiculars: d’1 a 4 . . . . . . . . .39
5. Classes d’angles segons B. QUAC
la seva posició: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40
6. Classes d’angles segons la seva Línies, regions, segments i angles
amplitud: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .41
7. La circumferència: d’1 a 4 . . . . . . . . . . . . .42 Consolidació 1, 2, 3
Reforç 4, 5, 6
8. Posició relativa d’una recta respecte
d’una circumferència. Posició relativa Ampliació 7
de dues circumferències: d’1 a 3 . . . . . . .43
AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ
Pàgina 35
Suggeriments
Demaneu que observin la fotografia i llegeixin els punts d’Aprendràs a... Després, demaneu que rela-
cionin els termes geomètrics amb la imatge.
Pàgina 36

L’alumnat haurà d’inventar dissenys fent servir línies tancades. No cal que les respostes tiguin el menor
nombre de fronteres possible, encara que també es pot plantejar així.
Els alumnes hauran de traçar línies de diferents tipus.
Suggeriments
Demaneu-los que indiquin exemples reals on es trobin línies obertes, línies tancades i regions. Poden
portar exemples: mapes d’itineraris de les línies de metro o d’autobús, d’un recorregut per una expo-
sició o fira, etc.
63
Pàgina 37

En aquesta pàgina l’alumnat ha d’aprendre que les xarxes són línies d’una superfície, que no hi ha cap
línia separada de les altres i que, com a mínim, existeix un punt d’intersecció. Cal que observin que:
nombre de regions + nombre d’interseccions = nombre de segments + 2.
Observació i comprensió de l’activitat 1: la figura c) no és cap xarxa.
Guia Didàctica
Els alumnes han de fer dissenys que han siguin xarxes (cap línia oberta, cap frontera solta) i compro-
var l’expressió anterior.
Suggeriments
Del material que han aportat els alumnes, digueu quins dissenys són xarxes i quins no.
Pàgina 38

En aquesta pàgina es proposen dos mètodes de reconeixement de figures còncaves o convexes.
Convé preguntar pel mètode emprat per comprovar quin ha estat el majoritari.
Els alumnes hauran de fer els dibuixos demanats.
Suggeriments
Es pot demanar a un alumne que faci un recorregut traçat a terra indicant amb el braç els girs que fa.
Si ha dibuixat una figura còncava observarà que, com a mínim, ha girat un cop a l’inrevés de la resta de
girs.
Recomanem fer figures còncaves en un geoplà per tal d’assimilar definitivament la diferència entre una
figura còncava i una de convexa.
Pàgina 39

Cal comprovar prèviament que els alumnes tenen clar els conceptes de perpendicularitat i de
paral·lelisme. Per fer-ho, es pot demanar que dibuixin a la pissarra o en un geoplà rectes paral·leles
i rectes perpendiculars. Primer els mostrarem dos procediments de dibuix. Convé que practiquin
sempre sobre paper blanc.
Recomanem que el resultat o solució es traci d’un color diferent.
En l’activitat 1 cal que els alumnes marquin primer, en un full blanc, els quatre punts a 8 mm de distàn-
cia entre ells. Han de traçar les tres perpendiculars segons el procediment après.
Els alumnes han de traçar en un full blanc els polígons i les rectes fent ús de les tècniques apreses.
Suggeriments
És molt convenient que diferenciïn les dades de les solucions. Per això suggerim que les respostes tin-
guin un color específic que les distingeixi de les dades conegudes prèviament.
64
Pàgina 40

Convé proposar als alumnes que indiquin en quins dels objectes del seu entorn veuen angles, i que
tots junts diguin de quina classe són.
Caldrà fer-los observar que els angles adjacents són sempre consecutius.
Suggeriments
Podeu reforçar la classificació d’angles segons la seva posició fent-los adonar-se que en aquesta classi-
ficació no té cap importància la seva amplitud. Recomanem que es faci servir un geoplà.
Pàgina 41

Prèviament convé practicar l’estimació d’angles. Començarem fent estimacions d’un angle i, després,
de dos i més. Els angles es poden dibuixar mitjançant un llapis o un guix segons quin sigui el suport.
Pàgina 42

En aquesta pàgina cal que els alumnes copsin bé el concepte de circumferència i que sàpiguen identi-
ficar circumferències en els objectes quotidians.
Un cop tinguin clar què és una circumferència passarem a identificar-ne les parts. L’alumnat ha d’assi-
milar la definició correcta i precisa de cada part.
Cal assegurar-se que tot l’alumnat ha entès la relació que hi ha entre radi i diàmetre i fer els càlculs
corresponents.
Suggeriments
Recomanem fer molts exercicis de dibuix de circumferències per tal d’assolir un domini correcte del
compàs.
Pàgina 43

En aquesta pàgina treballarem, mitjançant l’observació directa de diferents casos, les tres posicions que
pot tenir una recta respecte d’una circumferència i les tres que pot tenir una circumferència respecte
d’una altra circumferència.
Cal aconseguir que l’alumnat relacioni la paraula concèntriques amb el seu significat: que tenen el ma-
teix centre.
Suggeriments
Recomanem realitzar molts exercicis en què hagin de fer servir el compàs i el regle.
65
SOLUCIONARI
Pàg. 36
1. a) 1 frontera tancada
Guia Didàctica
b) 2 fronteres
c) 2 fronteres
d) 3 fronteres
e) 4 fronteres
2. a) 2 línies d’unió
b) 3 línies d’unió
c) Sempre que les regions no tinguin cap intersecció, el nombre de línies que es poden
traçar és el nombre de regions – 2, o el nombre de fronteres –1.
Pàg. 37
1. figura a figura b figura c
nombre de segments 4 12 –
nombre de regions 4 8 –
nombre d’interseccions 2 6 –
La figura c no és una xarxa.

2. Resposta oberta, però comprovant en els dissenys que:
nombre de regions + nombre d’interseccions = nombre de segments + 2.
Els dissenys han de ser xarxes (cap línia oberta, cap frontera solta).
66
Pàg. 38
1. còncaves:
convexes:
2. No. Sí. Sí.
3. Cap de les formes que dibuixarà l’alumnat no és convexa.
Pàg. 39
1.
2.
3.
67
4.
Guia Didàctica
Pàg. 40
1. certa; 2) certa; 3) falsa; 4) falsa; 5) falsa
Pàg. 41
1. D’esquerra a dreta: ^
a=135º ^
b=150º ^
c = 90º ^
d=60º ^
e=10º ^
f=55º
Pàg. 42
1. Les circumferències de 3 cm de radi i de 6 cm de diàmetre són idèntiques.
2. radi 3,5 cm 1,5 cm 2,8 cm 36 mm

diàmetre 7 cm 3 cm 5,6 cm 72 mm
3. Una circumferència pot tenir un nombre il·limitat de radis.
4. De dalt a baix: arc, corda, centre, diàmetre, radi
Pàg. 43
1.
recta tangent
recta exterior
recta secant
68
2. Afirmació certa.
3.
Pàg. 44
1. a b c
nombre de regions 3 4 6
nombre d’interseccions 2 2 5
nombre de segments 3 4 9
2. còncaves: , és a dir, b), d), e), g) i h)
convexes: , és a dir, a), c) i f)
3. Convé anomenar els vèrtexs per facilitar les respostes. Pot anar bé traçar les respostes a
color a la pissarra a sobre del disseny general.
Alguns traçats còncaus: CDBA, CDBE, CDBAE
Alguns traçats convexos: DBE, EAB, DEC
E
D B
4. Fer la comprovació amb el transportador.
69
Pàg. 45
5. Els dos angles han de ser de 45º
6. Els dos angles han de ser de 90º
7. Observació: la relació entre els angles pot ser segons la posició o segons l’amplitud
Guia Didàctica
1 â i b̂ són angles consecutius i complementaris.

2 ê i ĉ són angles oposats pel vèrtex i suplementaris.
3 b̂ i ĉ són angles consecutius.
4 d̂ i ĉ són angles adjacents i suplementaris.
5 d̂ i ê són angles adjacents i suplementaris.
8. a) b)
9.
corda
radi
secant
10. Es poden dibuixar 6 cordes.

S’obté un hexàgon.
70
Pàg. 46
1. 10 pots
2. 7 bosses
3. 24 €
4. 20 quarts d’hora
5. 15 llibres
6. 240 minuts
7. 20 €
8. 4 quilos i mig
9. 19 xurros
10. 24 colors
11. a) 115 g) 144
b) 132 h) 189
c) 147 i) 163
d) 154 j) 126
e) 175 k) 137
f) 128 l) 117
12. a) 60 g) 392
b) 340 h) 416
c) 35 i) 219
d) 130 j) 195
e) 90 k) 544
f) 173 l) 188
71
Pàg. 47
1. nombre d’escuradents dibuix nombre d’interseccions
1 0
Guia Didàctica
2 1
3 3
4 6
2.
3. Una manera pot ser:
4. El màxim nombre de colors necessaris és quatre. No en calen més.
Pàg. 48
El ferrer enginyós
És molt convenient realitzar aquesta activitat amb material. Podeu utilitzar tires de paper, per exem-
ple. Si observeu dificultats podeu començar amb menys trossos.
Una possible solució és obrir les tres argolles d’un tros i soldar-les unint els 4 trossos que queden
allà on s’indica. A C
B
A B
El dragó
Observeu que, en l’exemple, el joc s’acaba quan no es poden unir més punts (de tots els punts on
es pot arribar en surten tres línies). Demaneu si han trobat alguna estratègia guanyadora.
72
UNITAT 4. FRACCIONS
PROGRAMACIÓ
1. Reconèixer situacions, reals o simulades, que es puguin expressar mitjançant fraccions. (CB)
2. Interpretar una fracció com una part d'un total, com a expressió de mesura i com a opera-
dor. (CB)
3. Trobar la fracció d’un nombre. (CB)
4. Identificar les fraccions que són més petites que la unitat i les que són més grans. (CB)
5. Identificar fraccions equivalents. (CB)
6. Aprendre a simplificar fraccions. (CB)
7. Saber trobar la fracció irreductible.
CONTINGUTS

• Lectura i escriptura i sistemes conceptuals • Valoració dels aspectes
de nombres fraccionaris. • Termes d’una fracció. de la vida quotidiana que
• Representació • Nombre fraccionari es poden expressar
de fraccions. com a part de la unitat. mitjançant les fraccions.
• Càlcul d'una fracció com a • Nombre fraccionari • Actitud positiva davant un
operador aplicat a un com a part d'un conjunt. problema.
nombre. • Nombre mixt. • Actitud favorable davant
• Càlcul de nombres mixtos. • Comparació de fraccions. la correcció del quadern
de treball, segons
• Comparació de fraccions. • Fraccions equivalents.
les observacions
• Càlcul de fraccions • Simplificació de fraccions. i les orientacions
equivalents. • Fracció irreductible. del professorat.
• Càlcul de la fracció • Fracció d’un nombre. • Interès a presentar
irreductible. de forma clara i ordenada
• Predicció del resultat d’una els càlculs i resultats
operació amb fraccions. numèrics.
• Solució de problemes amb
nombres fraccionaris
senzills.
Transversals
Educació intercultural: treballar les actituds de cooperació i solidaritat, d’igualtat i respecte vers
l’altre. Aprendre a compartir.
73
1. Fracció: d’1 a 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50 10. Càlcul mental: d’1 a 12 . . . . . . . . . . . . . . .60
2. Les fraccions i la unitat: d’1 a 3 . . . . . . . . .51 11. Per saber-ne una mica més: d’1 a 6 . . . . .61
3. Comparació de fraccions: 1 i 2 . . . . . . . .52 12. Curiositats matemàtiques . . . . . . . . . . . . .62
4. Fraccions equivalents: d’1 a 3 . . . . . . . . . .53
Guia Didàctica
5. Una propietat de les fraccions

equivalents: d’1 a 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . .54
6. Simplificació de fraccions: d’1 a 4 . . . . . . .55 B. QUAC
7. Fracció irreductible: d’1 a 3 . . . . . . . . . . .56
Fraccions
8. Fracció d’un nombre: d’1 a 3 . . . . . . . . . .57
9. Tornem-hi: d’1 a 17 . . . . . . . . . . . . . .58 i 59 Consolidació 1, 2
Reforç 3, 4
Ampliació 5, 6
AVALUACIÓ
Avaluació continuada. Què hem après? Unitat 4

TEMPORITZACIÓ
Pàgina 49

Les fotografies que obren el tema de fraccions serveixen perquè l’alumnat digui en quines situacions
de la vida real es fan servir fraccions.
Podem demanar als alumnes que precisin quin és el significat d’expressions com: una barra de quart,
tallar un pollastre en octaus, una cinquena part dels alumnes, o veure l’ampolla mig plena o mig buida.
Pàgina 50

En aquesta pàgina treballarem les fraccions com a part de la unitat. Els alumnes hauran d’assimilar el
concepte de fracció com a part de la unitat i el significat de cada un dels termes d’una fracció.
Suggeriments
Cal posar molt d’èmfasi en el fet que les parts en què dividim la unitat han de ser iguals.
74
Pàgina 51

Ara analitzarem la relació que hi ha entre una fracció i la unitat. En concret, deixarem clar que una
fracció amb el numerador més gran que el denominador és igual a la unitat i una fracció.
I que un nombre format per un nombre natural i una fracció s’anomena nombre mixt.
Les tres activitats de la pàgina treballen la correspondència entre fraccions i unitats.
Pàgina 52

En aquesta pàgina es treballa la representació gràfica de fraccions per tal de facilitar la posterior com-
prensió del concepte de fraccions equivalents.
El primer pas és que l’alumnat identifiqui una fracció amb la seva representació gràfica, i a l’inrevés.
Després compararem dues fraccions: primer, dues fraccions amb el mateix denominador, i després,
dues fraccions amb el mateix numerador. Finalment procurarem que memoritzin el que han observat.
En l’activitat 2 compararan tres fraccions. Els podem suggerir que, en cas de dubte, en facin la repre-
sentació gràfica.
Pàgina 53

Abans d’introduir el concepte de fraccions equivalents convé fer alguns exercicis de representació
d’una fracció irreductible i d’una d’equivalent. L’objectiu és que comprovin que si multipliquen el nom-
bre de parts en què dividim una unitat per un nombre, i les parts que agafem per aquest mateix
nombre, obtenen la mateixa part de la unitat.
Pàgina 54

En aquesta pàgina observarem una propietat que compleixen les fraccions equivalents: si multipliquem
el numerador d’una fracció pel denominador de l’altra i el denominador de la primera pel numerador
de la segona, n’obtenim el mateix resultat.
Les activitats 1, 2 i 3 són per fer pràctica d’aquesta propietat.
L’activitat 4 és una activitat d’ampliació: cal que facin cadenes de fraccions equivalents.
Pàgina 55

Aquí aprenen una estratègia per simplificar fraccions: trobar-ne un divisor comú al numerador i al de-
nominador. A continuació, dividiran els dos elements de la fracció per aquest divisor comú.
Suggeriments
Per fer més fàcil el concepte de simplificar, cal insistir en el seu significat literal: «fer més simple».
75
Pàgina 56

Els alumnes practicaran, mitjançant diferents tipus d’exercicis, l’obtenció de fraccions irreductibles.
Suggeriments
Cal insistir en el significat de la paraula irreductible: «incapaç de ser reduït».
Guia Didàctica
Pàgina 57

En aquesta pàgina es treballa el concepte de fracció d’un nombre a partir d’una situació quotidiana
propera als alumnes.
Podem proposar més casos semblants, per exemple: Si en una classe de 20 alumnes la meitat porten
ulleres, quants alumnes porten ulleres? Si una cinquena part són rossos, quants alumnes són rossos?...
Així iniciem el treball de fracció com a operador i com a percentatge.
76
SOLUCIONARI
Pàg. 50
1. Diverses possibilitats de resposta.
2.
1
1
–– 1
–– 1
––
3 3 3
1
–– 1
–– 1
–– 1
–– 1
–– 1
––
6 6 6 6 6 6
1 ––
–– 1 ––
1 ––
1 ––
1 ––
1 ––
1 ––1 ––
1 ––
1 ––
1 ––1
12 12 12 12 12 12 12 12 12 12 12 12
3. 4
a) –– 1
b) ––
9 4
4. 4;
–– 3;
–– 4;
–– 2 (si comptem tots els botons).
––
4 4 4 6
Pàg. 51
1. 3 pomes i mitja
2. 3
a) 1 + –– 1
b) 2 + –– 2
c) 1 + –– 1
d) 2 + ––
12 3 8 4
3. 3 o 1 + ––
–– 1
2 2
Pàg. 52
1. Diverses possibilitats de representació.
3 > ––
a) –– 1 6 > ––
b) –– 3 5 ! ––
c) –– 5 d) 10
–– > 10
––
4 4 10 10 7 3 2 5
2. 3 > ––
a) –– 2 > ––
1 8 > ––
c) –– 5 > ––
3 8 > ––
e) –– 8 > ––
8
4 4 4 2 2 2 3 5 9
9 > ––
b) –– 6 > ––
2 5 > ––
d) –– 5 > ––
2
7 7 7 2 7 7
Pàg. 53
1. Sí, són equivalents.
2. Diverses possibilitats de representació gràfica. No són equivalents.
77
1
a) –– 2
–– 3
–– 4…
–– 2
d) –– 4
–– 6
–– 8…
––
2 = 4 = 6 = 8 10 = 20 = 30 = 40
2
b) –– 4
–– 6
–– 8…
–– 5
e) –– 10
–– 15
–– 20
–– …
5 = 10 = 15 = 20 4 = 8 = 12 = 16
Guia Didàctica
3
c) –– 6
–– 9
–– 12
–– … 3
f) –– 6
–– 9
–– 12
–– …
7 = 14 = 21 = 28 5 = 10 = 15 = 20
Pàg. 54
1. a) Sí b) No c) Sí d) Sí e) No
2. a) No podrà ser equivalent. 2

d) –– 6
–– g) 20 4
–– = ––
8 = 24 35 7
1
b) –– 5
–– 40
e) ––– 4
–– 9
h) –– 1
––
3 = 15 100 = 10 18 = 2
9
c) –– 3
–– 15
f) ––– 3
––
12 = 4 125 = 25
3
–– 4
–– 8
–– 9
–– 6
–– 4
–– 12
–– 10
–– 9
––
3. 6 6 12 18 8 8 16 15 12
1
––
2
2
––
3
3
––
4
4. 1
a) –– 2
–– 3
–– 4
–– 5
–– 6
––
5 = 10 = 15 = 20 = 25 = 30
3
b) –– 6
–– 9
–– 12
–– 15
–– 18
––
4 = 8 = 12 = 16 = 20 = 24
Pàg. 55
1. a) 3 b) 4 c) 5 d) 9
2. 4
a) –– 1
–– 9
b) –– 1
–– c) 12 2
–– = –– d) 15 1
–– = ––
8 = 2 27 = 3 18 3 60 4
3. 3
a) –– 3
b) –– 2
c) –– 2
d) ––
4 4 3 3
4. 5
a) –– 1
b) –– c) 32
–– 3
d) ––
7 2 41 7
78
Pàg. 56
1. 3
a) –– 3
b) –– 7
c) –– d) 2 e) 10
2 2 3
2. 8
a) –– 1
–– 6
b) –– 1
–– 3
c) –– 3
d) –– 1
––
24 = 3 12 = 2 7 12 = 4
3. 14 7 ; 25
–– = –– 1 ; 16
–– = –– 4;
–– = –– 22
–– = 11
––
6 3 50 2 12 3 6 3
Pàg. 57
1. 3 de 12 9 samarretes a la capsa.
––
4 =
2 a) 14 b) 2 c) 16 d) 28 e) 36 f) 12
3. 20 % de desplaçaments en transport privat.

