PLA D’INNOVACIÓ PEDAGÒGICA

CP MESTRE GUILLEMET (Santa Eugènia)

CURS 2017- 2018

​​Miquel Vicens Sastre (Cap d’estudis)

Joana Llabrés Ferrer (Coordinadora Pla d’innovació))
​Bel Martínez Pou (Coordinadora de suport)
Tomeu Parets Amengual (Coordinador TAC)
ÍNDEX DE CONTINGUTS

1. Justificació 3
1.1 Característiques del centre 3
1.2 Orígen i motivació 3

2. Diagnòstic inicial 5
2.1 Els inicis. El programa Llegim en parella. 5
2.2 Línia de centre 5
2.3 Assessorament UIB (Universitat de les Illes Balears) 5
2.3.1 DAFO 6
2.3.2 Replantejament del suport educatiu i dels deures 7
2.3.3 Convivència 7
2.3.4 Treball per projectes 7
2.3.5 Informació a les famílies 7
2.3.6 Replantejament de l’avaluació 7
2.4 Formació en centres (FeC) a través del CEP 8
2.5 Visites a centres 8
2.6 TAC (Tecnologies Aplicades al Coneixement) 8
2.7 Formacions individuals 10
2.8 Història d’inclusió al centre 10
2.9 Quadre-resum del procés de millora 2015-16/2016-17 12

3. Pla de millora 2017-18/ 2018-19 15

3.1 Objectius 15
3.2 Indicadors quantitatius d’avaluació 15
3.3 Actuacions 16
3.3.1 Organització pedagògica 16
3.3.2 Inclusió 17
3.3.3 Formació 18
3.3.4 Convivència 18
3.3.5 Famílies 18
3.3.6 Autoavaluació 18

4. Gestió del pla de millora 19

4.1 Àrees de responsabilitat 19
4.2 Organització i distribució de recursos 19
4.3 Temporalització general del pla, objectius i calendari d’actuacions 20

5. Formació vinculada al Pla d’Innovació Pedagògica 26

5.1 Programa de formació 26

6. Seguiment i avaluació del pla 27

1
 6.1 Avaluació inicial 27
6.2 Avaluació trimestral 27
6.3 Avaluació a final de curs 27

7. Conclusió 27

8. Documents adjunts 28

2
 PLA D’INNOVACIÓ PEDAGÒGICA 2017-2018/2018-2019
CP MESTRE GUILLEMET (Santa Eugènia)

1. Justificació
En aquesta part del Pla d’Innovació Pedagògica es fa referència a les principals
característiques del centre, de l’equip de professorat i a la principal motivació que
justifica la seva elaboració.

1.1 Característiques del centre

El Centre públic d’educació infantil i primària Mestre Guillemet està situat al terme
de Santa Eugènia, amb una població d’uns 1.700 habitants. L’escola gaudeix d’un
espai i un entorn natural i social ric i divers. En el centre hi estan escolaritzats 159
alumnes. Un 11% de l’alumnat és de procedència estrangera, la major part de l´Unió
Europea, peró tambè Canadà, Sudàfrica, Brasil, Bolívia i Cuba. El 89 % restant són
taujans o de municipis propers, especialment de Sencelles, Santa Maria i Algaida.

Comptam amb una plantilla estable, formada per 17 mestres, dos d’ells amb un
règim de mitja jornada: 9 places de primària, una d’elles del director del centre, una
plaça de mestra més 1 a infantil, de la secretària del centre i 3 especialistes, (EF,
anglès i música), amb el mestre de música com a cap d’estudis. L’equip de suport
està format per una PT, una AD i una mestra AL a mitja jornada. L’altra mitja jornada
correspon a la mestra de religió.

1.2 Orígen i motivació

El centre duu una trajectòria de millora i canvi en relació a l’atenció a la diversitat, la
inclusió d’alumnat amb discapacitat, la recerca de metodologies significatives, les
TAC (Tecnologies Aplicades a l’Educació), etc. Estam convençuts que les
demandes de la societat actual i futura passen necessàriament per una nova
manera d’ensenyar i d’aprendre que requereix millorar la qualitat de l’ensenyament
per a tots, adaptant l’ensenyament a les característiques de l’alumnat i no viceversa,
perquè valoram la diversitat com un fet natural, positiu i enriquidor.

3
Dins d’aquest escenari, durant els darrers quatre cursos, s’ha desenvolupat un
procés de formació en el centre encaminat a la millora de la qualitat de
l’aprenentatge per a tots. Amb les inquietuds necessàries i la voluntat de continuar
amb aquest procés de formació, de millora i de canvi s’entrega el present Pla
d’Innovació Pedagògica (PIP).

4
2. Diagnòstic inicial
En aquest apartat es farà referència a la trajectòria del centre iniciada des de ja fa
una grapat d’anys.

2.1 Els inicis. El programa Llegim en parella.

Amb la intenció d’atendre la diversitat de l’alumnat del centre i de cercar noves línies
de feina, els curs 2011-2012, per part de l’equip de suport del centre, es varen posar
en marxa distintes innovacions i canvis: el programa Llegim en parella i el programa
Germans lectors, que és una adaptació del programa Llegim en parella per a l’etapa
d’infantil, entre d’altres. Aquests projectes se mantenen des d’aleshores i es duen a
terme actualment a l’escola. Llegim en parella es duu a terme entre els cursos de 4t
i 2n de primària i el programa Germans lectors entre 3r de primària i infantil 5 anys.
El programa Llegim en parella permet una avaluació objectiva de la comprensió
lectora pels infants de 4t i 2n de primària a través de les proves ACL (Avaluació de
la comprensió lectora) que es passen a principi i a final del programa.

