Es0000000001399 473807

2 Taller de teatre
Taller de teatre és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el

Departament de Primària d’Illes Balears/Santillana Educación, S. L.,
dirigit per Antonio Brandi Fernández i Miquel Vives Madrigal.
Texts: Teresa Broseta Fandos, Ana García Castellano, José González Torices
i María José Molina.
Il·lustració: Esperança Martínez.
Edició: Lola Núñez Madrid, Josefa Belmonte Carmona, Empar Tortosa Sanz
i Miquel Vives Madrigal.
Direcció d’art: José Crespo González.
Projecte gràfic: Estudio Manuel Estrada.

Cap de projecte: Rosa Marín González.
Coordinació d’il·lustració: Empar Tortosa Sanz.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar.
Direcció tècnica: Ángel García Encinar.
Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro, Laura Gil de Tejada Alemany

Confecció i muntatge: Virtudes Llobet Azpitarte, Laura Gil de Tejada Alemany, Mercedes
Gómez i Mariló Raboso.
Correcció: Joan F. Nigorra i Aina Mascaró.
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Texts seleccionats dels materials següents:
Llibre de teatre 5 (Entre amics)

Llibre de teatre 6 (Entre amics)
La nau dels llibres 5
Llengua 4 (Entre amics)
© 2014 by Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

Gremi de Teixidors, 26, local 13, 1r. Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seva propietat intel-
lectual correspon a Illes Balears/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només
07009 Palma de Mallorca (Illes Balears)
estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per usar-les com a material d’aula. Queda
prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aque-
CP: 473807 lla que tengui finalitats comercials.
Índex
Taller de teatre
Introducció al Taller de teatre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Lectura 1. Aquella nit de música i riure . . . . . . . . . . . . . . 8
Lectura 2. El banquet del Sol, la Lluna i el Vent . . . . . . . . 16
Lectura 3. Els contenautes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Lectura 4. La capa verda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Lectura 5. Tres contra un . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Introducció al Taller de teatre
PRESENTACIÓ
Aquest llibre recull texts dramàtics dirigits a Molts dels texts resultaran familiars als alumnes,
alumnes del 5è curs d’Educació Primària. Són ja que són adaptacions de contes populars. Això
texts senzills que, en la majoria dels casos, pro- afavorirà una millor comprensió del text dramàtic
picien la participació d’un gran nombre d’alum- i en facilitarà la representació, perquè els argu-
nes, que representen papers amb diàleg o són ments són coneguts de sobra.
figurants. Per dur a terme el treball sobre cada obra, és
Totes les obres ofereixen la possibilitat de ser re- necessari fotocopiar a cada alumne la seva
presentades a classe d’una forma senzilla, amb part del guió. Després, ells poden acolorir-lo i
un mínim de vestuari i escenografia, o bé de ser fer «un poc seu» el llibret marcant les parts en
adaptades a una gran representació a la sala què intervenen i incorporant-hi notes i sugge-
d’actes de l’escola. riments.
4 Taller de teatre Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

PER QUÈ UN TALLER DE TEATRE
La dramatització és una forma de representació t"QSFOESF B FTDPMUBS VOB OBSSBDJØ JEFOUJGJDBOU

en la qual els alumnes utilitzen el cos, la veu i l’es- els elements dramàtics que la integren (argu-
pai i temps escènics per expressar i comunicar ment, personatges, interaccions…).
idees, sentiments i vivències. Des del punt de vista del desenvolupament, el
L’activitat dramàtica engloba moltes àrees de joc dramàtic facilita el procés de maduració dels
l’aprenentatge: la llengua, la psicomotricitat, l’ex- infants en aquests aspectes:
pressió corporal, la plàstica, la música…, fet que t$POUSJCVFJYBWÒODFSMBUJNJEFTB
la converteix en un àmbit d’expressió molt enri-
quidor. t'BDJMJUBMBVUPDPOUSPMEFMTJOGBOUTRVFUFOFODB-
ràcters més inquiets o impulsius.
A partir dels exercicis de dramatització, es poden
plantejar els objectius següents: t$POTUJUVFJYVOBFTUSBUÒHJBQFSBMBDPNQSFOTJØ
més eficaç de la lectura, ja que sense aquesta
t$PNQSFOESFMFTQPTTJCJMJUBUTEFMTP MBJNBUHF seria molt difícil assumir els diferents rols que
el gest i el moviment expressiu com a elements exigeix una representació dramàtica.
de representació i utilitzar-los per expressar
idees, sentiments i vivències de forma personal
i autònoma.
t$POÒJYFS FMT FMFNFOUT ESBNËUJDT CËTJDT QFS B
l’anàlisi de produccions artístiques i utilitzar-los
de forma personal.
t&TUJNVMBSMBDPPQFSBDJØJMBJOUFHSBDJØFOBDUJWJ-
tats de grup.
t6UJMJU[BS MB WFV J FM DPT DPN B JOTUSVNFOUT EF
representació dramàtica.
t1MBOJGJDBSVOBSFQSFTFOUBDJØESBNËUJDBJEFOUJGJ-
cant els components del procés i els elements
expressius que formaran part de la posada en
escena.
Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Taller de teatre 5

SUGGERIMENTS PER A LA REPRESENTACIÓ
Muntar una obra de teatre, ja sigui una superpro- t'BDJMJUBDJØEFQBVUFTBMTBMVNOFT

ducció o una cosa més senzilla, requereix una per ajudar-los a memoritzar
preparació prèvia, no es pot improvisar sobre la les frases.
marxa. t"TTBJHEFMTNPWJNFOUT
Una vegada escollit el text, és important tenir en dels actors i pràctica
compte els aspectes següents: de l’entonació que
tRepartiment dels papers als actors, així com requereix cada
de les tasques que duran a terme els membres un dels papers
de l’equip tècnic, els encarregats del deco- que s’han de
rat (si se’n requereixen) i l’apuntador. A l’hora representar.
de triar els actors s’ha de tenir en compte el t$FSDBEFMMMPDQFS
caràcter dels infants, les seves actituds cap al representar
joc dramàtic, però tenint sempre present que l’obra i decisió
s’ha d’estimular la participació del major nom- sobre els horaris
bre d’alumnes i posar l’accent en el fet que no d’assaig.
sempre el qui llegeix millor ha de fer el paper t5SJB EFMT WFTUJUT J EFMT EJGFSFOUT FMFNFOUT EF
principal, o que els més introvertits han de ser l’escenografia.
sempre figurants. És important destacar que a
una representació té tanta rellevància l’apunta- t'PNFOU EF MB QBSUJDJQBDJØ EF UPUB MB DPNVOJUBU
dor com el protagonista o l’encarregat de so. educativa (famílies, professorat i resta de l’alum-
nat) en el projecte.
El dia de la representació convé no citar els par-
ticipants massa prest, perquè es poden posar
nirviosos. El professor ha de mostrar entusiasme
i mantenir la calma. Ha de transmetre a tot l’equip
QBSBVMFTEËOJNJUSBORVJMrMJUBUMJNQPSUBOUÏTGFS
ho tan bé com puguem i divertir-nos. Per acabar,
al final de la funció s’ha de felicitar a tots, sense
tenir en compte com hagi sortit l’obra. L’important
és el procés en si, més que el resultat.
t1SFQBSBDJØ EF GPUPDÛQJFT EFMT MMJCSFUT KB RVF

cada un dels participants ha de tenir-ne un per
saber el que passa a l’obra; per conèixer les
seves entrades i sortides, i per anotar a la seva
còpia tot allò que els resulti útil per a la repre-
sentació.
t-FDUVSBBDMBTTFJDPNFOUBSJDPMrMFDUJVEFMUFYU
escollit per assegurar-se que tots l’entenen.
Aquesta lectura pot servir també perquè siguin
els mateixos infants els que decidesquin qui fa
un paper o un altre.

EL NOSTRE TALLER DE TEATRE
Amb la preparació d’una obra fomentarem que

els alumnes mostrin interès cap a la creació d’un
taller de teatre estable que propiciarà, sobretot,
la participació col·lectiva a les diferents represen-
tacions dramàtiques, ja que en el taller confecci-
onarem els vestits, decorats i altres elements que
necessita una funció teatral.
IDEES PER AL DECORAT
Convé que els elements del decorat, com ara

pedres, arbres, animals…, estiguin representats
també per infants de manera que hi participi el
major nombre possible d’alumnes. Pensau que a
tots els agrada actuar i, encara que hagin d’estar
quiets, almenys es disfressen. Aprofitarem així
l’ocasió per integrar els més tímids.
Pintau amb els alumnes els decorats, sempre te-
nint en compte que s’han de veure a distància
(línies grosses, colors cridaners…).
Tots els elements necessaris per a la representa-
ció que s’han preparat en el taller de teatre po-
den ser utilitzats en altres ocasions o per altres
cursos. Per això, animau els alumnes a ser orde-
IDEES PER AL VESTUARI
nats amb el material i a cuidar-lo.
El nostre taller pot començar col·locant un simple

bagul a la classe, el bagul de les sorpreses, on
els infants van guardant les coses que duen de
ca seva (roba, juguetes, objectes quotidians…)
i que poden servir per elaborar el vestuari i els
decorats. El bagul de les sorpreses estimularà en
els alumnes el reciclatge i la reutilització de tot
tipus de materials.
Convé que els mateixos alumnes siguin els qui
elaborin en equip el vestuari. Es pot aprofitar al-
guna classe de Plàstica per fer-lo. Han de ser
coses senzilles, ja que els personatges es defi-
neixen per la seva personalitat en escena més
que pel seu vestuari. Uns vestits massa elabo-
rats poden distreure l’atenció del que realment
importa: que els infants s’animin a ser algú dife-
rent, que s’expressin amb el seu cos lliurement,
en definitiva, que agafin soltesa i que es diver-
tesquin alhora que fan feina en equip i tenen la
satisfacció de gaudir d’una cosa que ells matei-
xos han creat.

Aquella nit de música i riure
(Adaptació d’una obra d’Ana García Castellano.)
PERSONATGES
tREBECA tEL PAGÈS
tPASQUALOT tEL BOU
tRAQUEL tEL SOLDAT
tJOANOT tLA MULA
tISABELETA tMARIA
tEL VELL ANDREU tJOSEP
tL’ÀNGEL tL’INFANT
ESCENA PRIMERA
(En alçar-se el teló, es veu un paisatge nocturn. Una gran estrella brilla al cel.
Es veu retallada la figura del castell d’Herodes.
Al centre, en primer terme, hi ha un grup de pastors devora una foguera. Canten
la cançoneta «Pastoret, d’on véns? De la muntanya, de la muntanya…».)
REBECA: Quina nit ens espera!
PASQUALOT: Molt de fred!
RAQUEL: Si poguéssim entrar al castell d’Herodes…!
JOANOT: No ens deixarien els seus soldats!
ISABELETA: Idò a mi em pareix que aquesta nit no serà com les altres, crec
que és una nit especial, ja ho veureu…
JOANOT: Ai, Isabeleta, ets molt fantasiosa!
ISABELETA: Idò dec ser-ho, però és com si se m’omplís tot el cor de riure…
(Es queda tallada. Tots la miren.) No? (Tots esclafeixen a riure.)
PASQUALOT: Ha, ha, ha! I quin riure…
EL VELL ANDREU: Idò té raó la nina… A mi em vénen ganes de cantar…
ISABELETA: Uep! I de ballar una danseta que ho faig molt bé… (S’aixeca,
agafa en Joanot de la mà i comencen a ballar.)
JOANOT: (Ballant de mala gana.) Ei, ei! Atura, atura, estàs tronada!
RAQUEL: Mira bé, que així no es pot ballar… No has duit la flauta?
ISABELETA: No… La vaig deixar a la cabanya…
EL VELL ANDREU: Ai, si jo tengués aquí la flauta, sí que ballaríeu, al·lotes!
PASQUALOT: Bah! Els pobres no tenim moltes raons per ballar.
REBECA: Això, això! Només els rics mercaders que paguen posada poden
tenir alegries per ballar.

Lectura 1
ISABELETA: Però no saben tocar la flauta com el vell Andreu! Veritat, Andreu,
que tocaries la flauta?
EL VELL ANDREU: (Es posa un poc trist i mou les espatles.) Sí.
ISABELETA: Idò jo he d’anar a cercar aquella flauta que em vaig deixar a la
cabanya!
JOANOT: Però, animeta! Com hi has d’anar ara, que ja s’ha fet de nit?
ISABELETA: Que no hi he d’anar? Vejam! Altres vegades, encara més de nit,
he sortit a cercar alguna ovelleta jove que s’havia desorientat
pel camí… (Sense escoltar les veus dels seus companys que la
criden, na Isabeleta surt corrents i desapareix per l’esquerra.)
JOANOT: Ei, Isabeleta, no hi vagis…!
PASQUALOT: Calla, calla, que no et sentirà! Aquesta al·lota és massa tossuda!
REBECA: Massa cap de suro, diria jo!

(De sobte, es queden tots en silenci.)
EL VELL ANDREU: Xissst! Pareix que ha passat
un àngel.
(Aleshores, es veu al fons una gran llum que
els il·lumina. S’acosta a ells a poc a poc
i, al centre, s’albira un Àngel.)
ÀNGEL: (Ve cantant.) «Iubilate deo
omnis terra
servite domino
in laetitia».
(S’acosta als pastors.) Eh, pastors! Vénc a donar-vos una
gran notícia… Cantau i ballau, perquè
avui és una gran nit!
PASQUALOT: Pot ser una broma de na Isabeleta?
REBECA: (L’empeny.) Però que esburbat que ets,
Pasqualot! No veus que és un àngel de veritat?
JOANOT: Però, i si fos un fantasma?
ÀNGEL: (Se’ls mira un poc molest.) Però, tenc jo aspecte de fantasma?
(Els pastors fan cara de no saber molt bé si dir que sí o dir que
no. L’Àngel somriu.) Va, no tengueu por, que vénc a donar-vos la
millor notícia de la vostra vida.
EL VELL ANDREU: Era cert el que deia na Isabeleta! Avui, la nit estava plena de riure…
ÀNGEL: Mirau el que vénc a dir-vos: (No se’n recorda molt bé. Cerca a
la màniga i llegeix un paperet.) «Glòria a Déu al Cel i a la Terra,
pau als homes i les dones de bona voluntat!» (Se l’amaga.) És
a dir, que avui ha nascut un salvador, el Rei de Reis!!… (Mira
els pastors, que s’han quedat bocabadats, sense entendre res.)
Vénga, que ha vengut al món tot l’amor que us feia falta…
EL VELL ANDREU: (S’agenolla i es lleva la vella gorra de pell que li cobreix el cap.)
Senyor, quina cosa més gran!
JOANOT: I on és, i així anirem a veure’l?
ÀNGEL: A Betlem de Judea.
REBECA: Això és aquí a prop! Vénga (S’aixeca, arreplegant el seu sarró i
s’abriga amb una flassada.) Jo li duré aquesta llet que acab de
munyir!
JOANOT: I jo, el formatge.
RAQUEL: Ui!, idò jo li vull regalar…, no sé… (Mira al voltant.) Ah, sí!, la
mantega que em va donar ma mare per al berenar de demà…
PASQUALOT: Idò jo…, aquest tros de llana, de les ovelles que vaig tondre
ahir…

Lectura 1
(Es disposen tots a partir.)

JOANOT: (Mira n’Andreu, que s’ha quedat amb la boca oberta contem-
plant l’Àngel.) Escolta, Andreu, tu, amb el gaiato, no sé si podràs
venir… Tenim tanta pressa…
REBECA: A més, pots quedar-te per avisar na Isabeleta… (Mira l’Àngel,
que els observa en silenci.) Perquè, imagín que el «senyor Àn-
gel» haurà d’anar a avisar altres persones…
JOANOT: Ai, aquesta Isabeleta, sempre tan esburbada!
EL VELL ANDREU: Jo esperaré na Isabeleta, no patiu…
(Tots se’n van. Només queden n’Andreu i l’Àngel, mirant com se’n van.
A poc a poc es fa fosc.)

ESCENA SEGONA
(Torna la llum, hi ha n’Andreu i na Isabeleta. L’Àngel ha desaparegut.)

ISABELETA: (Amb la flauta a la mà.) I dius, Andreu, que és a Betlem?
EL VELL ANDREU: Això va dir l’àngel, i se n’han anat tots cap allà.
ISABELETA: Idò nosaltres també hi anirem… Ai, si no hagués estat tan trona-
da d’anar cercant flautes en una nit tan important! Hauria estat
preparada a temps!
EL VELL ANDREU: Però Isabeleta, la música també és important!
ISABELETA: Que no tenc consol, Andreu, ja ho diu ma mare.
(Ajuda el vell a aixecar-se.) Vénga, que es fa tard…
EL VELL ANDREU: No, vés-hi tu. Jo som massa lent… Et faria no-
sa…
ISABELETA: (Donant-li el gaiato.) Au, Andreu, no diguis ani-
malades… Que et deixi jo aquí? Ni pensar-ho!
Tu no et quedes sense veure la glòria que ens
ha vengut!
EL VELL ANDREU: D’acord, anem-hi. (Agafant el gaiato i el braç
de na Isabeleta.) Però potser arribarem massa
tard.
ISABELETA: No farem tard, no…
(Caminen lentament cap a la dreta i fan mutis.)
ESCENA TERCERA
(Surten caminant per l’esquerra. A la dreta es veu un Pagès tirant d’un bou.)
PAGÈS: (Pega al bou amb una vara.) Anem, Talòs, de pressa! No veus
que s’ha fet de nit i no he duit oli per a la llàntia…? (Veu els dos
caminants.) Eh! Duis oli?
ISABELETA: (Mirant la seva llàntia.) Molt poc. Però serveix per il·luminar tres
persones i un bou… Cap a on camines?
PAGÈS: A Betlem, a vendre aquest bou inútil…
EL VELL ANDREU: Idò deu fer bona companyia…
ISABELETA: Escolta, podria pujar el meu vell amic Andreu al teu bou? Està
cansat, ja no té massa força a les cames…
PAGÈS: Que pugi, però a l’entrada de Betlem haurà de baixar. I digues, per
què anau vosaltres, a aquestes hores de la nit, cap a aquell poble
de ramaders pobres i morts de fam?
EL VELL ANDREU: (Enfilat al llom del bou.) A veure una gran meravella!
PAGÈS: Ah! Sí? Idò em pots dir quina meravella és aquesta que pot
passar a Betlem i en una nit tan freda…

Lectura 1
(Segueixen caminant i es perden per la dreta. Es fa fosc. Quan torna la llum, surten per
l’esquerra. A la dreta, es veu un Soldat d’Herodes, que els atura el pas amb la llança.)
SOLDAT: Alto! Alto en nom del rei Herodes!
(Els tres s’aturen esglaiats.)
SOLDAT: Teniu un permís per anar de nit per aquests camins?
ISABELETA: (Enfadadíssima.) No senyor, no tenim permís de res… Però te-
nim molta pressa!
SOLDAT: Haureu de pagar l’impost o anireu a la presó!
ISABELETA: Escolti vostè!
EL VELL ANDREU: Xissst! Calla, nina, calla, que ens farem entendre… (Al Soldat.)
Ja coneixem les ordres d’Herodes, però, mira, soldat, hem d’ar-
ribar a Betlem, perquè…
ISABELETA: Perquè ha passat una cosa molt important.
(El Soldat es queda confós i mira interrogant el Pagès. Ell es toca la templa, donant a
entendre amb el gest que estan sonats.)
EL VELL ANDREU: Veuràs, fill, necessitam arribar-hi per veure la meravella més
gran… Ha nascut l’amor a Betlem!
SOLDAT: Això és de veres?
ISABELETA: Tan cert com que aquella estrella brilla. (Assenyala el cel.)
SOLDAT: (Mira en direcció a l’estrella.) I tant que brilla!… (Dubta un mo-
ment.) Mira, nina… En tot el temps que he fet feina de soldat,
ningú m’ha dit coses tan rares… He vist molts de bandits i molta
gent que prometia doblers i suborns a canvi de deixar-los passar
el contraban… Però ningú m’ha oferit amor a canvi de no res…
He d’anar a veure aquesta meravella…
PAGÈS: Però, i la teva feina?
SOLDAT: Ja és hora de deixar que algú prengui el relleu! I, a més, complesc
un gran servei: protegir els vassalls del rei… (Es posen en
marxa.) No sabeu la quantitat de bandits que hi ha pels voltants!
Ah! Però abans he d’agafar la meva mula, que és l’únic que tenc
per venir a la feina. (Va cap al costat dret, en primer pla, i treu
una mula petita. Tots es posen a caminar.)
PAGÈS: (Parlant amb ell mateix.) Un soldat d’Herodes que no ens posa
multa i damunt ens protegeix! Aquesta nit ocorren vertaderes
meravelles! Jo vull veure també aquest infant de qui parlen.
(Se’n van per la dreta i es fa fosc.)

(Quan es fa la llum, es veu un portal de Betlem, amb sant Josep, Maria i l’infant.
Al voltant hi són tots els pastors i l’Àngel, cantant: «Alleluia, alleluia in laetitia/
alleluia, alleluia in laetitia». Arriben per l’esquerra na Isabeleta, el Pagès,
el Soldat tirant de la mula i n’Andreu damunt del bou. Queden en silenci,
adorant l’infant. Els pastors saluden els nouvinguts.)
JOANOT: Isabeleta! Per fi! Crèiem que no arribaries…
ISABELETA: Hem tengut sort, ens han ajudat… (Mira
els regals que han duit els seus amics.) Oh!
Nosaltres no li hem duit res…
MARIA: (A Josep.) Ai, Josep! Se’ns morirà de fred…
No tenim res amb què encalentir-lo…
JOSEP: (Agafa un peuet de l’infant, li dóna un poc del seu alè.) Vegem
si així entra en calor…
PAGÈS: Senyors, el meu bou té bons morros per donar alè a aquest
infant. Deixau que entri a l’estable, que així l’encalentirà… Au,
Talòs.
SOLDAT: I la meva mula també sap esbufegar suaument per encalentir-lo.
(Els dos animals passen dins del portal.)
MARIA: Mil gràcies, amics… Ja reviscola! Ho veis?
EL VELL ANDREU: I que guapo que és!
ISABELETA: Has vist, Andreu, quin somriure de pau té aquest infant?
Fixa’t que…, no sé, però em vénen ganes de ballar…
REBECA: Isabeleta, per favor! És que mai seràs una nina seriosa?
ÀNGEL: (Que ho sent tot.) Idò a mi també em vénen ganes de
ballar.
JOANOT: Però, senyor Àngel…
EL VELL ANDREU: Tens la flauta, Isabeleta?
ISABELETA: (La treu del sarró.) Pren (La hi dóna a n’Andreu.)
ÀNGEL: Toca, Andreu, toca, perquè l’infant rigui…
ISABELETA: Toca, Andreu, toca, que és la nit que més brilla…
(N’Andreu toca alguna nadala. L’Àngel agafa de la cintura na Isabeleta
i tots dos ballen. A poc a poc s’uneixen al ball tots els pastors,
el pagès, el soldat… i fins i tot Maria i Josep es mouen al ritme
de la música, contemplant l’infant.)
JOSEP: Mira, Maria, mira l’infant!
MARIA: Riu, Josep, fixa’t com riu!
(Baixa el teló.)

Preparació de la representació
ELEMENTS DE L’ESCENOGRAFIA
REPARTIMENT DE PAPERS
Hi ha molts de personatges; per tant, el repartiment pot ampliar el nombre de participants amb els
de papers resultarà fàcil. En qualsevol cas, es pastors i altres personatges que van a Betlem.
VESTUARI I DECORATS
VESTUARI DECORAT I ELEMENTS NECESSARIS

Els vestits són humils, excepte el de l’àngel, que El decorat representarà la nit. El fons ha de ser
pot dur algun detall ostentós. fosc i amb estrelles pintades. Podeu utilitzar una
gran cartolina de color blau marí o negre. També
t Rebeca, Pasqualot, Raquel, Joanot, Isabele-
hi haurà una estrella major que les altres i que
ta, el vell Andreu: duen vestit típic de pastors.
brilli. A un costat, apareixerà el portal de Betlem.
Els al·lots, calçons foscs amb els camals un
Podeu utilitzar cartó per fer-lo. Davall del portal
poc arromangats (poden dur en els baixos dels
es troben Maria, Josep i l’infant. En el centre del
calçons cotó en pèl aferrat, imitant pell), cami-
mural hi haurà la figura del castell d’Herodes re-
sa un poc esqueixada i guardapits fosc. Duran
tallada (podeu construir-lo amb cartó pedra).
sarró, que poden decorar també amb cotó en
pèl, com si fos pell. Les al·lotes duran falda Altres objectes necessaris per a la representació
i guardapit del mateix color. Tots aniran amb són els següents: un retall de paper per a l’àngel;
sabates de cordons. una foguera de paper xarol; una barra de man-
tega; un tros de llana (o una pell de xot amb la
t Pagès: haurà de dur boina, faixa i esparde-
llana); una flauta; un gaiato; una vara; una llàntia
nyes. A la mà du una vara.
d’oli (que podeu fer amb un flascó de vidre buit,
t Bou i mula: vestits d’un sol color. En el cas del ficant-hi un ciri o una llanterna i penjant-lo del
bou, marró fosc, i en el cas de la mula, gris braç amb una corda); una llança (amb cartolina)
fosc. Duran una diadema amb les orelles afer- i uns sarrons.
rades, que podeu fer de cartolina o de goma
EVA del mateix color que el vestit. Els morros IL·LUMINACIÓ I MÚSICA
es retallen en cartolina i se subjecten al cap Il·luminació: tota l’acció transcorr de nit. La llum
amb una goma elàstica. serà tènue, amb alguns centelleigs o focus direc-
t Soldat: durà un vestit el més semblant pos- tes quan s’acosten al portal o apareix un perso-
sible a un uniforme militar romà i una llança. natge nou en escena. Al costat de l’estrella gran
t Maria: túnica d’un color clar, pàl·lid. Poden podria haver-hi un focus de llum constant.
fer-la pintant una tela usada. Música: l’ideal en aquest cas és utilitzar nadales
t Josep: calçons d’un sol color, túnica fosca i populars, amb lletra o només la versió instrumen-
barba pintada o feta de cartolina amb cotó en tal. Per exemple, es pot emprar Adeste fideles en
pèl aferrat. Pot subjectar una vara amb la mà. llatí o Santa nit.
t Infant: pot ser un ninot embolicat a un bolquer
o una cosa semblant.

El banquet del Sol, la Lluna
i el Vent
(Adaptació d’un conte tradicional de l’Índia recreat per María José Molina.)
PERSONATGES
tNARRADOR tUNIVERS
tESTRELLA tSOL
tLLUNA tVENT
tLLAMP t(RUP D’ASTRES
tTRO tACTORS
tPARELLA D’ENAMORATS
ESCENA PRIMERA
(L’acció es desenvolupa a un banquet. El Sol, la Lluna, el Vent, el Tro i el Llamp estan

asseguts a terra, damunt de coixins, a la manera oriental.)
NARRADOR: Un dia, el Sol, la Lluna i el Vent varen anar a dinar amb els seus
concos, el Tro i el Llamp. Sa mare, una de les estrelles més llu-
ents del firmament, va esperar tota sola la seva tornada.
TRO: (Oferint al Sol una safata plena de peces de fruita que li du un
servent.) Ten, nebot Sol, que aquestes fruites són boníssimes.
Serveix-te’n.
SOL: (Menjant-s’ho tot de bon grat.) Gràcies, conco, és ver.
TRO: (Fa el mateix amb la seva neboda, la Lluna.) Jas, Lluna, ser-
veix-te’n.
LLUNA: Gràcies, conco. (N’agafa. S’adreça al públic i li diu en veu més
baixa:) En guardaré unes quantes per a ma mare, que s’ha que-
dat tota sola. (S’amaga algunes peces de fruita a una màniga.)
LLAMP: (Ofereix una altra safata al Vent.) Tasta aquests aliments, nebot
Vent, i ja veuràs que bons que són.
VENT: (Els tasta.) Mmmm, és veritat. Aquest plat és deliciós. Dóna-
me’n una miqueta més. (Se’n torna a servir amb golafreria.)

Lectura 2
LLAMP: (Ofereix la safata a la Lluna.) Has tastat aquest plat, neboda Llu-
na? Ja veuràs com és d’exquisit.
LLUNA: (Agafa un poc de menjar de la safata, amb delicadesa.) Que bo
que és! (S’adreça al públic en veu més baixa:) N’he d’agafar un
poc per a ma mare, perquè ho tasti.
NARRADOR: I així, la Lluna va anar guardant un poc de cada plat per dur-ho
a sa mare, l’Estrella, perquè ho pogués tastar tot. Quan varen
tornar a ca seva, l’Estrella, sa mare, els esperava.
ESCENA SEGONA
ESTRELLA: Què m’heu duit del banquet?

SOL: (Amb menyspreu.) Jo no he duit res. La invitació era per a mi,
no per a tu, mare.
VENT: (De mala manera.) Jo tampoc t’he duit res. Com vols que guar-
dàs res per a tu, si a penes n’hi havia prou per a mi?
LLUNA: (Alegrement.) Du un plat, ma mare, i et posaré tot el que t’he
duit…
ESTRELLA: (Se’n va i torna amb un plat.) Aquí el tens, filla.
LLUNA: (Va traient els aliments de les mànigues i els anomena un per
un.) T’he duit fruita i uns plats deliciosos. Mira: un pastís de mel,
xot…
UNIVERS: (Apareix amb gran estrèpit acompanyat d’un Grup d’astres. Si

és possible, posau un efecte musical. Els altres personatges fan
gests de temor. Es dirigeix al Sol.) Com que no t’has recordat de
ma mare en el banquet i només has pensat en tu, seràs castigat.
SOL: (Orgullós.) Què pots fer-me a mi, que som l’astre més fort?
UNIVERS: Això mateix. Seràs tan fort que, quan sortiràs, els teus raigs ho
abrasaran tot, la gent es protegirà de tu i mai et miraran de cara.

