El saber filosòfic 1ª part Filosofia I

Tema 1: EL SABER FILOSÒFIC

1. Etimologia. Filosofia (philia-sophia). Amor al saber (esforç per conèixer, afany
de saber)
- Philia: Amor, anhel, ànsia, desig, recerca, voluntat, fam, afany.
- Sophia: Saber, saviesa, veritat, coneixement.
- Amor, estimació o tendència al saber, desig i recerca de la veritat i no pas
pretensió de posseir-la, és aquest encara el sentit que té avui el concepte, tot i que
el seu naixement data del s. VI a. C..
El filòsof, com amic de la saviesa, es distingueix així del savi, que ja està en possessió del
saber. Ell s'autoconsidera només un aspirant, un amant o amic del saber.
La frase del grec Sòcrates només sé que no sé res il.lustra aquest significat. Vol dir que
només si som conscients de la nostra ignorància estarem en disposició d'aprendre a
filosofar. Per això, la persona que filosofa no es presenta com a sàvia, sinó només com a
amant de la saviesa.

 El diàleg El convit de Plató és un dels més coneguts de Plató i està dedicat a la

teoria de l'amor. Un grup d'amics es troben per sopar. Durant la sobretaula,
Sòcrates proposa que tots els presents contestin la següent qüestió: Què és
l'amor? Un cop tots han contestat, Sòcrates sintetiza totes les opinions. El convit
considera principalment l'objecte de l'amor, això és, la bellesa i els seus diferents
graus jeràrquics.

TEXT 1:

“A més, (l'Amor) està al bell mig de la saviesa i de la ignorància.

El que passa és això: cap déu no es dedica a filosofar ni desitja esdevenir savi, perquè ja
ho és; (...) ni tampoc filosofen ni desitgen esdevenir savis els ignorants, doncs, el mal de
la ignorància és, precisament, aquest, creure's posseir bellesa, bondat i saviesa
abastament quan, de fet, se n'està mancat, i qui no creu estar mancat d'una cosa no
desitja pas allò que creu que no li manca.
Doncs, si no són ni els savis ni els ignorants, ¿qui són, Diòtima, els que es dediquen a la
filosofia?
(...) Aquells qui es troben a mig camí entre els déus i els homes. I l'Amor seria un
d'aquests. Puix que la saviesa és una de les coses més belles i l'Amor és amor de la
bellesa, cal que l'Amor sigui un filòsof, i pel fet de ser-ho, que es trobi entre el savi i
l'ignorant.”
Plató, El convit, 2004 b, EGA p. 29 [P. 14, VV, 2007)

Activitat 1

Assenyaleu els conceptes que creieu més importants.

El text consta de dos arguments: marca l'inici i el final d'ambòs raonaments.
- Quina és la tesi del primer argument?
- Quina la del segon?
Assenyala les conclusions dels arguments.
Ajuda't del text per definir millor el concepte filosofia.
Completa la frase que podria servir de títol del text:
El filòsof entre la ___________ i la __________.

Pàg. 1
El saber filosòfic 1ª part Filosofia I

Resum: IGNORÀNCIA → DUBTE → RECERCA → CONEIXEMENT

2. Què vol dir fer filosofia?

Com que la paraula filosofia (a partir d'ara, F.) té un camp semàntic molt ample, i en
conseqüencia hom parla de la polisèmia d'aquest mot, perquè pot significar moltes coses,
també veurem que l'activitat filosòfica és entesa de diferents maneres.
Per veure'n només un quants, analitzarem les expressions següents:
 Pren-t'ho amb filosofia.
 No estic d'acord amb la filosofia de l'empresa.
 Deixa't estar de filosofies.

