VOCABULARI DEL TEMA: VOCALISME DIFERENT DEL CASTELLÀ.

comanador -a 1 m i f 1 Persona que té confiada la cura d’algú o d’alguna cosa. 2

catol Superior d’algunes cases religioses, especialment de l’orde de la Mercè. 2 m hist
Dignitat dotada de renda que administrava una casa religiosa d’un orde religiós o
comanda. 3 m hist En els ordes honorífics moderns, dignitat sense rendes.
(Comendador)

farratge m agr Verd destinat a l’alimentació del bestiar.

farratger -a adj agr 1 Que serveix com a farratge. 2 Relatiu o pertanyent al farratge.
farratjador -a m i f agr Collidor de farratge.

sèver m 1 Suc concentrat de l’àloe. 2 bot Àloe.

sever -a adj 1 No gens indulgent amb les faltes, les febleses. Un mestre sever amb
els seus deixebles. 2 Estricte, rígid, en l’observança d’una llei, d’un precepte, d’una
regla. Un jutge sever. Un confessor molt sever. 2 p ext 1 Inflexible, rígid. Disciplina
severa. Costums severs. 2 Seriós, sense gaires colors, no excessivament adornat. Un
estil sever. Una arquitectura severa.

xacra f pat 1 Mal físic que pateix algú com a deixalla d’una malaltia. 2 Tara en la
salut adquirida amb el temps. Les xacres de la vellesa. (achaque, dolencia, lacra)

atzabeja f mineral Varietat de lignit negre, lluent, molt compacte, susceptible de

poliment. (azabache)

eben = banús, fusta tropical de color negre. (ébano)

ermini m 1 zool Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors, de la família dels

mustèlids (Mustela erminea), de pelatge blanc a l’hivern i vermellós groguenc a l’estiu.
(armiño)

escàlem m mar Estaca petita i rodona que hom fixa a la vora d’una barca, galera,
etc, a la qual hom lliga el rem.

espitllera f constr Obertura rectangular llarga i estreta feta en un mur o en una porta
perquè hi passi la llum i per a mirar i disparar des de dins cap a fora.

sometent m 1 Toc de campanes per assenyalar alarma i mobilitzar el poble per

defensar-se o per encalçar malfactors. 2 Conjunt de persones mobilitzades per aquest
toc d’alarma.

esperit, però espiritisme i espiritista

esquerre -a adj 1 Situat, respecte a una persona, a la mateixa banda que el cor
(oposat al costat dret). La vora esquerra d’un camí.
2 Dit d’aquell de dos òrgans, dos membres, dues parts, etc, simètrics del cos d’una
persona o una bèstia que és situat al costat esquerre d’aquesta (oposat al dret). L’ull
esquerre. L’orella esquerra. Em costa de tallar-me les ungles de la mà esquerra.
3 p ext Dit del costat d’un objecte o una cosa material que és situat, amb relació a la
seva part anterior, com en l’home el costat esquerre amb relació a la cara (oposat a
dret). El camal esquerre d’uns pantalons.
2 f 1 Costat esquerre. Seu a l’esquerra del president. Ha deixat les canadelles a
l’esquerra de l’altar. 2 Mà esquerra. No et senyis amb l’esquerra. 3 [sovint en pl] polít
Sector d’una assemblea política situat a l’esquerra del president i format
tradicionalment pels representants dels partits progressistes. 4 [sovint en pl] p ext polít

1
Partit, ideologia o política de tendència progressista. Han guanyat les esquerres. Tota
la vida hem estat d’esquerres. 5 esquerra! Veu de comandament militar per a ordenar
als soldats que girin cap al costat esquerre.

maresme m 1 geomorf Maresma. 2 Zona propera a la mar, marina.

dependent; adj. o sust. dependent 1 adj 1 Que depèn d’alguna cosa. Això és
dependent de moltes causes. 2 oració dependent gram Oració subordinada. 2 [f
dependenta] m i f 1 Persona que presta els seus serveis en una casa de comerç,
especialment la que atén el públic.
depenent: gerundi de dependre. dependre v intr 1 1 Ésser, una cosa, condicionada
per una altra, estar lligada amb una altra que n’és una causa d’existència o una
condició necessària. La conclusió depèn de les premisses. No sé si sortirem: depèn
del temps que farà. Això depèn de les circumstàncies.