CANÇÓ DEL SOL: Jo som l’astre Sol,
mira quina resplendor.
Quan surt, els raigs
ho tenyeixen tot de vermell.
Quan som al ple,
t’ofegues de calor.
Protegeix-te bé la pell
o amaga’t del Sol.
(Mentre el Sol canta o recita, els altres astres
es giren i queden quiets en semicercle, d’esquena
al públic, amb els braços als costats, i apareixen
els Actors que travessen l’escenari de dreta
a esquerra, tapant-se el cap amb capells, protegint-se
amb para-sols, posant-se ulleres fosques. Acabada
la cançó, fan mutis per l’esquerra.)
NARRADOR: Des d’aquell dia, tothom s’ha de protegir del Sol. (Els astres es
giren d’esquena al Sol.)
UNIVERS: (Passant el braç per les espatles de la seva esposa, l’Estrella, i
adreçant-se al Vent.) Tu també t’has oblidat de ta mare. D’avui
endavant tendràs tanta força que arrancaràs els arbres de soca-
rel i la gent es protegirà de tu perquè seràs molt molest. (Els
astres es giren.)
CANÇÓ DEL VENT: Som el Vent i bufant
arrosseg capells,
els papers faig volar,
les faldes aixec sempre
i els cabells solc enredar.
Ben fort has d’agafar-te
si no et vols enlairar.
(Ara, d’esquerra a dreta, els Actors tornen a entrar ballant al so de la cançó del Vent,
fent voltes per simular l’aire, segons indiquen les accions de la cançó.)
NARRADOR: I des d’aquell dia, el Vent sempre resulta desagradable.

Lectura 2
UNIVERS: (Parlant a la Lluna.) Com que tu has estat bona, d’ara endavant
seràs l’astre més dolç, i emparant-se en la teva claror, la gent es
dirà paraules d’amor.
ESTRELLA: Seràs inspiració de poetes i il·luminaràs els camps quan el Sol
s’hagi amagat.
(Els astres es giren. Seria ideal fer un joc de llums, enfosquir
l’escenari i utilitzar un focus per representar la Lluna.
Apareix una parella d’enamorats, que s’agafen de la cintura
i miren embadalits i somrients cap a la Lluna. Els altres
Actors fan mutis.)
CANÇÓ DE LA LLUNA: Som la dolça Lluna
que solca el cel.
La meva claror de plata
guia els viatgers.
Faig llum als camps
i brill en els cabells
de milers d’amants.
Els poetes, en mil versos,
descriuen els meus encants.
NARRADOR: Ningú va qüestionar la decisió de l’Univers, que vetla per l’har-
monia del Cosmos. I de llavors ençà, la Lluna regna al cel cada
nit i els éssers humans lloen la seva bellesa.
(L’escenari s’enfosqueix del tot i s’encén el llum perquè surtin a escena tots els
personatges i saludin el públic.)

d’enamorats. La resta d’alumnes es poden inte-
En aquesta obra hi ha vuit personatges individu- grar en el grup d’Astres o bé en el dels Actors, les
als: el Narrador, l’Estrella, el Sol, la Lluna, el Vent, persones que pateixen l’acció del Sol i el Vent i
el Tro, el Llamp i l’Univers, a més d’una Parella admiren la Lluna.
VESTUARI I DECORATS

Els personatges es caracteritzaran de la manera Tot l’escenari ha d’estar dominat pel color blau
següent: intens. Disposau en el fons una superfície blava
t Narrador: pot vestir de manera normal. amb cortines o amb paper, i aferrau-hi multitud
d’estrelles, cometes, algun planeta, etc.
t Estrella: vestirà tota de blanc i durà una diade-
ma de cartó en forma d’estrella. Col·locau a l’escenari un o diversos coixins de
color groc i taronja, que seran el seient del Sol.
t Sol: anirà tot vestit de groc i amb una diadema També servirà un tamboret cobert amb teles dels
de cartó que simuli els raigs solars. mateixos colors.
t Lluna: anirà tota vestida de blanc i amb una A un racó de l’escenari, en alt i a prop del fons,
diadema de cartó en forma de mitja lluna. col·locau una làmina de fusta fina damunt la qual
t Vent: pot dur una túnica blanca amb algunes haureu fet un forat amb forma de lluna. Cobriu el
fulles aferrades que recorden el moviment que buit amb paper vegetal i col·locau-hi un focus de
el vent exerceix en els arbres. També se li po- llum per darrere. També, si ho preferiu, podeu
den aferrar tires de cartolina ondulades en el preparar un seient ben alt per a la Lluna, sem-
cap. blant al del Sol, i posar il·luminació per darrere
t Tro: anirà vestit de gris amb una diadema de del nin o la nina que faci de Lluna.
cartó en forma de nigul fosc, de tempesta. També pot ser interessant tenir un ventilador
t Llamp: anirà vestit de blanc o groc clar, amb gran per al moment en què el vent bufa i molesta
una diadema de cartó en forma de llamp. els Actors.
t Univers: durà una túnica llarga de color blau IL·LUMINACIÓ I MÚSICA
fosc i un capell del mateix color.
Il·luminació: hi ha dos punts damunt l’escenari
t Parella d’enamorats: poden dur vestits nor- que necessitaran llum intensa en diferents mo-
mals. ments. Per una banda, la zona on es disposi el
t Astres: aniran vestits d’un sol color que repre- seient del Sol, perquè aquest aparegui il·luminat
senti un astre concret (de vermell, Mart; de ta- des del terra i per darrere quan parli; per l’altra,
ronja, Júpiter…). També poden dur diademes el panell de la lluna.
en forma de planeta, meteorit, cometa… També seria interessant disposar d’un focus ori-
t Actors: poden vestir de manera normal, i han entable per il·luminar els actors en el moment en
de dur capells, ulleres de sol, ventalls, para- què el Sol els molesta.
sols, bufandes, abrics…, és a dir, els objectes Música: els infant poden interpretar amb instru-
necessaris per protegir-se del Sol o del Vent, ments la música que acompanyarà les cançons.
segons correspongui.

Lectura 3
Els contenautes
(Adaptació d’una obra d’Ana García Castellano.)
PERSONATGES
tBRUIXA VIRTUAL tPARE D’EN GRETEL

tLLUC tMARE D’EN GRETEL
tCAROLA tMARE DE NA CAROLA I EN LLUC
tGRETEL
ESCENA PRIMERA
(L’escenari a les fosques. De sobte, un focus il·lumina una bruixa,

que surt davant de tot i s’adreça al públic.)
BRUIXA VIRTUAL: Hola, infants, hola… Potser no em co-
neixeu… Sí? (Es posa la mà a l’orella
per escoltar les respostes del públic.)
Ah! Així que sabeu que som una brui-
xa… Què? Qui ha dit que les bruixes
no existim? Ah, no? Idò us enganen…
Jo som la Bruixa Virtual! Què? Ja no
es creu ningú que anam pel món fent
pocions secretes i viatjant en grane-
ra, eh? (Amb un riure molt estrident.)
Ha, ha, ha!
Idò és cert… Ja no feim encantaments amb pocions, sinó amb
programes d’ordinador! Ha, ha, ha! (Assenyala cap a un costat
de l’escenari i s’il·lumina una taula amb un ordinador.) I és ver
que ja no viatjam en granera, sinó… en el ratolí de l’ordina-
doooooooor! (Treu del davantal un ratolí d’ordinador.) Ha, ha, ha
(Seu davant de l’ordinador.)
Ratolinet virtual! Du’m on faci mal…!!!
(Boten espires i es fa fosc. Quan torna la llum, es veu l’habitació de na Carola i en
Lluc, que són davant de l’ordinador. Na Carola mou el ratolí i en Lluc l’observa.)
LLUC: És boníssim aquest joc! Qui te l’ha donat?
CAROLA: (Abstreta en la pantalla.) Ningú, l’he trobat a Internet… Es diu
Els contenautes.
LLUC: Els contenautes… Idò és boníssim.
CAROLA: Veritat que sí? Fixa’t, pots canviar els contes, veus?
LLUC: Sí, a veure… (Llegint a la pantalla.) Padrina de na Caputxeta…
Casella 1: aprèn autodefensa. Casella 2: es juga als escacs la
senalla de na Caputxeta. Casella 3: se’n va de vacacions amb el
llop… Aquesta, aquesta! Pica a la casella 3.

CAROLA: Xissst! Espera! Mira!
LLUC: A veure?
CAROLA: (Llegint a la pantalla.) Missatge de
la Bruixa Virtual.
LLUC: (Llegint també.) Si vols ser tu…
(S’escolta la veu de la Bruixa Virtual pels altaveus.)
BRUIXA VIRTUAL: … el protagonista dels contes, se-
gueix les meves instruccions i fes
un clic on jo vulgui… Ha, ha, ha!
CAROLA: (S’atura.) Escolta, Lluc, no serà
perillós?
LLUC: (Burlant-se d’ella.) Perillós? (Mou les
espatles.) Per què?
CAROLA: No sé. A veure si ens ficam a una
d’aquestes cadenes prohibides.
LLUC: Bah! Tu veus moltes pel·lícules,
Carola.
CAROLA: És que aquí hi ha un avís de «Via desconeguda d’Internet»…
Ningú sap qui hi ha darrere d’aquest programa… Realment pot
ser una cosa perillosa…
LLUC: A quin sant? Fes clic en el «sí».
CAROLA: D’acord. (Polsa el ratolí. S’escolta la veu de la Bruixa Virtual pels
altaveus de l’ordinador.)
BRUIXA VIRTUAL: Benvinguts al món dels contes virtuals, petits contenautes…
Quin conte preferiu?
CAROLA: (Espantada.) Bé, ja està. Aquí tanc…
LLUC: Uep, Carola! Triam un conte…
CAROLA: (Llegeix les propostes de l’ordinador.) Blancaneu, na Ventafocs…
LLUC: Brr!
CAROLA: Els tres porquets…
LLUC: Quin avorriment!
CAROLA: La caseta de xocolata… Escolta, idò podríem anar a aquest!
LLUC: Quina estupidesa! Jo en vull un de dinosaures!
CAROLA: (Manejant el ratolí, sense deixar de mirar la pantalla.) Idò no,
de dinosaures no hi ha res… Escolta, per què no ho deixam
aquí?
LLUC: Però que poruga que t’has fet, tu! (Li lleva el ratolí.)
CAROLA: Eh, Lluc, estigues quiet!

Lectura 3
LLUC: Si és que ets una pesada… Au, anam a La caseta de xocolata…

(Fa clic amb el ratolí de l’ordinador. Hi ha un curtcircuit, surt un
llum fort de la pantalla i se sent la veu de la Bruixa Virtual pels
altaveus.)
BRUIXA VIRTUAL: Benvinguts, pobres infants estúpids! Benvinguts al món de La
caseta de xocolata ! Ha, ha, ha!
CAROLA: (Asseguda davant de l’ordinador, amb el ratolí a la mà.) Lluc!
Lluuuuuuuuc! On ets?
(Fosc total. Quan torna la llum, apareix en escena, en primer pla, un paisatge de bosc
i una cabanya de llenyaters petita. A la porta de la cabanya, la Mare s’acomiada del
Pare i dels dos fills que se’n van al bosc. El fill és en Lluc.)
MARE: (Els besa amb molta pena, com si s’acomiadàs d’ells per sem-
pre.) Adéu, fills, anau molt alerta.
PARE: No patesquis, dona, que van amb mi.
GRETEL: Sí, mamà, ja veuràs com tornarem amb llenya i també trobarem
alguna cosa per menjar. (Es dirigeix a en Lluc.) Veritat, Hansel,
que ajudarem molt mon pare?
LLUC: (Sense saber què dir.) Ss… sí… (A part.) Uep, que cursi. (A na
Gretel.) I no em diguis Hansel, que nom Lluc!
GRETEL: (Divertida.) Quines coses més rares dius, Hansel!
PARE: (Cridant-los.) Hansel, Gretel! Deixau de perdre el temps i co-
mençau a caminar… En marxa!
LLUC: Ui, ui, ui! Això fa olor de socarrim…!
(Els infants es giren cap a sa Mare i li diuen adéu amb la mà. Sa Mare entra a la casa
plorant.)
LLUC: (Mirant cap al cel, crida cercant ajuda.) Carola! Carola! Em sents?
(S’il·lumina, a un costat de l’escena, la taula de l’habitació de na Carola, que manipu-
la desesperadament el seu ordinador.)
CAROLA: Lluc, Lluc! Déu meu! En quin embolic t’has ficat.
(Fosc.)
(En fer-se la llum, es veu el bosc, per on continuen caminant el Pare, en Hansel i na
Gretel.)
GRETEL: Pare, ja fa hores que caminam… On anam?
PARE: Tu calla i camina, filla.
LLUC: Ui, ui, ui…! Que jo ja sé el que passa en el conte! Que ara ens
deixa tirats aquí! (A na Gretel.) Eh, tu, Gretel… No et separis de
ton pare, perquè ens vol abandonar al bosc…
GRETEL: (Collint flors, tota abstreta.) Quines barbaritats que dius, Hansel!
LLUC: I torna-li amb en Hansel! Que nom Lluc!

PARE: Mirau, fills, esperau-me aquí, que vaig a veure si trob el camí per
seguir… (Se’n va cap a l’esquerra.)
CAROLA: (Cridant a l’ordinador.) No, Lluc, no t’hi quedis! A veure, casella
1: es queden tots sols. No! Casella 2: apareix un conill. Quina
animalada! Casella 3: segueix el Pare. Vénga! Sí!
LLUC: (Desconfiant.) Sí, sí… Jo no me’n fii un pèl. Eh, espera, que
vénc amb tu! (Intenta seguir el Pare.)
CAROLA: Això és! Seguiu el pare.
GRETEL: (Asseguda devora del camí, reté el seu germà pels calçons.) Han-
sel, però si ens ha dit que l’esperem. Vine i queda’t amb mi…
PARE: (Mira en Lluc.) He dit que et quedis amb la teva germana!
GRETEL: És que em fa por quedar-me tota sola.
CAROLA: Ai, quina nina més beneita! (Insisteix a l’ordinador.) Casella 3…
LLUC: (Es gira cap a na Gretel.) Idò au, vine amb mi. Jo no em qued
aquí… Vénga, anem amb ton pare. (Però mira cap a on se n’ha
anat i ja no el veu.) Ho veus? Ja ens ha abandonat… Per què en
els contes sou tan aturats?
(S’escolta pels altaveus un so d’ordinador, com el que avisa que has comès un error,
i, tot seguit, la veu de la Bruixa Virtual.)
BRUIXA VIRTUAL: Ha, ha, ha! Has perdut la teva primera oportunitat, al·lot… No-
més et queden tres possibilitats…
CAROLA: Oh, no! Ha fet cas a la germana! Ara he d’indicar-li el camí de
tornada…
LLUC: No patesquis, intentaré tornar… A veure…
CAROLA: Casella 1: camí de la dreta, a casa.
Casella 2: a l’esquerra, a la caseta de
xocolata!
LLUC: Potser és a la dreta?
CAROLA: Sí! (Prem el botó.)
GRETEL: No!, a l’esquerra.
LLUC: Tu creus?
CAROLA: (Desolada.) Directes a la case-
ta de xocolata!
GRETEL: Mira, si hi ha llum!
BRUIXA VIRTUAL: Ningú em pot vèncer! On puc
faig el mal! Heu perdut la se-
gona oportunitat! Ha, ha, ha!
CAROLA: Oh, no!

Lectura 3
(Caminen i arriben fins una caseta de xocolata, tal com la descriu el conte dels
germans Grimm. A la porta els espera la Bruixa Virtual.)
BRUIXA VIRTUAL: Passau, passau, infants, que jo us ajudaré.
GRETEL: Que amable que és aquesta senyora!
LLUC: Idò jo no me’n fii un pèl…
CAROLA: No! No hi entreu. (Mirant la pantalla.) Casella 3: se’n van pel
caminet de darrere.
LLUC: No, Gretel, no entrem. Millor ens n’anam pel caminet de darre-
re…
(Però na Gretel, sense fer-li cas, entra a la casa.)
LLUC: Eh, Gretel! No puc deixar-te tota sola! (En Lluc la segueix.)
Aquesta nina pareix beneita. Ens ficarà en un altre embolic.
BRUIXA VIRTUAL: Ja heu perdut la tercera oportunitat! Sempre venç la Bruixa Vir-
tual!
CAROLA: Ai, Gretel, filla, ets un desastre!
LLUC: Però Gretel, filla, ets un desastre (La segueix.)
(Quan entren, la Bruixa Virtual fica en Lluc a una gàbia.)
BRUIXA VIRTUAL: Ha, ha, ha! Aquí estaràs molt bé… Només he d’esperar que
t’engreixis, per cuinar-te a la meva olla gran… (A NA GRETEL.) I
tu, nina, posa’t a escurar ara mateix si no vols que em mengi el
teu germà sense donar-li temps per engreixar-se.
GRETEL: (Plorant desconsolada.) Oooooh! Qui m’havia de dir que em
podria passar això a mi!
LLUC: Idò, filla, si això ho saben fins i tot a l’escola infantil… (Mirant al
cel.) Carola, em sents? Treu-me d’aquí, per favor…
GRETEL: (Agranant, sense deixar de plorar.) Qui ens ha d’ajudar ara? Qui?
(Apareix la Bruixa Virtual en escena.)
BRUIXA VIRTUAL: Au, vénga, mostra’m el teu bracet, a veure si ja t’has engreixat…
CAROLA: (Sempre llegint les propostes del videojoc a la pantalla.) Li
mostra… Una llonganissa… No! A veure, a veure… Un os de
pollastre! Això és! Sí.
LLUC: (Treu un os de pollastre, i l’hi dóna a tocar a la bruixa.) Uf!
Encara sort que he trobat per aquí aquest os de pollastre. Qui el
deu haver deixat aquí?
BRUIXA VIRTUAL: Encara estàs molt prim! Massa prim! (Se’n va.)
LLUC: Ai, Déu meu, que aquesta Bruixa Virtual em farà miques virtuals!
(Crida na Gretel.) Xissst! Gretel! Vine.
GRETEL: (S’acosta.) Digues, Hansel. No et preocupis, segur que prest ve
mon pare i ens treu d’aquí.

LLUC: No vas bé, sembla que no coneguis el conte…
GRETEL: Què?
LLUC: Deixa-ho, no em facis cas. Escolta, has de trobar
les claus de la bruixa.
GRETEL: Ah! Però això és quasi impossible…
LLUC: D’això res. Se suposa que tu les trobes i em treus
d’aquí i tires la bruixa a l’olla amb aigua bullent,
d’acord?
GRETEL: Però això és una barbaritat!
LLUC: Idò és com ho conten. A veure, on se t’acut que
poden ser les claus?
CAROLA: (Fent clic amb el ratolí de l’ordinador .) Les
claus… On ha deixat la bruixa les claus de la
gàbia? Casella 1: al mostrador… No! Casella 2:
davall del matalàs… Tampoc!
LLUC: (Parla per a ell mateix per tota la gàbia.) On són
les claus? On les deu haver guardades?
CAROLA: On deuen ser? Casella 3: al braser! Tampoc! Ai,
Déu meu, se’ls acaba el temps de joc! La bruixa
se’l menjarà! És horrible!
GRETEL: (Cercant al mostrador, i després davall del mata-
làs.) Idò no, aquí no hi són…
BRUIXA VIRTUAL: Bé, bé, idò si no s’ha engreixat prou, me’l men-
jaré tal com està… Ha, ha, ha! Que avui tenc jo
moltes ganes d’infant estofat amb verduretes…
LLUC: Vénga, Gretel, per l’amor de Déu, cerca les
claus…
CAROLA: Casella 4: al davantal! Això és, penjades del da-
vantal! Com que s’hi veu tan poc, les hi podeu
llevar sense que se n’adoni…
GRETEL: (Recordant, de sobte.) Sí, és clar! Si les du pen-
jades del davantal!
LLUC: Això és! Les du penjades del davantal! Ets genial,
germaneta!
GRETEL I CAROLA: Gràcies.
GRETEL: No em veurà quan les hi prengui?
LLUC: No! És molt curta de vista, recorda-te’n.

Lectura 3
GRETEL: Idò allà vaig. (S’acosta a la bruixa, que acaba d’entrar. Va per
darrere amb unes tisores, i li talla el cordó del qual pengen unes
claus enormes. Les agafa i obri la gàbia. Surt en Lluc tot content.)
BRUIXA VIRTUAL: Eh? Però què feis, vosaltres?
GRETEL: No res, miri, vull ajudar-la perquè toqui els bracets del meu ger-
mà. Véngui, véngui, que la hi duré…
CAROLA: Bravo! No ets tan betzol, Gretel!
LLUC: (A l’orella de na Gretel.) Bravo! No ets tan betzol, Gretel! (Li fa
una besada.) I ara, queda la pitjor part…
GRETEL: (En veu baixa, al seu germà.) Si hem d’empènyer-la a l’olla,
l’empenyem i en paus… (Du la bruixa cap a l’olla. En Lluc les
segueix anant molt alerta.) Senyora Bruixa, què li pareix si abans
comprovam si ja està el foc al seu punt?
BRUIXA VIRTUAL: Ai, però quina nina més beneita, que tot ho ha de demanar…!
CAROLA: Casella 1: la Bruixa els descobreix… No, vigilau, que se n’ado-
narà!
LLUC: (En veu baixa, a la seva ger-
mana.) Vés tu davant, així no
em veurà a mi…
(Na Gretel s’acosta a la bruixa per ajudar-la a
aproximar-se a l’olla.)
CAROLA: Això és! Ara, casella 2: l’em-
penyen a l’olla.
(En Lluc s’hi acosta. Entre els dos empenyen la
bruixa, que cau dins de l’olla cridant.)
BRUIXA VIRTUAL: Aaaaaaah!
(Na Gretel i en Lluc aguaiten cap a dins des de la
vorera de l’olla.)
GRETEL: Ha desaparegut!
LLUC: ÉS Clar, era una Bruixa Virtual!
GRETEL: No diguis paraulotes!
LLUC: Vull dir que no era de veres, que mai va existir…
GRETEL: Que espavilat que ets, Hansel!
LLUC: I torna-hi amb Hansel! Bé, tant és, au, anem-nos-en.
CAROLA: No! Ara heu de trobar el tresor de la Bruixa… A veure, a veure…
Casella 1…
GRETEL: Espera! Que jo vaig veure que la bruixa guardava algunes coses
davall del llit… (Miren allà i en treuen un cofre, i amb les mone-
des que conté umplen un sac i se l’enduen.)

CAROLA: L’ha trobat a la primera! Ara, el camí cap a ca nostra… Entre els
arbres… No.
LLUC: Tornarem pel camí del riu!
GRETEL: Sí, per allà de segur que tornam a cals pares…
CAROLA: Exacte!
(Arriben a la cabanya. Els pares surten a rebre’ls entre plors.)
MARE: Hansel, Gretel, fills meus!
PARE: Oh! No he pogut dormir en tot aquest temps.
LLUC: Vaja, com a mínim se’n penedeixen…
GRETEL: Ara mai més passarem fam! (Treu el sac de doblers.)
MARE: Fills meus! (Els abraça mecànicament i repetidament, com si fos-
sin els dibuixos d’un joc d’ordinador.) Fills meus!
LLUC: Eh, Carola! Per favor, polsa el botó de «Sortir»!
CAROLA: (Rient.) Bah! Per què? A mi m’agraden molt els finals feliços!
(Els pares segueixen abraçant en Lluc i na Gretel.)
PARE I MARE: Fills, fills!
LLUC: Caroooooolaaaaaa!
CAROLA: D’acord! (Fa clic amb el ratolí. Torna a saltar una espira i es fa
fosc.)
(De nou, na Carola i en Lluc en escena, mengen un panet asseguts a terra, jugant
amb un tren elèctric.)
LLUC: Ja pots esborrar aquest joc de contenautes del teu ordinador!
CAROLA: Sí, crec que és el millor… Encara que, no sé, em sembla que a
tu això de les aventures virtuals t’agradava…
MARE DE NA CAROLA
I EN LLUC: Carola, Lluc, voleu apagar l’ordinador i venir a berenar?
CAROLA I LLUC: Tot d’una, mare!
CAROLA: A la porra les aventures virtuals! Esborrem-ho tot!
(S’acosta al ratolí de l’ordinador i hi fa clic. Mentre se’n van tots dos, se sent la veu
de la Bruixa Virtual.)
BRUIXA VIRTUAL: Noooooo! No m’esborreeeeeeu!
(Fosc.)

&-&.&/54%&-&4$&/0(3"'IA
4JMBSFQSFTFOUBDJØFTGBBNCVOHSVQOPNCSØT QFSTPOBUHFT JODPSQPSBOU UÓUPMT EBMUSFT DPOUFT
EBMVNOFT ÏT QPTTJCMF BNQMJBS FM OPNCSF EF DPOFHVUT
7&456"3**%&$03"54
VESTUARI DJØ&OFMDBOUØDPOUSBSJBMIBCJUBDJØEFO-MVD
JOB$BSPMBFTEJCVJYBSBOVOQBJTBUHFEFCPTD
t En Lluc i na Carola:IBOEFWFTUJSTFDPNEPT
JVOBQFUJUBDBCBOZBEFMMFOZBUFST4JEJTQPTBV
OJOTEFMBTFWBFEBU BNCSPCBDÛNPEBJJOGPS
EF UFNQT FO MMPD EF EJCVJYBS MB DBCBOZB MB
NBM1FSFYFNQMF VOTUFYBOTBNCDBNJTFUBP
QPESÓFVDPOTUSVJSBNCBMHVOFTDBQTFTEFDBS
KFSTFJEFDPMPSTWJVTJDBMÎBUFTQPSUJV
UØ HSBOT QJOUBEFT J EFDPSBEFT 4IBO EBGFHJS
t Bruixa:UÞOJDBPWFTUJUGPTDJMMBSH BNCBMHVO ýPSTBMEFDPSBU QPEFOTFSEFQBQFSEFTFEB

PCKFDUF CSJMMBOU P EFUBMMT DPN FTUSFMMFUFT EJ
"MNJHEFMQBQFSDPOUJOV EJCVJYBVMJOUFSJPSEF
CVJYPT HFPNÒUSJDTy QFS FYFNQMF EF QBQFS
MBDBTFUBEFYPDPMBUBåOFTUSB UFSBOZJOFT SB
EBMVNJOJ
%BNVOUEFMWFTUJU EVSËVOEBWBOUBM
UPMJOTQFSUFSSBy%BWBOU GBSFVVOBHËCJBBNC
RVFUFOESËGFSNBUVODPSEFMMBNCVOFTHSBOT
VOBBMUSBDBQTBHSBOEFDBSUØ1PEFVJNJUBSFM
DMBVTQFOKBOU5BNCÏEVSËVODBQFMMUSJBOHVMBS
GPHVFSEFMBCSVJYBBNCVOBMMBOUFSOBJQBQFST
JQVOYFHVURVFQPEFVGFSBNCDBSUPMJOB
B NBOFSB EF GPHVFSB J VTBS VOB BMUSB DBQTB
t Pare i Mare de na Gretel:WFTUJUTEFMMFOZBUFST HSBOQJOUBEBDPNVOBPMMB
DBNJTBBSSPNBOHBEB DBMÎPOTJGBMEBEFTHBT
t L’ordinador: FTSFBMJU[BSËUBNCÏBNCVOBDBQ
UBUTJTBCBUFTEFDPSEPOTPCPUFT

TB EF DBSUØ QJOUBEB BNC VO FTQBJ CVJU B MB
t Na Gretel: WFTUJU HSBDJØT UJQVT QJUYJ P CÏ VO QBOUBMMBFMUFDMBUFTQPUGFSEJCVJYBOUMFTUFDMFT
WFTUJU BNC EBWBOUBMFU EBNVOU BNC DBMDFT P B VOB QPTU J BMHVO PCKFDUF MMJTDBOU JNJUBSË FM
legginsJTBCBUFT SBUPMÓ&MTDBCMFTEFMFTDPOOFYJPOTQPEFOTFS
EFMMBOBPEFQMËTUJD
DECORAT I ELEMENTS NECESSARIS
-FTDFOBSJTBEBQUBSËBMFTQPTTJCJMJUBUTRVFUFO IL·LUMINACIÓ I MÚSICA
HVFV 4IB EF UFOJS FO DPNQUF RVF IB EFTUBS Il·luminació: DPOWÏ EJTUSJCVJS MB MMVN TFHPOT MB
EJWJEJU FO EVFT [POFT EJGFSFOUT VOB RVF NPTUSJ QBSUEFMFTDFOBSJPOFTEFTFOWPMVQJMBDDJØJTF
MIBCJUBDJØEFO-MVDJOB$BSPMBJVOBBMUSBRVFSF HPOTFMRVFTIJSFQSFTFOUJ2VBOMFTDFOBUSBOT
QSFTFOUJFMRVFPDPSSBMBQBOUBMMBEFMPSEJOBEPS DPSSBMIBCJUBDJØEFMTJOGBOUT MBMMVNQPUTFSNÓ
ÏTBEJS MFTDFOBSJEFMDPOUF OJNB VOTPMGPDVT RVFTBQBHBTFHPOTJOEJRVJ
t Habitació: FMNÏTTFO[JMMÏTDPMrMPDBSVOQBQFS FMUFYU
"JYÛOPPCTUBOU TJFTUSBDUBEFMFTDFOBSJ
DPOUJOVRVFPDVQJUPUBMBQBSFUEFMFTDFOBSJ&T EFMDPOUFIBEIBWFSIJNÏTGPDVTJMBMMVNTFSË
EJCVJYBSËBVODBOUØMIBCJUBDJØEFMTJOGBOUTVOB NÏTOBUVSBM
åOFTUSB BMHVOQÛTUFSPRVBESFQJOUBUTy%BWBOU Música: DBEB WFHBEB RVF FT DBOWJB EFTDFOBSJ
EFM NVSBM FT DPMrMPDBSË VOB UBVMB EBNVOU MB TVUJMJU[BSËVOTPEJTUJOUJVEFMDBOWJ EFNBOFSBRVF
RVBMIJIBVSËMPSEJOBEPS JEVFTDBEJSFT MFTQFDUBEPSBSSJCJBEJGFSFODJBSQFMTPBRVJOMMPDFT
t Escenari del conte: IBEFSFQSFTFOUBSEPTBN EFTFOWPMVQBMBDDJØ"øMIBCJUBDJØEFMTBMrMPUTFTQPU
CJFOUT EJGFSFOUT 1FS VO DPTUBU MB DBTFUB EFMT VUJMJU[BS NÞTJDB NPEFSOB J BMHVO SFOPV FTUSJEFOU
MMFOZBUFSTJFMCPTDQFSMBMUSF MJOUFSJPSEFMBDB RVBOTVSUJMB#SVJYBFOQBOUBMMB&OFMDPOUF VOB
TFUBEFYPDPMBUB POUÏMMPDMBNBKPSQBSUEFMBD NÞTJDBNÏTSFMBYBEBJQPQVMBS

La capa verda
(Adaptació d’una obra de José González Torices.)
PERSONATGES
tPATALÓ tCOCODRIL
t$ALÀPET t$A
tLLOP t RATOLÍ
tMOIX tRATAPINYADA
tLLEBRE tGRUP D’ANIMALS
ESCENA PRIMERA
(L’acció es desenvolupa a la selva. Ambient propi d’animals. Quan s’inicia la

representació, es veu el rei Pataló, el lleó, assegut a una cadira, tot solemne, molt
gras, que crida l’atenció. Un grup d’animals variats són al seu costat, asseguts a
l’espai escènic, formant un quadre plàstic. Començaran a moure’s quan el lleó
comenci a parlar. Música de fons. El Calàpet ocupa un lloc molt destacat entre els
personatges.)
PATALÓ: (Als animals.) Acostau-vos, veniu, ateneu. No temeu. Avui us
vol parlar el vostre sobirà, el rei Pataló. (Tots fan renou, parlen
intrigats…) No tengueu por. No us causaré cap mal. Jo som el
vostre monarca i tenc l’obligació de protegir-vos. De protegir-vos
a tots, des del més gran fins al més petit; des de l’elefant fins a
la formiga. Silenci, silenci, silenci!
TOTS ALHORA: Silenci, silenci!
LLOP: Què ens deu voler demanar?
CA: Què deu voler?
CALÀPET: (Amb veu molt forta, ridícula, graciosa.) Això, això, silenci! Es-
coltem el que el rei ha de dir.
PATALÓ: Us he cridat a fi que comproveu que em trob molt bé de
salut. La família reial està estupendament. Menja poc
la família reial, però aquest poc és abundant. Què
més podem demanar? I tot gràcies a vosaltres.
Gràcies a tots vosaltres, dic, el vostre rei pot
dormir tranquil, banyar-se en el riu sense
temor i roncar tant com li plagui. Per això
estic tan orgullós dels meus vassalls. En
especial, de Gran Ratapinyada. La seva
capa verda ens fa forts i invencibles. Som
el terror dels nostres enemics, ningú
s’atreviria a desafiar-nos.
TOTS ALHORA: Visca Gran Ratapinyada!
CALÀPET: Això, això! Visca la seva capa verda!