40 % de 1.000 = 400 desplaçaments són a peu o en bicicleta.
Pàg. 58
1. Diverses possibilitats de representació.
2. 1 o ––
a) –– 4
2 8
b) blau: 16 4 ; marró: ––
–– ; o –– 4 o ––
1
20 5 20 5
4
c) ––
3
3. La primera.
4. 1 de quilo.
2 quilos. 3 quilos i ––
4
5. 2
a) 2 + –– 2
b) 2 + –– 2
c) 2 + –– 3
d) 4 + ––
5 3 7 4
6. 4 de 600 = 480 alumnes.

––
5
3
––
7. 4
8. a) 15 c) 48 e) 12
b) 18 d) 14 f) 8
9. 10 partits.
10. a) 12 c) 30 e) 72
b) 6 d) 12 f) 15
79
3 5 4 1 1 6
11. a) –– ––
7 < 7 c) –– ––
12 = 3 e) –– ––
2 = 12
5 5 9 9 7 3
b) –– ––
6 > 9 d) –– ––
6 < 2 f) –– ––
4 > 4
12. 2 parts.
En el primer, ––
3
Guia Didàctica
13. 4
a) –– 8
–– 12
–– … c) 20
–– = 40
–– = 60
–– …
5 = 10 = 15 15 30 45
3
b) –– 6
–– 9…
–– 1
d) –– 2
–– 3…
––
7 = 14 = 21 9 = 18 = 27
14. 2
a) –– 4
–– 5
c) –– 25
––
5 = 10 6 = 30
3
b) –– 6
–– 3
d) –– 15
––
8 = 16 4 = 20
15. 4
a) –– 5
b) –– 3
c) –– 3
d) ––
3 4 2 2
16. a) 36
–– = 18 9
–– = –– 3
–– c) 30
–– = 15 3
–– = ––
24 12 6 = 2 20 10 2
b) 120 40
––– = ––– 20
–– 10
–– 2
–– 66
d) ––– 33
––– 3
––
300 100 = 50 = 25 = 5 220 = 110 = 10
17. 4
a) –– b) 2 3
c) –– 7
d) ––
3 4 3
e) 5 1
f) –– 9
g) –– h) 41
––
2 4 50
Pàg. 60
1
1. 3 hores i ––
4
2. 210 hores
3. 10 hores
4. 84 hores
5. 18 ous
6. 60 cotxes
8. 11.30
9. 6
80
2
––
10. 5
11. 3 litres.
12. a) 176 g) 913 m) 528

b) 462 h) 572 n) 803
c) 385 i) 121 o) 924
d) 814 j) 891 p) 968
e) 726 k) 242 q) 649
f) 1.045 l) 297 r) 638
Pàg. 61
1. 3 de 7 del matí: 1.035 minuts. 69 quarts.
Si són ––
4
3 de 7 de la tarda: 315 minuts. 21 quarts.
Si són ––
4
2. 34 quarts.
3. 30 cotxes. 210 cotxes
4. Han fet 28 1 . Els queda per fer 56

–– = –– 2 ; és a dir, 56 quilòmetres.
–– = ––
84 3 84 3
5. Sempre 4 triangles pintats, en totes les combinacions possibles.
1. 2 1
6. Primer –– –– ––
16 Segon 16 = 8
Pàg. 62
La síndria pesant
Síndria: 6 quilos.
Galeria d’art
1 2 3
4 5 1
2 3 4
El següent és el 5 un altre cop, és a dir, el quadre groc, taronja i verd situat al mig de la sèrie.
81
UNITAT 5. OPERACIONS AMB FRACCIONS
PROGRAMACIÓ
1 Saber reduir fraccions a comú denominador. (CB)

2 Aprendre a comparar fraccions amb numeradors i denominadors diferents. (CB)
Guia Didàctica
3 Saber sumar i restar fraccions amb el mateix o amb diferent denominador. (CB)
4 Saber multiplicar i dividir fraccions. (CB)
CONTINGUTS

• Aplicació del concepte i sistemes conceptuals • Valoració dels aspectes
de fraccions equivalents • Reducció de fraccions de la vida quotidiana que
per a comparar fraccions. a comú denominador. es poden expressar
• Automatització dels • Comparació de fraccions. mitjançant les
algorismes de suma i resta • Suma i resta de fraccions matemàtiques.
de fraccions amb el mateix amb el mateix o amb • Actitud positiva davant
o amb diferent diferent denominador. un problema.
denominador. • Multiplicació i divisió de • Actitud favorable davant
• Automatització dels fraccions. l'hàbit de corregir
algorismes de multiplicació el quadern de treball
i divisió de fraccions segons les observacions
senzilles. i les orientacions
del professorat.
• Interès a presentar de
forma clara i ordenada els
càlculs i resultats numèrics.
• Interès a contrastar les
solucions obtingudes amb
les que han obtingut altres
companys i companyes.
• Consideració de l'error
com a estímul per a noves
iniciatives.
Transversals
Educació intercultural: resoldre petits conflictes. Aprendre a superar situacions en equip. Cercar
el consens de forma cívica.
82
1. Reducció de fraccions a comú 10. Per saber-ne una mica més: d’1 a 3 . . . . .73
denominador: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . .64 11. Curiositats matemàtiques: 1 i 2 . . . . . . . .74
2. Comparació de fraccions: 1 . . . . . . . . . . .65
3. Suma i resta de fraccions amb
el mateix denominador: d’1 a 4 . . . . . . . .66
4. Suma i resta de fraccions amb
denominadors diferents: d’1 a 5 . . . . . . . .67
5. Multiplicació de fraccions: d’1 a 4 . . . . . . .68 B. QUAC
6. Divisió de fraccions: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . .69 Operacions amb fraccions
7. Tornem-hi: d’1 a 16 . . . . . . . . . . . . . .70 i 71
Consolidació 1, 2
8. Càlcul mental: d’1 a 12 . . . . . . . . . . . . . . .72 Reforç 3, 4
Ampliació 5, 6
AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ
Pàgina 63

Amb les imatges d’aquesta pàgina es pot fer un repàs ràpid dels continguts de la unitat anterior amb
preguntes com les següents:
• Quina fracció representa un pètal d’aquesta flor?
• I els trossos de xocolata, amb relació al nombre total de preses de xocolata?
• Si sumem els dos trossos de la rajola (els de l’esquerra), quina fracció del total representen?
Pàgina 64

Per començar a treballar la reducció de fraccions a comú denominador haurem de repassar els con-
ceptes de mínim comú múltiple (m.c.m.) i fraccions equivalents.
Suggeriments
Seria convenient que els alumnes comprovessin que no és imprescindible que el comú denominador
sigui el més petit, que els denominadors es poden reduir a qualsevol múltiple comú, però que trobar
el m.c.m. facilita les operacions amb fraccions.
83
Pàgina 65

Primer, comparem fraccions de diferent denominador perquè els alumnes observin que, a simple vis-
ta, sol ser difícil dir quina fracció és la més gran. Procurarem que l’alumnat dedueixi que la manera més
ràpida i segura de fer-ho és reduir les fraccions a comú denominador.
Farem que també vegin que poden comparar els nombres decimals equivalents a cada fracció i que el
resultat de la comparació no varia.
Guia Didàctica
Suggeriments
Una altra manera de comparar fraccions és situar-les sobre una recta numèrica.
Pàgina 66

Caldrà insistir molt en el fet que només podem sumar i restar directament els numeradors si les frac-
cions tenen el mateix denominador.
Suggeriments
Doneu als alumnes unes operacions, per exemple: –– 2 5
–– 4 , i que s’inventin l’enunciat d’un pro-
––
3 + 3 – 3
blema. Un cop inventat, es pot llegir en veu alta i discutir entre tots si està bé o malament.
Pàgina 67

Cal remarcar que, per sumar o restar fraccions de diferent denominador, primer s’han de reduir a co-
mú denominador i després sumar-ne o restar-ne els numeradors.
Suggeriments
Demaneu als alumnes que inventin un problema en què calgui sumar o restar fraccions de denomina-
dor diferent. Després, el passaran a un company o companya perquè el resolgui.
Proposeu exercicis per trobar la fracció que cal restar d’una altra perquè el resultat doni una fracció
que representi un nombre natural.
Es poden introduir operacions de suma i resta de més de dues fraccions i combinar operacions.
Pàgina 68

En aquesta pàgina l’alumnat practica la multiplicació de dues fraccions i, també, la multiplicació d’un
nombre natural per una fracció.
84
Pàgina 69

A continuació treballen la divisió de fraccions com a multiplicació de la fracció inversa.
Suggeriments
A l’hora de realitzar les operacions amb fraccions caldrà insistir en el fet que, sempre que sigui possi-
ble, simplifiquin les fraccions resultants fins a obtenir-ne la fracció irreductible.
Cal remarcar la idea que qualsevol nombre natural es pot expressar com un nombre fraccionari de
denominador 1.
És important que els alumnes practiquin la divisió de dues fraccions com a mulltiplicació de la primera
fracció per la inversa de la segona, entenent la divisió com l’operació inversa de la multiplicació. Per fer
més evident aquest fet, es pot efectuar a la pissarra la divisió de dues fraccions iguals (el resultat de la
qual serà 1).
85
SOLUCIONARI
Pàg. 64
1. 4 i ––
a) –– 9 b) ––
4 i 15 5 i ––
–– c) –– 6 d) 15 8
–– i –– 2 i ––
e) –– 3 f) 15
–– i 14
––
24 24 10 10 8 8 18 18 4 4 20 20
a) 15 8 2 i ––
3 c) 10 9 d) 15
–– i 14 e) 14
–– i 15
Guia Didàctica
2. –– i –– b) –– –– i –– –– ––
18 18 4 4 15 15 20 20 6 6
Pàg. 65
1. 7 > ––
a) –– 6 2 = ––
c) –– 3 5 < ––
e) –– 6 2 < ––
g) –– 3 4 < 12
i) –– ––
10 10 4 6 9 10 5 4 6 5
3 > ––
b) –– 3 d) 11 6
–– > –– 7 > ––
f) –– 8 1 > ––
h) –– 1 3 > ––
j) –– 3
5 8 2 4 2 4 2 3 5 8
Pàg. 66
9 7
1. a) –– b) 14
–– 5
c) –– d) ––
7 =1
5 3 2
2. 2
a) –– 1
–– 6
b) –– 2 3
c) –– 9
d) –– 1
6 = 3 3 = 4 9 =
3. a+b a–b
2
––
2 =1 0
3
–– 1
––
3 =1 3
4
–– 2
–– 1
––
4 =1 4 = 2
2
–– 3
–– 5
––
4. 5 + 5 = 5 = 1. Tots els habitants són menors de 35 anys.
Pàg. 67
1. 4
a) –– 2
–– 8
–– 6
–– 14
–– 7
––
6 + 4 = 12 + 12 = 12 = 6
7 – ––
b) –– 2 14
–– – 10
–– 4
–– 2
––
15 6 = 30 30 = 30 = 15
2. 4
a) –– 2
––
6 = 3
7
b) ––
6
7
c) ––
18
86
7
d) ––
8
23
e) ––
20
f) En la primera edició del llibre de l’alumne s’ha introduït, per error, una resta de fraccions
que dóna com a resultat un nombre negatiu. La resta correcta i la seva solució són:
12
–– – 12
–– = 36
–– = 18
––
2 5 10 5
g) 11
––
3
h) En la primera edició del llibre de l’alumne s’han intercanviat els signes de l’operació i han
d’operar amb un nombre negatiu. L’operació correcta i la seva solució són:
1
–– 2 – ––
–– 3 17
––
2 + 3 5 = 30
3. 3
–– 1
–– 17 3 parts.
–– parts. Falten per segar ––
5 + 4 = 20 20
4. 3 – ––
–– 2 7
––
4 5 = 20
5. 1
–– 2
–– 14
–– 7
––
5 + 4 = 20 = 10
Pàg. 68
1. 6
a) ––
28
5 x 11 55
b) ––
= 18
3x6
c) –– 4
2 x –– 8
––
3 6 = 18
3 x ––
d) –– 9 27
––
2 4 = 8
2. 2
a) –– 1
–– b) 12 4
–– = ––
6 = 3 15 5
3. a) 12
–– e) 42
–– = 6
77 7
1
b) –– f) 30
–– = 1
4 30
9
c) –– g) 18
–– = 2
24 9
d) 12
–– 9
h) ––
45 40
4. 1 x ––
–– 1 1 part del pastís.
––
3 2 = 6
87
Pàg. 69
7 5
1. a) ––
3 e) ––
8
4 1
b) ––
6 f) ––
2
1 25
c) ––
7 g) ––
12
5 9
Guia Didàctica
d) ––
3 h) ––
11
15 21
2. a) ––
8 e) ––
6
81 30
b) ––
4 f) ––
30 = 1
8 3
c) ––
9 g) ––
16
20 2
d) ––
3 h) ––
15
Pàg. 70
8 15 12 ––3 8 15 15 –– 7
1. a) –– ––
40 i 40 b) ––
6 i 6 c) –– ––
20 i 20 d) ––
35 i 35
15 , 10 6 8 , ––
6 ––4
2. a) –– –– ––
30 30 i 30 b) ––
12 12 i 12
3. a) Cert b) Fals c) Cert d) Cert e) Cert f) Fals

4. 5 del trajecte.
El cotxe que ha recorregut ––
6
11 7
–– > –– 2
–– 3
––
5. 9 8 > 3 > 6
5 4 5 1
6. a) ––
7 c) ––
4 =1 e) –– ––
15 = 5
6 3 18 4
b) –– ––
8 = 4 d) ––
6 =3 f) ––
2 =2
3 4 3 5
7. a) ––
4 b) ––
4 =1 c) ––
3 =1 d) ––
8
8. 3
a) –– 4
–– 7
–– 5
d) –– 1
–– 3
5 + 5 = 5 2 + 2 =
b) –– 4
7 – –– 3
–– 2
9 – ––
e) –– 1
2 2 = 2 7 7 =
7
c) –– 8
–– 15
–– 8
f) –– 7
–– 3
3 + 3 = 3 5 + 5 =
9. a) 50
–– 5
b) –– c) 21 7
–– = –– d) 94
–– = 47
––
63 6 27 9 72 36
88
10. 1
a) –– 2 ––
b) –– 1 c) 0 1
d) ––
4 4 = 2 8
11. a) 12
–– = 2 b) 35
–– c) 42
–– = 21 d) 72
–– = 24
6 4 2 3
12. 5
a) –– c) 30
–– = 1 6
e) –– 3
–– g) 12
–– = 4
16 30 32 = 16 3
b) ––1 d) 10 5
–– = –– f) 18
–– 1
h) ––
12 22 11 35 21
13. 9 quilos de pasta.
3 → ––
–– 5 6 → ––
–– 3 3 → ––
–– 6 5 → ––
–– 2 9 → ––
–– 5
14. 15 3 3 6 6 3 2 5 5 9
3
–– 3
–– 9
––
15. 5 + 10 = 10 del dipòsit s’ha buidat.
1
Queden ––
10 per buidar.
7
–– 3
––
16. 4 = 1 litre i 4 de llet.
Pàg. 72
1. A les set
2. 16 quarts
3
––
3. 7
1
––
4. 3
5. 800 grams
6. 9€
7. 10 caramels
8. 3 quilòmetres = 3.000 metres
9. 60 cotxes
10. 4
11. a) 8 d) 3 g) 21 j) 36
b) 10 e) 20 h) 12 k) 88
c) 18 f) 12 i) 35 l) 24
12. a) 40 d) 300 g) 120 j) 200

b) 90 e) 150 h) 600 k) 250
c) 60 f) 100 i) 180 l) 1.000
89
Pàg. 73
3 + ––
–– 1 17 6
–– – –– 4
–– 10
–– 40
––
1. 2 5 = 10 4 = 20 " 2 = 40 + 3 = 1 + 3 = 4
2. a) cap a l’esquerra b) cap a la dreta c) cap a la dreta d) cap a l’esquerra
1
–– 1
–– 1
––
3. 4 11 24
Guia Didàctica
Pàg. 74
Vols caramels?
3 caramels: un de menta, un de maduixa i un altre de llimona.
Cuiners
En la primera edició del llibre l’enunciat és erroni i l’activitat no es pot resoldre. Exposem
a continuació l’enunciat i la solució correctes:
• En Pere, en Jordi i en Pau porten ulleres.

• L’Adrià, en Jordi i en Joan porten mocador al coll.
• En Pau, en Jordi i l’Adrià porten màniga curta.
• L’Adrià, en Jordi i en Manel porten bigoti.
• En Manel, en Jordi i en Pere porten davantal.
D’esquerra a dreta del dibuix, els noms de cada cuiner són:Adrià, Pau, Manel, Joan, Pere i Jordi.
90
UNITAT 6. FIGURES PLANES
PROGRAMACIÓ
1 Resoldre problemes de càlcul de perímetres. (CB)

2 Calcular l’angle interior i l’angle exterior d’un polígon regular. (CB)
3 Reconèixer el nombre pi (π).
4 Calcular la longitud d’una circumferència.
5 Aplicar girs centrals i simetries axials a una figura.
6 Efectuar translacions, girs i simetries en el pla.
7 Situar un element en el pla segons els eixos de coordenades. (CB)
CONTINGUTS

• Càlcul del nombre i sistemes conceptuals • Interès a utilitzar
de diagonals d’un polígon. • Perímetre dels polígons. els instruments de dibuix
• Traçat de les altures • Polígon regular. adequats en el traçat
d’un triangle. • Base i altura d’un triangle. de rectes
i circumferències.
• Càlcul del perímetre • Longitud de la
dels polígons. circumferència. • Perseverança en la cerca
de solucions a un
• Obtenció de la suma • Suma dels angles
problema i valoració
dels angles d’un triangle dels polígons.
positiva del propi esforç.
i d’un quadrilàter. • Angle interior
• Triangulació de polígons. d’un polígon.
• Càlcul de la longitud • Angle exterior
de la circumferència. d’un polígon.
• Aplicació de girs centrals • Nombre pi (π).
que deixen invariant
un quadrilàter.
• Aplicació de simetries
axials que deixen invariant
un quadrilàter.
• Aplicació de translacions,
girs i simetries en el pla.
• Situació d’un punt
en el pla.
• Resolució de problemes.
Transversals
Educació per a la tolerància: potenciar la comunicació i la capacitat de diàleg davant un conflicte
o opinions diferents.
91
1.
Figures planes simples: d’1 a 4 . . . . . . . . .76 11. Tornem-hi: d’1 a 24 . . . . . . . . . . . . . .86 i 87
2.
Polígons. Polígons regulars: d’1 a 7 . . . . . .77 12. Càlcul mental: d’1 a 13 . . . . . . . . . . . . . . .88
3.
Base i altura d’un triangle: 1 i 2 . . . . . . . .78 13. Per saber-ne una mica més: 1 i 2 . . . . . . .89
4.
El perímetre d’un polígon: d’1 a 6 . . . . . .79 14. Curiositats matemàtiques . . . . . . . . . . . . .90
5.
Angles interiors d’un polígon: d’1 a 4 . . . .80
Guia Didàctica
6.
Angles exteriors d’un polígon: d’1 a 4 . . .81
7.
Longitud de la circumferència.
B. QUAC
El nombre pi (π): d’1 a 3 . . . . . . . . . . . . .82
8. Gir central i simetria axial Figures planes
d’un rectangle: d’1 a 4 . . . . . . . . . . . . . . . .83
9. Translacions, girs i simetries Consolidació 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
en el pla: d’1 a 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .84 Reforç 8, 9, 10
10. Situació en el pla: eixos de coordenades: 1. . .85 Ampliació 11, 12
AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ
Pàgina 75
Suggeriments
Demaneu-los si observen alguna translació, gir o simetria en els elements del quadre.
Demaneu a un alumne o alumna que triï un cercle i que descrigui la seva situació perquè els com-
panys l’identifiquin i comprovin que cal una referència per situar un element en el quadre.
Pàgina 76