En Pere viu depenent de la subvenció, és una persona dependent. En uns grans

magatzems et trobes depenent de la dependenta de torn.

bonze m bud Nom que a Occident hom dóna generalment als monjos budistes.

congre m ict Peix teleosti de l’ordre dels anguil·liformes (Conger conger), semblant a
l’anguila, però amb l’aleta dorsal més avançada, la mandíbula superior prominent i la
pell sense escata.

esperó m 1 Instrument de metall compost d’una punxa o una rodeta amb algunes
punxes que es porta a la part posterior de la bota de muntar i serveix per a punyir el
ventre de la cavalcadura i estimular-la a caminar.
2 fig Incitament, agulló, estímul.
3 esperó d’apicultor p anal tecnol Eina de metall proveïda d’una roda dentada amb una
osca al mig de cada dent, la qual, prèviament escalfada, serveix per a incrustar a la
cera estampada els filferros muntats en els quadres del rusc per tal que les bresques
restin sòlidament fixades.
2 anat Prominència punxeguda i sobresortint.
5 mar 1 Extrem de la proa d’un vaixell. 2 Punta de ferro sortint per la proa de les
galeres amb la qual abordaven i ferien l’enemic. 6 obr públ 1 Construcció en punta en
forma d’angle agut addicionada als pilars d’un pont, aigua amunt i aigua avall, per a
tallar el corrent del riu i disminuir, així, el xoc de l’aigua. 2 Contrafort. 3 Punta de roca
que romp les onades a l’entrada d’una cala, d’un port, etc.
7 zool Apèndix punxegut que presenten a les extremitats alguns animals.
(Espuela, acicate-empujón-incitación, aguijón, espolón, tajamar, contrafuerte)

folre m 1 Allò amb què hom folra una cosa. El folre d’un llibre. Un folre de seda.

fulcre m 1 tecnol 1 Suport, especialment d’un alçaprem. (alçaprem m tecnol Barra

rígida mòbil al voltant d’un punt de suport o fulcre a la manera d’una palanca, que
serveix per a alçar objectes pesants i desplaçar-los ) 2 Punt de suport del canastró o
dels balançons d’una balança.

íncube = íncub m mit Dimoni que hom suposa de sexe masculí i que, segons la
superstició vulgar, té comerç carnal amb una dona durant el son.
súcube m ocult Dimoni que, segons una superstició vulgar que arrenca de l’època
medieval, prenia la forma d’una dona i tenia comerç carnal amb un home per induir-lo
a pecar.

2
limbe m 1 Vora o marge perifèric d’una cosa. el limbe d’un pètal.
llimbs m pl 1 catol Lloc on estaven detingudes les ànimes dels justos esperant la
redempció del gènere humà i on van les ànimes dels infants morts sense baptisme. 2
estar als llimbs fig No estar gens informat tocant a una qüestió, ignorar notícies
conegudes de tothom, etc.

sacre, adj. sagrat. anatomia, l’os sacre.

sistre m mús Instrument de percussió que consisteix en una placa metàl·lica

doblegada en forma de ferradura i amb diverses varetes corbades en llurs extrems.

ímprobe -a adj 1 Mancat de probitat (probitat: rectitud a obrar, integritat de

consciència,). Un home ímprobe. 2 Dit del treball, esforç, etc, excessiu i continuat.

rèprobe -a adj i m i f relig Persona reprovada per Déu. Excloure algú del nombre dels
aprovats.

sinistre -a 1 adj 1 Esquerre (oposat a destre). 2 adj fig 1 Que presagia una
desgràcia. Un auguri sinistre. 2 Funest, atziac. El dictador va resultar ésser un tirà
sinistre. 3 m Avaria, destrucció o pèrdua causada per mort, incendi, naufragi o altres
causes.

diverticle m pat Evaginació o dilatació circumscrita que pot aparèixer a qualsevol

segment del tub digestiu. diverticulitis f pat Inflamació dels diverticles.

opuscle m Obra literària o científica de poca extensió.

tràfec: Afer que causa un enrenou o trasbals, en què cal esmerçar una activitat
diligent, que dóna maldecaps i neguits. trafegar v tr Mudar (una cosa) d’un lloc a un
altre, especialment (un líquid) d’un recipient a un altre. Trajín.
tràfic: Comerç, activitat desplegada en l’intercanvi de mercaderies entre països,
poblacions o individus. Tráfico.
trànsit: Acció de passar per un lloc, especialment per una via pública. Tránsito, tráfico,
circulación.

fistó m 1 Ornament compost de flors i fullatge en forma d’arc que hom posava a les
portes dels temples on se celebrava alguna festa. 2 Ornament d’arquitectura que
figura un fistó de flors, de fullatge. 3 1 Retallat de la vora d’un vestit, d’un objecte
qualsevol, en forma de dents corbes, quadrades, etc. 2 Brodat fet a la vora d’una peça
de roba retallada en forma de fistó.

