Descargado en:

patatabrava.com

TRIBUTACIO EMPRESARIAL (UPF)

TRIBUTACIO EMPRESARIAL

PROF. 12-13
Tributacio empresarial

Toni Monill

Impost sobre societats

Que es? Es un impost sobre la renda, pero a diferencia de l’IRPFes un impost que
grava la renda de las personas jurídicas, i el IRPF el de las personas fisiques. Pero el
IS grava a les societats que son persones juridiques, que tenen personalitat jurídica i
per tant capacitat dobrar a lambit jurídica pero tmb grava a entitats sense personalitat
jurídica. I el concepte que te el IS respecte de la renda no es el mateix q de la renda
n’ofreix el IRPF. En el IRPF en el concepte derenda sintegraven un conjunt de
subconceptes, com per exemple rendiments, guanys i perdues i les imputacions de
renda. I a l’hora de liquidar l’ipost el IRPF tractava diferent segons d’alla on
provinguesin. Tractava i gravaba els diferents components de la renda de forma
diferente, i per aixo es diu que es sintectic, perque tracta diferent els diferents
rendimients. El IS no fa aquesta diferenciacio. Si em diu que renda es grava en el IS?
El que realment grava es el benefici de la societat. El legislador quan va decicir establir
aixo va tenir que decidir un sistema per calcular el benefici de la mteixa manera. I diu
vuste calculi el benenfici d0acord amb la contabilitat seva. vuste determini el seu
benefici d’acord amb el codi de comerç. Les societats parteixen del resultat contable, i
es aixo, el que considerarem benefici i per tant renda a grava. EN contabilitat hi ha un
principi fonamental, el principi de prudencia, a un contable a de ser prudent i preveure
despeses i provisionar determinades despeses (perdues futures) i aixo pot generar
unconflicte entre l’empresa i l’estat. I aquí entra la figura de la inspeccio d’hisenda que
intneta evitar que a través de calculs contables eludeixi benfeicis, perque l’empresa
intentara que hi hagi menys benefici per tributar menys. I la llei preveu evitar que
s’eludeixi el pagament de l’impost i per aixo estableix formes o metodesde corregir el
resultat contable. Com ho fa? ja ho veurem. Pero quear clar que el benefici no
coincideix exactament amb la base imposable, amb lo que gravara l’impost.

La llei comença definint el IS: Artículo 1. Naturaleza.

El Impuesto sobre Sociedades es un tributo de carácter directo y naturaleza personal que grava la renta de las
sociedades y demás entidades jurídicas de acuerdo con las normas de esta Ley

Es grava a tot el territorio español exepte Pais Basc i Navarra, que apliquen un IS
sustancialment identic al de l’estat pero que es un impost concertat, propi de Navarra i
P<B (es recapta, paga i gestiona al PB i Navarra). En les altres CCAA es reparteix a
les CCAA segons el sistema establert pero es recapta per l’Estat.

Fet imposable: obtencio de renda. I aquí la Llei fa matitzacions a tenir en compte. Es fa

referencia a uns conceptes que ja em vist, com les imputacions de renda. Al IS es
parla de atribucio de rendes, es a dir, hi ha una serie de entitats: societats civils,
herencies yacents…pero com no son subjectes pasius els rendiments que pugin
obtenir s’atribueixen al seus socis. Tambe les societats en regim de transparencia
fiscal internacional: son determinades societats radicades en tercers paisos,moltes
vegades en paradisos fiscals,i per evitar que s’eludeixi el pagament portant el benefici
desde España fins la societat resident en el paradis fiscal la llei sinventa un regim que
es el de tranparacencia i diu que la societat resident al paradis a efectes fiscales es
transparent, com si no existeixi i per tnat els benefisic que obte els han de declarar
elsseus socis.

Tercer aspecto del Fimposable: el IS presumeix de que tots el moviments de bens que
hi han entre una societat i els socis o entre una societat i un altre tenen carácter
retribuit. I aquesta es una prsuncio important desde el punt de vista fiscal. Una societat
en el seu balanç te una serie de mercaderies que desapareixen i no hi ha un ingres a
cambi de la mercadería, la societat pot dir que aixo es un regal pero ho ha de
demostrar, si no ho demostrar la norma preveu que aquest moviment de mercadereies
te un carceter retribuit i llabors a de inclure el valor de mercat en la comptabilitat. Es
per evitar la elusio del pagament del impost. (art. 4, 5, 6, 7 IS)

- Qui es el subjecte pasiu del IS ? Persones juridiques residents a territori

español . Quan s’enten que es resident a España? sempre que es dongiio de
las 3 circunstancies q preveu la llei:

- 1. Que s’hagi consitutit d’acord a la llei española

- 2. Que tingui el seu domicili social al territorio español (es on esta la seva seu).

- 3. Que tingui a España la seu de la direccio efectiva dels seus negocis.

No es lo mateix el domicili social, que el fiscal. El domicili fiscal en principi coincidirá

amb el domicili social sempre que en aquest domicili social estigui establerta la
direccio i gestio del negoci. EX: podría ser que el domicili social estigues a Ourense
pero que la seva direccio estigues a Madrid. Si aixo pases, el domicili fiscal estaría a
Madrid. El domicili fiscal es sobretot per saber on tributa la societat. Si te el domicili
fiscal a Madrid tributara a Madrid i per tant la part de tributacio que pagui aquesta
empresa li correspondra a la CCAA de Madrid. El domicili social dirira en quin Estat
tributa. I dins despaña el domicili fiscal ens diu dins de quina CCAA tributa.

Pero si tenim una empresa que te benefecis a España pero tambe que obte
beneficis a Italia, Anglaterra…etc on tributa? a España perque es lo de la renda
mundial, tributa independenment de on obtingui els rendiments. (Pero si tinc
una filial, la filial tributa a Anglaterra). Pero si jho simplement obtenc beneficis
fora d’españa tributen a España. Ademes la llei estableix la existencia de
subjectes pasius que no tenen perosnalitat jurídica. Quines son? están
la’article 7 IS. Com els fons d’inversio, que no tenen personalitat jurídica, en
canvi, es subjecte pasiu del IS. O les unions temporals de empresas: es
lagrupacio temporal de empreses per la realitzacio normalment d’una obra.
(s’agrupen en un concurs publics 2 o 3 empreses i quan fan la obra es dissol).
La UTE es una simple unio d’empreses pero no te PJuridica pero pot tenir un
benefeci. Tambe fons de pensions….etc. Aixo es igual nomes saber que hi ha
entitats sense pjuridica que son tmb subjectes psius del impost.

Per acabar de completar el subjecte pasiu , la llei establex exencions subtives

que hi ha subjetctes que cumpleixen les normes per ser subjectes del’impost
(tenen personalitat juridca etc….) pero la llei el exepciona. Tenim:

- Exencio subjectives totals: L’estat, La comunitat autonma, totes les entitas

publiques.

- Exencion subjectives parcials: son les entitats sense anim de lucre (fundacions,
associacions, federacions…sense anim de lucre…cooperatives). Tambe están
eexcepsm el colecgis profesionals, els sindicats, les mututes de AT. Estan
parcialment, es a dir, de aquells rendimients o beneficis obtinguts en el seu
trafic habitual, es aidr, en l’exercici de les seves ocmptencies basicques (el
sindicat demna cuotes a les perosnes i gastara diners en fer publicitat…etc i tot
el benefici que pugui obtenir la diferencia de ingresos i gastos no triubtara, pero
si el sindicar treu benenficis perque participa en bolsa entendrem que aquesta
activitat no es propia del sindicat i per tant aquest rendiment que pugui obtenir
si que ha de tributar).
Base imposable import del benefici. Coincideix la base imposable: la BI será el resultat
contable de lempresa,pero aqust rsultat contable, aquesta Base no te que coincidir
exactament amb el resultat contable de l’empresa. S’han d’establir les matizacions que
estbleix la norma. Vol prevenir que mitjançant truquillos sintenti eludir el pagament de
l’impost. I la llei diu que en alguns casos s’haura de ajustar la contabilitat de l’empresa
per adaptarla a aquells criteris que s’estableixen en la llei de l’impost. Ara be, aixo vol
dir que em de modificar la conmptabilitat del0empresa? NO; la contabilitat será la que
sigui. per una part va el resultat de la contabilitat i per un altre el ajustos. A aquesta
contablitiat en alguns casos tindras que fer ajustos positius (afegir coses) i en altres
ajustos negatius (restar coses) i de la suma d’aquest ajustos trobarem el resultat fiscal,
que no te q ser igual que el resultat contable. I el que gravarem será el resultat fiscal.
Pero la contabilitat no la toquem. AIXO ES IMPORTANT. Aixo es la base d’aquest
impost. Estableix ajustos fiscals que s’han de fer per determinar la quantitat gravada.
Per reproduir un esquema aquest proces liquidatiu tindria les seguents fases:

1. Partim del resultat contable

2. (+) Sobre el resultat contable li fariem unes primeres correccions que em vist avans.
Afegiriemles atribucions de renda, les cantitats que correspongues per tranparencia
fiscal internacional i les presuncio (de q les operacions son sempre retribuides). Es
suma al resultat contable. Ja estem modifcan el resultat contable.