 a) En la primera es refereix a una actitud determinada davant certs fets de la vida.
Assenyala que cal prendre's les coses amb calma, amb resignació, sabent mantenir
una certa distància amb el que ens acaba de passar. S'aconsella viure serenament un
contratemps de la vida quotidiana.
 b) En la segona expressió, el mot F. es refereix a la manera d'entendre la línia
d'actuació d'una entitat; per exemple, un partit polític, un govern o una companyia
d'assegurances. Fa referència al rerafons teòric, la ideologia que hi ha al darrera de les
activitats concretes de l'entitat, el que encarrila i dirigeix la seva manera d'actuar. Per
exemple, els principis generals d'algun pla d'acció, d'un programa polític o d'un
projecte empresarial.
 c) En la tercera expressió, la paraula F. s'utilitza en oposició amb pràctica. És sinònim
de paraules buides, d'una xerrameca sense sentit. Significa que “el que cal és fer i
deixar-se de filosofar”, és a dir, “anem per feina i deixem-nos de romanços”.

En comú, els tres significats donen a entendre que la F. s'entén com una activitat no gaire
ben definida, però que està lligada a la reflexió, al fet de donar voltes a les coses, a
adoptar determinades actituds davant de la vida, a una certa teorització.

3. Especificitat del saber filosòfic

3.1. Els diferents sentits de la filosofia

El filòsof anglès Stephen Toulmin afirma contindentment que “de mal grat o de bon
grat, tots hem nascut filòsofs, igual que hem nascut crítics, morals, pensadors polítics
i, fins i tot, científics.” Podem filosofiar perquè la flama de la F. és viva en nosaltres,
com a ésser capaços de pensar lliurement i racionalment. Podem fer F. perquè som, en
un cert sentit de la paraula, filòsofs.
Però cal distinguir dos sentis de la paraula Filosofia:
 D'una banda hi ha la filosofia acadèmica o professional, és adir, una
especialitat del coneixement, com ho és la història, la matemàtica o la biologia.
Aquesta filosofia és la que s'ensenya a les universitats i dominar-la implica
l'aprenentatge d'una sèrie de conceptes i de mètodes, així com l'estudi de les idees
més importants de la filosofia del passat (història de la filosofia o del pensament).
 D'altra banda, hi ha la filosofia entesa com la disposició natural o la capacitat
humana de reflexionar sobre determinades qüestions, de tal manera que es
busquen explicacions últimes. Una explicació és última quan ja no és raonable
seguir fent preguntes, quan ja no és assenyadament possible esperar una resposta
millor. Quan ens trobem davant d'una explicació última, tot i admetre que no es
tracta de l'explicació definitiva, sí que podrem dir que la posició inicial ha quedat

Pàg. 2
El saber filosòfic 1ª part Filosofia I

més ben explicada -si es vol, més ben justificada-, perquè tindrà més justesa, serà
més ajustada, més precisa, més clara.
Tots nosaltres tenim una tendència ben arrelada a plantejar-nos preguntes que
reclamen una explicació última. Aquesta tendència humana defineix el segon sentit
de la paraula F.. Entesa d'aquesta manera, podem dir que tothom és filòsof. I així
ho ha considerat el pensador Karl R. Popper:
Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o, permeteu-nos dir, si ells no
són conscients de tenir problemes filosòfics, tenen, en qualsevol cas,
prejudicis filosòfics. La major part d'aquests prejudicis són teories que
inconscientment donen per bones, o que han absorbit del seu ambient
intel·lectual o de la tradició. [...] Tots els homes són filòsofs perquè d'una
manera o altra, tots adopten una actitud davant la vida i la mort.
Karl R. POPPER. Com veig la filosofia (Mc. Graw, 2002, p. 27)