gingebre m bot/alim Planta herbàcia perenne de la família de les zingiberàcies

(Zingiber officinale), de fulles compostes grosses i flors groguenques vorejades de
porpra, amb rizoma aromàtic, emprat com a condiment. Jengibre

ginebre m bot 1 Arbust o petit arbre dioic de la família de les cupressàcies (Juniperus
communis ssp communis), de fulles linears i punxants i de gàlbul aromàtic, anomenat
ginebró. 2 Càdec. Enebro.

pertinença f 1 El fet de pertànyer a algú o a alguna cosa.

pertinència f Qualitat de pertinent. Pertinent adj 1 Que ve a propòsit, apropiat al fi

que hom persegueix. Les seves paraules foren molt pertinents, en aquelles
circumstàncies.

3
full m Tros de paper rectangular, especialment l’obtingut o com l’obtingut d’una
vegada en el motlle en la fabricació a mà.
fulla f bot 1 Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a
les branques. 2 Làmina prima de metall d’una eina tallant. 3 Cadascuna de les parts
mòbils que obren o tanquen en una porta, una finestra, etc.
foli m 1 codic Full d’un llibre o d’un manuscrit que hom numera només per l’anvers. 2
Full de paper que fa 22 per 32 cm.

siti sítia 1 adj Situat en tal o tal lloc. La casa pairal, sítia al carrer Major. 2 m 1 Seti. 2
Lloc on hom es troba.

tròlei m angl transp 1 Dispositiu de presa de corrent d’alguns vehicles de tracció

elèctrica, com els tramvies i els troleibusos. 2 Troleibús.

cíngol m 1 Cinyell, especialment cordó de seda o de lli, amb una borla a cada cap,
amb el qual el sacerdot se cenyeix l’alba per celebrar els oficis divins.

gobelet m jocs Vas més ample de la boca que del fons, sense peu, de llauna, coure
o altre material no transparent, emprat en jocs de mans, per a tirar els daus, etc.

llúpol m bot/agr Planta herbàcia perenne de la família de les cannabàcies (Humulus

lupulus), enfiladissa, dioica, de fulles oposades i dentades i de flors verdes, que hom
conrea per les infructescències emprades en la preparació de la cervesa.

tolir-se v pron Perdre algú l’ús i el moviment del cos o d’un dels seus membres,
ésser colpit de paràlisi. tolit -ida adj i m i f pat Impossibilitat, afectat de tolidura o de
paràlisi.

alardo m 1 dr proc Examen que fan els jutjats i els tribunals sobre l’estat de tramitació
de plets i de causes. 2 hist mil Antigament, revista que el rei passava a tothom qui
gaudia de terres de concessió reial a fi de comprovar si mantenien el cavall i les armes
per anar a la guerra. 3 folk En algunes localitats valencianes, simulacre de combat
entre moros i cristians celebrat anualment amb motiu de la festa patronal.

cagarro m Massa de matèries fecals evacuades prou dura per a conservar la forma
cilíndrica que ha pres en l’intestí. cagarulles f pl Cagallons de cabra, d’ovella, de
llebre, etc.

distinguo m lòg Acció d’enunciar una distinció en una argumentació.

esguerro m 1 Acció d’esguerrar o d’esguerrar-se; 2 l’efecte. esguerrar v 1 tr ant

hist dr Tallar la garra o part inferior de la cama com a càstig de certs delictes. 2 1 tr
Tallar un membre o una part del cos a algú danyant-lo greument en una part del cos. 2
pron S’esguerrà a la guerra. 3 p anal 1 tr No reeixir en l’execució d’alguna cosa, fer-la
malament. Vés amb compte, quan tallis el vestit: no l’esguerris. El forner, amb un cop
de pala, ha esguerrat quatre pans.

flonjo -a adj 1 Tou i esponjós. 2 fig De poca consistència.

fluix -a 1 adj 1 Que no tiba. Tesar un cable fluix. Corda fluixa. 2 Que no estreny o no
prem fort. Un llaç fluix. Un cargol fluix. 3 Que no és ben fix, ben ferm, trontolladís.
tibar v 1 tr 1 Posar tibant o més tibant un cos flexible. Aquestes cordes s’han de tibar
més. estirar v 1 1 tr Sotmetre alguna cosa a l’acció de dues forces que tendeixen a
allunyar llurs punts d’aplicació allargant-la, estenent-la, posant-la tibant. Va estirar la

4
goma tant com va poder. Estiraven el llençol, el plegaven, el tornaven a estirar.... L’has
d’estirar més, que és massa fluixa.