3. Sobre aixo farem uns ajustos fiscals positius. Quins son aquests ajustos fiscals
positius normalment?- Provisions que no s’admeten fiscalment (prevencio de una
despessa futura: jo crec que els valors de les meves accions perderan valor i no les
vull vendre i m’imputo una perdua, i faig una provisio de 10.000, una provisio es una
despessa contablement i en el resultat contable m’imputo una perdua com a provisio).
Algunes d’aqustes provisions, no totes, la norma fiscal diu que aquesta no te la pots
deduir fiscalment i per tant s’ha de fer un ajust positiu. Faig un ajust sobre la
contabilitat positiu, perque en el seu moment la vaig restar, em vaig posar una perdua
a la contabilitat.

4. Ajustos fiscals negatius. Son ajustos fiscals que el que fan es disminuir el resultat
contable. EX: donacions. Hi ha algunes donacions, en prncipi les donacions que fa
juna societat no son una perdua (no disminueix els ingresos) será una minoracio dels
seus actius, pero hi ha algunes donacions que la llei considera que es poden deduir
(ex: donacions a clubs esportius). Tot i que contablament no es una perdua, fiscalment
si. (RECORDAR QUE EL RESULTAT CONTABLE NO ES TOCA, NOMES ES TOCA
A EFECTES DE L’IMPOST).

5. La llei permet compensar bases imposables negatives. EX: empresa que a l’hora de
calcular la base imposable ja estaba practicament en perdues i com aresultat dels
ajustos fiscals el resultat es negatiu, i l’impost no grava les perdues sino nomes el
beneficis positius. llavors si es negatiu la llei permet compensarlo en els anys proxims
per bases positives que hi hagi.

Resultat= el resutltat de tot aixo es la BASE IMPOSABLE

Com es determina? mitjançant el metode de estimacio directe (en base a la

contabilitat). Pot ser que en casos es tingui que fer mitjançant el método de estimacio
indirecte q sempre es competencia de l’administracio.

Algunes d’aquestes correccions del valor que es donen en el resultat:

- Amortitzacions: per la perdua de valor del be inmoble. Cada any es deudeixen

com a perdua del resultat contable. Pero perque siguin deduibles fisclament
aquestes amortizacións han de ser de depreciacio efectiva. Quan es efectiva i
 per tant quan es correcte? Quan l’amortizacio es faci d0acord amb allo que diu
la llei. I la llei diu que es correcte si es fa d’acord amb les taules d’aortizacio
previstes a la lei. Per diferents secotrs i bens s’estableix quin es el coefeicient
maixm d’amortizacio i el perido maxim d0amortitzacio. EX: industries horno el
coeficient maxim de amortizacio 10% i el perido maxim de amortizacio es de 20
any. Bueste o pot amortizar fins al 10% com a maxim anualment (pots fer al
5…8…) o be pots amortizar en 20 anys, que realmente estas amortizant un 5%
anual. Pero si jo vull amortizar al20% el señor en el resultat contable s’haura de
fer un ajust positiu (perque avans sa imputat una perdua al resultat contable)
fins al 10% pero positiu, no negatiu, tenir clar.

Metode de porcentaje constat i de números digits: son dos metodes adicionals

qe permet la llei per calcular la amortitzacio pero no entrarem. A més de tot
aixo tambe es permet que el propi contribuent presenti abans d començar l’any
un pla de amortitzacio i aquesta maquina la vull amortizar duran 5 anys a un
20% i demano autoritzacio.Si l’adminsitracio m’autoritza podre amortitzar al
20%, si l’adminstracio mo permet no tindre que fer cap ajust perque estará
correcte. I a abanda d’aixo la llei estableix tambe una serie de aventatges a
sector considerats prioritaris que s’anomena amortizacio lliure. Es a dir com
vulgui l’empreari i sense necesitat de comunicarlo a ladminsitracio. Son els
casos que estalbeixi unicament la llei. Quis son: actius de les societas
anonimes laborals,; actiusminers; empreses que fagin investigacio i desarrollo; i
cooperatives.

Tambe i alguna especialitzat dels fons de comerç. Si jo compro una empresa i

aquesta te un actiu intagible (una marca, un actiu de clients..) s’anomena
contablement fons de comerç i aixo te un valor, Aquest fons de comerç tmb es
pot amortitzar.Com? en principi en una decima part del seu import, es a dir, el
10% anual, amb alguns requsitis. Es important perque s’ha produit sobre
aquest tema que coma consecuencia de la crisi una de les mesures a nivel de
govern perque tributin es que s’ha reduit laposibilitat de deduirse el fondo de
comerç. Abans es podien deduir el 10% i ara el 1%.

- Provisions: formen part dels ajustaments fiscals positius. Quines provisions no

son deduibles o san d’ajustar? Hi ha 4 pero hi ha una especialmente important:

- Provisions per insolvencia de clients jo puc tindre deutors a l’empresa i em puc

dotar de provisions contablement perque pensó que no em pagaran, ho faig fer
prudencia. Aquesta deduccio es fiscalemnt deduible? Noms si cumpleix els
requisits de l0artcile 12IS. Diu que les provisions per insolvencia de deutros
provisionables e snecesaria que hagin transcorregut 6 mesos de retard q no
em pagan. Ho be, el deutor a d’estar en concurrs de acreedors (si cumpleix el
requisits mo dedueixo, si no ajust positiu), o que hi hagi algún litigi judicial. o
condemnat per…mirar ley de este requistio. Si es cumpleix algún dels requisits
la provisio es correcte, sino es cumpleix farem ajustament positu.

- pensiones por previsiones editoriales

- valors que no cotitzen.Els que cotitzen es facl determinar el valor de les

provision de les perdues, pero les que no cotitzen no. Diu que com a maxim
podem provisionar la diferencia entre el valor dels bens a l’inci i al final del
peridodo impositu (encare que jo sapiga que es poden provisionar mes). EX:un
bono de una entitat financiera, que no cotizen no son accions.
 - NO serán en cap cas provisionables els deutes que estiguin afinaaçats (una
fiança d’una entitat publica, una garantía, o de entitat de credit perque están
avalats, tots el gratntizats per contractes de seguro, o les que estiguin
garantizas per dret real). Es a dir tots auqells deutes (perdues) pero que
estiguin garantitzades, afiançades, no son provisionables i per tant no son
deduibles i per tant si san provisionat es tindra que ajustar postiivament.

Art 14: despes que desde el punt de vista fiscal no son mai deduibles. NO vol dir que
no siguin despeses contables, pero no s’admeten fiscalemnte. Pero si en la contabilitat
s’han restat llavors haurem de fer un ajust positiu. Quines coses no son fiscalment
deduible segons la lley?

- Retribucions que fa la societat als seus socis: Dividens

- Pagaments de la societat als socis per asistir a juntes. “primes per asistencia a
juntes”.

- Les donacions que faci la societat i totes les lliberalitats que faci la societat. Pot
fer donacions, pero aquesta sortida dediners (despesa per la empresa) no son
fiscalmetne dedubiles.

- Tampoc les multes i sancions. EX: una empres te una despesa d’una multa que
li posen sobre una fuboneta que te. Aixo no es deduible.