3.2. L'actitud filosòfica

Davant d'una mateixa qüestió es poden donar respostes diferents:
 Hi ha persones que s'acontenten amb qualsevol resposta, encara que sigui simple i
incompleta.
 Una altra actitud és la de les persones que volen tenir certeses i proves per tal d'estar
segures que la resposta és vàlida, la millor que es pot donar.
 Hi ha també l'actitud de les persones que van més enllà i busquen els criteris de les
altres respostes i de totes les respostes possibles. Aquesta actitud de no conformar-se
amb qualsevol resposta, d'anar més enllà, de buscar el fonament de les coses, de
qüestionar-se les preguntes, és pròpiament l'actitud filosòfica.
Però de fet, pel que es caracteritza l'actitud filosòfica és per tres trets, que són els
següents:

a) Reconeixement de la pròpia ignorància

Actitud practicada per Sòcrates (s. V a.C.), considerat el pare de la filosofia per aquesta
mateixa actitud, i resumida en la coneguda expressió només sé que no sé res. Però amb
això no nega pas la possibilitat d'accés al coneixement per part de l'home. És com si
vogués dir: “només sé que no sé res, en comparació amb tot el que encara em resta per
saber, de manera que em dedicaré per vida a estudiar i a preguntar, perquè l'àmbit de les
meves preguntes serà, probablement, major que el de les respostes que se'm puguin
donar”.
Sòcrates pren consciència que la ignorància és el primer pas per a la recerca de la veritat.
La saviesa consisteix en la comprensió de la limitació del nostra saber. Pren una actitud
d'humilitat en oposició al savi, perquè només qui es reconeix ignorant té la possibilitat
d'iniciar un camí racional cap al coneixement. La recerca de la veritat i no la seva
possessió és l'essència de la filosofia. El mètode per accedir al coneixement, per ell, és el
diàleg, que consisteix en l'art de fer les preguntes adequades conduint la discussió cap a
un objectiu determinat. Destaca així la importància del preguntar i dels plantejament dels
problemes.

b) Admiració aristotèlica
Aristòtil (s. IV a.C.) va dir que “tant ara com quan els humans van començar a filosofar,
ho fan impulsats per l'admiració”. L'admiració, la curiositat, la sorpresa, el sentiment de
meravella davant el món que s'obre als nostres ulls, és, segons el filòsof grec, l'origen de
la filosofia. És aquesta admiració la que fa que ens posem a reflexionar sobre la realitat.
Segons Aristòtil, tots els ésser humans tenen, per naturalesa, desig de saber. Aquest
afany de conèixer fa néixer la pregunta, el per què. La F. s'interroga pels primers
principis, pels fonaments, per les causes.

Pàg. 3
El saber filosòfic 1ª part Filosofia I

Activitat 2 ( Pòrtic, p. 60, ex. 1)

[...] els homes -ara i des del principi- van començar a filosofar en quedar-se meravellats
davant d'una cosa, meravellant-se en un primer moment davant el que habitualment
causa estranyesa i després, en progressar a poc a poc, sentint-se perplexos també davant
de coses de més importància, per exemple, davant les peculiaritats de la lluna, i les del sol
i els astres, i davant l'origen del Tot. Ara bé, el qui se sent perplex i meravellat reconeix
que no en sap (d'aquí que l'amant del mite sigui, a la seva manera, “amant de la saviesa”:
i és que el mite es compon de meravelles). Així doncs, si van filosofar per fugir de la
ignorància, és obvi que perseguien el saber per afany de coneixement i no pas per cap
mena d'utilitat. [...] i és que un coneixement tal va començar a cercar-se quan ja existien
tots els coneixements necessaris...
ARISTÒTIL, Metafísica, I, 982b

Fixa't en termes meravellats, estranyesa, perplexos: explica'n el significat. Consulta

un diccionari si cal.
Què vol dir la frase: “el qui se sent perplex i meravellat reconeix que no en sap”?
Estaries d'acord amb una frase, complementària de l'anterior, en què s'afirmés que
“el qui no se sent perplex i meravellat no reconeix que no en sap”? Justifica la teva
resposta.
Reflexiona sobre la frase “el mite es compon de meravelles”: il·lustra aquesta
afirmació aristotèlica amb un exemple extret de l'antropologia cultural, la mitologia
clàssica o la religió.
Raona, justifica l'última frase del text.

c) Atrevir-se a saber (sapere aude)

Kant (s. XVIII). Pensar per un mateix vol dir sortir de la minoria d'edat. Autonomia de la
raó.