Prèviament a la realització de les activitats convé que els alumnes facin una classificació de les figures.
Convé, també, que verbalitzin els criteris adoptats individualment.
L’alumnat haurà de dibuixar i classificar les figures segons el seu propi criteri.
Caldrà que els alumnes identifiquin la regió on cal classificar les figures segons els criteris donats.
Hauran de fer els dibuixos proposats.
Demaneu que dibuixin una figura que compleixi dues condicions.
Suggeriments
Comproveu que reconeixen una línia poligonal oberta o tancada.
Cal assegurar-se que tenen assolit el concepte de concavitat i convexitat (s’ha treballat a la unitat 3).
92
Pàgina 77

En aquesta pàgina farem un repàs de les característiques que defineixen els polígons regulars i els seus
elements.
En les quatre primeres activitats, l’alumnat haurà de raonar la resposta.
Convé que, encara que sigui a mà alçada, l’alumnat faci un dibuix previ a la resposta.
És recomanable que per dibuixar polígons facin servir la plantilla de l’annex (pàg. 186).
Suggeriments
Per veure la relació entre el nombre de costats i el nombre de diagonals, cal anar pas a pas:
A partir de l’observació de diversos polígons, l’alumnat ha de comprovar que de cada vèrtex surten
tantes diagonals com vèrtexs menys 3.
També cal explicar que, si es calcula el nombre de diagonals d’un polígon multiplicant el nombre de
vèrtexs per la quantitat de diagonals que surten de cada vèrtex, s’obté el doble de diagonals. Cada
diagonal uneix dos vèrtexs. El nombre de diagonals és la meitat del producte del nombre de vèrtexs
pel nombre de diagonals que surten de cada vèrtex.
Pàgina 78

L’alumnat haurà de mesurar les altures traçades i les bases respectives.
Convé que l’alumnat faci el dibuix sobre un full blanc i que practiqui el traç perpendicular a una recta
que passi per un punt donat.
Suggeriments
Per tal de deixar clar el concepte d’altura del triangle, construïu amb el geoplà un triangle, traceu una
altura i després gireu-lo. Seguiu aquest procediment fins a demostrar que un triangle té tres altures.
Feu observar que el procediment de traçat d’altures d’un triangle és el mateix que el de traçat de la
perpendicular a una recta que passi per un punt.
Exemplifiqueu el traçat de l’altura d’un triangle obtusangle.
Pàgina 79

En aquesta pàgina practicarem el càlcul de tota mena de polígons i també el càlcul de la mesura dels
costats a partir del perímetre.
Convé que després de realitzar cada activitat els alumnes raonin la resposta.
93
Suggeriments
Convé que els alumnes s’adonin que pot haver-hi diferents paral·lelograms amb el mateix períme-
tre.
Emprant un cordill nuat demostreu que podeu fer moltes formes i figures amb el mateix perí-
metre.
Guia Didàctica
Pàgina 80

Convé que els alumnes facin diferents triangles i quadrilàters i enganxin els trossos acuradament per
tal de comprovar que la suma dels angles interiors d’un triangle dóna 180º, i la dels angles d’un qua-
drilàter, 360º.
Suggeriments
Si ho creieu convenient, demaneu que calculin el valor d’un angle interior d’un polígon regular. Podeu
fer una llista de polígons regulars i buscar-ne el valor d’un angle interior.
Pàgina 81

En aquesta pàgina l’alumnat observarà els angles exteriors d’un polígon convex.
Concretament, en l’activitat 2 els alumnes dibuixen, retallen i enganxen els angles exteriors i deduei-
xen el valor de la suma dels angles exteriors de qualsevol polígon.
Suggeriments
Demostren que, en recórrer la frontera d’un polígon qualsevol, aquest sempre s’acaba girant 360º.
Pàgina 82

Convé realitzar col·lectivament l’exemple per adonar-se que el nombre pi (π) representa la constant
que relaciona el diàmetre amb la longitud de la circumferència. Cal preparar una taula amb les colum-
nes: longitud, diàmetre i quocient entre L i d.
En les tres activitats, els alumnes aplicaran la fórmula de càlcul de la longitud de la circumferència.
Pàgina 83

En aquest apartat iniciarem els alumnes en l’observació: què passa quan sobre un polígon regular apli-
quem un gir sobre el centre d’un polígon regular o sobre un dels seus eixos de simetria.
Els nens i les nenes esbrinaran els eixos de simetria dels quadrilàters de l’annex (pàgina 187) repas-
sant les figures, mantenint el centre de gir amb un llapis i fent-les girar.
Suggeriments
Convé que totes les activitats es realitzin amb material manipulable i, per exemple, es pot treballar
amb cartolina per fer-ne figures.
94
Es poden fer visibles els eixos de simetria fent girar el rectangle, per exemple, com si fos una tapa que
ha d’encaixar en un forat.
Explicar que el rombe no és un quadrat girat, perquè no té els angles iguals.
A fi de diferenciar girs centrals i simetries axials, convé fer l’activitat des del punt de vista dels girs cen-
trals que té cada quadrilàter, així com de les simetries axials.
gir 2 girs 4 girs

1 eix 2 eixos 4 eixos
2 girs
0eixos
1 gir 2 girs 1 gir

1 eix 2eixos 0 eixos
Pàgina 84

En aquesta pàgina es treballa la diferència entre fer una translació, un gir o una simetria amb material
manipulable.
Suggeriments
Aquestes transformacions en el pla es poden fer en un geoplà.
Pàgina 85

La situació d’un punt en el pla mitjançant els eixos de coordenades s’aplica de manera pràctica.
L’alumnat realitzarà l’activitat en un full quadriculat, dibuixant els vectors i anomenant els punts inicial i
final.
Suggeriments
Podeu presentar una aplicació de la situació d’un punt en el pla quan expliqueu on es troba una fines-
tra determinada a la paret d’un edifici.
95
SOLUCIONARI
Pàg. 76
1. Són figures planes:
Guia Didàctica
poligonal convexa
poligonal convexa
no poligonal convexa
poligonal còncava
poligonal còncava poligonal convexa

no poligonal còncava no poligonal còncava
2. a) Figures poligonals convexes

b) Figures poligonals convexes
c) Figures poligonals convexes
3. Per exemple:
4. Per exemple:
Pàg. 77
1. Triangle equilàter.
2. El rombe no és regular, perquè no té els angles iguals.
3. Polígons còncaus.
4. Vuit.
96
5. El radi sempre és més gran que l’apotema.
6.
Posem com a exemple un hexàgon i un pentàgon. En ambdós casos es demostra que el nombre de
diagonals que surten de cada vèrtex és igual al nombre total de costats menys 3.
Hexàgon → 6 costats – 3 = 3 diagonals a cada vèrtex
Pentàgon → 5 costats – 3 = 2 diagonals a cada vèrtex
Per saber el nombre total de diagonals d’un polígon es multiplica el nombre de vèrtexs del polígon
per les diagonals que en surten i el resultat es divideix entre dos. En el cas anterior:
18
–– = 9 diagonals
Hexàgon: 6 vèrtexs · 3 diagonals = 18 2
10
–– = 5 diagonals
Pentàgon: 5 vèrtexs · 2 diagonals = 10 2
7. nombre nombre de diagonals nombre de diagonals

de vèrtexs a cada vèrtex del polígon
3 0 0
4 1 2
5 2 5
6 3 9
7 4 14
8 5 20
9 6 27
10 7 35
n x (n – 3)
n n–3
2
21 18 189
El nombre de diagonals és la meitat del producte del nombre de vèrtexs pel nombre de dia-
gonals que surten de cada vèrtex.
97
Pàg. 78
1. base = 33 mm base = 73 mm base = 25 mm
altura = 42 mm altura = 38 mm altura = 43 mm
2. Els alumnes han de comprovar que els triangles tenen tres altures. Si cal, feu que les dibuixin totes.
Pàg. 79
Guia Didàctica
1. 40 mm = 4 cm; P = 2 x 20 + 2 x 4 = 40 + 8 = 48 cm
El perímetre és de 48 cm o 480 mm
2. El resultat aproximat en mm és de 79 mm
P = 13 +15+13 +10 +11+10 +12 = 84 mm
3. P = 4 x 5 = 20 cm
4. Comprovar que hi ha varietat de paral·lelograms que tenen el mateix perímetre. L’alumne ha

de demostrar que la figura dibuixada té 20 cm de perímetre.
5. P = 3 x 6 = 18 m
6. Resposta oberta, hi ha diverses possibilitats.
Pàg. 80
1. 90o x 4 angles = 360o
1 2
90 0 90 0
! !
3 4 90 0 90 0
2. Els angles interiors dels tres polígons sumen 360º.

3. El procediment és:
passos polígon regular de 15 costats polígon regular de 20 costats
1. Calcular quants triangles 15 – 2 = 13 20 – 2 = 18

conté: nombre de Hi ha 13 triangles Hi ha 18 triangles
costats – 2.
2. Calcular la suma dels 13 x 180º = 2.340º 18 x 180º = 3.240º

angles interiors: nombre La suma d’angles és 2.340º La suma d’angles és 3.240º
de triangles x 180º.
3. Calcular el valor d’un 2.340º : 15 = 156º 3.240º : 20 = 162º

angle interior. Cada angle interior Cada angle interior
és de 156º és de 162º
98
4. polígon nombre de triangles que es suma d’angles interiors =

poden fer en el seu interior nombre de triangles x 180º
triangle 1 180º
quadrilàter 2 2 x 180º = 360º
pentàgon regular 3 3 x 180º = 480º
hexàgon regular 4 4 x 180º = 720º
heptàgon regular 5 5 x 180º = 900º
decàgon 10 10 x 180º = 1.800º
Pàg. 81
1. Es canvia de direcció tantes vegades com costats o angles té el polígon.
2. Sumen 360º.
3. Es canvia de direcció tantes vegades com costats o angles té el polígon. Però no sempre es
gira en el mateix sentit.
4. Hi ha un gir que va a l’inrevés. L’angle exterior és a dins.
Pàg. 82
1. L = d x # = 5 x 3,14 = 15,7 cm
2. L = 2 x r x # = 2 x 50 x 3,14 = 314 cm
3. 2 x # = 2 x 3,14 = 6,28; 6,28 + 2 + 2 = 10,28 cm
El perímetre total és 10,28 cm
Pàg. 83
1. Sí, la simetria respecte a l’eix longitudinal.
2. El gir complet (360º) deixa la figura en la posició inicial.
99
3. El triangle isòsceles té un eix de simetria.

Guia Didàctica
4. Les figures següents es mantenen invariants si els apliquem una simetria axial i un gir de 180º
o 360º:
Les figures següents es mantenen invariants si els apliquem una simetria axial i un gir de 360º.
Si el gir és de 180º, varien:
La figura següent es manté invariant si li apliquem un gir de 180º o 360º. Varia, en canvi, si
apliquem una simetria axial.
La figura de sota es manté invariant només si li apliquem un gir de 360 º. Varia, en canvi, en
aplicar-li una simetria axial i un gir de 180º.
100
Pàg. 84
1. És igual on es dibuixi, el vector és el mateix.
c)
a) b)
2. a) b) c)
eix
eix
eix
Pàg. 85
1. punt inicial desplaçament punt final eixos de coordenades
6
A = (1, 2) 2 a la dreta B = (3, 5) 5
4
B
3
3 amunt 2
1 A
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
C = (2, 1) 2 a la dreta D = (4, 4) 5

4
D
3
3 amunt 2
1
C
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
6
E
E = (3, 5) 2 a la dreta F = (5, 2) 5
4
3
F
3 avall 2
1
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
6
G = (5, 4) 4 a l’esquerra H = (1, 2) 5
4
G
3
2 avall 2
1
H
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
101
Pàg. 86
1. Polígons:
No polígons:
Guia Didàctica
2. Centre, radi, apotema, costat, vèrtex.
3. Quadrat i rombe. El quadrat és un polígon regular.
4. Rectangle i romboide. No, cap dels dos polígons no és regular.
5. Un pentàgon té 5 diagonals. Un polígon de 30 costats té 405 diagonals.
6 i 7. Els alumnes han de dibuixar les figures respectant les mides dels enunciats.
8. 150º
4
––
9. 5 180º = 144º
Com que el triangle és isòsceles, els altres dos angles fan 180º – 144º = 36º
2 2
10. Dos angles fan 60º, i els altres dos, 120º.
11. Angle exterior = 120º Angle interior = 60º
12. Un quadrat o un rectangle.

6 · 180º 1.080º
13. 180º – = 180º – = 180º – 135º = 45º
8 8
14. Es fa més petit.
Pàg. 87
15. diàmetre 4,5 cm 4,512 cm 4,68 cm
longitud de la circumferència 14,13 cm 14,17 cm 14,6952 cm
16. 14,13 cm < 14,17 cm < 14,6952 cm
17. Té 5 eixos de simetria.
102
18. 72º, 144º, 216º, 288º, 360º

19. A (0, 3) B (7, 10) C (14, 6)
20. y
(3, 7)
(1, 5) (4, 5)
(5, 1)
21. C
A A
C B
B
22.
23. Fer observar que dues simetries consecutives equivalen a una translació.
103
24.
Guia Didàctica
Pàg. 88
1. 200 llapis
2. 6 grups
3. 8 guixos
4. 10 formatges
5. 27 €
6. 9 monedes
7. 75 panets
8. 2 pastissos
9. 9 bolígrafs
10. 22 maduixes
11. a) 180 f) 270

b) 135 g) 198
c) 306 h) 594
d) 585 i) 216
e) 162 j) 234
12. a) 2.475 f) 7.920

b) 6.930 g) 2.772
c) 1.386 h) 3.564
d) 2.277 i) 4.554
e) 5.940 j) 4.950
104
13. a) 352 f) 2.970

b) 275 g) 4.180
c) 473 h) 4.730
d) 275 i) 2.640
e) 506 j) 1.980
Pàg. 89
1.
105
Pàg. 90
Quants?
Són 4 nois i 3 noies.
Estrelles numèriques
L’estrella de l’esquerra pot tenir diverses solucions. A tall d’exemple:
Guia Didàctica
19
17 2 5 16
4 3
1
6
4 15 13
10
13
3
12
11
9
7
5
106
UNITAT 7. NOMBRES DECIMALS
PROGRAMACIÓ
1 Llegir i escriure nombres decimals. (CB)

2 Representar un nombre decimal sobre una recta graduada. (CB)
3 Ordenar nombres decimals. (CB)
4 Trobar fraccions decimals a partir de nombres decimals.
5 Trobar nombres decimals a partir de fraccions decimals.
6 Multiplicar i dividir per la unitat seguida de zeros.
7 Aproximar i arrodonir nombres decimals. (CB)
8 Usar la calculadora per treballar amb nombres decimals. (CB)
CONTINGUTS

• Lectura i escriptura de i sistemes conceptuals • Valoració dels aspectes
nombres decimals. • Nombres decimals: part de la vida quotidiana
entera i part decimal. que es poden expressar
• Identificació de dècima,
centèsima i mil·lèsima. • Equivalència entre unitat, mitjançant nombres
dècimes, centèsimes decimals i l’arrodoniment
• Descomposició
i mil·lèsimes. de quantitats.
de nombres decimals.
• Descomposició • Actitud positiva davant un
• Representació de nombres
de nombres decimals. problema.
decimals sobre la recta
aplicant ampliacions • Representació de nombres • Actitud favorable davant
successives. decimals en la recta l'hàbit de corregir
numèrica . el quadern de treball
• Ordenació de nombres
• Ordenació de nombres segons les observacions
decimals col·locant el signe
decimals. i les orientacions
adequat.
del professorat.
• Passar de fraccions • Fraccions decimals.
• Interès a presentar
decimals a nombres • Multiplicacions i divisions
decimals. per la unitat seguida
els càlculs i resultats
• Resolució mental de zeros. Aproximació
numèrics.
de multiplicacions de nombres decimals.
i divisions per la unitat • Arrodoniment
seguida de zeros. de nombres decimals.
• Arrodoniment de diferents
quantitats.
Transversals
Educació per al consum: distingir entre necessitats bàsiques i consumisme. Fomentar l’esperit
crític davant la publicitat a l’hora de consumir i davant la moda.
107
1. Els nombres decimals: d’1 a 3 . . . . . . . . . .92 11. Càlcul mental: d’1 a 12 . . . . . . . . . . . . . .102
2. Descomposició de nombres 12. Per saber-ne una mica més: d’1 a 3 . . . .103
decimals: d’1 a 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 13. Curiositats matemàtiques . . . . . . . . . . . .104
3. Representació en la recta numèrica:
d’1 a 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .94
Guia Didàctica
4. Ordenació: d’1 a 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . .95

5. Fraccions decimals: d’1 a 3 . . . . . . . . . . . .96 B. QUAC
6. Multiplicacions i divisions per la unitat
seguida de zeros: d’1 a 3 . . . . . . . . . . . . .97 Nombres decimals
7. Aproximació i arrodoniment Consolidació 1, 2, 3
de nombres decimals: d’1 a 7 . . . . . .98 i 99
Reforç 4, 5, 6
8. Tornem-hi: d’1 a 15 . . . . . . . . . . . .100 i 101 Ampliació 7, 8
AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ
Pàgina 91

Aprofitem les dades que ens donen per introduir els continguts que treballarem en aquesta unitat.
Suggeriments
Podeu motivar els alumnes perquè donin exemples de l’ús dels nombres decimals en la vida quotidiana.
Pàgina 92

Començarem per fer memòria de com es llegeix i què significa un nombre decimal.
Suggeriments
Cal insistir en exercicis com el de l’activitat 2.
Podeu fer dictats seguint el model de l’activitat 3. Un alumne pot escriure’l a la pissarra i els seus com-
panys o companyes poden fer-ne la correcció.
Pàgina 93

Proposem la descomposició d’un nombre decimal a partir d’un exemple molt gràfic.
108
Suggeriments
Es poden proposar més activitats com la 3 per tal que l’alumnat consolidi els conceptes i els procedi-
ments.
Podeu donar l’exercici al revés: a partir de la descomposició d’un nombre, arribar al nombre decimal.
També poden inventar nombres o descomposició de nombres i proposar-los als companys.
Pàgina 94

Representar nombres decimals sobre la recta a partir d’aproximacions.
Suggeriments
Cal insistir que deixin espais grans entre les unitats i, evidentment, que facin servir el regle i el llapis.
Si es creu convenient, es podria fer servir paper mil·limetrat.
Pàgina 95

A partir d’un problema, expliquem com cal ordenar els nombres decimals.
Suggeriments
Cal insistir en l’ús del signe més gran que (<) i més petit que (>) entre els nombres que ordenin.
Es poden fer unes cartes, tantes com alumnes hi hagi a la classe. A cada carta escriviu un nombre de-
cimal entre 0 i 2, que tingui dècimes i centèsimes. Es dóna una carta a cada alumne. El primer que la
rep la posa a terra. A continuació, cada alumne s’aixeca i la posa a la dreta o a l’esquerra segons que
sigui més gran o més petita. Al final, han de quedar ordenades. Es pot repetir diverses vegades, ja
que el primer alumne no trobarà cap dificultat i, en canvi, els últims en tindran molta.
Pàgina 96