Lectura 4
PATALÓ: Gràcies a Gran Ratapinyada (mirant al seu voltant), que no és

aquí, la nostra selva pot descansar tranquil·la. Gran Ratapinya-
da és el guardià de la nostra nació. Gràcies a la seva capa ver-
da, hi ha sol quan volem que n’hi hagi, i plou quan volem que
plogui. La capa atura els huracans i els caps de fiblons, frena la
caiguda dels meteorits, cura les nostres malalties i fa que cres-
quin en els arbres les peres més grans, les pomes més ufanoses
i els melicotons més gegants… Quina meravella!
TOTS ALHORA: Meravellós! Visca Gran Ratapinyada!
CALÀPET: Això, això!
PATALÓ: Gràcies a la capa verda, no ens falta l’aliment. Aquesta capa,
amb el seu poder màgic, ens ha convertit a tots en vegetarians.
CALÀPET: Això, això! Que ho escoltin bé els moixos.
PATALÓ: Visca, visca! Ningú s’atreveix a atacar-nos per terra, mar o aire.
La capa de Gran Ratapinyada pot fer-ho tot. La capa que va he-
retar del mag Migsfems! La capa amb poders extraordinaris…
CALÀPET: Això, això! Visca, visca!
PATALÓ: (Movent el cap, molest pels crits de
«això, això» del Calàpet.) Jo som el rei!
I com que som el rei, avui us convid a
una gran festa, amb sopar inclòs. Vull
celebrar el poder de la capa verda de
Gran Ratapinyada.
PATALÓ: I després de sopar, hi haurà ball.
CALÀPET: (Ballant de forma ridícula davant de
tots.) Això, això!
PATALÓ: I després del ball, focs artificials, com
fan els homes a les seves ciutats. Què
us sembla? La capa verda es convertirà
en foc de colors!
TOTS ALHORA: Molt bé, rei.
CALÀPET: Això, això, això! Focs artificials i més ball, rei. (Sense deixar de
moure’s.) Això, això, això, això!
PATALÓ: I després dels focs artificials, més menjar. Menjar fins a rebentar.
Menjareu del que més us agradi. Hi ha de tot.
LLEBRE: Hi haurà cabell d’àngel?
PATALÓ: Sí.
CA: I sopa de mossegada?
PATALÓ: Sopa de mossegada. Ja he dit que el que desitgeu.

LLOP: Hi ha nas de rei? A mi m’agradaria tastar el nas de rei.
PATALÓ: No, Llop, no. El nas de rei, ni tastar-lo. Som vegetarians i el nas
de rei…
CALÀPET: Això, això! A més, té tant de moc…
TOTS ALHORA: Té tant de moc…
PATALÓ: (Mocant-se el nas.) Tant de moc! No hi ha nas de rei.
LLOP: Quina llàstima!
PATALÓ: Us sembla poc? Si us sembla poc, hi haurà més festa.
CALÀPET: Això, això, més festa!
PATALÓ: (Més molest amb el Calàpet. Mirant-lo detengudament.) Però
he de dir que un de vosaltres no participarà a la nostra festa.
Estic fins als nassos de les seves impertinències.
TOTS ALHORA: Qui és, rei?
PATALÓ: Una bestiola oiosa i verda, amb els ulls com dos plats, repug-
nant, avorrit, beneit i que tenc davant de mi…
CALÀPET: (Sense donar-se per al·ludit, ballant davant del rei.) Bestiola oio-
sa i verda…? (Al públic.) Això, això, el Cocodril, al carrer! (Cri-
dant.) Cocodril, t’aguantes. El rei Pataló no et convida a la festa.
Això, això, això, fora el Cocodril!
COCODRIL: (Sorprès.) A mi? Per què? Jo què he fet ara, si només menj en-
ciam i no tast la carn? Quin disgust! Aleshores, no puc ballar?
PATALÓ: Oh, no, no! (Desesperat, al Calàpet.)
Em referesc (assenyalant-lo amb el
dit) a…
CALÀPET: Això, això, al Cocodril!

Lectura 4
(Entra el Moix. És un animal enorme, immens, que crida l’atenció per la seva
grossària. Sembla tan enfitat que quasi no es pot moure. Du una bossa plena de
pomes i altres fruites i verdures per menjar. Travessa l’escenari. Tots l’observen i
s’aparten al seu pas, per por que els esclafi.)
MOIX: (Sense deixar de menjar pomes.) Ja estic fart de menjar sempre
el mateix: peres, pomes, cogombres, fraules… Des que ens han
obligat a convertir-nos en vegetarians! (Veu engolada.) Res de
matar ni de menjar carn. Tots els éssers vius han de viure, tenen
dret a la vida com els altres. Oh, quin oi! A la nostra família sem-
pre li han agradat els ratolins. Com ha de ser.
MOIX: Tot per culpa dels ratolins. Els ratolins protestaren, reivindicaren
el dret a ser respectats pels moixos. Es manifestaren pels car-
rers, amenaçaren el rei Pataló d’embrutar-li el palau amb fems
i menjar-se tot el formatge dels seus rebosts si no… Als moixos
se’ns va prohibir espantar-los. El rei Pataló hagué de cedir. I jo
aquí, primíssim, mort de fam, sense carn, menjant el que puc, el
poc que puc. Ahir em vaig menjar dotze melons i no sé quantes
síndries. I com que no vaig poder matar la gana, em vaig haver
de menjar unes camises, uns calçons, roba interior, un vestit de
novia… Què puc fer? Què he de fer? Ai, què serà de mi! Cada
vegada més prim! Cada vegada amb menys carn! Tenc un cos
transparent! Menj tan poc!
CALÀPET: (Burlant-se per darrere.) Això, això, que prim que està, pobret.
Se li veuen els ossos. Em fa tanta llàstima…!

TOTS ALHORA: Ens fa tanta llàstima!
MOIX: (Sortint amb pas lent, mirant de reüll el Ratolí.) Quina gana,
quina gana!
RATOLÍ: (Esglaiat.) A mi no, eh! No em miris, ni t’acostis a mi, que li ho
diré al rei.
MOIX: Tranquil, Ratolí. Ai, ai, ai, que buit que està el rebost de la meva
panxa! (Sospirant, obrint la boca.) Aire, vine i me l’umpls.
CALÀPET: Això, això, aire, aire. Quina pudor li fa l’alè! Ah, quina porqueria!
Renta’t les dents, porc!
MOIX: No tenc ni forces per rentar-me les dents. Em sent tan dèbil!
Necessit que alguna cosa m’umpli la panxa!
TOTS ALHORA: Aire, aire, aire!
(Tots els animals es paralitzen. Un perfum penetrant envaeix tot l’ambient. És el
senyal que Gran Ratapinyada s’acosta.)
CALÀPET: Això, això! Ja ve. És ell, Gran Ratapinyada.
LLOP: Oh, quina aroma tan meravellosa!
PATALÓ: Quin perfum tan delicat!
TOTS ALHORA: Fa olor de roses.
PATALÓ: De clavells.
CALÀPET: De la flor del taronger.
TOTS ALHORA: De llimona! (Saludant des
de lluny.) Eh, Gran Ratapi-
nyada!
(Apareix Gran Ratapinyada. Arriba trist i contrariat.)
PATALÓ: Et passa alguna cosa, Ra-
tapinyada?
CALÀPET: Això, això, què et passa?
TOTS ALHORA: Sí, conta.
PATALÓ: Parla.
(Silenci. Tots estan un poc nirviosos.)
RATAPINYADA: Que…
TOTS ALHORA: Què?
RATAPINYADA: Que ha desaparegut la ca-
pa verda.
TOTS ALHORA: (Explosió de veu.) No!
RATAPINYADA: Sí. Segurament me l’han
robada.
TOTS ALHORA: Robada?

Lectura 4
PATALÓ: Qui te l’ha poguda robar si tots

els animals som aquí?
RATAPINYADA: Potser algun home espia. Co-
neixia els poders de la capa
verda i… Què sé jo!
PATALÓ: On la vares deixar?
RATAPINYADA: On sempre, dalt de l’arbre de
pomes.
PATALÓ: I les set cebes?
RATAPINYADA: Les vaig ficar dins de la capa.
Així, qui l’hagi robada no deixa-
rà de plorar. D’aquesta manera
sabrem qui ho va fer.
TOTS ALHORA: Quina desgràcia, quina desgrà-
cia!
CALÀPET: Això, això, quina desgràcia.
PATALÓ: (Molt nirviós: s’estira de les orelles, es mossega les ungles i es
copeja el cap amb la coa.) Si la capa cau a mans dels nostres
enemics, estarem perduts, perduts, perduts! Els nostres ene-
mics destruiran la selva i la sabana amb els seus rius. I si ens
aniquilen, txas, txas, què li passarà al vostre monarca, a tota la
família reial? I als seus fills els prínceps i els infants? Ai, ai, ai!
TOTS ALHORA: I a nosaltres?
CALÀPET: Això, això, què ens passarà a nosaltres?
PATALÓ: Ja ho pensarem. (Canviant, dirigint-se als animals.) Sense la
capa verda, no som ningú. La capa ens protegia. És necessari
que intentem recuperar-la, que cerquem i regirem tot el que faci
falta. Si no la trobam, serà la nostra perdició: no creixeran als
nostres horts les tomàtigues més gegants. Tornarem a ser carní-
vors i ens devorarem els uns als altres. Amb la capa verda…
CALÀPET: Això, això.
PATALÓ: Tu calla, Calàpet!
(Tots es posen a cercar entre les mates i pels racons com a boigs. Ensopeguen,
cauen, sospiten els uns dels altres… Joc graciós. Es creen situacions ridícules.)
UN: Ja la tenc.
TOTS ALHORA: L’has trobada?
UN: (Mostrant un vestit verd.) Oh, no!
TOTS ALHORA: És el vestit d’algun humà. (Rialles.)
(Tots es paralitzen davant d’uns roncs ensordidors mesclats amb laments que arriben
de fora. També es percep una olor molt desagradable.)

TOTS ALHORA: (Tapant-se el nas.) Oh, quina pudor més desagradable!
UN: No es pot aguantar.
LLOP: Escoltau.
CA: Ateneu.
PATALÓ: Quiets. Pot ser el lladre.
CALÀPET: Això, això, el lladre. El lladre fa olor de caca. Em recorda un poc
l’alè de…
RATAPINYADA: (Lamentant-se.) I tot per culpa meva, ai, ai!
PATALÓ: Vine, Calàpet. Vull que siguis tu el que vagi a inspeccionar
aquests roncs. Tu ets astut.
CALÀPET: Per què no hi va el Cocodril? Això, això, el Cocodril.
COCODRIL: Perquè som vell, em fa mal aquí, aquí, aquí i a la punta del nas.
CALÀPET: (Un poc nirviós.) Si no hi ha altre remei, hi aniré. Que tot sigui
per salvar la nostra selva.
PATALÓ: I el teu rei, o sigui, jo.
TOTS ALHORA: (Animant-lo.) Calàpet, Calàpet, Calàpet! És tot un heroi!

Lectura 4
(Surt el Calàpet. Infla el pit, cregut i presumit. Al cap de poc, torna sobresaltat.)
CALÀPET: És ell.
TOTS ALHORA: Qui?
CALÀPET: El Moix.
TOTS ALHORA: El Moix?
CALÀPET: Està tombat allà fora.
LLOP: N’estàs segur?
PATALÓ: No deu ser un moix bomba col·locat pels nostres enemics per…?
CALÀPET: No es pot moure. Fa una pudor de ceba que fa recular el més
pintat. I, a més, els ulls no li deixen de plorar.
TOTS ALHORA: Per la ceba.
(Surten tots i tornen amb el Moix. Deixen l’animalot enmig de l’espai escènic.
Els animals l’envolten. El Moix no deixa de roncar. Després es desperta.)
MOIX: Què passa? Què ocorr? Quina gana!
On és el Ratolí?
RATOLÍ: Ai, mare!
PATALÓ: (S’acosta al Moix.) Escolta,
Moix, per què plores? Qui t’ha
pegat?
MOIX: Rei meu, plor perquè m’he
menjat unes cebes i ara em
fan… plorar, plorar, plorar.
PATALÓ: I a més de les cebes?
MOIX: Un arbre de pomes.
PATALÓ: I a més de les pomes?
MOIX: Unes camises, unes sabates,
uns pijames, uns…Tenc tanta
gana!
TOTS ALHORA: Només això?
MOIX: I…
TOTS ALHORA: I?
MOIX: I una cosa verda. Em va fer gust d’enciam.
PATALÓ: No seria la capa…?
TOTS ALHORA: Ah, se l’ha menjada!
PATALÓ: I ara què feim?
RATAPINYADA: Treure-la de la panxa. Obrir-lo com al llop del conte de na
Caputxeta.

CALÀPET: Això, això. Quina emoció! Jo vull veure el magatzem on guarda
tantes coses; l’estómac, vénga.
MOIX: (Espantat.) Un moment, un moment. Com que sé on és la capa
verda, us la puc treure jo mateix. (Es fica la mà per la boca i treu
a poc a poc de l’interior una interminable tela verda. Tots els
animals l’ajuden.) Més encara?
TOTS ALHORA: Més, més, més!
(Quan han acabat, Ratapinyada s’acosta a la tela, l’ensuma i no deixa de lamentar-se.)
RATAPINYADA: Aquesta tela és la de la meva capa verda. Però ha perdut tots els
seus poders. No fa la mateixa olor.
PATALÓ: Però què dius, Ratapinyada?
RATAPINYADA: El que sentiu. D’aquí a unes hores, cada un de nosaltres serà el
que va ser abans: carnívor, herbívor, remugant, ferotge, astut…
Els arbres donaran els seus fruits normals i no podrem impedir
que surti el sol tal com ho feia.
TOTS ALHORA: Aleshores…?
RATOLÍ: Pobre de mi! (Se’n va.) Uuuiii.
CALÀPET: Això, això, jo, calàpet, com sempre. Un bon calàpet, encara que
alguns em tenguin un poc de… Cada un neix per al que ha
nascut. No puc ser una altra cosa.
(Tots van sortint, com fugint i desconfiant dels altres animals. Es queda tot sol el lleó,
assegut al seu tron reial.)
PATALÓ: (Resignat.) Bé, seguiré sent el rei de la selva. Hauré de demostrar
que som el més fort, el més intel·ligent, el més…, encara que ja
tengui molts d’anys i la meva dentadura sigui postissa.
MOIX: (Que travessa l’espai.) Oh, quina
gana que tenc! Si em pogués men-
jar el lleó!
(El lleó obri la boca i badalla.)
MOIX: (Espantat de veure aquella
bocassa.) Jo me’n vaig d’aquí!
CALÀPET: Això, això, t’acompany.

El nombre de personatges podrà augmentar amb diàleg. De fet, existeix a l’obra un grup d’animals
altres animals de la selva que no apareguin en el no determinats i que es podria ampliar.
VESTUARI I DECORATS

L’ideal seria caracteritzar cada animal amb algun t La selva: s’ha d’elaborar un mural en paper
tret distintiu que el diferenciï de manera clara de continu o cartolina damunt el qual es dibuixa-
la resta. ran arbres frondosos (una pomera, entre d’al-
t Pataló: vestit d’un sol color (per exemple, un tres), matolls, aus, un riu amb una cascada…
xandall marró). Pot dur una perruca de llana t Tron: es pot utilitzar una cadira amb braços
marró i unes orelles fetes amb cartolina o car- que es cobrirà amb tela de color vermell (si pot
tó. ser, que imiti la textura del vellut).
t Calàpet: vestit verd d’un sol color. Pot dur la t Altres objectes necessaris per a la represen-
cara pintada de verd. tació: una tela verda per fer una capa, unes
t Llop: vestit marró o gris fosc, amb les orelles i sabates, un vestit o camiseta de color verd,
el morro de cartolina. unes cebes, un mocador, una senalla amb di-
ferents fruites i verdures.
t Moix: vestit d’un sol color, amb el morro i els
bigots pintats a la cara. IL·LUMINACIÓ I MÚSICA
t Cocodril: es pot fer un vestit amb cartolina ver- Il·luminació: la llum serà abundant i el més na-
da pintant les escates de diferents tonalitats. tural possible, tenint en compte que l’acció de
l’obra transcorr en espais exteriors. Podeu col-
t Ca: el vestit en aquest cas pot ser de més d’un locar un focus que il·lumini directament el tron
color i el morro es faria amb cartolina o cartó del lleó Pataló.
pintat.
Música: ha de ser alegre, i també es pot utilitzar
t Ratolí: calçons i camiseta grisos, amb unes música un tant humorística en alguna de les es-
orelles de cartolina del mateix color. Pot dur la cenes, com per exemple quan tots els animals
cara pintada de gris, amb uns bigots dibuixats regiren la selva cercant la capa perduda.
a banda i banda del nas.
t Ratapinyada: vestit negre amb el morret fet de
cartolina o paper xarol negres.
t Grup d’animals: es tracta d’elegir altres ani-
mals que no tenen diàleg a l’obra. Es pot am-
pliar el nombre segons els alumnes que hagin
d’intervenir a la representació.
Si encara tenim alumnes disponibles, poden dis-
fressar-se d’arbres: vestits amb calçons i camise-
ta marró damunt la qual aferraran cartolines de
color verd a manera de branques, fulles, etc.

Tres contra un
(Adaptació d’una obra de Teresa Broseta Fandos.)
PERSONATGES
tVEÏNATS I VEÏNADES tNEUETES

tGUILLEM tPEPA
tBATLE tOGRE
ACTE PRIMER
(S’obri el teló. Som a la plaça Major del poble. Entra per la dreta el veïnat 1, carregat
amb bosses de la compra plenes fins al capdamunt. Alhora entra per l’esquerra la
veïnada 1 amb les mans buides. Tots dos caminen a bon pas i es creuen al mig de
l’escenari. Parlen quasi sense aturar-se.)
VEÏNADA 1: Bon dia, Andreu! Què, ja tornes del mercat?
VEÏNAT 1: I tant que sí! Com abans pugui tancar-me a ca meva, millor.
VEÏNADA 1: Jo vaig a comprar el pa i me’n torn també corrents cap a ca meva…
VEÏNAT 1: Que és on millor s’està.
VEÏNADA 1: (Amb un sospir.) No fa falta que
ho diguis, Andreu! Au, adéu!
VEÏNAT 1: Adéu, Maria!
(Surten molt de pressa, cada un pel costat contrari
d’on ha entrat. Pels mateixos llocs surten immediata-
ment el veïnat 2 i la veïnada 2, que també parlen al
vol. La veïnada 2 du una senalla al braç.)
VEÏNAT 2: Bon dia, Carme!
VEÏNADA 2: Bon dia, Miquel! On vas?
VEÏNAT 2: Vaig a la farmàcia, que neces-
sit uns medicaments, i me’n
torn cap a ca meva tot d’una.
VEÏNADA 2: Idò jo vaig a dur alguna cosa
de menjar a na Catalina. La po-
bra no s’ha recuperat encara
del sobresalt de l’altre dia…
VEÏNAT 2: Saluda-la de part meva. I no
t’entretenguis!
VEÏNADA 2: Entretenir-me jo? Ni boja!

Lectura 5
(Els dos veïnats surten corrent de l’escenari, que queda buit durant uns quants de se-
gons. Al cap de poc, entren el veïnat 3 i les veïnades 3 i 4. El veïnat 3, que entra per
la dreta, du a l’esquena un fardell. Les veïnades 3 i 4, que entren per l’esquerra, duen
cada una una criatura de bolquers al braç.)
VEÏNAT 3: Bon dia, perles! Què feis encara pel carrer?
VEÏNADA 3: Bon dia, Jaume! Mira, que hem hagut
d’anar a cal metge…
VEÏNADA 4: Els bebès, ja ho saps!
VEÏNADA 3: Però ara anam volant cap a ca nostra!
VEÏNADA 4: Per cert, i tu, on vas tan carregat?
VEÏNAT 3: Jo… jo… jo…
VEÏNADA 3: Tu què?
VEÏNAT 3: (Avergonyit.) Jo me’n vaig del poble. A passar uns quants de
dies amb els meus nebots, que diuen que em troben a faltar…
VEÏNADA 4: Quina casualitat, que et trobin a faltar precisament ara…
VEÏNAT 3: (Corrent cap al costat esquerre de l’escenari.) Ja ho veus! Coses
que passen! Adéu!
VEÏNADA 3: (Mentre surten pel costat dret de l’escenari.) Un altre que fuig…
VEÏNADA 4: (Amb un sospir.) Ens quedarem quatre rates…

(L’escenari queda buit. De sobte, comencen a sentir-se uns rugits terribles i apareix
per l’esquerra l’Ogre pegant cops a tort i a dret amb els punys i amb els peus. Al seu
pas, se sent el renou que fan portes i finestres en tancar-se hermèticament. Per la
dreta entra el veïnat 4, que no ha arribat a temps de tancar-se a casa, amb bosses de
compra a les mans.)
OGRE: (Acostant-se al veïnat 4 i cridant.) Tenc fam! Tenc fam! Tenc
molta fam!
VEÏNAT 4: (Tremolant de por.) Tens fam? (Ensenyant-li l’interior de les bos-
ses.) Mira, aquí duc tot el que acab de comprar al mercat…
Serveix-te’n tu mateix.
OGRE: (Mirant les bosses, despectiu.) Bah! M’ofereixes pa, llonganis-
ses, ous, pomes i melicotons? He dit que tenc fam!
VEÏNAT 4: (Desesperat.) Idò, menja-t’ho tot!
OGRE: (Enfadat.) Et rius de mi? Per qui m’has pres? (L’agafa per les
espatles i el sacseja un poc.) Jo menj ferro! Només ferro! I tenc
molta fam!
VEÏNAT 4: (Totalment espantat.) Però, però… és que no en queda ja, de
ferro, al poble… Te l’has menjat tot!
OGRE: (Acostant-se-li perillosament.) Què has dit?
VEÏNAT 4: (Cridant mentre fuig per on havia vengut i llançant-li les claus.)
Res, que et mengis les meves claus, encara que no pugui tornar
a ca meva! Qualsevol veïnat m’acollirà!

Lectura 5
(El veïnat 4 surt de l’escenari. L’Ogre es menja les

claus fent renous de molt poca educació i es queda
llepant-se els dits.)
OGRE: (Mirant a dreta i esquerra i gra-
tant-se el cap amb ràbia.) Ja
s’han tancat tots a ca seva! Ara
ja no trobaré ningú pel carrer
que pugui donar-me menjar…
Serà de veritat que no queda
ferro al poble? (Amb un sospir
que sembla un huracà.) Idò,
aniré cap als horts, a veure si
trob algun tractor que em faci
paper per sopar!
(L’Ogre surt d’escena per l’esquerra, fent gambades
i rugint. A l’instant, comença a sortir gent de tots els costats
de l’escenari, tots sols i en grups, i es reuneixen tots al centre,
al fons de l’escenari. Tots parlen alhora i s’arma un guirigall.)
VEÏNAT 1: Això no pot ser!
VEÏNAT 2: Ja n’estic fart!
VEÏNADA 1: Tots els dies igual!
VEÏNADA 2: No respecta ja ni les claus de les cases!
VEÏNAT 4: Ni les sivelles dels cinturons!
VEÏNADA 3: Només ens faltava això!
VEÏNADA 4: Aquí ja no es pot viure…
(Na Neuetes, na Pepa i en Guillem, tres infants, se separen del grup i es col·loquen al
centre de l’escenari. De fons se sent l’enrenou de la gent del poble.)
NEUETES: Heu vist l’Ogre per fi?
PEPA: Jo, sí! He estat a la finestra fins que ha passat per davant de ca
meva. I això que ma mare no feia més que cridar que ho tancàs
tot i que m’amagàs!
GUILLEM: (Decebut.) Jo volia fer el mateix, però mon pare m’ha agafat de
l’orella i m’ha fet baixar de la cadira…
NEUETES: (A na Pepa.) I és veritat que és tan lleig com diuen?
GUILLEM: (A na Pepa.) I és veritat que és tan gran com diuen?
PEPA: (Contenta de ser el centre d’atenció.) Sí, sí, tot és veritat. És
tan lleig que només de veure-li la cara tens malsons un mes
sencer, i és tan gran que quasi arriba al campanar de l’esglé-
sia. (Tapant-se la cara amb les mans.) És horripilant, horrible i
horrorós!

NEUETES: I és veritat que només menja ferro?
PEPA: Sí que és cert. S’ha menjat d’una mossegada les claus del for-
ner! (Amb cara d’oi.) I damunt, feia renou quan rosegava!
GUILLEM: (Pensarós.) Ja quasi no queda ferro al poble… Mon pare diu
que ens morirem de fam!
PEPA: Però si nosaltres no menjam ferro!
GUILLEM: No, però sense eines no es pot fer feina al camp, ni a les fàbri-
ques, ni…
PEPA: Ostres, tens raó! Això és pitjor del que jo em pensava…
NEUETES: (Misteriosa.) Voleu saber una cosa? Jo tenc una idea que…
que… Però hauríem de ser molt valents!
PEPA: (Indignada.) Que no ho som, de valents?
GUILLEM: Si fa falta, som els més valents del món!
NEUETES: (Dubtant.) El cas és que…
(Els tres ajunten els caps per parlar molt baixet, tan baixet que no se sent ni una
paraula del que diuen. Cau el teló.)

