Número 9/2006 Desembre Any VI

P
Sèrie: competitivitat
Papers
de
treball

L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada:

productivitat i competitivitat
Cristina Amarelo

Generalitat de Catalunya
Departament d’Economia i Finances
Direcció General d’Anàlisi i Política Econòmica
 El Departament d’Economia i Finances no comparteix necessàriament les opinions expressades pels
autors en aquests treballs.

© Generalitat de Catalunya
Departament d’Economia i Finances
Direcció General d’Anàlisi i Política Econòmica
http://www.gencat.net/economia/
 L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 1

L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada:

productivitat i competitivitat

Cristina Amarelo
DG Anàlisi i Política Econòmica

1. Introducció

El sector industrial ha tingut històricament una importància primordial dins

l’estructura econòmica catalana, i encara continua mostrant un pes molt significatiu
–per sobre de la mitjana europea i estatal. Tot i això, des de l’inici del segle XXI,
aproximadament, viu un procés de crisi. Després de registrar un creixement
significatiu des del 1995 al 2000, sustentat en una bona part en la millora de les
condicions financeres i en les devaluacions de la pesseta, el sector industrial català va
començar a presentar resultats negatius en acusar l’impacte de la desacceleració de
l’economia internacional.

Gràfic 1. Evolució del total de la indústria Gràfic 2. Evolució de la indústria manufacturera

15,0 15,0

10,0 10,0
% variació nominal
% variació nominal

5,0 5,0

0,0 0,0

-5,0 -5,0
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004
ocupats volum negoci
ocupats volum negoci
producció VAB cf
producció VAB cf

Font: Enquesta industrial d'empreses (Idescat)

L’enquesta industrial d’empreses és una de les principals fonts estadístiques per tal
de conèixer la situació i l’evolució del sector industrial i de les seves branques
d’activitat. És una operació realitzada per l’Instituto Nacional de Estadística (INE),
en col·laboració amb l’Idescat pel que fa a les dades corresponents a Catalunya1.
Segons dades d’aquesta enquesta, a partir del 2001 el sector industrial va registrar un
descens nominal en les vendes, la producció i l’ocupació. Els anys 2003 i 2004, una
vegada l’economia mundial va tornar a reactivar-se, el sector industrial català va
iniciar una tímida recuperació, si bé l’ocupació va continuar amb un comportament

1 L’autora vol agrair la col·laboració i els comentaris de Josep Arnau i Àlex Costa (Idescat).
L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 2

negatiu. Aquesta dinàmica negativa, a més, ha estat força generalitzada per sectors i
s’ha intensificat amb el fort augment de la competència procedent de països
emergents, els quals produeixen a uns preus molt més baixos que els països
desenvolupats. Les dades sectorials de la comptabilitat de l’Idescat i de la
comptabilitat regional de l’INE també confirmen aquest panorama.

Seguint amb les dades de l’enquesta industrial, aquest treball pretén analitzar el
sector industrial des de l’any 1995, amb una visió sectorial detallada i posant un
èmfasi especial en la marxa de la productivitat de les diferents activitats industrials.
L’apartat 2 ofereix un resum de l’evolució del sector industrial en el període 1995-
2004. En el capítol 3 s’analitza la productivitat laboral agregada de la indústria i dels
diferents subsectors des d’una perspectiva tant estàtica com dinàmica. En l’apartat 4
s’estudia la dimensió empresarial i se n’identifiquen les possibles relacions amb
l’evolució de la productivitat. El capítol 5 se centra en l’anàlisi de l’especialització
productiva i de la productivitat relativa de la indústria catalana en comparació amb
Espanya, la UE i altres països europeus, i s’investiga la influència de la composició
sectorial a l’hora d’explicar les diferències de productivitat entre territoris.
Finalment, s’ha inclòs un capítol de conclusions.

2. Evolució general de les grans magnituds de la indústria

La fase de dinamisme del sector manufacturer català en la segona meitat dels anys
noranta va donar pas, a partir de l’any 2001, a un període de debilitat, intensificat per
l’augment de la competència global. Així, segons les dades de l’enquesta industrial,
s’observa que en el conjunt del període 1995-2004 la producció industrial va créixer
un 5,9% anual en termes nominals, el VAB a cost de factors un 4,8% i l’ocupació un
1,6%. En canvi, en el període 2000-2004 aquestes taxes es van reduir fins un 3% i
un 2,7% en els dos primers casos, mentre que l’ocupació va iniciar un acusat descens
(d’un -1,3%).

Al quadre 1 es pot observar l’evolució de les diferents activitats industrials a partir

de diversos criteris. Mitjançant la font estadística principalment utilitzada en aquest
paper, l’enquesta industrial, es pot obtenir l’evolució nominal. La utilització dels
deflactors sectorials deduïts de la Comptabilitat Regional de l’INE permet obtenir
l’evolució real per al període 1995-20032 (de manera que no es pot utilitzar la darrera
dada de l’enquesta industrial per al 2004). D’acord amb aquests resultats, el
creixement del VAB real de la indústria va ser d’un 3,3% anual, amb una clara
tendència descendent a partir de l’any 2001. Els sectors que han tingut en la darrera
dècada un comportament real més dinàmic en termes de creació de valor afegit han
estat la metal·lúrgia i el paper i edició, mentre que l’evolució menys positiva ha estat
protagonitzada pel tèxtil i pel sector químic. També s’observa que, en general, les

2
S’han aplicat els deflactors subsectorials i per al total de la indústria, deduïts de la Comptabilitat Regional
(CRE) de l’Instituto Nacional de Estadística, i disponibles per al període 1995-2003. Cal destacar que en la CRE
es produeix un canvi de base a partir de l’any 2000. Un altre possible deflactor hagués estat l’índex de preus
industrials (IPRI), però es va descartar pel seu elevat grau de fluctuació.
L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 3

activitats amb una evolució més favorable són les que van anotar un major
creixement de l’ocupació.

Quadre 1. Evolució del VAB als diferents sectors d'activitat

Creixement mitjà anual
VABcf nominal. Enq. ind. VABcf deflactat. Enq. ind. VABcf deflactat. Enq. ind. Ocupats. Enq ind Ocupats. Enq ind
1995-2004 1995-2003 2000-2003 1995-2003 2000-2003

Total indústria 4,8 3,3 -0,2 1,6 -1,3

Indústria manufacturera 4,9 3,2 -0,2 1,7 -1,4
Alimentació, begudes i tabac 4,3 2,7 3,2 0,4 -2,0
Tèxtil, confecció, cuir i calçat 1,7 1,1 -3,2 -0,7 -4,4
Fusta i suro 3,5 2,5 -0,2 0,1 -1,9
Paper, edició i arts gràfiques 6,1 5,2 1,8 2,8 -2,3
Químic 4,5 1,8 -0,8 1,0 0,9
Cautxú i matèries plàstiques 4,9 4,2 1,4 3,1 -0,8
Altres prod. minerals no metàl·lics 6,6 4,3 0,0 1,5 0,7
Metal·lúrgia 8,7 6,7 1,3 5,1 1,6
Maquinària i equips mecànics 6,4 4,6 -3,5 3,0 -2,4
Equips elèctrics i electrònics 3,4 3,3 0,9 2,0 0,3
Material transport 5,6 2,8 -2,3 2,2 -2,1
Manufactures diverses 5,4 3,3 0,7 1,0 -2,6

Font: Idescat i INE

Aquest panorama s’altera notablement en els anys més recents, quan només algunes
branques, com el sector alimentari i el paper –les quals es basen sobretot en el
mercat intern i, per tant, resulten menys afectades per les fluctuacions del cicle–
eviten la caiguda de l’activitat. Així mateix, s’observa com a tret comú la forta
reestructuració de l’ocupació a la majoria de sectors. Aquestes reduccions de
plantilla són fruit pròpiament de la crisi industrial, tot i que també reflecteixen altres
efectes, com ara la creixent externalització d’activitats cap al sector serveis (per
exemple, els serveis d’atenció al client, auditories, etc.), ja sigui a l’interior de la
mateixa economia o a l’exterior, fins i tot en forma de deslocalització de fases
concretes del procés productiu (offshoring).

