Professional Documents
Culture Documents
Definició i organització
Tipus d'òrgans judicials
Llei de demarcació i planta judicial. Estat de desplegament
S'anomenen òrgans judicials el conjunt de jutjats i tribunals als quals la Constitució espanyola
atribueix la potestat jurisdiccional de jutjar i executar allò jutjat (article 117). Els jutges i magistrats
integren un dels tres poders de l'Estat, el poder judicial, i en l'exercici de les seves funcions estan
sotmesos únicament a l'imperi de la llei.
Els jutjats i tribunals de la jurisdicció ordinària s'organitzen en diferents ordres jurisdiccionals per
raó de la matèria dels assumptes de què coneixen. Els ordres són: penal, civil, social i contenciós
administratiu.
Un altre criteri d'organització és el territorial, d'acord amb l'abast territorial de les seves
competències, i pot ser estatal, autonòmic, supraprovincial, provincial, infraprovincial, de partit
judicial o municipal.
Finalment, els òrgans judicials es classifiquen en òrgans unipersonals (jutjats) i en òrgans col·legiats
(tribunals) segons el nombre de persones que en siguin titulars.
L'òrgan judicial superior en tots els ordres és el Tribunal Suprem que té competència a tot el territori
espanyol. Un altre tribunal amb competència a tot l'Estat és l'Audiència Nacional que coneix
d'assumptes penals, contenciosos i socials d'àmbit superior al d'una comunitat autònoma.
Amb competència a tot el territori i sense formar part de la jurisdicció ordinària, el Tribunal
Constitucional coneix dels recursos d'inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives, dels
recursos d'empara per violació de drets fonamentals i dels conflictes de competències entre l'Estat i
les comunitats autònomes o dels que tinguin aquestes entre si.