guenyo -a adj i m i f 1 oftal Estràbic. 2 mirar guenyo Mirar guerxo.

guilopo, -opa adj.

|| 1. Beneitot, curt d'enteniment (Pineda); cast. tonto.
|| 2. Deixondit i entremaliat (Tortosa, País Valencià); cast. pícaro, travieso.
Refr.—a) «Tots els guilopos tenen fortuna» (Alcoi).—b) «Home refraner, guilopo i
malfaener» (Val.).

minso -a adj 1 De poc gruix i consistència. 2 Escàs, exigu.

musclo m zool Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis de la família dels

mitílids (Mytilus sp), de color negre, que forma colònies sobre les roques, s’alimenta de
plàncton i és molt apreciat com a comestible.
múscul m anat anim Nom dels òrgans carnosos que, amb llur contractilitat, són els
instruments immediats per a produir o contrarestar els moviments.
muscle m anat anim Part superior i lateral de l’espatlla de l’home.

recto m llat codic/bibliog El dret d’un foli, d’un full, d’una carta, per oposició al verso.
recto- Forma prefixada que denota connexió o relació amb l’intestí recte. Ex: recto-
vesical, rectotomia.
recte -a 1 adj Dret, no corbat. Un camí recte. 2 adj Dit d’una persona que no es
desvia del deure, de la justícia. Un jutge recte. 3 m anat anim 1 Nom donat a l’última
part del tub digestiu dels vertebrats, que acaba en l’anus o bé en la cloaca 4 geom 1
adj Rectilini 1. 2 adj Que té l’eix, les arestes laterals, perpendiculars a la base. Cilindre
recte. Prisma recte. 3 f Línia que en l’espai ordinari dóna la distància més curta entre
dos punts; la imatge material més simple és la donada per un cordill tibant. En realitat
aquesta imatge correspon millor a un segment o tros de recta.

sompo, sompa adj.

|| 1. Feixuc de moviments (Tortosa, Maestrat);
|| 2. m. Pedra giratòria del molí d'oli (Guardamar).
|| 3. Fat, mancat de vivesa i de gràcia (Tortosa, País Valencià); cast. zonzo, soso.

trumfo m jocs Atot.

atot m 1 jocs 1 En certs jocs de cartes, cadascuna de les cartes d’un coll determinat
per la girada o qualsevol altra convenció i que, pel fet d’ésser d’aquest coll, venç les
dels altres colls

turo m 1 petrog Tosca calcària (travertino). 2 1 Tosca que es forma en una

canonada. 2 Carbonissa, brutícia que es fa en una pipa.
turó 1 m Elevació no gaire alta del terreny, muntanyola.
turó 2 m zool Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels
mustèlids (Putoris putoris), anomenat també turó europeu o turó comú, de color clar i
pelatge espès, d’hàbits nocturns i que habita en coves que ell mateix excava.

puig m 1 Elevació del terreny, més o menys rosta, formant cim, que sobresurt del
terreny circumdant.
puix [ordinàriament seguida de que] conj Atès que, com que. Puix que ell ho ha
manat, caldrà fer-ho.

vagarro -a 1 m i f Dropo, gandul. 2 m entom Abellot. Malfeiner; donat a l'ociositat

5
ventar: Fer vent, ventejar. 2 tr 1 Sotmetre a l’acció del vent, espargir per la força del
vent. Antigament cremaven els heretges i en ventaven les cendres. 2 agr Tirar enlaire
la batuda perquè el vent separi el gra de la palla, les volves, etc. Ventar la batuda. Una
forca de ventar. 3 1 tr Fer artificialment vent que actue sobre algú o alguna cosa.
ventejar: 1 tr Sotmetre una cosa a l’acció del vent o de l’aire corrent. Ventejar una
habitació. Una sala poc ventejada. 2 tr 1 Separar una cosa d’una altra per l’acció del
vent, ventar. 2 fig Ventejar de la llengua un mot foraster. 3 intr Fer vent. Plou, neva i
venteja.

verro m 1 zool Porc mascle no castrat, destinat a cobrir les truges. 2 fig 1 Brut,
deshonest. 2 Brutal, groller.

verso m llat codic/bibliog La cara del darrere d’un foli, d’un full, d’una carta, per
oposició al recto.
vers Successió de peus mètrics en la poesia quantitativa i de síl·labes ordenades
segons un determinat nombre i un cert ritme en la poesia moderna, que s’escriu en
una sola ratlla i que, combinada amb altres successions semblants, forma un poema.

veto = vet m 1 Facultat d’una persona o una organització per a impedir que una
decisió presa per una altra tingui eficàcia.