Els descensos més acusats de l’activitat corresponen a l’activitat tèxtil i a la

maquinària mecànica (que havia registrat una evolució molt positiva en la primera
part del període). En el primer cas, el sector s’està enfrontant al repte de la
liberalització comercial mundial i a l’entrada massiva de productes barats procedents
de països asiàtics, i això es reflecteix en els seus mals resultats. La davallada de la
maquinària mecànica, en canvi, és més preocupant, ja que es tracta d’un sector de
tecnologia mitjana-alta. El seu comportament té un caràcter marcadament cíclic, atès
que depèn bàsicament de la inversió de les empreses. Actualment, la pressió
competitiva del subsector s’està intensificant per la creixent incorporació de
productors asiàtics, amb un risc creixent de desinversions o de subcontractació
exterior dels processos més estandarditzats.
L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 4

3. Evolució de la productivitat

3.1. Anàlisi estàtica

En general, el sector industrial acostuma a presentar una productivitat que supera la

mitjana de l’economia per diverses raons. En primer lloc, el seu contingut de factor
treball és inferior al d’altres sectors (com ara la construcció i els serveis), de manera
que la proporció de capital per treballador és més elevada. En segon lloc, el sector
industrial acostuma a liderar el progrés tecnològic de l’economia perquè, en produir
béns físics, és més factible la introducció d’innovacions i de millores de la qualitat.
Finalment, cal recordar que les activitats industrials estan sotmeses a un grau de
competència internacional més elevat, perquè la major part dels seus productes són
comercialitzables. Al seu torn, això contribueix al fet que el sector es vegi obligat a
incrementar la seva productivitat de manera constant, per tal de no perdre capacitat
competitiva en un entorn globalitzat. Per al cas català, l’evidència empírica confirma
la major productivitat laboral del sector industrial respecte de la mitjana de
l’economia. A partir de les dades de la comptabilitat regional es pot observar com el
VAB industrial per ocupat, en preus corrents, se situa per sobre de l’agricultura, la
construcció i els serveis.

L’enquesta industrial d’empreses és un instrument útil per realitzar un estudi més

detallat de la situació de la productivitat dins del sector industrial. A partir dels seus
resultats, es pot calcular la productivitat aparent del treball3 de cada subsector,
mesurada a través del VAB a cost de factors per ocupat. En primer lloc, s’ha obviat el
comportament del subsector d’indústries extractives, petroli i energia, ja que
presenta característiques pròpies i molt diferenciades de la resta. En aquesta branca
el VAB per ocupat és molt superior a la resta d’activitats, cosa que s’explica per
l’elevada proporció de capital per treballador, ja que per construir infraestructures
energètiques cal un volum d’inversió molt gran.

La situació de la productivitat laboral segons els sectors depèn en una bona part de
les característiques intrínseques de cada activitat (de si és molt o poc intensiva en
treball, del seu grau de competència internacional, de si és o no un sector madur,
etc.). Les dades de 2004 assenyalen que l’activitat industrial més productiva era el
subsector químic, amb una productivitat un 64,3% superior a la mitjana de les
indústries manufactureres. El seguien, a distància, el sector d’altres productes
minerals no metàl·lics (que comprèn la fabricació de productes per a la construcció),
i el subsector de materials de transport. Per contra, les activitats amb un VAB per
ocupat de menor magnitud van ser el capítol de tèxtil, confecció, cuir i calçat i la
indústria de la fusta i el suro.

3 La productivitat per treballador és un dels indicadors parcials de productivitat més utilitzats per la seva
facilitat de càlcul i disponibilitat de dades, però presenta el desavantatge d’estar basat en un únic factor de
producció, el treball.
L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 5

Gràfic 3. Comparació sectorial del VABcf per ocupat. Any 2004

90.000
80.000

70.000
60.000
Mitjana indústria manufacturera
€ per ocupat

50.000
40.000

30.000
20.000
10.000
0
Indústries de la fusta i del suro.

metal·lúrgia i fabr. de prod metàl·lics

material transport
Total indústria

Altres prod. minerals no metàl·lics.

equips elèctrics i electrònics

Cautxú i matèries plàstiques.
Tèxtil, confecció, cuir i calçat.

Paper, edició i arts gràfiques

Alimentació, begudes i tabac
Manufactures

Química

maquinària i equips mecànics

manuf diverses
Font: elaboració pròpia a partir de l’Enquesta Industrial (Idescat)

D’altra banda, la mesura de la productivitat a través del VAB per hora treballada
també constitueix un indicador molt interessant, especialment en la comparació
entre països, ja que hi ha diferències substancials en el nombre d’hores que treballen
els ocupats (segons la importància del treball a temps parcial, la durada de les
jornades, la incidència del treball temporal, etc.). Tot i això, els resultats del VAB per
hora treballada proporcionen unes conclusions molt similars a les extretes amb el
VAB per ocupat: els sectors més productius continuen essent els mateixos, mentre
que les branques amb uns valors més baixos tornen a ser la indústria de la fusta i el
suro i l’apartat del tèxtil i calçat. Tenint en compte que el VAB per ocupat és
l’indicador de productivitat més usual, aquest paper de treball s’ha centrat en l’anàlisi
d’aquest indicador.

Quadre 2. Productivitat per treballador i per hora segons branca d'activitat. Any 2004
Índex base 100 respecte la mitjana de la indústria manufacturera

Any 2004
VABcf per hora Hores per VABcf per ocupat
VABcf per ocupat treballada treballador (any 1995)

Total indústria 105,7 105,5 100,1 106,8

Indústria manufacturera 100,0 100,0 100,0 100,0
Alimentació, begudes i tabac 99,4 97,6 101,9 102,7
Tèxtil, confecció, cuir i calçat 64,6 64,9 99,5 62,9
Fusta i suro 57,6 56,9 101,3 59,9
Paper, edició i arts gràfiques 102,7 102,1 100,5 107,2
Químic 164,3 166,0 99,0 166,8
Cautxú i matèries plàstiques 94,6 94,5 100,1 105,8
Altres prod. minerals no metàl·lics 132,4 132,9 99,6 115,2
Metal·lúrgia 85,7 85,9 99,8 83,0
Maquinària i equips mecànics 90,0 89,5 100,5 92,4
Equips elèctrics i electrònics 99,3 99,9 99,2 109,0
Material transport 122,3 124,1 98,6 124,7
Manufactures diverses 71,4 71,5 99,9 64,1

Font: Idescat i INE

L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 6

Si es compara la situació sectorial de la productivitat de l’any 2004 amb l’any 1995,

es pot observar que s’han produït alguns canvis en el rànquing, tot i que en aquest
cas pot existir una certa distorsió pel fet de no tenir encara en compte el
comportament dels preus a cada sector, és a dir, que el sectors més inflacionistes
poden haver vist créixer artificialment la seva productivitat nominal4. Del 1995 ençà
es pot observar una acusada caiguda de la productivitat relativa, en comparació amb
la mitjana de la indústria manufacturera, en dos sectors: la transformació de cautxú i
els equips elèctrics i electrònics. En sentit contrari, es poden destacar dues branques
d’activitat amb un ascens molt notable de la productivitat respecte de la mitjana: els
altres productes minerals no metàl·lics i les manufactures diverses (que aglutina,
fonamentalment, la producció de mobles, de joguines i el reciclatge).

3.2. Anàlisi dinàmica

Des de l’any 1995 fins al 2003, el VAB per treballador ha crescut a la indústria, en
termes nominals, un 3,3% anual. El creixement real del període ha estat d’un 1,6%.
Els dos únics anys amb un retrocés en la productivitat real van ser el 1996 i el 2003,
tot i que en aquest últim any també es va produir un descens en l’ocupació, la qual
cosa acostuma a induir increments en la productivitat.