- Hi ha discusio sobre la posibilitat de deduir determinades lliberalitats que fa la

societat als seus clients. EX: un dinar. Jo, societat, pago a un client a un dinar.
Actualment, esta clar que son deduibles perque son despeses per la societat i
per tant no s’han d’ajustar. Es una inversio per partde l’empresa. NO son
deduibles les que no tenen una relació amb l’activitat, amb el benefici
empresarial, amb dues excepcions: que son les que están al punt 3 del art.14.
donacions fetes a societats de desarrollo industrial regional (societats amb
finalitat semipubliques, semisocials) i tambe les deduccions que es facin a
federacions esportives, clubs esportius, que tenen aquest benefici fiscal
considerat cm deduible. Amb aixo es preten que aquestes empreses s’animin a
colaborar amb les societats esportives.

- EL propi impost de societats, que es una despesa, tampoc es deduible

fiscalment.

- Operacions fetes amb residents en paraísos fiscals. Perque? xq es suspitosa.

- Despeses financeres entre empreses de un grup (les empreses de un grup es

poden prestar diners entre ells) pero els interesos que es generen entre ells,
que es una despesa, no es deudible.

- Indemnizacion que es pagun a treballadors, executius com a consecuencia del

cessament de la relación laboral sempre que aquestes superin 1 milio €. hasta
1 milio € es deduible. Mes no.

Hi ha una mencio especifica a la llei, a les despeses financeres. Fora de despeses

entre societats d’un mateix gurp, la llei estableix un limit a la deduiblitat de les depses
financeres, que es un limit del 30% del bennefici de l’exerci. EX: jo puc tenir uns
ingresos i despes financeres. Suposem que les despes financeres netes son mes gran
que els beneficis. Aquesta despesa jo nomes puc deduirla fins a un 30% de la base. I
si jo tinc mes despeses mes del 30% de la base? Aquestes despeses les perds? No, el
que sobri el pots compensar en els exercicis posteriors, fins a 18 anys despres.
Un altre aspecto a tenir en compte a l’hora d’analitzar la BI del IS es les regles de
valoracio. (art. 15 i ss IS). Normalmente per valorar una operacio la llei del IS
estableix uncriteri general de que es valora segons el que estableix el CComerc. La
valoracio de les operacions s’admet. Pero hi ha suposits (recollits a l’art.15) on la llei IS
estableix unes prevencions. Diu, no m’acabo de fiar de que es valori be, i estableix una
regla especial de valroacio. I la llei quan dubta que la voloarcio d’una operacio sigui
ben feta o que es pugui eludir estableix una valoracio que es sempre la mateix, en
aquestscasos, sa de valorar a preu de mercat. Pero es un dels temes mes complicats
per efectuar la comprobacio de l’impost. Determinar si la valoracio de les operacions
que ha fet una empresa es correcte o no , perque el preu de mercat es un concepte
indeterminat. Pode manar a diferents metodoes (empreses de valoracio, preus del
sector…) pero son metodes sempre discotibles, i la llei es fixa en aquest criteri generic,
que dona un marge a l’empresa per discutir. Quan segons la llei s’ha d’anar a aquesta
valoracio? CASOS 15:

- Determnair les operacions societaries que es fan entre socis i societat (no amb
terecers) i sobretot les oeperacion soci-societat sense contraprestacio
monetaria. Si jo soc soci i dono una cuantitat a la empresa a qui no hi ha
valoracio, (valoracio son el dineres) pero si jo dono un inmoble i jo valoro
aquest inmoble com vol la empresa es pot entendre que amb aquesta valoracio
es pot jugar molt. EX: si la empresa vol vendre un inmoble en curt termini jo
valorare alt aquest inmoble. Aixo no es aixi, s’ha de valorar a preu de mercat.
1ª regla de valoracio: operacions societaries e l’ambit de la societat es valorar
segon valor de mercat

- transmission lucratives, donacions o permutes. Es un cas molt similar a

l’anterior. En el cas de donacio o permutes ENTRE SOCIETATS (Nno cal dintre
de societat) la societat a dincloure en la seva contabilitat a preu de mercat. EX:
si una persona física rep un inmoble, tributa per aquest. Si una empresa repun
inmbole paga el Impuesto de societats no el de Sucesiones i donaciones
porque este solo es para personas físicas. Per tant com tributen s’han de
valorar per el preu de mercat. Si a l’impost de la renda jo dono un inmbole jo
tributo per la diferencia entre el be quan el vaig obtenir i la diferencia de quan
ho vaig vendre, per IRPF. I si la que ho dona es una societat, tributen per el IS.
I aquestes operacions s’han de valorar a preu de mercat.

- el cas de les operación vinculades. Quan parlem de operación vinculade

sparlem de societats q tenen entre elles una relacio especial perque formen
part uns del capital de les altres (grups de societas). Es habitual que entre
aquestes societats tingui operacions intersoecitetaries, dins del grup i aquestes
societats pacten els preus en l’ambit del grup de societat. AQuests preus tnene
un nom: els preus de tranferencia: son aquells fluxes monetaris produits entre
emperses d’un grup. la llei te aquí tmb una prevención, xq les empreses que
tenen mes perdues o compensa amb les ganancias de l’altre. Per evitar
aquestes practiques, s’estableix que aquests preus de transferencias
(operacions entre empreses vinculades) es faci a preu de mercat.

- Obvia: operacions que es fan amb soicetats o persones residents en paraísos

fiscals. Els paraísos fiscals son quells paisos que d’acord amb la normativa
española son paraísos ficals. Si que es poden fer operacions, pero es valoraran
a preu de mercat perque que sigui residen talla es sospitos.

Recent acutalitzacio de balanços (teoricament per activar la econmia realitzada pel

Govern)

Una de les normes en la llei 16/2012 es la posibiltat es que les societats actualitzessin
els seus balaços. Que vol dir actualitzar un balanç de la societat? En un balaç trobem
valoracions del elemetns del inmobilitat material, fons de comerç, maquinaries,
inmobles… EX: jo vaig comprar un inmoble que em va costar 200000euros i el tinc en
un balanç en un preu determinat, o poso en el valor de adquisio. I si jo et deixo
acutalitza balanç, et deixo que aquests valors els possi vuste a valor de mercat, a lo
que valen ara. I jo dire auqest immoble que em va costar 20000milions ara val
10.0000milions. Si jo ho tenia a 20000 i l’actualitzo a 10.0000 tinc una actualitzacio de
8.0000.000 milions i si jo ara ho puc vendre ara dons treure mes benefici. La llei diu
que aquestes diferencies surgides com a consecuencia de l’actualitzacio ,
contablement es te que porta a un compte “reserva de revaloraciacion” de forma que
tu el teu valor de la diferencia estará ene el compte de reserva i a canvi d’aquest
avantage, tu hauras de pagar sobre el total aquest compte de reserva un 5% de
tributacio. ES fa referencia a aixo perque la llei diu que quan tu fixis el valor actualitzat
ho has de fer a preu de mercat.

Un altre aspecto a tenir en compte de la llei em de parlar de les imputacions

temporals en el IS. L’impost de societat es periodic, (es paga cada any) com el
IRPF, i per tant, com es peridoic es importan saber que una operacio a quin exercici
s’ha de declarar (aquest any o lany que be). per aclarar aixo es perque la llei estableix
les regles d eimputacio: a quin periode imputem aquesta operacio? art. 19. La regla es
el principi de meritacio. Una despesa o ingres s’imputa quan es merita, quan es
devenga. I quan es merita? En el IS quan es exigible. EX: estem a desembre de l’any
2011 i en el 2012 al gener jo faig una compravenda al desembre, i la pago al gener.
Aquesta operacio quan es merita, quan es exigible el cobrament? al desembre. I a
quin periordo simputa? Al desembre 2011, encare que el pagament es faci al gener de
2012. Pero la llei tambe estableix relges especials de imputacio:

- La mes habitual (saber) es les operacions a terminis o a plaços. Una cosa es

fer una operacio a desembre i que la pagui al gener i un altre cosa es que jo
fagi pagaments peridoics. Compro un pis i el pagare en 3 anys, de forma que
pagare x diners al 2011, x al 2012, x al 2013….en aquest cas, el criteri de la
imoutacio varia, i simputara en cada cas lingres a o despea al peridi de
cobrament o pagament (i no al de exigibilitat). Trenca el criteri general de
impuacio.

- - Tmabe es preveu a la posibilitat de que ladministracio arribi a un pacte amb le

cotribuent i sestableixi un criteri especialde imputacio de les meves opreacions.
Si AP accepte el meu cirteri de imputacio doncs es facitble, pero requreix una
acceptacio expresa per part de la AP.