Introduïm les fraccions decimals i la seva equivalència en nombres decimals.
Suggeriments
Feu un dictat de nombres decimals, que els alumnes hauran d’escriure en fraccions decimals.
Pàgina 97

S’introdueixen les regles que permeten multiplicar i dividir amb rapidesa per la unitat seguida de zeros.
Suggeriments
Resolució mental de càlculs amb la unitat seguida de zeros.
Proposeu exercicis variats similars a les activitats 2 i 3 d’aquesta pàgina, que els facin pensar a més de
mecanitzar.
109
Pàgina 98-99

Introduïm l’aproximació de nombres decimals amb moltes xifres, i, en concret, l’arrodoniment.
Suggeriments
Cal insistir que és molt important saber arrodonir, perquè sovint els càlculs amb nombres decimals
donen moltes xifres.
Guia Didàctica
Convé que memoritzin les regles que cal seguir per arrodonir.
110
SOLUCIONARI
Pàg. 92
1. Diverses respostes: Dir l’alçada d’una persona.
Mesurar la longitud d’un moble.
Prendre la temperatura d’un malalt.
2. part entera part decimal

centena desena unitat dècima centèsima mil·lèsima
52,341 5 2 3 4 1
125,098 1 2 5 0 9 8
2,83 2 8 3
3. a) 231,258 c) 30,058
b) 5,48 d) 32,5
Pàg. 93
1. a) 34,456 = 30 + 4 + 0,4 + 0,05 + 0,006
b) 37,897 = 30 + 7 + 0,8 + 0,09 + 0,007
c) 508,1 = 500 + 8 + 0,1
d) 38, 67 = 30 + 8 + 0,6 + 0,07
e) 0,9 = 0 + 0,9
f) 56,09 = 50 + 6 + 0,09
g) 12,008 = 10 + 2 + 0,008
h) 4,89 = 4 + 0,8 + 0,09
i) 123,678 = 100 + 20 + 3 + 0,6 + 0,07 + 0,008
2. a) 3,034 d) 50,15
b) 55,1 e) 0,3
c) 209,25 f) 3,005
3. centenes desenes unitats dècimes centèsimes mil·lèsimes descomposició
15,67 1 5 6 7 10 + 5 + 0,6 + 0,07
3,678 3 6 7 8 3 + 0,6 + 0,07 + 0,008
234,6 2 3 4 6 200 + 30 + 4 + 0,6
5,609 5 6 0 9 5 + 0,6 + 0,009
111
Pàg. 94
1. Entre 2 i 3
2. En realitat no.Tot i que tots dos representen 2 unitats i tres dècimes, si es tractés d’una mesu-
ra, 2,30 indica una aproximació de la xifra fins a les centèsimes, mentre que 2,3 indica una
aproximació només fins a les dècimes. És deu vegades menys exacte.
3. A: 10,3 cm = 0,103 m
Guia Didàctica
B: 11,1 cm = 0,111 m
C: 11,6 cm = 0,116 m
D: 12 cm = 0,12 m
4. 20,2 20,5 21,4 21,7 21,9
20 21 22
5. a) 3 i 4
b) 3,4 i 3,5
c) 3,44
3 4
5,612
6. Entre 5 i 6
Entre 5,6 i 5,7
Entre 5,61 i 5,62
5 6
Pàg. 95
1. 2,5 > 2,47 > 2,46 > 2,45 > 2,4 > 2,34 > 2,30 > 2,28 > 2,27 > 2,2
2. a) 0,5 < 0,6 f) 1,2 < 4,8

b) 5 > 3,4 g) 10 > 4,7
c) 0,3 < 0,5 h) 6 < 6,1
d) 0,7 < 1 i) 12,6 < 13
e) 6,0 > 0,6 j) 1,9 < 2
3. Per exemple: 0,2 < 0,5 < 0,6
112
Pàg. 96
1. a) 0,214 d) 3,45
b) 5,5 e) 2,340 = 2,34
c) 3,05 f) 0,0004
379
–––– 2.434 5.617 896
2. a) 1.000 b) ––––
100 c) ––––
100
––––
d) 1.000
5
–––– 5
––––
3. 1.000 ➔ 0,005 100 ➔ 0,05
Pàg. 97
1. a) 23,5 d) 0,00578
b) 3.456 e) 0,356
c) 323.400 f) 0,0000003
2. 0,35412
3. 231,45
Pàg. 99
1. arrodoniment arrodoniment arrodoniment
a les centèsimes a les dècimes a les unitats
6,276 6,28 6,3 6
31,851 31,85 31,9 32
7,620 7,62 7,6 8
2. Sí
3. 1,21 0,78 53,85 0,69 0,21
4. Dues. Per indicar el cèntims que hem de pagar.

15,382 15,38 15,4 15
7,555 7,56 7,6 8
28,736 28,74 28,7 29
6. a) 6 € c) 23 €
b) 16 € d) 106 €
113
7. a) 1,16 € b) 1,28 € c) 0,98 €
Pàg. 100
1. a) 61,96 c) 300,032
b) 8,905 d) 38,9
Guia Didàctica
2. Resposta oberta.
3. a) segona c) tercera
b) quarta d) primera
4. A: 5,4 C: 6,6
B: 6,1 D: 7
5. 16,9
15,3 15,5 16,2 16,8
15 16 17
Pàg. 101
6. a) 4 i 5
b) 4,7 i 4,8
c) 4,72 i 4,73
d) 4,723
4 5
7. a) 8,6 > 4,8 > 4,6 > 1,7 > 0,5

b) 7,07 > 5,80 > 5,07 > 2,7 > 2,45
8. Per exemple: 2,1 > 2,2 > 2,234 > 2,3...
9. 2,5 > 2,05 > 2,005 > 0,5 > 0,250 > 0,05
10. a) 0,325 c) 2,3

b) 1,05 d) 0,4356
409
–––– 618
11. a) 1.000 c) ––––
100
5467 453
b) ––––
100
––––
d) 1.000
114
12. a) 7 d) 11
b) 45 e) 7
c) 7 f) 47
13. a) 2,3 d) 8
b) 0,3 e) 6,8
c) 12,1 f) 16

6,276 6,28 6,3 6
31,851 31,85 31,9 32
7,620 7,62 7,6 8
15. a) 23 d) 0,00972
b) 7.956 e) 0,255
c) 301.400 f) 0,000006
Pàg. 102
1. Per exemple: 3,457; 3,458; 3,459...
2. Per exemple: 0,01; 0,02; 0,5...
3. 7i8
4. 0,11; 0,13; 0,15...
5. 9
–––––
10.000
6. 3.456
–––––
1.000
7. 0,007
8. Per exemple: 1,221; 1,222; 1,223...
9. 1; 093; 0,86...
10. Per exemple: 2,341; 2,342; 2,343...
11. a) 2,45 + 0,82 b) 51,9 + 28,3 c) 89,3 + 24,7 d) 0,5 + 0,7 + 0,9 e) 2,6 + 35,7 + 0,4
12. a) 1,04 b) 1,258 c) 1,12 d) 2,65 e) 3,93
115
Pàg. 103
1. 3,34
3. article preu marcat descompte preu final

mitjons 6,09 € 10 % 5,48 €
calçat 24,35 € 25 % 18,26 €
Guia Didàctica
jersei 30 € 30 % 21 €
Pàg. 104
La torre
(5 + 4 + 3 + 2 +1) ! 4 = 60; 60 + 6 (de la columna del mig) = 66 cubs
Els monstres
116
UNITAT 8. OPERACIONS AMB NOMBRES DECIMALS
PROGRAMACIÓ
1 Sumar i restar nombres decimals. (CB)

2 Multiplicar nombres decimals. (CB)
3 Dividir nombres decimals. (CB)
4 Aplicar l’aproximació de nombres decimals a la resolució de problemes. (CB)
5 Calcular percentatges. (CB)
6 Utilitzar la calculadora per calcular percentatges. (CB)
CONTINGUTS

• Resolució i sistemes conceptuals • Valoració dels aspectes
de sumes i restes • Suma i resta de decimals. de la vida quotidiana
de nombres decimals. • Multiplicació de nombres en què usem els nombres
• Resolució decimals. decimals i els percentatges.
de multiplicacions • Divisió d’un nombre • Actitud positiva davant
de nombres decimals. decimal per un nombre un problema.
• Resolució de divisions natural i per un nombre • Actitud favorable davant
de nombres decimals decimal. l'hàbit de corregir
entre nombres naturals • Divisió d’un nombre el quadern de treball
i entre nombres decimals. natural per un nombre segons les observacions
• Resolució de divisions decimal. i les orientacions
de nombres naturals entre • Multiplicació i divisió del professorat.
nombres decimals. per la unitat • Interès a presentar
• Aplicació de les seguida de zeros. de forma clara i ordenada
operacions amb nombres • Relació entre percentatge els càlculs i els resultats
decimals a la resolució i fracció decimal. numèrics.
de problemes. • Percentatges.
• Càlculs ràpids
de multiplicacions
i divisions per la unitat
seguida de zeros.
• Càlcul de percentatges.
• Càlcul de percentatges
amb calculadora.
• Aplicació del càlcul
de percentatges a la
resolució de problemes.
Transversals
Educació per al consum: adonar-se’n de la vàlua dels diners com a eina principal del consum
i de la importància del consum responsable.
117
1. Suma i resta de decimals: d’1 a 3 . . . . . .106 8. Càlcul de percentatges
2. Multiplicació de nombres decimals: amb calculadora: d’1 a 4 . . . . . . . . . . . . .113
d’1 a 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .107 9. Tornem-hi: d’1 a 24 . . . . . . . . . . . .114 i 115
3. Divisió d’un nombre decimal 10. Càlcul mental: d’1 a 13 . . . . . . . . . . . . . .116
per un nombre natural: d’1 a 4 . . . . . . .108 11. Per saber-ne una mica més: 1 i 2 . . . . . .117
Guia Didàctica
4. Divisió d’un nombre natural 12. Curiositats matemàtiques: 1 i 2 . . . . . . .118

per un nombre decimal: d’1 a 3 . . . . . . .109
5. Divisió d’un nombre decimal B. QUAC
per un altre nombre decimal: d’1 a 3 . . . .110
6. Multiplicació i divisió per la unitat Operacions amb nombres decimals
seguida de zeros: d’1 a 3 . . . . . . . . . . . .111
7. Càlcul de percentatges: d’1 a 4 . . . . . . .112 Consolidació 1, 2, 3
Reforç 4, 5, 6
Ampliació 7, 8
AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ

Pàgina 105

Aprofitem les fotografies per parlar dels nombres decimals, perquè l’alumnat comprovi que estan
presents en la nostra vida.
Suggeriments
Obriu un debat perquè els alumnes comentin què els sembla que passaria si desapareguessin els
nombres decimals: avantatges i inconvenients.
Pàgina 106

Recordem com se sumen i com es resten els nombres decimals: la importància de la col·locació de
les xifres.
Suggeriments
Insistiu que facin sumes i restes de les dues maneres: en columna o en fila.
118
Pàgina 107

Recordem la multiplicació de nombres decimals, especialment la col·locació de la coma decimal en el
resultat.
Suggeriments
Podeu proposar-los més activitats com la 3 per reforçar les operacions amb nombres decimals.
Pàgina 108

Treballem la divisió d’un nombre decimal per un nombre natural a partir de l’enunciat d’un problema.
Suggeriments
Cal insistir en el plantejament de problemes que es resolguin amb una divisió.
Per automatitzar el càlcul de divisions convé practicar molt. Per fer-ho més atractiu i actiu, repartiu fulls
amb divisions i resultats. D’aquesta manera els alumnes només s’aturen, i demanen ajut, si no se’n surten.
Pàgina 109

Treballem la divisió d’un nombre natural per un nombre decimal.
Suggeriments
Proposeu als alumnes que inventin enunciats de problemes que es resolguin amb una divisió.
Pàgina 110

Treballem la divisió d’un nombre decimal per un altre nombre decimal.
Suggeriments
Cal insistir en els passos que cal seguir per fer la divisió, en especial per treure la coma del divisor.
Proposeu-los més exercicis perquè automatitzin els càlculs.
Pàgina 111

Introduïm les multiplicacions i les divisions per la unitat seguida de zeros.
Suggeriments
Preparareu fulls de multiplicacions i de divisions per la unitat seguida de zeros de resolució àgil i ràpida
(feu una competició).
Proposeu-los nombres decimals que hagin de trobar a partir d’una multiplicació per la unitat seguida
de zeros.
Proposeu-los nombres decimals que hagin de trobar a partir d’una divisió per la unitat seguida de ze-
ros.
119
Pàgina 112

Introduïm el càlcul de percentatges i el seu símbol (%).
Suggeriments
Proposeu als alumnes que diguin situacions on hagin sentit parlar de percentatges.
Demaneu-los que portin etiquetes de roba o d’altres productes on es vegi el preu.També poden por-
Guia Didàctica
tar publicitat de supermercats. Formeu parelles i repartiu-los les etiquetes, la publicitat... Feu que calcu-
lin diferents percentatges i facin descomptes.
Podem suposar que la classe és una botiga de roba que prepara la campanya de rebaixes per al dia se-
güent. Repartiu el preu de diferents objectes: mitjons, pantalons, bruses, jerseis, armilles, vestits...Tots
han de fer el mateix percentatge de l’objecte que els ha tocat, per exemple el 20 %. Després s’han
d’intercanviar els preus nous i comprovar que estan ben calculats.
Pàgina 113

Introduïm el càlcul de percentatges amb la calculadora.
Suggeriments
Podeu proposar-los l’exercici de simulació següent: la classe és una fàbrica amb tants treballadors com
alumnes. Cadascú guanya un nombre d’euros diferent per la feina que fa (assignarem sous diversos).
Si apugen el sou el 2,5%, quant guanyarà cadascú ara?
120
SOLUCIONARI
Pàg. 106
1. a) 387,5 c) 345,15
b) 370,37 d) 1.161,48
2. a) 285,7 d) 5,8
b) 133,655 e) 16,65
c) 488,55 f) 5,48
3. 5,8; 3; 7,6
Pàg. 107
1. a) 385,9 c) 9,469
b) 946,9 d) 0,09469
2. a) 145 L (vint vegades més, perquè 2.000 : 100 = 20)

b) 3,625 L (7,25 litres : 2)
3. A B A+B A–B A!B

32,17 2,96 35,13 29,21 95,2232
33,78 8,9 42,68 24,88 300,642
5,062 2,06 7,122 3,002 10,42772
0,9 0,18 1,08 0,72 0,162
Pàg. 108
1. a) 12,98 c) 2,145
b) 9,075 d) 1,40875
2. 44,2 quilos (132,6 : 3)
3. 0,83 (11,62 : 14)
4. 4,6 € (13,8 : 3)
Pàg. 109
1. a) 80 b) 64 c) 60 d) 90 e) 15.000
2. El 12 (42 : 3,5)
3. 20 trossos (9 : 0,45)
121
Pàg. 110
1. a) 13 c) 7
b) 230 d) 0,083...
2. a) 11,785 c) 8,533
b) 1,814 d) 4,545
Guia Didàctica
3. 0,78 quilos (2,34 : 3)
Pàg. 111
1. a) 43,7 f) 0,683
b) 2.760 g) 0,0458
c) 390 h) 0,973
d) 3 i) 0,034
e) 45.300 j) 0,0006
2. 42,5 L (8,5 x 5)
3. 4.365 :100 = 43,65

4.381 :100 = 43,81
53 :1.000 = 0,053
0,53 :10.000 = 0,000053
Pàg. 112
1. a) 600 c) 48
b) 300 d) 900
2. 48,6 €
3. 16 persones
4. a) 30 b) 5 c) 100
Pàg. 113
1. a) 875 c) 570
b) 27 d) 62,5
2. a) 30.375 €; 374,8 €
b) 3.240 €; 437,5 €
3. 150 L
4. 24.000 kL
122
Pàg. 114
1. a) 551,5 c) 227,57
b) 168,36 d) 655,719
2. a) 371,8 d) 3,7
b) 197,18 e) 57,28
c) 498,95 f) 4,91
3. Podrà estalviar 17,36 €
4. a) 982,8 c) 982,8
b) 9,828 d) 0,09828
5. 625 quilos
6. 53.757,84 grams
7. a) 9,98 c) 14,5
b) 12,8 d) 2,2095
8. 75,2 €
9. 1,28
10. a) 212,5 c) 303,3

b) 16 d) 70.560
11. 20 (56 : 2,8)
12. 50 trossos (27 : 0,54)
13. a) 12 c) 21,8
b) 0,2 d) 21
14. a) 123,846 c) 9,75

b) 2,6 d) 333
Dues de les divisions proposades en la primera edició del llibre (b i c) donen un decimal exac-
te. La nova proposta, amb el resultat, seria la següent: b) 13 : 15 = 0,866 i c) 11,7 : 11,2 = 1,044
Pàg. 115
15. Per exemple 56 i 100; 2,24 i 4…
16. 46,1 cm
17. 0,10 min
18. 4,28 €
123
19. a) 10 e) 100
b) 100 f) 100
c) 100 g) 100
d) 100 h) 10
20. a) 400 c) 32
b) 200 d) 600
Guia Didàctica
21. 67,5 €
22. Fan esport 20 alumnes, no en fan 5.
23. a) 1.295 c) 152

b) 1.350 d) 212,5
24. a) 22.500 € i 13,95 € b) 9.680 € i 2.762,5 €
Pàg. 116
1. 2
2. Tres decimals.
3. 2.420
4. 75 €
5. 0
3
–––
6. En la primera edició del llibre, l’enunciat proposat no dóna exacte; el nombre és 1,75 = 1,71428...
Una possible alternativa, i la seva solució, seria: Per quin nombre s’ha de multiplicar 1, 5 perquè el resul-
tat sigui igual a 3? 2.
7. 10.000.
8. 50 %
9. 240
10. 3
11. a) 7,1 d) 10,1 g) 10,8 j) 9,3

b) 9,1 e) 11 h) 13,5 k) 9
c) 4,5 f) 11,1 i) 8 l) 14,3
12. a) 1,1 d) 6,3 g) 4,1 j) 2,2

b) 2,2 e) 2,4 h) 8,2 k) 3,6
c) 3,6 f) 3,1 i) 5,5 l) 2,4
124
13. a) 2,1 c) 3,5

b) 2,2 d) 3,4
Pàg. 117
1. 3.280 x 0,00045 3,28 x 0,45
32.800 x 0,000045 32,8 x 0,045
32.800 x 0,0000045 32,8 x 0,045
2. a) 100 – 45 = 55 b) 100 – 15 = 85
55 % de 167 = 91,85 € 85 % de 480,19 = 408,16 €
45 % de 167 = 75,15 15 % de 480,19 = 72,03
167 – 75,15 = 91,85 € 480,19 – 72,03 = 408,16 €
Pàg. 118
1.
3 ✕
1 6 2 4
✕
4 3 1 6 5
7 1 6 1 ✕
6
2 5 3
✕ 6 2
3 6 2 ✕5 4
2.
125
UNITAT 9. SUPERFÍCIES
PROGRAMACIÓ
1 Calcular l’àrea de figures planes. (CB)

