Professional Documents
Culture Documents
1) Introducció:
Orson Welles i els seus orígens. Nescut a Wisconsin 1915 i mort a California el
1985.
S’inicia al teatre als 15 anys i al 1937 fundarà, juntament amb John Houseman,
el Mercury Theatre de Nova York, convertint-se en un intèrpret i realitzador de
les obres de Shakespeare (Macbeth, Othelo, Juli Cesar). El Mercury va ser una
forma d’entendre l’espectacle de forma global, si els primers objectius van ser
teatrals, es van anat desplaçant cap a activitats radiofòniques, de les qual
sorgiria la celebra Guerra dels mons. Radio-teatre que va portar a terme deu
actors i vint-i-set músics, que narrava la caiguda de meteorits provinents de
Mart, que eren contenidors de naus marcianes que venien a destruir la
humanitat amb rajos i gasos ardents. Com que molts no havien sentit el
programa sencer, on a l’inici es feia palès que era una representació d’una ficció
escrita per H.G.Wells (1898), van prendre la noticia per vertadera. Va sembrar
el pànic. Però va suposar-li l’entrada al món cinematogràfic.
La Guerra dels mons havia tingut tant d’èxit que li va suposar que els estudis de
la RKO i en concret George J. Schaefer, li oferís un xec en blanc perquè inicies
una pel·lícula amb aquesta industria. El contracte li garantia el nivell total de
control artístic realment inaudit dins de la industria del cinema. S’ha de tenir en
compte que Wells no tenia experiència en el món del cinema. La RKO només
havia de donar l’aprovació de la història que volia realitzar i el pressupost si
aquest sobrepassava els cinquanta mil dòlars. Signaran el contracte el 1939. La
RKO fins aquell moment era coneguda pels musicals de Fred Astaire i Ginger
Rogers, comèdies i melodrames modestos, un film d’acció o d’aventures de tant
en quan i una gran quantitat de pel·lícules merament rutinàries. A Welles se li
va garantir el control sobre el muntatge i se va permetre que raons artístiques i
creatives tinguessin prioritat sobre els mitjans que utilitzava l’estudi per
protegir la seva inversió financera.
En un principi s’havia de rodar El corazón de las tinieblas adaptació de la
novel·la de Josep Conrad. Però no es portarà mai a terme, dins d’un clima de
tensió, Ciudadano Kane sorgirà com a necessitat de posar fi a aquestes tensions.
1. Diari del banquer (Sr.Tacher) – a través del seu punt de vista escrit ens
assabentem de la infància de Kane. Punt de vista: Kane no vol seguir els
passos del seu mentor, no vol inversions i només es preocupa pels diaris.
Decepció per part del seu tutor.
2. Mr. Bernstein, director artístic del diari – amic de Kane i director general
del Inquirer. Explica els inicis amb l’Inquirer al costat de Kane. Explica la
part empresarial de Kane. Nota de principis que escriu Kane al diari. El
seu ascens en el món periodístic. Inici de la primera parella de Kane:
Emily Norton. El conduirà cap a Jed Leland.
3. Jed Leland – crític de teatre i amic de Kane. Explica la decadència del
matrimoni i el sorgiment de Susan. Explica la part política del personatge
i el seu posterior desencant amb el personatge. El segon casament i la
construcció del teatre opera per Susan. La part més sentimental i intima
de Kane.
4. Susan Alexander Kane – segona dona de Kane. Després de separar-se
d’Emily. Cantat de segona que deixa a Kane i regenta un bar, es queda
sense diners. Apareix dos vegades. Una que no es capaç de parlar de
Kane, i una segona que explica la creació del teatre opera que Charles
Kane construeix perquè ella pugui interpretar i cantar. El seu estrès, el
seu intent de suïcidi i posterior abandonament de Kane.
5. El majordom, Raymond. Ens fa un passeig per Xanadú. No en té ni idea
de què és Rosebud.
Però no serà cap d’ells el que ens informarà de que significa la paraula Rosebud,
sinó un cop més, la càmera, fins al final.
3) Anàlisi de la pel·lícula
Elements representatius:
Espai i temporalitat
ESPAI: Escena de Kane i el trineu: arriba el banquer que el vol treure de casa.
Pla seqüència i profunditat de camp a partir del pla en que es veu els pares i el
banquer en primer terme, mentre el nen juga inconscientment per la finestra.
Composició dels personatges dins del quadre. Pla seqüència interpreta com a
bloc de realitat.
El·lipsis de Kane a la taula amb la seva primera dona. Transcórrer del temps a
través d’encadenament d’escenes d’esmorzars que mostren un espai temporal
més gran.