Gràfic 4. Evolució de la productivitat real i les hores treballades a la indústria

10,0

8,0

6,0

4,0
% variació real

2,0

0,0

-2,0

-4,0

-6,0
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

VAB per treballador VAB per hora

hores treballades ocupació

Font: elaboració pròpia a partir de l’Enquesta Industrial (Idescat)

L’evolució del VAB per treballador i per hora treballada ha estat molt similar, i això
s’explica perquè el comportament de les hores treballades totals depèn
fonamentalment del nombre de treballadors ocupats, ja que el nombre d’hores
efectuades per treballador tendeix a variar poc en el temps. Bàsicament, depèn de la

4
En l’apartat següent s’analitza l’evolució de la productivitat sectorial en termes reals, eliminant les possibles
distorsions de la dinàmica dels preus.
L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 7

proporció de treball a temps parcial del subsector i de les hores extraordinàries, ja

que els convenis col·lectius acostumen a fixar clarament la durada de la jornada.
Quadre 3. Productivitat a la indústria (% var. anual mitjana)
1995-2000 2000-2003 1995-2003

VABcf per ocupat (% var. nominal) 3,0 3,9 3,3

VABcf per ocupat (% var. real) 1,9 1,2 1,6
VAB per hora treballada (% var. real) 1,9 1,5 1,7

Hores treballades 3,4 -1,6 1,5

Ocupació 3,4 -1,3 1,6
Font: Enquesta industrial i CRE

En el quadre 4 es pot veure el comportament de la productivitat per subsectors.

Segons l’enquesta industrial, les branques que han registrat un creixement real més
elevat de la productivitat són els altres productes minerals no metàl·lics (si bé a
partir de 2001 decau), el paper i edició, les manufactures diverses i l’alimentació. Val
a dir que en els dos últims casos l’augment de la productivitat s’ha sustentat,
sobretot, en un avenç molt dèbil de l’ocupació, mentre que el producte no ha
registrat un comportament millor que la mitjana de la indústria. En canvi, en el cas
dels dos primers sectors l’impuls de la productivitat sí que es deriva d’un creixement
notable del producte, acompanyat d’un avenç en l’ocupació.

Quadre 4. Evolució del VAB per treballador per subsectors

% variació mitjana anual 1995-2003
VABcf nominal per VABcf real per
treb.
VAB cf real deflactor Ocupats
treb.
Total indústria 3,3 3,3 1,7 1,6 1,6
Manufactures 3,5 3,2 1,9 1,7 1,6
Alimentació, begudes i tabac 3,9 2,7 1,5 0,4 2,4
Tèxtil, confecció, cuir i calçat. 4,0 1,1 2,2 -0,7 1,8
Indústries de la fusta i del suro. 4,0 2,5 1,6 0,1 2,4
Paper, edició i arts gràfiques 4,5 5,2 2,0 2,8 2,4
Química 3,1 1,8 2,3 1,0 0,8
Cautxú i matèries plàstiques. 2,4 4,2 1,1 3,1 1,3
Altres prod. minerals no metàl·lics. 4,6 4,3 1,9 1,5 2,8
Metal·lúrgia i fabr. de prod metàl·lics 3,7 6,7 2,0 5,1 1,7
Maquinària i equips mecànics 3,3 4,6 1,9 3,0 1,3
Equips elèctrics i electrònics 2,4 3,3 1,0 2,0 1,4
Material transport 3,2 2,8 2,6 2,2 0,5
Manufactures diverses 4,7 3,3 2,0 1,0 2,6

Font: Enquesta industrial i CRE

En l’altre extrem, els subsectors amb un menor creixement de la productivitat han

estat el químic, el de materials de transport i, en els darrers anys, la maquinària
mecànica. En tots tres casos s’observa una evolució dels preus de producció
notablement per sobre de la mitjana de la indústria. La debilitat de la productivitat
en aquests sectors resulta preocupant en la mesura que es tracta de sectors
considerats de tecnologia mitjana-alta, segons la classificació de l’OCDE
internacionalment acceptada. Algunes subbranques d’activitat d’aquests sectors, com
L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 8

ara la indústria farmacèutica (dins del sector químic) o l’aeronàutica (dins de material
de transport) fins i tot són considerades de tecnologia alta.

La feble marxa de la productivitat en aquestes activitats genera incertesa, ja que

l’economia catalana no es pot permetre perdre posicions en aquests sectors de
tecnologies intermèdies, per tal de poder afrontar amb èxit el panorama
internacional de competència creixent. Paral·lelament al necessari impuls de la
productivitat, s’ha d’intentar incrementar l’especialització en els sectors de més valor
afegit, perquè el sectors de tecnologia baixa i els productes més estandarditzats són
els més vulnerables a la intensa competència dels països emergents, basada en costos
baixos i en menor qualitat.

4. Dimensió empresarial

Pel que fa al comportament de les empreses industrials segons la dimensió, cal

apuntar en primer lloc que en el sector industrial català és majoritària l’empresa
petita, tot i que menys que en altres sectors econòmics. L’any 2004 un 83% dels
establiments industrials pertanyien a empreses de menys de 20 treballadors, mentre
que només un 2,7% dels establiments corresponien a empreses de 100 ocupats o
més. En termes de volum de negoci la situació s’inverteix i, lògicament, les pimes
representen un percentatge més baix, amb una participació d’un 12,9%, mentre que
les empreses amb més de 100 treballadors generen un 60,4% de les vendes. És a dir,
que el sector industrial català està força atomitzat, però una part molt significativa de
la producció prové de les empreses més grans. Cal destacar que, per al conjunt de
l’Estat, la proporció de vendes generades per les empreses de més de 100
treballadors és d’un 64,8%, per sobre de Catalunya.

Gràfic 5. Productivitat segons dimensió de l'empresa (any 2004) Gràfic 6. Convergència en productivitat segons dimensió de
5,0
l'empresa
90,0
4,5 Meny s de 4 treb.
80,0
% var real productivitat (1995-2003)

4,0
70,0
VABcf per ocupat (milers €)

3,5
60,0
3,0 10-19 treb
50,0 4-9
2,5
40,0 treb. 50-99 treb
2,0 20-49 treb
30,0
1,5 250-500 treb
100-249
20,0 1,0
treb
10,0 0,5 500 treb o més
0,0 0,0
Meny s De 4 a 9 De 10 a De 20 a De 50 a De 100 a De 250 a 500 treb 0 10 20 30 40 50 60 70
de 4 treb. treb 19 treb 49 treb 99 treb 249 treb 499 treb o més
Productiv itat aparent en 1995 (milers€ per treb.)

Font: elaboració pròpia a partir de l’Enquesta Industrial (Idescat)

Aquesta situació és producte de la diversitat de sectors que conformen la indústria,

cadascun amb característiques pròpies. Els sectors industrials més presència de la
gran empresa són la indústria química, la de material de transport i els equips
elèctrics i electrònics, on les empreses de més de 100 treballadors generen més d’un
L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 9

70% del volum de negoci. Igualment, aquestes activitats són les que tenen més
presència de capital estranger dins el sector industrial. En sentit contrari, els
subsectors que compten amb més participació de les empreses de menys de 20
treballadors són la indústria de la fusta i el suro, les manufactures diverses (que
fonamentalment engloba el moble, les joguines i el reciclatge) i la metal·lúrgia i
productes mecànics.

Pel que fa als indicadors de productivitat laboral, s’observa una relació directa entre
el VAB per ocupat i la dimensió. Així, el 2004 les empreses de menys de 4 ocupats
comptaven amb un VAB per ocupat que representa només un 56,4% de la mitjana de
la indústria, mentre que en les empreses amb plantilles més grans (de més de 500
treballadors) aquest valor arriba a un 164,2% de la mitjana.