El centre va participar, amb una comunicació, a les I Jornades de Llegim en Parella,

celebrades a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) el mes d’octubre de 2013.

2.2 Línia de centre

En el curs escolar 2013-2014 confluïren a l’escola dues voluntats, que comptaren
amb el suport del claustre: per una banda, la de l’equip directiu, de crear una línia de
centre i per altra banda, la de l’equip de suport, de millorar la qualitat de
l'ensenyament i l'atenció a la diversitat de tot l'alumnat. La hipòtesi inicial era molt
clara, a més adaptació del centre a les característiques de tot l’alumnat per tal
d’oferir respostes adients i adaptades a cada un dels alumnes, millor qualitat de
l’ensenyament general. Es va començar a parlar entre els mestres de treball
cooperatiu, treball per projectes i del model de suport.

2.3 Assessorament UIB (Universitat de les Illes Balears)

El curs 2014-2015 el cap d’estudis va entrar en contacte amb el professor de la UIB
Joan Jordi Muntaner per començar un procés d’assessorament. Es va iniciar el

5
seminari a centre que va oferir l’oportunitat i la responsabilitat de crear un espai de
debat pedagògic entre els mestres. El cap d’estudis, com a representant de l’equip
directiu, va assumir funcions de supervisió i seguiment, i la coordinadora de l’equip
de suport va assumir l’àrea de responsabilitat del seminari a centre.

2.3.1 DAFO
Un DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) elaborat en una de la
primeres sessions del seminari va determinar la línia de feina a seguir.

Debilitats Amenaces
● Espais per a la reflexió ● Demanda d’informació per part de les
● Coordinació i treball en equip famílies
● Metodologia
● Avaluació

Fortaleses Oportunitats

● Plantilla de professorat estable ● Entorn natural i social favorable

● Inquietuds de millora i canvi ● Espais oberts
● Col·laboració família-escola
● Alumnat predisposat a l’aprenentatge

L’anàlisi del DAFO ens va fer veure que els àmbits d’actuació haurien d’anar
encaminats a:
● la millora del treball en equip del professorat
● la metodologia
● l’adopció de mesures organitzatives, curriculars i pedagògiques enfocades a
l’atenció educativa de tots els alumnes de manera inclusiva
● l’autoavaluació

Tot això, lligat a:

● la formació del claustre
● informació i implicació de les famílies en el procés de canvi i millora des de el
criteri de transparència

6
2.3.2 Replantejament del suport educatiu i dels deures
A través del seminari es va començar a desenvolupar un llenguatge compartit sobre
la diversitat i uns primers acords en relació al model de suport i d'atenció a la
diversitat des d’un enfocament inclusiu, es va incorporar el suport dins l'aula i es va
arribar a acords en relació al tema dels deures.

2.3.3 Convivència
En el curs 2015-2016 es va arribar a acords en relació al treball de tutoria. Així, cada
tutor/a dedica un mínim de 45’ dins l’horari lectiu a activitats de tutoria per tal
d’afavorir la cohesió de grup, el clima d’aula, les relacions positives entre l’alumnat,
l’educació emocional i en valors, etc. des de una perspectiva de prevenció.

2.3.4 Treball per projectes

El mateix curs escolar es va pactar incorporar el treball per projectes. Per iniciar el
procés d’eliminació dels llibres de text es dedica un mínim de 3h setmanals i un
màxim de 6h al treball per projectes.

2.3.5 Informació a les famílies

Durant el curs 2016-2017, el mes de gener, es va iniciar un primer contacte amb les
famílies a través d’una reunió amb el professor de la UIB per informar-les i
implicar-les en el procés de millora.

2.3.6 Replantejament de l’avaluació

Actualment, s’està treballant en un model d’avaluació integral de l’alumnat que
pretén donar importància a l’alumne de manera global i només a les seves
qualificacions. Per dur a terme aquesta activitat s’està treballant amb eines
informàtiques que permeten el treball coordinat de tot l’equip docent. Aquesta eina
permet augmentar l’accessibilitat i la constant revisió de les anotacions preses
afavorint l’avaluació formativa. S’ha elaborat una graella on quedaran registrats els
acords presos per a cada infant en les juntes d’avaluació. L’eina informàtica
proposada per aquest registre és l’aplicació Sheets del paquet Drive.

7
2.4 Formació en centres (FeC) a través del CEP
La voluntat d'incloure tot l'alumnat, siguin quines siguin les seves característiques, i
de millorar la qualitat de l’ensenyament de tots, va fer necessari continuar la
formació. Per tot això, el curs 2016-2017 es va participar en una formació FeC. El
resultat d’aquesta formació és la introducció del treball cooperatiu principalment dins
el treball per projectes, deixant oberta la possibilitat a incorporar-lo a altres àrees.
S’han incorporat a les aules les dinàmiques de cohesió de grup, estructures i
tècniques cooperatives i els rols dins l’equip de treball.