Activitat 3

 Per què podem dir que no hi ha ningú de més filòsof que un nen petit?

Activitat 4

- Per què la filosofia no és el lloc del descans?

En resum, l'actitud filosòfica # actitud científica # actitud artística # actitud creient.

Perquè la filosofia no dóna ni la seguretat de la ciència, ni el gust de l'art, ni el consol de
la religió.

Activitat 5

- Al llarg de les nostres etapes vitals (infantesa, adolescència, edat adulta) prenem altres
diferents actituds davant de la vida, davant dels problemes, ...; de crítica, de meravella,
de dubte i revisió d'allò sabut, etc. Intenta descriure aquestes actituds i altres que se
t’ocorrien i relacionar-les amb períodes vitals determinats.

3.3. L'activitat filosòfica

Més que un saber, la F. podem dir que consisteix en una recerca crítica i
sistemàtica d'una explicació racional (de les coses). La F. no és un coneixement

Pàg. 4
El saber filosòfic 1ª part Filosofia I

estancat, sinó una recerca constant; no és un conjunt de teories definitives, sinó

una reflexió permanent. Segons Bertrand Russell, la F. ha de ser estudiada, no pel
valor que tindrien algunes respostes precises a les preguntes que planteja [...],
sinó pel valor d'aquestes mateixes preguntes.

Característiques de la filosofia com a activitat són:

a) Activitat especulativa o teòrica, en el sentit de voler entendre la realitat

desinteressadament, sense cap benefici pràctic, útil. Consisteix en una reflexió teòrica,
desinteressada i gratuïta (orientada pel sol afany de saber). El seu estudi no té
conseqüències pràctiques immediates, perquè no proporciona unes habilitats que poden
aplicar-se directament sobre diferents facetes de la nostra existència. La utilitat pràctica
de la F. no és immediata sinó a llarg termini. És a dir, els seus efectes beneficiosos es
deixen sentir després d'un contacte més o menys prolongat amb l'estil de pensament
filosòfic.

b) Activitat racional, basada en el raonament de causes, raons i perquès. A diferència del

mite i de la saviesa popular, que dóna una explicació basada en la fantasia, en la tradició
o en la simple observació, la F. busca explicacions en les causes naturals i lleis estables i
fixes, lluny de l'arbitrarietat del mite.

c) Activitat sistemàtica que exigeix que totes les seves afirmacions estiguin relacionades
i jerarquitzades, de manera que l'explicació de qüestions particulars es basi en la
d'aspectes generals. Enfront del coneixement vulgar, que acostuma a ser parcial,
fragmentari i, de vegades, fins i tot, contradictori, en filosofia els coneixements estan
ordenats i, dins el sistema que formen, no s'hi admet cap incoherència. En resum,
l'activitat filosòfica demana sistematització de l'experiència, coherència i
interdisciplinarietat entre els diferents sabers humans.

d) Activitat crítica dels supòsits sobre els quals descansen la cultura, els prejudicis i el
sentit comú, per exemple. Potser aquest sentit crític és el més característic de la filosofia.
Consisteix a no admetre res sense un examen racional previ i a acceptar que qualsevol
coneixement pot ser revisat i refusat, si s'hi troben raons en contra. No passa així en els
tipus de altres tipus de coneixement (ordinari, mític). Aquesta activitat comporta una
investigació radical, ja que ataca els temes de soca-rel sense donar res per suposat. La F.
qüestiona tot el que té alguna pretensió de coneixement. Intenta descobrir allò que siguin
errors, fal·làcies, manipulacions ideològiques. Tot això perquè la F. pretén l'emancipació
del gènere humà de qualsevol subjugació cultural, política o, fins i tot, científica.

e) Activitat radical en la recerca del sentit últim i pregon dels problemes que estudia i
que afecten l'home.