Quadre 5. Indicadors per dimensió de l'empresa. Any 2004

Menys de 4 De 4 a 9 De 10 a 19 De 20 a 49 De 50 a 99 De 100 a De 250 a 500 ocupats
Total
ocupats ocupats ocupats ocupats ocupats 249 ocupats 499 ocupats o més
VAB cf per ocupat (€) 28.927,6 30.192,8 33.891,6 41.968,6 50.248,2 56.482,6 68.784,3 84.161,6 51.246,0
Índex (Total indústria=100) 56,4 58,9 66,1 81,9 98,1 110,2 134,2 164,2 100,0
% var real anual (1995-2003)
VAB 2,6 2,6 2,8 5,5 4,6 4,0 4,2 1,2 3,3
Ocupació 0,4 0,4 0,2 3,1 2,6 2,7 2,8 1,1 1,6
VAB per ocupat 4,7 2,7 2,7 2,4 1,9 1,3 1,2 0,1 1,6

Font: Elaboració pròpia a partir de l'Enquesta Industrial (Idescat)

Per últim, s’ha analitzat la variació real de les principals variables aplicant el mateix
deflactor (el de la mitjana de la indústria) per a tots els estrats, ja que no es disposa
d’un deflactor diferenciat per dimensió empresarial. De l’any 1995 al 2003, les
categories amb un major creixement del VAB han estat les empreses amb una
dimensió mitjana-gran, a partir de 20 treballadors. No obstant això, la productivitat
ha crescut a un ritme més elevat a les empreses més petites, que també han creat
ocupació amb menys intensitat. Altres fonts estadístiques, com ara la informació
sobre afiliats a la Seguretat Social, també confirmen que en els darrers anys
l’ocupació ha crescut a un ritme més baix a les empreses més petites5. Així, les
empreses de menys de 4 treballadors registren un augment real de la productivitat
d’un 4,7% anual, enfront de la mitjana de la indústria, d’un 1,6%, mentre que en les
empreses de més de 500 treballadors la productivitat real va restar pràcticament
estancada (0,1%). A partir del 2001 s’observa una desacceleració en el ritme d’avenç
a les més petites i a les grans.

5En el període 1997-2005 els afiliats al règim general han augmentat un 2,6% anual a les empreses de menys
de 10 treballadors, enfront d’un 4,3% per al total de l’economia.
L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 10

5. Comparativa amb la indústria d’Espanya i de la UE

5.1. Anàlisi comparativa de l’estructura productiva i del patró d’especialització

En aquest apartat s’ha pres com a guia la publicació d’Eurostat European Business, que
constitueix una referència bàsica per a conèixer l’estructura econòmica dels països
que conformen la UE. En primer lloc, es fa una descripció general de l’estructura
sectorial de la UE i es compara amb la corresponent a Catalunya (tot utilitzant dades
comparables, procedents de la comptabilitat nacional). A continuació, s’aprofundeix
en l’anàlisi comparativa del sector industrial, utilitzant les dades de l’enquesta
industrial per a Catalunya i també de la publicació de l’Idescat Estadística, producció i
comptes de la indústria, la qual es basa fonamentalment en l’enquesta industrial.

Quadre 6. Composició sectorial del VAB (%). Any 2004

Agricultura Indústria Construcció Comerç, hoteleria, transports i Intermediació financera, serveis AP, sanitat, educació i serveis
(CNAE A-B) (CNAE C-E) (CNAE F) comunicacions (CNAE G a I) empresarials (CNAE J a K) socials (CNAE L a P)
UE25 2,0 20,7 5,9 21,3 27,5 22,5
Catalunya 1,7 25,0 8,5 26,71 21,21 16,41
Bèlgica 1,4 19,6 4,9 20,6 29,0 24,5
República Txeca 3,0 30,7 6,7 25,7 16,7 17,1
Dinamarca 2,2 18,7 5,1 22,1 24,9 27,0
Alemanya 1,1 25,1 4,0 18,1 29,1 22,6
Estònia 4,3 22,2 6,7 28,2 20,7 18,0
Grècia 6,4 13,7 8,6 28,6 20,9 21,9
Espanya 3,5 18,5 10,8 25,9 20,8 20,5
França 2,5 15,8 5,9 19,1 31,0 25,8
Irlanda1 2,7 33,0 8,2 17,6 21,4 17,2
Itàlia 2,5 21,4 5,2 23,2 27,7 20,0
Xipre 3,8 11,9 8,0 27,7 24,1 24,5
Letònia 4,3 17,2 5,8 35,5 18,2 19,0
Lituània 5,7 25,6 7,1 32,9 12,1 16,6
Luxemburg 0,5 10,6 5,5 20,4 46,7 16,4
Hongria 3,3 25,5 4,9 20,8 21,4 24,2
Malta 2,5 20,1 4,5 27,7 19,3 26,0
Països Baixos 2,3 18,6 5,9 21,2 26,9 25,1
Àustria 1,9 22,8 7,5 24,8 22,5 20,5
Polònia 2,9 26,6 5,5 28,4 16,4 20,1
Portugal 3,5 19,1 6,5 24,0 19,3 27,6
Eslovènia1 2,6 30,2 5,7 21,0 20,2 20,4
Eslovàquia 3,9 26,5 5,6 25,8 21,3 16,9
Finlàndia 3,1 24,8 5,4 23,0 21,0 22,7
Suècia 1,8 23,6 4,5 19,0 23,8 27,3
Regne Unit 0,9 18,5 6,2 22,2 30,0 22,1

1
Dades del 2003
Font: Eurostat i CRE

L’economia de la UE-25 es caracteritza per una elevada terciarització. Si es compara

amb les dades per a Catalunya, es pot observar que el sector agrari té més pes dins el
si de la UE, a diferència del sector industrial i la construcció, amb una participació
més elevada dins de l’economia catalana. Pel que fa als serveis, tenen una menor
rellevància en el cas català, sobretot per la menor importància dels serveis financers i
empresarials. D’altra banda, l’economia espanyola presenta més especialització
productiva en els sector agrícola i en la construcció respecte de la UE i respecte a
L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 11

Catalunya, però en canvi el pes del sector industrial i dels serveis més intensius en
coneixement (com ara els serveis empresarials i financers) és més baix. Un altre tret
a destacar és que a Catalunya s’observa una menor participació de l’administració
pública, sanitat i educació (que són serveis de caràcter majoritàriament públic) en
comparació amb Espanya i amb la UE, tant en termes de VAB com d’ocupació.

Pel que fa a la composició sectorial per països, els que presenten un pes més elevat
de l’agricultura són Grècia, els països bàltics i alguns estats de l’Est d’Europa. La
participació del sector industrial és especialment elevada als països de l’ampliació (en
particular, a la República Txeca, Eslovènia i Polònia), però també és destacable a
Irlanda i Alemanya. Espanya és l’estat que presenta un major pes de la construcció,
la qual cosa dóna una idea de la importància del boom experimentat per aquest sector
en la darrera dècada. Els serveis empresarials i financers generen una proporció
important del VAB a Luxemburg, França i el Regne Unit i, per últim, el major pes de
l’administració pública, sanitat i educació correspons als països escandinaus, França i
Portugal.

Quadre 7. Índex d'especialització respecte la UE15. Any 2002

Índex Estats de la UE amb un índex
Índex Espanya
Catalunya d'especialització més alt
Alimentació, begudes i tabac 102,7 122,9 Xipre i Dinamarca
Tèxtil, confecció, cuir i calçat. 198,6 131,3 Portugal i Lituània
Indústries de la fusta i del suro. 71,6 119,4 Letònia i Estònia
Paper, edició i arts gràfiques 112,3 96,2 Finlàndia i Suècia
Química 145,2 82,2 Irlanda i Bèlgica
Cautxú i matèries plàstiques. 120,5 105,4 Luxemburg i Eslovàquia
Altres prod. minerals no metàl·lics. 112,6 195,5 Portugal i Espanya
Metal·lúrgia i fabr. de prod metàl·lics 99,5 119,0 Itàlia i República Txeca
Maquinària i equips mecànics 72,7 68,9 Alemanya i Itàlia
Equips elèctrics i electrònics 68,4 52,4 Finlàndia i Hongria
Material transport 94,7 91,6 Alemanya i França
Manufactures diverses 100,0 114,3 Països Bàltics i Eslovènia
Font: Elaboració pròpia a partir de l'Enquesta industrial i European Business (Eurostat)