Referent al tema de imputacio s’ha de fer referencia (art. 26 IS) que es important, i
que es referent al periode impositiu. Jo al IS puc dir que el perido impuestiu
coincidiexi amb l’exercii economic de la entitat. I es per tant la entitat qui te que
declarar quan es constituteix quin es el seu exercici econmic. el perido impositu
será de 1 any, no pot ser de mes de 1 any. Es lany natural pero NO te que
coincidir amb l’any natural. En el IRPF aixo no es pot fer. Pero lo normal es que
coincideixi. I quan es declara? el 25e dia de 6 mesos después( a partir del
momento en que s’acabi el perido impositiu). Ens anem doncs al 25 de juliol. Peri
si l’empreesa no va del 1 de gener al 31 de desembre tindriem que contar sis
mesos a partir del momento en que s’acaba el periode impositu.

Al final arribem al concepte de la BI ajustada. Pero aquest benenfici contalbe

ajustat pot ser positu o negatiu depenen de si tinc beneficis o perudes. Pdria tambe
tenir un benfeci contalblemetne pero despres una BI negativa depsres dels
ajustaments o al revés. Si tenim perdues i la BI es negativa, la llei ens permet
compensarla fiscalmente en exercicis futurs. (no pots tribtar sobre perdues pero si
 que es permet que s’ho compensara de les BI positives futures. Quants anys? 18
anys.

Si hi ha base susperiros a 6 milions no es deixa compensar. (pero aixo es puntual,

el que interesa es el criteri anterior general).

Una vegda compensada arribem a la Base liquidable. Sobre aquesta base

liquidable aplicarem els tipos impositus del Impost Societats.

El tipus impusitiu

Es complexe perque hi han molts. El tipus general, aplicable normalmente a totes

les empreses es el 30% del seu benefici. Ara be, la llei utilitza el impost per fer
determinades operacions de foment empresarial. Com es fa? Doncs recentment hi
ha dos regims especials amb tipus impstius mes reduits:

- 1. Establert a l’any 2009 que es el regim de foment de la ocupacio que s’aplica

a aquelles empreses que compleixen determinats requisits de manteniment i
creacio de llocs de treball. Estalbeixen un tipus impositu de 20% per aquelles
empreses amb BI fins a 120.000e i un 25% per aquella part que superi els
120.000e.

- 2. Regim especial per empreses de nova creacio. (establert a partir de 2013).

Diu que les emrpeses de nova creacio a partir del 1/1/2013 poden aplicarse un
tipus reduit del IS i aquest tipus s’aplicaran a aquelles BI a partir de primer
peridode y tambe duran el segon periode que sguin BI positives, perque al
principi les empreses poden tenir problemas i tenir BI negatives.Es poden
aplicar un 15% per a BI fins a 300.000e i un 20% per aquella part que superir el
300.000e.

3. Regim per PYMES: tenen tipus especials de gravamen: paguen a 25% fins als
300.000e i mes de 300.000 a un 30%.

Pero a part d’aquests suposits la llei estableix uns tipus impositus especifics.
Especificis en funcio de les caracteristiques de les societats:

- Es diu que les cooperatives, fiscalment protegides, tributaran al 20% sempre

com a tipus gnerals i no tenen limitacions de bases.

- Despres hi ha un conjunt de societats que tributen sempre al 25%. EX: les

caixes rurals, les coperatives de crdit, mutualitats de pervisio social, comunitats
titulars forestals….son casos anecdotics pero saber que hi ha un tipus especial.

Despres hi han dos tipos molt curios:

- Societats i fons d’inversio mobiliaria i Societats dinversio inmobiliaria tribute al

1%.

- El 0%: els fons de pensions. Que encare que siguin entitats sense p.juridica
tmb son susbjectes pasius. Es per un tema de control. Han de presentar
l’impost, l’han de liquidar, i tiinc una base X pero sobre aquesta base no tinc
que tributar, pero aixo a efectes de control es molt important. Hi ha impostos
que tenen mes valor per la seva informacio que produexen que per la seva
recaptacion (como el Ipatrimoni).

Els tipos aplicats sobre la base liquidable ens dona la cuota integra. I es integra i no
liquida perque la llei preveu sobre la cuota una serie de deduccions i bonificacions.
Son:
 - Deduccio per doble imposicio. parlem en l’ambit fiscal de dos tipus de doble
imposicio. 1.La doble impsoocio jurídica. Quan sobre un amteix fet imposible
aquesta renda es gravada per dos poders tributaris diferentes. El cas tipic es la
doble imposicio internacional: Una renda es gravada per dos paisos: es podría
donar que una renda fos gravada per dues CCAA encare que no es dona, lo
ahbitual es per dos paisos. Doble imposocio económica: EX: una renda
gravada dos vegades pel mateix subjecte tributari (no subjectes diferentes).
Uns dividents: si jo tinc un divident es un repartiment d’un bnenefici i el benfici d
ela socieat tributa per el IS. I aquest benefici un cop a tribtat al IS es reparteix
als socis que triobutaran per ell en el IRPF. Aquest divident ja estat gravat per
el IS i despres es grava per IRPF, es grava dues vegades. I per evitar la dble
imposicio s’estableixen mecanismos.

EN primer lloc per evitar la doble inmposocio internacional (que seria la doble
imposico jurídica). Com s’evita que aquesta renda tributi dos vegades? La llei diu
que el subjecte que declara a España per el seu IS es pot deudir de la cuota la
menor de los dos cuantitats seguents: (Hi ha certament una petita doble
imposocio, perque es la menor de los dos cuantitats, de forma que encare es grava
dues vegades)

1. Lo que li correspodrnia pagar a España per IS si aquest rendimietn obitngut fora

l’hagues obtingut a España. O be:

2. Lo que a pagat a l’extranger x el IS gravat a l’estranger per aquest rendiment.

Pel que fa a la doble imposicio intersocietaria. EX: en el cas anterior, el divident es

reparteix a una altre societat i tindria que tributar per IS, estaría gravat dos cops
tmbe. En principi la societat que rep el divident es podrá deudir un 50% de la cuota
que correspongui amb aquests dividents. La llei admet una doble imposicio del
50%. A no ser que jo tingui una participacio significativa en aquesta empresa.
Significativa es que jo tingue + de un 5% de l’empresa que em paga els dividents,
en aquest cas la llei em deixa deduirme el 100%.

Bonfiicacions de la cuota:

Tant les deduccions com les bonificacions el legislador se la esta carregant.

- La mes significativa es la bonificacio per cuotas obtingudes a Ceuta i Melilla.

Son unes ciutats que tenim por ahí i sintenta fomentar l’establiment de
societats alla. S’aplica una bonificacio de la cuota del 50%. Vol dir que una
vegada obtenim la cuota, li restem el 50%. Pagem nomes el 50 % del import de
la cuota.

- Juntament amb aquesta bonificacio existeix (s’elimina l’any que ve) es la

bonificio per activitats exportadores de cinematrografiques. Estaben
bonificades un 99%, nomes es pagava un 1% de la cuota. I perque l’activitat
exportadora de producciones cinematografiques i no un altre? es una cuestio
poltiica i per tant injustes per les altres empreses.

- Bonfiicacio per les activitats que presten els ens publicques (entitats publiques
locales, auto, o estatals). Sempre que siguin empreses publiques pero
subjectes al dret privat. Perque si no tenen capital public tributan normal. Tenen
una bonificacio del 99%.

Deduccions que tenen una motivacio incentivadora per determinades activitats: (art.
35 i ss IS)
La majoria han estat o be derogades (sobretot a parir de 2011) i algunes es derogaran
en breu (per 2013/14). Es mantenen:

- Deduciions per activitats per recerca i desenvoluament (i+d) deduccio de la

cuota del 30% de les despises que es facin en i+d. Aquí no bonifiquem la
cuota, sino que restem de la cuota un 30% de les despes.

- Activitats teconologiques. Un 12% de les despeses (las deduccions sempre son

sobre les despeses).

- Deduccio per inversio en sistemes de proteccio del medi ambient. ACtivitats

destinades a la proteccio del MA es permet dedudir de la cuota un 10% de la
inversio feta en activitats destinades a la proteccio del MA.

- Deduccio per la creacio o ocupacio de treballadors discapacitats. dediccio no es

un % sino una cantitat fixe de 6000 per persona d’increment de plantilla (no per
contractacio, sino per persona sencera d’increment de persona).