A més, s’ha treballat la cohesió de grup dins el mateix equip de mestres.

2.5 Visites a centres

En el marc del seminari s’han fet visites a diferents centres de l’Illa en processos de
millora i canvi. S’ha visitat el CP Son Ferrer a Calvià, el CEIP Norai al Port d’Alcúdia,
el CEIP Puig de na Fàtima a Puigpunyent, el CEIP Verge de Lluc i Es Puig a
Lloseta. Aquestes visites ens han animat, encoratjat i encaminat en el nostre propi
procés de millora.

El nostre centre ha acollit la visita del CEIP Sa Graduada de Sa Pobla en el marc del
programa Llegim en parella.

2.6 TAC (Tecnologies Aplicades al Coneixement)

En el centre, de manera paral·lela, també s’han desenvolupat accions en relació a la
introducció de les eines TIC com a recurs per a la millora de la qualitat de
l’ensenyament per a tot l’alumnat i entorn a l’educació en el bon ús d’aquestes
eines.

Des de l’any 2010 les TIC han estat presents a la nostra escola. La Conselleria
d’Educació i Universitats va dotar el centre d’ordinadors d’aula equipats amb PDI i
els ultra-portàtils, que varen ser fonamentals per iniciar en el centre l’ús de les
tecnologies aplicades al coneixement.

8
L’any 2012 el centre va participar en un projecte pilot llançat des de la Conselleria
d’Educació i Universitats juntament amb el Corte Inglés. Aquest projecte va dotar el
centre de tauletes Samsung amb sistema operatiu Andriod que també varen ser de
gran ajuda per millorar el ventall de possibilitats que ofereixen aquests dispositius pel
que fa a l’aprenentatge de l’alumnat.

Des de l’any 2012 l’alumnat dels cicle superior fan feina amb les eines del Google
Apps for Education. L’escola disposa d’un domini propi i professorat i alumnat
compta amb una adreça de correu (​xxx@cpmestreguillemet.cat​). A través d’aquesta
plataforma s’estableixen múltiples connexions amb altres eines de la xarxa que
permeten desenvolupar el treball basat en projectes i el l’aprenentatge cooperatiu.

Tota aquesta experiència acumulada en les TIC va coincidir amb la formació en

centre per tal de desenvolupar metodologies de treball més centrades en l’alumnat
com el treball basat en projectes, per abandonar progressivament els llibres de text.
Va ser així com es va decidir la compra d’ipads per a l’alumnat de 6è i d’ordinadors
portàtils chromebooks també per a l’ús del nostre alumnat (pendent de ser
executada). L’elecció d’aquests dispositius ha estat força reflexionada i respon
sobretot a que la plataforma IOS ofereix moltes més aplicacions dirigides al sector
educatiu per una banda, i la senzillesa d’ús dels portàtils chromebooks així com la
seva integració amb les Google Apps for Education.

Actualment, en relació a les TIC es fa ús d’ordinadors portàtils a 5è i 6è com a eina

per accedir al coneixement, l’escola comunica i es dóna a conèixer a través de la
web i el blog de l’escola, s’empra la plataforma Edmodo com a canal d’informació
entre els membres del claustre, l’alumnat dels cursos superiors fa ús de les eines
del Google Apps for Education i s’ha implantat l’ús de les tablets a 4t curs. El
responsable de la coordinació d’aquestes actuacions és el coordinador TAC en el
centre. A títol d’exemple esmentam la participació als premis Edublogs de la
Fundació Espiral i que l’any 2014 el Blog d’alumnes de l’escola va ser finalista.
També destacar que l’any 2017 el Coordinador TAC participà a les Jornades
d'Intercanvi d'Experiències sobre l'ús de les Tecnologies de l'Aprenentatge i el

9
Coneixement a l'Aula, convocades per la Direcció General d’Innovació i Comunitat
Educativa, amb la presentació de l’experiència d’un ePortafoli per a l’alumnat.

2.7 Formacions individuals

Es cedeix un espai dins dels claustres perquè els mestres puguin compartir amb la
resta del professorat les seves formacions individuals: la formació en projectes de
les mestres d’infantil, la formació en TAC del coordinador del centre i la seva
experiència com a formador en aquesta àrea, la formació en el programa Llegim en
parella, el treball cooperatiu i la formació en educació inclusiva de la coordinadora
del seminari, entre d’altres.
El Coordinador TAC del centre (Tomeu Parets) és tutor dels cursos a distància del
Programa de Formació a Distància de la Direcció General de Formació Professional
i Formació del Professorat. També ha realitzat múltiples formacions a centres sobre
l’aplicació de les TAC, així com cursos a diferents Centres de Professorat.