2 Conèixer les unitats de superfície i la seva relació. (CB)
Guia Didàctica
CONTINGUTS

• Expressió verbal i sistemes conceptuals • Adquisició d’una
de les accions realitzades • Tessel·les. autonomia progressiva
i de les relacions descobertes. • Superfícies equivalents. en la recerca d’estratègies
• Ús de terminologia • Coneixement de les i eines.
i vocabulari de les unitats unitats de superfície de • Interès per l’intercanvi
de superfície. l’SMD. d’argumentacions
• Estimació d’àrees. i experiències amb
companys i mestres.
• Càlcul de l’àrea
d’un cercle.
de quadrilàters, triangles
i polígons regulars.
de polígons irregulars.
• Triangulació de polígons
regulars i irregulars.
Transversals
Educació per a la diversitat: reflexionar sobre les capacitats i habilitats de cadascun de nosaltres.
Prendre consciència del respecte que cal tenir vers les persones discapacitades.
1. Tessel·les: d’1 a 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . .120 11. Tornem-hi: d’1 a 12 . . . . . . . . . . . .130 i 131
2. Superfície: d’1 a 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . .121 12. Càlcul mental: d’1 a 13 . . . . . . . . . . . . . .132
3. Unitats de superfície: d’1 a 3 . . . . . . . . .122 13. Per saber-ne una mica més: d’1 a 5 . . . .133
4. Àrea: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .123 14. Curiositats matemàtiques . . . . . . . . . . . .134
5. Àrea del quadrat, àrea del rectangle
i àrea del romboide: d’1 a 3 . . . . . . . . . . . . .124 B. QUAC
6. Àrea del triangle: d’1 a 3 . . . . . . . . . . . .125
7. Àrea del rombe: d’1 a 4 . . . . . . . . . . . . .126
Superfícies
8. Àrea del trapezi: d’1 a 3 . . . . . . . . . . . . .127
9. Àrea de polígons irregulars Consolidació 1, 2, 3, 4, 5, 6
i regulars 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .128 Reforç 7, 8, 9
10. Àrea del cercle: d’1 a 3 . . . . . . . . . . . . . .129 Ampliació 10, 11
126
AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ
Pàgina 119
Suggeriments
Demaneu-los que diguin quina és la superfície de l’enrajolat central de la fotografia.
Pregunteu-los on han vist tessel·les en la vida real (pati, casa, carrer...).
Una pilota de futbol està recoberta per una tessel·la?
Cal remarcar que la unitat tracta de superfícies planes.
Pàgina 120

L’alumnat construirà peces d’un trencaclosques amb una postal.
Els alumnes comprovaran que les peces formen tessel·les.
Suggeriments
Demaneu-los si creuen que és possible enrajolar només amb cercles o pentàgons i que raonin la res-
posta.
Les tessel·les es basen en el triangle equilàter, l’hexàgon regular o el quadrat. Feu especial incidència
en el fet que les tessel·les pavimenten les superfícies.
127
Pàgina 121

Prèviament cal fer l’activitat que es proposa en el text explicatiu utilitzant el tangram de l’annex
(pàg 189).
La primera activitat serveix per consolidar el concepte de superfícies equivalents.
L’alumnat expressarà la relació entre superfícies en la segona activitat.
Guia Didàctica
Comparant els resultats obtinguts en la tercera activitat els alumnes han de deduir que:
a) Tenir el mateix perímetre (A i B) no comporta tenir la mateixa superfície.
b) Tenir la mateixa superfície (A, C i D) no comporta tenir el mateix perímetre.
Suggeriments
El perímetre és sempre el mateix; en canvi, la superfície interior la podem variar, per exemple, ajuntant
els dits.També es pot demostrar amb un cordill lligat.
Pàgina 122

En aquest apartat l’alumnat comprovarà que la unitat que s’utilitza per mesurar una superfície deter-
minada depèn de la seva mida.
Suggeriments
Feu servir paper mil·limetrat o material multibase per fer palesa la relació entre les unitats de superfí-
cie. Convé que els alumnes manipulin el treball que han de fer per establir equivalències entre unitats
de superfície.
Proposeu-los que comprovin les relacions entre unitats de superfície retallant i enganxant (mm2, cm2
i dm2) o, fins i tot, traçant dibuixos al pati (dm2, m2 i dam2).
Cal insistir en el fet que, quan diem que les unitats de superfície augmenten o disminueixen de 100 en
100, ens referim a les operacions de multiplicar o dividir.
Pàgina 123

Ara treballarem l’estimació de l’àrea d’una superfície limitada per un polígon. Els alumnes comprova-
ran que s’usa una unitat com a referència i que les fraccions d’unitat es compten de forma que es
compensin les fraccions grans amb les petites.
Suggeriments
Demaneu-los que facin sempre les estimacions a cop d’ull. És molt convenient, després de fer una es-
timació, fer la mesura exacta.
128
Pàgina 124

Els alumnes aprendran a calcular l’àrea d’un quadrat, d’un rectangle i d’un romboide.
És important que dedueixin com es calcula l’àrea del romboide transformant-lo en el rectangle equi-
valent.
Suggeriments
Feu observar que, si es multiplica per 2 la mesura del quadrat, l’àrea no es multiplica sinó que aug-
menta molt més que el doble.
Proposeu-los fer una fitxa de cada figura que estudiïn, amb el dibuix, els elements del polígon, la fór-
mula de l’àrea i un parell d’exemples. Podeu ampliar cada fitxa amb problemes.
Si ho creieu convenient, podeu demanar-los el càlcul ràpid d’àrees de quadrilàters que construïu en un
geoplà.
Pàgina 125

Els alumnes deduiran el càlcul de l’àrea d’un triangle relacionant-lo amb un rectangle.
Suggeriments
mula de l’àrea i un parell d’exemples.
Feu-los adonar que tots aquells triangles que tinguin la mateixa base i la mateixa altura tindran forço-
sament la mateixa àrea. Fer servir un geoplà per demostrar-ho.
Pàgina 126

Cal que els alumnes relacionin l’àrea d’un rombe amb l’àrea del rectangle que l’emmarca.
Suggeriments
Feu-los adonar que el rombe no és «un quadrat girat», perquè no té els angles iguals.
Cal insistir en la importància d’entendre una figura com a part d’una altra, per tal de facilitar-ne el càl-
cul de l’àrea. Proposeu activitats en el geoplà.
129
Pàgina 127

Els alumnes hauran de deduir la fórmula per calcular l’àrea d’un trapezi observant que dos trapezis
iguals formen un rectangle.
Suggeriments
Guia Didàctica
Pàgina 128

Per tal de deduir la fórmula de l’àrea d’un polígon, cal observar que qualsevol polígon es pot dividir en
triangles i que, en el cas d’un polígon regular, com que tots els costats són iguals, també ho són els
triangles interiors en què el dividim. A partir d’aquesta observació, l’alumnat reflexionarà sobre el fet
i deduirà la fórmula de l’àrea d’un polígon regular.
Suggeriments
Utilitzeu el geoplà per fer evidents les relacions.
Proposeu-los que construeixin un polígon en el qual no sigui possible aplicar el procediment de trian-
gulació per tal que comprovin que el procediment de triangulació és aplicable a qualsevol polígon.
Pàgina 129

Acabarem el treball d’àrees amb la del cercle. Continuarem amb el procés d’observació i de compa-
ració entre les diferents figures planes.Treballarem el cercle com un polígon de molts costats, de ma-
nera que, en la fórmula de l’àrea d’un polígon, podem substituir el perímetre per la longitud de la cir-
cumferència i l’apotema pel radi. Així deduirem fàcilment la fórmula de l’àrea d’un cercle.
Suggeriments
Deixeu clara la diferència entre circumferència i cercle.
Proposeu-los fer una fitxa de la figura amb el dibuix, els elements del cercle, la fórmula de l’àrea i un
parell d’exemples.
130
SOLUCIONARI
Pàg. 120
1. Resposta oberta. Convé que el grup classe faci diversos dissenys.
Feu-los adonar de la base quadrada del disseny clàssic dels trencaclosques.
2. Es comprova que qualsevol peça és una tessel·la i serveix per pavimentar superfícies planes.
3. Totes les figures són tessel·les.
Pàg. 121
1. Sí, perquè l’espai en què se sobreposen els quadrats té la mateixa superfície. Són superfícies
equivalents.
2. Anomenem:
TG = triangle gran,TM = triangle mitjà,TP = triangle petit, Q = quadrat, R = romboide
TG = 2TM,TG = 4TP, TG = 4Q,TG = 4R
3. D’esquerra a dreta i de dalt a baix:
Perímetre = 20 unitats de longitud Perímetre = 20 unitats de longitud

Superfície = 12 unitats de superfície Superfície = 13 unitats de superfície
Perímetre = 22 unitats de longitud Perímetre = 18 unitats de longitud

Superfície = 12 unitats de superfície Superfície = 12 unitats de superfície
Pàg. 122
1. a) cm2 b) m2 c) km2
2. Camp de futbol: b)
Porta: 3,5 dm2
3. a) 1 m2 = 0,01 dam2 = 0,0001 hm2 = 0,000001 km2

b) 1 m2 = 100 dm2 = 10.000 cm2 = 1.000.000 mm2
c) 15 m2 = 0,15 dam2
131
Pàg. 123
1. D’esquerra a dreta de la imatge:
Entre 7 i 8 unitats de superfície 9 unitats de superfície

8 unitats de superfície 6 unitats de superfície
6 unitats de superfície 6 unitats de superfície
Guia Didàctica
2. La primera i la quarta.
Pàg. 124
1. Han de dibuixar les tres figures i calcular-ne l’àrea aproximada.
2. L’àrea del primer quadrat és de 4 cm2, i la del segon, de 16 cm2.
3. Àrea del rectangle = b x a = 4 cm x 2 cm = 8 cm2

Àrea del romboide = b x a = 4 cm x 2 cm = 8 cm2
Tenen la mateixa àrea.
Pàg. 125
1. Es poden dibuixar triangles idèntics, però en diverses posicions.
2. Els alumnes comprovaran que, si l’altura i la base són les mateixes, els dos triangles tenen la
mateixa àrea.
Per exemple:
a = 20 mm
a = 20 mm
b = 5 cm b = 5 cm
3. a: altura, b: base
a) Triangle taronja: b = 1,3 cm a = 2,5 cm àrea = 1,625 cm2
b) Triangle verd: b = 1,5 cm a = 2,5 cm àrea = 1,875 cm2
c) Triangle groc: b = 2,5 cm a = 2,5 cm àrea = 3,125 cm2
d) Triangle blau: b = 4 cm a = 1,2 cm àrea = 2,4 cm2
132
Pàg. 126
1. D: diagonal gran, d: diagonal petita
a) Rombe blau: D = 7,3 cm d = 5,2 cm àrea = 18,98 cm2
b) Rombe lila: D = 4,9 cm d = 3,5 cm àrea = 8,575 cm2
c) Rombe taronja: D = 2,4 cm d = 1,7 cm àrea = 2,04 cm2
6✕3 18
2. Àrea = = = 9 cm2
2 2
6✕4 24
3. Àrea del rombe = = = 12 cm2; àrea del rectangle = 4 ✕ 6 = 24 cm2
2 2
8✕5 40
4. Àrea del rombe = = = 20 cm2; àrea dels rectangles vermell i groc = 4 ✕ 5 = 20 cm2
2 2
20
Àrea de cada triangle verd = = 5 cm2
4
Pàg. 127
1. Trapezi blau: B = 3,2 cm b = 2,8 cm a = 1,9 cm àrea = 5,7 cm2
Trapezi taronja: B = 4,7 cm b = 2,8 cm a = 1,9 cm àrea = 7,125 cm2
2. Figura de l’esquerra: 3 cm2 + 7 cm2 + 2 cm2 = 12 cm2

Figura de la dreta: 6,25 cm2 + 1,5 cm2 = 7,75 cm2
3. a) àrea = 8,75 cm2

b) àrea = 530 cm2
c) àrea = 68 cm2
Pàg. 128
1. De dreta a esquerra:
1,25 cm2 + 0,75 cm2 = 2 cm2 1,125 cm2 + 1,5 cm2 + 0,5 cm2 = 3,25 cm2
3 cm2 0,5 cm2 ✕ 6 = 3 cm2
2. Aproximadament 46,7 cm2.
133
Pàg. 129
1. L = π x 32 = 28,26 m2
2. radi 1 cm 2 cm 4 cm
doble del radi 2 cm 4 cm 8 cm
àrea 3,14 cm2 12,56 cm2 50,24 cm2
Guia Didàctica
En duplicar el radi, l’àrea no es duplica, es fa molt més gran.
3. D’esquerra a dreta:
3,14 x 5,52 x 2 = 189,97; 112 = 121; 189,97 + 121 = 310,97 mm2
3,14 x 3,52 x 3 = 115,395; (7 x 6 x 6) : 2 = 126; 115,395 + 126 = 241,40 mm2
Pàg. 130
1. Hi ha una figura que té una peça menys.
2. a) hm2
b) m2
c) cm2
3. a) 6,35 m2 d) 2 m2
b) 0,0740 m2 e) 2 m2
c) 0,1500 m2 f) 20 m2
4. a) 40.000 cm2 d) 2 cm2

b) 4.000.000 cm2 e) 2 cm2
c) 400 cm2 f) 85.000 cm2
5. a) 15 quadrets
b) 18 quadrets
6. Sí, és el mateix.
7. a) 6 quadrats d) 8 quadrats
b) 12 quadrats e) 12 quadrats
c) 8 quadrats f) 12 quadrats
Pàg. 131
8. Triangle verd: b = 2 cm; a = 3 cm; àrea = 3 cm2
Triangle blau: b = 4 cm; a = 3,5 cm; àrea = 7 cm2
Triangle taronja: b = 5,5 cm; a = 3 cm; àrea = 8,25 cm2
134
9. Figura blava: àrea = 9 cm2 + 9 cm2 + 24 cm2 = 42 cm2; perímetre = 34 cm

Figura lila: àrea = 21 cm2 + 5 cm2 = 26 cm2; perímetre = 24 cm
10. 39,20 €
11. Quadrat: àrea = 64 cm2; perímetre = 32 cm

Rectangle: àrea = 4 cm2; perímetre = 10 cm
Rombe àrea = 6 cm2; perímetre = 6,8 cm2
12. a) 414,48 cm2

b) 1.350 cm2
Pàg. 132
1. 15 arbres
2. 6 clips
3. 20 pàgines
4. 11 paquets
5. 5 cartolines
6. 8 colors
7. 3 hores i quart
8. 20 ampolles
9. 48 cromos
10. 225 euros
11. a) 47 g) 76
b) 4.700 h) 760
c) 470 i) 58
d) 407 j) 580
e) 400,7 k) 45
f) 4.700 l) 450
12. a) 3,5 g) 2,4

b) 0,035 h) 24
c) 0,0035 i) 0,24
d) 2,78 j) 0,24
e) 0,278 k) 0,024
f) 0,0278 l) 0,0024
135
13. a) 43,7 g) 1.103

b) 0,437 h) 1,103
c) 437 i) 0,1103
Pàg. 133
1. a) Diverses possibilitats
Guia Didàctica
b) Sí. Un cop marcats els set vèrtexs es pot fer el traç saltant un punt (dóna un polígon
estrellat) o bé saltant-ne dos (dóna un altre polígon amb forma estrellada).
3. 5 triangles vermells (el gran i quatre de petits)

13 triangles grocs (un de gran, tres de mitjans interiors i nou de petits)
4. 8 triangles taronges
16 triangles verds
5. pou
2/3
1/3
1/3 2/3
Comprovar-ho prenent com a mesura del costat 3 unitats i calculant l’àrea dels triangles rec-
tangles i de tot el terreny. El terreny queda dividit en superfícies equivalents.
Pàg. 134
1. Politges
C gira seguint el sentit de les agulles del rellotge. El moviment sí que és possible.
136
UNITAT 10. COSSOS GEOMÈTRICS
PROGRAMACIÓ
1 Situar dades en un plànol i objectes a l’espai. (CB)

2 Efectuar simetries i girs a l’espai.
3 Identificar girs i simetries de cossos geomètrics.
4 Identificar els poliedres regulars.
CONTINGUTS

• Orientació i situació i sistemes conceptuals • Perseverança en la recerca
de punts a l’espai. • Punts, línies, superfícies de solucions a un
i sòlids o cossos. problema i valoració
• Identificació de poliedres
regulars. • Eixos de coordenades positiva del propi esforç.
cartesianes a l’espai.
• Identificació de simetries
i girs a l’espai. • Cossos de revolució.
• Identificació de plans • Poliedres regulars.
de simetria. • Plans de simetria.
Transversals
Educació intercultural: conèixer l’entorn. Interessar-se per les tradicions, els costums i els símbols
d’altres països.
A. Llibre de l’alumne 9. Tornem-hi: d’1 a 14 . . . . . . . . . . . .144 i 145

1. Cossos, superfícies, línies 10. Càlcul mental: d’1 a 14 . . . . . . . . . . . . . .146
i punts: d’1 a 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .136 11. Per saber-ne una mica més: d’1 a 4 . . . .147
2. Situació a l’espai: eixos 12. Curiositats matemàtiques . . . . . . . . . . . .148
de coordenades a l’espai: d’1 a 4 . . . . . .137
3. Els cossos geomètrics: 1 . . . . . . . . . . . . .138 B. QUAC
4. Poliedres regulars: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . .139
Cossos geomètrics
5. Simetries a l’espai: d’1 a 7 . . . . . . . . . . . . . . .140
6. Simetries i cossos geomètrics: 1 i 2 . . . .141 Consolidació 1, 2, 3
Reforç 4, 5, 6
7. Girs o rotacions a l’espai: 1 a 4 . . . . . . .142
Ampliació 7
8. Cossos de revolució: d’1 a 3 . . . . . . . . .143
137
AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ

Guia Didàctica

Pàgina 135
Suggeriments
Feu que els alumnes parlin de les diferents formes geomètriques d’edificis que coneguin.
Demaneu-los que diguin on és un objecte de la classe respecte d’un eix determinat de l’aula.
Pàgina 136

Cal que l’alumnat comprovi que els cossos geomètrics són tridimensionals (tenen llargada, amplada
i alçada).
Suggeriments
Comenteu-los el fet que els punts limiten línies, les línies limiten regions del pla i els plans limiten cos-
sos o sòlids.
Pàgina 137

Cal recordar com es representa un punt sobre el pla per entendre que, per fer-ho, necessitem una
tercera coordenada.
No cal aprofundir la situació d’un punt a l’espai, només cal que els alumnes vegin la diferència entre
un pla i l’espai.
Suggeriments
Partint de la representació en dues dimensions, indiqueu quina lletra designa cadascun dels eixos
i l’ordre d’escriptura de les coordenades a l’espai.
Fóra convenient que els alumnes construïssin maquetes en tres dimensions. Poden fer servir una cap-
sa de sabates.
138
Pàgina 138

Aquest esquema que presentem ha de servir per identificar els diferents cossos geomètrics.
Suggeriments
Prèviament proposeu que els alumnes classifiquin cossos geomètrics reals i que explicitin els criteris
que han seguit en la classificació.
Pàgina 139

Cal que l’alumnat construeixi força poliedres fent servir les plantilles de l’annex (pàgines 190 i 191).
Suggeriments
Si és possible, feu que en les activitats manipulin els cossos. Utilitzeu models o bé construiïu els cossos
geomètrics a la classe.
Comenteu les similituds entre el concepte de polígons regulars i poliedres regulars.
Comproveu la relació: nombre de cares + nombre de vèrtexs = nombre d’arestes + 2.
Pàgina 140

L’alumnat haurà d’imaginar i representar una simetria al pla per observar que dos objectes simètrics
no tenen la mateixa situació a l’espai. Cal que reconeguin el pla de simetria.
Suggeriments
Amb un mirall, l’alumnat pot entendre millor el concepte de pla de simetria.També observarà que els
cossos geomètrics tenen un pla de simetria o més d’un.
Pàgina 141

L’alumnat observarà i aprendrà que els cossos geomètrics tenen un pla de simetria o més d’un.
Pàgina 142

L’alumnat observarà que hi ha cossos que tenen un eix o uns quants eixos de simetria que fan que el
cos pugui girar sobre ell mateix i tornar a la posició inicial.
Suggeriments
Si és possible, feu les activitats amb material. Una capsa de sabates (o de cartó) i unes agulles de fer
mitja us poden servir.
139
Pàgina 143

A partir del gir d’un polígon sobre un dels seus eixos es formen cossos geomètrics com el cilindre,
el con o l’esfera. Per aquest motiu, aquests cossos s’anomenen també cossos de revolució.
Suggeriments
Convé diferenciar eix de rotació i gir efectuat (angle). Si és possible, feu les activitats amb material ma-
Guia Didàctica
nipulable.
140
SOLUCIONARI
Pàg. 136
1. Tenen dues dimensions a la pantalla. La pantalla és plana.
2. Un punt no té cap dimensió. Cal no confondre el concepte amb la seva representació.
3. La frontera que delimita un cub és una superfície.
4. La frontera que delimita un prisma hexagonal és una superfície.
Pàg. 137
1. B (2, 0, 8) C (0, 0, 8) D (0, 0, 2) E (0, 9, 2) F (2, 9, 2) G (2, 9, 8) H (0, 9, 8)
2. L (3, 9, 0) M (6, 9, 0) N (6, 6, 0) O (3, 6, 0)
3. R (4, 0, 4) S (8, 0, 4) T (8, 0, 8) U (4, 8, 0)
4. Al pla, l’origen és (0, 0), és a dir, x = 0 , y = 0.

