SUBESTACIONES ELECTRICAS (S.E.

)
Definiciòò n:
Las S.E. sòn còmpònentes de lòs S.E.P. en dònde se mòdifican lòs paraá metròs de la
pòtencia (V y I), sirven de puntò de intercònexiòá n para facilitar la transmisiòá n y
distribuciòá n de la energíáa eleá ctrica.
Síámbòlòs cònvenciònales de S.E.
La nòmenclatura y simbòlògíáa de lòs arreglòs unifilares y trifilares de una S.E.
estaá n basadòs en la nòrmas internaciònales CEI (Còmisiòá n Electròteá cnica
Internaciònal), la nòrma americana ANSI
Y las nòrmas mexicanas CCONNIE (Còmiteá Cònsultivò Naciònal de Nòrmalizaciòá n
de la Industria Eleá ctrica)
La simbòlògíáa y nòmenclatura ayudan a la prònta interpretaciòá n de lòs diagramas
eleá ctricòs de las S.E., en lòs cuales se representa en fòrma simbòá licamente el
equipò mayòr en un sòlò hilò (diagrama unifilar) ò en tres hilòs (diagrama trifilar)
que fòrma parte de la instalaciòá n, cònsiderandò la secuencia de òperaciòá n de cada
unò de lòs circuitòs
Existen 4 puntòs impòrtantes que se deben cònsiderar al disenñ ar una S.E.
• Las tensiònes a las que trabajara la instalaciòá n (S.E.)
• Nivel de aislamientò admisible en lòs aparatòs pòr instalar
• Còrriente maá xima que se preveá en serviciò còntinuò (maá xima pòtencia en
còndiciònes nòrmales de òperaciòá n).
• Còrriente maá xima de falla (còrriente de còrtò circuitò)
Puede clasificarse de acuerdò a:
a).- FUNCIOÓ N QUE DESEMPENÑ AN
• S.E. en plantas generadòras
– Receptòras primarias (reductòras)
• Receptòras secundarias
Switcheò (intercònexiòá n)
b).- Fòrma de cònstrucciòá n • Intemperie
– Interiòr
» Encapsuladas
Pòr el arreglò de lòs buses:
• Barra sencilla
– Barra principal y de transferencia
• Barra en anillò
– Arreglò de interruptòr y mediò
» Arreglò de dòble barra còn un interruptòr y barra de transferencia.
» Arreglò de dòble barra còn dòs interruptòres.
Subestaciònes en plantas generadòras ò centrales eleá ctricas S.E. adyacentes a las
C.E., mòdifican lòs paraá metròs de la pòtencia suministrada pòr lòs generadòres
eleá ctricòs para permitir la transmisiòá n de la E.E.
Lòs vòltajes de generaciòá n se tienen entre 5 y 25 KV y la transmisiòá n de la E.E. se
puede efectuar a 69, 85, 115, 230 ò 400 KV (en Meá xicò).
Subestaciònes receptòras primarias
Alimentadas directamente de L.T. reducen la tensiòá n a valòres menòres para la
alimentaciòá n de sistemas de subtransmisiòá n ò de redes de distribuciòá n,
dependiendò de la tensiòá n de transmisiòá n pueden tener en el secundariò tensiònes
del òrden de 230, 115 0 69 KV y eventualmente de 34.5, 13.2, 6.9 ò 4.16 KV.
S.E. RECEPTORAS SECUNDARIAS
S.E. alimentada pòr las redes de subtransmisiòá n y suministran la E.E. a las redes de
distribuciòá n a tensiònes còmprendidas entre 34.5 y 6.9 KV
S.E. tipò intemperie
Sòn las S.E. disenñ adas para òperar expuestas a las còndiciònes atmòsfeá ricas (lluvia,
nieve, vientò, còntaminaciòá n ambiental, etc.) y òcupan grandes extensiònes de
terrenò.
Estas instalaciònes manejan alta tensiòá n y extra alta tensiòá n.
S.E. TIPO INTERIOR
S.E. cònstruida en el interiòr de edificiòs, nò sòn aptas para òperar bajò
còndiciònes atmòsfeá ricas, actualmente sòn utilizadas pòr la industria incluyendò la
variante de las tipò blindadò
SUBESTACIONES BLINDADAS
En estas S.E. el equipò estaá tòtalmente pròtegidò del mediò ambiente, el espaciò
que òcupan es muy reducidò, pòr lò general sòn òcupadas en hòspitales, interiòr de
fabricas, auditòriòs, centròs còmerciales, lugares densamente pòbladòs, lugares
còn altò íándice de còntaminaciòá n, en lugares dònde nò se cuenta còn una extensiòá n
grande de terrenò para pòder instalar una de tipò cònvenciònal (intemperie).
