Professional Documents
Culture Documents
C Escoles,10
ceipmestreguillemet@educaib.eu
www.cpmestreguillemet.cat
JUNY 2018
1
ÍNDEX
APARTAT
PÀG
.
6. AVALUACIÓ DE:
a. Pla de formació del professorat 26
b. Ola de convivència 26
c. Pla d’actuacions de l’equip de suport 27
d. Programació de serveis i d’activitats complementàries i extraescolars 27
e. Programa de reutilització de llibres de text 32
9. INFRAESTRUCTURES 40
2
INTRODUCCIÓ:
Aquesta memòria és un recull exhaustiu del que el nostre centre ha estat capaç de dur a
terme al llarg del curs 17/18. La seva finalitat és clarament de recollida de dades objectives i
d’avaluació de tot el que hem realitzat. L’objectiu últim és la millora docent i organitzativa del
centre.
En finalitzar el curs, i tal com vàrem fer el curs passat, hem volgut copsar l’opinió de tots els
membres del claustre en relació a la línia pedagògica que s’està duent a terme en el centre.
De 17 persones, han contestat al qüestionari 15 i en canvi, 2 han optat per no contestar-ho.
El professorat de religió s’ha abstingut en determinades qüestions de les que no ha estat
partícep. * Les respostes que no hi consten no apareixen atès que no s’han expressat.
Aquest ha estat el resultat:
5) Creus que el nou model d’avaluació ha suposat un avenç positiu per a l’alumnat, fent-la
més qualitativa ?
3
La valoració dels objectius expressats a la PGA l’hem desenvolupada a través dels
indicadors de les 49 actuacions plantejades:, classificades en 11 àmbits diferents.
4
Serveis Socials i amb la UVAI d’ASNIMO. També, s’han establert coordinacions regulars
amb les tutores i famílies sempre que ha estat necessari. El nombre d’avaluacions
psicopedagògiques que s’han fet i els resultats obtinguts s’exposen a la memòria EOEP.
L’assignació d’una mestra de suport a cada un dels cicles es valora de manera molt positiva
perquè permet tenir una visió general del suport dins el centre essent un membre més de
l’equip docent. (veure Memòria de suport).
5
mateixes aules. El 2n cicle considera que no cal comparar amb el curs passat les xifres. Des
de l’equip directiu, respectam aquest parer però consideram que són dades objectives i que
tenen la seva utilitat.
6
● Indicadors: nombre d’alumnes participants i valoració del tutors. Varen participar
el total d’alumnat de 5è i 6è menys una alumna. La valoració és molt positiva i cal valorar
el paper de les famílies que en aquesta ocasió varen recaptar més diners que mai en
diferents campanyes aconseguint un descompte considerable en el preu final del viatge.
Varen acompanyar als alumnes, el tutor de 6è, la secretària i el director de l’escola.
- CICLE INFANTIL:
1. Canviar la metodologia: treballam amb Ambients Preparats per tal de fomentar la
motivació, la inclusió, les relacions i l'autonomia dels infants.
Valoració: El cicle es mostra molt satisfet amb la introducció d’aquesta metodologia. Els
infants de diferents edats han après junts i han conviscut, han tengut l’oportunitat de
conèixer-se entre ells i pensam que això ha tengut moltes conseqüències positives:
l’aprenentatge entre iguals, la reducció de conflictes durant el temps de pati…
Aquesta metodologia, a més, aporta als infants molta autonomia ja que els posa davant una
situació de presa de decisions: on vull anar? què vull fer? amb qui vull estar? Tot això ens
aporta a les mestres un major coneixement de cada infant.
-Valoració: Les tutores i la mestra de suport ens hem coordinat setmanalment sempre que
ha estat possible.
- Hem dut a terme una valoració molt exhaustiva de la metodologia i els acords presos estan
recollits en el document “El dia a dia a Educació Infantil” (adjunt). El que pretén el document
és marcar una línia de feina comuna que ajudi a mantenir la coherència dins el cicle. Aquest
document, però, està obert a noves reflexions que es puguin donar en el futur, ja que poden
sorgir noves necessitats i ens hi haurem d’adaptar.
7
- Pel que fa a l’avaluació dels infants, el fet d’haver incorporat la lliure circulació ens ha
permès avaluacions molt riques, ja que totes les mestres hem pogut recollir informació sobre
tots els infants des de diferents situacions d’aprenentatge. El resultat és una vertadera
avaluació global de cada alumne/a.
- Pel que fa als espais i materials, hem anat fent les modificacions necessàries al llarg del
curs.
- Hem notat la important mancança de no poder comptar amb un ambient exterior, bàsic per
poder satisfer els diferents interessos de cada infant.
3: Organitzar tallers rotatius a les àrees d'anglès, música, AL i conta-contes amb grups
d'edats mesclades per tal d'afavorir els aprenentatges entre iguals.
1. Urgència d’un espai exterior educatiu darrera l’aula de 3 anys (el qual actualment utilitza
l’ajuntament com a magatzem). Caldria adaptar un accés des de l’interior per tal de facilitar
l’autonomia dels infants. Una proposta seria des del passadís d’infantil.
2. Psicomotricitat. Adaptar la porxada tancant-la per transformar-se en un espai físic on
ubicar la sala de psicomotricitat poguent-la utilitzar el cicle també com a un ambient.
8
3. Tenir en compte a l’hora de fer els horaris d’infantil que els especialistes no vagin un
seguit de l’altre perquè els infants es fatiguen més aviat.
4. Canviar l’exposició de la fira de Santa Eugènia per una jornada de portes obertes en què
es duu a terme la presentació de l’escola a les noves famílies.
5. Canviar el format del contacontes de la diada de Sant Jordi a infantil. Es proposa un
conte a cada aula i els infants aniran circulant d’un lloc a un altre.
- 1r CICLE:
Les activitats de cohesió i convivència s’han dut a terme a tot el cicle de manera
sistemàtica, amb cercles de diàleg diaris i activitats periòdiques. la majoria d’aquestes
activitats s’han enregistrades al full d’activitats de cohesió i convivència de centre i es poden
trobar a la carpeta de Cohesió i Convivència. Es valora que aquestes activitats han ajudat a
que mestres i alumnat es coneguin i es respectin de cada cop més.
S’ha treballat per projectes a totes les aules del cicle. S’han realitzat tres projectes per curs,
un per trimestre. S’han dut a terme diferents tipus de projectes, principalment científics, de
producte i d’encàrrec. S’han anat introduint les diferents fases de la metodologia per
projectes a través de:
- Les sortides, els encàrrecs, els experiments, com a manera de proporcionar
experiències prèvies a l’alumnat per ajudar-los a que es formulin preguntes.
- La roda d’explicacions per fer visible el pensament de cada infant i poder progressar
a partir del seu punt de partida.
- El mural de planificació àgil, el Kamban, etc. que ajuden a l’alumnat a seguir el
procés del projecte i no perdré’s.
- El diari de projectes, el lapbook, les maquetes, el photocall, etc. per a la
documentació.
- Els experiments, les excursions, el muntatge d’un negoci etc., com a productes.