A l’espai, l’origen de coordenades és (0, 0, 0), és a dir, x = 0, y = 0, z = 0.
Pàg. 138
1. a) Poliedre regular de 8 cares ➔ octaedre
b) Poliedre irregular ➔ prisma
c) Poliedre irregular ➔ piràmide
d) Cos rodó ➔ cilindre
e) Poliedre regular de 6 cares ➔ hexaedre o cub
f) Cos rodó ➔ con
g) Cos rodó ➔ esfera
h) Poliedre irregular ➔ prisma
i) Poliedre irregular ➔ prisma
j) Poliedre irregular ➔ prisma
141
Pàg. 139
1. Fer les construccions indicades.
2.
Quin polígon forma cada una de les cares? triangle quadrat triangle pentàgon triangle
Guia Didàctica
Com són totes les cares? iguals iguals iguals iguals iguals
Quantes arestes coincideixen en cada vèrtex? 3 3 4 3 5
Com són totes les arestes? iguals iguals iguals iguals iguals
Quantes cares coincideixen en cada vèrtex? 3 3 4 5 5
Quantes cares té? 4 6 8 12 20
Quantes arestes té? 6 12 12 30 30
Quants vèrtexs té? 4 8 6 20 12
Pàg. 140
1. Comprovar que es compleixen les propietats de les simetries a l’espai: a cada cos li corres-
pon un de simètric, situat a l’altra banda del pla, a la mateixa distància i orientat a l’inrevés.
2. No tots els objectes simètrics estan situats a la mateixa distància del pla que els originals.
3. a) Com si fossin situades una mà a sobre la taula amb el palmell cap avall i l’altra just a sota
del taulell amb el palmell cap amunt.
b) Igual, però amb una paret enmig.
4. Sí.
5. No.
6. Dos (fixeu-vos en les porteries).
7. Llac, estany, mar…
Pàg. 141
1. Piràmide: 4; esfera: infinits; octaedre: 5.
2. Cilindre: infinits; con: infinits; cub: 5.
142
Pàg. 142
1. Els gronxadors no tenen cap eix de rotació intern que els deixi invariants. Una pilota en té
molts i uns cavallets de fira en tenen un.
2. Llapis, goma, bombeta, paperera...
3. La grandària no canvia.
4. Capsa de sabates, goma, ventilador...
Pàg. 143
1. Figura blava: 8; piràmide: 1; con: 1; esfera: il·limitats.
2. Els punts que formen l’eix de rotació no canvien de posició.
3. Quatre comptant el gir complet.

Els alumnes han de comprovar que la piràmide no és un cos de revolució, els seus girs a l’es-
pai són limitats. Els cossos de revolució tenen un nombre il·limitat de girs.
Pàg. 144
1. Capsa de sabates: superfícies planes o plans; pentàgon: trossos de línies rectes o segments;
segment: punts; pneumàtic: punts; arc i pont: superfícies.
2. a) Aproximadament: verd (2, 4, 0); blau (8, 2, 0); vermell (12, 5, 2)

b) (6, 7, 2) (4, 7, 5) (2, 7, 0). El valor de y és el mateix.
c) (5, 0, 6) (3, 0, 7) (3, 0, 1). El valor de y és 0.
3.
y A (2, 4, 1) y B (0, 4, 0)
x x
z z
y C (5, 0, 0) y D (1, 1, 4)
x x
z z
143
4. D’esquerra a dreta i de dalt a baix de la imatge: prisma quadrangular regular; prisma hexa-
gonal regular; con; cilindre; prisma triangular; piràmide quadrangular; cub o hexaedre.
5. Con i cilindre.
6. 20 cares i 30 vèrtexs.
7.
Guia Didàctica
cub o hexaedre ciclindre con piràmide

nom quadrangular
nre. de cares laterals 4 1 cara lateral corba 1 cara lateral corba 4
il·limitat il·limitat
8 (considerem (considerem 5
nre. de vèrtexs cada punt cada punt
un vèrtex) un vèrtex)
nre. d’arestes 12 il·limitat il·limitat 8
cos rodó? (sí o no) no sí sí no
poliedre? (sí o no) sí no no sí
Pàg. 145
8. Dodecaedre
9. Sí
10. Les mans es mantenen a la mateixa distància del pla i orientades a l’inrevés l’una de l’altra.
11. 5
12. El tetraedre, 3; l’octaedre, 5
13. 180º i 90º 180º i 270º
14. 30º i 30º; 90º i 90º
Pàg. 146
1. 12 sardines
2. 6 grups
3. 4 conills
4. 11 revistes
144
5. 5 minuts
6. 2 formatges
7. 33 colors
8. 40 segells
9. 40 clips
10. 33 potes
11. 30 plats
12. a) 6 f) 8,5
b) 5,5 g) 9,5
c) 8 h) 7
d) 9 i) 10,5
e) 12 j) 14
13. a) 0,4 f) 1,6

b) 1,1 g) 2,7
c) 2,3 h) 3,4
d) 1,8 i) 5,6
e) 8,7 j) 3,8
12. a) 73 e) 47
b) 56 f) 59
c) 49 g) 99
d) 62 h) 111
Pàg. 147
1. La solució clàssica és doblegar el paper per començar en un punt del plec, que serà el cen-
tre. Dibuixaran mitja circumferència sense moure el llapis i girant el paper. Acabaran la cir-
cumferència, amb el mateix procediment, desplegant el paper.
2. Puc fer 4 diagonals, una d’elles interior.
3. Prisma pentagonal:10 diagonals interiors; piràmide pentagonal: cap diagonal interior.
4. Es va deixar de fer servir perquè s’apilava amb massa dificultats.
Pàg. 148
La teranyina
29 dies
145
UNITAT 11. VOLUMS
PROGRAMACIÓ
1 Calcular el volum de cossos geomètrics regulars. (CB)

2 Conèixer les unitats de volum i la seva relació. (CB)
Guia Didàctica
3 Conèixer la relació entre unitats de volum i unitats de capacitat. (CB)
CONTINGUTS

• Expressió verbal de les i sistemes conceptuals
• Adquisició d’una
accions realitzades i de • Volums equivalents.
progressiva autonomia
les relacions descobertes. • Coneixement de les en la recerca d’estratègies
• Ús de terminologia unitats de volum de l’SMD. i eines.
i vocabulari de les unitats • Interès per l’intercanvi
de volum. d’argumentacions,
• Estimació de volums. experiències...
• Càlcul del volum d’un cub. amb companys
i mestres.
• Càlcul del volum d’un
ortoedre.
• Relació entre les unitats de
volum i les de capacitat.
Transversals
Educació mediambiental: entendre la necessitat de respectar el medi ambient i adquirir hàbits de
respecte de la natura (consum responsable d’aigua i energia, reciclatge...)
A. Llibre de l’alumne 9. Per saber-ne una mica més: 1 i 2 . . . . . .159

1. Volums equivalents: d’1 a 3 . . . . . . . . . .150 10. Curiositats matemàtiques . . . . . . . . . . . .160
2. Unitats de volum: d’1 a 3 . . . . . . . . . . . .151
3. Estimació de volums: d’1 a 5 . . . . . . . . .152
4. Relacions entre les unitats
de volum: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .153 B. QUAC
5. Relació entre les unitats de volum
i les de capacitat: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . .154
Volums
6. El volum del cub: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . .155
7. Tornem-hi: d’1 a 9 . . . . . . . . . . . . .156 i 157 Consolidació 1, 2, 3
8. Càlcul mental: d’1 a 12 . . . . . . . . . . . . . .158 Reforç 4, 5
Ampliació 6
146
AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ
Pàgina 149
Suggeriments
Un cop observada la fotografia demaneu a l’alumnat que busqui un objecte que no tingui volum. Des-
prés de parlar sobre què entenen per volum, cal que arribin a la conclusió que volum és l’espai que
ocupa un cos.
Pàgina 150

L’alumnat construirà les peces del cub SOMA utilitzant la plantilla de la pàgina 193 de l’annex.
Suggeriments
Inicialment feu l’experiència que es mostra a les fotografies amb dues pastilles de plastilina a les quals
donareu la forma de les peces del SOMA.
Comenteu-los que totes les figures construïdes amb totes les peces del SOMA són equivalents en
volum.
Pàgina 151

Cal que els alumnes comprovin que les unitats de volum són tridimensionals i que corresponen a
cubs de mides diferents.
Suggeriments
Recomanem la construcció d’unitats de volum, sobretot el m3 i el dm3. Podeu fer un cm3 i un dm3 amb
material multibase.
Pàgina 152

Practicar estimacions sobre mesures. Cal que l’alumnat entengui que per estimar el volum d’un objec-
te cal comparar-lo amb un altre objecte de mida coneguda.
Suggeriments
Sempre que sigui possible, convé mesurar després de fer l’estimació.
147
Pàgina 153

Comparar les unitats de volum, observar quina relació hi ha entre un cm3 i un dm3 d’una manera grà-
fica.
Un cop els alumnes hagin entès que una unitat de volum és 1.000 vegades més gran que la unitat que
la precedeix podrem iniciar-los en el càlcul d’equivalències entre dues unitats de volum.
Guia Didàctica
Suggeriments
Insistiu en el fet que, quan diem que les unitats de volum augmenten o disminueixen de 1.000 en
1.000, ens referim a les operacions de multiplicar o dividir.
Pàgina 154

Per fer més comprensible l’equivalència entre una unitat de volum i una altra de capacitat, cal fer un
exercici pràctic com el que es veu a la imatge del llibre. S’han de limitar les equivalències a les unitats
proposades, tot i que cal fer diverses vegades el mateix exercici però plantejat de manera diferent.
Suggeriments
Recomanen comprovar l’equivalència entre L i dm3 i tota activitat experimental que relacioni unitats
de volum amb unitats de capacitat.
Pregunteu als alumnes si coneixen algun objecte que tingui capacitat i no tingui volum, i a l’inrevés.
Pàgina 155

Iniciar el càlcul d’un volum a partir de l’anàlisi i la reflexió: què vol dir calcular i com mesurar el volum
d’un cub en centímetres cúbics.
Suggeriments
Proposeu-los que facin construccions amb cubets i que en demanin el volum a altres companys. Com-
pleteu aquesta pràctica amb dibuixos de composicions de cubs.
148
SOLUCIONARI
Pàg. 150
1. Hi ha sis possibles solucions.
2
2
4 2
3
6 6 3
6 6 3
6 3 3
3 3 3
7 5
4 1 3
1 1
7 5
7
5 1 1 5
2. Les construccions s’han de fer amb les set peces del SOMA.
2 2 2 2
2 2 2 2 2
2 4
2 4 2 2
2 4
3 4
2 2 2
2 3 4 4
3 3 3 3 1 1 6
3 3 4
3 5 1
5 55 1 6 6 3 3 4 4 7
5 5 1 1 5 3 3 4 7
6 6 4
1 5
1 1 6 6 4 7 7
1 4 4
5
5 5
6 5 5 7
5
6 6 7
6 5 5 7 7
6 7
6
6 6 4 4 7
3 3 3 3 4 4
3 3 2 2
1
1 1 2
1 1 2 2
3. Resposta oberta.
149
Pàg. 151
1. L’aire d’un globus aerostàtic i l’aire de la classe.
2. 18 prismes hexagonals.
3. Activitat individual.
Guia Didàctica
Pàg. 152
1. c)
2. Resposta oberta
3. b)
4. g) > f) > b) > a) > d) > e) > c)
5. a) dm3; b) cm3; c) cm3 o mm3; d) mm3; e) mm3; f) m3; g) cm3; h) m3 o dm3; i) hm3; j) km3 ;
k) cm3 o mm3
Pàg. 153
1. a) 0,013 cm3 g) 0,000000001256 dam3
b) 0,000000000001 dam3 h) 0,000033 m3
c) 0,075cm3 i) 1.000 dm3
d) 2.639.000 dm3 j) 10.675 mm3
e) 1,345 cm3 k) 1.000.000 m3
f) 0,000000005 m3 l) 0,000765 m3
Pàg. 154
1. L’experiència es pot fer utilitzant els cubs que s’han fet en l’activitat 3 de la pàgina 151.
2. 3 llaunes
Pàg. 155
1. El volum és de 125 m3.
2. Figura vermella: 50 unitats cúbiques; figura groga: 48 unitats cúbiques; figura blava: 35 uni-
tats cúbiques.
150
Pàg. 156
1. La primera i la segona tenen un volum equivalent.
2. 20 cm3
3. a) 1.000 dm3 d) 0,001 dm3

b) 1.000 cm3 e) 1.000 mm3
c) 1.000.000 cm3 f) 0,001 cm3
4. a) 1 m3
b) 1 cm3
c) 1 dm3
d) 10 cm3
e) 10 dm3
f) 1.000 L
g) 0,001 m3
h) 1 L
i) 1 dm3
j) 0,001 L
k) 1.000 cm3
Pàg. 157
5. a) 550 L
b) 500 cc
c) 280 dm3 el frigorífic, i 85 dm3 el congelador
6. a) 2.000 L d) 10 cm3
b) 0,5 daL e) 800 cm3
c) 4 kL f) 5 m3
7. 150 L = 0,150 m3
0,150 x 90 = 13,5 m3
13,5 x 0,64 = 8,64
La factura és de 8,64 €
Demaneu-los que busquin si aquestes dades (consum i factura) poden ser reals.
8. 34,8 m3 = 34.800 L 34.800 : 60 = 580 Consumeixen 580 L diaris
9. 43 = 64 cm3
151
Pàg. 158
1. 20 €
2. 12 còmics
3. 7 canelons
4. 3 hores i mitja
Guia Didàctica
5. 6 trossos
6. 26 adhesius
7. 8 ous
8. 7,5 m
9. 3 dotzenes (i 8 taronges)
10. 33 retoladors
11. a) 16 g) 10
b) 9 h) 22
c) 12 i) 24
d) 21 j) 25
e) 11 k) 31
f) 50 l) 101
12. a) 48 g) 240
b) 120 h) 400
c) 192 i) 500
d) 72 j) 816
e) 160 k) 1.200
f) 200 l) 1.300
152
Pàg. 159
1. 20 cubs
2. ous: dotzena
telèfon: passos
llauna de cola: centilitres
ampolla de vidre: litre
roba: metres
llum: quilowatt hora
carn: lliura (400 g), quilogram
gas: metre cúbic
peix: lliura (400 g), quilogram, unitats
perfum: mil·lilitres, centilitres
llet: litre
aigua: litre, metre cúbic, mil·lilitres, centilitres
verdura: unitats, quilogram, lliura (400 g)
153
UNITAT 12. ESTADÍSTICA I PROBABILITAT
PROGRAMACIÓ
1 Saber elaborar taules i gràfics estadístics.

2 Saber interpretar taules i gràfics estadístics. (CB)
Guia Didàctica
3 Saber trobar la mitjana aritmètica.

4 Trobar la probabilitat d’un succés.
5 Saber calcular situacions aleatòries senzilles.
CONTINGUTS

• Confecció de taules i sistemes conceptuals • Valoració dels aspectes
i gràfics. • Estudi estadístic: l’enquesta. de la vida quotidiana que
• Lectura de gràfics • Taules de freqüències. es poden expressar
i taules de freqüències. Freqüència absoluta mitjançant les
i freqüència relativa. matemàtiques.
• Elaboració d’una taula
de freqüències a partir • Mitjana aritmètica. • Actitud positiva davant
de la lectura d’un • Representacions gràfiques un problema.
diagrama. d’estudis estadístics. • Actitud favorable davant
• Càlcul de la mitjana • Fenòmens segurs, l'hàbit de corregir
aritmètica. possibles i impossibles. el quadern de treball
segons les observacions
• Realització d'un estudi • Càlcul de probabilitats.
i les orientacions
estadístic senzill a partir
del professorat.
de dues variables
quantitatives. • Interès a presentar
• Càlcul de la probabilitat
els càlculs i els resultats
d’un succés.
numèrics.
• Interès a contrastar
les solucions obtingudes
amb les que han obtingut
altres companys i
companyes.
• Consideració de l'error
com a estímul per a noves
iniciatives.
Transversals
Educació per a la tolerància: treballar la companyonia i la capacitat d’empatia dins i fora
de l’aula, l’atenció a la gent gran i als que pateixen alguna malaltia o discapacitat i la integració
i el respecte vers les persones d’altres cultures.
154
1. Estudi estadístic: l’enquesta: 1 . . . . . . . . .162 10. Curiositats matemàtiques . . . . . . . . . . . .172
2. Freqüència absoluta
i freqüència relativa: 1 . . . . . . . . . . . . . . .163
3. Mitjana aritmètica: d’1 a 4 . . . . . . . . . . . .164
4. Diferents tipus de gràfics: 1 i 2 . . . . . . . .165 B. QUAC
5. Fenòmens segurs, possibles
i impossibles: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . .166 Estadística i probabilitat
6. Càlcul de probabilitats: d’1 a 3 . . . . . . . .167
Consolidació 1, 2
7. Tornem-hi: d’1 a 13 . . . . . . . . . . . .168 i 169
Reforç 3, 4
8. Càlcul mental: d’1 a 13 . . . . . . . . . . . . . .170
Ampliació 5, 6
9. Per saber-ne una mica més: d’1 a 3 . . . .171
AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ
Pàgina 161

Demaneu a l’alumnat què els suggereixen les dues fotografies. Se’ls pot plantejar algunes de les pre-
guntes següents:
– Sabríeu a què poden correspondre els gràfics que s’estan imprimint?
– Per què les barres estan agrupades de dues en dues?
– Coneixeu algun programa informàtic que pugui fer aquest tipus de gràfics?
– Quines diferències observes entre els dos gràfics?
– Per què jugar al parxís es considera un joc d’atzar?
Pàgina 162-163