- Creacio de ocupacio de treballadors amb contracte indefinit amb un requisit de

permanencia del treballador de 3 anys com a minim. Es pot deduir una cuantia
fixa de 3000 per treballador.

la llei diuaademes que una vegada restades les deudccion per doble imposicio i les
bonificación de la base, aquestes deducción que em dit en tercer lloc es pot reduir en
un 35% de la cuota. (una vegades restades les deduccions per doble impsoico i les
bonificacions, es a dir, el que quedi de la cuota). Si no tinc prou cuota, aquetes
deduccions me les puc deduir (restar) de les cuotas dels 15 anys seguents.

Gestio del IS

Es peridooc, de gestio estatal, no cedit a les CCAA, per tant o gestiona la agencia
triubtaria estatal. Les empreses están obligades per incscirures en el Rmercantil i
exercit la seva activitat, a tenir un numero de identificacio fiscal (NIF) i inscriure a un
registre (index d’entitats) que es porta a la agencia tributaria. Se obtenen aixo poden
anar al Registre iinicar la activitat. Una vegada estas al index has de presentar les
declaracions en els peridoes obligatoris. Si una empresa no persenta el impsot en 3
añs consecutius pot ser exclosa del index d’entitats. Respecte a les societats hi ha una
cosa importatn, i es que les SA i SL están actualmetn obligades a presentar l’IS per via
telemática, no es pot presentar en paper, nomes o poden fer els empresaris
indiviudals. I a mes les societats están obligades a presentar pagaments fraccionats 3
cops a l’any. Que seria els 20 primers dies del mesos d’abril, octubre i desembre (20
de abirl, 20 octubre…) Son anticipacions de les cantitats que han de presentar a final
d’any i quan liquiden limpost es dueduiran allo ja pagat dels apgaments fraccionats.

La lllei recull una serie de regim especials, uns 17 regims especials aplicables a
diferents tipos de societats. El que hauriem de saber es el regim especial per
empreses de reduida dimensio (PYMES). Consiteix en que sels hi dona determinades
ventatges ficals (amortizacions accelerada, poden amortiztar mes rapdidametn els
seus bens inmobles), alguns coeficients (recullits a les taules) d’amortizacions es
poden aumentar, multiplicar per 2, especialitts en mateira de imposicio, i tenen tipus
especials de gravamen: paguen a 25% fins als 300.000e i mes de 300.000 a un 30%.

El sistema tributari municpal

Tenim una gestio descentralitzada. Tenim ens supramuniclapals (provincies), etc…a

tots aquets ens a la CE sels hi reconeix una serie de drets per gestionar aquestes
corporacions. Tant les autonomies com els ens locals tenen que exercir la seva
autonomía. Les corporacions locals disposen de recursos propis i tambe d’una forma
cada vegada mes important una participacio en els fons estatals i es nudreixen cada
vegada mes dels fons estatals. EX: on mes tenen participaicio es en el IRPF. Pero
aquí nomes rebrean el % que l’Estat li vulgui pasar. Pero a mes, es nudreixen de
recursos propis a través de:

- Taxes

- COntribucions especials

- Impostos

Els impostos municpals (no entrarem a veure taxes i contribucions especials), la 1ª

característica fonamental es que es diferencien en dos grups:

- Impostos obligatoris

- Impostos potestatius

es aquell que l’entitat de oblgiacio de imposar. Els potestatius son aquells que es
preveuen en la llei que regula la imposicio municpal pero que els ajuntaments
poden decidir posar o no. La llei que regula la imposocio local es la LLei reguladora
de les Hisencendes Local (RDLegislatiu 2/2004). Les entitats municipals
estableixen els impostos a través de una norma propia: les ordenançes fiscals->
desidieixen quins tributs s’apliquen als contribuents d’un municipi. Quins son els
impostos obligatoris?Es a dir que totes les corporacions tenen que aplicar:

- IBI: impost sobre bens inmobles

- IAE

- Impost sobre circulacio. (Impost sobre els vehicles de traccio mecánica)

Potestatius:

- Impost sobre conntuccions i obres (ICIO): es un impost indirecte, grava les

obres

- Increment sobre el valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvalues

municpals) IVTNU. Grava la transmissio de terrenys.

- Impost Sobre despeses sumptuaries (grava cotos de caça)

Pero com hem dit els ajuntaments tambe es finançien per la transferencia estatal del
IRPF, i cada vegada es mes important perque la recaptacio dels municois per taxes,
contribucions i impostos es cada vegada menor.

A part dels municpis tambe tenim la provincia i es financien amb tributs estatals i
basicament amb un recarrec que s’estableix sobre l’IAE i en el momento que el IAE
per la seva carcteristica recaptatoria doncs les provincies tmbe.

IBI

- El IBI grava la capacitat de pagament directe (la possesio dun be immobe). Per
tant

- Es real perque grava una possesio relacionada indirectament amb el

 contribuent

- objectiu: no te en compte les circunstancies personales de la persona.

- Periodic: es paga cada any

- Obligatori.

El fet imposable es la titularitat del inmoble, pero parlariem mes de possesio. Qui esta
obligat a pagar el IBI es el titular, una altre cosa es que sigui repercutible (jo pago el
IBI pero despres li repercuteixo sobre el llogater) pero la hicenda li demanara nomes al
titular, per tant, fiscalment no te relevancia.

El periode impositu es anual. I es merita al primer de gener (el primer dia del periode).

Subjecte passiu: persona física o jurídica amb personalitat jurídica. Tambe enitats
sense personalitat jurídica pero q siguin titulars d’aquets bens (herencies
yachents…societats civils…).

La base imposblae

El IBI grava el valor del inmoble. I com el valorem? Segons el valor catastral (no el
valor real). Si fos real hi hauria un gran problema en canvi el valor catastral es un valor
establert administrativament i l’ajuntament sap que ha de gravar un valor fixat per el
catastre (organismo estatal vinculat al Ministeri Economia). El valor catastral es fixa a
través de les ponencies de valors. La gerencia general del catastre de Catalunya
estableix quan s’ha de revisar el valor catastral del bens del inmoble, i normalment la
revisio dels valor es fa a peticio del municipi. I llavors el catastre fa una ponencia de
valors i a atraves de diferents metodoes de valoracio inmobiliaria els tecnics per zones
estableixen quin es el valor de cada un dels inmoboles del municipi. Segons la llei del
catastre aquests valor tindria que ser igual al 50% del valor de mercat dun be inmoble.
en la practica, depen de la situacio ecoomica.I ha hagut uns anys on els bens
immobles pujaven molt per el mercat, imaginat una juntament que va dir al 1990 que si
le determinessin el valor catastral i aquest no es va revisar, a l’any 2013 el valor
d0aquest inmoble estaba molt per sota del vlaor de mercat dels bens en l’any 2000
peruqe el mercat abia pujat molt, per tant, el valor catastral era molt baix i lla base
imposblae del IBI tambe. Llaboes els ajuntaments que feien? demanvven al catastre
que es revissensin els valor de mercat i s’apropaven,pero ara al 2013 trobem a
ajuntaments (Manresa) que fa 2 anys va demanar que es reviiser el valor catastral i es
va ajustar al 50% de valor de mercat en aquell momento i ara es troben en la baixada
inmobiliaria que hi ha molts inmobles que tenen un valor de mercat inferior al valor
catastral, de forma que els ciutadans han de pagar un impost molt alt per bens que ja
no tenen aquest valor, i l’ajuntament no pot MODIFICAR EL VALOR CATASTRAL. el
IBI ES l’impost amb mes capacitat recaptatoriaal municipi,

El valor catasstral esta format per:

valor del sol +

valor de constiruccio

Els ajuntaments per corregir aquests efectes si te una posibilitat per ajustar aquests
valors, que es aplicar uns coeficnients reductors. Durants el 10 anys seguents a la
fixacio del VC pot establir un coeficiente erductordel 0,9 desde el primer any al 0,1 del
ultim any. EL primer any que s’apliqui el nou valor catastral pot aplicar un 90% de
reduccio sobre el valor catastral, fins arriar al 10%. Pot aplicar un valor ifnferior pero no
pot pasar del 90%.
Tambe, una segona capacitat dels ajuntaments es la capacitat que tenen d’acturar
sobre els tipus imposituis que sapiquen contra aquesta base (sobre el valor catastral).
Pot aplicar els tipus que vulgui dintre duns marges. El tipus minim que pot aplicar
lajuntament es el 0,4% i el tipusmaxim es el 1,10%. Pot gravar en aquesta orquilla.