- Les presentacions a pares, mares i companys d’altres cursos, un sopar conjunt amb
els pares, etc. com a manera de difondre la feina feta, la qual posteriorment s’ha
donat a conèixer a través del bloc.
- La pregunta què hem après? al final de la sessió, l’anàlisi del diari de projectes, de
les diferents feines realitzades i les presentacions i exposicions, com a manera
d’avaluar.
- S’ha incorporat la participació dels pares i mares, i s’ha col·laborat amb entitats del
poble com Natura Park (Unitat de rescat d’animals).
9
S’han introduït dins i fora del treball per projectes les dinàmiques de treball cooperatiu,
com la lectura compartida, el llapis enmig, el foli giratori.
En relació als tallers, dels programats inicialment, s’ha canviat el taller de relaxació pel taller
de Personatges Matemàtics, i el taller de Joguines pel taller de ràdio. Pel que fa al taller de
joguines, es proposa donar-li continuïtat fusionat amb el taller d’art.
La valoració que fa l’alumnat dels tallers és també positiva. Fan constar aspectes com els
aprenentatges que han fet a cada un dels tallers, sortir de l’escola, fer activitats diferents,
conèixer-se més entre ells, disposar d’espais per explicar la feina que fan, que s’han divertit,
etc. L’alumnat també proposa dur-los a terme dos dies a la setmana. Com a aspectes de
millora proposen realitzar més tallers pel poble, allargar més aquestes sortides i convidar
experts. El recull d’aquestes evidències queda registrat en la carpeta de Tallers.
Pel que fa al programa Llegim en parella, s’ha iniciat tard i no s’han recollit el punt de
partida inicial i final ACL. Al programar-se durant el tercer trimestre s’ha solapat amb l’horari
de projectes i amb el suport a projectes en el grup de 2n, restant temps a aquests. Valoram
molt positivament aquesta activitat i consideram que cal dur-la a terme seguint les
recomanacions establertes pel mateix programa.
Les propostes de millora pel curs vinent són:
1. Projectes: mantenir el suport a aquesta activitat i aprofundir en l’autoavaluació i
coavaluació
2. Tallers: mesurar l’aprenentatge de cada infant en els tallers. Preveure la disponibilitat
d’un mestre per tal de substituir l’acompanyant del taller coneixem Santa Eugènia en
cas que no pugui assistir.
3. Llegim en parella: dur a terme el programa segons les dates i recomanacions del
mateix projecte.
4. Incloure damunt l’horari el temps de lectura a la mateixa hora els diferents grups del
cicle, per tal de poder compartir llibres, espais i activitats. Així mateix, elaborar un
Pla lector pels cicles.
5. Elaborar els horaris a principi de curs tenint present els projectes, els tallers, el
programa Llegim en parella i el temps de lectura.
2n CICLE:
- Avaluació: El cicle fa una valoració positiva dels projectes. L’experiència dels anys, no
només de l’equip de mestres, sinó també dels infants han fet que els projectes fossin més
complets.
10
Pel que fa als problemes diversificats, a 4t i 6è, valoram positivament aquest material ja que
ha permès millorar el grau competencial en aquest aspecte de l’àrea de matemàtiques.
- S’han utilitzat diferents eines motivadores de l’aprenentatge amb l’ajut dels ultraportàtils,
tablets i Ipad’s a tots els cursos de 2n cicle.Aquest punt està explicat a la memòria TAC.
- Malgrat no aparegués a la PGA que es durien a terme Tallers al segon cicle. Aquests
s’han dut a terme durant el tercer trimestre amb una valoració positiva. El fet d’introduir els
tallers al tercer trimestre, quan ja s’havia fet la programació del curs, ha provocat que alguns
continguts no s’hagin pogut treballar com s’havia previst, però s’han pogut fer d’una altra
manera. En qualsevol cas, proposam que de cara a una millora, els tallers es puguin
programar a principi de curs i així quedin inclosos dins la programació.
- PSICOMOTRICITAT:
S’ha seguit amb la metodologia de Bernat Acouturier a les sessions de psicomotricitat i
s’han introduït els reptes cooperatius a 4 i 5 anys durant el temps de representació. Els
infants han estat molt engrescats i han treballat en petits grups de manera autònoma i
cooperant entre ells.
A 1r curs han fet una hora de psicomotricitat (dimarts) i una hora d’educació física
(divendres). D’aquesta manera el pas d’infantil a primària no és tan brusc i els alumnes han
pogut veure el canvi de metodologia que hi ha entre la psico i l’educació física. Ho valoram
molt positivament.
- EDUCACIÓ FÍSICA:
Enguany s’ha treballat més amb la metodologia de treball cooperatiu on, en petits grups i
amb l’ajuda d’un pla d’equip o full de coavaluació i autoavaluació, ells mateixos han anat
fent les diferents activitats per després avaluar-se. S’han treballat diverses unitats
didàctiques amb aquesta metodologia, sobretot als cursos de 5è i 6è. A 1r i 2n s’ha fet de
forma molt senzilla per començar a introduir-los en aquest model fe feina i a 3r i 4t s’ha
treballat una mica més.
- ANGLÈS:
11
Valoram molt positivament comptar amb una aula d’anglès dotada de pissarra digital i
senyal d’internet. També agrair un racó de lectura en anglès, la qual cosa ha resultat molt
positiu.
Proposam que si és possible per al pròxim curs, poder comptar amb una petita biblioteca en
anglès.
Remarcar que ha estat molt satisfactori tenir una auxiliar de conversa i que els tallers de
cuina i teatre en anglès han donat un resultat molt positiu.
b) SOLIDARITAT (8)
b.1. DONAR CONTINUÏTAT AL PROGRAMA DE REUTILITIZACIÓ DE LLIBRES DE
TEXT I MATERIAL DIDÀCTIC QUE DEPÈN DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I
UNIVERSITAT I EN EL QUE PARTICIPEN ESCOLA, APIMA I AJUNTAMENT.
12
les famílies i la dels cursos de primària donant suport als més petits de l’escola. Reconeixem
i agraïm la tasca del coordinador de la iniciativa (Jaume Garcia) així com els comerços
Trady’s i Supercop per la seva donació de plàtans i botelles d’aigua necessaris per a la
cursa.
13
ocupar la plaça d’AL durant el primer trimestre i que la va vehicular a través de l’alumnat de
1r.
14
- El món de les llavors
- La sembra de llavors, planters. El trasplantament.
- La construcció d’un hivernacle
- La instal·lació d’un sistema de reg per goteig que ha facilitat molt aquesta feina i l’ha
feta més eficient i sostenible.
- La influència de la lluna en el creixement de les plantes i la sembra
- La utilització de les diferents eines i la seva identificació i funció
- L’associació de cultius i la funció de les plantes aromàtiques
- Sembra de jardineres
- Estudi dels arbres i la seva poda
- La funció beneficiosa dels insectes i invertebrats amb relació a la polinització i
creixement de les plantes
- La utilització de residus com ara rodes de cotxe per a la sembra de plantes com ara
patateres
- S’han sembrat faves, espinacs, cols, colfloris, api, brocoli, remolatxa, carxofes,
bledes, lletugues de diferents castes, maduixes, porros, pebres verds, carabassó,
patates, melons, mongetes i tomatigues de diferentes espècies, a més de flors
En el taller hi han participat els alumnes de 1r, 2n i 3r en grups heterogenis i reduïts de 7
alumnes. A més, al taller hi han participat els cursos que ho han sol·licitat: 4 anys (1 sessió),
5 anys (3 sessions), 1r (1 sessió), 3r ( 2 sessions).