Lectura 5
ACTE SEGON
(Quan torna a alçar-se el teló, és un nou dia. L’escenari està buit llevat dels tres
infants, que estan ajupits a un racó, al portal d’una casa, i amaguen alguna cosa molt
gran davall d’un llençol.)
NEUETES: No sé què em fa més por, l’Ogre o els pares quan sàpiguen que
som aquí. Com que els he dit que dinava a ca teva, Pepa…
PEPA: (Amb una rialla nirviosa.) Jo els he dit que quedava a can Gui-
llem.
GUILLEM: I jo, que quedava a ca na Neuetes!
NEUETES: Quan ho sàpiguen, ens en caurà una de bona!
PEPA: (Amb un estremiment.) Però no ho diguis més, dona!
GUILLEM: I quan sàpiguen el que vàrem fer ahir…
NEUETES: Una altra!
PEPA: No n’hi ha per a tant! Total, vàrem fer una escapadeta al poble
del costat…
NEUETES: I vàrem tornar a les fosques, per enmig dels camps!
GUILLEM: I sense permís…
NEUETES: El que dic jo: que ens en caurà una de bona!
PEPA: Bé, d’acord, però no ho diguis més!
GUILLEM: (Atent.) Xissst! Callau! Què és això?
(Se senten els rugits de l’Ogre.)
PEPA: Ai! És ell! Ja és aquí!
NEUETES: Ai, que ja ha arribat l’hora!
GUILLEM: Ai, ai, ai!
(Entra l’Ogre per l’esquerra, fent molt de renou.)
OGRE: (Cridant i pegant cops amb
les mans i els peus.) Tenc
molta fam! On sou tots?
On amagau el ferro que
us queda? Tenc fam! Tenc
molta fam!
NEUETES, PEPA
i GUILLEM: (Cridant alhora tots tres,
mentre lleven el llençol
i queda al descobert un
imant immens fermat amb
una corda grossa a una pe-
dra enorme.) A la de tres, o
mort, o pres!

(l’Ogre és atret per l’imant i hi queda aferrat. Pega cops de puny a tort i a dret,
però no arriba als tres amics. Els infants boten d’alegria mentre comencen a sortir
els veïnats i les veïnades del poble, i amb ells el batle.)
VEÏNAT 1: T’han atrapat, monstre!
VEÏNAT 2: Visca na Neuetes!
VEÏNADA 1: Visca na Pepa!
VEÏNADA 2: Visca en Guillem!
VEÏNADA 3: (A l’Ogre.) Bon paper t’ha fet tot el ferro que has menjat!
VEÏNADA 4: Ja no tornaràs a fer-nos por!
(S’arma un canyaret al voltant de l’ogre, que sembla ara tan inofensiu com un moix.)
BATLE: (Intentant fer-se sentir enmig del guirigall de la gent.) Veïnats i
veïnades! Veïnats i veïnades! Escoltau-me! Els infants ens han fet
un servei molt gran i, gràcies a ells, s’ha acabat el temps de la por
per a nosaltres. (Esclaten aplaudiments aquí i allà.) I ara, perquè
el món sencer sàpiga que el nostre és un poble de bona gent,
propòs que l’Ogre triï entre dues opcions: o viure tancat per
sempre més al seu castell, amb pany i clau, o anar-se’n lluny,
tan lluny que no tornem a saber d’ell mai més a la vida.
OGRE: (Penedit i molt suau.) Jo… jo… Jo no me’n vull anar del po-
ble! M’agrada viure aquí, i vosaltres també m’agradau. Sou una
gent molt valenta… Sobretot els infants! (Es lamenta.) Jo vull
quedar-me aquí, però no vull viure tancat per sempre més al
meu castell! Vull sortir a passejar i que em pegui l’aire, i parlar
amb la gent… No som malvat! No he fet cap mal a ningú… Qui-
na culpa tenc jo d’haver de menjar ferro?

Lectura 5
(Durant uns moments, el poble es queda aturat, pensant i comentant en veu baixa
com resoldre la situació de l’Ogre, que comença a fer-los llàstima. Na Pepa, en
Guillem i na Neuetes parlen entre ells un moment i, després, na Neuetes s’acosta
molt decidida al batle.)
NEUETES: Tenim una idea, senyor batle. Podríeu tancar l’Ogre al castell,
però només fins que s’acostumi a una altra manera de menjar
ferro…
BATLE: (Burleta.) A quina altra manera de menjar ferro et refereixes? A
menjar-ne amb forqueta i ganivet?
(La gent del poble riu i tornen a sentir-se veus aquí i allà.)
VEÏNADA 1: Deu ser sense fer renou!
VEÏNAT 1: O amb la boca ben tancada!
VEÏNADA 2: Jo crec que és millor que se’n vagi del poble!
VEÏNAT 2: Això! Que es mengi el ferro dels altres!
VEÏNADA 3: Sí, que se’n vagi!
VEÏNAT 4: I que no torni mai més!
VEÏNADA 4: Fora! Fora!
(En Guillem i na Pepa es planten també al costat del batle.)
GUILLEM: (Cridant per fer-se sentir entre la multitud.) Vostès només volen
espolsar-se les puces i que li caiguin a un altre!
PEPA: (Cridant tan fort com en Guillem.) El nostre ferro, que no se’l
mengi, però el dels altres sí que pot menjar-se’l, eh?
NEUETES: Això és de persones molt egoistes!
(La gent del poble es queda aturada, sense saber què contestar, i sembla una
miqueta empegueïda.)

BATLE: (Escurant-se la gargamella.) Idò, bé, deixem-los parlar… Al cap
i a la fi, abans ja han tengut una idea molt bona.
NEUETES: A l’Ogre li agrada el ferro, això ho tenim tots ben clar, no és ver?
El que no està tan clar és per què ha de ser el ferro de les nos-
tres claus, dels nostres tractors i de les nostres sivelles…
PEPA: Us passau la vida dient-nos que hem de menjar llenties i espi-
nacs perquè tenen molt de ferro, no? Idò, per què no ho provam
amb ell? Per ventura li aniran bé…
NEUETES: Tot és qüestió d’acostumar-s’hi…
PEPA: I de tant en tant, els dies de festa, podem donar-li les claus que
ja no utilitzam.
GUILLEM: O podem deixar que pegui una mossegada a un tractor rovellat.
(Tot el poble guarda silenci durant uns moments.)
BATLE: Però li faran falta muntanyes d’espinacs i de llenties!
NEUETES: I què? Una altra cosa no, però de camps on conrear espinacs i
llenties en tenim una barbaritat!
PEPA: I ell, que té més força que un bou, pot fer feina al camp de va-
lent per compensar tot el que es mengi…
GUILLEM: De ben segur que tots hi sortirem guanyant!
OGRE: (Tímidament, aixecant la mà com si fos un infant a escola.) A mi
em sembla una idea esplèndida…
BATLE: (Gratant-se el cap.) Sí que ho sembla, sí! (A l’Ogre.) Creus que
ho podràs fer?
OGRE: (Molt content.) Segur que sí! I tots vosaltres m’ajudareu, no és
ver?
(El poble esclata d’alegria. Mentre el batle, ajudat pels veïnats 1, 2 i 4 i per la veïnada
4, desfà l’Ogre de l’imant, les veïnades 1, 2 i 3 s’acosten als infants. Cada una agafa
el seu fill per on pot i les tres parlen alhora.)
VEÏNADES 1, 2 i 3: I de les mentides que m’has dit, ara en parlarem a ca nostra!

surten a escena per celebrar que han atrapat
Es pot augmentar el nombre de personatges l’Ogre. El paper de l’Ogre el farà un alumne d’un
amb figurants que representin altres veïnats que curs superior o l’alumne més gran de la classe.
VESTUARI I DECORATS

L’ideal seria caracteritzar els personatges amb L’escenari ha de parèixer la plaça d’un poblet
roba que suggeresqui rusticitat. Si no disposau rústic. Amb una bona tira de paper continu es
de roba de pagès, els infants poden vestir-se de pot pintar un mural amb les cases, el campanar,
manera normal, preferiblement marró i sense l’ajuntament… i cobrir el fons de l’escenari. Si
marques comercials. També poden dur els cal- això resulta complicat, es pot resoldre només
çons fermats amb una corda. És important que amb un cartell que digui «Plaça Major» i deixar la
no duguin res metàl·lic damunt, ni tan sols anells resta a la imaginació del públic. El castell de
o arracades. l’Ogre pot dibuixar-se a una cartolina i penjar-lo
t Ogre: ha de fer la sensació de ser un grandàs ben alt, com si fos al cim d’una muntanya.
cruel i monstruós. Se li pot fer una gepa amb L’imant es pot fer amb suro blanc o amb cartoli-
trossos de goma escuma davall de la roba, o na, pintant-lo de negre i deixant les puntes ver-
posar-li una perruca amb els cabells escaro- melles, perquè sigui ben visible, i pot estar fer-
tats, una barba, celles i fins i tot dents postis- mat a un objecte pesant (per exemple, una taula)
ses. La roba ha de tenir aparença d’estar bruta coberta de trossos de cartolina grisa perquè pa-
i descuidada. Se li poden cosir, per exemple, regui una roca.
uns pedaços damunt un jersei vell.
IL·LUMINACIÓ I MÚSICA
t Neuetes: pot dur una falda i unes trunyelles.
t Pepa: pot vestir com na Neuetes i també dur Il·luminació: la llum serà abundant i tan natural
un mocador al cap. com sigui possible, tenint en compte que l’acció
de l’obra transcorr a un espai exterior.
t Guillem: pot dur una boina.
Música: es pot utilitzar música d’ambient en què
t Batle: ha de dur roba que denoti distinció i se sentin cantar gorrionets. Seria ideal algun
poder, com ara un vestit i sabates negres, una efecte sonor contundent que causi por a l’entra-
corbata, alguna medalla o pin o, si en teniu, un da de l’Ogre a escena.
capell. També podria dur un bigot postís.
t Veïnats: convé que duguin roba marró o fosca.
Les dones poden dur mocadors al cap i els ho-
mes capells o boines. Dues dones necessita-
ran ninots de plàstic embolicats en mocadors
per simular els infants de bolquers que duen al
braç. Els homes han de repartir-se un fardell (o
una maleta), una cistella de vímet i dues bos-
ses de compra que no mostrin cap marca co-
mercial.

2 Comprensió
lectora
Comprensió lectora és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el
departament d’Edicions Educatives d’Illes Balears/Santillana Educación, S. L.,
Il·lustració: Eduardo Fuentes i Jorge Galán.

Edició: Ana María Sánchez Ramal, Josefa Belmonte Carmona, Empar Tortosa Sanz
Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió.

Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano.
Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Miquel Vives Madrigal.

Confecció i muntatge: Luis González Prieto, Hilario Simón Macías, Mercedes Gómez
i Mariló Raboso.
Correcció: Joan F. Nigorra Canyelles i Aina Mascaró.

© 2014 by Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seva propietat intel-
Gremi de Teixidors, 26, local 13, 1r. estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per usar-les com a material d’aula. Queda
07009 Palma de Mallorca (Illes Balears) prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aque-
Índex
Comprensió lectora
FITXA 1. Mart, la pròxima frontera ......................................................... 4
FITXA 2. Les piràmides .......................................................................... 6
FITXA 3. Els pobles indígenes de l’Amèrica del Nord ............................. 8
FITXA 4. L’or, un metall preciós ............................................................. 10
FITXA 5. L’alquímia i la pedra filosofal .................................................. 12
FITXA 6. En Choja, el Piadós ............................................................... 14
FITXA 7. El turisme, indústria nacional .................................................. 16
FITXA 8. Éssers fantàstics ................................................................... 18
FITXA 9. Flora i fauna del desert ........................................................... 20
FITXA 10. Els inicis del cinema ................................................................ 22
FITXA 11. Els avantpassats dels ocells .................................................... 24
FITXA 12. Informàtica i comunicacions .................................................... 26
FITXA 13. Teseu i el Minotaure ................................................................ 28
FITXA 14. Catàleg d’eines ....................................................................... 30
FITXA 15. El mercat dels dijous ................................................................ 32
FITXA 16. L’exploració de l’Amazones ..................................................... 34
FITXA 17. Un orfenat molt especial .......................................................... 36
FITXA 18. El meu conco Carles ............................................................... 38
FITXA 19. La classe de 5è A .................................................................... 40
FITXA 20. La cosa a la finestra ................................................................. 42

Fitxa 1
Nom Data
Mart, la pròxima frontera

Un dels objectius de la carrera espacial és el planeta Mart, el qual és considerat
la pròxima frontera de la humanitat, ja que podria tractar-se del lloc següent
a què s’enviï una missió tripulada. Mart és el quart planeta del sistema solar
i se’l coneix amb el nom de «planeta vermell» pel seu color.
L’atmosfera del planeta Mart és irrespirable: està formada principalment
per diòxid de carboni, que dóna lloc a capes de gel als pols. El planeta es troba
sotmès a vents forts i tempestes de pols i arena que n’erosionen la superfície.
Encara que a Mart hi ha aigua, només és en quantitats ínfimes i en forma de gel
i de vapor, raó per la qual no es formen rius ni mars a la superfície del planeta.
Ara bé, Mart va tenir en el passat una atmosfera diferent. Les antigues precipitacions
han deixat damunt la superfície llits i barrancs que indiquen l’existència de rius.
Actualment, l’aspecte que presenta Mart es correspon amb el d’un vast desert
de color vermellenc.
Mart té dos satèl·lits o llunes, Fobos i Deimos. Són petits –tenen 27 i 15 km
de diàmetre, respectivament– i giren ràpid a prop del planeta. Fobos gira al voltant
de Mart en tan sols set hores i mitja i, curiosament, ho fa en direcció contrària
a la resta dels satèl·lits i planetes del sistema solar. Deimos tarda 35 hores a recórrer
la seva òrbita.
En l’actualitat, dos robots exploren la superfície de Mart: Spirit i Opportunity.
Cada un d’aquests robots és dirigit per quatre conductors que estableixen un pla de
feina cada nit i envien les indicacions al seu ordinador. Com que funcionen amb
l’energia solar que capten, disposen de quatre o cinc hores cada dia per complir
el pla enviat des de la Terra i retornar-hi els resultats. L’observació sobre el sòl marcià
es completa amb la tasca de les naus orbitals Mars Express, Mars Global Surveyor
i Mars Odissey, que giren entorn del planeta i n’obtenen imatges.
1. Explica el significat de les paraules del text següents amb l’ajuda d’un diccionari.
r erosionen:
r vast:
r òrbita:
2. Explica de què tracta el text.
4 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

3. Contesta.
r Per què es considera que Mart és la pròxima frontera de la humanitat?
r Com és l’atmosfera de Mart? De què està formada fonamentalment?
r Com és el sòl de Mart? Hi ha vestigis d’aigua en aquest planeta?
r Quin aspecte té Mart a l’actualitat?
r S’està explorant Mart? Quins mitjans es fan servir a l’exploració?
4. Descriu de quina manera es dirigeix l’activitat dels robots que exploren Mart.
5. Explica quina importància té, segons la teva opinió, l’exploració de planetes

com Mart per al progrés de la humanitat.
6. Proposa un pla imaginari que permeti colonitzar el planeta Mart. Pot ajudar-te
saber que, a la seva superfície, hi ha també oxigen, encara que en menor quantitat
que al nostre planeta.
Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 5

Fitxa 2
1
Nom Data
Les piràmides
Moltes són les teories sobre la funció de les
antigues piràmides d’Egipte i sobre la raó per
què es varen alçar aquests fantàstics monuments.
Els sarcòfags que aquestes construccions alberguen
varen fer que els arqueòlegs, durant molts d’anys,
vinculassin les piràmides únicament amb ritus
funeraris, però hi ha moltes altres teories. En
l’actualitat, quasi tots els experts coincideixen
en el fet que havien de tenir més d’una funció.
A més del seu ús com a lloc de repòs d’alguns faraons, les piràmides
també varen constituir un punt de reunió místic, religiós o destinat
a l’observació astronòmica. I fins i tot hi ha qui afirma que eren enormes
antenes destinades a comunicar-se amb els extraterrestres!
1. Elabora un resum del text.
2. Contesta.
r A quin país i a quin continent es troben les piràmides?
r Quina han cregut els arqueòlegs que era la seva finalitat principal?
r Qui podien ser soterrats a les piràmides?
3. Ordena aquestes paraules per construir enunciats.

r eren / de / piràmides / punt / un / reunió / observació / i / Les / d’
r piràmides / Les / d’ / considerades / han / enterrament / llocs / estat
r de / construcció / faraons / Els / piràmides / la / subvencionaven / les
r desconeix / com / avui / varen / construir / es / piràmides / Encara / es / les

4. Defineix, amb l’ajuda d’un diccionari, aquestes paraules del text.
r faraó:
r sarcòfag:
r místic:
5. Escriu una oració amb cada una de les paraules de l’activitat anterior.
6. Numera ordenadament aquests fragments perquè formin un text.

La misteriosa civilització egípcia
Una tercera hipòtesi, encara més arriscada, és la que planteja la possibilitat que aquests
blocs es construïssin amb una massa especial, fàcil de treballar que, una vegada seca,
resultava molt similar a la pedra calcària.
Una altra teoria afirma que els egipcis varen emprar palanques amb què pujaven les
pedres d’una grada a l’altra. El dubte que suscita aquesta teoria és com aconseguien
els egipcis col·locar amb tanta precisió blocs de pedra tan pesants.
Així idò, el misteri de les piràmides continua encara sense resoldre’s.
Aquesta tercera teoria solucionaria el problema del trasllat i col·locació dels grans
blocs, però el descobriment de les pedreres d’on obtenien les pedres va fer descartar
la possibilitat que es tractàs d’un material artificial.
La manera en què es varen construir les piràmides a una època tan primerenca és
encara avui un interrogant que els estudiosos han tractat d’explicar de diverses formes.
Les teories més freqüents són aquestes:
Alguns investigadors han defensat l’existència de rampes per les quals milers d’esclaus
egipcis pujaven els enormes blocs de pedra. Tanmateix, aquesta hipòtesi no seria vàlida
en el cas de les piràmides més grans, perquè la construcció de la rampa seria
més complicada, fins i tot, que la construcció de la piràmide.
Cap al 2600 aC, mentre que els egipcis construïen piràmides impressionants, a Europa
es vivia en cabanyes de joncs.

Fitxa 3
1
Nom Data
Els pobles indígenes de l’Amèrica del Nord

Quan els colons blancs varen arribar a l’Amèrica del Nord, ja hi havia una població nadiua
en els diversos territoris que es proposaven conquerir: els indis. Però no es tractava d’una sola
cultura, sinó de nombroses nacions índies, més de cent, cada una de les quals se subdividia, al
seu torn, en diverses tribus. L’avanç dels colons en l’afany per trobar or, caça i terres verges,
vulnerà moltes vegades els acords territorials a què el govern arribava amb les nacions índies,
fet que delmà la població indígena i va confinar les diverses tribus a viure a territoris cada
vegada més reduïts. Actualment viuen a les reserves creades pel govern estatunidenc.
Dels centenars de nacions índies de l’Amèrica del Nord,
les més conegudes, gràcies a les pel·lícules de l’Oest,
són els apatxes i els sioux.
Els apatxes estaven formats per un grup de sis tribus
indígenes, situades entorn de Nou Mèxic i Arizona:
els kiowa-apatxes, els lipans, els jicarillas, els mescaleros, els
chiricahues i els apatxes occidentals. Eren pobles dedicats
a la pesca, a la caça de búfals i a l’agricultura. Però també
varen ser guerrers valerosos, i varen estar en conflicte continu
amb els colons. Alguns dels seus líders, com Gerónimo
i Cochise, encara són recordats per la seva ferocitat
i per la seva habilitat estratègica en la lluita per defensar
els seus territoris. En els nostres dies, els apatxes viuen
en reserves dedicats al pasturatge, l’agricultura
i les activitats turístiques.
Els sioux eren anomenats així pels colons blancs, per bé que ells s’autoanomenaven dakotes,
que significa ‘amics’ o ‘aliats’. Originàriament, els dakotes estaven formats per set tribus, que es
varen convertir en tres amb el pas del temps: els santes i els dakotes, pobles sedentaris que vivien
de l’agricultura i la ramaderia, i els lakotes, nòmades, guerrers i caçadors de búfals.
1. Explica, amb l’ajuda del diccionari, el significat d’aquestes paraules del text.
r colons:
r vulnerà:
r delmà:
r indígena:

2. Explica breument de què tracta el text.
3. Contesta a les preguntes següents.

r Què va fer que els pobles indígenes de l’Amèrica del Nord fossin delmats?
r On viuen a l’actualitat els pobles indis?
r Quants de pobles indígenes hi havia a l’Amèrica del Nord?

Quins són els més coneguts?
4. Cerca informació sobre reserves índies i explica què són.
5. Completa amb dades extretes del text.

SIOUX
Tribus:
Forma de vida:
Activitats:
APATXES
Tribus:
Forma de vida:
Activitats:
6. Explica quins ensenyaments creus que podríem rebre dels pobles indígenes
les persones que vivim a les societats desenvolupades.

Fitxa 4
Nom Data
L’or, un metall preciós
L’or és un dels primers metalls que farcit d’or que els espanyols varen cercar
utilitzaren els éssers humans. Sens dubte, sense èxit a Amèrica, pocs anys després
els nostres avantpassats ja es varen sentir del descobriment d’aquest continent.
atrets pel color i la brillantor de l’or que, També, en el segle XIX es
a més a més, és bastant fàcil de treballar. desencadenà l’anomenada febre de l’or.
Des de l’antiguitat, l’or es va fer servir Començà a Califòrnia i, d’allà s’estengué
sobretot per fabricar adorns i monedes. a altres zones dels Estats Units,
Així, ens han arribat gran quantitat de i a Austràlia, l’Argentina, Xile
peces dels egipcis, els grecs i els romans, o el Canadà. Onades massives de
per exemple. cercadors d’or arribaren a totes aquelles
terres per rastrejar, pam a pam, amb
L’or a la natura el garbell i el tamís l’arena dels rius
L’or es troba distribuït per quasi tot en cerca d’aquest metall valuós.
el planeta, però en quantitats molt petites, Aquell important fenomen ha estat
per això és tan valuós. Aquest metall es immortalitzat pel cine en nombroses
presenta a la natura de moltes maneres. pel·lícules de l’Oest.
Entre les més freqüents hi ha els filons
de les roques, on es troba juntament
amb altres minerals; i les palletes, que
es troben en depòsits d’arena, als fons PROPIETATS DE L’OR
d’alguns rius.
Color: groc. És un metall noble, com
la plata i el platí. No
La recerca de l’or Brillantor: molt
intensa. l’afecta la humitat, no
La humanitat sempre ha tengut l’afany
s’oxida i, pràcticament, és
de descobrir jaciments d’or. Pes: molt pesant.
inalterable a la major part
Un dels intents més cèlebres va ser la Duresa: molt tou. de substàncies químiques.
recerca d’El Dorado, un regne imaginari
1. Respon.
r Quines civilitzacions de l’antiguitat s’esmenten en el text?
r Quin tipus de peces d’or d’aquestes civilitzacions han arribat fins als nostres dies?
r Per què és tan valuós l’or?

2. Descriu-ne les característiques principals. Com és l’or?
3. Relaciona amb nombres. Com es presenta l’or a la natura?
1. filó s. f. Tros petit i arredonit s. m. Massa de mineral que hi ha

d’or o d’un altre metall. entre les escletxes de les roques.
2. palleta
4. Explica. Què era El Dorado?
5. Respon.
r Quan i on va començar la febre de l’or? On es va estendre després?
r En què va consistir?
r Quin tipus de pel·lícules han immortalitzat aquest fenomen?
6. Imagina que ets un cercador d’or a un riu de l’Oest i escriu un text en què contis com és
un dia de feina allà.

Fitxa 5
Nom Data
L’alquímia i la pedra filosofal

L’alquímia és una pràctica tan antiga com la mateixa humanitat. Les seves primeres
empremtes apareixen a Mesopotàmia i Egipte, i també hi ha referències a aquesta pràctica a la
Xina, l’Índia i Grècia. A través dels àrabs, l’alquímia pren la forma definitiva: el terme prové
del vocable àrab al-kimia, que significa ‘l’art’. Introduïda a Europa pels àrabs, va tenir una gran
vigència entre els segles XII i XVII, fins a l’aparició de la química.
L’alquímia perseguia dos objectius: trobar la pedra filosofal i l’elixir de llarga vida. Partia del
principi que els metalls podien transformar-se en uns altres mitjançant processos com la unió amb
un altre metall, el tractament amb determinades substàncies, l’aplicació de calor… Però la seva
màxima aspiració era transformar altres metalls en or. Els alquimistes suposaven que de qualsevol
metall es podia obtenir or, però només si es disposava d’un element de característiques màgiques,
que varen denominar pedra filosofal. Els alquimistes, per tant, varen dedicar esforços a fabricar la
pedra filosofal, a la qual atribuïen, a més de la capacitat d’obtenir or, la d’atorgar moltes altres
habilitats màgiques: l’endevinació, la capacitat de volar, la invisibilitat. A més, dissolta en
mercuri, es convertia en elixir de llarga vida, capaç de retornar la joventut a qui en begués.
El llegat que l’alquímia ha deixat a la nostra cultura és innegable: encara que moltes de
les seves idees i receptes ens farien riure avui en dia, gran part dels instruments dels laboratoris
químics actuals, com el matràs, i alguns procediments, com la destil·lació, varen sorgir amb
l’alquímia i varen ser heretats per la química. De tal manera que es pot considerar que, tot i que
les seves idees fossin absurdes, l’alquímia va ser l’origen de la química.
1. Explica el significat d’aquestes paraules del text amb l’ajuda d’un diccionari.
r vigència:
r elixir:
r atorgar:
2. Contesta.
r Quina antiguitat té l’alquímia?
r D’on prové el terme?
r En què consisteix l’alquímia? En quin principi es basava?

r Per què s’afirma en el text que l’alquímia és l’origen de la química?
r Què perseguien els alquimistes?
r Què anomenaven els alquimistes pedra filosofal? I elixir de llarga vida?
3. Explica de manera raonada què opines sobre l’alquímia.
4. Completa el quadre amb dades extretes del text.
L’alquímia
Origen Objectius Llegat
5. Elabora un resum del contingut del text a partir del quadre anterior.

Fitxa 6
Nom Data
En Choja, el Piadós
Conten els llibres antics que fa molt, molt de temps a la ciutat del Caire vivia un home
honrat a qui tots deien en Choja, el Piadós. Cada dia, en Choja acostumava a sortir al llindar de
la porta i allà entonava en veu alta les seves pregàries. Un dematí, va fer un prec molt especial:
–Oh, Al·là, el Gran, el Misericordiós!
Necessit cent dinars d’or. Si la teva infinita
generositat consentís a enviar-me’ls…
Tu saps, Senyor, que no és cobdícia, solament
els vull per atendre aquesta necessitat
que m’ha sobrevengut. Et deman cent dinars
justs, ni un més ni un menys.
Al costat d’en Choja vivia n’Ibrahim. Cada
dia, n’Ibrahim sentia els resos d’en Choja i va
decidir comprovar si de veres el seu veïnat era tan
piadós i honrat com tots deien. Per saber-ho, va posar en marxa un pla. Primer,
va preparar una bossa de cuir, va ficar-hi noranta-nou monedes i la va fermar amb un cordó.
Després va esperar pacientment que en Choja es posàs a resar, i llavors va llançar la bossa des
de la finestra. La bossa va caure, com baixada del cel, als peus del seu veïnat. En Choja es
va sobresaltar. Després, va agafar la bossa, la va desfermar amb cura i va abocar el contingut
damunt la seva túnica.
–Al·là ha sentit el meu prec! –va exclamar admirat en veure totes aquelles monedes.
Tot d’una, en Choja es va posar a comptar-les… Hi havia noranta-nou dinars!
–Lloat siguis per aquest present que no meresc, Senyor! –va dir amb les mans esteses,
mirant al cel–. Però jo et vaig demanar cent dinars i aquí n’hi ha noranta-nou. Així que estic
segur que aquesta bossa no és per a mi. La donaré al meu veïnat. Ell té una família enorme que
ha de mantenir.
I en Choja se’n va anar amb la bossa a cal seu veïnat i li va contar el que havia passat.
–Ten, Ibrahim! Segur que aquesta bossa era per a tu.
–Gràcies, Choja.
«Sembla que en Choja és sincer», va pensar llavors n’Ibrahim. «Sincer i molt ingenu.»
Però encara quedava la segona part de la prova.
L’endemà dematí, va agafar la bossa i va posar-hi cent un dinars. Després, va esperar
pacientment que arribàs l’hora del rés i llavors va llançar de nou la bossa des de la seva finestra
als peus d’en Choja. En veure-la, en Choja la va reconèixer: era la mateixa bossa del dia abans!
Llavors va comprendre el que estava passant i va decidir donar un escarment merescut al seu
veïnat Ibrahim. En Choja va comptar les monedes: cent una! I mirant al cel va dir:

–Generós Al·là, no meresc aquest regal. No sols m’has donat el que et demanava, sinó que em
dónes una moneda de més… No puc consentir-ho.
N’Ibrahim no podia donar crèdit al que sentia. El seu veïnat pensava refusar les monedes
una altra vegada! Mentrestant, en Choja seguia parlant:
–Però… no voldria ofendre’t refusant de nou el que m’ofereixes. Així que agafaré cent
monedes i donaré a n’Ibrahim, el meu veïnat, la moneda que m’has donat de més. Quan
n’Ibrahim es va adonar que en Choja pensava quedar-se les monedes, es va afanyar a dir:
–Choja, torna’m la bossa!
–Quina bossa? –va demanar en Choja fingint-se estranyat–. Et refereixes a aquesta que
m’ha enviat Al·là? És que et pareix poc la bossa de monedes que et vaig donar ahir? Va,
Ibrahim, conforma’t amb la teva moneda, no siguis avar. I que Al·là t’acompanyi.
Basat en Les mil i una nits
1. Contesta a aquestes preguntes sobre les monedes del conte:

r Com s’anomenaven aquestes monedes? Quantes li’n demanava en Choja a Al·là?
r Quantes n’hi havia a la primera bossa? Quantes n’hi havia a la segona bossa?
2. Cerca en el text tres adjectius que servesquin per descriure en Choja.
3. Contesta.
r Què va fer en Choja amb les monedes de la primera bossa?
r Què va fer amb les de la segona bossa?
r Per què va llançar n’Ibrahim les bosses al seu veïnat Choja?
r Per què va comprendre en Choja que n’Ibrahim el posava a prova?
4. Pensa i escriu per què creus que devia necessitar en Choja els cent dinars.