L’unic que pot demanar la revisio es el municipi, no el ciutada.

Per ultim respecte a l’Ibi cal dir que la gestio es comportida, perque es una gestio
municpal pero amb una clara participaciode un ens estatal que es el catastre (que fixa
la base d elimpost), pero una vegada establerta la base qualsevol incidencia amb
aquest impost tens que anar contra l’ajuntament. La gestio es municpal excepte amb
la base imposable que es el catastre.

- Es un impost directe,

- real (xq grava una activitat econmica),

- periodic: perque es paga cada any

- objectiu: no te en coompte les circunstancies personals

- obligatori

- que grava? l’exercici dins del territorio español de una activitat econmica.

Es la utilitzacio de bens perosnals i materials per actuar en el mercat (produir

bens). De fet la LRHL regula aquest impsot en el art.78 iss. I estableix una serie
d’activitats que es consideren activitat económica.

Diu que no es una activitat económica l’agricultura, perque esta exclosa (els
agricultors no paguen IAE). I tambe es posan casos de no subjeccio que fan
referencia a la comercialitzacio de leleemtns usats. La empresa que tingui coses
de fa un any i la ven doncs no esta fen una activitat económica o si l0empresari
ben algo del seu patrimoni. I tambe estableix un elelemtn fonamental que ja
desvirtuat la propia esencia del impost quan al 2003 es va aplicar un sistema molt
ampli DE EXEMPCIONS DE L’IMPOST. Estan excemps del impost I NO VOL DIR
QUE ESTIGUI SUBJECTE (NO TE QUE PAGAR PERO SI ESTA SUBJECTE,
ELS DOS ESTAN SUBJECTES):

- Abans estaven exemps les corporacions publiques, creu roja, estat….

- i va establir tambe de exemir l’impost a totes les perosnes fisiques (tots els
profesionals metges advocats…que actúen en nom propi están exempts).

- Estan excemptes de pagar totes les persones juridiques que tinguin un volum
de operaions inferiors al milio d’euros.

- estam excempts tmabe tots els subjectes que no son ni persones fisicques ni
juridiques que no tinguin un voum inferior al milio deuro durant els dos primers
anys de la seva activitat.

- Tampoc els colegis publics i concertats

- I tambe hi ha alters pero fonametnalment les 3 primeres.

Aixo fa que el IAE actualmente el pagui poca gent. I perque ho han fet aixo?
Perque IAE es un impost estatal (lallei reguladora de hicendes local es estatal)
pero son impostos cedits a la corporacio local. I lestat va decidir que eliminaba el
IAE, per una rao política. I es va guanyar molta votacio política pero es va fer mal a
la recaptacio de les corporacions locals. Es posible que amb la situacio actual es
rehabiliti aquesta figura, perque el IAE te una important funcio a mes recaptatoria,
de control, perque el IAE es basa en els cemps de les perones obligades que
tenien que pagar (matricula IAE). I tambe tens que fer-ho encare que no tinguis
que pagar, pero la gent si no ha de pagar no far la matricula i s’ha perdut una Font
d’informacio important.

El subjecte passiu es el titular, el que realitza l’activitat en l’ambit estatal.

Quin muncipi gravara l’IAE? EL del domicili fiscal, sempre quel’activitat no es

desenvolupi en un local. Si es desenvolupa en un local el municpi competent per
aplciar l’IAE es el municpi donde reside el local (el municipio donde este local).

La tarifa del l’impost: Quina es la quantitat que s’ha de pagar? La tarifa parteix de
les tarifes de limpsost q es una relacio de les dierents activitats gravades per el
impost claisficiades en una serie de grups d’activitats i dintre de cada gurop hi ha
un subgrup (epígrafes) i son aquests epígrafes els que determinen el import minim
que s’ha de pagar x cada activitat desneovupada (es similar al sistema de modols
de la renda). Tambe es paga un cuoficient en fucnio dels m2 que tingui el local on
es desenvolupa l’activitat.

Per tant, la tarifa básica seria resultat de aplicar sobre la tarifa segons l’activiat un
cuoficient segos els m2 del local. Pero a part d’aquesta tarfica basica tamb poden
posar uns coeficients multiplicadors que poden aumetnar aquesta tarfia, i ho poden
posar en funcio de:

- cuofeicient en función de La xifra de negoci

- segons la localitzacio de l’activitat. Pot anar deun 0,4 al 3,8% com a maxim.

Aquetes dues son potestatius (son les ordenançes locals la que ho estableixen).

La llei estableix unes bonfiiacions que a part d’aquests cuofecients el que fan es
reduir la cuota en aquells casos en que es cregui q e snecesari. De bonficiacions hi
ha dos:

- Obligatories: serán las que determini la llei i s’han d’aplicar en tot cas
(art.88TRHL). En cooperatives, despres tmb hi ha una bonificacio important del
50% de la cuota per la resta de subjectes passius (les cooperatives van apart)
(una vegada calcula la cuota en funcio de tarfies i cuoficients) saplica una
bonificacio de la meita de la cuota durant 5 anys, que serien els 5 anys
seguents als 2 anys seguenents d’inci de l’activitat (perque els dos primers
están exempsts).

- Potestatives: per si no fos poc la llei estableix bonificacions potestatives. Una

bonificacio del 50% durant els 5 anys posteriors als 2 anys seguents sobre la
cuota ja bonififcada. JO bonifico a un 50% i del que em quedi el torno a bnificar
a un 50%. Hi ha despres altres ja vinculades mes a la activitat: totes son tmb
del 50%: 1. subjectes que hagin creat ocupacio, tambe per els empresaris que
utilitzin instalacions de energies renovables, ho activitats que es portina terme
en zones exteriors al terme municipal i tmb aquelles activitats que facilitin als
treballadors mitjans de transport per acudir a les empreses.
Periode impositu: es un impost periodic i per tant s’aplica durant tot l0any natural i es
merita el primer dia del periode impositu (1 Gener). ara be, en el cas del IAE
s’estableix un sistema especial, perque pot se que un empreari es doni d’alta fora del 1
de gener, per tant es preveu un periodificacio trimestral de forma que si jo em dono
dlata en l’IAE el 1 de febrero la llei diu que e de pagar per trimestres i el trimestre en el
q et dones d’alta tambe tributes. Jo tindre que tributar per el 1r trimestre i per els altres
2 trimestres. Si em dono de baixa el 1 de nomvembre (ultim trim) la llei permet que el
trimestre de baixa o el ultim trimestre no tributis.

Gestio de limpost: es fa a través de la matricula. I la matricula de limpost la porta

l’estat, no la porta la corperacio local. Els subjectes es donen d’alta a través dun
document cençal a laadmin tributaria i aquesta matricula es passa a les corporacions
local. La matricula (aquest cens) pot ser provincial, nacional o mnicapla. Es nacional
cuan la acitvitat eocnmica e sdesevolupa estatlatment, es provincial quan l’activitat te
un ambit provincial i municpal quan es municipal. I lo que se entegra al municipi es la
matricula municipal xq es lo que grava el ajuntament. Quan es supera la provincia ja
va ambit nacional no hi ha ambit de CCAA.

Impost de vehicles de traccio mecánica

es un impost directe,

real: graves el vehicle

objectiu

periodic (cada any pagues)

obligatori

Fet imposable: TITULARITAT de vehicles de traccio mecánica i per tant com grava
que tu siguis titular de un vehicle et gravara per aquest impost el municipi del subjecte
passiu.

El que es te en compte per aquesta titularitat el permis de circulacio. Qui emet el

permis de ciruclacio? la DGT. Per tant es de gestio copartida, perque es municpal pero
esta vinuclat amb la DGT.

El periode impositu es el any natural i es merita el primer dia del periode impositu (no
diem el 1 de gener, xq jo puc comprarme un cotxe el 5 de març i llavros es meritara el
5 de març, i se pagara proporcionalmente.)

El subjecte passiu de l’impost es elque figuri en el PERMIS DE CIRUCLACIO (QUE

POT NO SER EL PROPIETARI). Jo puedo tener un cotxe i que sea titular mi padre i jo
propietari.

Es paga en funcio de la categoría del vehicle, en funcio dels CAVALLS FISCALS del
vehicle. Laplicacio de la norma grava els cavalls fiscals (art. 95 LRHL). En el cas de
les motocicletes si es parla de centimetres cubics, i en el cas dels cotxe cavalls fiscals.