3.4. Saber filosòfic

La filosofia és un coneixement diferent al científic. Proporciona una visió general o
cosmovisió o imatge del món de la realitat. Abasta la totalitat i cap àmbit que pertoqui
a l'ésser humà li és aliè.
Quin és el tema sobre el què tracta, quin és el seu objecte d'estudi?
 La física estudia la matèria; la biologia, els éssers vius, i la història, els fets del
passat. Però la filosofia no té un objecte específic. El que caracteritza a la F. no és
el contingut, el tema del què tracta, sinó com el tracta, com raona en relació a ell.
La seva tasca és ajudar a raonar i examinar els arguments si són vàlids o no.
Mostra com els nostres raonaments parteixen d'unes premisses i aquestes no
sempre ens venen de les ciències empíriques. La F. ens vol fer adonar que molts

Pàg. 5
El saber filosòfic 1ª part Filosofia I

raonaments parteixen de creences, pressupòsits, prejudicis de la nostra manera de

pensar o del nostre llenguatge. La F. també avalua, examina els resultats de la
ciència -no és indiscutible- si són vàlids o no. Ja se n'ocuparà la ciència de dir si són
veritat o no (ex: el problema de la inducció).

Activitat 6

 1) Analitza les següents expressions i actua a la manera dels filòsofs:

1. Segons els estudis de la Universitat americana de Xicago no és bo el consum diari
de cafè.
2. Rètol de l'autopista:
 - En català: Al volant, no siguin inconscients.
 - En castellà: Al volante, sean conscientes.
 3. L'apagada elèctrica de l'estiu del 2006 a Barcelona va ser deguda a un error tècnic.
 4. Com que el nostre veí ha estudiat la carrera i s'ha tret la llicenciatura a Girona, tu
també has d'estudiar a Girona. Treu-te del cap anar a Barcelona.
 5. Abans, quan un matrimoni no tenia fills, s'atribuïa aquest fet a algun problema de la
dona.

 2) Buscar tu altres expressions o formes de raonament equivocades, i analitza'n el seu

error.

 La F. tracta de certs temes, que les ciències fan servir, però que no constitueixen
objecte de la seva reflexió. La física i la sociologia, per posar un exemple, pretenen
assolir i oferir coneixements veritables sobre la realitat que estudien, formular lleis
que descriguin el funcionament de la realitat natural i social, i expressar aquestes
lleis en un llenguatge precís, rigorós i objectiu. Però ni la física ni la sociologia no
reflexionen sobre el coneixement, la veritat, la naturalesa de les lleis científiques o
el llenguatge de la ciència.
Aquests són exemples de temes en els quals la F. centra la seva atenció i pertanyen
als àmbits de la teoria del coneixement, la metodologia i la filosofia del
llenguatge.
 La teoria del coneixement aborda la naturalesa, les possibilitats, les fonts i els límits
del coneixement humà; també tracta de la veritat i la certesa, i dels criteris que
permeten assolir-les.
 La metodologia se centra en els procediments utilitzats per les ciències per formular
les seves lleis, teories i hipòtesis, alhora que dóna raó de la naturalesa de la llei, la
teoria o la hipòtesi científica.
 La filosofia del llenguatge analitza els diversos usos del llenguatge, la seva estructura i
els seus components.

Per la seva vocació universalista, la F. pretén ocupar-se de tota la realitat. Tanmateix,

aquest àmbit que amb el pas del temps, la F. s'ha anat especialitzant i dividint en diverses
branques, segons el problema i la perspectiva utilitzada.

[Fotocòpia, p. 4, EDB vell]

Activitat 7 (EDB. 2007, p. 15, ex. 3)

Indica quina branca de la F. tracta de respondre aquestes preguntes:

 Com puc distingir les aparences de l'autèntica realitat?
 El fi justifica els mitjans.

Pàg. 6
El saber filosòfic 1ª part Filosofia I

 Com puc estar segur que una cosa és veritat?