2.8 Història d’inclusió al centre

El centre ha viscut el procés d’escolarització durant tota l’etapa de l’educació infantil i
primària d’una alumna amb una discapacitat greu a causa de la Síndrome de Rett. El
fet de tenir escolaritzada aquesta alumna ha suposat pel centre, no només la
necessitat d’adaptació de tots els espais físics com és l’adaptació dels banys,
rampes d’accés i del mobiliari, sinó també un replantejament i un treball continu
sobre la presència, la participació i el progrés de tot l’alumnat siguin quines siguin les
seves característiques, i tenim evidències de la transcendència positiva per a
l’alumna, pels companys i pel centre de l’escolarització ordinària:
- la felicitat i la qualitat de vida pels infants amb discapacitat
- els companys com a xarxa de suport dins i fora de l’escola
- els valors inclusius
- la cohesió de grup i el clima d’aula
- el canvi d’actitud envers l’alumnat amb discapacitat
- el replantejament inclusiu del suport
- el paper del mestre de suport
- el paper de l’auxiliar tècnic educatiu (ATE)

10
 - la coordinació entre professionals i el treball en equip
- la importància de l’assessorament extern

Els mestres, juntament amb l’alumnat i les famílies són investigadors participants de
la Tesi Doctoral que està elaborant la coordinadora del seminari i que té per objectiu
conèixer el procés d’escolarització d’una alumna amb discapacitat a través de la
seva història de vida.

11
2.9 Quadre-resum del procés de millora 2015-16/2016-17
Tot seguit es presenta un quadre-resum dels objectius de la formació, els criteris
d’avaluació, les evidències necessàries i el seguiment fet durant els dos darrers
cursos 2015-16/2016-17.

OBJECTIUS CRITERIS EVIDÈNCIES SEGUIMENT SEGUIMENT

D’AVALUACIÓ (Curs 2015-16) (Curs 2016-17)
Desenvolupar Els documents de Redacció d’un S’han establert
un llenguatge centre recullen document on quedin uns primers
compartit decisions en relació a reflectits els acords acords relatius
sobre la l’atenció a la diversitat. presos arran del al concepte
seminari a centre. d’atenció a la
diversitat i la
diversitat.
resposta Incorporar al PEC el
educativa del model de suport S’han incorporat
centre. establert i els acords al ROF els
referents a la acords
metodologia de centre presos
que s’estableixin.
S’ha elaborat un S’ha elaborat i
Elaboració/modificació quadern d’actes aprovat el Pla
del Pla d’acció tutorial. de les sessions d’acció tutorial
dutes a terme.
Elaboració/modificació
del Pla d’Atenció a la
Diversitat.
Es creen espais de S’estableix damunt S’han establert
coordinació entre el l’horari setmanal els damunt l’horari
professorat (tutors, espais de coordinació. espais de
suports i especialistes) coordinació

Es fa un seguiment de Acordar on queda Es prova el

l’alumnat reflectit el seguiment seguiment i
que es fa de l’alumnat. l’avaluació a
través d’una
graella
elaborada amb
l’eina sheets de
google
Desenvolupar El suport es fa dins Al centre no hi ha aula S’han establert
un model de l’aula i sempre en de suport. uns primers
suport grups heterogenis. acords sobre
curricular per a L’aula de recursos suport educatiu i
s’entén com: atenció a la
l’escola global.
- un espai on es diversitat. El
generen recursos que suport es duu a
afavoreixen l’atenció a terme sempre
la diversitat, per a l’ús dins l’aula i ha
tant dels professionals desaparegut
de l’equip de suport l’aula de suport
com per tot el per l’alumnat.
professorat del centre.

12
 - un espai on els
docents es poden reunir
per fer feina.
- un espai generador de
recursos, útils per fer
front a possibles
metodologies que han
d’anar generant els
docents per fer front a la
diversitat de l’aula.
- un espai de
col·laboració entre la
família i l’escola, per dur
a terme entrevistes,
sessions
Es duu a terme una Acordar on i com
metodologia queden recollides les
compartida (dos pràctiques dutes a
mestres a l’aula). terme amb dos mestres
a l’aula.
Es planifiquen les A les reunions de
actuacions de suport, coordinació es prenen
es duen a terme i decisions en relació a la
s’avalúen planificació i avaluació
conjuntament. de les practiques dutes
a terme.
S’adapta la Compartir les
metodologia de classe experiències dutes a
per atendre tot terme.
l'alumnat.
S’adapten els Compartir les
continguts experiències dutes a
d’aprenentatge als terme.
diferents
coneixements previs
dels alumnes i als
seus estils
d'aprenentatge.
Introduir S’aprofundeix en el Centralitzar a través S’ha arribat a Es crea una
metodologies treball per projectes i d’un repositori els uns primers pestanya
d’aprenentatge altres metodologies. projectes duits a terme acords sobre el específica per a
que faciliten la a l'escola. treball per Projectes al
projectes. S’ha blog de l’escola.
inclusió, la
proporcionat
millora de la material sobre Se segueix
qualitat de les fases dels aplicant i
l’aprenentatge i projectes i s’han aprofundint en
l’atenció a la tractat temes el treball per
diversitat. com les bones projectes: les
preguntes i el bones
currículum. preguntes, el rol
del mestre,
S’han l’autonomia de
intercanviat l’alumnat.
algunes de les
experiències del
treball per

13
 projectes dutes
a terme en curs
2015-2016.
S’introdueix el treball Presentació compartida S’ha S’incorpora a
cooperatiu a les de les experiències proporcionat les aules el
dinàmiques de l’aula: dutes a terme. material escrit treball
projectes i altres sobre treball cooperatiu.
metodologies. cooperatiu. Dinàmiques de
cohesió,
estratègies i
tècniques per
treballar el
currículum, els
equips de feina
i els rols dins
l’equip.