Per tal d’analitzar la composició productiva de la indústria amb més desagregació

sectorial s’ha construït un índex d’especialització, definit com la proporció de VAB
industrial generada per un sector particular en un país, en relació amb la mateixa
ràtio per a la UE-256. Una vegada calculats els índexs per a Catalunya i Espanya, amb
dades per a l’any 2002, al quadre 7 es pot observar que les tres branques industrials
amb més presència relativa a Catalunya són el tèxtil, confecció, cuir i calçat; la
indústria química, i la producció de cautxú i matèries plàstiques. La indústria
espanyola presenta una alta especialització en els altres productes minerals no
metàl·lics, el tèxtil i l’alimentació. En general, i en comparació amb la UE, s’observa
6 Per tal de construir aquest índex s’han utilitzat les dades d’estructura sectorial de la publicació European
Business, d’Eurostat, per a Espanya i la UE. Aquesta publicació utilitza com a dades primàries precisament les
enquestes industrials i de serveis que elaboren els instituts d’estadística dels estats membres. Eurostat aplica
diversos ajustos metodològics per aconseguir uns resultats homogenis; la principal diferència metodològica
entre les dades d’Eurostat i l’Enquesta industrial de l’INE és que aquesta no considera les empreses sense
assalariats. Per aquest motiu, a l’hora de calcular l’estructura industrial per a Catalunya s’han considerat les
estimacions que fa l’Idescat per al total d’empreses en la seva publicació Estadística, producció i comptes de la
indústria, en la qual s’utilitza l’enquesta industrial i altres fonts (com el Directori Central d’Empreses i
l’Enquesta de Població Activa) per a calcular els principals agregats.
L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 12

un pes més alt de les indústries tradicionals i intermèdies a Catalunya i, sobretot, a

Espanya.

5.2. Anàlisi comparativa de la productivitat aparent de la indústria i dels subsectors

A continuació, farem una anàlisi comparativa de la productivitat laboral en el si de la

indústria. El quadre 8 ofereix informació sobre el PIB per ocupat, indexat respecte a
la mitjana de la UE-25, a partir de dades de comptabilitat nacional procedents
d’Eurostat, ajustades per paritat del poder adquisitiu (PPS). L’ajust per PPS és útil en
la mesura que corregeix les diferències de poder adquisitiu entre països, de manera
que els estats amb una PPS per sota de la mitjana europea veuen corregits a l’alça els
seus nivells de productivitat laboral. D’acord amb aquesta informació, l’any 2003 la
productivitat de l’economia catalana se situava per sobre de la UE-25 (en un índex
105,3) mentre que a Espanya l’índex era de 99,8.

Quadre 8. Productivitat total i industrial als països europeus

Any 2003
PIB per ocupat ajustat VAB per ocupat a la indústria3
VAB per ocupat a la indústria 2
per PPS ajustat per cost laboral
Índex (UE25=100)1 (Milers € per ocupat) Índex (UE25=100) Índex (UE25=100)
Catalunya 105,3 48,0 96,7 102,4
Espanya 99,8 46,7 94,2 105,7
UE-25 100,0 49,6 100,0 100,0
Bèlgica 128,5 77,0 155,2 104,4
República Txeca 62,0 15,1 30,4 128,7
Dinamarca 103,0 69,4 139,9 95,6
Alemanya 100,3 59,3 119,6 85,8
Estònia 47,9 11,1 22,4 108,0
Grècia 97,6 nd nd nd
França 119,3 56,0 112,9 88,6
3
Irlanda 128,1 167,9 338,5 299,2
Itàlia 111,1 45,1 90,9 108,4
Xipre 77,2 29,5 59,5 104,0
Letònia 41,4 8,7 17,5 145,1
Lituània 47,1 7,9 15,9 106,9
Luxemburg 156,0 70,5 142,1 99,7
Hongria 66,8 17,6 35,5 133,4
Malta 83,1 25,6 51,6 nd
Països Baixos 134,0 77,0 155,2 106,8
Àustria 102,8 65,4 131,9 102,2
Polònia 60,1 16,9 34,1 154,6
Portugal 65,9 23,9 48,2 104,9
Eslovènia 72,4 23,6 47,6 103,0
Eslovàquia 58,8 13,7 27,6 117,8
Finlàndia 108,3 73,3 147,8 116,1
Suècia 103,9 59,5 120,0 nd
Regne Unit nd 67,0 135,1 109,4
1
Base de Dades Regio (Eurostat),
2
Key Figures on European Business (Eurostat) i Enquesta industrial d'empreses (Idescat)
3
Indústria manufacturera, descomptant la subsecció DF "Refinació de petroli i tractament de combustibles nuclears", excepte
en els casos de Dinamarca, Irlanda, Xipre, Letònia, Luxemburg, Àustria i Eslovàquia, on s'ha considerat tota la indústria
manufacturera.
L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 13

I pel que fa a la productivitat del sector industrial, les fonts utilitzades per calcular-la
tornen a ser l’enquesta industrial de l’Idescat i la publicació European Business,
d’Eurostat7. La productivitat laboral a la indústria catalana se situa una mica per sota
de la mitjana europea (en un 96,7%), però per sobre de la dada corresponent a
Espanya. Per països, els nivells més elevats de productivitat són els d’Irlanda,
Bèlgica i els Països Baixos En aquest cas, es mostren les dades de VAB per ocupat
mesurades en euros i, per tant, no estem corregint les diferències de preus relatius
industrials entre territoris, ja que no es disposa de cap índex amb aquestes
característiques. No obstant això, cal recordar que la literatura econòmica considera
que a escala europea hi ha més convergència en els preus dels béns industrials que
no pas en el conjunt de l’economia, perquè els béns, majoritàriament, són
comercialitzables i l’alt grau de competència obliga a mantenir una major disciplina
en preus per tal de poder col·locar-los en els mercats internacionals.

Una opció per intentar corregir aquests efectes seria considerar com a hipòtesi que
les diferències entre els costos laborals industrials dels països reflecteixen en una
bona part els preus relatius dels productes industrials. Seguint aquesta línia, s’ha
calculat la productivitat ajustada per salari, concepte que també utilitza Eurostat i
que es defineix com la ràtio entre el VAB per ocupat i la remuneració per assalariat.
En aquest paper, per evitar divergències metodològiques amb les dades de l’Idescat
de l’enquesta industrial, hem utilitzat com a proxi la ràtio entre el VAB a cost de
factors i els costos de personal. Amb aquest indicador, en general, els països que
tenen menys costos laborals veuen empesa a l’alça la seva productivitat relativa. Per
a Catalunya, la productivitat ajustada de les manufactures catalanes seria un 2,4%
superior a la mitjana de la UE. No obstant això, cal matisar que la hipòtesi que les
diferències en costos laborals a la indústria tinguin relació amb el diferencial en
preus industrials pot ésser força discutible.

A continuació s’ha fet una anàlisi més detallada per subsectors, amb dades per a
l’any 2002, a partir de diversos indicadors de competitivitat. Es comparen les dades
catalanes respecte de la UE-25 i Espanya. També s’han inclòs les dades de França
(pel fet de ser un dels grans estats de la UE i el principal soci comercial de Catalunya
i d’Espanya dins de la zona euro), les d’Irlanda (que ha estat paradigma d’èxit en el
creixement de la productivitat al llarg dels darrers anys) i les de Finlàndia, país amb
un volum de PIB similar a Catalunya i amb un nivell de PIB per càpita una mica per
sota del català8.

7 En aquest cas, s’ha optat per agafar directament les dades de l’enquesta industrial per a Catalunya (de
manera que no inclou les empreses sense assalariats) en lloc de les estimacions per al total d’empreses incloses
a la publicació de l’Idescat Estadística, producció i comptes de la indústria per dos motius. En primer lloc, l’enquesta
proporciona informació sobre un major nombre de variables i, en segon lloc, la publicació Estadística, producció
i comptes de la indústria proporciona informació de VAB a preus de sortida de fàbrica, i no pas a cost dels factors
(tal com ho fan Eurostat i l’enquesta industrial). En qualsevol cas, les xifres de productivitat per al 2003
seguint aquests criteris eren similars (47.951 euros per ocupat en el cas de l’enquesta industrial i 48.040 euros
per ocupat per a la totalitat d’empreses).
8 El PIB per càpita català, corregit per PPS, arribava l’any 2003 a un 117,5% de la mitjana de la UE-25, mentre

que a Finlàndia era d’un 112,9%.