xitxarel·lo m col·loq Jove de la primera volada. || 1. Nen o noi petit però eixerit,
bellugadís (Men.); cast. rapazuelo.
|| 2. Jovenet amb pretensions d'home; jove de primera votada (Empordà, Lluçanès,
Maresme, Vallès, Tortosa); cast. mequetrefe, petimetre. Si ell no estava enamorat de
la noia com un xitxarel·lo, Oller Febre, i, 164. Tres o quatre xitxarel·los d'aquells que
havien de retirar dejorn, Oller Vilaniu 140. Fins per al xitxarel·lo del seu fill hem de
posar bona cara, Llor Jocs 136.
|| 3. Home de poca serietat, que fa coses de noi (Eiv.).

antull m ant i reg Capritx. Judici o desig vehement i no raonable

tal·lus m bot Cos vegetatiu no diferenciat en arrel, tija o fulles, i mancat de veritables
teixits.
tija f 1 bot 1 Part de l’eix del corm que duu les fulles. 2 Peduncle. corm m 1 bot Cos
esporofític de les plantes superiors (cormobionts), constituït per arrel, tija i fulles.

6
VOCABULARI ACTIVITATS VOCALISME

feréstec: 1. Salvatge, indòmit. 2. Esquerp, retret del tracte dels homes; allunyat de la
gent. 3. Que fa feredat; cast. terrible.

furóncol: inflamació cutània, cast. forúnculo.

llémena: 1. Ou de poll del cap (or., occ., val.); cast. liendre.

témpora: TÉMPORES f. pl. Temps de dejuni al començament de cadascuna de les

quatre estacions de l'any, que abans es feia en tres dies de la mateixa setmana
(dimecres, divendres i dissabte); cast. témporas.

amanir: Preparar; disposar una cosa de manera apta o convenient per l'ús que n'han
de fer.

amoïnar: 1. Molestar, incomodar (Cat.); cast. molestar. || 2. refl. a) Preocupar-se

astràgal: 1. anat. Os del peu, situat en el tars, molt prop de la cama. || 2. arquit.
Motllureta o cordó que, sense ésser part del capitell, enrevolta la part superior d'una
columna.

emblanquinar: Fer tornar blanc; pintar de blanc; especialment, Donar una passada de
calç o de guix a les parets o altra part d'un edifici
blanquejar: Sotmetre els filats o els teixits a un conjunt d'operacions que tenen per
objecte treure'ls la matèria colorant que porten per natural, i així fer-los tornar blancs.

empenyorar: Donar com a penyora; carregar una cosa amb deutes.

escamarlà: crustaci semblant a la gambeta.

escarnir: Fer burla malèvola per cobrir de ridícul o d'afront qualcú.

estornell: Ocell insectívor, de la família dels estúrnids, espècie Sturnus vulgaris,

d'aspecte semblant al tord, però de distinta coloració: té les plomes negres amb
reflexos verdosos i blavencs i amb moltes taquetes grogues o blanquinoses; és au
emigrant, que ve del Nord a grans esbarts a passar la tardor i l'hivern en el nostre país,
on fa grans estralls als figuerals i vinyes i principalment als olivars.

aixoplugar: Posar a sopluig, a cobert de la pluja; cast. cobijar.

eixordador: Que eixorda; eixordar: Un soroll molt intens pot deixar (algú) com sord.
M’eixordes, amb aquests crits! cast. ensordecedor
ensordidor: que fa tornar sord. ex. la –s- s’ha ensordit.

encaixonar: Posar dins un caixó o caixons; cast. encajonar. || 2. fig. Posar dins un lloc
molt estret.
encaixar: Ficar dins caixa o caixes. Fer entrar una cosa ajustadament dins una altra.

encarcarar/at: Privar de flexibilitat; posar rígid; cast. envarar, entumecer.

enrampar: Causar, agafar rampa. Posar-se ert; perdre la flexibilitat vital; cast.
enrigidecerse.

7
freixura: Entranyes, especialment els pulmons.

greixar: Untar de greix; cast. engrasar.

Engreixar:, fer tornar gras; cast. engordar
gras: Abundant en greix; voluminós per l'abundància de greix; cast. gordo
gros: Que té un volum considerable; que ultrapassa el volum ordinari; cast. grueso,
grande.

panteixar: Respirar amb panteix (respiració fatigosa); cast. jadear, acezar

postil·la: Glossa, nota breu feta al marge o al peu d’un escrit per aclarir-ne el text. 2 p
ext Notes de comentari impreses a peu de pàgina o al final del volum.