S’han fet visites S’han fet visites

als centres CP al CP puig de
Son Ferrer i CP na Fàtima a
Norai. També Puigpunyent, al
CP d’Es CP Verge de
Molinar. Lluc i al CP Es
Puig de Lloseta
S’introdueixen altres Presentació compartida
metodologies de feina: de les experiències
tallers, altres dutes a terme.

Es fa un seguiment del Es consulta el

currículum treballat. currículum

Introduir S’introdueixen dins Acordar l’elaboració

accions que l’horari lectiu activitats d’un
afavoreixin el de tutoria: activitats de portafoli/arxiu/document
bon clima cohesió de grup, de les activitats de
educació en valors, tutoria dutes a terme.
d’aula, les
pràctiques Es
relacions restauratives, Presentació compartida comparteixen
positives, identificació i gestió de de les experiències les dinàmiques
l’educació en sentiments, tutories dutes a terme. en el marc de la
valors i individuals i grupals. formació i es
l’educació recullen en la
emocional. presentació
final de la
formació
Implicar les Es promou un clima Prendre acords en
famílies en el de confiança que relació a estratègies i
procés de afavoreix la dinàmiques per a la
millora. comunicación amb les millora de la
famílies. comunicació amb les
famílies.
S’informa a les Acordar estratègies per S’ha informat al Es duu a terme
famílies dels canvis i tenir informades a les Consell Escolar per gener una
millores que es duen a famílies de les millores i dels canvis i reunió
terme en el centre. canvis que es duen a propostes duits informativa
terme. a terme arran conduïda pel
del seminari. professor de la

14
 UIB Joan Jordi
Muntaner
3. Pla de millora 2017-18/ 2018-19
En aquesta part del projecte es descriuran els objectius que es pretenen assolir dins
els dos pròxims cursos, els indicadors que permetran avaluar l’assoliment d’aquests
objectius i les actuacions previstes per aconseguir-los.

3.1 Objectius
● Fomentar el treball en equip i la coordinació docent
● Desenvolupar un model de suport curricular per a l’escola global
● Consolidar el treball per projectes i incorporar progressivament recursos que
afavoreixen el desenvolupament del currículum des de una pedagogia
holística i sistèmica.
● Millorar la competència lingüística, matemàtica i en l’ús de les eines TIC
● Ajustar l’escola a les noves realitats comunicatives que exigeixen les xarxes
socials, ser un model de bones pràctiques pel nostre alumnat i aprofundir en
estratègies que facilitin un bon ús d’aquestes eines.
● Informar i involucrar les famílies en el procés de millora de l’escola

3.2 Indicadors quantitatius d’avaluació

Objectiu 1: Fomentar el treball en equip i la coordinació docent
- consensuar, com a mínim, dos acords pedagògics per curs escolar, recollits a
les actes del seminari
- acordar propostes de millora en relació al procés d’aprenentatge de cada
infant, recollides a la graella d’avaluació individual.

Objectiu 2: Desenvolupar un model de suport curricular per a l’escola global

- el suport es fa sempre dins l’aula
- desapareix l’aula de suport i s’utilitza com a aula de recursos, entesa com a
lloc on es debaten estratègies inclusives
- nombre d’espais i activitats on els mestres de referència són els mestres de
suport

15
Objectiu 3​: ​Consolidar el treball per projectes i incorporar progressivament
recursos que afavoreixen el desenvolupament del currículum des de una
pedagogia holística i sistèmica.
- dur a terme almenys un projecte per trimestre a cada aula exposats al blog
del centre.
- reflexions i recursos metodològics incorporats per desenvolupar el curriculum
des d’una pedagogia holística i sistèmica: hort, cuina, teatre, art, entorn
natural, excursions...

Objectiu 4: ​Millorar la competència lingüística, matemàtica i en l’ús de les

eines TIC
- accions entorn a les competències lingüística i matemàtica
- consolidació de l’ús d’eines tecnològiques per a la coordinació entre cicles i
entre claustre
- nombre d’aplicacions educatives emprades que permetin el treball curricular

Objectiu 5: Ajustar l’escola a les noves realitats comunicatives que exigeixen

les xarxes socials, ser un model de bones pràctiques pel nostre alumnat i
aprofundir en estratègies que facilitin un bon ús d’aquestes eines.
- sessions de formació realitzades
- consolidació dels blogs d’alumnes com a ePortafoli del seu aprenentatge

Objectiu 6: Informar i involucrar les famílies en el procés de millora de l’escola

- haver duit a terme un mínim de tres actuacions dins els propers dos cursos
per informar i involucrar les famílies en el procés de millora.
- dur a terme un mínim de dues exposicions dels treballs fets pels alumnes a la
comunitat.

3.3 Actuacions
3.3.1 Organització pedagògica
En relació a l’organització pedagògica caldran espais de coordinació docent:

16
 - Organització del centre per etapes o comunitats: etapa d’infantil, primera
etapa de primària, segona etapa de primària
- Espais de coordinació entre el tutor i el mestre de suport dins l’horari lectiu
per tal de planificar, executar i avaluar la pràctica duita a terme dins l’aula
- Espais de coordinació entre els mestres per tal planificar i avaluar les
pràctiques pedagògiques dutes a terme en el centre i a l’aula (sessions en el
marc del seminari a centre i sessions d’etapa)
- Espais de coordinació i avaluació entre els mestres per avaluar la presència,
participació i progrés de l’alumnat (sessions d’avaluació de l’alumnat)

3.3.2 Inclusió
En relació a la inclusió de tot l’alumnat serà necessari desenvolupar un model de
suport curricular per a l’escola global i metodologies d’aprenentatge inclusives i
significatives.