 Puc demostrar que un raonament és incorrecte?
 Cal desterrar la lletjor en l'art?

 El filòsof alemany I. KANT (1724-1804) va resumir els interessos de la raó humana

-del coneixement humà-, o el que és el mateix, el camp de la F. en tres qüestions:
(Cruïlla, p. 20, 2002)
- Què puc saber? (Ho respon la __________)
- Què he de fer? (Ho respon la __________)
- Què puc esperar? (Ho respon la filosofia de la història i la religió)
Aquestes tres preguntes es poden associar respectivament a les branques de la F.
que hem treballat a la fotocòpia lliurada anteriorment. També es poden fer correspondre a
tres àmbits: teòric, pràctic i metafísic, respectivament.
Posteriorment, el propi Kant va afirmar que les tres preguntes anteriors es poden
resumir en una quarta:
- Què és l'home?

Activitat 8

Relaciona els següents problemes filosòfics amb la pregunta kantiana corresponent.

 Moral:
 Coneixement:
 Llibertat:
 Cos/ànima:
 Mort:
 Política:
 Veritat:

4. Sentit i necessitat de la filosofia

4.1. Sentit de la filosofia

La filosofia no és un saber ja fet i acabat malgrat els seus vint-i-sis segles d'història. Si el
que es vol són dades objectives, saber concret i precís, informació comprovada, cal dir
que el discurs filosòfic no ofereix aquesta classe de coneixements. És la ciència qui se
n'encarrega. La filosofia ens incita a pensar millor, a reflexionar sobre el per què de les
coses, a situar-nos més racionalment davant el món.

Podrem trobar el sentit de la filosofia si tenim present de què s'ocupa i de les seves
funcions:

 La filosofia tracta temes i problemes de caràcter molt general (el tot)

“De fet, la F. implica precisament aquest esforç permanent per mantenir un duel
amb preguntes que no permeten una solució senzilla i que exigeix un
replantejament i una reformulació continus.” (Matthew Lipman, La filosofia a l'aula)

 La filosofia s'ocupa de la clarificació dels nostres conceptes i idees.

És una activitat d'anàlisi: clarificació dels conceptes o idees i, per tant, de l'ús dels
termes o paraules. “La F. es preocupa per clarificar significats, descobrir supòsits i
pressuposicions, analitzar conceptes, considerar la validesa de processos de
raonament, i investigar les implicacions de les idees i les conseqüències que té, per

Pàg. 7
El saber filosòfic 1ª part Filosofia I

a la vida humana, el fet de sostenir unes idees en lloc d'unes altres.” (Matthew Lipman,
La filosofia a l'aula)
Naturalment no analitza conceptes que fan referència a coses concretes, sinó
conceptes relliscosos i indefinits, conceptes com, per exemple: temps, causa,
veritat, absurd, bo, lleig, lliure. Aquestes paraules figuren en oracions que
contínuament formulem amb tota normalitat: “L'edifici va caure a causa del mal
estat en què es trobava”. Però sabem definir o explicar aquests conceptes? Què és
el temps? Què significa que el mal estat de l'edifici va causar que caigués? Què
podem dir sobre la veritat o la bondat?
La ciència no pot ni ha d'ocupar-se d'aquesta classe de qüestions, perquè ni són de
la seva competència ni figuren com a primordials en les seves recerques. Si
tradicionalment la F. s'ha ocupat d'aquesta tasca, és per això que s'ha definit el
filòsof com un “enginyer de conceptes”. En resum, la F. no s'ocupa directament de
les coses sinó dels conceptes generals que fem servir quan pensem les coses.