Agraïm i reconeixem la tasca del coordinador ambiental (Jaume Garcia) i el de la comissió.
15
d.2. TALLERS DE GASTRONOMIA MALLORQUINA
● Indicadors: nombre d’activitats realitzades.Es va dur a terme la bunyolada al 1r
trimestre i per Sant Antoni vàrem dur a terme un taller d’espinagades amb l’ajut de 6
padrines a qui reconeixem i agraïm la seva col·laboració.
16
Com hem vist la nostra escola no sols és consumidora a la xarxa, sinó que també hi
aportam els nostres treballs i, com hem pogut veure, altra gent se'n beneficia (aquest fet és
significatiu en un infant).
A final del segon trimestre van arribar els 20 equips Chromebook. Aquests equips
necessiten compte de correu electrònic de Google i ser integrats dins el G-Suite del centre
amb la finalitat de poder ser gestionats per l’administrador i complir així amb tots els
protocols de seguretat i legislació europea quant a la protecció de dades dels usuaris amb
l’especial atenció que implica que siguin menors.
Aquesta circumstància ha fet que els ultraportàtils estiguin tots a l’aula de cinquè i en facin
ús en aquella aula. Esmentar que enguany hem hagut de donar de baixa alguns
ultraportàtils que ja no funcionen.
17
Des de la Coordinació TIC es gestionar l’accés a les Eines Google (Gmail, Google Drive,
Google Calendar...) de manera gratuïta a través del pla que aquesta empresa destina a les
escoles: “G-Suite”.
D’aquesta manera disposam de 1000 comptes de correu per a professorat i alumnat del
centre amb el domini cpmestreguillemet.cat.
Així, prèvia autorització de les famílies, cada alumne de sisè podrà tenir accés a les Eines
Google i així treure el màxim profit als ultraportàtils i les tauletes.
El professorat també disposa d'un compte professional per tal de no haver d'usar els
comptes personals. Durant aquest curs hem començat a usar Carpetes i Documents
compartits a Google Drive. Per exemple, en les actes d’avaluació que ens permeten dur a
terme una avaluació més qualitativa i on tot l’equip de mestres que intervé en un grup pot
aportar la seva visió sobre l’alumne en qüestió.
També s’han compartit carpetes amb recursos per a treballar a la cohesió de grup i
documents de feina relatius als projectes que han permès una major coordinació i sobretot
una major rendibilitat del temps.
18
f.1. MANTENIR ACTITUDS QUE AFAVOREIXIN LA PRÀCTICA D’UNA EDUCACIÓ
CORRECTA PER A LA SALUT
● Indicadors: seguiment de les pautes per part de l’alumnat. Es tracta d’un objectiu
difícilment asumible al 100% però la valoració és notable.
19
ocasions no s’han respectat i es tracta d’una actuació francament millorable i imprescindible
si volem treballar amb la confiança i complicitat necessàries. Pensam que pel que fa a la
pissarreta, s’oblida el seu ús massa sovint i s’hauria d’emprar més.
20
● Indicadors: nombre d’activitats dutes a terme amb pares/mares/familiars. S’han
dut a terme 31 activitats amb pares i mares i han repercutit positivament en el clima de
comunitat educativa que volem com a escola. El registre del curs passat fou de
14
activitatsi per tant, 17 mésen el present curs.
Agraïm i reconeixem l’aportació de totes aquestes famílies que fan més ric, inclusiu i plural
el nostre centre.
21
i.2. SIMULACRE D’EVACUACIÓ
● Indicadors: temps d’evacuació i valoració del claustre respecte del simulacre.Es
va dur a terme al 1r trimestre amb col·laboració amb el policia tutor, amb una valoració
positiva i amb un temps d’evacuació de 4’ 6” enfront els 5’ 35” del curs passat.
22
- Material per a la posada en marxa del taller de ràdio i de gimkana
- Material per a l’implementació de l’espai de lectura en anglès.
- Despeses de transport derivades de la formació
- Obsequi per a l’assessor de la UIB
*Als3.000 €, li hem de sumar 771,32 €aportats per l’AMIPA per a la mateixa finalitat.
El percentatge de la despesa és la següent:
23
● Indicadors: utilització eficient d’aquests recursos i respecte dels terminis de cada
un d’ells. Se n’ha fet ús amb respecte pels terminis establerts.
En termes generals, hem seguit l’horari amb els criteris pedagògics prevists a la PGA. Les
substitucions dels professors, sempre que les hem pogut preveure, les ha planificades el
cap d'estudis, per tal d'atendre els alumnes de la millor manera possible.
Encaixar totes les peces, unit amb el procés de renovació en què es troba immersa l’escola,
no és una tasca gens fàcil. Prenem nota de totes les dificultats que van apareixent i de les
millores que cal introduir. Però tot, tot és difícilment assolible. En feim una valoració positiva.
S’ha equipat l’aula d’anglès a l’espai on hi havia la biblioteca. S’ha transformat l’aula
d’informàtica i en aquesta hi tenen lloc els dos tallers d’art de 1r i 2n cicle, l’aula de religió i
s’hi han deixat un nombre determinat d’ordinadors per al seu ús amb l’alumnat.
Els canvis metodològics que s’estan donant a l’escola ens obliguen a una reubicació dels
espais i el seu ús. Cal que redefinim per al curs següent la biblioteca de l’escola i l’espai de
recursos didàctics.
a. Projecte educatiu de centre (PEC): l’hem posat en pràctica i tot el que feim, intentam
que obeeixi a la seva filosofia. Ja ha complert 6 anys de vigència i amb tot el que ha estat
passant a l’escola al llarg d’aquest temps, necessita una revisió i actualització i per tant,
pensam que en el curs vinent hauria de ser revisat.
24
b. Projecte lingüístic: S’ha aprovat i s’ha començat a avaluar però una avaluació més a
fons l’iniciarem al 1r trimestre del curs vinent
c. Reglament d’organització i funcionament del centre (ROF): aprovat fa dos anys, s’ha
aplicat segons la seva normativa.
d. Pla d’Atenció a la Diversitat (PAD):hem aplicat el Pla d'Atenció a la Diversitat.
e. Pla d’acollida de l’alumnat: s’ha aplicat amb els alumnes que s’han incorporat a principi
de curs i als que ho han fet una vegada començat. Al llarg del curs hem tengut 4 noves
incorporacions: 1 a 4t d’infantil, 1 a 6è d’infantil, 1 a 1r de primària i 1 a 2n de primària Hem
tengut dues baixes: 1 a 2n de primària i 1 a 6è d’infantil.
f. Pla d'Acció Tutorial: s’ha aplicat.
g. Pla d’acollida del professorat: s’ha aplicat amb els 6 professionals interins i 1 ATE que
s’han incorporat a l’escola.
h. Pla de Convivència: s’ha aplicat des de les diferents tutories i quan ha fet falta, hi han
intervingut cap d’estudis i director.