En relació al suport educatiu:

- tots els mestres fan suport als grups de la seva mateixa etapa, inclosos els
mestres especialistes de l’equip de suport i altres agents externs de suport
educatiu
- suport dins l’aula i sempre en grups heterogenis
- planificar les actuacions de suport, dur-les a terme i avaluar-les conjuntament
- adaptar la metodologia de classe per atendre tot l'alumnat
- Adaptar els continguts d’aprenentatge als diferents coneixements previs dels
alumnes i als seus estils d'aprenentatge
- els mestres de suport com mestres de referència d’espais i activitats

En relació a la metodologia:
- desenvolupar el treball per projectes i el treball cooperatiu, aquest darrer com
a recurs principalment dins el treball per projectes
- dur a terme reflexions i actuacions entorn a desenvolupar recursos que
afavoreixen el desenvolupament del currículum des de una pedagogia
holística i sistèmica: hort, cuina, teatre, art, entorn natural, excursions…

17
3.3.3 Formació
En relació a la formació, aquesta es continuarà a través d’un programa FdC
vinculada al Pla d’innovació. La formació a desenvolupar tendria a veure amb
aspectes relacionats amb:
- Metodologies d'aprenentatge inclusives i significatives: aprenentatge per
projectes i pedagogia holística i sistèmica
- Aplicacions educatives que permetin el treball curricular
- Habilitats TAC per al professorat i gestió d’entorn virtuals amb l’alumnat i les
famílies

3.3.4 Convivència
- Dinàmiques de cohesió i millora del clima de feina entre els membres del
claustre
- Activitats de tutoria per tal d’afavorir la cohesió de grup, el clima d’aula, les
relacions positives entre l’alumnat, l’educació emocional i en valors, etc. des
de una perspectiva de prevenció i de resolució de conflictes

3.3.5 Famílies
- Trobades, sessions de formació i d’intercanvi d’informació
- Portes obertes a les famílies

3.3.6 Autoavaluació
- Replantejament de les juntes d’avaluació i dels informes individuals
d’avaluació
- Sessions d’autoavaluació en el marc de les sessions del seminari a centre

18
4. Gestió del pla de millora
Dins l’apartat de gestió del pla de millora s’especifiquen els components de l’equip
impulsor del pla i les persones que constitueixen la comissió de formació.

4.1 Àrees de responsabilitat

L’equip impulsor del pla està format per l’equip directiu i la coordinadora de formació
del centre, que ha alternat la coordinació de l’equip de suport i les funcions de tutoria
segons les necessitats del centre en cada curs. Aquest curs exerceix funcions de
tutora i suport.

Per a l’elaboració del pla, s’ha creat una comissió, que compta amb el vist i plau del
claustres, formada pel cap d’estudis, la coordinadora de formació, la coordinadora
de l’equip de suport i el responsable TAC del centre.

Així, els docents responsables del pla de millora de centre per a la implementació
del present projecte són:

Supervisió i seguiment: Miquel Vicens Sastre (cap d’estudis)

Coordinació del PIP: Joana Llabrés Ferrer (coordinadora de formació)
Suport: Bel Martínez Pou (coordinadora de suport)
TAC: Tomeu Parets Amengual (Coordinador TAC)

4.2 Organització i distribució de recursos

Per dur a terme els processos que es deriven de l’aplicació del pla, els recursos que
sol·licitam tenen a veure amb:
- provisió de llocs de feina: dotar el centre d’una plaça completa d’AL perquè
l’equip de suport pugui desenvolupar la seva tasca en relació a la prevenció i
adopció de mesures globals i inclusives. Cal tenir en compte que en aquests
darrers cinc anys, almenys una de les dues mestres de l’equip de suport a
temps complet (PT i AD) ha assumit funcions de tutoria d’un grup, i en dues
ocasions (dos cursos escolars), un a causa de les retallades del curs
2012-2013, ambdues mestres han estat tutores d’un grup.

19
 - recursos econòmics: dotar el centre de materials diversos i significatius
necessaris per substituir els llibres de text i poder treballar a partir de
projectes i altres recursos holístics i sistèmics: materials per a la cuina, l’art,
l’hort, la lectoescriptura i les matemàtiques manipulatives.

4.3 Temporalització general del pla, objectius i calendari d’actuacions

La temporalització d’aquest pla és de dos cursos on pretenem continuar amb la
formació, implementar nous aprenentatges i consolidar-los.