Sobre les tarfies que fixa la llei lajuntament te la capacitat de incrementar aquestes
cuotes. Les pot incrementar fins a un 75%. Aquest impost te un fucionament en quan a
la peridicificaico del impost similar al del IAE, per trimestres.

La gestio es compartida entre la admin tributaria local i las jefaturas locales.

ICIO
Grava la realitzacio de qualsevol consturcio, obra, per la qual s’exigeixi una llicencia
municipal. Tota aquella obra on s’exigeixi una llicencia

- indirecte: nomes s’aplica si fas una obra, nomes el graves una vegada, quan
fas la construccio. Graves en aquell momento com l’IVA. (directe: grava la
titularitat de algo, una capacitat directa de pagament, ser titular de un be. La
realitzacio económica de algo, es una manifestacio indrecta de la teva capacitat
de pagament perque es una manifestacio indirecta. (no identifcar amb
repercutible o no porque no siempres e da como en el de tranmissiones
patrimoniales)

- instantani

- objectiu; no es te en compte la cirucnstanmies personals

- obligatori

qui ho grava? el municpi on se situi la obra o la instalacio.Lo mes important es que en

part general de tributari en sparlaven del concepte del contribuent i ens han parlat de
substitut del contribuent. El que te que pagar es el dueño de la obra (es decir quien
paga la obra), pero aixo no vol dir que sigui ciotribuent el titular del inmoble sobre el
que es realitza la obra. Ara be la llei preveu que sigui el substitut la persona que
realitza la obra (el constructor, empreari encarregat de la obra) i per tant el que
demana la llicencia. I despres li podría repercutir (pero no es repercusio fiscal es una
repetir) seria entre particulares.

la base imposable del impost es el cost de la obra SENSE IVA.

I la cuota depen de la que fixi lajuntament pero no pot superar el 4%.

Per ultim , la gestio correpson exclusivament als ajuntaments, hi ara el ajuntametns

van per autoliquidaiico (el subjecte quan va a demanra la llicencia doncs fa la
autoliquidacio rellenan un paper). La llei tambe permet que lajuntamentsgons el
preupsot d ela obra et liquidi provisionalment el que et surt a oafgar i un cop finalitzada
la obra la adminstracio muniacp pot compraovar si s’han produit modificacio al
repsupost (a la alta o a la baixa) i es faria liquidacio definitiva, pero aixo no es normal.

IVA

El iva e sun impost indirecte que grava el consum. I que s’anomena plurifacic, perqe
grava les diferentes fases de produccio per les que pasa un producte fins q arriba al
consumidor final. Realmente qui soporta la carrega? el consumidor final. Pero el
subjecte passiu es el que presta el servei o ven. El IVA grava el valorafegit que sinclou
en el producte en cada una de les fases de produccio per les que psa el be fins que
arriba al consumidor final. Hi ha tambe impostots que gravan el consum pero son
monofacics, nomes gravan la ultima fase (impostos especials: com impuesto alcohol o
tabaco).

Ex: un proces de comercioalitzacio dun producte per veure com insideix liva en el preu,
com esdeclara i com afecta al consum.

subjectes:

a) fabricant

b) majorista

c) miniorista
el favricant compra li ven al majorista i el majorista al minorista que ho ven al
consumidor final. Imagina que el fabriacant ven el producte per 1000e al majorista.
aquí imaginem q el iva es del 21%. Quan a) ven al majorista, a) realitza una repercusio
de IVA. el fabricant ven i repercuteix liva sobre limport de la seva venda. LLavros si el
iva es de 21% será 210 el que repercutirá. Hi ha tmbe el IVA soportat (el fabricant no
ha soportat cap IVA) encare que normalmente el q ven un poructe a comprat materies
primes…pero aquí posem que les fa ell. El fabricant es el subjecte passiu i per tant,
esta obligat a fer la declaricio de iva e ingresar a la hisenda publica. Ingresa la
diferencia entre el iva que repercuteixen i el soportat. Aquest a repercutit un IVA de
210 i a suportat 0, per tant quan fagin la declracio de IVA, tindra que ingresar 210. I en
aquesta fase de la produccio quin valor afegit. I aquí quin valor se li a afegit a aquest
producte?1000. (es el primer preu, per aixo es un valor a afegir al producte) Aquest
producte sa tret al mercat per 1000. El mayorista a pagat 1210, i aquest señor el ven al
minorista per 1900. Quin iva repercuitra aquest señor? el 21% sobre el 1900, sobre el
seu preu de venda. Que es 399 de IVA. Quan a suportat aquest señor de iva? 210. Per
tant aquest señor que tambe es subjecte pasiu te que presentar declaracio de iva.
Quin ingres li surtirá? 189 que es la diferencia entre iva repercutit i iva soportat. I
aquest señor en el producte quin valor li ha afegit? 900. A la tercera fase el minorista
compra el procute i li costara l’import+ iva (1900 + 399). Pero el IVA no forma part del
preu (IMPORTANT) perque ell es resta lo que li han repercutit a ell. LIVA es neutral
fins al consumidor final que si q el paga. I el minorista el ven per 2200, i aquest es el
preu final. Qe li repercutirá ¿ el 21%de 2200. que es 462. I ell quan había comprat el
producte quan a soportat? 399, el import de iva que a pagat. I si a soportat 399 i a
repercuit 462 quan tindra que declarar? 63, la diferencia sempre. I el valor afegit será
llavros 300.

El consumidor al final haura pagat 2662. I este no se puede deducir el IVA, porque se
gravael consumo. Aquest señor quan ha pagat de IVA? 462. I a qui li paga aixo? al
minorista. I que fael minorista amb aixo? perque ell ha isenda a ingresat 63. I 462 es
lo que s’ha ingresat a cada fase, lingres del iv aja sa fet per fases, cadasscu ja ingresat
liva en la seva fase. De forma que el VIA que se li aplica al consumidor final (462)
coincideix amb lo declarat. REcordem 210+189+63: 462. I el valor afegit del producte
quin es? 1000 + 900+300 : 2200. i el 21% de 2200 es 462.

Esquema

iva 21% iva repercutit iva soportat

a fabricant 1000 210 0

210--- 1000

b mayorista 1900 399 210

189------900

c minorista 2200 462 399

63----300

462-----21%

Es caracteristza per ser un be armonitzat a la UE

Es gravan en desti. es gravara pon es revin les prestacións de serveis o on es rebin
els productes. Quan acabem aquest perido transitori es gravara en aquell país on es
produeixi lentrega de bens o peirod de servis (es grava en origens)

entrega de bens i rpestacion s deservies efectuadas per empresaris i profesionals aixi

com les entregues intracomunitaries i les importancions. TE 3 modalitats:

- Operacions interiors (grava entrega de bens i les prestacions de serveis)

- Adquisicons intracomunitaries

- Importacions

NOsltatres en centrarem en les operacions interiors. Nomes esmentarles:

Les adqusiicions intracomuinictaria implcia el gravamen de les compres de mercderies

procedents dun país de la UE. I les importancions graven les compres de mercderies
procedents dun país de fora de la UE. PErque es granven les adquisions
intracomunicaries? perque estem en un peride transitori. QUan sen vaig aquest perido
com es grava en origien no es tindria que gravar les intracoumnitaries. Les
importancions paguen uns impostos de aduana, i el iva s’aplica sobre el preu de
mercadería + els impostos aduanuers.

Operacions interiors: (les que es fan dins de l’estat español) la llei l’anomena “terriotrio
de aplicación”. Amb excepcions: quines? doncs que a canarias hi ha un altre impost
(IGIC: impuesto general indirecto canarios) i tambe tenen un indirecet a ceuta i melilla.
No s’aplica l’IVA a aquest territoris.

Es important distinguir daltres impostos: Ja em parlat dels impostos especials (els que
s’apliquen sobre determinats productes). Sobre els impostos especials com juga
liva?quan nosaltres anem a comprar gasolina ens cobren iva? si, i l’impost indirecte ja
va inclos en el preu de la gasolina. El IVA saplica ademes del impsotos especials. Hi
ha una coordinacio entre iva i impostos especials. La mateixa coordinacio entre iva i
impostos aduaners. El ITPAJD. Que te tres modalitats:

- TRanmision patrimonials

- les operacions societaries

- AJD

Com es relaciona liva amb aquest impostos? amb les operacions societaries es
plenament compatible aplicar iva . Amb els ajd tambe es compatible. Pero amb les
transmisions patrimonials no, si algo esta subjecte a iva no esta subjecte a
tranismisions patrimonials i al revés.Amb una excecpicio: operacions q están subjectes
a IVa PERO excemptes de IVa. Aquestes operacions poden estar subjectes a ITP.