S’han abordat 3 casos lleus: 2 a 5è de primària i 1 a 6è de primària i la seva evolució i
procés ha estat positiva.
6. AVALUACIÓ DE:a
El cap d’estudis ha assistit a les reunions de formació organitzades pel CEP de Palma.
b) Pla de convivència.
S’han abordat, com hem dit, 3 casos lleus en els que ha estat necessari intervenir-hi i posa
en marxa el pla d’acció tutorial. Respecte del curs passat, s’ha abaixat en nombre de casos
que fou de4 (1 de greu i 3 de lleus)
25
En tots els casos l’escola ha respost amb immediatesa, amb els protocols establerts. S’ha
informat a les famílies i aquestes han respost positivament.
Vegeu l'annex 3.
Menjador escolar
El menjador escolar és un servei al que donam molta prioritat des de l’escola. Els alumnes
no sols hi mengen. Hi interioritzen normes socials i de convivència; aprenen a menjar de tot;
a utilitzar bé els coberts; a no deixar menjar al plat; a portar una dieta equilibrada... Una
mitjana de
29 alumnes diaris han fet ús del servei (27 usuaris al 1r trimestre, 30 usuaris al
2n trimestre i 32 usuaris al 3r trimestre). La mitjana és inferior a la del curs passat amb una
pèrdua de 7 alumnes que suposa 35 a la setmana i 140 al mes. Per tant, caldrà tenir en
compte aquesta dada, senyal inequívoca que el servei és millorable.
L’alumnat ha estat atès per 3 monitores, l’ATE de l’escola, una emplatadora i 6 mestres. El
dijous, cap mestre no ha fet atenció als alumnes ateses les obligacions acadèmiques que
tenen aquest dia.
Per 2n any, hem comptat amb el servei de Maduixetes. La direcció ha fet un seguiment
continuat del servei per tal de procurar un servei de qualitat als usuaris i s’han introduït totes
les millores que s’anaven detectant i que mestres i APIMA ens feien arribar. La direcció de
l’escola s’ha reunit amb la gerent a principi de curs i en una altra ocasió amb la mateixa
gerent i els responsables de la Conselleria d’Educació i Universitat. Abans de finalitzar el 1r
trimestre, la direcció es reuní novament amb els responsables de Conselleria i s’acordà
l’intent de restaurar l’antic conveni que permetria la lliure elecció del futur concessionari. Els
serveis Jurídics de la pròpia Conselleria varen informar desfavorablement i per tant, la
situació no s’ha pogut solucionar. AMIPA i Ajuntament ho han intentat per segon cop i
tampoc no ha estat possible.
Es va fer una enquesta a mestres i alumnes, el resultat de la qual va ser negatiu. L’escola
valorà el servei amb un 4, fet que instava al canvi del servei. Però atès que a la nostra
concessió hi consten dos centres (Consell i Santa Eugènia), Conselleria va atorgar major
valor a l’opinió de Consell que no la nostra i per tant, va aprovar la seva continuïtat per un
any més. Des del punt de vista nutricional, el servei és impecable. Tot i així, la majoria del
26
nins i nines enyoren el menjar de l’anterior concessionari, malgrat que consideram que s’ha
donat una certa millora del servei respecte el curs passat, però no del tot òptima.
Consideram que cal sol·licitar un canvi d’estatus en la modalitat de contracte del menjador.
La valoració d’una altra escola no pot condicionar el nostre servei i per això creim que s’han
de dissociar els dos centres. Serà la demanda que farem a Conselleria en el proper curs.
El servei de menjador, és estratègic per a l’escola atès que dóna un servei insubstituïble per
a les famílies i afecta gairebé a un terç del total de l’alumnat. Valoram el treball de les
monitores que hi han prestat servei (Mª Antònia Miralles, Maria Vidal, Cati Bauçà, Marian
Mulet i Aina Mª Amengual) a més de l’ATE (Maria Vivancos), que s’hi ha incorporat a partir
del 2n trimestre, i de l’emplatadora (Paquita Salom) que, a banda de la feina de portar i
servir el menjar, continua prestant un servei de neteja molt bo com no havien fet altres
concessionaris. D’altra banda, en aquest curs, els alumnes, encarregats de taula han
augmentat la seva participació en les tasques de servir la taula i aquests s’hi han sentit
valorats de forma molt positiva.
El monitoratge d’enguany ha funcionat molt bé. Una dada objectiva que avala aquesta
informació és que han baixat considerablement les incidències negatives que solien
concentrar-se en dijous, dia en què no hi ha assistència de mestres.
Continuam valorant com a positiu la disposició de les taules en grups de 8 persones,
facilitant la comunicació i el seguiment de l’alumnat.
Després del dinar, hem utilitzat el mateix menjador els dies de pluja i les taules exteriors del
pati com a espai perquè els nins puguin fer els deures de casa. Hem dut a terme dues
innovacions que han millorat el servei: hem adquirit dues lliteres per permetre als més petits
fer la migdiada. La segona és la pica instal·lada per l’Ajuntament que ha facilitat la dinàmica
de rentar mans i dents, excel·lents hàbits de neteja. Per a tal finalitat, s’han instal·lat
prestatgeries per guardar els raspalls i tubs de pasta de dents que els nins i nines s’han
emportat a final de cada trimestre per netejar-los a fons. A principi de curs hem revisat el
document que regula el funcionament i l’organització d’aquest servei. Els mestres, les
monitores i el concessionari el coneixen, l’aproven i el posen en pràctica.
Per acabar, hem continuat aprofitant les restes orgàniques, sobretot de fruita, que dos
alumnes voluntaris porten periòdicament a la compostera de l'escola.
Escola matinera:
27
L’escola matinera ha funcionat amb l’horari habitual de 7:30 a 9:00. L’han atès dues
monitores que han estat contractades per l’empresa LÚDIC SERVEIS INTEGRATS i s’han
mostrat suficients. Cati Bauçà s’ha jubilat després de 17 anys ininterromputs de feina a
l’escola i ha deixat el lloc a Maria Antònia Miralles i Malen Cañellas. Agraïm a totes tres ia
LUDIC i reconeixem el seu treball al capdavant d’aquest servei que permet a les famílies la
conciliació de l’activitat laboral i familiar. Una de les monitores presta el seu servei en horari
complert i la segona ho fa des de les 8:00 h fins les 9:00 h. El servei s’autofinança a través
dels ingressos provinents de les famílies. Per tal que l’escola no hagi hagut d’afegir més
diners, s’han hagut d’apujar les quotes lleugerament. L’espai que s’ha emprat ha estat el
menjador. Les monitores, obrin les portes de l’escola a les 8.45 h, mesura que s’ha mostrat
positiva i que ha impedit que alumnes no inscrits en l’escola matinera, poguessin romandre
al recinte escolar sense vigilància. La mitjana d'usuaris ha sigut molt semblant a la del curs
passat (21,6 usuaris mensuals). La mitjana del 1r trimestre ha estat de 20 alumnes diaris; la
del 2n trimestre, de 25 i la del 3r trimestre, de 20. La valoració és positiva. Hem enviat el
certificat d'usuaris trimestralment, la memòria del curs 2017-2018, la sol·licitud per al curs
2018-2019 i el projecte a la Conselleria d'Educació i Universitat.