El que implementem i consolidem a cada curs s’especifica en les graelles que es

presenten a continuació:

20
TEMPORALITZACIÓ GENERAL DEL PLA, INDICADORS I TEMPORALITZACIÓ

Objectiu 1. Fomentar el treball en equip i la coordinació docent

Àmbit: Organització pedagògica, avaluació i convivència

ACTUACIONS INDICADORS TEMPORALITZACIÓ

Espais de coordinació entre el Planificació, execució i Consolidació 2017-18

tutor i el mestre de suport dins avaluació de pràctiques
l’horari lectiu per tal de docents a l’aula plasmades en
planificar, executar i avaluar la un recull de bones pràctiques.
pràctica duita a terme dins
l’aula

Espais de coordinació entre els
mestres per tal ​de planificar i
avaluar les pràctiques
pedagògiques dutes a terme en
el centre i a l’aula (sessions en
el marc del seminari a centre)
Consensuar, com a mínim, dos Consolidació 2017-18
acords pedagògics per curs
escolar, recollits a les actes del
seminari
Executar, com a mínim, una
actuació per àmbit proposat en
el pla el primer curs. La resta
durant el segon curs.

Espais de coordinació i Acordar propostes de millora

Implementació 2017-18
avaluació entre els mestres per en relació al procés
avaluar la presència, d’aprenentatge de cada infant,
participació i progrés de recollides a la graella
l’alumnat (sessions d’avaluació d’avaluació individual.
de l’alumnat)

Replantejament de les juntes Implementació 2017-18

d’avaluació i dels informes
Ús de les graelles d’avaluació
individuals d’avaluació
de l’alumnat i de l’aplicació
sheets del drive a tal efecte
Dinàmiques de cohesió i
Consolidació 2017-18
millora del clima de feina entre
Nombre de dinàmiques
els membres del claustre
realitzades en el marc de la
formació

21
Objectiu 2. Desenvolupar un model de suport curricular per a l’escola global
Àmbit: Inclusió

ACTUACIONS INDICADORS TEMPORALITZACIÓ

Tots els mestres fan suport als El suport es fa sempre dins Consolidació 2017-18
l’aula.
grups de la seva mateixa
etapa, inclosos els mestres
especialistes de l’equip de
suport i altres agents externs
de suport educatiu

Suport dins l’aula i sempre en Desapareix l’aula de suport i Consolidació 2017-18

grups heterogenis s’utilitza com a aula de
recursos, entesa com a lloc on
es debaten estratègies
inclusives de: planificació,
d’actuació i d’avaluació

Planificar les actuacions de Consolidació 2017-18

suport, dur-les a terme i
avaluar-les conjuntament

Adaptar la metodologia de Consolidació 2017-18

classe per atendre tot l'alumnat

Adaptar els continguts

Implementació 2017-18
d’aprenentatge als diferents
coneixements previs dels
alumnes i als seus estils
d'aprenentatge

Els mestres de suport com Nombre d’espais i activitats on Implementació 2017-18

mestres de referència d’espais els mestres de referència són
i activitats els mestres de suport

22
Objectiu 3. Consolidar el treball per projectes i incorporar progressivament recursos que
afavoreixen el desenvolupament del currículum des de una pedagogia holística i sistèmica
Àmbit: Inclusió, metodologia, formació, autoavaluació i convivència

ACTUACIONS INDICADORS TEMPORALITZACIÓ

Desenvolupar el treball per Dur a terme almenys un Consolidació 2017-18

projectes i el treball cooperatiu, projecte per trimestre a cada
com a eina del treball per aula exposats al blog del
projectes centre.

Dur a terme reflexions i Nombre de reflexions i

actuacions entorn a recursos Implementació 2017-18
desenvolupar recursos que incorporats per desenvolupar el Consolidació 2018-19

afavoreixen el currículum: hort, cuina, teatre,

desenvolupament del art, entorn natural, excursions...
currículum des de una
pedagogia holística i sistèmica:
hort, cuina, teatre, art, entorn
natural, excursions…
Formació 2017-18

Dur a terme una formació Participació del claustre en la

basada en l’aprenentatge per formació FdC

projectes i la pedagogia
holística i sistèmica
Consolidació 2017-18

Sessions d’autoavaluació en el Nombre de sessions dedicades

marc de les sessions del a l’autoavaluació en el marc de

seminari a centre la formació

Consolidació 2017-18
Activitats de tutoria per tal
Activitats de tutoria dutes a
d’afavorir la cohesió de grup, el
terme en el marc de les tutories
clima d’aula, les relacions
positives entre l’alumnat,
l’educació emocional i en
valors, etc.

23
Objectiu 4. Millorar la competència lingüística, matemàtica i en l’ús de les eines TIC
Àmbit: Metodologia, TIC i formació

ACTUACIONS INDICADORS TEMPORALITZACIÓ

Reflexions i accions entorn a Nombre d’accions entorn a les Implementació 2017-18

les competències lingüística i competències lingüística i
matemàtica matemàtica
Donar a conèixer i fer ús de Nombre d’aplicacions Consolidació 2017-18
Implementació de noves
noves aplicacions educatives educatives incorporades que
2017-18
que permetin el treball permetin el treball curricular
curricular
Nombre d’eines tecnològiques Consolidació 2017-18

Consolidació de l’ús d’eines consolidades per a la

tecnològiques per a la coordinació entre cicle i entre

el claustre
​ntre cicles i entre
coordinació e

claustre
Consolidació 2017-18
Sessions de formació
Formació en aplicacions
realitzades
educatives que permetin el
treball curricular

Objectiu 5. Ajustar l’escola a les noves realitats comunicatives que exigeixen les xarxes
socials, ser un model de bones pràctiques pel nostre alumnat i aprofundir en estratègies
que facilitin un bon ús d’aquestes eines.
Àmbit: TAC i formació