Fitxa 7
Nom Data
El turisme, indústria nacional

A partir de 1960, el turisme va començar a ser una de les activitats fonamentals per
a l’economia espanyola. En aquell temps s’havia superat ja la xifra de cinc milions de
turistes. Des de llavors aquest nombre no ha deixat d’incrementar-se, amb l’excepció dels
anys compresos entre 1973 i 1976, en què es varen notar directament els efectes de la crisi
econòmica general produïda com a conseqüència de l’anomenada «guerra del petroli».
El pes econòmic del sector, així com els efectes que produeix sobre altres indústries
(construcció, fonamentalment) i activitats de serveis, fa que molts el considerin la «primera
indústria nacional». Fins fa poc de temps es tractava d’un turisme barat, ja que hi ha una sèrie
de països, amb suficient infraestructura turística i amb característiques climàtiques
i geogràfiques semblants a les espanyoles, que podien oferir preus més competitius.
Els països mediterranis, els d’ambdues voreres, compleixen aquestes premisses. La indústria
turística espanyola ha hagut de millorar la seva oferta en qualitat i en preus per seguir comptant
amb la riquesa generada pel turisme.
La preocupació per assolir «banderes blaves», és a dir, per disposar de platges netes que
complesquin els requisits internacionals de salubritat i de qualitat, n’és un bon símptoma. El
mateix ocorr amb la tendència a diversificar els punts d’atracció turística amb la intenció que
ja no sigui un turisme exclusivament de «sol i platja». La riquesa patrimonial espanyola s’ha
convertit en un nou motiu d’atracció turística, que, encara que sigui menor en el nombre de
visitants que el practiquen, pot ser econòmicament molt més rendible, atès que està comprovat
que el turisme urbà gasta més doblers en desplaçaments.
Un altre problema és el relacionat amb el control exercit pels operadors turístics:
la indústria turística espanyola haurà de coordinar-se i generar noves formes
d’organització per intentar evitar que gran part dels beneficis vagin a mans estrangeres.
1. Explica quin és el tema principal del text.
2. Marca quina d’aquestes idees és la principal del text.

A partir de 1960 el turisme va començar a ser una de les activitats fonamentals
per a l’economia espanyola.
El 1960, el turisme havia superat la xifra de cinc milions de turistes.
Des de 1960, el nombre de turistes no ha deixat d’incrementar-se.
El pes econòmic del sector fa que molts el considerin la «primera indústria
nacional».

3. Identifica la idea principal de cada paràgraf del text i explica-la amb paraules teves.
r
4. Explica el significat d’aquestes paraules del text amb l’ajuda d’un diccionari.
r infraestructura:
r salubritat:
r rendible:
5. Explica amb paraules teves com repercuteix el turisme en altres indústries nacionals.
6. Cerca a la sopa de lletres vuit paraules relacionades amb el món del turisme.
A T B A X A I V M A
X U R Z S R E I A P
A R U R A L H A C L
A I N D Ç S O T I A
A S A U B A A G A T
V T A O C I G E U J
T A M I S A A C A A
V A C A N C E S G D
E X C U R S I Ó B A
A U R B À S O S A Z

Fitxa 8
Nom Data
Éssers fantàstics
En totes les èpoques i cultures, l’ésser humà ha somiat l’existència d’éssers fantàstics, amb
animals de característiques màgiques i d’aspecte sorprenent. Molts d’aquests éssers imaginaris
surten en els contes i els mites de tots els temps i alguns, com els dracs, ens fan demanar-nos si
són simplement fruit de la imaginació.
Una d’aquestes criatures màgiques és el fènix. El fènix era un ocell
de cos vermell amb coa, bec i arpes de color d’or. Vivia més de cinc-cents
anys i, al final dels seus dies, construïa un niu en el qual es consumia
en cendres. De les cendres sorgia un pollet que creixia fins a convertir-se
de nou en un fènix adult. L’ocell fènix podia aparèixer i desaparèixer
a voluntat i el seu cant era màgic: infonia ànim i fortalesa als honests
i temor als deshonests. A més, les seves llàgrimes tenien la capacitat
de curar.
Un altre ésser fantàstic és l’hipogrif. Posseïa el cos d’un

cavall i el cap i les ales d’àguila. Les potes posteriors eren
de cavall i les anteriors d’àguila. Els hipogrifs eren realment
veloços en el vol. Els agradava viure en esbarts i en llocs
plans i amb molta pastura, ja que podien menjar tant carn
com herba.
També el misteriós basilisc va sorgir de la imaginació de l’ésser humà.

Fruit d’un ou de gall fecundat per una serp i incubat per un calàpet,
el basilisc era un animal amb cos de gall, coll de serp, ales membranoses
semblants a les de la ratapinyada i cap d’ocell. Si l’ou, grisenc i més petit
que els altres, no era destruït, duia la desgràcia i la mort als habitants
de la casa on apareixia. Es tractava d’un animal de costums nocturns
que s’ocultava de les persones; però pobre de qui s’encreuàs amb ell
i aconseguís veure’l!, perquè en tenia prou amb una mirada per matar
les seves víctimes, i el seu alè pansia i descomponia tot allò que fregava.
1. Explica el significat d’aquestes paraules del text amb l’ajuda del diccionari.
r fantàstics:
r infonia:
r membranoses:

2. Resumeix breument de què tracta el text.

r Què són els éssers fantàstics?
r Quins exemples d’éssers fantàstics apareixen en el text?
r Quants d’anys vivia el fènix?
r On vivien els hipogrifs?
r De quin animal és l’ou del basilisc?
r Quines conseqüències podia tenir la trobada amb un basilisc?
4. Completa amb dades extretes del text.

FÈNIX
Aspecte:
Qualitats:
HIPOGRIF
Aspecte:
Qualitats:
BASILISC
Aspecte:
Qualitats:
5. Inventa un ésser fantàstic mesclant altres animals o éssers

imaginaris. Descriu-lo i acompanya’l d’un dibuix.

Fitxa 9
Nom Data
Flora i fauna del desert
Encara que els deserts poden semblar similars entre si, la seva flora és molt diferent. Per
exemple, als deserts americans les plantes més abundants són els cactus. Als deserts de la resta
del món hi ha altres plantes, com els àloes i les palmeres dels deserts africans.
Els animals també són diferents als diversos deserts. Per exemple, als deserts de l’Amèrica del
Nord viuen serps de cascavell, òlibes del desert i pumes. A Àfrica i Àsia viuen altres serps, com
les cobres, i mamífers com la rata del desert i el dromedari. Als deserts australians habiten grans
llangardaixos i estranys mamífers, com el talp marsupial.
La majoria de les plantes del desert emmagatzemen aigua a les tiges, com els cactus, i solen
tenir arrels molt extenses i profundes per captar l’escassa humitat. Hi ha plantes que tenen un
sistema d’arrels tan extens que recullen fins a la darrera gota d’aigua del sòl: per exemple, la
creosota és una planta que viu a la vall de la Mort, a Califòrnia (EUA), i capta la humitat del
sòl amb tanta eficàcia que impedeix que cap altra planta cresqui a prop.
Els animals han de recórrer també a diferents estratègies per obtenir aigua. Algunes
moneies del desert del Kalahari, a Àfrica, coneixen perfectament el seu entorn i saben on hi
ha pous en els quals s’emmagatzemen escasses quantitats d’aigua. A la zona costanera del desert
de Namíbia pràcticament no plou, però tots els matins hi ha boires degudes a la humitat de la
mar. Alguns escarabats que viuen en aquest desert pugen a la part alta de les dunes quan hi ha
boira i esperen fins que es condensin damunt ells una o dues gotes d’aigua. L’aigua rellisca fins
a la boca de l’escarabat i així aquest en beu prou per sobreviure.
1. Subretxa el text de la manera següent.

– Amb un traç continu (___), les idees fonamentals.
– Amb un traç discontinu (_ _ _), les idees secundàries.
– Amb una línia vertical al marge, les dades importants.

2. Resumeix breument el contingut del text.
3. Defineix les paraules següents utilitzant el diccionari.

r flora:
r fauna:
r marsupial:
r condensen:
4. Digues si són vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. Si algunes de
les dades no són en el text, cerca-les en els llibres o a Internet. Després, reescriu
correctament les que siguin falses.
La flora i la fauna dels deserts és semblant a tots.
Els deserts ocupen el 40% de la superfície dels continents.
Als deserts, les temperatures són molt baixes durant la nit.
Als deserts nord-americans viuen animals com els dromedaris.
Les plantes del desert solen tenir arrels gruixades i curtes.
5. Explica les estratègies de supervivència de les plantes que creixen al desert.

Fitxa 10
Nom Data
Els inicis del cinema

El cinema és la modalitat artística més jove. En els seus inicis, era difícil presumir que
arribaria a l’èxit actual.
Molt abans de l’arribada del cinema, hi havia dues màquines per projectar imatges
sense moviment: al segle XVI la cambra fosca i, al XVII, la llanterna màgica. No obstant això,
els orígens del cinema no varen tenir lloc fins que, a la fi del segle XIX, varen aparèixer
dues invencions de Thomas Alva Edison: el kinetògraf, que permetia projectar imatges, i el
cinetoscopi, que permetia veure les diferents fases
d’un moviment de forma individual. Edison va
preferir aquest darrer, sense advertir les possibilitats
econòmiques de projectar les imatges en una pantalla.
El 1894, dos germans, Louis i Auguste Lumière,
varen perfeccionar la tècnica creant el cinematògraf.
Un any després, al soterrani d’un cafè de París, varen
estrenar la primera pel·lícula comercial: es tractava
d’una breu gravació d’una colla d’obrers sortint d’una
fàbrica. L’èxit va ser radical i el cinematògraf
es va estendre a altres països d’Europa.
A la primeria del segle XX, la indústria del cinema va sorgir amb especial força a Europa,
i el 1902 es va produir el primer llargmetratge. Als Estats Units, malgrat que Edison impedia
legalment l’entrada del cinema al·legant que el cinematògraf era una còpia del seu invent,
es va filmar el 1903 la primera pel·lícula amb argument. La Primera Guerra Mundial
(1914-1918) va suposar un estancament del cinema a Europa, mentre que el
desenvolupament als Estats Units va continuar i va originar l’«star system», un sistema
consistent en el llançament de grans estrelles, entre les quals destacaven Charles Chaplin
(cèlebre gràcies al personatge de Charlot) i Mary Pickford, que eren autèntics ídols de masses.
Dos grans canvis varen tenir lloc en el cinema clàssic. El primer va ser la irrupció del
cinema sonor, introduït per la productora Warner el 1927 amb El cantor de jazz. Poc després,
les altres productores, que no havien cregut en el nou invent, varen començar a fer pel·lícules
sonores. El segon gran canvi va ser la introducció del color, que es va produir entre 1922 i 1941
amb l’evolució del sistema Technicolor. Més tard, la visió panoràmica que proporcionava el
sistema cinemascop, sorgit el 1953, va facilitar la creació de les grans produccions històriques.
r ídols:
r irrupció:

r panoràmica:

r Quins dos invents antics projectaven imatges en moviment?
r Per què volia Edison impedir l’entrada del cinema als EUA?
r Quins fets varen provocar un estancament de la indústria cinematogràfica europea?
r En què consistia l’«star system»?
r Quins dos grans canvis tècnics varen transformar el cinema?
3. Completa el quadre amb les dades més significatives de cada període.
HISTÒRIA DEL CINEMA

PRIMERS INVENTS INDÚSTRIA DEL CINEMA CANVIS TÈCNICS
S. XVI i XVII: 1902: 1927:
S. XIX: 1903: 1922-41:
1894: 1914-18: 1953:
4. Investiga i escriu un text en què expliquis l’evolució de la televisió. Pots documentar-te

sobre el tema amb l’ajuda d’una enciclopèdia o d’Internet.

Fitxa 11
Nom Data
Els avantpassats dels ocells

L’existència dels pterodàctils, que eren rèptils voladors, ha fet pensar als paleontòlegs que
l’origen dels ocells es troba en aquests saures prehistòrics. Aquesta hipòtesi s’ha vist confirmada
per la descoberta de les restes fòssils de dos saures voladors, l’arqueoptèrix i el microraptor gui.
El primer d’aquests, l’arqueòpterix, és conegut
des de la descoberta del primer fòssil el 1861
a Alemanya, país on se n’han trobat més
exemplars. L’arqueòpterix va viure durant
el període juràssic superior, fa devers 170 milions
d’anys. El nom arqueòpterix significa ‘ala antiga’.
Aquesta criatura era mitat dinosaure
i mitat ocell. Així, d’una banda, presentava
diverses característiques exclusives dels ocells,
com les plomes, les ales i alguns elements
de la seva estructura òssia; i de l’altra,
presentava trets propis dels saures: una llarga
coa amb ossos, unes mandíbules allargades amb
dents petites, tres dits amb arpes a cada ala,
un coll esvelt i flexible, potes llargues pròpies
d’un saure corredor i un cos curt (35 centímetres).
El fet que tengués característiques pròpies d’ocell
i de rèptil es considera una prova de la teoria
de l’evolució de les espècies.
El segon d’aquests rèptils, el microraptor gui, és conegut gràcies a les restes fòssils trobades
a la Xina recentment, on va viure fa devers 130 milions d’anys. El microraptor gui presentava
les característiques pròpies d’un dinosaure, però proveït de quatre ales. La seva longitud era
de 77 centímetres de llarg. Es creu que es desplaçava d’arbre en arbre de manera similar als
esquirols voladors. Aquesta troballa ha fet pensar als científics que alguns dels ancestres dels
ocells potser varen estar proveïts de quatre ales, com el microraptor gui, i que les ales posteriors
s’haurien perdut amb l’evolució.
r hipòtesi:
r juràssic:
r ancestres:

r De quina espècie creuen els paleontòlegs que procedeixen els ocells?
r Quines dues troballes han reforçat aquesta hipòtesi?
r Què significa arqueòpterix?
r Quin valor té el fet que l’arqueòpterix sigui mitat ocell i mitat rèptil?
r On va ser trobat el microraptor gui ?
r Com es desplaçava el microraptor gui ?
r Què pensen els científics a partir de la descoberta del microraptor gui ?
3. Completa el quadre amb dades extretes del text.
AVANTPASSATS DELS OCELLS

ARQUEÒPTERIX MICRORAPTOR GUI
Lloc: Lloc:
Antiguitat: Antiguitat:
Característiques: Característiques:
4. Escriu un text sobre l’espècie animal en perill d’extinció que preferesquis.

Explica com és, quina és la seva forma de vida i per què es troba amenaçada.

Fitxa 12
Nom Data
Informàtica i comunicacions
El correu electrònic
El correu electrònic permet enviar informació entre diversos ordinadors connectats entre si
per mitjà d’una xarxa telefònica. Si, a més, es disposa d’un mòdem, la informació pot arribar a
qualsevol ordinador del món que també hi estigui connectat.
Cada usuari disposa d’una adreça o bústia electrònica a què poden accedir els altres usuaris
de la xarxa.
Els ordinadors portàtils
L’ús dels ordinadors portàtils fa possible transportar
la informació necessària a qualsevol lloc. Els ordinadors
portàtils van equipats amb una o diverses bateries que
proporcionen l’energia necessària a l’equip. Un sensor
de radiació infraroja permet, fins i tot, «connectar»
el portàtil a una impressora o un altre perifèric
equipat, al seu torn, amb un sensor sense necessitat
de cap cable.
Els portàtils moderns disposen de connexions per acoblar-hi un telèfon mòbil, cosa que
permet que puguin accedir a la xarxa des de qualsevol lloc.
Les xarxes informàtiques: Internet
Les xarxes informàtiques estan formades per diversos ordinadors connectats. Al seu torn, les
xarxes poden connectar-se entre si. Això ocorr a la xarxa Internet, ja que agrupa més de 50 000
xarxes informàtiques de tot el món. Qualsevol ordinador personal equipat amb mòdem pot
connectar-se a Internet. Per a això necessita, a més, algun programa per moure’s («navegar»)
per la xarxa, enviar i rebre correu electrònic, etc.
1. Subretxa les idees principals del text.
2. Elabora un resum de continguts a partir de les idees principals del text.
Informàtica i comunicacions
1.
1.1

3. Escriu un text expositiu sobre la informàtica i les comunicacions de manera que
distribuesquis la informació en tres paràgrafs. Cada paràgraf ha de tractar una
d’aquestes idees.
– Finalitats pràctiques de la informàtica.
– Darrers invents.
– Futur de la informàtica en relació amb les comunicacions.
4. Escriu una notícia breu per a una revista especialitzada en informàtica

en què informis d’una descoberta sorprenent.
5. Defineix aquestes paraules del text. Si ho necessites, pots servir-te d’un diccionari.
r bateria:
r infraroja:
r mòdem:
r electrònic:
6. La paraula navegar és polisèmica. Escriu dues oracions en què la facis servir

amb dos significats diferents.

Fitxa 13
Nom Data
Teseu i el Minotaure
Totes les expedicions de joves grecs que havien intentat donar mort al Minotaure havien
fracassat. Any rere any, aquell monstre amb cos d’home i cap de bou havia causat nombroses
víctimes. Se sentia fora de perill a l’illa de Creta reclòs al seu laberint, una mansió d’intricats
passadissos, sales recòndites i corredors tortuosos, on molts s’havien atrevit a entrar, però d’on
ningú no havia aconseguit sortir.
Un dia, Teseu, príncep d’Atenes, va decidir encapçalar una nova expedició contra
el Minotaure.
Va arribar el dia de la partida i, amb les primeres llums de l’alba, Teseu i els seus valents
joves es varen fer a la mar. Després d’una llarga travessia, varen arribar a les costes de l’illa i allà
varen ser càlidament rebuts pel rei cretenc i la seva família.
–Senyor, venim decidits a donar mort al Minotaure. Jo seré el primer que entraré
al laberint –va afirmar Teseu.
–Pensa-t’ho bé, al·lot, abans que sigui massa tard –li va aconsellar el rei–. Ningú fins avui,
i són molts els qui ho han intentat, ha aconseguit matar aquest monstre. I encara que ho
aconseguissis, com podries sortir del seu refugi?
–Us agraesc les vostres paraules. Però no hi ha marxa enrere –li va respondre el jove.
Entre els presents, hi havia Ariadna, una de les filles del monarca. A l’al·lota la va
impressionar la gosadia i la valentia de Teseu i va decidir ajudar-lo a aconseguir l’objectiu.
–Ten aquest rodet de fil –li va dir la jove a un lloc apartat– i ferma’n l’extrem a la porta
del laberint. Després, has d’anar desenrotllant el rodet a mesura que t’endinsis fins als darrers
racons del palau. Per sortir-ne, només hauràs d’arreplegar el fil que has anat estenent.
–Gràcies, Ariadna. És una magnífica idea i molt senzilla de posar en pràctica…
No hi ha dubte que ets una dona molt intel·ligent.
Teseu va dedicar un somriure de gratitud a la seva benefactora, li va besar les mans i amb
pas ferm es va dirigir a l’entrada del laberint. Els seus companys, sense poder contenir les
llàgrimes, varen veure que desapareixia en la foscor i varen sentir els seus passos allunyant-se.
A l’interior, a la més absoluta foscor, Teseu anava recorrent passadissos i estances. Es
guiava per l’oïda per seguir en la direcció de què procedien uns forts esbufecs, palpava els murs
per no ensopegar i avançava cautelós, ben atent per no perdre el rodet de fil de què depenia la
seva salvació. De cop i volta, va sentir els esbufecs molt propers. El jove es va quedar immòbil
uns pocs segons i va dreçar les orelles fins a confirmar que el monstre estava completament
adormit. Llavors, amb un gran impuls, es va tirar damunt el temible Minotaure i li va donar
mort.
El temps semblava haver-se detengut per als qui esperaven a l’exterior del laberint.
L’angoixa anava creixent en tots ells a mesura que percebien renous confusos i distants.
Després d’una estona d’absolut silenci, uns brams forts els varen gelar la sang a les venes.
Resultava evident que la fera i Teseu s’havien trobat.

Ningú sabia què pensar. Tots es mantengueren callats, contenint la ràbia… Varen ser uns
minuts eterns fins que, de sobte, Teseu va traspassar la sortida del laberint i va aparèixer davant
els companys fent un crit triomfal. Per fi, el malson havia acabat!
1. Explica qui era Teseu.
2. Com era Teseu? Marca.

orgullós temerari fort agraït dèbil valent
3. Escriu tot el que hagis après sobre el Minotaure llegint el text.
4. Quina actitud va mostrar amb Teseu?

EL REI DE CRETA:
ARIADNA:
5. Llegeix i escriu V (vertader) o F (fals), segons correspongui.

Teseu va ser el primer que va anar a Creta per donar mort al Minotaure.
L’expedició de Teseu es va fer a la mar a l’alba.
El Minotaure era un monstre sanguinari amb cap d’home i cos de bou.
Ariadna es va negar a col·laborar amb Teseu.
6. Contesta sobre el laberint.

r A quina illa estava ubicat?
r Per què era un lloc perillós?
r Com va aconseguir sortir-ne Teseu?
r De qui va ser aquesta idea?

Fitxa 14
Nom Data
Catàleg d’eines
Espàtula:
Petita i còmoda espàtula. Té un mànec
▶
de fusta i una làmina de metall. Serveix
per raspar, estendre guix…
Serra:
Serra fàcilment manejable. Té una fulla
▶ d’acer amb dents i un mànec de fusta. Està
especialment dissenyada per tallar fusta
i altres materials durs.
Desengramponador:
Aquest desengramponador és molt manejable.
Té una barra de ferro amb la punta ▶
esclafada i un mànec de plàstic.
Serveix per engramponar i desengramponar.
Martell:
El nostre martell és molt resistent.
▶ Té un mànec llarg de fusta i un cap de
metall. Serveix per clavar claus
i copejar.
1. Seguint l’exemple de les descripcions anteriors, juga amb els companys i companyes.
Descriu l’objecte que vulguis sense dir-ne el nom. Ells han d’endevinar de quin objecte
es tracta.
2. Elabora una descripció d’algun objecte que tenguis a ca teva. Imagina que vols vendre’l
o baratar-lo per alguna altra cosa i que decideixes fer un anunci perquè se n’assabentin
els companys i companyes.

3. Ensenya la teva descripció a un company o companya i demana-li què en pensa. Fes-li
preguntes com les següents.
r Et pareix que la descripció és prou clara?
r Creus que hi falta alguna dada important?
r S’entén bé tot el que he escrit?
r Què suprimiries del text o què hi afegiries?
4. Fes un anunci amb el teu objecte. Fes-lo d’acord amb aquestes pautes.
– Fes una fotografia o un dibuix de l’objecte que has descrit.
– Aferra la foto o el dibuix a la part inferior de la pàgina.
– Passa-hi la teva descripció en net mirant d’escriure recte i que es pugui llegir
de manera clara.

Fitxa 15
Nom Data
El mercat dels dijous

Com cada dijous, l’activitat comença de bon matí al mercat ambulant del poble.
Els agranadors acaben de fer el carrer net abans que es faci de dia.
A trenc d’alba, els venedors comencen a
instal·lar les parades, altres persones descarreguen
caixes enormes i els més matiners ja han col·locat
les mercaderies i esperen que la gent comenci
a recórrer els carrerons estrets entre les parades.
Alguns clients desocupats arriben també
a primera hora del matí. Passegen entre
les parades i xerren amb els venedors a la caça
de gangues i d’objectes curiosos o, simplement,
gaudeixen de la tranquil·litat que hi ha abans
que el mercat estigui estibat de gent.
Avui, com sempre, s’hi pot veure algun infant
recorrent les parades i regirant les piles
de trastos antics.
D’aquí a poc més d’una hora, el mercat
s’omplirà de gent i les veus que pregonen
la mercaderia se sentiran en totes direccions.
1. Contesta.
r A quin lloc es desenvolupa l’escena?
r A quin moment del dia passa el que descriu el text?
r Quines persones apareixen en el text?
2. Defineix aquestes paraules que apareixen en el text.

r ganga:
r de gom a gom:
r trastos:

3. Descriu breument el que es veu a la foto que hi ha al costat del text.
4. Observa aquestes dues escenes. Fixa-t’hi bé i tria’n una per descriure-la.
1 2
■ Observa la imatge que has triat i recorda incloure a la descripció aquestes dades.
r Lloc i moment del dia en què es desenvolupa l’escena.
r Persones que hi ha (com van vestides, edats, etc.).
r Accions que realitzen.

Fitxa 16
Nom Data
L’exploració de l’Amazones
A l’època dels conqueridors, la canyella era una substància tan preada com l’or. Corria el rumor
que més enllà de la serralada dels Andes hi havia grans planes d’arbres de canyella. El 1541 va
partir de la ciutat de Quito una expedició amb l’objectiu de trobar la cobejada espècia. La caravana
estava molt ben equipada: centenars de cavallers amb armadures, portadors carregats d’armes i
provisions, ramats de llames, milers de porcs… Malgrat tot, la duresa del terreny, les condicions
climàtiques i la vegetació exuberant varen convertir el viatge en una autèntica aventura.
Passades unes quantes setmanes, els membres de l’expedició es varen rendir a l’evidència:
no hi havia aquelles planes somiades. No obstant això, havien trobat un riu immens del qual
no havien sentit parlar mai. Un grup reduït d’expedicionaris, capitanejat per Orellana, va
optar per seguir el curs d’aquell fabulós riu.
–Com podíem ni arribar a imaginar que existís un riu així? –comentaven tots meravellats.
Les aigües discorrien entre arbres frondosos de gran alçària, plantes gegants… A més,
hi havia centenars d’espècies que els espanyols no podien identificar i animals que mai no
havien vist enlloc. Però els dies varen anar passant i les provisions varen començar a esgotar-se.
–No podem seguir així! –es lamentaven–. Només ens queda menjar per a dos dies
i aquest riu pareix que no acaba mai.
–I a on ens durà el corrent? –es demanaven ansiosos.
–Tranquils, hem d’estar a prop de la mar. El llit és cada vegada més ample –responia Orellana.
Un dia, quan estaven a punt de perdre l’esperança, varen sentir el so d’alguns tambors.
–Heu sentit això? –va demanar alleujat un dels exploradors–. Hi ha un poble a prop!
El capità va ordenar dirigir les naus cap a la riba. Allà els esperava una tribu d’indígenes
que els varen rebre amablement i varen ballar danses en el seu honor. Després d’un banquet,
varen omplir de queviures les embarcacions i els varen acomiadar càlidament. Orellana i els
seus varen continuar el viatge pel riu.
Un dia, un dels espanyols va veure unes canoes a la vorera, però aquelles embarcacions
repletes d’indis armats es varen precipitar cap a ells i varen intentar tancar-los el pas. Els
exploradors es varen preparar per a la lluita quan, de sobte, un detall va cridar l’atenció de tots.
–Hi ha dones! –va cridar un d’ells–. Dones guerreres!
Els indígenes estaven capitanejats per dones aguerrides d’indescriptible bellesa, les
amazones. Molts varen recordar una llegenda que parlava de l’existència de dones de gran
valor, que sotmetien pobles sencers.
Després de diverses hores de combat, Orellana i els seus varen aconseguir deslliurar-se dels
atacants i continuar riu avall, però mai no varen poder oblidar aquella trobada amb les dones
guerreres. El 26 d’agost de 1542, les embarcacions varen entrar per fi a l’oceà Atlàntic. El riu
va rebre el nom d’Amazones en memòria d’aquelles guerreres.

1. Explica amb dates a quina conquesta creus que es refereixen aquestes paraules:
A l’època dels conqueridors…
2. Contesta.
r En quin continent es desenvolupa la història?
r Quins personatges apareixen en el text?
r Quin personatge real trobes que és el personatge principal del relat?
r Cerca a una enciclopèdia més informació sobre el personatge principal.
r Amb quin objectiu va partir de Quito l’expedició?
r Quina proesa va aconseguir realment l’expedició?
3. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són vertaderes (V) o falses (F).

El 1541 va partir de Quito una expedició a la recerca de canyella.
L’expedició va trobar extenses planes repletes d’arbres de canyella.
El grup d’Orellana va arribar a la desembocadura del riu Amazones.
El riu va rebre el nom d’Amazones en memòria d’una tribu de pageses.
4. Marca les afirmacions amb què estàs d’acord.

Els relats històrics serveixen també per aprendre.
Els relats històrics són més difícils d’entendre que els contes.
Els relats històrics són més interessants que els contes.
■ Argumenta l’elecció.

Fitxa 17
Nom Data
Un orfenat molt especial

Alguns éssers humans dediquen tota la vida a la creació de centres d’ajuda i de protecció
d’animals. A Kenya, un país africà, un grup de persones s’esforça diàriament per mantenir un
orfenat per a cries d’elefant que han perdut les mares. Les persones que hi fan feina s’enfronten
amb una tasca dura, perquè… saps tot el que s’ha de fer cada dia per atendre aquests petits?
Primer, se’ls dóna el biberó, perquè no són capaços d’absorbir la llet amb la trompa. Cada
cria ha de beure, a cada presa, a prop de deu litres de llet. I no sempre estan disposats a fer-ho!
Després, s’ha de treure els elefants a passejar. Totes les cries surten juntes a recórrer els
voltants del centre acompanyades dels cuidadors. Com que les cries tenen la pell molt sensible,
els cuidadors han de protegir-les amb un para-sol per evitar que els toqui el sol en excés,
o tapar-les amb una espècie de flassada quan fa molt de fred.
A continuació, arriba l’hora del bany. La neteja dels elefants és fonamental per a la seva
salut. Els cuidadors han de banyar-los perquè se sentin frescs i cobrir-los de fang perquè se’ls
enduresqui la pell.
Per acabar, després d’un altre biberó, és
el moment de jugar. Llavors, les cries es diverteixen
amb les seves juguetes preferides: pals grans, pedres
enormes, rodes de goma… Això sí, de tant en tant
és necessari canviar les juguetes, perquè els elefants
s’avorreixen prest de tot.
Finalment, quan arriba la nit, un nou biberó
i a dormir! Però la feina dels cuidadors no acaba
encara, perquè sabies que les cries d’elefant no
poden dormir totes soles? Encara que sembli mentida,
necessiten sempre algú al seu costat.
1. Escriu V (vertader) o F (fals) al costat de cada afirmació.