L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 14

En primer lloc, s’observa que en termes generals els sectors industrials catalans són
menys productius que la mitjana de la UE-25, que França i, sobretot, que Finlàndia i
Irlanda, països que mostren una productivitat sistemàticament més alta en gairebé
tots els sectors. En comparació amb Espanya, en canvi, els sectors industrials
catalans presenten una productivitat generalment més alta.

Els sectors que compten amb un VAB per ocupat per sobre de la UE-25 són la
indústria alimentària, el tèxtil i confecció, les manufactures diverses i, sobretot els
altres productes minerals no metàl·lics, tots ells considerats com a sectors de
tecnologia baixa i mitjana-baixa. En sentit contrari, les branques que presenten una
menor productivitat relativa a la UE-25 són el químic; el paper, edició i arts gràfiques
i la maquinària mecànica, que es classifiquen dins el grup d’activitats de tecnologia
mitjana-alta. Cal destacar que el subsector de material de transport presenta un VAB
per ocupat lleugerament per sota de la mitjana de la UE-25, però això es deu
principalment al fet que els grans països de la UE (Alemanya, França i Itàlia)
presenten una elevada especialització i alts nivells de productivitat en aquesta
activitat. En canvi, en comparació amb Irlanda i Finlàndia, la indústria catalana dels
materials de transport mostra una productivitat més alta.

Quadre 9. Comparació entre la productivitat subsectorial. Any 2002

Vab cf per ocupat (milers €)
Catalunya Espanya UE-25 França Irlanda Finlàndia
Total indústria 46,9 45,1 49,1 55,8 nd 71,8
Manufactures 44,0 41,5 45,3 51,5 148,9 68,7
Alimentació, begudes i tabac (1) 44,3 41,9 41,6 45,0 106,0 53,3
Tèxtil, confecció, cuir i calçat. 28,4 22,7 23,6 35,5 31,2 40,2
Indústries de la fusta i del suro. 24,7 24,8 26,6 37,7 48,5 44,3
Paper, edició i arts gràfiques 47,0 45,8 53,0 53,5 154,2 86,6
Química (1) 74,3 72,3 84,1 82,5 641,2 84,8
Cautxú i matèries plàstiques. 41,3 43,1 43,3 45,3 45,7 56,1
Altres prod. minerals no metàl·lics (1) 55,9 48,8 43,9 53,8 63,0 59,5
Metal·lúrgia i fabr. de prod metàl·lics (1) 37,6 38,0 40,1 44,3 41,4 53,3
Maquinària i equips mecànics 41,9 41,1 46,7 49,7 49,6 52,5
Equips elèctrics i electrònics (1) 43,5 41,3 46,7 52,7 110,6 110,6
Material transport 53,0 47,7 54,7 65,4 45,6 50,0
Manufactures diverses 32,1 25,4 29,8 36,8 nd 39,6

(1) En aquestes activitats les dades de la UE corresponen a l'any 2001. En el cas de l'alimentació, begudes i tabac, les dades
per a Irlanda també són per a l'any 2001.
(2) Aproximació dels CLU a partir del càlcul de la ràtio de costos de personal entre el VABcf.
(3) L'enquesta industrial de l'Idescat només proporciona informació sobre assalariats per a les empreses de 20 treballadors o més,
de manera que s'ha optat per calcular la ràtio de costos de personal per ocupat.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat i Eurostat.

Tenint en compte que la mesura de la productivitat a partir del VAB per hora
treballada a vegades pot comportar diferències significatives, també s’ha calculat
aquest indicador per als mateixos països d’abans i a escala subsectorial9, si bé no hi
ha dades disponibles per al conjunt de la UE-25. En aquest cas s’observa que les

9S’han considerat les hores treballades per la totalitat d’ocupats, adoptant la hipòtesi que les hores treballades
pels no assalariats són coincidents amb les hores treballades per assalariat.
L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 15

diferències de productivitat de Catalunya respecte a Espanya són una mica menors

en termes de VAB per hora que quan es considerava el VAB per ocupat, ja que els
treballadors fan més hores a Catalunya.

Quadre 10. VAB per hora treballada als subsectors industrials

Vab per hora (€). Any 2002 Catalunya Espanya França Irlanda Finlàndia

Total indústria 26,7 25,8 30,0 nd 44,4

Manufactures 25,1 23,7 27,8 81,6 42,5
Alimentació, begudes i tabac 24,9 23,7 25,0 62,4 (1) 33,0
Tèxtil, confecció, cuir i calçat. 16,2 12,9 20,1 nd 24,9
Indústries de la fusta i del suro. 14,1 14,0 19,8 26,4 27,9
Paper, edició i arts gràfiques 26,5 26,0 31,2 85,6 54,8
Química 42,8 41,6 46,7 343,6 52,8
Cautxú i matèries plàstiques. 23,7 24,8 23,8 25,4 34,7
Altres prod. minerals no metàl·lics 31,9 27,4 28,5 32,6 35,9
Metal·lúrgia i fabr. de prod metàl·lics 21,3 21,8 23,4 21,9 33,1
Maquinària i equips mecànics 23,9 23,6 25,9 26,7 31,5
Equips elèctrics i electrònics 24,9 23,7 27,7 61,5 67,6
Material transport 30,0 27,7 33,8 23,4 31,6
Manufactures diverses 18,2 14,3 20,2 28,9 24,6
(1) Dades de l'any 2001.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d'Idescat i Eurostat.

Finalment s’ha intentat aproximar un càlcul de l’evolució de la productivitat

industrial als països esmentats a partir de les dades de l’European Business, tot i que hi
ha trencaments en les sèries temporals i altres problemes metodològics10. D’acord
amb aquestes estimacions, la productivitat va registrar un creixement real molt
dinàmic a Irlanda i Finlàndia, amb increments anuals respectius d’un 7,7% i d’un
2,6% en el període 1995-2003. A Espanya el creixement va ser d’un 1,8%, una mica
per sobre de Catalunya (amb un 1,6% anual), mentre que França va registrar
l’augment més baix (d’un 0,7%). Cal destacar, això no obstant, que tant a Catalunya
com a Espanya l’ocupació va registrar un creixement més positiu que a la resta de
territoris, si bé a partir del 2001 aquest increment de l’ocupació industrial s’atura.
Aquest resultats són coherents amb les conclusions d’altres treballs (Gandoy 2005),
que apunten que el creixement industrial a la UE des de mitjan anys vuitanta s’ha
basat exclusivament en guanys de productivitat, amb un estancament –o fins i tot un
descens– de l’ocupació.

10 Com a deflactors, s’han utilitzat els índexs de preus del VAB total derivat dels comptes nacionals publicats
per Eurostat, excepte en el cas d’Irlanda (on s’ha utilitzat l’índex de preus del PIB). Pel que fa a les dades de
VAB i ocupació de l’European Business, les dades per a França corresponen al període 1996-2003 i la informació
d’Irlanda només fa referència a la indústria manufacturera (no al conjunt de la indústria).
L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 16

5.3. Anàlisi dels factors que expliquen les diferències de productivitat en les
manufactures de Catalunya respecte a Espanya i la UE

Les diferències de productivitat entre territoris es poden deure a per un “diferencial

generalitzat” a escala de branques d’activitat (causat, entre d’altres factors, per
diferents dotacions de capital per treballador, per la qualitat del capital humà o pel
grau de desenvolupament tecnològic de l’economia), o bé poden ser atribuïbles a
una composició sectorial determinada. Segarra (1997) realitza una descomposició del
diferencial de productivitat que es pot aplicar en el cas comparatiu de Catalunya i
Espanya. D’acord amb aquesta anàlisi, la productivitat agregada de la indústria d’un
territori és equivalent a la suma de les productivitats sectorials ponderades pel seu
pes en l’ocupació:

[ 1 ] Pi = Yi / Li = S Pij Wij

on Pi és la productivitat de les manufactures al territori i; Yi i Li, la producció i

l’ocupació de l’economia en qüestió; Pij la productivitat del sector j; finalment, Wij
és la participació de l’ocupació del sector j en el total d’ocupació industrial de
l’economia i. A partir de l’expressió anterior, es pot representar el diferencial de la
productivitat de Catalunya respecte a la indústria espanyola com:

[ 2 ] PCAT - PESP = S WCAT,j (PCAT,j - PESP,j ) + S PESP,j (WCAT,j - WESP, j )

Efecte productivitat Efecte composició

L’efecte productivitat recull les diferències de la productivitat regional atribuïbles a

la productivitat diferencial dels subsectors industrials, mentre que l’efecte
composició recull les diferències explicades per l’estructura productiva de cada
territori.