EX: adquisio de una vivenda de segona ma, que no sigui nova. Veurem que hi ha una
excempcio a l’article 20. Diu que están exemptes de iva les segones edificacions, o un
banc que te pisos de segona ma. Ens ven un pis usat no paga iva. Hi ha aquest cas
especial, de coordinacio, de que si estas subjecte a IVA pero exempte IVA estaras
subjecte a ITP. Per tant si el banc ven aquest pis de segona ma esta subjecte a ITP
(es un cas especial).

Si la operacio esta exdmpte de iva i es paga itp la persona que paga itp no paga iva i
el itp no es deduible. Un banc li ven a una promotra un pis de segona ma, la promotara
si paga itp el iva que li repercuteixi el banc no sel pot deduir perque no es iva, es itp.
Per tant la llei preveu que l’empresari renunccii a l’exempcio. I perque li pot interesar
renunciar a l’xemepcio? per pagar al iva i deduirso.

Fet imposable

Entrega de bens, (lliurament de bens). Que senten per entrega de bens? aixo ho
trobem a l’article 8. El concepte basic i clau per definir entrega de bens es que senten
quan es produeix la transmisio del poder de disposicio sobre bens corporals. Element
basic: transmissio de la possesio. I aquest concepte de bens corporals la propia llei ho
amplia. Diu que tambe son bens corporals: la llum, el gas o la electricitat. Quan ens
cobren la llum tambe ens cobren el IVA. I a mes al punt 2 del art.8 es mencionanen
elements que tmb están considerats per la llei com entrega de bens tot i que en alguns
casos podrien portar a confussio (no vol dir que aquest article sigui una llista
exaustiva): les execucio d’obra: estic construint algo i perque la execuio de una obra
sentengui una entre ga de be la llei diu qu el que executa la obra aporti tmb material
que a de ser minim el 40% del valor en materials. SI hi ha menos d’un 40% es una
prestacio de servei. Seria a partir de 41%. QUins elements mes hi ha? EX: cessions de
bens amb pacte de reserva de domini. Jo cedeixo un be i amb reservo la propietat. En
aquest cas tot i que no hi ha un tranmisio jurídica de la propietat si hi ha una tranmisiio
del pder de disposicio i en aquest cas la llei de liva enten que hi ha entrga de bens i
per tant s’aplicara IVA.

Tambe aplicarem iva en cas d’arrendaments amb venda. Un altre suposit es les
relacions entre el comitent i comisionista. Les comsiions poden ser de venta o de
compra. Jo puc encarregar que per carrec meu a nombre seu em compri algo.
Suministrament de productes informatics.

Autoconsum: es el pas d’un element del patrimoni empresarial del subjecte al seu
patrimoni personal. EX: fabricant de neveres. Va a la seva fabria i semporta una
nevera per el seu us. Aquí no hi ha factura de compra. Teoricament s’aplica IVA i cm a
minim a de liqidar iva. De la mteixa manera tmb hiha autoconsum quan a l’empresa hi
ha dos líneas de negoci i tota tranmisio que vagi de una línea a un altre es
autoconsum i per tant s’asimila a entrega de bens

prestacions de seveis:

la llei la regula de una froma negativa o per exclusio, diu que sempre estem en
presacio de serveis si no estem en entra de bens. (art11). Tambe fa una llista (no
tancada). Casos:

- Exercici indipendent deuna profesio

- arrendaments de bens (arrendo unbe presto un serei)

- cesio drets adutor

- excecio de lobra quan no hi ha incorporacio de materials (o 40 o inferior).

etc…

es tota aquella actuacio demepresari o profesional que no porti al costat seu una
entrafa de bens. Sempres que sigui prestada per un profesional amb carácter oneros.

AQuestes entregas de bens o presacions de serveis s’han de produir al territori

a titol oneros (amb contraprestacio excepte en atuonconsum on es presupossa la

onositat).

carácter habitual (encare q en alguns casos pot ser ocasional)

i molt importat: an de estar enmarcades en una activitat profesional o empresaria. Han
de ser realitzades per un empresari o profesional. Si ho fa un particular no estem en un
suposit de IVA. Pero si un particular (arrendadors de locals sequipara a emprsari)
arrenda un local comercial si que te que liquidar iva. L’article 5 defineix el que es
empresari o profesional i es el concepte genericque dona sempre la regulacio
española. La idea es empresari tot aquell que presta un servei fora duna relacio
estatutaria o laboral. PERo a mes la llei diu q en tot csa serán emprearis o
profesionals:

- Les societats mercantils. Pero com a consecuencia de la UE es va introduir una

norma absurda que deia que eran societat mercantil son empresaris salvo
prueba en contrario. Podria haber alguna empresara que no es consideres
empresari.

- Semrpe serán empresaris :Quienes realicen una o varias entregas de bienes o prestaciones de
servicios que supongan la explotación de un bien corporal o incorporal con el fin de obtener ingresos
continuados en el tiempo.

- Quienes efectúen la urbanización de terrenos o la promoción, construcción o rehabilitación de edificaciones

destinadas, en todos los casos, a su venta, adjudicación o cesión por cualquier título, aunque sea
ocasionalmente.. Si tienes un terreno hi haces una vivienda i la vendes, ja passas a ser empresario para IVA,
aunque hagas una o 2 o 3 viviendas.

La llei estableix una serie de subjectes de no subjeccio i una serie de casos de

exempceio per acabar de delimitar el concepte. (art 7). Hi ha una serie de
subjectes que no es troben subjectes.

- si transmeto la totalitat del meu ptrimoni empresarial o be un sector diferenciat

(un conjunt de bens que puguin utilizar de forma autónoma) de la meva
empresa, i la tranmeso a un adquirent que no necesariament te que continuar
amb la meteixa activiatat pero te que fer una cativitat empresarial no esta
subjecte. Vol protegir la industria, no ferla gravosa. Volen afavorir que l’actiivtat
econmica. (SUPOSIT DIU Q ES IMPORTANT)

- altres suposits: entrega de mostres xq son aspectos comercials

- demostracions empresarials.

- objectes publicitaris

- tampoc entregues en les relacions laborals

- tmpoc la prstacio de serveix q faig a una cooperativa

- tmpoc la prestacio de serveis publics (perque ja tributa) pero si es consituteix

una empresa publica i opera al mercat privat si

exempcions:

per estar exempte te que estar primer subjecte (es fa el Fetimposble)

hi ha dos tipos:

exempcio plena: dona dret a deduccio de liva sportat

no dona dret a la deduccio de liva soprotat

hi ha dos tipos: exportacions i adquisicions intracomunitarias. Ex: “els exportadors”. un

señor que adquireix determinats bens i els exporta. QUan jo exporto hi la operacio esta
exempta yo no repercuteixo iva (si jo venc una cosa a l’exterior no lirepercutire iva,
nomes li cobrare el preu). Ara be l’expoortatdor es podrá deduir el iva soportat. Els
exportadors de fet poden demanar cada mes la deducicio del iva sportat per les
exportacions que fagin cada mes.

excempcio que no es pot repercuit iva (perque esta exemtpta) pero tampoc es pot
deduir el iva soportat. EX: un dentista presta un servei i esta exempt (art.20 ) pero el
dentista a comprado material (protesis…) i lihan cobrat iva pero no es poden deduir el
iva, es com si fos un consumidor final. No dona dret a la deduccio de liva soportat.

Les exemcpions limitades son les del art.20 (hi ha moltes). Diu que les mirem. POdem
agruparles en:

- serveis sanitaris

- serveis publics i socials (lliuraments de la SS,prestacio d’assitencia social per

entitats publiques), serveis prestats per empreses sense anim de lucre.

- serveis educatius

- vincualdes a la practica de l’esport, servis culturals

- entitats financeres (prestacions financeres). Prestacions financeres i

d’assegurança. Quan pagues comisión per fer un srevei les entitats financers
no ens liquiden iva.

Operacions inmobiliaries (important) seguim proxim dia.