Els elefants han de beure a cada presa vint litres de llet.
S’ha de cobrir de fang la pell dels elefants perquè se’ls enduresqui.
Als elefants no els agrada jugar.
Els elefants passegen a la nit.
Els elefants no poden dormir tots sols.
■ Escriu una afirmació vertadera i una altra de falsa sobre el text.

VERTADERA:
FALSA:

2. De què tracta el text? Copia la resposta correcta.
r De per què són bons els orfenats dels elefants.
r De què s’ha de fer cada dia per tenir cura de les cries dels elefants.
r De com s’han de banyar les cries dels elefants.
3. Inventa i escriu dos títols més per al text que recullen de què tracta.
4. Copia les paraules del text que servesquin per ordenar els passos que s’han de seguir
cada dia en les atencions que reben els elefants.
De primer
5. Numera els paràgrafs del text i escriu. Què s’ha de fer cada dia amb els elefants?
Exemple: Paràgraf 2 ▶ Donar-los el biberó.
▶
▶
▶
▶
6. Seguint l’estructura i la forma d’organitzar la informació d’aquest text, redacta

les coses que fas al matí des que t’aixeques fins que surts de ca teva per anar a l’escola.

Fitxa 18
Nom Data
El meu conco Carles

El meu conco Carles té 28 anys i és el germà petit
de ma mare. És alt i bastant fort o almenys a mi m’ho
sembla, ja que és capaç d’aixecar-nos a mi i al meu germà Blai
a la vegada.
Té els cabells de color castany. Els du curts i una
miqueta arrissats, però he vist fotos velles a l’àlbum en què
els duia llargs i pareixia un lleó. Té els ulls clars, i tot el món
diu que s’assemblen als meus, sobretot quan riu. Els dos
pareixem xinesos quan reim perquè tancam els ulls fins
que sols es veuen dues retxetes enmig de la cara.
El meu conco és alegre i molt divertit. Li agrada practicar
molts d’esports diferents, però l’esport en què destaca és el futbol.
Cada setmana juga un partit; a vegades em deixa
acompanyar-lo i en els partits importants anam tota la família a veure’l i a animar-lo des
de la graderia. També li agrada molt la música i sap tocar la guitarra, encara que canta prou
malament. Sempre està envoltat de gent perquè és una persona molt simpàtica.
El meu conco té un ca que nom Feroç, però que en realitat és molt tranquil. Quan ve
a ca nostra de visita, en Feroç i jo passam molta estona junts jugant al jardí.
1. Contesta sobre de la descripció d’en Carles.

r Com és físicament?
r Com és el seu caràcter?
r Com té els cabells?
rI els ulls?
r Què li agrada fer?
2. Inventa i afegeix un altre tret físic i un altre tret de caràcter al conco Carles.

3. Copia al costat de cada substantiu els adjectius que poden acompanyar-lo.
ametlats sortints grans sedosos marrons verds

solts curts llisos rossos arrissats abundants
llargs redons suaus petits castanys blaus
ULLS:
CABELLS:
4. A vegades, per descriure algú se’l compara amb una altra persona. Explica en què
s’assemblen i en què es diferencien dos amics teus. Recorda que en pots descriure tant
l’aspecte físic com el caràcter.
5. Fes la descripció del membre de la teva família que preferesquis, en què incloguis:
– Trets físics: estatura, complexió, ulls, nas, boca, cabells, color de pell…
– Trets de caràcter: forma de ser, gusts i aficions, manies…
– Peculiaritats o trets característics, forma de vestir, de caminar, to de veu…
– Les teves pròpies opinions sobre aquesta persona.
Recorda que has de redactar-la de manera ordenada i sense mesclar els trets físics amb
els de caràcter a un mateix paràgraf. Pots servir-te d’una fotografia d’aquesta persona.

Fitxa 19
Nom Data
La classe de 5è A
La classe de 5è A es troba a la tercera planta de l’escola
i és molt àmplia i lluminosa. Té quatre finestres grans
a una de les parets, amb tests que a la primavera
tenen flors. Els meus companys i jo ens encarregam
de regar-les una vegada per setmana i, a vegades,
també plantam llavors noves per comprovar com
creixen. Just a la paret de davant hi ha una perxa
de metall. Allà penjam els abrics a l’hivern. Al costat
de la perxa hi ha dues prestatgeries grans amb contes,
diccionaris i una enciclopèdia que formen la nostra
biblioteca. Alguns dels contes els hem llegit
a classe, però també ens en podem endur a ca nostra
per llegir-los allà si ens fa ganes. A la paret del fons
hi ha una pissarra on el professor explica les lliçons.
I davant, a l’esquerra, la seva taula, amb el globus
terraqüi damunt.
Les nostres taules són més petites que la del professor i totes estan pintades de verd. Estan
repartides per tota la classe, normalment col·locades en files, però a vegades estan agrupades de
quatre en quatre o formant una O. A classe de Música, per exemple, les posam totes en rotlo
per poder seguir les indicacions de la mestra amb més facilitat. En total som trenta-dos alumnes
i tenim trenta-dos pupitres.
Al sostre de l’aula hi ha tubs fluorescents, encara que no sempre estan encesos perquè l’aula
és molt lluminosa i rep molta llum del sol durant el dia. A prop de les finestres hi ha algunes
plantes penjades i un mòbil amb els planetes del sistema solar. A mi m’agrada la nostra classe,
sobretot quan està plena de murals i de dibuixos que hem fet nosaltres.
1. Llegeix el primer paràgraf del text i marca el que s’hi diu de la classe de 5è A.
Com és.
On se situa la perxa.
Què hi ha al sostre.
Com és el terra de l’aula.
Què hi ha al costat de la perxa.
Quantes finestres té.
On són els llums.
Com són les taules que hi ha.

2. Llegeix la resta del text i explica que més s’hi diu sobre de la classe de 5è A.
3. Cerca en el text i copia totes les paraules i expressions que serveixen per situar
els elements a la classe.
Davant,
4. Torna a descriure la classe de 5è A, però explicant tot el que veus de dreta a esquerra.
Procura incloure-hi tots els detalls que puguis.
5. Imagina que has d’explicar a un amic teu com és l’interior d’un lloc real o imaginari.
Tria el lloc que vulguis i fes-ne una descripció seguint aquestes pautes.
– Inventa un títol adequat per al teu text.
– Mira de fer servir paraules i expressions com ara: davant hi ha…; a la part de dalt es
troba…; al centre hi ha…; al fons es troba…; a banda i banda hi ha…; al costat hi ha…
– Selecciona els elements o els objectes d’aquest lloc que et pareguin més importants
abans de començar-ne la descripció.
– Decideix en quin ordre faràs la descripció: de davant cap enrere, de dins cap a fora,
d’esquerra a dreta…
Títol:

Fitxa 20
Nom Data
La cosa a la finestra
Aquella nit en Toni s’havia quedat tot sol a ca seva. Abans de ficar-se al llit va anar a la
cuina a prendre un suc. Quan va tornar a l’habitació, va notar una estranya olor de floridura,
semblant a l’olor del soterrani, i també va sentir com si s’hagués cremat alguna cosa.
En això, en Toni va sentir un estrany cruixit que semblava venir de la finestra i cregué veure
darrere de les cortines una ombra que es perfilava a la clara llum de la lluna. Molt lentament,
tremolant-li els genolls, s’hi va acostar de puntetes. De cop i volta, es va quedar parat: damunt
l’ampit, davant de les cortinetes que suraven amb el corrent d’aire, hi havia una cosa asseguda
i el mirava de fit a fit. En Toni es va aborronar i la sang se li va gelar a les venes. La cosa de
la finestra era pitjor que King Kong, pitjor que Frankenstein i pitjor que Dràcula! Era l’ésser
més espantós que en Toni havia vist mai! Pareixia que la cosa es divertia veient tremolar
en Toni, perquè va fer amb la boca gegantina que tenia un gest escarrufador que va deixar
completament al descobert uns claus punxeguts.
–Un vampir! –va cridar en Toni. I la cosa va contestar amb una veu d’ultratomba:
–Sí, senyor, un vampir! Tens por?
I d’un salt va entrar al dormitori i es va col·locar davant de la porta. En Toni
no podia articular paraula.
–Et veig bastant fluix! Crec que no podré treure profit de tu –va dir el vampir mentre
l’examinava–. Com tu segurament saps, nosaltres ens alimentam de sang!
–Jo tenc una sang molt do… lenta –va dir tartamudejant en Toni–.
Sempre estic prenent pa… pa… pastilles.
–Asseu-te! –va ordenar bruscament el vampir.
En Toni va obeir i el vampir va començar a caminar d’una banda
a l’altra de l’habitació, dient:
–I què en faig jo ara, de tu?
–Idò podríem escoltar música –va dir en Toni per intentar tranquil·litzar el vampir.
–No! –va cridar el vampir.
–O jugar a «Serps i escales».
–No!
–Vols veure les meves postals?
–No, no i altra vegada no!
–Aleshores no se m’ocorr res –va dir molt desconcertat en Toni.
Mentrestant, el vampir havia descobert els llibres de King Kong a la prestatgeria i va
començar a arrancar-ne les pàgines i a llançar-les cap al llit. De sobte, es va detenir i va
somriure tot entusiasmat.
–Dràcula! –va llegir a mitja veu–. El meu llibre preferit! Que me’l deixes?
–Per mi… Però me l’has de tornar.

El vampir, tot satisfet, es va posar el llibre davall de la capa.
–Per cert, què noms? –li va demanar a continuació.
–Toni. I tu?
–Rüdiger –va respondre el vampir.
–Idò és un nom guapo –va dir en Toni. El vampir pareixia afalagat.
–Idò Toni també és un nom guapo –va dir–. I digues, no et fa por quedar-te tot sol
a ca teva?
–Sí.
–A mi també. Sobretot a la foscor –va declarar el vampir–. Mon pare diu sempre: «Rüdiger,
tu no ets un vampir, ets un gallina!».
Tots dos es varen mirar i varen esclafir a riure. Just en aquell mateix instant varen sentir el
renou d’un cotxe que s’acostava i s’aturava a la porta de la casa.
–Els meus pares! –va exclamar tot esglaiat en Toni.
D’un bot, el vampir va fugir per la finestra. Ràpidament, en Toni va córrer les cortinetes
i es va colgar al llit. Després va sentir que son pare deia en entrar a ca seva:
–Ja ho veus, Helga. Tot en calma.
Angela Sommer-Bodenburg
El vampiret. Alfaguara (Adaptació)
1. Recorda l’inici del conte i contesta.

r Quina olor va percebre en Toni?
r Quin so va sentir?
2. Digues si són vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions sobre el vampir.
Nomia Toni.
Tenia uns claus curts.
S’alimentava de sang.
El seu llibre preferit era Frankenstein.
3. Marca quines activitats va proposar en Toni a en Rüdiger.

Mirar la televisió.
Escoltar música.
Jugar a «Serps i escales».
Una guerra de coixins.
Contar acudits.
Mirar postals.

2 Banc de dictats
Banc de dictats és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el
departament d’Edicions Educatives d’Illes Balears/Santillana Educación, S. L.,
Texts: Teresa Broseta Fandos, Lluïsa March Soler, Josep Lluís Navarro Peiró
i Joan F. Nigorra Canyelles.
Edició: Empar Tortosa Sanz i Miquel Vives Madrigal.


Confecció i muntatge: Laura Gil de Tejada Alemany, Mercedes Gómez i Mariló Raboso.


07009 Palma de Mallorca (Illes Balears) lectual correspon a Illes Balears/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només
Índex
Banc de dictats
FITXA 1. L’ús de g/gu i c/qu ..................................................................... 4
FITXA 2. Les grafies r i rr ............................................................................ 5
FITXA 3. L’ús de j/g i tj/tg .......................................................................... 6
FITXA 4. L’accent ...................................................................................... 7
FITXA 5. Normes d’accentuació ................................................................ 8
FITXA 6. Les grafies de la s sonora ............................................................ 9
FITXA 7. Les grafies de la s sorda ............................................................ 10
FITXA 8. L’ús de la b ............................................................................... 11
FITXA 9. L’ús de la v ................................................................................ 12
FITXA 10. L’ús de l i l·l ............................................................................... 13
FITXA 11. Signes que tanquen oracions (punt, ?, !).................................... 14
FITXA 12. La coma ................................................................................... 15
FITXA 13. Els dos punts ............................................................................ 16
FITXA 14. L’apòstrof .................................................................................. 17
FITXA 15. La contracció ............................................................................ 18

1 L’ús de g/gu i c/qu
Un futur biòleg
El meu cosí Guillem vol ser biòleg. I és que, de tota la vida, li encanten els animals! De petit
agafava formigues, mosques, cucs, erugues, caragols, etc., i jugava amb ells. Però sense fer-los
cap mal, eh? Perquè, com ell diu, tots els animals, per petits que siguin, són molt importants.
I qui ho ha de saber millor que ell!
Campions
En Guillem i na Carme, els meus companys de classe, practiquen una quantitat increïble
d’esports: equitació, golf, bàsquet, criquet, hoquei, esquí, escalada... I més que no record! Ca-
da dia, quan s’acaba l’escola, canvien els quaderns per les raquetes i corren a l’entrenament.
Curiosament, quan els demanen què volen ser quan siguin grans, na Carme diu que vol ser
química i en Guillem diu que vol ser psicòleg. Jo, per contra, estic segur que algun dia seran
campions olímpics!
Els amics dels cavalls

Ahir el meu cosí Guillem, que pertany a una associació d’aficionats als cavalls anomenada
«La ferradura», em dugué al lloc on crien i eduquen els cavalls. Ja als estables, m’ajudà a
qualcar en una egua blanca per fer una volta pel llit del barranc. Jo som una miqueta poruc i
quan l’animal va començar a caminar, vaig pensar que cauria cauria i em tacaria tot de fang.
Però l’egua era ben mansa i l’experiència em va agradar molt. Tant, que m’he apuntat a clas-
ses d’equitació per aprendre a qualcar bé!
Que exigent!
Bon dia, senyor Pons. Vénc perquè m’han dit que és un sastre magnífic i necessit que em
faci un vestit llarg. És urgent! El voldria de color groc, ajustat i sense mànigues. Ah, i vull
que tengui un plec gran aquí, al maluc. Que per què tenc tanta pressa? Perquè unes amigues
m’acaben de convidar a una festa. Ha estat un imprevist. Vostè creu que em podria fer el
vestit per demà mateix?
4 Banc de dictats Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

2 Les grafies r i rr
Un racó ple de flors
N’Enric i na Carolina viuen al camp, a una casa construïda per ells mateixos, molt a prop de
la serra del Rabosot. Com que tenen un terreny enorme i els encanta la jardineria, han fet un
parterre a la part de darrere de la casa. Allà conreen geranis, margalides, roses, hortènsies…
La veritat és que es nota que hi dediquen moltes hores: és un racó preciós!
La força de la Terra
Els volcans sempre han estat un misteri per a les persones. Els romans pensaven que eren
la ferreria subterrània de Vulcà, el déu del foc. A l’Àsia, creien que eren la presó d’un drac
terrible i, a l’edat mitjana, que eren les portes de l’infern. Fins i tot ara, ningú pot predir amb
seguretat quan entraran en erupció aquestes muntanyes de foc.
Tombada de peu
Ahir, a classe, vaig pegar una tombada de peu i de poc no caic a terra. Al moment, em feia
mal el turmell esquerre, i em va fer ràbia perquè pensava que no podria participar a la carrera
que havíem de fer després, a l’hora d’educació física. En Francesc, el mestre, em va fer moure
el peu cap a tots els costats. Per sort, se’m va passar el dolor i en poc de temps ja podia cami-
nar normalment. I quan vàrem fer la carrera, vaig ser el primer a arribar a la meta!
Les històries del padrí

En Ricard, el padrí del meu amic Raül, vengué a cercar-nos ahir a la porta de l’escola i ens
dugué a berenar al parc. Pel carrer, en Raül i jo anàvem xerrant i queixant-nos perquè teníem
molts de deures. Ens feien fer massa feina! Aleshores, en Ricard rigué i començà a narrar la
seva història. S’havia posat a fer feina de carreter als tretze anys, cobrint la ruta entre Alaró
i Manacor. Als catorze anava amb un pagès al seu terreny i passava el dia cavant i removent
la terra! No fa falta dir que, quan sentírem tot allò, no tornàrem a queixar-nos dels deures...
Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Banc de dictats 5

3 L’ús de j/g i tj/tg
Una germana genial
A la meva germana mitjana, Júlia, li encanta jugar als invents. En tornar d’escola, no vol
córrer pel jardí ni llegir contes. Només desitja tancar-se al garatge i enginyar màquines im-
possibles amb juguetes rompudes, rellotges antics i corretges velles. Alguns diuen que està un
poc boja, però jo crec que na Júlia és genial!
Un homenatge merescut
Diumenge passat, a l’ajuntament del meu poble, la regidoria de cultura va homenatjar el jove
cineasta local Jaume Taronger, guanyador del primer premi en el Festival de Cine de la Jo-
ventut. El seu curtmetratge, titulat «Viatjant pel món», conta les aventures d’Àngela Justa,
la navegant que a mitjan gener passat va concloure una volta al món en solitari. És genial!
Els malsons de na Gemma

Na Gemma anà a jeure una miqueta marejada. Es posà el pijama, desitjant no haver de cridar
el metge a mitjan nit, i s’adormí de seguida. Somià amb gegants de gel, amb un jutge lletgís-
sim que viatjava en un vaixell fet de formatge i amb rellotges que passejaven àgilment per
la platja. En aixecar-se, decidí que li havia caigut malament el fetge fregit amb mongetes i
julivert del sopar. Ara, del pot enorme de gelat de nata i taronja que va prendre a les postres,
no se’n recordava...
El juliol d’en Jordi

El conco Jordi, el germà gran de mon pare, té vacacions al juliol. El conco diu que durant
aquest mes, tots els dies són diumenge. De matí pren el desdejuni tard, després de dinar fa
la migdiada, i al capvespre s’entreté llegint novel·les de viatges o jugant a les cartes amb els
seus veïnats, en Joan i n’Àngels. A vegades treu les pintures i es posa a dibuixar, quasi sempre
paisatges o personatges de còmic. Quan fa fosca li fa goig passejar-se per la platja, i a la nit es
colga més tard que de costum. No està gens malament, no creus?

4 L’accent
Un curs fantàstic
L’associació «Biòlegs en Acció» ha fet un curs sobre hàbits ecològics a l’escola «L’Àlber».
Ha estat fantàstic! No només han explicat teòricament quines són les mesures necessàries
per a la conservació del medi, sinó que també n’han posat exemples pràctics aplicables a la
nostra vida diària. Ha tengut tant d’èxit que el pròxim any repetiran l’experiència. Que bé!
Coses de la primavera!
De bon matí, mentre fèiem un examen de matemàtiques dificilíssim, començà a sonar una
música alegre. N’Àngela, la mestra, demanà: «Què és això? Qui du un mòbil?». Ens miràrem
els uns als altres, nirviosos, sense dir res. Tots començàrem a regirar pupitres i motxilles per
aquí i per allà sense èxit. De sobte, en Víctor assenyalà la finestra oberta i cridà: «Mirau!». A
l’ampit, on tocava el primer sol de la primavera, un ocell refilava d’allò més content. Això sí,
quan tots ens aixecàrem per veure’l més de prop, alçà el vol, espantat.
Que astuts!
A la lluita per la supervivència diària, els animals no només recorren a la força física, sinó
que sovint també es valen de l’astúcia. Així, alguns, com el camaleó, canvien de color per
camuflar-se i caçar millor. D’altres, com la mofeta, emeten una pudor característica que els
fa desagradables per als possibles caçadors. I encara hi ha animals que utilitzen l’estratègia de
fer-se el mort. Però..., t’imagines si algú utilitzàs aquesta tècnica amb un voltor?
Del còmic a la gran pantalla

Segur que has tengut alguna vegada un còmic a les mans. Es tracta d’un gènere literari molt
famós que combina la imatge amb els diàlegs i que s’adreça a una gran varietat de públics:
infantil, juvenil, adult… Sens dubte, uns dels còmics més coneguts són els de superherois,
personatges que lluiten contra els malvats amb l’ajuda de superpoders i de la tecnologia més
moderna. A més, són capaços de saltar de les pàgines a les pantalles amb molt d’èxit; així,
hi ha moltíssimes pel·lícules protagonitzades per Superman, Batman, Spiderman… Tot un
supermenú per elegir i passar una bona estona al cine!

5 Normes d’accentuació
Una pel·lícula fantàstica
Us agrada el cine fantàstic? És fabulós! L’altre dia vaig veure amb en Rubén, en Cèsar i
n’Àngela una pel·lícula de ciència-ficció esplèndida. Es titulava «Invasió extraterrestre» i
contava la història d’un científic que, amb una màquina de la seva invenció, provocava una
invasió extraterrestre. Si ens haguéssiu vist cridar quan els extraterrestres envaïen la Terra!
Va ser terrorífic! Sort que era només una pel·lícula, que si no…
Una expedició molt satisfactòria

N’Àfrica Milà, la magnífica arqueòloga de Maó, tornà contentíssima de la seva expedició
per Bolívia, Colòmbia i Perú. Per fi havia tengut l’ocasió de conèixer de primera mà els
fantàstics tresors de les cultures indígenes! En l’entrevista que concedí a un diari menorquí,
explicà que l’experiència més emocionant la tengué al Perú, on contemplà la sortida del sol
després d’una llarga excursió per l’antic camí dels inques. La intrèpida arqueòloga no dubtà a
recomanar la visita!
De ruta pels monestirs de Mallorca

El pròxim diumenge acabarà la segona edició de la Ruta dels Monestirs, un itinerari turístic
de 90 quilòmetres amb què s’ha volgut recuperar una antiga ruta de peregrinació. Aquesta
convocatòria ha tengut un gran èxit de participació. Per això, no serà la darrera i l’organit-
zació ja està plantejant-se la celebració de la pròxima edició. A més, una cadena de televisió
està interessada a fer una sèrie documental de diversos capítols sobre el tema. No és fantàstic?
La vocació d’en Martí

El meu germà Martí, que té 16 anys, vol ser metge. Li sembla fantàstic poder salvar vides. Li
agraden molt les pel·lícules i les sèries de televisió sobre les urgències hospitalàries. Però so-
bretot li agrada escoltar les històries que li conta el nostre veïnat Anselm, un metge jubilat.
En Martí sap que haurà d’esforçar-se i estudiar molt si vol acomplir el seu somni. Sap que
serà difícil, però ell té moltes ganes i hi posa molt d’interès. Tots a la família li donam ànim.
Esperam que tengui èxit i arribi a ser un metge magnífic!

6 Les grafies de la s sonora
Qüestió de gusts
La meva amiga Elisa té un cosí que viu a una casa de camp a Nova Zelanda. Des que va anar
a visitar-lo, fa cosa de quinze dies, no deixa de dir que els paisatges d’aquella zona són mera-
vellosos. I jo em deman si seran tan fabulosos com els alzinars i els salzerars que hi ha a prop
de l’extensió de terra dels padrins. Per a mi són tan encisadors…
D’excursió a Lloseta
Ahir el meu cosí Zacaries i jo vàrem anar d’excursió a Lloseta. Allà vàrem visitar una zona de
gran bellesa. Després, a les dotze, vàrem esmorzar uns panets deliciosos enmig d’un bosc d’al-
zines i de salzes. Estàvem allà tan tranquils, xerrant de les nostres coses i gaudint del paisatge,
quan vàrem sentir un renou i... sabeu què? Darrere d’un esbarzer vàrem veure una rabosa que
ens mirava atentament. Que curiosa!
Un museu sorprenent
Era un dia de desembre grisós, humit i desagradable. Quan es desencadenà la tempesta, na
Teresa, en Josep, n’Elisa, na Roser i en Cèsar, que havien anat a visitar els pobles de la zo-
na, es refugiaren a la primera casa que trobaren oberta. Quan s’adonaren que era el museu
d’artesania, prengueren la decisió de visitar l’exposició i, una miqueta sorpresos, descobriren
obres d’art precioses fetes amb els materials més senzills. Abans de sortir, na Teresa es com-
prà un pinzell. Ella també volia fer coses tan guapes com aquelles!
Les festes de Sant Josep!

Quan són festes a Sant Josep d’Eivissa, els meus cosins Zoe i Isaac em conviden a ca seva.
A mi em fa molta il·lusió anar allà perquè, aprofitant l’ocasió, els concos organitzen un gran
sopar al carrer. Paren una taula enorme amb menjars deliciosos: coques, truites de patata,
panets, i moltes més coses! I a les dotze, quan posen la música, ballam fins a la matinada. Ai,
com desitj que passin els mesos i arribin una altra vegada les festes!

7 Les grafies de la s sorda
Quina calabruixada!
Dissabte passat estàvem jugant els meus amics i jo a la plaça dels Ocells, al centre de la ciu-
tat. Segons els pronòstics del temps, tendríem un dia assolellat. Però, de sobte, tot va canvi-
ar. El cel es va omplir de niguls i, en un tres i no res, va començar a caure una calabruixada
impressionant. És estrany en ple mes de març, no?
Una festa inoblidable

El dia de l’aniversari dels meus germans bessons, Sílvia i Francesc, estigué a punt de passar
una desgràcia. La tia Cèlia els obsequià amb un castell de focs artificials i, en botar-li foc, el
renou espantà els cussons del veïnat. Els animals, aterrits, saltaren la tanca i caigueren a la
piscina entre lladrucs amenaçadors. Els bessons ploraven a crits, abraçats, i la tia Cèlia, que
volia anar a consolar-los, caigué i es va fer mal al braç. Quina festa! Segur que no l’oblidarem
mai…
Amb força contra la contaminació

El centre d’algunes ciutats està massa contaminat. Això fa tossir moltes persones i els provo-
ca problemes de salut. Per solucionar-ho, en algunes ciutats europees s’ha limitat la circula-
ció de vehicles privats i només es pot accedir al centre amb transport públic o amb bicicleta.
Gràcies a aquesta mesura de força, els seus carrers i places s’han convertit en llocs més nets,
on no només es pot respirar sense fums, sinó que també es pot passejar feliçment i sense pres-
ses.
L’arròs brut
L’arròs brut és un plat molt típic de Mallorca i, també, facilíssim de fer perquè els
ingredients són carn a trossos (pollastre, conill), verdures (pèsols, mongetes tendres, pebres
vermells, xampinyons), ceba, dues cullerades de tomàtiga crua i triturada, arròs (una tassa
per persona), pebre vermell en pols i aigua. El seu nom prové, segurament, pel brou «tèrbol»
que creen les espècies que s’hi posen.

8 L’ús de la b
Quina decepció!
Cada dia vaig amb na Blanca a la biblioteca del poble a llegir llibres sobre medi ambient.
Avui en Biel, el bibliotecari, ens ha dit que n’havia rebut dos sobre animals: «Conviure amb
zebres» i «El misteri de les colobres». Però ens han decebut molt. Tot el que contaven ja ho
sabíem!
Les bruixeries d’en Bernat

El meu poble només té una botiga i un bar. La botiga es diu «La bruixa», el malnom de la
repadrina de la madona actual, una dona amable i baixeta que es diu Beatriu. El bar es diu
«El blau» i l’amo, en Bernat, és un homenot amb una barba i uns bigots tan abundants i em-
bullats que semblen de llana i li arriben al llombrígol. Per això li deim «El bruixot», encara
que l’única màgia d’en Bernat sigui fer els bunyols de carabassa més bons del món...
Pobra Blanca!
Na Blanca volia anar d’excursió al barranc Fondo i sa mare li va dir que es posàs roba vella.
Però ella, tossuda, es va posar una brusa blava i uns calçons blancs acabats d’estrenar, i anà
corrents a trobar-se amb els amics.
Quan arribaren al barranc, desembolicaren els panets per berenar asseguts a les pedres, a
l’ombra dels arbres. De sobte, na Blanca s’adonà que estava embrutant-se la brusa de resina.
S’aixecà d’un bot i aleshores el peu se li enganxà en uns matolls i caigué a terra. Quan s’aixe-
cà, duia els calçons nous tots tacats d’herba i de fang. Quin desastre!
Sempre plou quan no hi ha escola

El temps del darrer cap de setmana de novembre ha estat horrible. Durant tot el dissabte, una
boira terrible envoltà el poble i les finestres es cobriren de baf. I diumenge al matí vengué la
bona: aigua a bots i barrals. Va ploure tant que el clavegueram no donaven l’abast i els carrers
es varen inundar. Els veïnats buidaven l’aigua de les cotxeres a poalades. Però la feina sembla-
va debades. No deixà de ploure fins a la nit. I dilluns va fer un sol que badava les pedres!