Iniciar el treball d’estadística en aquest curs repassant conceptes que molts alumnes ja han vist abans:
estudi estadístic de freqüències, taula i freqüència absoluta.
A la pàgina 163 es treballa la freqüència relativa a partir d’un estudi sobre l’ús de mitjans de transport.
155
Suggeriments
Prèviament a fer estudis estadístics, els i les alumnes han d’entendre la importància de plantejar una
bona enquesta. Insistiu en el fet que la forma en què es plantegin les preguntes pot influir en el resul-
tat de l’enquesta. Busqueu exemples de preguntes ambigües i corregiu-les.
Demaneu a l’alumnat exemples d’enquestes que es fan socialment per començar estudis estadístics
(tendència de vot, cens...).
També cal fer referència a la mostra. Sense precisar, s’ha de plantejar als alumnes quina relació hi ha
Guia Didàctica
entre la validesa d’un estudi estadístic i el nombre de persones que s’ha enquestat (mostra).
Demostreu-los que la suma de freqüències absolutes equival a la mostra, i que la suma de freqüències
relatives ha de ser aproximadament igual a la unitat.
Pàgina 164-165

Treballar la mitjana aritmètica a partir d’un cas concret i proper a l’alumnat.
En aquest apartat es treballen conceptes que ja s’han introduït en cursos anteriors. Cal fer un repàs tant
de la comprensió d’un diagrama de barres com d’un de sectors, i, també, del procés d’elaboració.
Suggeriments
Serà molt interessant proposar als alumnes que facin un estudi estadístic: l’enquesta, la taula de fre-
qüències, la representació gràfica i les conclusions.
Pàgina 166

Fer que l’alumnat reflexioni sobre la possibilitat que un fet es compleixi, observant una situació deter-
minada com la que es presenta a la imatge del llibre.
Cal insistir en la importància que té el significat de cada una de les següents afirmacions: segur, força
probable, probabilitat mitjana, poc probable i impossible.
Pàgina 167

En aquesta pàgina es presenta la fracció com l’expressió matemàtica d’una probabilitat mitjançant ca-
sos concrets que es poden tractar a classe.
Suggeriments
Recomanem fer uns quants exercicis de lectura de fraccions que expressen una probabilitat, i a
l’inrevés.
156
SOLUCIONARI
Pàg. 162
1. Resposta oberta.
Pàg. 163
1. a) Resposta oberta.
b) 100 persones.
c) 5
d) 10
e) De 30 minuts a 1hora.
f) variable freqüència freqüència freqüència freqüència

estadística A absoluta A relativa A absoluta B relativa B
menys de 30 min 20 0,2 2 0,06
de 30 min a 1h 50 0,5 8 0,25
d’1h a 2 h 10 0,1 16 0,5
de 2 h a 3 h 15 0,15 4 0,13
més de 3 h 5 0,05 2 0,06
100 1 32 1
En el primer cas, la majoria es troba situada entre 30 minuts i 1 hora; en el segon, la majo-
ria es troba entre 1 hora i 2 hores. La moda en el primer cas és de 30 minuts a 1 hora, i en
el segon, d’1 hora a 2 hores.
Pàg. 164
1. 17,3 punts/partit
2. Resposta oberta.
3. La moda és 26.
La mitjana és 24.
4. L’altura mitjana és 1,99 cm
157
Pàg. 165
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
Pàg. 166
Guia Didàctica
1. En el tercer.
2. Resposta oberta.
Pàg. 167
1. a) p (mitjó blanc) = 5
9
b) p (mitjó blau) = 1
9
c) p (mitjó vermell) = 0 impossible

9
2. La Marina té una probabilitat de 5 (2 i 6, 6 i 2, 3 i 5, 5 i 3, 4 i 4). En Joan, 2 (5 i 6, 6 i 5)

36 36
3. groc: 2
4
taronja: 1
4
blau: 1
4
Pàg. 168
1. Resposta oberta
2. Canal 3
3. nens nenes
freqüència freqüència freqüència freqüència
absoluta relativa absoluta relativa
futbol 10 0,5 4 0,07
bàsquet 5 0,25 20 0,33
vòlei 1 0,05 30 0,5
piscina 4 0,2 6 0,1
total 20 1 60 1
158
4. 11,5 anys/amic
5 a) mitjana: 7; moda: 12
b) mitjana: 6; moda: 9
6. a) 1994 c) 54 porcs
b) 1995 d) 1990, 1991
Pàg. 169
7.
pastissos
begudes
garlandes
8. Resposta oberta
9. Pintar 4 cartes de color verd; 2, de vermell; 2, de groc, i 1, de blau
10. a) 1 = 0,05 c) 5 = = 0,25

20 20
b) 4 = 0,2 d) 10 = 0,5 és el caramel que tenim més probabilitats de treure.

20 20
11. 2
blau cel: ––
8
2
blau marí: ––
8
2
taronja: ––
8
1
vermell: ––
8
1
groc: ––
8
12. a) A la caixa hi haurà d’haver 1 bola blanca i 11 de vermelles.

b) 11 boles blanques i 1 de vermella
159
13. p (espases) = 12 = 0,25

48
p (as) = 4 = 0,08
48
p (6 de copes) = 1 = 0,02
48
Guia Didàctica
p (3, 4 o 5) = 12 = 0,25
48
Pàg. 170
1. 7€
2. Jo en tinc 72, i el meu germà, 18.
3. 1,15 €
4. 60 mesos
6. 1 kg 952 g
7. 140 L
8. 2 unitats
9. En Ricard tindrà 23 bales, i l’Anna, 41.
10. 48,3 €
11. a) 2,3 f) 9,1

b) 5,3 g) 8,1
c) 2,7 h) 6,1
d) 4,1 i) 6,6
e) 4,3 j) 5,4
12. a) 16 f) 9,2
b) 12 g) 7,5
c) 18 h) 8,8
d) 25 i) 7,5
e) 42 j) 7,2
160
13. a) 6,2 f) 2,4

b) 3,3 g) 2,5
c) 2,1 h) 3,5
d) 1,3 i) 1,1
e) 6,7 j) 4,1
Pàg. 171
1. centímetres saltats nombre d’alumnes

menys de 150 122, 145, 138, 139 4
entre 150 i 175 163, 170, 156, 169, 164 5
entre 175 i 200 185, 193, 178, 183, 196, 199, 186, 190 8
entre 200 i 225 224, 208, 213 3
entre 225 i 250 235 1
més de 250 263, 254, 265 3
2. Aquest gràfic correspon a l’evolució dels alumnes per tipus d'ensenyament, els anys 1997-
2001. Els alumnes, però, poden proposar diferents interpretacions.
3. Gairebé la totalitat de les feines de la llar estan fetes per dones. En el món laboral hi ha una
major participació dels homes; no obstant això, el repartiment de sexes a l’hora d’estudiar és
equitatiu. Les xifres de jubilació i d’atur són més altes entre les dones.
Pàg. 172
Cara i creu
Una moneda té escrit en una cara 20, i en l’altra, 35.
L’altra moneda té escrits 10 i 20.
Mandonguilles
A la primera hi ha 27 mandonguilles.
A la segona, 25.
A la tercera, 18.
A la quarta, 16.
I a la cinquena, 14 mandonguilles.
161
GD Mates 6è EP. Aval 13/9/05 15:10 Página 162
AVALUACIÓ
1. Avaluació inicial
2. Avaluació continuada i formativa
3. Avaluació additiva
FEM MEMÒRIA
Nom: Data:
1. Col·loca en columna i resol aquestes operacions:
a) 15,6 + 123 + 0,24 = c) 18,9 – 3,5 =
b) 45 – 3,6 = d) 0,60 + 1,4 + 20 =
2. Calcula:
a) 4 + 5 ! 3 = c) 17 – 5 + 4 =
b) 4 ! 5 + 3 = d) 18 – 5 ! 2 =
3. La germana de la Neus va pesar 3,250 kg en néixer. Després d’un mes pesava 3,430 kg.
Quants grams va augmentar?
4. Dibuixa sobre la recta numèrica els següents punts: 0,5, 3,4, 1,4, 2,9
5. Digues quina unitat faries servir per mesurar cada cosa:
a) l’amplada de l’habitació: d) la capacitat d’un got:

b) el pes d’un paquet de pernil: e) la superfície del terra de la classe:
c) el preu d’una gominola: f) el temps que tarda la Terra a fer una volta al Sol:
FEM MEMÒRIA
Nom: Data:
6. Pinta cada figura segons la fracció indicada:
2 5 1
4 10 4
7. Escriu una fracció equivalent a cada una de les fraccions següents:
1 1 3
a) = c) = e) =
3 2 4
2 2 1
b) = d) = f) =
3 5 4
8. Calcula:
2 4 1
a) + = c) de 10 =
3 3 2
5 2 1 1
b) + – = d) de 100 =
3 3 3 10
9. Escriu el nom de cada figura i després classifica-les en tres grups: línies, figures planes
i cossos geomètrics.
és una línia és una figura plana és un cos geomètric

QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 1
Nom: Data:
1. Resol aquestes operacions:
a) 10 + 7 – 6 – 5 + 1 =
b) 5 – 4 + 1 + 10 – 6 =
2. Calcula:
a) (5 ! 3) + (2 ! 5) – 10 =
b) 18 : 3 + 5 ! 2 =
3. Expressa aquestes potències en forma de producte:
a) 53 = c) 37 =
b) 24 = d) 104 =
4. Completa les igualtats següents amb l’exponent que hi falta:
a) 24.500 = 245 ! 10 ––
c) 2.000.000 = 2 ! 10 ––
b) 130.000 = 13 ! 10 ––
d) 3.000 = 3 ! 10 ––
5. Escriu el nombre que representen les expressions següents:
a) 35 ! 104 =
b) 12 ! 106 =
c) 17 ! 105 =
d) 6 ! 102 =
Nom: Data:
6. Troba aquestes arrels quadrades:
a) !"
25 = c) !"
36 =
b) !"" =
100 d) !"" =
169
7. Escriu:
a) El quadrat de 3:
b) L’arrel quadrada de 49:
c) El cub d’1:
d) L’arrel quadrada de 400:
8. Un full quadrat i quadriculat té 81 quadradets. Quants n’hi ha a cada fila?
9. Quin és el nombre que elevat a la quarta potència dóna 16?
10. Entre quins nombres es troba cada arrel quadrada?
a) !"
20 c) !"
52
b) !"
40 d) !"
65
Nom: Data:
1. Encercla els nombres que siguin múltiples de 2:
10, 6, 13, 17, 20, 42, 53, 108
2. Encercla els nombres que siguin múltiples de 3:
103, 33, 207, 19, 21, 24, 501, 66
3. Afegeix la xifra de les unitats perquè els nombres següents siguin múltiples de 5:
12 , 3 , 41 , 7 , 2 , 34 , 51 , 103
4. Quins dels nombres següents són divisors de 35?
1, 2, 5, 7, 10, 13, 11, 35
5. Troba tots els divisors de 24.
6. Descompon en factors primers el nombre 40.

40
7. Calcula els factors que hi falten:
a) 12 = 2 ! 2 !
b) 30 = 2 ! 3 !
c) 36 = 2 ! 2 ! 3 !
d) 54 = 2 ! 3 ! 3 !
Nom: Data:
8. Calcula:
a) m.c.d. (10 , 20) =
b) m.c.d. (24 , 15) =
9. Calcula:
a) m.c.m. (14 , 21) =
b) m.c.m. (25 , 75) =
10. Amb els segells que tenim podem fer files de 5, 10 i 8 segells sense que en falti ni en sobri
cap. Quin nombre de segells tenim com a mínim?
Nom: Data:
1. Observa aquest diagrama i completa:
a) El pla queda dividit en regions.
b) El nombre de segments és de .
c) Hi ha punts d’intersecció.
d) Es compleix que el nombre de regions + nombre d’interseccions = nombre de segments + 2?

Comprova-ho.
2. Traça la paral·lela a r que passi pel punt P.
3. Quant val l’angle suplementari d’un angle de 70º?

Nom: Data:
4. Anomena els elements de la circumferència:
5. Dibuixa en un full en blanc dues circumferències concèntriques una de les quals tingui 5 cm de radi.
6. Quina és la posició de la recta respecte de cada circumferència?
a) b) c)
7. Relaciona cada nom amb el dibuix o dibuixos corresponents:
Angles consecutius •
• Angles complementaris
Angles adjacents •
• Angles suplementaris
Angles oposats pel vèrtex •

Nom: Data:
1. Escriu la fracció que representa la part pintada en cada figura:
a)
b)
2. Representa gràficament:
3 4
a) –– b) ––
5 3
3. Compara amb els símbols <, >, = els parells de fraccions següents:
4 6 5 7
a) –– –– c) –– ––
7 7 3 3
3 3 12 5
b) –– –– d) –– ––
8 5 5 12
4. Troba tres fraccions equivalents a:
1
a) –– =
2
2
b) –– =
3
3
c) –– =
5
4
d) –– =
2
Nom: Data:
5. Comprova si aquests parells de fraccions són equivalents:
12 4 9 2 3 2 6 7
a) –– i –– b) –– i –– c) –– i –– d) –– i ––
15 5 6 3 6 4 4 9
6. Simplifica aquestes fraccions:
12
a) –– =
15
40
b) ––– =
100
9
c) –– =
27
30
d) –– =
25
7. Busca la fracció irreductible de:
12
a) –– =
18
14
b) –– =
6
16
c) –– =
8
25
d) –– =
50
8. Calcula:
25 4
a) –– de 35 = c) –– de 27 =
50 3
3 1
b) –– de 99 = d) –– de 21 =
3 7
Nom: Data:
1. Redueix a comú denominador:
1 3 5 3
a) –– i –– = c) –– i –– =
6 5 8 4
2 4 3 7
b) –– i –– = d) –– i –– =
3 7 6 10
2. Col·loca el signe corresponent =, >, < entre els parells de fraccions següents:
7 6 2 3
a) –– –– c) –– ––
10 10 5 4
5 2 2 4
b) –– –– d) –– ––
9 3 4 2
3. Resol:
3 2 5 1
a) –– + –– = d) –– + –– =
5 5 3 3
3 2 12 8
b) –– + –– = e) –– + –– =
2 2 9 9
1 2 4
c) –– + –– + –– =
7 7 7
4. Calcula:
1 2 12 12
a) –– + –– = c) –– + –– =
3 6 5 2
1 2 3 2 3
b) –– + –– = d) –– – –– + –– =
2 3 2 3 5
Nom: Data:
5. Calcula:
1 1 3 7
a) –– ! –– = d) –– + –– =
2 2 3 1
3 2 2 3
b) –– ! –– = e) –– + –– =
4 7 10 4
4
c) 5 + –– =
5
6. Escriu la fracció inversa de:
2 1
a) –– c) ––
5 3
5
b) –– d) 4
7
7. Resol:
3 2 6 6
a) –– : –– = c) –– : –– =
4 5 5 5
2 3 3
b) –– : –– = d) –– : 5 =
3 4 5
1 1 1
8. El primer dia un vaixell fa –– del recorregut que ha de fer. El segon dia, –– , i el tercer, –– .
3 6 4
Quina fracció del recorregut li queda per fer?
2
9. Una aixeta omple –– d’un dipòsit cada dia. Quants dies trigarà a omplir tot el dipòsit?
10
Nom: Data:
1. Dibuixa un pentàgon còncau.
2. Calcula la longitud de dues circumferències amb aquestes dades:
a) D = 84 cm b) r = 1,9 cm
3. Relaciona cada quadrilàter amb tots els girs que el deixen en la posició inicial.
90º •
270º •
45º •
360º •
60º •
180º •
4. Quantes diagonals té un octàgon?

Nom: Data:
5. Quant sumen els angles interiors d’un pentàgon? Ajuda’t d’un dibuix.
6. Traça una altura de cada triangle.
7. Com calcularies ràpidament el perímetre d’un polígon regular de 20 costats?
8. Situa en aquests eixos de coordenades els punts següents:
A (3, 5)
B (0, 3) 8
C (7, 1) 7
6
D (6, 0)
5
4
3
2
1
1 2 3 4 5 6 7 8
9. Quant sumen els angles exteriors d’un pentàgon? Ajuda’t amb un dibuix.
Nom: Data:
1. Escriu els nombres decimals següents:
a) 5 desenes, 2 unitats, 3 dècimes, 4 centèsimes
b) 4 centenes, 1 desena, 3 unitats, 3 centèsimes
2. Ordena aquests nombres decimals de més gran a més petit:
2,36, 2,39, 2,30, 2,47, 2,58, 2,5
3. Escriu tres nombres més grans que 1,38 i tres de més petits que 1,39.
4. Identifica els nombres decimals que estan representats sobre aquesta recta numèrica:
a b c d
a) c)
5 6 7
b) d)
5. Representa sobre la recta numèrica els nombres decimals següents:
a) 1,7 b) 1,9 c) 2,6 d) 2,8
1 2 3
Nom: Data:
6. Escriu el nombre decimal que correspon a les fraccions decimals següents:
12 17 1.534 5.236
a) –– = b) ––– = c) –––– = d) –––– =
10 100 100 10
7. Escriu aquests nombres en forma de fracció:
a) 0,05 = c) 5,3 =
b) 13,42 = d) 2,485 =
8. Arrodoneix a les centèsimes:
a) 4,367 ➔ c) 1,803 ➔
b) 2,345 ➔ d) 3,414 ➔
9. Resol:
a) 0,3 ! 100 = d) 52,6 : 100 =
b) 5,2 ! 10 = e) 128,9 : 10 =
c) 17,8 ! 1000 = f) 5 : 100 =
10. Quin és el nombre que multiplicat per 1.000 dóna 436,2?

Nom: Data:
1. Calcula:
a) 17,8 – 14,3 = c) 19,6 – 10,3 =
b) 5,92 + 6,34 = d) 14,4 + 1,67 =
2. Calcula el perímetre d’un quadrat que fa 1,9 cm de costat.
3. Calcula:
a) 3,42 ! 2,57 = b) 193 ! 2,4 =
4. Si una caixa de fruita pesa 17,4 kg, quant pesaran 12 caixes?
5. Fes aquestes operacions:
a) 34,5 : 5 = c) 16,8 : 2,8 =
b) 84 : 0,4 = d) 0,28 : 0,7 =

Nom: Data:
6. Tres germans compren un regal per a la seva mare que els costa 42,75 €. Quants diners
ha de pagar cadascú?
7. Els costats d’un polígon mesuren 14,53 cm, 8,84 cm, 7,35 cm i 13,17 cm. Calcula’n el perí-
metre i arrodoneix el resultat a les dècimes.
8. Completa:
a) 3,47 ! = 347
b) 54,5 : = 5,45
c ) 0,6 ! = 6.000
d) 2,53 : = 0,00253
9. Aplica a 400 els percentatges següents:
a) 50 % =
b) 25 % =
c) 75 % =
d) 6 % =
10. Quant val un jersei si abans costava 58 € i ara ens fan un descompte del 10 %?
Nom: Data:
1. Pinta tres superfícies que siguin equivalents. Per què ho són?
2. Completa:
a) 1,7 dam2 = m2
b) 2.304 dm2 = m2
c) 7 dm2 = cm2
3. Quina és l’àrea d’un cercle de 5 m de diàmetre?
4. Mesura aquests triangles i calcula’n l’àrea:

Nom: Data:
5. Les bases d’un trapezi mesuren 4,2 cm i 5,6 cm. La seva separació és de 4 cm. Quina és
l’àrea de la figura?
6. Calcula l’àrea d’aquesta figura:
7. Com calcularies l’àrea d’aquest polígon regular?

Nom: Data:
1. Dibuixa l’objecte simètric a l’espai d’aquest cos:
a) Ha d’estar situat a la mateixa distància de l’eix?

b) Està orientat al revés?
2. Com són les cares d’un poliedre regular? I les arestes d’un poliedre regular? Dibuixa’n un.
Nom: Data:
3. Observa les coordenades dels globus aerostàtics i situa’ls als eixos de coordenades.
A) (0, 7, 8) B) (2, 1, 9) C) (9, 4, 1)
)
7, 8
(0, C
A
(9, 4, 1)
B (2, 1, 9)
a) Quin d’aquests globus està situat més amunt?
b) Quin està més avall?
c) Explica com ho saps:
4. Quants plans de simetria té aquesta piràmide quadrangular?
5. Quin cos de revolució es forma amb la rotació d’un triangle?