 La filosofia complementa la ciència

La F. complementa el coneixement científic, oferint una visió de conjunt del món.
Les ciències s'ocupen d'investigar un camp més o menys ampli de la realitat:
l'origen de l'Univers, la matèria, la vida, el cervell... Les ciències són cada cop més
especialitzades, s'ocupen d'aspectes més reduïts de la realitat. Avui dia, ja no és
possible conèixer o dominar totalment una ciència, atesa l'enorme quantitat de
dades i teories que conté.
S'ha dit que el progrés científic fa que cada vegada sapiguem més sobre cada cop
menys tros de la realitat. Cada ciència té la seva perspectiva pròpia, el seu propi
camp en el qual es troba segura, com si l'Univers fos un enorme territori parcel·lat i
cadascuna de les ciències es dediqués a conrear la seva parcel·la de coneixement.
Ara bé, l'Univers no està parcel·lat ni la realitat es troba naturalment fragmentada
en petits camps d'estudi, sinó que això és el resultat -tal vegada necessari- de
l'especialització científica. Aleshores, el paper de la F. és donar la visió de conjunt,
la vista panoràmica. Així que una altra de les funcions de la F. és complementar els
coneixements científics tot donant una imatge global i coherent del món.
Que la F. complementi la ciència, no vol dir que la substitueixi. La funció de la F. no
és ocupar el lloc de la ciència, però sí que pot elaborar una concepció global de com
són l'Univers i els éssers que el formen. Aquesta tasca de la F. és una tasca de
síntesi, ja que realment no “crea” nous coneixements -aquest és precisament la
tasca de la ciència- sinó que, partint dels resultats de la investigació científica,
ofereix una concepció del món.
Ciència i F. no són rivals, sinó formes de coneixement complementàries. La F. no
anirà més lluny que la ciència que li serveix de base, però podrà oferir-nos una
visió més àmplia que l'estreta visió de la ciència. L'objectiu final de la ciència i de la
F. és el mateix: la comprensió del món. La de la ciència en particular, la descripció
de la realitat mitjançant lleis matematitzades i la predicció dels fets.

Activitat 9

 Fes un quadre comparatiu en forma de columna mostrant les diferències i les

semblances entre la filosofia i la ciència.

 La filosofia és un exercici de crítica (p. 30 Mc. Graw, 2002)

“La característica de la F., que en fa un estudi diferent de la ciència. Examina
críticament els principis, i només els accepta si no apareix cap raó per rebutjar-los.”

Pàg. 8
El saber filosòfic 1ª part Filosofia I

(Bertrand Russell, Els problemes de la filosofia)

La F. s'ocupa de revisar les creences bàsiques generals tant del sentit comú com de
la ciència. Aquestes creences són aquelles suposicions, de caràcter molt general,
que formen la trama sobre la qual s'estructura el nostre pensament sobre la
realitat. Estem parlant d'idees d'un abast molt més ampli sobre com és la realitat i
com es pot conèixer, creences com ara que hi ha un món exterior real fora de
nosaltres i, en conseqüència, que nosaltres el podem conèixer a través de la
percepció o bé que les propietats o formes de les coses pertanyen a aquestes
coses. També que qualsevol fet que passa té una causa, així com que res no prové
del no-res i cap cosa no es transforma en no-res.
Les persones accepten com a veritables aquesta classe de creences o hipòtesis i
habitualment ningú no les qüestiona. No creiem, per exemple, que més enllà de la
ment, hi ha un món real format de cossos reals? No són reals -és a dir, realment
existents- les taules, les parets i els arbres que veiem? Sense l'acceptació d'aquest
tipus de suposicions bàsiques generals, l'acció humana quedaria paralitzada: no
podríem fer res perquè no creuríem en l'existència de res.

 La filosofia reflexiona sobre el viure humà

“Quan va néixer a Grècia, l'objectiu de la F. era el d'assolir una doble fita: desxifrar
els secrets de l'univers, descobrint-ne la veritat, i aprendre a organitzar la nostra
vida d'una manera tan intel·ligent que aconseguim viure bé i ser feliços”. (Adela
Cortina)

 La filosofia es pregunta per les qüestions últimes

Quin lloc tenim a l'univers, quin és l'origen, el sentit i la finalitat.