9 L’ús de la v
Una oportunitat única
De petit m’encantaven els paisatges nevats i envoltats de misteri dels països nòrdics. Sempre
que els mirava, somiava d’anar-hi algun dia. Ahir, a l’acadèmia de llengües escandinaves on
estudii, varen proposar fer un intercanvi cultural amb gent d’allà. Creis que convenceré els
pares perquè m’hi deixin anar?
Canvi de professió
Na Marta abans era detectiva. Però feia molta feina i guanyava pocs de doblers. Cada vega-
da que li arribava un cas, sols vivia per a això: passava nits sense dormir, vigilava, enviava
informes i parlava per telèfon sense aturar. Fins que va decidir que havia de canviar de vida.
Va saber que una cadena informativa de televisió cercava presentadors i li va semblar bona
idea anar-hi. Ara s’ha convertit en locutora esportiva i se sent feliç en la seva nova professió.
Quin vespre!
Na Valèria i en Vicenç pensaven com podrien fer-se invisibles als ulls dels pares, que espera-
ven sentir la veritat dels seus llavis. Com podien explicar per què el vespre havia acabat amb
un vidre romput, una televisió que no anava i una tovallola nova feta miques. Per més que
hi pensaven, no trobaven la manera de convèncer els pares de la seva innocència. Per això,
en Vicenç i na Valèria varen acceptar el càstig sense protestar. I mentre es preparaven per
complir-lo, encara pensaven: «Llàstima no haver-ho gravat tot en vídeo!».
El visc
De segur que coneixes l’embarbussament que diu: «Vaig al bosc i cerc visc i visc del visc que
cerc al bosc». Però, saps què és el visc? És una planta paràsita que viu damunt el tronc dels
arbres. El seu fruit, unes bolletes blanquinoses, s’usaven fa temps per caçar ocells: s’untaven
les branques amb el suc del visc i els gorrions s’hi aferraven.
També es pensava que un ramellet de visc penjat damunt la porta de casa donava felicitat als
que hi vivien, i moltes parelles es besaven davall del visc per tenir bona sort. I és que, potser
sí que valia la pena anar al bosc a cercar visc…

10 L’ús de l i l·l
Un descobriment al·lucinant
La famosa científica Marcel·la Camamil·la i els seus col·legues estan col·laborant amb molta
il·lusió en el projecte «Rebel·lió energètica», que té per objectiu substituir el petroli per un
combustible fet de la clorofil·la de les plantes. Diuen que un mil·ligram d’aquest nou combus-
tible equivaldrà a un litre de benzina. Que al·lucinant, veritat?
Vida extraterrestre: sí o no?

Avui, al col·legi, hem vist una pel·lícula al·lucinant, basada en una excel·lent novel·la de
ciència-ficció anomenada «Rebel·lió a la constel·lació d’Orió». En acabar, hem fet un col-
loqui sobre una qüestió mil·lenària: hi ha vida intel·ligent fora del nostre planeta? A mi em
faria il·lusió que sí que n’hi hagués. I a tu?
Una festa espectacular

N’Helena estava molt il·lusionada amb la celebració d’aquella festa. Després de sol·licitar la
col·laboració de na Paula i de n’Emili, col·locà per tota la casa uns fanals fets amb melons
d’aigua. Que elegant que quedava tot amb aquella il·luminació! Després de penjar globus
metal·litzats i cartells de benvinguda, escrits amb cal·ligrafia excel·lent i pintats amb reto-
ladors de colors, els tres es disposaren a contemplar tranquil·lament aquell escenari de pel-
lícula. Només faltava que arribassin els convidats!
El mag Avel·lí
Ahir, el mag Avel·lí va fer al·lucinar tot el col·legi. Començà amb un truc excel·lent: es va
engolir una espasa tranquil·lament. Després va col·locar un armari metàl·lic al mig de l’esce-
nari. Quan va sol·licitar la col·laboració d’un voluntari, la meva amiga Camil·la s’oferí sense
vacil·lar. I el mag la ficà a l’armari i la va fer desaparèixer! Tot d’una tancà l’armari una altra
vegada i el tornà a obrir… I allà hi havia na Camil·la de nou, pàl·lida però somrient. Jo pen-
sava que m’explicaria el truc, però ella, tota misteriosa, només va dir: «És qüestió d’il·lusió».
I encara estic cavil·lant com pot ser tot això…

11 Signes que tanquen oracions
(punt, ?, !)
A practicar esport!
Sabeu que practicar esport és molt bo? Ajuda a enfortir els músculs, a millorar el funciona-
ment del cor i dels pulmons i un munt de coses més. Tant si el practiques tot sol com en
companyia, sempre és divertit, veritat?
A mi m’encanta l’esport. Sobretot m’agrada el futbol. És tan emocionant! Voleu que juguem
alguna vegada junts? Us esper!
Un barri ben avingut

Coneixeu el barri d’Europa del meu poble? És al·lucinant! En poc més d’un carrer viu gent de
més de deu països europeus diferents, des de Rússia fins a Portugal. A mi m’encanta passejar
per aquella zona. Està sempre tan animada! I sabeu què és el que m’agrada més? Que encara
que hi ha gent molt diferent, tots es duen la mar de bé. No trobau que és fantàstic?
Una nova mascota

Jo sempre he volgut tenir una mascota. Des que tenc memòria, record haver demanat als pa-
res un animalet. I ara, per fi, sembla que els he convençut! Saps què em va dir la mare ahir?
Que aviat tendrem un ca o un moix! Diu que aquest cap de setmana anirem a la canera a
veure els animals que hi ha. I podré triar el que vulgui! T’ho imagines? Segur que hi ha un
munt de moixos i cans. Seré capaç de triar-ne només un?
Que despistada!
Som la persona més despistada del món. Què dius? Que no t’ho creus? Espera que et posi uns
quants d’exemples i veuràs! Saps quantes vegades he perdut les claus de ca meva? Vint-i-set!
No m’ha tornat a passar des que ma mare me les penjà del coll, això sí. Creus que podria
penjar-me també del coll la cartera, les ulleres i els mocadors? Seria l’única manera de no
passar-me la vida cercant-los com una desesperada!

12 La coma
Invitació en tota regla
Benvolguts clients,
Us convidam a la inauguració del centre comercial «La pau», situat al quilòmetre tres de la
carretera de Valldemossa. Aquí podreu trobar botigues d’alimentació, de roba, sabateries,
cafeteries i un munt de serveis més. Als assistents a la inauguració, que se celebrarà el pròxim
dia dos, se’ls regalaran camisetes, pilotes, tovalloles i bosses de la nostra marca. No hi falteu!
Una carta des de Turquia

Estimats fills,
Ens ho estam passant de cine! Aquí tot és molt diferent: els paisatges, els monuments, els
costums... Ahir anàrem a un soc, que és com anomenen aquí els mercats, i vàrem comprar
gel·labes, collars, polseres, estores i un munt de coses més. Ja ho veureu tot quan tornarem,
diumenge que ve, a ca nostra.
Els pares
Una recepta senzilla

Si t’agraden els dolços, com a mi, t’interessarà saber que alguns són ben senzills de fer. Per
exemple, els pastissets de coco. Necessitaràs dos ous, cent cinquanta grams de sucre, tres-
cents de coco ratllat i una safata de forn. De primer, has de batre els ous amb el sucre fins que
es facin blancs. Després, has d’afegir el coco sense deixar de remenar. Per tenir un berenar
magnífic, només falta fer bolletes amb la mescla i ficar-les al forn uns deu minuts. Bon profit!
Ofertes del supermercat

Senyors clients, aprofitin l’ocasió! Ara, sense gratar-se la butxaca, poden omplir la panera de
la compra sense sortir del nostre establiment, on trobaran les millors ofertes. A la peixateria
podran comprar el lluç a mitat de preu, la sípia un 30% més barata i el pop quasi regalat. A
la verdureria els pebres, les tomàtigues i les cebes han baixat de preu. A més, si passen per la
secció de begudes, veuran que el paquet de botelles d’aigua està a dos per u. I si es fan el car-
net de soci, aconseguiran encara més descomptes!

13 Els dos punts
A la fira medieval
Al meu poble, per festes, sempre fan el mateix: una marató, un concurs de dibuix i algun
concert. Però aquest any la batlessa ha dit: «Enguany farem una cosa diferent!» I ha muntat
al nostre barri una fira medieval. Hi ha de tot: artesans, cavallers, joglars, bufons… La mare
diu: «És com si haguéssim viatjat en el temps!». I té tota la raó!
Fira a la plaça
A la plaça de la vila, cada any se celebra una gran fira on pots trobar tot tipus de productes:
roba, menjar, artesania i, fins i tot, animals. Un venedor crida: «Comprau cassoles!»; l’altre
demana: «Qui vol melons?»; i el de més enllà anuncia: «Duc pollastres vius!». Quin guiri-
gall!
Una visita al museu

Avui en Joan, el nostre mestre, ha entrat a classe dient:
–Demà anirem al museu!
I tots ens hem posat a cridar:
–Visca, visca!
Jo tot d’una he començat a imaginar tot el que hi haurà: llibres, quadres, vestits, armes i
molts d’objectes antics. Ja tenc ganes que arribi demà!
Quin somni!
Ahir vaig somiar que era una àguila i que sobrevolava els llocs més bells del món: les munta-
nyes de l’Himàlaia, les illes de Polinèsia, les glaceres argentines, la sabana africana i la selva
amazònica. Vaig tenir ocasió de veure de prop animals increïbles: dofins i balenes, elefants i
lleons, óssos polars i pingüins, goril·les i dromedaris… En el millor moment, la veu de mon
pare em tornà a la realitat: «Apaga la tele i vés a dormir, que ja és hora!». I és que m’havia
adormit mirant un documental de viatges!

14 L’apòstrof
Mans a l’obra!
El darrer estudi sobre l’aigua del riu Ebre, realitzat per l’associació «Amb la erra de riu», ha
revelat que, d’uns quants d’anys cap aquí, la qualitat d’aquest líquid ha disminuït. L’ecòloga
encarregada de l’estudi és de l’opinió que si es redueix l’ús d’herbicides i la indústria de la zo-
na hi col·labora, l’aigua de l’Ebre es pot recuperar. Per què no ens posam mans a l’obra?
L’accident de la piragua
L’hivern passat el conco Joan va comprar una piragua i mon pare va tenir la idea genial d’es-
trenar-la baixant a la platja. Tot anava bé fins que, després d’una ona espectacular, vàrem
xocar contra una roca. Després, l’única cosa que record és que em vaig despertar a l’ambulàn-
cia, anant cap a l’hospital. Per sort, la història va acabar bé.
El foc: amic o enemic de l’ésser humà?

El foc va ser tot un descobriment per a la humanitat: va millorar l’alimentació, va combatre
el fred a l’hivern i va permetre veure-hi en la foscor. Al llarg de la història, el foc ha estat un
gran amic de l’home, però també l’enemic més ferotge: una mínima distracció i esclata l’in-
cendi. Aleshores, l’única solució és cridar els bombers i esperar que duguin l’aigua suficient
per apagar-lo.
Una notícia magnífica

Després d’estar-se tot l’hivern a l’hospital per culpa d’una malaltia de l’estómac, la padrina
necessitava d’urgència uns dies a l’aire lliure. Vaig cridar d’alegria en sentir que passaria l’estiu
amb nosaltres, a l’apartament de la platja. És que la padrina és l’única persona de la humanitat
sencera que no es cansa mai d’escoltar-me! Puc contar-li qualsevol cosa: la darrera aventura
que he llegit, la idea que he tengut per arreglar el món, la història d’aquella desastrosa excur-
sió... Ara que sé que ella estarà amb nosaltres, ja sé que el més d’agost serà fantàstic!

15 La contracció
Del neolític o del paleolític?
A prop de la possessió dels meus padrins han descobert un jaciment prehistòric. Pels utensilis
trobats i per l’entorn en què se situa el jaciment, al costat de l’albufera, hi ha qui pensa que
pertany al període neolític. Però els estudis realitzats pel Centre d’Arqueologia afirmen que
les restes pertanyen als homes del paleolític. Qui deu tenir raó?
Una tempesta inesperada

Era el darrer dia del viatge. Tots els companys de cinquè, en companyia dels mestres, havíem
sortit a passejar pel port. De sobte, aparegueren uns niguls negres al cel i decidírem tornar
cap a l’hotel. Al cap de poc, va començar a plovisquejar. Va ser arribar a l’altura de l’hotel i
esclatar trons i llamps. I tot d’una, una forta calabruixada. Uf, pels pèls!
Els satèl·lits artificials

Avui a classe hem parlat dels satèl·lits artificials. Aquests aparells, llançats a l’espai per les
persones, giren contínuament al voltant de la Terra. Els satèl·lits de comunicació recullen els
senyals enviats pels telèfons i per la televisió i els reparteixen pel món, i els satèl·lits d’obser-
vació envien fotos de la Terra per als pronòstics del temps o per fer mapes. Quantes coses es
poden fer des del cel, veritat?
L’inici de l’aventura
Era un dels darrers dies del mes d’abril. La primavera, que havia arribat tard al poble munta-
nyenc i als camps que l’envoltaven, escampava vida pels jardins i omplia d’alegria el cor dels
seus habitants. El canet olorà l’aire carregat del perfum de les flors i, sense acomiadar-se dels
parents ni dels amics, apressà el pas pel camí del pou. Havia arribat l’hora de viatjar pel món
i viure noves aventures!

2 Fitxes d’ortografia
Fitxes d’ortografia és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada
en el Departament d’Edicions Educatives d’Illes Balears/Santillana Educación, S. L.,
sota la direcció d’Antonio Brandi Fernández i Miquel Vives Madrigal.
Text: Josep Lluís Navarro Peiró i Empar Tortosa Sanz.

Il·lustració: Esperanza Martínez Molina.
Edició: Empar Tortosa Sanz i Miquel Vives Madrigal.

Coordinació d’il·lustració: Empar Tortosa Sanz.

Confecció i muntatge: Laura Gil de Tejada Alemany, Mercedes Gómez i Mariló Raboso.


Índex
Fitxes d’ortografia
FITXA 1. L’ús de g/gu i c/qu ................................................................... 4
FITXA 2. L’ús de r i rr .............................................................................. 5
FITXA 3. L’ús de j/g i tj/tg ........................................................................ 6
FITXA 4. L’accent ................................................................................. 7
FITXA 5. Normes d’accentuació ............................................................. 8
FITXA 6. Les grafies de la s sonora ......................................................... 9
FITXA 7. Les grafies de la s sorda .......................................................... 10
FITXA 8. L’ús de la b ........................................................................... 11
FITXA 9. L’ús de la v .............................................................................. 12
FITXA 10. L’ús de l i l·l ............................................................................. 13
FITXA 11. Signes que tanquen oracions (punt, ?, !) .................................. 14
FITXA 12. La coma .................................................................................. 15
FITXA 13. Els dos punts .......................................................................... 16
FITXA 14. L’apòstrof ................................................................................ 17
FITXA 15. La contracció .......................................................................... 18

Fitxa 1 L’ús de g/gu i c/qu
Nom Data
1. Marca les paraules que contenen el so g de gall.

guerrer gínjol galeta vagó
gorra gamba agència guerra
egipci guitarra guia aigua
2. Completa amb g o gu.

t -BGJ FSBEFMIPSUEFMQBESÓEØOBGJ es durant tot el mes d’a ost.
t /® eda asse ura que hi ha à iles a la serra de Mi jorn.
t 5PUFTMFTBNJ es duien la orra i les camisetes i uals.
t -B@@BMMJOBEFMNFVDPTÓ onçal ha ten ut sis pollets.
t &O illem i na Mar a tenen un ba ul ple de ju etes de quan eren petits.
3. Escriu la paraula amb c o qu que correspon a cada definició.

t 4FSWFJYQFSDPQFKBSMBQJMPUBRVBOKVHBNBUFOJTPBQËEFM ▶
t -BOFDFTTJUFTQFSNFOKBSUFMBTPQB FMTGJEFVT FMHFMBUy ▶
t 6OJUBUEFNFTVSBEFNBTTBRVFFRVJWBMBHSBNT ▶
t 5ÏSPEFUFTJIJDPMrMPRVFTFMRVFWBTDPNQSBOUBMTVQFSNFSDBU ▶
t 4FSWFJYQFSSFDPM[BSIJFMDBQRVBOFTUËTBMMMJU BMTPGËy ▶
4. Retxa la paraula incorrecta de cada parell.
cranc GBOD mecànic OËVGSBD

crang GBOH mecànig OËVGSBH
5. Aquestes paraules tenen el so k al final. Completa-les amb c o g fixant-te en els derivats.

t TBO ▶ TBOHPOØT t GPT ▶ GPTDPS t QTJDÛMF ▶ QTJDÛMPHB
t CPT ▶ CPTDØT t MMBS ▶ BMMBSHBS t CBSSBO ▶ barrancs
t BMCFS ▶ BMCFSHBS t SF ▶ SFHBS t BNBS ▶ amargor
4 Fitxes d’ortografia Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

Fitxa 2 L’ús de r i rr
Nom Data
1. Retxa les dues paraules intruses que hi ha a cada grup.
Tenen el so r suau QBSFU t SBUPMÓ t GPSUBMFTB t NBSSØ t GMPS t MMPSP t DBSB
Tenen el so r forta DPS t QBSSB t HVFSSB t SPDB t DFSB t GPMSP t FOSPTDBS
2. Escriu cada paraula al seu lloc.
pera SPTB &OSJD DPSEB UPSSF GBS
r forta inicial r suau entre vocals
r forta entre vocals r suau final
consonant + r forta r suau + consonant
3. Ordena les lletres i completa les oracions amb les paraules que obtenguis.
t .$®43"" ▶ 2VBOBSSJCB$BSOFTUPMUFT TFNQSFFTQPTBMBNBUFJYB
t 4¾3"3 ▶ .FODBOUBM BMGPSORVFGBFMQBESÓ
t 3%40& ▶ 4IBOQVOYBUEVFT EFMDPUYF2VJOEFTBTUSF
t "1/3:3"* ▶ &MNPJYTIBFOGBEBUJNIB MBNË
t 3®#" ▶ &MOPTUSFWFÕOBUNBSSPRVÓQBSMB
4. Completa aquestes oracions amb r o rr .

t -BH BOBEPSIBEFJYBUOFUBMBWP e BEFMDB e
t /B$B NFFTWBFTRVFJYB MB PCBFOMFYDV TJØBMBNVOUBOZB
t "M FTUBV BOU FO BNPOEFNBOËNBDB POTBNCWF EV FUFTJTÓQJBUP BEB
t 1F Û&TUF DPNWPMTRVFBOFNBMQB D 4JQMPVBCPUTJCB BMT
Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Fitxes d’ortografia 5

Fitxa 3 L’ús de j/g i tj/tg
Nom Data
1. Completa amb g o amb j segons que correspongui.

t &O PBRVJNTFNQSFB VEBTBNBSFBDVJEBSFM BSEÓ
t /B JTFMBWBEJSRVFWPMJB BOBSB FVSFQSFTU
t -B FOUIBEVJUFMTMMBESFTEFMB PJFSJBBMBDPNJTTBSJB
t /®O FMBFTWBEFJYBSMB BRVFUBBMQBUJEFMDPMrMF J
2. Relaciona cada forma verbal amb el seu infinitiu.
NFOK BTTBKB FTUJVFHFT QVHFO GSFHJN EJSJHJV

FTUJVFKBS EJSJHJS NFOKBS GSFHJS BTTBKBS QVKBS

3. Retxa la paraula incorrecta de cada parell i explica per què està malament.
UBSPOKB UBSPOUKB ▶

UHFSNË HFSNË ▶

QMBUKB QMBUHB ▶

GPSNBUKF GPSNBUHF ▶

4. Escriu paraules acabades en -atge.

t WJBUKBS ▶ viatge t BCPSEBS ▶
t FRVJQBS ▶ t NBRVJMMBS ▶
t BUFSSBS ▶ t NVOUBS ▶
■ Completa les oracions amb les paraules que has escrit.

t %FNËFOTOBOBNEFWBDBDJPOTJFODBSBOPIFNQSFQBSBUM
t &MTQJSBUFTWBSFODSJEBSj"M x
t -BWJØIBHVÏEFGFSVO EFNFSHÒODJB
t /FDFTTJUFOBMHÞBMBDBEFOBEF EFMBGËCSJDB
t &MQBMMBTTPFTWBQPTBSFM QFSGFSMBGVODJØ
t "EÏV $BSMB2VFUFOHVJTCPO

Fitxa 4 L’accent
Nom Data
1. Divideix aquestes paraules en síl·labes i encercla’n la tònica.

t alerta ▶ a-ler-ta t mania ▶
t avorrit ▶ t caragolet ▶
t cançó ▶ t època ▶
t espècie ▶ t papallona ▶
2. Classifica les paraules següents segons el nombre de síl·labes.

t DØSSFS t QPSUBMËNQBEFT t NFOKËSFN t "NÒSJDB
t IJTUÛSJB t QSPNÒT t UFSSPSÓGJD t EJGÓDJM
t EFKÞ t JOGPSNËUJDB t FTUØNBD t BTUSPOÛNJRVFT
2 síl·labes
3 síl·labes
4 síl·labes
5 síl·labes
3. Classifica les paraules de l’activitat anterior segons duguin accent greu o agut.
Greu Agut
4. Retxa les dues paraules que no tenen el so indicat en cada grup.
rosa atenció bitllet terra

IPSUB color cel gent
gota llosa QFVT xiprer
col sol PGFSUB congrés
meló DPTUVN pare mel
O oberta O tancada E oberta E tancada

Fitxa 5 Normes d’accentuació
Nom Data
1. Encercla les paraules agudes i classifica-les.

t BWJØ t NBEVSB t HSBDJØT t UØNCPMB t CPUFMMB t DBNÓ
t CBSSBM t FODÏO t DÏSWPM t 3BNPO t HPMËT t OPNÏT
t #FSMÓO t USBDUPS t QFSB t FOUÏO t UÒSNJDB t TFSÏ
Agudes sense accent
Acabades en vocal
Acabades en vocal + s
Acabades en -en, -in
2. Escriu la paraula plana que correspon a cada cas. Vigila si ha de dur accent o no.
t ²TFMQBSFEFMQBSF ▶
t ²TFMGJMMEFMSFJ ▶
t 4BDPOEVTFMTMMJCSFT MFTUPJHy ▶
t 5FOGBOBFTDPMBQFSBWBMVBSUF FOQMVSBM
▶
3. Copia les oracions substituint els dibuixos per paraules esdrúixoles.
t -JRVFJFONPMUFT ▶
t "HBGBMBQFSBMFYDVSTJØ ▶
t %FTFHVJEBWBBSSJCBSM ▶
t -JBHSBEBNPMUMB ▶
4. Escriu tots els accents que falten en el text.
Atencio, senyors passatgers. El nostre avio amb destinacio

Florencia sortira en pocs minuts. El capita els demana que
apaguin els telefons mobils fins que hagem efectuat l’enlairament.
Gracies.

Fitxa 6 Les grafies de la s sonora
Nom Data
1. Subretxa en cada oració les paraules que tenguin el so de s sonora.
t "FO;BDBSJFTMJBHSBEFOFMTDBOTHSPTTPTBDBTFWBFOUÏVOEFOPSNF
t /&TUFSUÏEPU[FBOZTJKP USFU[F QFSÛFMMBÏTMBNÏTBMUBEFMTEPT
t -BQBESJOBNIBDPTJUEPTUSPTTPTEFSPCBBMTDPM[FTEFMBKBRVFUB
t %JTTBCUFWJTJUBSFNFMNVTFVEF$JÒODJFT
■ Ara classifica les paraules que has subretxat.
S’escriuen amb s S’escriuen amb z
2. Escriu la paraula que correspon a cada dibuix. Totes tenen el so de s sonora.
3. Completa el text amb les paraules proposades.
BTFT t YJNQBO[ÏT t [FCSFT t CFTBEFT t QBÕTPT t [PP t BGFDUVPTPT t BWJTBS
"IJSWBJHBOBSBM BNCMBNFWBBNJHB4BOESB)JIBWJB
BOJNBMTEFUPUTFMT EFM®GSJDB/B4BOESBFTWBRVFEBS
NJSBOUVOBGBNÓMJBEF EJVRVFTØONPMU
JRVFGBO BMTTFVTGJMMT DPNMFTQFSTPOFT"NJNBHSBEË
NÏTWFVSFDØSSFSMFT TØOEFMBGBNÓMJBEFMT
JEFMTDBWBMMTQFSÛUFOFOFMQFMBUHFCMBODBNCSFUYFTOFHSFT
%JTUSFUTDPNFTUËWFN RVBOFOTWBSFO RVFUBODBWFOOP
FOTIPQPEÓFNDSFVSF4FOTIBWJBQBTTBUFMUFNQTWPMBOU

Fitxa 7 Les grafies de la s sorda
Nom Data
1. Marca les paraules que tenen el so s sorda. Després, classifica-les.
pèsol ceba trossejar roser alçar
lluç encendre pesat pinzellada zero
hortalissa calze Isabel passadís cos
sabata cinta forçut cansada sumar
SS
2. Completa amb s o ss.
t DB PMB t QB BS t NFUHF B t F tora
t BSSÛ t aló t JNQSF JØ t uau
t QP JCMF t QFO at t aludar t UFSSB a
3. Ara completa amb c o ç.
t DBM es t JSFSB t DPO ert t QJO a
t QV a t endra t FTGPS t DBO ó
t WFO ut t CSB t FO iam t ítric
4. Escriu totes les paraules que puguis de la mateixa família.

Vigila amb l’ús de les grafies de la s sorda.
tGPSÎB forces, forçut, forçar, reforçar, esforçar, forcejar, reforç…
tQSPGFTTPS
tQBTUÓT
tCBMBOÎB

Fitxa 8 L’ús de la b
Nom Data
1. Escriu la paraula amb b que representa cada dibuix.
■ Ara explica per què s’escriu amb b cada una de les paraules anteriors.
t ▶
t ▶
t ▶
t ▶
2. Forma un verb a partir de la paraula destacada, seguint l’exemple.
t 1PTBSVOBbenaBMWPMUBOUEVOBGFSJEBÏTembenar.
t 'JDBSVOMÓRVJEBVOBbotellaÏT
t 1VKBSBVOWBJYFMMPVOBbarcaÏT
t 'JDBSVOQSPEVDUFBVOBbossaÏT
t 1JOUBSEFblancVOBGBÎBOBÏT
3. Escriu la paraula que correspon a cada definició.

t ²TRVJBQBHBFMTJODFOEJT▶ t ²TFMDBEFMMEFMMMPQ ▶
t #PMMBEBJSF BJHVBJTBCØ ▶ t )JIBNPMUTEFMMJCSFT▶
t %PMÎQFUJUEFYPDPMBUB ▶ t 5ÏFMDBQNPMUHSPT ▶
4. Copia posant els verbs en passat, com a l’exemple.
t &O+FTÞTOPTBQPOÏTMBGFTUBEFEJTGSFTTFT▶ &OJesús no sabia on era la festa de disfresses.

t &MNPCMFOPDBQFOBRVFMMFTQBJQFUJU ▶
t /B.BSSFQEVFTSFWJTUFTDBEBNFT ▶
t &TEFDFQNPMURVBOQFSEFMTFVFRVJQ ▶
t &O.BUFVOPDPODFQMBWJEBTFOTFGVUCPM ▶

Fitxa 9 L’ús de la v
Nom Data
1. Completa la graella amb totes les formes de cada paraula.
Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

tova
esclaus
efectiu
viva
2. Escriu una paraula de la mateixa família que dugui v. Fixa’t en els exemples.
t OPV ▶ novetat t BDUJV ▶ activar
t TVBV ▶ t DMBV ▶
t CSFV ▶ t SFMMFV ▶
t QBTTJV▶ t OFV ▶
3. Torna a escriure cada oració posant en femení les paraules subretxades.