Nom: Data:
1. Quin és el seu volum?
Explica com has fet els càlculs:
2. Completa:
a) 2 m3 = cm3
b) 29 dm3 = cm3
c) 0,5 m3 = dm3
d) 0,32 m3 = dm3
e) 5,7 dm3 = cm3

Nom: Data:
3. Relaciona cada unitat de volum amb la unitat equivalent de capacitat:
dm3 •
• daL
dam 3
•
• mL
m 3
•
•L
cm 3
•
• kL
mm 3
•
4. Què vol dir que dos objectes tenen un volum equivalent?
5. Quin és el volum d’un cub de 5 cm d’aresta?
6. Quin volum ocupa una capseta de música de base quadrada de 10 cm de costat i 5 cm

d’altura?
7. Quants centímetres cúbics omplen una ampolla de mig litre?

Nom: Data:
1. Completa amb la freqüència relativa aquesta taula de freqüències:
estació de naixement freqüència absoluta freqüència relativa

primavera 20
estiu 10
tardor 8
hivern 2
total 40
a) En quina estació de l’any van néixer menys persones?
b) Quantes persones van néixer a la tardor?
c) A quantes persones se’ls ha demanat l’estació en què van néixer?
d) Quina és la moda?
2. Representa en un diagrama de barres i en un diagrama de sectors la taula de freqüèn-

cies següent:
programes TV preferits freqüència absoluta

esports 25
pel·lícules 50
notícies 12
altres 13
total 100
Nom: Data:
3. Pensa i descriu una situació en la qual:
a) Un fet sigui impossible:
b) Un fet sigui segur:
c) Un fet tingui una probabilitat mitjana:
d) Un fet tingui una probabilitat petita:
4. Calcula la probabilitat d’obtenir, en la tirada d’un dau:
a) Un 6
b) Un nombre més petit que 3
c) Un nombre més gran que 6
d) Un nombre senar
5. Calcula la mitjana de les edats següents:
24 6 34
10 91 52
QUÈ EN SABEM? UNITATS 1, 2, 3, 4
Nom: Data:
1. Escriu " o #:
a) 4 + (3 + 5) (4 + 3) + 5 c) 2 ! (3 + 8) (2 ! 3) + 8
b) 8 ! 3 3!8 d) 4 ! (5 ! 3) (4 ! 5) ! 3
2. Calcula:
a) 25 = d) 63 =
b) 34 = e) 72 =
c) 52 = f) 103 =
3. En un hotel hi ha 4 pisos i a cada pis hi ha 4 habitacions. Si a cada habitació s’allotgen 4

persones i cada persona fa 4 trucades de telèfon, quantes trucades s’han fet en total?
4. Encercla els nombres que siguin divisibles per 2 i per 3:
12, 66, 102, 103, 204, 44, 1.143
5. Descompon en factors primers els nombres següents:
24 12 350
Nom: Data:
6. Calcula:
a) m.c.m. (12, 34) = c) m. c.d. (15, 6) =
b) m.c.m. (15, 65) = d) m. c. d. (24, 32) =
7. Dibuixa una circumferència de 6 cm de diàmetre i traça-hi:
un radi; un diàmetre; una corda; una recta secant
8. Escriu la fracció que representa cada dibuix:

a) b) c) d)
9. Escriu el nombre que falta en cada cas perquè la igualtat sigui certa:
3 = ––
a) –– 4 = ––
b) –– 3 c) –– 4
–– 2 = ––
d) ––
5 10 15 9 = 12 3 9
Nom: Data:
1. Redueix a comú denominador i després calcula:
1 + ––
a) –– 3
5 7
5 – ––
b) –– 2
7 4
1 + ––
c) –– 1 + ––
2
3 5 7
3 + ––
d) –– 4 – ––
5
2 3 4
2. La Maria es pren 1/2 litre de llet cada dia. Quants litres s’haurà pres al cap d’una setmana?
3. Dibuixa un polígon regular i un d’irregular i assenyala-hi els següents elements:
un vèrtex; un costat; una diagonal; el centre; un angle anterior; un angle exterior
4. Quina és la situació dels punts marcats?
8
7
6
5
4
3 B
2 C
1 A
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Nom: Data:
5. Dibuixa uns eixos de coordenades i situa-hi aquests punts:
A (2, 4) B (1, 5) C (5, 1) D (3, 3)
6. Una hora de connexió a Internet costa 0,65 €. Si en Carles hi ha estat connectat 2 hores
cada dia, quant li costarà la connexió al cap d’un mes? I al cap de l’any?
7. Un motorista ha fet 153,270 km. Quina distància li falta per arribar a la meta si el recor-
regut de la prova és de 350 km?
8. Relaciona cada operació amb el seu resultat:
15,3 ! 10 • • 8.400
5,6 : 10 • • 0,0153
8,4 ! 1.000 • • 0,56
0,84 : 10 • • 153
1,53 : 100 • • 0,084
9. Quant li costarà un vestit a l’Anna si abans valia 86€ i li fan un descompte del 5%?
Nom: Data:
1. Calcula l’àrea d’aquestes figures:
a) b) c)
2. Quin és el volum d’aquestes figures? Quants cubets s’hi han d’afegir per completar cada
figura fins a obtenir un prisma?
a) b) c)
3. Digues quin gir s’ha realitzat en cada moviment:
a)
b)
4. Calcula el volum que ocupa una nevera la base de la qual és un quadrat de 0,6 m de cos-
tat i l’alçada és d’1,60 m.
Nom: Data:
5. Escriu el nom de la unitat que faries servir en cada cas:
unitat
superfície del terra

a)
d’una habitació
capacitat d’una
b)
garrafa d’aigua
volum d’una llauna

c)
de refresc
d) distància entre
dues ciutats
6. Al dipòsit del cotxe d’en Joan hi havia 15,5 L de benzina. N’hi va afegir 20,5 L abans de
començar un viatge. Si al final del viatge li’n quedaven 5,6 L al dipòsit, quant combustible
va gastar el cotxe?
7. Quina d’aquestes ofertes és la millor?
a) un paquet de 3 CD per 3,90 €
b) un paquet de 4 CD per 5,12 €
c) un paquet de 5 CD per 5,56 €

SOLUCIONARI «FEM MEMÒRIA»
Unitat 1
1. a) 138,84
b) 41,4
c) 15,4
d) 22
2. a) 19
b) 23
c) 8
d) 8
3. 0,18
4. 0,5 1,4 2,9 3,4
0 1 2 3 4 5 6
5. a) m
b) g
c) cèntims d’euro
d) cm3
e) m2
f) hores
6.
2 5 1
4 10 4
SOLUCIONARI «FEM MEMÒRIA»
2 , ––
3 , ––
4…
7. a) ––
6 9 12
4 , ––
6 , ––
8…
b) ––
6 9 24
2 , ––
3 , ––
4…
c) ––
4 6 8
4 , ––
6 , ––
8…
d) ––
10 15 20
6 , ––
9 , 12
–– …
e) ––
8 12 16
2 , ––
3 , ––
4…
f) ––
8 12 16
6
8. a) ––
3 =2
6
b) ––
3 =2
c) 5
d) 10
9.
és una línia és una figura plana és un cos geomètric
espiral hexàgon cub
SOLUCIONARI «QUÈ HEM APRÈS?»
Unitat 1
1. a) 7
b) 6
2. a) 15
b) 16
3. a) 5 ! 5 ! 5 c) 2 ! 2 ! 2 ! 2
b) 3 ! 3 ! 3 ! 3 ! 3 ! 3 ! 3 d) 10 ! 10 ! 10 ! 10
4. a) 2 b) 4 c) 6 d) 3
5. a) 350.000 b) 12.000.000 c) 1.700.000 d) 600
6. a) 5 b) 10 c) 6 d) 13
7. a) 32 b) !"
49 c) 13 d) !""
400
8. !"
81 = 9 Hi ha 9 quadradets a cada fila.
9. És el 2.
10. a) entre 4 i 5 b) entre 6 i 7 c) entre 7 i 8 d) entre 8 i 9
Unitat 2
1. 10, 6, 20, 42 i 108
2. 33, 207, 21, 24, 50 i 66
3. S’ha d’afegir 0 o 5.
4. 1, 5, 7, 35
5. 1, 2, 3, 4, 6, 8, 12, 24
6. 40 = 23 ! 5
7. a) 3 b) 5 c) 3 d) 3
8. a) 10 b)3
9. a) 42 b) 75
10. Tenim com a mínim 40 segells (m. c.m. de 5,10 i 8).
Unitat 3
1. a) 6 regions
b) 8 segments
c) 4 punts d’intersecció
d) 6 + 4 = 8 + 2
2.
3. 110º
4.
arc
corda radi
diàmetre
centre
circumferència
5. L’alumnat dibuixarà dues circumferències concèntriques, una de les quals tindrà 10 cm de diàmetre.
6. a) exterior b) tangent c) secant
7. Relaciona cada nom amb el dibuix o dibuixos corresponents:
Angles consecutius •
• Angles complementaris
Angles adjacents •
• Angles suplementaris
Angles oposats pel vèrtex •
Unitat 4
1
1. a) ––
4
16 4
b) –– o ––
20 5
2. Diverses respostes.
4 6 3 3 5 7 12 5
3. a) –– < –– b) –– < –– c) –– < –– d) –– > ––
7 7 8 5 3 3 5 12
2 3 4 5 6 9 12 15
4. a) –– = –– = –– = –– … b) –– = –– = –– = –– …
4 6 8 10 10 15 20 25
4 6 8 10 8 12 16 20
c) –– = –– = –– = –– … d) –– = –– = –– = –– …
6 9 12 15 4 16 8 10
5. a) Sí b) No c) Sí d) No
4 2 1 6
6. a) –– b) –– c) –– d) ––
5 5 3 5
2 7 1
7. a) –– b) –– c) 2 d) ––
3 3 2
8. a) 17,5 b) 99 c) 36 d) 3
Unitat 5
5 18 14 12 5 6 15 21
1. a) –– i –– b) –– i –– c) –– i –– d) –– i ––
30 30 21 21 8 8 30 30
7 6 5 2 2 3 2 4
2. a) –– > –– b) –– < –– c) –– < –– d) –– < ––
10 10 9 3 5 4 4 2
5 5 7 6 20
3. a) –– = 1 b) –– c) –– = 1 d) –– = 2 e) ––
5 2 7 3 9
4 2 7 84 42 43
4. a) –– = –– b) –– c) –– = –– d) ––
6 3 6 10 5 30
1 6 3 20 19
5. a) –– b) –– = –– c) –– = 4 d) 8 e) ––
4 28 14 5 20
5 7 1
6. a) –– b) –– c) 3 d) ––
2 5 4
15 8 30 3
7. a) –– b) –– c) –– = 1 d) ––
8 9 30 25
3
8. ––
12
9. 5 dies
Unitat 6
1. Per exemple:
2. a) L = 84 ! 3,14 = 263,76 cm b) L = 2 ! 1,9 x 3,14 = 11,932 cm

3.
90º •
270º •
45º •
360º •
60º •
180º •
4. 20
5. 3 ! 180º = 540º
6.
7. Multiplicant la mesura d’un costat per 20.

8.
8
7
6
A(3, 5)
5
4
3 B(0, 3)
2
C(7, 1)
1
D(6, 0)
1 2 3 4 5 6 7 8
9. 360º
Unitat 7
1. a) 52,34 b) 413,03
2. 2,58 > 2,5 > 2,47 > 2,39 > 2,36 > 2,30
3. 1,381; 1,382; 1,383...
4. a) 5,5 b) 5,7 c) 6,1 d) 6,9
5. 1,7 1,9 2,6 2,8
1 2 3
6. a) 1,2 b) 0,17 c) 15,34 d) 523,6
5
–– 1.342 53 2.485
7. a) b) –––– c) –– d) ––––
100 100 10 1.000
8. a) 4,37 b) 2,35 c) 1,80 d) 3,41
9. a) 30 c) 17.800 e) 12,89
b) 52 d) 0,526 f) 0,05
10. 0,4362
Unitat 8
1. a) 3,5 b) 12,26 c) 9,3 d) 16,07
2. 1,9 ! 4 = 7,6 cm
3. a) 8,7894 b) 463,2
4. 17,4 ! 12 = 208,8 kg
5. a) 6,9 b) 210 c) 6 d) 0,4
6. 14,25 €
7. 43,89 cm ⇒ 43,9 cm
8. a) 100 b) 10 c) 10.000 d) 1.000
9. a) 200 b) 100 c) 300 d) 24
10. 52,2 €
Unitat 9
1. Diverses solucions. Per exemple:
2. a) 170 m2 b) 23,04 m2 c) 700 cm2
3. 19,625 cm2
4. 18,5 cm2.Tots dos tenen la mateixa àrea.
5. 19,6 cm2
6. 30 cm2
7. Per calcular l’àrea d’un polígon regular cal multiplicar el perímetre per l’apotema i dividir entre dos.
Són possibles altres respostes.
Unitat 10
1.
a) Sí
b) Sí
2. Iguals
3. a) A
b) B
c) Segons l’eix y
4. Quatre
5. Un con
Unitat 11
1. 260 cubs
per exemple: 3 ! 5 ! 10 +1 ! 4 ! 10 + 2 ! 3 ! 10 + 1 ! 1 ! 10 =150 + 40 + 60 + 10 = 260
2. a) 2.000.000 cm3 b) 29.000 cm3 c) 500 dm3 d) 320 dm3 e) 570 cm3
3.
dm3 •
• daL
dam 3
•
• mL
m 3
•
•L
cm 3
•
• kL
mm 3
•
4. Són objectes que ocupen el mateix espai, tenen el mateix volum.
5. 125 cm3
6. 10 x 10 x 5 = 500 cm3
7. 50 dm3
Unitat 12
1.
estació de naixement freqüència absoluta freqüència relativa
primavera 20 0,5
estiu 10 0,25
tardor 8 0,2
hivern 2 0,05
total 40 1
a) A l’hivern
b) 8
c) 40
d) La primavera
2. 60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
esports
pel·lícules
notícies
altres
3. Resposta oberta.
4. a) P (6) = 1/6
2 1
b) P (un nombre més petit que 3) = –– = ––
6 3
0
c) P (un nombre més gran que 6) = –– =0
6
3 1
d) P (un nombre senar) = –– = ––
6 2
5. Mitjana: 36,2 anys

SOLUCIONARI «QUÈ EM SABEM?»
Unitats 1, 2, 3, 4
1. a) =
b) =
c) ≠
d) =
2. a) 32
b) 81
c) 25
d) 216
e) 49
f) 1.000
3. 256 trucades
4. 12, 66, 102, 204
3
5. 24 = 2 x 3
2
12 = 2 x 3
2
350 = 2 x 5 x 7
6. a) 204 b) 195 c) 30 d) 24
7.
secant
r D
corda
1
8. a) ––
3
b) 1
2
c) ––
3
1
d) ––
4
9. a) 6
b) 20
c) 3
d) 6
Unitats 5, 6, 7, 8
22
1. a) ––
35
6 3
b) –– = ––
28 14
86
c) ––––
105
19
d) ––
12
2. 3 litres i mig
3. polígon regular polígon irregular
apotema costat
diagonal
angle vèrtex
interior centre
costat
diagonal
angle vèrtex
exterior
4. A (1, 1)
B (3, 3)
C (9, 3)
5.
8
7
6
5 B
4 A
3 D
2
1 C
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
6. 39 € al mes
474,5 € a l’any
7. 196,73 km
8.
15,3 ! 10 • • 8.400
5,6 : 10 • • 0,0153
8,4 ! 1.000 • • 0,56
0,84 : 10 • • 153
1,53 : 100 • • 0,084
9. 81,7 €
Unitats 9, 10, 11, 12

2 2 2
1. a) 8 cm b) 3,75 cm c) 5,25 cm
2. a) 51 i 13 b) 48 i 16 c) 34 i 30
0 0
3. a) 180 i 270
0 0
b) 270 i 180
3
4. 0,576 cm
2
5. a) m b) L c) cL d) km
6. 30,4 L
7. La c)

Programacio Balena Blanca

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Programacio Balena Blanca

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GD Mates 6è EP.

0-05 13/9/05 13:18 Página 6

Guia Didàctica ÍNDEX

PROJECTE BALENA BLANCA

1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de l’Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

1. Continguts de Matemàtiques de 6è d’Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

PROJECTE BALENA BLANCA

2. Principis educatius i didàctics

4. Materials per a l’àrea de Matemàtiques. Cicle Superior

5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Matemàtiques

6. Orientacions per a l’avaluació

7. Orientacions per atendre la diversitat

8. Els eixos transversals

9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)

El nom del projecte reflecteix prou bé la voluntat que l’ha motivat:

PROJECTE BALENA BLANCA

2. PRINCIPIS EDUCATIUS I DIDÀCTICS

La metodologia que fem servir es fonamenta en el treball helicoïdal de continguts, proce-

Com hem concebut aquests materials? Com els hem organitzat?

Quines metodologies i didàctiques utilitzem?

PROJECTE BALENA BLANCA

Com treballem els eixos transversals?

Com treballem la diversitat?

L’atenció a la diversitat de l’alumnat es du a terme a través d’unes activitats específiques i

Com hem introduït les TIC?

4. MATERIALS PER A L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES.

✓ Una guia didàctica organitzada en diversos

te curricular i Programació d’aula –que inclou la

1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de l’Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

1. Continguts de Matemàtiques de 6è d’Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

✓ Un CD amb la guia didàctica, la programació d’àrea

✓ Un quadern d’activitats complementàries

✓ Un quadern d’avaluació i seguiment (QUAS):

• que permet portar el control de tutoria (fitxa

• que permet registrar el resultat dels controls

PROJECTE BALENA BLANCA

5. DIDÀCTICA I METODOLOGIA DE L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES

D’acord amb les darreres disposicions del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de

Entenem com a competència bàsica la capacitat d’usar funcionalment el coneixement, és

Generals a tots els blocs:

c) Hem apostat per un predomini de la metodologia inductiva (construcció dels apre-

guia didàctica corresponent.

Bloc a bloc i apartat a apartat:

1. Correspondència entre concepte i grafia: hem elaborat molts exercicis i molt

3. Comparació i ordenació: hem treballat la comparació de nombres i després l’orde-

PROJECTE BALENA BLANCA

5.Valor relatiu o posicional: en tots els cursos.

Materials que recomanem utilitzar

Totes les operacions segueixen el mateix esquema de treball:

1. Intentem assegurar que l’operació s’identifica amb els conceptes correspo-

Addició: a) reunió, agrupació d’objectes de la mateixa categoria (1r EP)

A 1r es treballen problemes d’una operació.

Materials que recomanem utilitzar

• Blocs de base 10, blocs multibase i àbac.

PROJECTE BALENA BLANCA

Materials que recomanem utilitzar

Materials que recomanem utilitzar

3. Mesura de capacitat: primer mesurarem capacitats diferents amb diverses unitats

Materials que recomanem utilitzar

5. Mesura de volum: el càlcul de volum es farà a partir de 5è.

6. Mesura de temps: en el treball de temps hem de considerar tres aspectes:

a) Lectura del rellotge: estudi de les hores.

Hem seqüenciat l’estudi de les hores de la manera següent:

i inici de càlcul del pas del temps.