En primer lloc, s’ha efectuat aquest exercici de descomposició per al cas del
diferencial de productivitat entre Catalunya i Espanya. En apartats anteriors s’ha vist
que la productivitat industrial catalana és lleugerament superior a l’espanyola. Per al
darrer any disponible (2004), la productivitat a la indústria manufacturera11 segons
l’enquesta industrial era de 48,5 milers d’euros per ocupat a Catalunya, un 10,7%
superior a Espanya (on era de 43,8 milers d’euros).

En el gràfic 7 es mostren els resultats de la descomposició del diferencial, els quals

apunten que el principal factor explicatiu del diferencial de productivitat industrial
Catalunya-Espanya no és pas l’estructura productiva, sinó les diferències de
productivitat a escala subsectorial. Fonamentalment les branques industrials

11En tots els casos s’ha considerat la indústria manufacturera, excloent la subsecció DF de la CNAE “Refinació
de petroli i tractament de combustibles nuclears”. Si es considera la totalitat de la indústria, les diferències són
menors, ja que la productivitat catalana per al 2004 era un 3,2% més gran que la mitjana estatal. Aquest treball
se centra en les manufactures perquè, com ja s’ha comentat abans, les activitats energètiques presenten un
comportament molt diferenciat de la resta de l’economia.
L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 17

catalanes són, en general, més productives que la mitjana espanyola. L’efecte

composició també és positiu, però de menys magnitud. Això significa que la
indústria catalana també té una productivitat més elevada, perquè compta amb una
estructura subsectorial amb una major participació de les branques més productives.

D’altra banda, si es compara amb la descomposició per a l’any 1995, es pot observar
que l’efecte composició ha anat perdent pes al llarg del temps: si el 1995 l’efecte
composició explicava un 38,7% del diferencial de productivitat, el 2004 en
representa un 33,5%. Això suggereix que les estructures productives industrials de
Catalunya i Espanya estan tendint a aproximar-se, en la mateixa línia que alguns
estudis (Garrido 2002; Segarra 2001) que han trobat evidència empírica sobre la
convergència en les estructures productives entre les comunitats autònomes.

Gràfic 7. Diferències de productivitat industrial de Catalunya respecte Espanya i la

UE. Efecte composició i efecte productivitat
14,0
10,7
8,0
9,0
Diferència en punts percentuals

4,0
-5,3
33,5%
38,7%
-1,0

-6,0

-11,0
Espany a (1995) Espany a (2004) UE (2001)

Efecte composició Efecte productiv itat

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'Enquesta industrial de l'Idescat i d'Eurostat

A continuació, s’ha dut a terme el mateix exercici per al diferencial amb la UE-25. En
aquest cas, només s’ha pogut calcular per a un únic any, el 2001, el darrer sobre el
qual disposem de la informació necessària. L’any 2001 la productivitat catalana de
les manufactures (de 42,2 milers d’euros per ocupat) se situava un 5,3% per sota de
la mitjana de la UE-25 (44,6 milers d’euros). La bretxa de productivitat industrial de
Catalunya respecte a la UE s’explica totalment pel fet de tenir un efecte productivitat
negatiu: és a dir, les branques industrials catalanes són, en general, menys
productives que les europees. En canvi, la composició sectorial ajuda a corregir
aquest efecte pel fet d’estar més especialitzada en branques de productivitat més
elevada. No obstant això, com ja hem vist, el principal problema de la indústria
catalana és que està més allunyada de la UE en termes de productivitat precisament
en aquelles branques més productives de la indústria (com la química) i més
intensives en tecnologia. De fet, només que les branques de la química i del paper i
edició comptessin a Catalunya amb una productivitat idèntica a la mitjana
comunitària, el 2001 les manufactures catalanes haguessin assolit el mateix nivell de
productivitat que el conjunt de la UE.
L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 18

Aquests resultats suggereixen que, per tal de convergir en productivitat amb els
països més avançats, els esforços s’han de dirigir principalment a articular mesures
transversals que afavoreixin l’impuls de la productivitat a totes les branques
industrials, amb especial incidència en l’augment de la recerca i innovació i en la
millora del capital humà dels treballadors (que a Catalunya i a Espanya presenten
uns nivells per sota dels paràmetres europeus i per sota del que es podria esperar del
seu grau de desenvolupament econòmic).

6. Conclusions

Les economies avançades es caracteritzen per un procés de terciarització gradual, de

manera que el sector serveis guanya pes en detriment de la resta de sectors. Hi ha
diverses raons que expliquen aquesta tendència. En primer lloc, els altres sectors de
l’economia, en particular la indústria, han anat externalitzant part dels serveis que
abans es realitzaven en la mateixa activitat (comptabilitat, selecció de recursos
humans, etc.). En segon lloc, i en paral·lel amb la millora del benestar de les
economies, es produeix un fort creixement dels serveis amb elasticitat-renda
superior a la unitat, com ara l’educació, el lleure o els serveis personals. Finalment, el
sector terciari acostuma a presentar una inflació superior a la resta de l’economia, de
manera que en termes monetaris el seu pes en el PIB tendeix a créixer amb el temps.

A la vegada que els serveis han vist créixer el seu pes en l’economia, la indústria ha
anat perdent participació en el conjunt de la producció i l’ocupació. No obstant això,
la importància del sector industrial continua essent cabdal, en la mesura que
constitueix el principal motor d’avenç tecnològic i molt sovint amb externalitats
positives sobre els serveis i la resta de sectors.

L’economia catalana ha tingut tradicionalment un caràcter eminentment industrial,

que encara manté. L’any 2004 el sector industrial representava un 25% del total del
VAB, mentre que a la UE-25 i a Espanya aquesta participació era més baixa (20,7% i
18,5%, respectivament). En aquest treball s’ha fet una anàlisi detallada de la situació
i l’evolució del sector industrial a partir d’una de les fonts estadístiques bàsiques,
l’Enquesta Industrial d’Empreses, que realitza l’INE en col·laboració amb l’Idescat.
En concret, es posa un èmfasi especial en l’anàlisi de la productivitat dels diferents
sectors industrials, fent una comparació amb les dades disponibles per a Espanya i
altres països. Aquest interès es justifica pel fet que les economies catalana i
espanyola han registrat al llarg dels darrers anys una trajectòria molt feble de la
productivitat agregada de l’economia. Tenint en compte que la productivitat és el
principal condicionant de la competitivitat internacional i que el seu creixement és
imprescindible per aconseguir augments sostinguts del PIB per càpita, calen estudis
més profunds per saber què està passant als diferents sectors d’activitat.

L’enquesta industrial assenyala que en el període 1995-2003 el VAB industrial va

avançar un 3,3% anual en termes reals. Aquesta taxa amaga diferents subperíodes, ja
que a partir de 2001 el sector industrial va entrar en una fase de crisi a escala
L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 19

internacional, afavorida pel desinflament de la bombolla tecnològica als Estats Units

i pel descens de la confiança arran els atemptats de l’11-S. La indústria catalana va
registrar un fort retrocés de l’activitat i de l’ocupació, i en els anys següents el sector
ha continuat mantenint una evolució molt feble. Algunes activitats van registrar
davallades intenses, com ara les activitats tèxtils –amb pressió competitiva creixent
dels països en desenvolupament–, la maquinària mecànica i el sector químic. No
obstant això, les dades més recents de l’any 2006 suggereixen una incipient
recuperació del sector industrial, afavorida per la reactivació de les economies
europees.