Vigila si has de canviar també el gènere d’altres paraules.
t &MOPVQFSJPEJTUBFTQPSUJVEFMQSPHSBNBÏTNPMUCP

t -BDUPSQSPUBHPOJTUBÏTVOeslauNPMUBUSBDUJV

t &MEFUFDUJVFSBVOIPNFQFSTVBTJVRVFFTHVBOZBWBMBDPOGJBOÎBEFMBHFOU

4. Conjuga l’imperfet del verb caminar.

Jo caminava, tu
5. Umpl els buits d’aquestes oracions amb b o amb v.
t &MDPODP MBJNIBFO JBUVOTMMJ SFTFN PMJDBUTBNCQBQFSEFCBN PMMFUFT
t -BDMJFOUBEFTJUKB BDBO JBSMB SVTB MBODBQFSVOBBMUSBEF la B
t &MTJO FTUJHBEPSTEFMBQPMJDJBFTQFSB FOEFTDP SJSSËQJEBNFOUFMTDVMQB MFT

Fitxa 10 L’ús de l i l·l
Nom Data
1. Completa les oracions amb les paraules del requadre.
JOTUBMrMBS t DPMrMBCPSFO t QPMrMFO t TPMrMJDJUBU

NPSUBEFMrMB t JOUFMrMJHFOUT t BMrMÒSHJB
t 4JGBTUBOUTEBUYFNT QFSWFOUVSBUFOTBMHVOB
t .BHSBEBNPMUFMQBOFUEF aNCPMJWFT
t &MTEPGJOTTØOVOTBOJNBMTNPMU
t 5PUTFMTBMVNOFT BMPSHBOJU[BDJØEFMBGFTUB
t )FN BMCBODVOQSÏTUFDQFSQBHBSMBDBTB
t -FTBCFMMFTUSBOTQPSUFOFM EVOFTGMPSTBVOFTBMUSFT
t )FNEFDSJEBSMFMFDUSJDJTUBQFSRVÒWÏOHVJB BRVFTUTMMVNT
2. Escriu l o l·l segons correspongui.

t DP BEPS t UF FWJTJØ t i VTJØ t NJ FOBSJ
t DP FHJ t mi ÒTJNB t a FHSJB t DP FHB
t i VTUSBS t QBSDF a t FTDP a t MJCÒ VMB
t HPSJ a t USBNQP í t i VNJOBS t GBOB FU
3. Escriu una oració amb cada paraula.
t OPWFMrMB ▶
t QFMrMÓDVMB ▶
t BMrMVDJOBS ▶
t DPMrMFDDJØ ▶
4. Completa amb l·l i relaciona cada paraula amb la seva definició.
i ÛHJD t t 2VFOPÏTMFHBM RVFWBDPOUSBMFTMMFJT

i FHBM t t 2VFOPFTQPUMMFHJS
i JNJUBU t t 2VFOPUÏMÓNJUT OPUÏCBSSFSFT
i FHÓUJN t t 2VFOPSFTQPOBMBMÛHJDB RVFOPUÏTFOUJU
i FHJCMF t t 2VFOPÏTMFHÓUJN OPÏTQSPQJEVOBQFSTPOBPEVOMMPD

Fitxa 11 Signes que tanquen oracions
(punt, ?, !)
Nom Data
1. Llegeix i indica com és cada punt: punt i seguit, punt i a part o punt final.
Mare,
Me’n vaig a jugar amb en Pere . Berenarem
a ca seva . Després anirem al parc .
Tornaré a les sis .
Una besada .
2. Copia el text següent amb els punts i les majúscules que faci falta. Obtendràs tres oracions.
El gorg Blau és un embassament artificial d’aigua

que es troba a les faldes del puig Major i del puig
de Massanella juntament amb l’embassament de
Cúber és propietat de l’Ajuntament de Palma des
de 1971 abasteix d’aigua el seu municipi i els dels
seus voltants
3. Llegeix i escriu on correspongui el signe d’interrogació i el signe d’admiració.
Hola
Saps què Demà duré un panet que sé que t’agrada molt
Vols tastar-lo Si en vols, espera’m al pati.
Fins demà
4. Escriu, a partir del dibuix, una oració acabada en punt, una en ? i una altra en !
t
t
t

Fitxa 12 La coma
Nom Data
1. Relaciona cada oració amb l’ús de la coma que exemplifica.
Hola Jaume, Separa els elements

T’esper a les 6 a la plaça. d’una enumeració.
A la floristeria he vist roses, Va després de la salutació o

tulipes, clavells, lliris i nards. el comiat en cartes, notes, etc.
N’Albert, el mestre de plàstica, Introdueix un aclariment

viu al meu carrer. a l’oració.
2. Respon a aquestes preguntes amb enumeracions. No t’oblidis de les comes.
t 2VJOTTØOFMTUFVTNFOKBSTQSFGFSJUT
t 2VJOTTØOFMTBOJNBMTRVFNÏTUBHSBEFO
3. Escriu una nota explicant als teus pares que has anat a ca amic a fer els deures.
Recorda’t d’usar les comes quan sigui necessari.
4. Subretxa l’aclariment que conté cada oració i copia-la amb les comes necessàries.
t/B4VTBOOBMBNFWBDPNQBOZBEFDMBTTFFTUËNBMBMUB
t&MTNBDBSSPOTUPUJFTUBSGSFETFSFONPMUHVTUPTPT
t&O-MVDRVFWJVB'SBOÎBNIBFOWJBUVOBQPTUBM

Fitxa 13 Els dos punts
Nom Data
1. Relaciona i escriu les oracions que formis. No oblidis utilitzar els dos punts on faci falta.
Els estats de la matèria són tres en Miquel, na Flor, en Tomeu i en Carles.
Les estacions de l’any són quatre primavera, estiu, tardor i hivern.
Tenc quatre germans sòlid, líquid i gasós.
t
t
t
2. Transforma les oracions seguint l’exemple.
t &MRVJPTRVFSFNEJHVÏRVFKBOPMJRVFEBWFOEJBSJT
El quiosquer em digué: «Ja no em queden diaris».
t &MDBSUFMMEJVRVFFTUËQSPIJCJUUSFQJUKBSMBHFTQB
t .POQBSFWBDSJEBSRVFTIBWJBBDBCBUMBGFTUB
t -BDPOWPDBUÛSJBEJVRVFMBSFVOJØDPNFOÎBSËBMFTTJT
3. Inventa un text a partir del dibuix en què incloguis els dos usos dels dos punts.
No, sempre
he estat poma.
Fa molt
que espera?

Fitxa 14 L’apòstrof
Nom Data
1. Pensa en la paraula representada i marca l’article que correspon a cada cas.
el
la
l’
2. Torna a escriure les oracions apostrofant quan sigui necessari.
t 5PUFMNØOMBFTUJNBNPMUQFSRVÒÏTMBBOUJHBNFTUSB
t &MBNJDEFFMIPNFEFFMBNPEFMBDBTBÏTBDUPS
t
t &MTEJFTEFCBTDBEFFTUJVFOZPSBMIJWFSO
t
3. Retxa la paraula que no pot anar a cada buit. Fixa’t en la forma de l’article
o de la preposició.
t / *NNB.BSJB IBGFUVOBDPDBEF BNFUMBJPHVSU CPOÓTTJNB
t +BIBBSSJCBUBM SFTUBVSBOUIPTUBM el UVSJTUBBNJD
t &M JPHBBUMFUJTNF SFMBYBFM ËOJNBDPT JMB NFOUFTQFSJU
4. Completa les oracions amb el, la, l’, de o d’.
t aNJD FO+PBOÏTNÞTJD
t 7BSFTSFCSF JOWJUBDJØ OB*SFOF?
t DPNQBOZ FO1BVUPSOBBWVJ *CJ
t NFUHFJ JOGFSNFSBTØODBTBUT

Fitxa 15 La contracció
Nom Data
1. Cerca exemples de contracció en aquest text i encercla’ls amb els colors indicats.
al ▶ blau del ▶ vermell pel ▶ verd pels ▶ groc
Com podia dubtar del seu poder amb els logarítmes? Ne-
cessitava les dates de naixement dels altres quatre cans
desapareguts, l’edat de cada un dels amos i els seus DNI.
Vaig pregar als policies que sol·licitassin la informació
pels aparells de ràdio. Increïblement passats quinze mi-
nuts la tenien tota. Va començar els seus càlculs picant
la calculadora com un posseït. En acabar, assenyalà cap
al sud.
Tana Marcè, Bestioles
2. Completa amb les paraules proposades, tenint en compte l’apòstrof o la contracció.
concert assaig t 2VÒGBJH 4JWBJHBM , no puc anar al
mercat ajuntament t "SBWÏOTEFM PEFM
antic camí t 1FSPOWPMTRVFBOFN QFM OPVPQFSM
JOGFSNFS metge t "RVFTUBCBUBÏTEFM PEFM
pobles carrers t .BHSBEBQBTTFKBSQFMT dels RVFWJTJU
3. Completa amb les contraccions o les combinacions necessàries a cada cas.
BM t EFM t QFSM t BM t EFM t QFM t BMTt EFMTt QFMT
t &MHPSSJPOFUWBFOUSBSBMBDBTB veïnats GJOFTUSBM

t &MQSPGFTTPSWBUFMFGPOBS QBSFEFOB.BSJB
t %FMMVOZUIFSFDPOFHVU DPMPSTEFMBKBRVFUB
t "RVFTUQPMJDJBÏTMBVUPS retrat robot BHSFTTPS
t )FEJU DPTJOTRVFWÏOHVJO IPSBEFEJOBS
t 7BTFS PMPSRVFWBJHTBCFSRVFNFOKBSÓFNQPMMBTUSF

2 Anàlisi morfològica
Anàlisi morfològica és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada
en el Departament d’Edicions Educatives d’Illes Balears/Santillana Educación, S. L.,
sota la direcció d’Antonio Brandi Fernández i Miquel Vives Madrigal.
Il·lustració: Eduardo Fuentes i Jorge Galán.

Edició: Ana María Sánchez Ramal, Josefa Belmonte Carmona, Empar Tortosa Sanz

Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano.

Confecció i muntatge: Luis González Prieto, Hilario Simón Macías, Mercedes Gómez i
Mariló Raboso.


Índex
Anàlisi morfològica
FITXA 1. Anàlisi de substantius ............................................................... 4
FITXA 4. Anàlisi d’adjectius .................................................................... 7
FITXA 5. Anàlisi d’adjectius ..................................................................... 8
FITXA 6. Anàlisi d’adjectius ..................................................................... 9
FITXA 7. Anàlisi de demostratius ............................................................ 10
FITXA 8. Anàlisi de possessius .............................................................. 11
FITXA 9. Anàlisi de numerals i indefinits ................................................. 12
FITXA 10. Anàlisi de grups nominals ........................................................ 13
FITXA 11. Anàlisi de grups nominals ........................................................ 14
FITXA 12. Anàlisi de pronoms personals .................................................. 15
FITXA 15. La conjugació verbal: 1a conjugació ........................................ 18
FITXA 16. La conjugació verbal: 2a conjugació ................................... 19-20
FITXA 17. La conjugació verbal: 3a conjugació ................................... 21-22
FITXA 18. La conjugació dels temps composts ...................................... 23
FITXA 19. Anàlisi de formes verbals ......................................................... 24
FITXA 24. Anàlisi verbal: arrel i desinències .............................................. 29

Fitxa 1 Anàlisi de substantius
Nom Data
1. Segueix l’exemple i analitza aquests substantius.
r ca ▶ Classe: substantiu comú, concret, individual.

Gènere: masculí.
Nombre: singular.
r Maria ▶ Classe:
Gènere:
Nombre:
r animals ▶ Classe:
Gènere:
Nombre:
r amistat ▶ Classe:
Gènere:
Nombre:
r ramat ▶ Classe:
Gènere:
Nombre:
r pupitre ▶ Classe:
Gènere:
Nombre:
r autobusos ▶ Classe:
Gènere:
Nombre:
r esbart ▶ Classe:
Gènere:
Nombre:
r Formentera ▶ Classe:
Gènere:
Nombre:
4 Anàlisi morfològica Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

Nom Data
1. Subretxa els substantius.

r Unes papallones blanques. r Els troncs envellits.
r Aquests cans i aquells moixos. r Aquestes fustes antigues.
r Un bon dia d’estiu. r Padrí, pare i fill.
r El ramat renouer. r Aquests jardins del nord.
r Aquells capvespres tan llargs. r L’edredó de plomes.
r La cullera de plàstic. r Uns veïnats desconeguts.
r Begué aigua freda. r Va perdre l’alegria.
2. Analitza els substantius que has subretxat.
Substantiu Tipus/Classe Gènere Nombre

papallones comú, concret, individual femení plural
Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Anàlisi morfològica 5

Nom Data
1. Subretxa tots els substantius a les oracions següents.

r El professor menjà paella a migdia.
r Ma mare ha duit el berenar i na Lluïsa, el pastís.
r El carter té molta pressa.
r L’equip de la meva germana guanyà el campionat.
r A la biblioteca no es pot fer renou.
r Els elefants tenen les trompes llargues.
r L’abeller penja d’una branca del roure.
r Hèctor, dóna’m uns cacauets i unes llepolies.
2. Analitza els substantius que has subretxat.
Substantiu Tipus/Classe Gènere Nombre

professor comú, concret, individual masculí singular

Fitxa 4 Anàlisi d’adjectius
Nom Data
1. Segueix l’exemple i analitza els adjectius següents.
r groc ▶ Gènere: masculí.

Nombre: singular.
Grau: positiu.
r lletgíssims ▶ Gènere:
Nombre:
Grau:
r menys llest que ▶ Gènere:

Nombre:
Grau:
r netes ▶ Gènere:
Nombre:
Grau:
r molt polit ▶ Gènere:

Nombre:
Grau:
r boníssimes ▶ Gènere:
Nombre:
Grau:
r tendre ▶ Gènere:
Nombre:
Grau:
r tan simpàtica com ▶ Gènere:

Nombre:
Grau:
r més guapo que ▶ Gènere:

Nombre:
Grau:

Nom Data
1. Subretxa els adjectius en grau positiu, comparatiu i superlatiu que hi ha en aquestes

oracions.
r Unes prunes madures. r Tan ric com el teu conco.
r Més car que aquell. r Un llibre divertidíssim.
r Unes postres delicioses. r Aquest paisatge trist.
r Un menjar saníssim. r Uns llençols molt nets.
r Menys renouer que tu. r La terra humida.
r Una dona bellíssima. r El sòl brillantíssim.
r Uns vestits caríssims. r Menys llest que ella.
r Menys saludable que la fruita. r Unes monedes daurades.
r La llet desnatada. r El pobre home.
2. Analitza els adjectius que has subretxat.
Adjectiu Gènere Nombre Grau

madures femení plural positiu

Nom Data
1. Llegeix el text. Després, fixa’t en les paraules destacades i encercla en vermell

els adjectius i en blau els substantius.
El bell Narcís
En Narcís era un jove molt bell
a qui tots els éssers contemplaven
admirats i que despertava amors
tendres i apassionats en qui el mirava.
Conta la llegenda que un capvespre
calorós, el bell Narcís va sentir set i es
va acostar a les aigües fresquíssimes del
riu per beure-hi. Quan es va inclinar
damunt l’aigua transparent, va quedar
meravellat. A la superfície, en Narcís
va contemplar un jove tan ben plantat
com ell i va quedar fascinat sense
comprendre que es tractava de la seva
imatge reflectida a l’aigua.
En Narcís intentava, trist i sempre
més desesperat que el dia anterior,
parlar amb aquell jove misteriós un
dematí rere l’altre, i passava els dies inclinat damunt l’aigua sense poder mai atrapar-lo
i sense rebre d’ell cap resposta.
I així va anar consumint-se fins que va morir de pena i de malenconia. En el seu lloc,
va quedar una flor tan preciosa com en Narcís mateix i que, en memòria del jove,
encara du el seu nom.
2. Ara, analitza els adjectius que has encerclat.
▶
▶
▶
▶
▶
▶
▶
▶
▶

Fitxa 7 Anàlisi de demostratius
Nom Data
1. Subretxa els demostratius de les oracions següents.

r Aquesta habitació és molt acollidora.
r Aquell dia ens vàrem conèixer aquella al·lota i jo.
r Aquell cotxe que tens al costat és el que més m’agrada.
r Preferesc aquest quadre a aquella escultura.
r Aquests llibres són els que vares trobar en aquelles botigues.
r Aquests calcetins estan foradats.
r D’on has tret totes aquestes bolletes?
r Dóna’m unes pastes d’aquestes i uns pastissos d’aquells.
2. Analitza els demostratius que has subretxat. Per fer-ho, segueix l’exemple.
Gènere Nombre Distància que expressa

aquesta femení singular proximitat
3. Completa amb demostratius en el gènere i nombre adequats. Intenta no repetir-ne cap.
r calçons r pilotes
r ca r finestres
r prestatgeria r cotxes
r platja r muntanyes
r mascota r tisores

Fitxa 8 Anàlisi de possessius
Nom Data
1. Subretxa els possessius de les oracions següents.

r La meva germana té la teva motxilla.
r La vostra escola està molt a prop de la seva casa i de la meva botiga.
r El seu amic Eduard és el nostre cosí.
r Els nostres crits despertaran a tothom.
r I com es diuen els teus companys?
r Aquesta és la meva bufanda i aqueixa és la seva jaqueta.
r Aquí hi ha els meus trofeus.
2. Analitza els possessius que has subretxat. Per fer-ho, segueix l’exemple.
Gènere Nombre Posseïdors

meva femení singular un posseïdor
3. Classifica els possessius següents i digues si són àtons o tònics.
Un posseïdor Diversos posseïdors

vostres ta ta (àton) vostres (tònic)
sa nostra
meva mon

Fitxa 9 Anàlisi de numerals i indefinits
Nom Data
1. Subretxa els numerals del text següent.
Un, dos, tres! A l’aigua! Na Maite es va tirar a la piscina en primer lloc;

després ho va fer na Irene, que va ser la segona; i després d’ella en Sergi, que va
ser el tercer. Les quatre tovalloles que eren a prop de la vorera es varen xopar.
N’Enric, el meu germà, ens va renyar... per cinquena vegada!
2. Classifica en aquesta taula els numerals que has subretxat.
Cardinals Ordinals
3. Subretxa els indefinits que hi ha en aquestes oracions.
r Hem quedat uns quants d’amics, jo diria que massa.

r Moltes persones acudiren a la festa.
r Vàrem anar a passejar amb alguns companys.
r Ningú me va voler explicar què havia passat.
r Hi havia poca gent a la presentació del llibre.
r Cap infant es va quedar sense caramels.
r Et vaig telefonar diverses vegades i no m’agafaves el telèfon.
4. Analitza els indefinits que has subretxat. Per fer-ho, segueix l’exemple.
uns quants ▶ Indefinit variable, gènere masculí, nombre plural.

massa ▶ Indefinit invariable, no canvia de gènere ni de nombre.
▶
▶
▶
▶
▶
▶

Fitxa 10 Anàlisi de grups nominals
Nom Data
1. Segueix l’exemple i analitza els següents grups de paraules.

r Els paraigües grans.
Els: article determinat, masculí, plural.
paraigües: substantiu comú, concret, individual, masculí, plural.
oberts: adjectiu, masculí, plural, grau positiu.
r Els elefants enormes.
r Les formigues treballadores.
r L’estiu calorós.
r La lluna redona.
r Els niguls blancs.
r Els pallassos somrients.
r El cel blau.

Fitxa 11 Anàlisi de grups nominals
Nom Data
1. Segueix l’exemple i analitza els grups de paraules següents.

r El nostre fill.
El: article determinat, masculí, singular.
nostre: possessiu, masculí, singular, diversos posseïdors.
fill: substantiu, comú, concret, individual, masculí, singular.
r Aquests bolígrafs blaus.
r Els tres mosqueters.
r Uns cans afectuosos.
r Aquells capvespres feliços.
r Els niguls blancs.
r La meva tia Isabel.
r Una alegria enorme.

Fitxa 12 Anàlisi de pronoms personals
Nom Data
1. Subretxa les paraules que siguin pronoms.

r mi r elles r jo
r mitjançant r contràriament r contra
r nosaltres r aquells r tu
r allà r vostè r ella
2. Completa amb els pronoms personals que corresponguin a les paraules destacades.
r Na Rosa és professora de Física. ▶ és professora de Física.
r En Xim i en Xesc s’entrenen cada dia. ▶ s’entrenen cada dia.
r Na Rosa i jo anirem demà al cine. ▶ anirem demà al cine.
r He quedat amb en Pau per dinar. ▶ He quedat amb per dinar.
r Na Mercè i tu viatjareu amb autobús. ▶ viatjareu amb autobús.
r Mon pare s’encarregarà de comprar. ▶ s’encarregarà de comprar.
r Na Marta i na Sara són molt amigues. ▶ són molt amigues.
3. Segueix l’exemple i analitza els pronoms personals següents.
Tipus de pronom Persona Nombre

vosaltres fort segona plural
em
li
ens
tu
es
et
nosaltres
elles
les
el
ell
vos
jo

Nom Data
1. Subretxa els pronoms personals i indica si són febles o forts.
r Us deix les maletes preparades. ▶ feble

r Nosaltres menjam fruita cada dia. ▶
r Ella és la directora de l’escola. ▶
r Sempre ens trobam en el tren. ▶
r Aquest regal és per a tu. ▶
r El carter les dugué a primera hora. ▶
r Vostès sempre aconsellen bé. ▶
r Et venc el meu cotxe molt barat. ▶
r El meu germà i jo sempre sortim junts. ▶
r Em dus la granera, per favor? ▶
r El professor ens va posar bona nota. ▶
r Ells sempre viatgen per lliure. ▶
r A na Cristina, li vull regalar un llibre. ▶
2. Analitza els pronoms personals que has subretxat.
Pronom personal Persona Nombre

us segona plural

Nom Data
1. Llegeix el text. Fixa’t en els pronoms destacats: encercla en vermell els forts
i en verd els febles.
Les aventures de n’Aineta

Ahir vaig sortir una altra vegada a cercar aventures pel bosc que hi ha més enllà
del parc. Jo anava tan tranquil·la pel camp quan de sobte un moix va aparèixer
enmig del camí.
–Eh, tu! –em digué–. Nosaltres no ens hem vist abans?
–No ho crec –li vaig dir mentre m’allunyava d’ell molt sorpresa.
–Estàs segura que no t’he vist abans? –i començà a caminar darrere de mi.
–Pràcticament segura –li vaig contestar–, perquè no crec que m’hagués
pogut oblidar d’un moix que parla.
–Hummm… –mussità–. Contaré tot això als meus amics del bosc i ells m’ajudaran
a recordar on t’he vist abans.
Quan vaig tornar a ca meva, vaig contar als meus amics aquella trobada fantàstica,
però varen creure que es tractava d’una broma i que només pretenia prendre’ls el pèl,
de manera que la meva història va quedar en una més de les boges aventures imaginàries de
n’Aineta.
Però aquest matí no m’he pogut resistir a tornar al racó del bosc on ens havíem vist
aquell moix tan estrany i jo i, com si m’estigués esperant, allà mateix l’he trobat.
–Esperava veure’t –m’ha dit–. Ja he recordat de què et conec. Tu ets la nina
que va contant per la ciutat que ha vist un moix que parla, veritat?
2. Classifica els pronoms personals que has encerclat.
1a persona 2a persona 3a persona
Forts
Singular
Febles
Forts
Plural
Febles

Fitxa 15 La conjugació verbal: 1a conjugació
Nom Data
1. Completa la taula amb les formes del verb cantar (1a conjugació).
FORMES NO PERSONALS
Infinitiu Gerundi Participi

cantar
FORMES PERSONALS
Mode indicatiu
Present Imperfet Passat simple
jo cant
tu
ell/ella
nosaltres
vosaltres
ells/elles
Passat perifràstic Futur Condicional
Mode subjuntiu
Present Imperfet
Mode imperatiu

Fitxa 16 A La conjugació verbal: 2a conjugació
Nom Data
1. Completa la taula amb les formes del verb témer (2a conjugació).
FORMES NO PERSONALS

témer
FORMES PERSONALS
Mode indicatiu
jo tem
tu
ell/ella
nosaltres
vosaltres
ells/elles
Mode subjuntiu
Present Imperfet
Mode imperatiu

Fitxa 16 B La conjugació verbal: 2a conjugació
Nom Data
1. Completa la taula amb les formes del verb batre (2a conjugació).
FORMES NO PERSONALS

batre
FORMES PERSONALS
Mode indicatiu
jo bat
tu
ell/ella
nosaltres
vosaltres
ells/elles
Mode subjuntiu
Present Imperfet
Mode imperatiu

Fitxa 17 A La conjugació verbal: 3a conjugació
Nom Data
1. Completa la taula amb les formes del verb sentir (3a conjugació pura).
FORMES NO PERSONALS

sentir
FORMES PERSONALS
Mode indicatiu
jo sent
tu
ell/ella
nosaltres
vosaltres
ells/elles
Mode subjuntiu
Present Imperfet
Mode imperatiu

Fitxa 17 B La conjugació verbal: 3a conjugació
Nom Data
1. Completa la taula amb les formes del verb patir (3a conjugació incoativa).
FORMES NO PERSONALS

patir
FORMES PERSONALS
Mode indicatiu
jo patesc
tu pateixes
ell/ella
nosaltres
vosaltres
ells/elles
Mode subjuntiu
Present Imperfet
Mode imperatiu

Fitxa 18 Conjugació dels temps composts
Nom Data
1. Completa la taula amb les formes compostes del verb patir (3a conjugació incoativa).
FORMES NO PERSONALS

haver patit
FORMES PERSONALS
Mode indicatiu
Perfet Plusquamperfet Passat anterior
jo he patit
tu
ell/ella
nosaltres
vosaltres
ells/elles
Passat anterior perifràstic Futur perfet Condicional perfet

jo vaig haver patit
Mode subjuntiu
Perfet Plusquamperfet

Fitxa 19 Anàlisi de formes verbals
Nom Data
1. Segueix l’exemple i analitza les formes següents de verbs de la primera conjugació.
Verb Temps Mode Persona Nombre
entràvem entrar imperfet indicatiu primera plural

hauré
desitjat
cantaran
hagi comprat
hauries
estudiat
balla
vares
caminar
escoltaríeu
hagués
arribat
havien
contestat
he botat
vàreu xiular
hauríem
preparat
hagin parlat
practiquí

Nom Data
1. Segueix l’exemple i analitza les formes següents de verbs de la segona conjugació.
he venut vendre perfet indicatiu primera singular
coneixien
deuríem
han promès
comprometi
haguessin
comprès
sorprenguí
vàreu
respondre
perden
hauríeu
après
ha fos
venceu
haguí rebut
hauries vist
cogué

Nom Data
1. Segueix l’exemple i analitza les següents formes de verbs de la tercera conjugació (purs).
tus tossir present indicatiu tercera singular
llegeixen
bulli
hagis collit
ha obert
vares dormir
llegí
haguéssiu
sentit
hauràs
omplit
fregesqui
afegesqui
havien afegit
consentiràs
obriu
cosiré

Nom Data
1. Segueix l’exemple i analitza les següents formes de verbs de la tercera conjugació (incoatius).
distingeixen distingir present indicatiu tercera plural
insistesc
vàreu decidir
dividirien
hauran sortit
extingeix
endolcissis
garantíreu
haguéssiu
servit
haurien
posseït
hauré ferit
exigiu
haguéssim
existit
ablaneix
hagin
adquirit

Nom Data
1. Segueix l’exemple i analitza les següents formes de verbs irregulars.
va anar present indicatiu tercera singular
vaig
begués
cresquí
tenguin
fóssim
sou
queia
visqués
vegis
hagi
faig
surti
férem
voldrà

Fitxa 24 Anàlisi verbal: arrel i desinències
Nom Data
1. Separa l’arrel i la desinència de les formes verbals següents.
ARREL DESINÈNCIA
r utilitzen
r pujaríeu
r pensaven
r usà
r partesc
r temen
2. Indica si aquestes formes pertanyen a un verb regular o irregular i classifica-les.
r gastàveu ▶ regular r digui ▶
r dius ▶ r érem ▶
r gastí ▶ r fou ▶
r som ▶ r gastam ▶
r gastaré ▶ r deien ▶
r direu ▶ r serem ▶
ser dir gastar

gastàveu
3. Conjuga els verbs següents en la persona, nombre, temps i mode que s’indica.
r 2a p. sing. de l’imperfet d’indicatiu del verb conduir. r▶

r 1a p. sing. del present d’indicatiu del verb encertar. r▶
r 3a p. pl. del passat simple d’indicatiu del verb saber. r▶
r 2a p. pl. de l’imperfet de subjuntiu del verb sentir. r▶
r 3a p. sing. del present d’indicatiu del verb tenir. r▶
r 1a p. pl. del present de subjuntiu del verb voler. r▶
r 1a p. pl. del futur d’indicatiu del verb cantar. r▶

Es0000000001399 473807

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Es0000000001399 473807

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

2 Taller de teatre

Taller de teatre és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el

Direcció d’art: José Crespo González.

Projecte gràfic: Estudio Manuel Estrada.

Direcció tècnica: Ángel García Encinar.

Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro, Laura Gil de Tejada Alemany

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Texts seleccionats dels materials següents:

Llibre de teatre 5 (Entre amics)

© 2014 by Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

Introducció al Taller de teatre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Lectura 1. Aquella nit de música i riure . . . . . . . . . . . . . . 8

Lectura 2. El banquet del Sol, la Lluna i el Vent . . . . . . . . 16

Lectura 3. Els contenautes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Lectura 4. La capa verda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Lectura 5. Tres contra un . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

4 Taller de teatre Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

La dramatització és una forma de representació t"QSFOESF B FTDPMUBS VOB OBSSBDJØ JEFOUJGJDBOU

Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Taller de teatre 5

Muntar una obra de teatre, ja sigui una superpro- t'BDJMJUBDJØEFQBVUFTBMTBMVNOFT

t1SFQBSBDJØ EF GPUPDÛQJFT EFMT MMJCSFUT KB RVF

6 Taller de teatre Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

Amb la preparació d’una obra fomentarem que

IDEES PER AL DECORAT

Convé que els elements del decorat, com ara

El nostre taller pot començar col·locant un simple

Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Taller de teatre 7

8 Taller de teatre Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Taller de teatre 9

10 Taller de teatre Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

(Es disposen tots a partir.)

Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Taller de teatre 11

(Torna la llum, hi ha n’Andreu i na Isabeleta. L’Àngel ha desaparegut.)

12 Taller de teatre Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Taller de teatre 13

14 Taller de teatre Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

VESTUARI DECORAT I ELEMENTS NECESSARIS

Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Taller de teatre 15

(L’acció es desenvolupa a un banquet. El Sol, la Lluna, el Vent, el Tro i el Llamp estan

16 Taller de teatre Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

ESTRELLA: Què m’heu duit del banquet?

UNIVERS: (Apareix amb gran estrèpit acompanyat d’un Grup d’astres. Si

Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Taller de teatre 17

18 Taller de teatre Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Taller de teatre 19

VESTUARI DECORAT I ELEMENTS NECESSARIS

20 Taller de teatre Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

tBRUIXA VIRTUAL tPARE D’EN GRETEL

(L’escenari a les fosques. De sobte, un focus il·lumina una bruixa,

Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Taller de teatre 21

22 Taller de teatre Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

LLUC: Si és que ets una pesada… Au, anam a La caseta de xocolata…

Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Taller de teatre 23

24 Taller de teatre Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Taller de teatre 25

26 Taller de teatre Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Taller de teatre 27

28 Taller de teatre Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Taller de teatre 29

(L’acció es desenvolupa a la selva. Ambient propi d’animals. Quan s’inicia la

30 Taller de teatre Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L.

PATALÓ: Gràcies a Gran Ratapinyada (mirant al seu voltant), que no és

Material fotocopiable © 2014 Illes Balears/Santillana Educación, S. L. Taller de teatre 31