ACTUACIONS INDICADORS TEMPORALITZACIÓ

Formació en habilitats TAC per Sessions de formació Implemetació 2017-18

al professorat i gestió d’entorn realitzades
virtuals amb l’alumnat i les
famílies consolidació dels blogs consolidació 2017-18
d’alumnes com a ePortafoli del
seu aprenentatge

24
Objectiu 6. Informar i involucrar les famílies en el procés de millora de l’escola
Àmbit: Famílies i formació

ACTUACIONS INDICADORS TEMPORALITZACIÓ

Trobades, sessions de Haver duit a terme un mínim Implemetació 2017-18

Consolidació 2018-19
formació i d’intercanvi de tres actuacions dins els
d’informació propers dos cursos per
informar i involucrar les
famílies en el procés de
millora.
Consolidació 2017-18
Portes obertes a les famílies Dur a terme un mínim de dues
exposicions dels treballs fets
pels alumnes a la comunitat.
Implemetació 2017-18
Formació en habilitats TAC per Sessions de formació
al professorat i gestió d’entorn realitzades
virtuals amb l’alumnat i les
famílies

25
5. Formació vinculada al Pla d’Innovació Pedagògica
Aquest apartat fa referència a la formació prevista pels dos pròxims cursos
vinculada al Pla d’Innovació Pedagògica.

5.1 Programa de formació

Assessorats per la responsable del CEP i de la UIB la formació vinculada al Pla
d’innovació tendrà a veure amb la consolidació dels aprenentatges treballats en la
formació rebuda el curs 2016-2017 i la implementació de nous.

S’ha previst que la formació a través del programa FdC tendrà una durada d’entre
60 i 70 hores repartides en dos cursos escolars i farà referència a dos objectius
principals:

OBJECTIUS CONTINGUT TEMPORALITZACIÓ AVALUACIÓ

Introduir Consolidació de Curs 2017-18 Participació del

metodologies l’aprenentatge per claustre
d’aprenentatge que projectes i formació en
faciliten la inclusió, Competència Digital Transferència a l’aula
la millora de la
qualitat de Recursos per a la Curs 2018-19
l’aprenentatge i pedagogia Holística i
l’atenció a la Sistèmica
diversitat.

Introduir accions Consolidació de les Curs 2017-18 Participació del

que afavoreixin el dinàmiques que claustre
bon clima d’aula, les afavoreixen el treball
relacions positives, en equip Millora del treball en
equip
l’educació en valors i
l’educació
emocional.

A més de l’assessor del CEP i de l’assessor de la UIB es compta amb la possibilitat d’incorporar
qualque ponent en algun moment de la formació quan es consideri adient i necessari:

Guida Allès/ Teresa Pigrau, formadores en projectes (de caire cientific i d’investigació)

26
6. Seguiment i avaluació del pla
En aquesta part del projecte es fa referència a com es durà a terme el seguiment i
l’avaluació del Pla D’Innovació Pedagògica. Es preveu una avaluació inicial, una
avaluació trimestral de seguiment i una avaluació a final de cada curs.

6.1 Avaluació inicial

A principi de cada curs, i a partir del diagnòstic inicial, es determinaran les
actuacions que es duran a terme per assolir els objectius establerts en el pla a
través dels seus indicadors.

6.2 Avaluació trimestral

Cada trimestre, s’avaluaran com s’han dutes a terme les actuacions proposades i
els resultats obtinguts en relació als objectius. El seguiment i l’avaluació quedaran
registrats en les actes de seguiment i avaluació del pla.

6.3 Avaluació a final de curs

A final de cada curs, es durà a terme una revisió del Pla d’Innovació que es recollirà
en el quadre-resum del procés de millora de la qualitat de l’ensenyament i l’atenció a
la diversitat del centre (veure apartat 2), indicant el seu grau d’assoliment.

7. Conclusió
Per concloure el pla que es presenta es descriu la conclusió final després de la seva
elaboració.

Així, pensam que duim una trajectòria continua de formació, som un claustre estable
i amb inquietuds i reunim les condicions d’ambient, d’alumnat, d’espai i de famílies
necessàries per continuar treballant en la mateixa línia. Estam segurs que el pla de
millora que s’ha presentat pot aportar a l’escola la motivació, el suport i els recursos
necessaris per poder continuar en aquest difícil, però no impossible camí de millora
que hem iniciat ja fa un bon grapat d’anys.

27
8. Documents adjunts
A continuació s’adjunten els documents sol·licitats per la Conselleria d’Educació i
Universitats per a la presentació del Pla de Innovació Pedagògica. Aquests
documents són els següents:

- l’ imprès de sol·licitud oficial

- el certificat que acredita el suport del claustre i del consell escolar en la
convocatòria
- el certificat que acredita la participació del centre en els programes
promoguts per la Conselleria d’Educació i Universitats
- el certificat que acredita el percentatge de professors que, durant el present
curs 2016-2017, ha participat en la formació al centre
- el certificat de la direcció del centre que acredita: l’adquisició de compromisos
del centre i del seu professorat respecte al nom dels responsables de l’equip
que impulsa el pla i les tasques assumides, els professors compromesos en
la formació vinculada al pla pel curs 2017-18 i els professors que participaran
en el procés d’aprenentatge i assessorament entre iguals.

28