ACTIVITATS VALORACIÓ
28
- Exposició en el marc de la Fira Molt positiva
CICLE
INFANTIL
1r CICLE
Tot el cicle - Refugi de muntanya Can Boi (Deià) - 10/10/17. Positiva. Gratuïta.
Tot el cicle - Coves del Drach -13/06/17. Molt positiva. Es proposa cercar
alternatives de transport, ja que el preu ha
estat excessiu i el temps molt curt.
29
2n CICLE
30
Inici de l’activitat Finalització de l’activitat
Judo 17 17 Bona
Musica 15 14 Bona
31
S’han introduït millores que vàrem plantejar a l’anterior memòria:
- S’ha implantat una fitxa que ha permès constatar l’estat dels llibres a principi de curs
i la seva comparativa al final del mateix.
El coordinador ha fet revisió trimestral dels llibres que van per trimestres i a final de curs els
que són de tot l'any.
Ha quedat pendent per al curs vinent l’inventari complet per títols i per cursos del total de
llibres que componen el programa.
Reunions de la comissió.
La comissió del programa, formada pel director, la secretària, el coordinador del programa,
un representant de l'Ajuntament i un representant dels pares i mares, s'ha reunit en una
ocasió, abans d'acabar el curs per fer un balanç; decidir el manteniment o la modificació
dels llibres del dipòsit; fixar el pressupost per al curs vinent; decidir les sancions al les
famílies per mal ús i establir la quota per al curs 2018-2019. La quota s’ha fixat en 45 € per
al socis de l’AMIPA i de 80 € pels no socis, transmetent un senyal clar d’afavorir l’associació
de les famílies a l’AMIPA. Així, una AMIPA amb més capacitat econòmica, reverteix el seu
benefici en la mateixa escola. Continuarem afavorint també a les famílies nombroses.
S’ha de fer constar el manteniment de les aportacions de l’Ajuntament (2.500 €) i de la
Conselleria d’Educació i Universitat (50 € per alumne) i l’esforç, un any més, per part de
l’Apima aportant 1.200 €.
Per al següent curs s’ha decidit que els diners del programa(14.650 €) s’invertiran en:
- Llibres fungibles per a 1r i 2n curs
- Llibres de lectura
- Llibres de consulta per a projectes
- Material informàtic
- Material manipulatiu de matemàtiques
- Material fungible
- Agendes i fundes per a llibres
Agraïm i valoram el treball del coordinador del programa, Guillem Alemany i de la comissió
del programa.
32
- La baixa de la tutora de 3r que ha estat coberta per una mestra interina des del 21
de febrer fins a finalitzar el curs.
- La baixa del tutor de 5è que ha estat coberta per una mestra interina durant cinc dies
al 3r trimestre.
Hem de dir que les substitucions s’han produït amb celeritat i no s’ha hagut d’alterar el
normal funcionament del centre.
Reconeixem i valoram la feina de tots ells, a Xisca Martínez, a Laura Jiménez i Carina
Navarro.
Quant al personal no docent, assenyalam:
- Les baixes de 2 monitores del menjador i escola matinera que han estat cobertes per
Ses Maduixetes i Lúdic Serveis Integrats, respectivament.
- Valoram la tasca desenvolupada als cursos de primària per l’auxiliar de conversa,
Elizabet.h.
- I també la de la fisioterapeuta, Júlia Llabrés.
En relació als equips docents, cal referir-se a cadascun.
Claustre:
Cada primer dijous de mes hi ha hagut una reunió d’aquest òrgan, prèvia convocatòria
oberta. A més dels punts de caràcter informatiu i organitzatiu (recursos econòmics
disponibles, correspondència oficial, organització de festes i activitats previstes a la PGA…),
ha estat una ocasió per debatre aspectes de caire pedagògic, propostes de millora de les
circumstàncies que envolten la vida quotidiana de l’escola. A l’inici i al final de curs, les
sessions han servit per planificar el curs escolar o per avaluar-lo.
Per tal de garantir l’assistència de tots els membres a aquestes reunions, no hi ha hagut
mestres al servei de menjador durant aquests dies.
Hi ha hagut 14 sessions de claustre (11 ordinàries i 3 extraordinàries).
Equips de cicle:
Hem dut a terme periòdicament reunions de cicle. El/la coordinador/a de cicle ha anat
prenent nota dels temes tractats a un llibre d’actes. Els integrants de cada equip de cicle
han estat els/les tutors/es dels grups i els/les especialistes. Valoram i reconeixem el treball
dut a terme pels coordinadors de cicle: Bel Martínez, Joana Llabrés i Mª Jesús Gómez.
33
La comissió de coordinació pedagògica s’ha reunit en 4 ocasions amb l’objectiu de donar el
format definitiu als documents que havíem d’elaborar per aquest curs i incorporar les
aportacions dels diferents cicles. Concretament, s’ha perfilat el PLC; s’ha treballat i s’ha
donat el format definitiu al document d’organització del patis. També s’ha revisat el capítol
d’inversions del Programa de Reutilització de Llibres de Text i Material Didàctic. Aquest
sistema s’ha demostrat eficient i operatiu.
Pares i mares:
Sempre hem reiterat que les famílies tenen un paper fonamental i decisiu a la nostra escola
i molts d’exemples posen de manifest que hi són quan les hem necessitat. Cal reiterar seva
la bona col·laboració de moltes famílies a qualsevol activitat per a la qual hem demanat
participació: accions solidàries, festa de fi de curs, carnestoltes, Sant Antoni, taller de
decoració nadalenca, festa de Sant Jordi, elaboració de tallers gastronòmics (bunyols,
crespells, amanides, crêpes...), elaboració de projectes, etc. Les famílies són un recurs
pedagògic que hem aprofitat al llarg d’aquest curs i l’hem de continuar potenciant en el
futur.
Hem de fer esment especialment a l'APIMA, amb qui hem treballat i ens hem coordinat
intensament. És el seu tercer any com a junta i han après molt. Valoram el seu treball
desinteressat i sempre en benefici de l'escola i no sempre prou valorat ni reconegut. Han
coordinat les activitats extraescolars i hi ha hagut una clara sintonia en la majoria de les
iniciatives que ha emprès l'escola, tenint en compte que, moltes coses, no les hauríem
pogudes dur a terme si no hi haguéssim col·laborat. Capítol a destacar és la feina
incansable de Joana Ayarte i Vanesa Verd, com a membres més actives de l’associació.
Ens han ajudat en l'elaboració dels berenars per a la campanya de berenars solidaris, en el
programa de Reutilització de Llibres de text i Material Didàctic, en el mercadet solidari i per
a despeses derivades del programa de llibres, i la festa de final de curs. Volen destacar
especialment la implicació de l’AMIPA en la festa de Sant Jordi i en particular a les persones
que van portar el pes en l’organització i planificació de les jornades: a Joana, a Raquel, a
Marta i a Yolanda, a Francis i a Aina.