Avui el discurs filosòfic ens pot ensenyar a donar respostes racionals i crítiques (i, per
tant, sempre provisionals i obertes) a aquelles qüestions que malgrat ser irresolubles
científicament (és a dir, que no es poden resoldre amb els més potents instruments de
coneixement), s'han presentat, i es presentaran sempre, a la ment humana. I les
respostes han de procurar, com a mínim, no contradir els coneixements científics actuals.

Activitat 10

 Relaciona els següents textos amb la funció de la filosofia que li correspongui:

(Tingues en compte que pot ser que es repeteixin)

a) “La ciència multiplica les perspectives i les àrees de coneixement, á a dir, fragmenta i
especialitza el saber; la filosofia s'entesta a relacionar-ho tot amb la resta, intentant
emmarcar els sabers en un panorama teòric que sobrevoli la diversitat d'aquesta aventura
unitària que és pensar”. (Fernando Savater, Les preguntes de la vida)
Funció: _________________________________________________________________
Raonament:

b) “La filosofia no reexamina els fets o fenòmens que ja examinen les ciències, sinó que
examina els conceptes quan pensem -i que sovint ens deixen perplexos-, tant si són
conceptes de les ciències com de la política, la religió, l'art o la vida quotidiana. La filosofia

Pàg. 9
El saber filosòfic 1ª part Filosofia I

és l'encarregada de desplegar davant nostre els conceptes que fem servir, examinant-ne
supòsits, usos, connexions i conseqüències. Quan la filosofia ens ajuda a aclarir un
concepte, aquest perd el seu caràcter problemàtic.” (Josep M. Terricabras, Atreveix-te a
pensar, Mc. Graw, p. 29, 2002 )
Funció: _________________________________________________________________
Raonament:

c) “No hi ha cap oposició ni separació radical entre ciència i filosofia. [...] L'esforç racional
per comprendre la realitat es plasma en la curiositat universal, el rigor, la claredat
conceptual i la contrastació empírica de les nostres representacions. En la mesura que
aquests ideals es realitzen parcialment i localment, parlem de ciència. En la mesura que
només es donen com a aspiració encara no realitzada, parlem de F.. Però únicament en la
seva conjunció aconsegueix l'aventura intel·lectual humana la seva més sucosa plenitud”.
(Jesús Mosterín, Ciència viva, Mc. Graw, p. 31, 2002)
Funció: _________________________________________________________________
Raonament:

d) “On les ciències es paren, on elles no pregunten i donen mil coses per suposades, allà
és on comença a preguntar el filòsof. Les ciències coneixen, ell pregunta què és conèixer.
Els altres dictes lleis, ell es pregunta què és una llei. L'home ordinari parla de sentit i de
finalitat, el filòsof estudia què s'ha d'entendre pròpiament per sentit i per finalitat.” (J. M.
Bochenski, Introducció al pensament filosòfic)
Funció: _________________________________________________________________
Raonament:

4.2. Necessitat de la filosofia

La falta de reflexió filosòfica provoca en l'ésser humà un estat de desorientació vital.

Necessitem un saber com el filosòfic per dur endavant tasques com les següents:

 Mirar quines són les finalitats que l'ésser humà es pot (o s'ha de) proposar
racionalment.
 Provar d'assolir allò que és universal, ultrapassant la particularitat de les ciències, de
les cultures i de les societats concretes, anant més enllà de la consciència ingènua i
dels tòpics.
 Proveir-nos de criteris per a la crítica racional que ens ajudin a combatre els prejudicis,
els fonamentalismes i els fanatismes.
 Reflexionar millor, amb més seguretat, pel laberint de les grans qüestions de la
humanitat.
En definitiva, la filosofia és necessària perquè ens cal un saber que sigui integrador dels
diferents sabers humans tant respecte al coneixement com en l'àmbit de l'acció; un saber
capaç d'universalitat i de crítica, orientat vers la recerca de la veritat i que ens pregunti
per les finalitats últimes de la vida humana.

Pàg. 10