En aquest període la productivitat laboral del sector, mesurada mitjançant el VAB a

cost dels factors per ocupat, va registrar un creixement real no gaire intens, d’un
1,6% anual, però per sobre dels altres sectors de l’economia (tret de l’agricultura).
Per dimensió d’empresa, les dades assenyalen que la productivitat creix amb la
grandària. Les empreses industrials petites i mitjanes són majoritàries al teixit
industrial (les de menys de 50 treballadors suposen gairebé un 95% dels
establiments), si bé les grans empreses generen el gros de l’activitat (més d’un 70%
del volum de negoci). En el període 1995-2003 es va produir una tendència de
convergència en productivitat, de manera que aquesta variable va augmentar amb
més força a les empreses industrials petites, les quals al seu torn van generar
ocupació a un ritme també més feble. Per contra, a les empreses més grans la
productivitat va restar força estancada.

Els subsectors industrials amb creixements més elevats de la productivitat van ser el
sector d’altres productes minerals no metàl·lics (que engloba productes per a la
construcció, vidre, ceràmica, etc.), la indústria alimentària i el paper i edició. En
l’altre extrem, els creixements més reduïts corresponen al sector químic, el material
de transport i, en els darrers anys, a la maquinària mecànica. Aquesta feble evolució
és preocupant en la mesura que es tracta de sectors amb una tecnologia mitjana-alta,
d’alt valor afegit i amb nivells elevats de productivitat en comparació amb la mitjana
de l’economia. Són activitats amb un pes notable dins l’estructura econòmica
catalana i aquesta evolució suggereix que podrien estar empitjorant la seva posició
competitiva en l’entorn internacional. Però l’economia catalana no es pot permetre
perdre posicions en aquestes activitats de tecnologies intermèdies si es vol afrontar
amb èxit el panorama internacional de competència creixent. L’única via és la
millora de la productivitat i l’especialització en les activitats de més valor afegit, ja
que els sectors de tecnologia baixa són els més vulnerables davant la competència
dels països emergents.

I pel que fa a la comparació amb Espanya i la UE, les dades d’Eurostat apunten que
la productivitat industrial catalana supera la mitjana estatal, però encara està per sota
de la UE-25 i dels països europeus més avançats. Per estats, els nivells més elevats de
productivitat industrial corresponen a Irlanda, Bèlgica, Finlàndia i els Països Baixos.

Els sectors que presenten una productivitat superior a la de la UE són els altres
productes minerals no metàl·lics, la indústria alimentària i el tèxtil i confecció, tots
L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 20

ells considerats com a indústries de tecnologia baixa i mitjana-baixa. En sentit

contrari, les branques que presenten una menor productivitat relativa respecte a la
UE-25 són el sector del paper, edició i arts gràfiques; la indústria química i la
maquinària mecànica. Aquestes branques es classifiquen dins del grup d’indústries
de tecnologia mitjana-alta, de manera que sembla evident que la indústria catalana
assoleix una posició més avantatjosa respecte de la UE en activitats madures i de baix
contingut tecnològic, mentre que cal seguir millorant la productivitat en les
indústries més avançades. D’acord amb l’evolució seguida en els darrers anys, el
paper i edició ha experimentat un creixement notable de la productivitat en els
darrers anys que ha determinat una aproximació als nivells de la UE, però en el cas
de la química i la maquinària mecànica el feble avenç de la productivitat suggereix
que la bretxa amb la UE podria estar augmentant.

En aquest treball també s’ha realitzat un exercici de descomposició del diferencial de

productivitat industrial de Catalunya respecte a Espanya i la UE-25. En el primer cas,
s’observa que Catalunya compta amb una productivitat per sobre de la mitjana
estatal bàsicament per l’anomenat “efecte productivitat”; és a dir, perquè les seves
branques industrials són, en general, més productives. L’efecte composició, que
recull les diferències de productivitat derivades de diferents composicions sectorials,
també té una contribució positiva a aquest diferencial, però amb el pas del temps
s’està reduint el seu paper.

Pel que fa al menor nivell de productivitat de les manufactures a Catalunya respecte

de la UE-25, estaria explicat totalment per l’efecte productivitat. En altres paraules,
les branques industrials catalanes són, en general, menys productives que la mitjana
europea, mentre que la composició sectorial de la indústria catalana hauria contribuït
a corregir aquesta bretxa. Sembla, per tant, que les mesures transversals d’impuls a la
productivitat al conjunt de subsectors (com ara l’increment de la recerca i la
innovació, la millora de la formació dels treballadors o el foment al creixement
empresarial) contribuirien a una major convergència.

Finalment, s’ha fet una estimació de l’evolució de la productivitat industrial per a

Espanya i alguns països europeus a partir de dades d’Eurostat (no s’ha pogut
calcular per a la UE perquè no hi ha dades disponibles). A Espanya el creixement en
el període 1995-2003 va ser d’un 1,8%, una mica per sobre de Catalunya (1,6%
anual), mentre que a territoris com França es va registrar un augment més baix (d’un
0,7%). En l’altre extrem, trobem un fort dinamisme a Irlanda i Finlàndia, amb
increments anuals respectius d’un 7,7% i d’un 2,6%.

En aquest context, Catalunya ha de seguir fent esforços per millorar el seus resultats
en productivitat industrial, després que en els darrers anys els resultats no hagin estat
gaire brillants, especialment en aquelles activitats de tecnologia mitjana-alta. No n’hi
ha prou d’aconseguir convergir amb els nivells de productivitat de la UE, sinó que
cal aspirar a seguir el model de països com Irlanda i Finlàndia, que han disparat la
seva productivitat a partir d’una forta inversió en innovació, d’impulsar les noves
tecnologies i de millorar la formació dels seus treballadors. Fins al moment, les
L’evolució del sector industrial català al llarg de la darrera dècada: productivitat i competitivitat P 21

empreses industrials catalanes han aconseguit mantenir la seva competitivitat

internacional, en part per la moderació en els seus marges, però aquesta no pot ser
una via permanent, ja que amenaça el volum d’inversió de les empreses i, en última
instància, la seva viabilitat.

Bibliografia
Cuadrado, J.R. i Maroto, A. (2006): “ La productividad en la economía española”.
Instituto de Estudios Económicos. Colección Estudios.

Eurostat: European Business. Facts and figures. Data 1995-2004 [en línia].
http://epp.eurostat.ec.europa.eu/

Eurostat: Key figures on European Business. Data 1995-2005 [en línia].

http://epp.eurostat.ec.europa.eu/

Fernández, T. " La competitivitat de les manufactures catalanes a la Unió Europea

ampliada des de la perspectiva del quality gap". Director: J. Lladós Masllorens.
Institut Universitari d’Estudis Europeus. Universitat Autònoma de Barcelona, 2006.

Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i

Navegació de Barcelona (2006): “ Evolució i perspectives de la indústria a
Catalunya”. Perspectiva econòmica de Catalunya. Juny 2006, pàg. 61-66.

Gandoy, R. i González, B. (2005): “ El comportamiento de la industria tradicional:

crecimiento y competitividad ”. Economia Industrial núm 355-356, pàg. 25-36.

Garrido Yserte, R. (2002): “Cambio estructural y desarrollo regional en España”.

Ed. Piràmide, Madrid.

Idescat (diversos anys): Estadística, producció i comptes de la indústria. [en línia].

http://www.idescat.net

INE (diversos anys): notes de premsa sobre l’Enquesta Industrial d’Empreses. [en
línia] http://www.ine.es

Myro, R.; Fernández-Otheo, C.; Ruiz Céspedes, T.V. (2006): “ Deslocalització

d’empreses a Catalunya ”. Revista Econòmica de Catalunya núm 54, pàg. 130-142.

Segarra, A. (1997): “ Las disparidades regionales de productividad industrial, 1978-

1992”. Economia Industrial núm 317, pàg. 21-34.

Situació Catalunya. Octubre 2005. “ El declivi de la indústria manufacturera a

Catalunya al començament de la dècada actual: diferències sectorials ”.

Villaverde, J. i Maza, A. (2006): “ La productividad industrial en las regiones de la

Unión Europea, 1980-2003. Una perspectiva sectorial.” a Papeles de Economía
Espanyola núm 107 “Convergencia regional europea”.
P