En el present curs, s’ha renovat la junta directiva entrant un bon nombre de pares i mares
nous que contribuiran decisivament a la continuïtat de l’associació.
També volem destacar l’aportació de l’AMIPA en 771,32 € al procés de renovació
pedagògica i en especial a l’implementació dels ambients d’aprenentatge i els tallers, senyal
inequívoc del seu compromís en el camí de renovació que hem emprès.
I per últim, aplaudir la seva iniciativa de recaptar diners per a l’escola a la festa de final de
curs per paliar el trist succés del robatori que va patir l’escola durant el 3r trimestre.
34
EOEP:
Aquest apartat vol estar dedicat a la nostra orientadora Victòria Marín, de l’EOEP que ha fet
una gran feina a l’escola amb la valoració de dificultats d’aprenentatge de molts alumnes,
d’orientació a mestres i a la seva col·laboració estreta amb l’equip de suport i amb l’equip
directiu. En finalitzar el curs, posarà punt i final a la seva tasca que agraïm i li desitjam tota
la sort del món.
El mateix agraïment el feim extensiu al nostre PTSC, Xisco Bibiloni.
Servei d’Inspecció:
Volem agrair la intervenció de l’Inspector de referència, Josep Gomila, pel seu suport, pel
seu acompanyament, orientació i interès en tot el que ha concernit a l’escola.
Personal no docent:
35
Comissió d’Alumnes:
A principi de curs, vàrem elegir dos delegats per curs de primària i 12 nins/nines varen
conformar la comissió de delegats d’aquest curs. S’han reunit amb la direcció de l’escola en
8 ocasions i això ens ha permès copsar les inquietuds i opinions dels nostres alumnes i han
decidit sobre determinats àmbits de l’escola. Ens han ajudat i col·laborat en moltes activitats
i aquesta és la relació:
- L’acte de comiat de Cati Bauçà.
- Han assumit l’acolliment de 6 mestres interins i l’ATE, essent ells, la porta d’entrada
dels nous docents.
- Han assumit la tasca de repartir als/les tutores la relació dels usuaris de menjador.
- Varen donar els molts d’anys i el Bon Nadal el dia del concert de Nadal.
- Varen organitzar la tria de dimonis i Sant Antoni.
- Varen ordenar l’aparcament de les bicicletes i patins el dia del parc vial.
- Varen recollir les opinions sobre qüestions pedagògiques implantades al llarg
d’aquest curs
Gràcies a Patti, Maria, Marta, Núria, Teresa, Biel Ignasi, Marina, Lúa, Andrea, Lucia, Mar i
Finlay. Gràcies a tots ells i elles!
En finalitzar el curs, han recollit les opinions dels seus companys de 3 qüestions. No és
possible posar-les totes pero destacarem aquelles que s’han repetit a la majoria dels cursos:
1. Les activitats més positives: tots els cursos han triat el tallers com a fet més positiu
del present curs i en menor mesura, Sant Antoni i Carnestoltes
2. Les activitats susceptibles de millora: els conflictes en els patis i el menjar del
menjador
3. La valoració dels tallers: tots els cursos els han valorat de manera positiva per les
següents raons:
- Perquè hem estat amb companys d’altres cursos i ens hem pogut conèixer més;
perquè feim feina en grup; perquè són divertits; perquè aprenem coses noves;
perquè canviam d’aula; perquè aprenem molt i jugant; perquè hi participen pares,
mares i padrins; perquè aprenem a tenir paciència; perquè aprenem a
expresar-nos...
Ajuntament:
L’Ajuntament té, dins les seves obligacions com Administració, assegurar i cobrir les
necessitats de manteniment de l’escola a excepció d’aquelles feines estructurals que
36
afecten a l’IBISEC. Per tant, consideram aquesta una premissa bàsica i que condiciona que
l’escola pugui oferir a la comunitat educativa unes condicions dignes i de qualitat.
El manteniment practicat en aquest curs ha resultat més eficient que en anteriors anys i si
bé al principi, el nou sistema de notificació de feines no acabava de funcionar atès que no
s’anotaven degudament les feines enllestides, amb el temps s’ha anat millorant i ara per ara
està funcionant amb normalitat.
La comunicació amb l’Ajuntament l'hem establerta a través d’aquest canal únic de
comunicació representat per la Regidora d'Educació però també amb la batlia per situacions
concretes. Hem continuat amb el sistema iniciat ja en el curs passat de dur a terme el
manteniment de l'escola una vegada per setmana els dimecres. Tenim exposades les feines
de manteniment a la sala de mestres. Els peons les van consultant i les van anotant a
mesura que les finalitzen.
No entenem la negativa de l’Ajuntament a ajudar-nos en la reordenació de l’espai del
soterrani que va haver de dur a terme l’escola amb l’ajut de mestres i alumnes ni tampoc en
la no instal·lació de la base del fogueró per a Sant Antoni. Ho respectam però permeteu-nos
expresar-ho. Però, per contra, volem reiterar una millora en les relacions i és que començam
a percebre un canvi d’actituds i complicitats que entenem en la bona direcció. Tant de bo
continuem en aquesta línia.
Volem destacar la participació en una sèrie d'inversions i d'instal·lacions:
– Se’ns ha ajudat a traslladar el mobiliari de les diferents aules ocupades a l’escola
d’estiu.
– S’ha revisat la pintura de tota l’escola com en tots els anys.
– S’han instal·lat i desinstal·lat els tendals que ens protegeixen del sol i ens
proporcionen l’ombra necessària.
– S’ha proporcionat la logística necessària per a l’organització de la festa de final de
curs
– S’ha instal·lat el tendals de l’aula de 3 anys.
– S’han instal·lat un sistema per evitar les engrunades a Infantil
– I s'han fet reparacions puntuals, sobre tot sanitàries.
A més, cal fer esment que l'Ajuntament ha col·laborat en el Programa de Reutilització de
Llibres de Text amb 2.500 €, en les celebracions com Sant Antoni, la xocolatada de Nadal,
el carnestoltes i la festa de fi de curs.
De cara al curs vinent, hi ha algunes inversions i actuacions de millora que considerem molt
importants:
37
- Dotar a l’escola de mecanismes de d’extinció d’incendis, a més de diverses
alarmes i càmeres de seguretat que ens protegeixi de possibles robatoris.
- Adequar les aules a l’activitat de l’escola d’estiu.
- Desmuntar les superfícies de gespa perquè no pateixin danys durant l’estiu i es
puguin tornar a emprar per al curs vinent.
- Instal·lació del sistema (cortines, estors, …) a les vidrieres del gimnàs per poder
enfosquir-lo tal com ens varen oferir des de l’Ajuntament des de fa dos cursos.
- Revisió de la pintura a principi de curs. * En especial la sala de mestres on hi ha
un crull molt important.
- La instal·lació d'un descalcificador que doni solució a l’alta concentració de cal de
l’aigua sanitària que tants problemes causa als sanitaris de l’escola.
- S’han instal·lat tres mecanismes de descàrrega d’aigua nous, més eficients que els
anteriors i que aparentment, no presenten les deficiències d’aquells que
malbarataven aigua constantment. Doncs, demanam a l’Ajuntament que sinó tots,
vagi substituint els vells per aquests nous, progressivament.
- Arranjar el crull del sostre de l’aula de 5 anys.
- Instal·lació d’un lavabo a la sala d’informàtica que ha esdevingut taller d’art que
permeti netejar els estris que els alumnes emprin.
- Acondicionar un moble que protegeixi el forn industrial de l’escola situat al
menjador.
- Instalar un tendal de 4,5 m x 4,5 m davant la zona del taller que procuri un espai
d’ombra a les activitats d’hort.
- Manca la instal·lació del sistema de seguretat de la porta de la sala de la caldera.
- Arrenjar el moble del despatx de direcció que ha quedat inservible després del
robatori patit.
- Instal·lar una caixa fort que ens permeti la custòdia dels diners en efectiu que
l’escola ha de poder guardar.
- L’àmpit de moltes finestres d’infantil, 1r i 2n i informàtica es troben en mal estat. Cal
arrenjar les arestes abans de pintar-les.
- Un panell de fusta de l’aula de 4t necessita canviar-se per un de nou. Es troba en
molt mal estat.
- Manca finalitzar el projecte de camins escolars amb el compromís de l’Ajuntament
per a principis del curs vinent.
38
- Agraïm la feina de la regidora d’Educació, Déborah Thompson.
- Agraïm la tasca de manteniment dels peons amb l’escola.
- I cal fer un seguiment estricte i vetllar perquè el document que regula els
usos de l’escola en període no lectiu sigui una eina útil i facilitadora perquè
l’escola no vegi distorsionat el seu normal funcionament. Encara no es
respecta en algunes ocasions.
Consell Escolar:
Durant aquest curs escolar, el consell escolar s’ha reunit en 3 sessions ordinàries. Arran de
l’entrada en vigor de la LOMCE, ha deixat de ser l’òrgan màxim de govern de l’escola i ha
passat a ser un òrgan consultiu. Creim en l'esperit democràtic i participatiu d'aquest òrgan i
ni concebem que tot el que feim a l’escola no sigui aprovat i acceptat plenament per aquest.
Estam orgullosos del nostre consell escolar i el que opina i el criteri que té, continuarà,
malgrat tot, sent fonamental per a nosaltres.
Agraïm i reconeixem el paper de mestres (Joana Benestar, Antònia Soler, Joana Llabrés,
Jaume Garcia i Tomeu Parets), pares i mares (Xesca Ramis, Eli Cabrer, Joana Ayarte, Felip
Riera i Francis Gamón) i Ajuntament (Deborah Thompson), per les seves aportacions, la
seva visió, els seus suggeriments i perquè assumeixen, en definitiva, la seva
representativitat en un òrgan tan important.
Els recursos docents i no docents han sigut suficients per a l’escola i per això mostram en
nostre reconeixement.
Recursos humans:
L’escola agraeix el recurs humà que la Conselleria ens ha facilitat per al PIP i demanam la
seva continuïtat així com l’ajut econòmic corresponent per consolidar el procés de renovació
pedagògic iniciat.
D’altra banda, necessitam que a principi de curs, puguem continuar comptant amb el
concurs d’un ATE i un fisioterapeuta atesa la continuïtat d’un alumne greument afectat que
precisa d’aquest recurs a la classe de 5è d’infantil.
D'organització:
39
L’escola, a mesura que vagi afegint millores metodològiques consensuades i aprovades pel
claustre i a instàncies del projecte de línia de centre, va articulant tot un ideari pedagògic
que esdevindrà el marc on s’hi expressarà i s’hi adaptarà tot el claustre de mestres.
9. INFRAESTRUCTURES
* Ens hi hem referit en altres apartats anteriors: Ajuntament i actuacions en matèria de
manteniment i infraestructures.
El curs 17/18 ja és història. És hora d’avaluar-lo i valorar-lo justament amb els encerts i
desencerts que tota activitat humana promou i en un àmbit tan complexe com l’educatiu,
supeditat a tants factors interns i externs.
Quantes coses fa una escola…! Hem engegat un nombre elevat d’iniciatives, projectes,
activitats amb un objectiu comú: el nostre alumnat.
Sempre tendrem present l’autocrítica, la revisió constant i no caurem mai en
l’autocomplaença...
El curs 17/18 ha estat, sense dubte, el curs en què s’ha avançat més pedagògicament en
el que duim de procés de renovació pedagògica. Un denominador comú ha estat clau: posar
en el centre als nins i a les nines de l’escola. Partir d’ells i cercar la seva competència a tots
els nivells, reubicant el paper del mestre com acompanyant, guia, conductor i catalitzador. El
llibre de text ha passat a ser un recurs didàctic i no el centre de la tasca docent. Sis han
estat les innovacions més importants que donen fe de l’avenç del que parlàvem:
1. S’han estès de manera generalitzada la feina per projectes a tots els cursos i s’ha
afinat molt més en el seu plantejament. És innegable que aquests curs, amb
l’experiència del curs passat, els projectes han adquirit un millor format, assolint
40
major aprenentatge i aprofundiment. Els alumnes treballen les seves competències;
es responsabilitzen més del seu aprenentatge; i de cada vegada són més autònoms.
Dues novetats organitzatives han irromput amb èxit tant a infantil com a primaria.
2. A Infantil els ambients d’aprenentatge han suposat un esforç organitzatiu
considerable i han canviat radicalment l’enfocament pedagògic de l’etapa. Els espais
s’han tornat més atractius i estimulants i el que destacaríem d’ells que faciliten
l’agrupament heterogeni de l’alumnat durant una part de l’horari lectiu, l’afavoriment
de l’autonomia personal, la seva motivació i el respecte pels diferents ritmes
d’aprenentatge. Per als mestres ha suposat una coordinació i revisió constants.
3. A Primària, s’han implantat els tallers. Primer s’han implementat al 1r cicle de
primària i al tercer trimestre s’ha unit el 2n cicle. Els tallers són una nova eina per
aprendre. Permeten l’experimentació, La manipulació i l’aprenentatge intens i
compartit. Habiliten grups reduïts de tres edats diferents i s’imparteixen per un
mestre/a, essent ell o ella qui dissenya el propi taller. Per tant neix de la inquietud i
preferències del mestre però al servei dels alumnes. Els tallers ens igualen com a
mestres davant els nins i nines; permeten un contacte estret entre alumne i docent;
faciliten l’aprenentatge individualitzat i donen una resposta diversa i activa respecte
de l’aprenentatge. L’ambient que es crea a l’escola un dia de tallers és engrescador i
il·lusionant. Nins i mestres comencen la jornada d’una manera diferent i motivadora.
S’aprèn molt en poc temps i la satisfacció entre mestres i nins i nines és molt
significativa.
4. El nou model d’avaluació ha suposat un graó més en aquesta difícil i complexa
tasca. Es tracta d’un model que no es limita sols a qualificar sinó a identificar els
punts forts i febles dels alumnes, posant en comú les actuacions que es demostren
més efectives. Permet una visió plural i coordinada dels mestres que actuen sobre
un grup d’alumnes determinat i per sobre tot pretén un model d’avaluació més
qualitativa i descriptiva.
5. S’ha avançat de manera important en la cohesió dels grups i convivència dins l’aula.
Ara ja tenim clar que l’educació emocional va íntimament lligada a la capacitat
d’aprendre. Si els nostres nins i nines no se senten ben valorats, reconeguts,
integrats, emocionalment estables i capaços d’interectuar socialment, el seu
aprenentatge no pot ser ple ni complet.
6. S’ha iniciat una reflexió pedagògica des de l’enfocament competencial, especialment
en la competència en autonomia i iniciativa personal i en la competència lingüística,
que ens permet veure l’alumnat de manera més global.
41
Ha estat el curs on s’han aprovat dos importants documents: el pla lingüístic i el document
d’organització dels patis. El primer ha d’esdevenir amb el temps una eina per articular
l’aprenentatge de les tres llengües des d’un enfocament integrador, comunicatiu i
instrumental. Feia molta falta aquest pla i és bo que l’haguem dissenyat després de l’etapa
traumàtica del TIL perquè la distància amb aquest ens ha permès un disseny serè i madur.
El document d’organització dels patis també era molt necessari. Ara queda ben palès que el
pati és un espai educatiu, de convivència on l’alumne torna a ser el centre. No pot quedar
en un simple paper. Els patis ens exigeixen i no poden estalviar esforços en tenir una actitud
amatent, observadora, responsable...
Ha estat el curs de la implantació del PIP, un pla que ha estat molt positiu per l’escola
perquè ens ha empès a donar una passa més en la renovació pedagògica. Ens ha prestat
ajut econòmic que ens ha permès l’adquisició de béns i materials que d’altra manera no ens
és estat possible. També ens ha suposat més recursos humans i sobretot una
reorganització docent i la coordinació necessària que ha facilitat l’organització dels tallers,
ambients i projectes. La seva irrupció fa palesa la necessitat d’una major coordinació i
treball en equip i també de la programació de claustres pedagògics que assegurin les
passes que anem donant.
Volem dedicar un capítol especial a la Conselleria d’Educació i Universitat. És innegable
que en aquesta legislatura, la Conselleria està fent una tasca meritòria que lloam i
reconeixem. Mai la nostra escola havia rebut tants recursos i atenció per part dels seus
tècnics:
- Recursos econòmics i humans a través del PIP
- Substitucions immediates a les baixes del professorat
- Increment en les mensualitats de les despeses de funcionament del centre (*encara
insuficients però en la bona direcció)
- Un enfocament vàlid en la formació basat en la necessitat dels centres i destinada a
crear l’impacte necessari en aquests que ha permès un gran avenç a la nostra
escola
- Dotació per al curs següent de la figura d’un auxiliar administratiu a temps parcial
que ajudarà molt a la feina administrativa de l’equip directiu
- Suport constant del servei d’Inspecció Educativa
La Conselleria està donant una resposta efectiva als desitjos de renovació i de canvi de
moltes escoles i és just reconeixer-ho. Vivim una etapa de renaixença i de reconstrucció i
això permet que l’escola se situï en una cruïlla singular i de molta transcendència a nivell
42
pedagògic. No som una excepció. Moltes escoles estan vivint processos similars on el debat
pedagògic és ben viu i on s’entreveuen horitzons de reptes i sorgeixen diferents
enfocaments i respostes respecte aquests aires de canvi.
I Nosaltres ens volem formar i continuar formant-nos. Perquè és el pilar bàsic que tot canvi
precisa. Perquè els reptes són enormes i cal estar preparats per tot el que està sorgint. Per
aquest motiu, duim a terme la formació de centre amb un doble objectiu. Per una banda,
dissenyar una línia de centre i, per altra banda, atendre la diversitat i millorar la
l’aprenentatge de qualitat de tot l’alumnat sense excepcions.
Capítol apart mereix la nostra AMIPA. Ens han acompanyat, com sempre. Han estat al
nostre costat en aquest procés de renovació pedagògica i prova d’això ha estat l’important
suport econòmic que ens han prestat per la implantació dels ambients d’aprenentatge i els
tallers.
Volem donar un adéu emotiu als professionals que ens han acompanyat aquest curs: a na
Victòria, a en Xisco, a na Maria Jesús, a na Magdalena, a na Xisca, a na Laura i a en Miquel
Coll. Que tengueu molta sort i recordeu la nostra escola!
Tornant al PIP, val a dir que ens ha exigit molt però que ens ha beneficiat. Hem de ser
conscients que som en el cor dels centres capdavanters i això porta implícita una gran
responsabilitat. Seria injust no destacar a una persona: Joana Llabrés. Ella va creure en el
canvi des d’un primer moment i la seva feina i coratge han estat exemplars. Tenim ben
present el que suposa la tasca de donar comptes al PIP; del que implica administrativament
i la tasca de coordinació que comporta. Gràcies, Joana!
18 alumnes de 6è ens deixen i afronten una nova etapa i als qui desitjam tota la sort i
empenta del món. L’escola té la consciència que ha fet molt per a ells i segur que la
recordaran justament. Al bloc, teniu una mostra del que ha significat l’escola per a ells en
tots aquests anys. Són escrits plens d’emotivitat i la seva lectura ens transmeten un
missatge de tranquil·litat quan comprovam tot els que se’n duen i el que han rebut del nostre
centre. Sabeu que ens diuen? ho transcrivim en castellà perquè ho han fet en aquesta
assignatura:
● ¿Qué me llevo de esta escuela? ¡Una pregunta fácil! Me lo llevo todo aunque no
pueda. Me llevo un poquito de la sabiduría que me han transmitido todos los
profesores; me llevo un poquito de mis amigos, me llevo los recuerdos, me lo llevo
todo!! Siempre me acordaré de esta escuela.¡¡NO OS OLVIDARÉ NUNCA!!!
● Opino que este colegio de primaria, es muy familiar. Siempre me he sentido bien
porque todos los profes son muy cariñosos y muy simpáticos. Además, me han
transmitido valores muy importantes para mi vida como la valentía, el respeto,
43
compartir, escuchar, la disciplina, disfrutar... También me llevo amistades muy
bonitas, que a lo mejor no habría tenido en otro colegio y espero no perderlas. Os
quiero a todos y estoy muy agradecido de todos estos años con vosotros. espero
que esta escuela no cambie de nada en el futuro y que siga haciendo a muchos
niños felices.
● Empecé la escuela con un ¡HOLA! y la acabaré con un amable y sincero ¡ADIÓS!.
Doy las gracias a todos los profesores que me han dado un empujoncito y que han
construido y montado todas las piezas que me faltaban en mi camino, el camino de
primaria.
Molta sort, amics i amigues!
Gràcies a tots els mestres d’aquesta escola. Però destacant a aquells que més s’han
implicat i on el seu compromís ha estat més evident. Els èxits i els desencerts són nostres
per igual i ens han d’ajudar a la millora del nostre centre. El camí que hem recorregut ja és
molt gran és és gràcies a tots i a totes. Cal consolidar però també avançar. L’horitzó és
engrescador i estimulant. Tots estam dins el mateix vaixell i des de les diferències, podem
remar junts amb totes les nostres forces i la nostra il·lusió. Els nostres alumnes i famílies ho
mereixen. Som-hi!
Estiu de 2018
44