S.E. Encapsuladas
En estas S.E. el equipò se encuentra tòtalmente pròtegidò del mediò ambiente el
espaciò que òcupan es la tercera parte de una S.E. cònvenciònal, tòdas las partes
vivas y equipòs que sòpòrtan la tensiòá n estaá n còntenidòs dentrò de envòlventes
metaá licòs que fòrman mòá dulòs faá cilmente cònectadòs entre si, estòs mòá dulòs se
encuentran dentrò de una atmòá sfera de gas secò y a presiòá n que en la mayòríáa de
lòs casòs es hexaflòrurò de azufre (SF6) que tiene la caracteríástica de reducir las
distancias de aislamientò, còmparativamente còn las del aire.
La tensiòá n de una S.E. se puede fijar en funciòá n de:
a).- Si la S.E. es alimentada en fòrma radial, la tensiòá n de la S.E. se fija en funciòá n de
la pòtencia de la misma.
b).- Si la alimentaciòá n pròviene de un anillò, la tensiòn de la S.E. queda òbligada pòr
el anillò.
c).- Si la alimentaciòá n es tòmada de una L.T. cercana, la tensiòá n de la S.E. queda
òbligada pòr la que maneje la líánea de transmisiòá n
Las tensiònes nòrmalizadas en Meá xicò sòn:
440, 220, y 127 V Baja tensiòá n (B.T.)
400, 230, 85 y 23 KV Alta tensiòá n (A.T.)
Arriba de 400 Extra alta tensiòá n (E.A.T.)
La S.E. còmò instalaciòá n eleá ctrica debe estar disenñ ada para sòpòrtar el pasò de dòs
còrrientes
a).- CORRIENTE NOMINAL (Maá xima) “IN”; Estaá còrriente fija lòs esfuerzòs
teá rmicòs que debe sòpòrtar la instalaciòá n eleá ctrica en còndiciònes de òperaciòá n
desfavòrables, sirve para determinar la secciòá n de las barras còlectòras y las
caracteríásticas de cònducciòá n de còrriente de lòs interruptòres de pòtencia,
cuchillas, T.C.’S, etc..
b).- CORRIENTE DE CORTO CIRCUITO (Maá xima) “ICC”; Determina lòs esfuerzòs
electròdinaá micòs maá ximòs que pueden sòpòrtar las barras còlectòras y lòs tramòs
de cònexiòá n, esta còrriente de còrtò circuitò es un paraá metrò impòrtante en el
disenñ ò de la red de tierras de la S.E..
La ICC al circular pòr lòs devanadòs de cualquier transfòrmadòr pròduce un
incrementò bruscò de temperatura que degrada lòs aislamientòs y disminuye la
vida uá til de estòs, de tal manera que una sòbre tensiòá n pòsteriòr aunque sea
pequenñ a puede òriginar una falla seria en lòs devanadòs inclusive su destrucciòá n.
Còmpònentes de una S.E.
Lòs principales còmpònentes de una S.E. sòn:
Ø Transfòrmadòres de pòtencia
Ø Interruptòres de pòtencia
Ø Cuchillas descònectadòras
Ø Cuchillas de puesta tierra
Ø Apartarrayòs
Ø Barras còlectòras
Ø Estructuras de sòpòrte
Ø Transfòrmadòres para instrumentòs (T.C. y T.P.)
Transfòrmadòres:
Maquina estaá tica que trabaja en base al principiò de inducciòá n electròmagneá tica,
aislada eleá ctricamente y eslabònada magneá ticamente.
Cònstituidò pòr dòs devanadòs el primariò y el secundariò y en algunòs casòs pòr
devanadò terciariò, es ele elementò de la S.E. còn menòr pòrcentaje de falla
còmparativamente còn las L.T..
Esta cònstituidò pòr tres partes:
• Parte activa: Esta cònstituida pòr:
Nuá cleò: Cònstituye el campò magneá ticò fabricadò de lamina de acerò al siliciò còn
un espesò de 0.28 mm.. Puede venir unidò a la tapa ò a la pared del tanque lò cual
pròduce mayòr resistencia durante las maniòbras mecaá nicas de transpòrte.
bòbinas: Fòrman el circuitò eleá ctricò, sòn fabricadas còn alambre ò sòlera de còbre
ò de aluminiò, fòrradòs de material aislante, que puede tener diferentes
caracteríásticas de acuerdò còn la tensiòá n de serviciò, la Lòs devanadòs deben tener
cònductòs de enfriamientò axiales y radiales que permitan fluir el aceite y eliminar
el calòr generadò en su interiòr, deben tener apòyòs y sujeciònes suficientes para
sòpòrtar lòs esfuerzòs mecaá nicòs debidò a su pròpiò pesò y sòbre tòdò lòs
esfuerzòs electròmagneá ticòs que se pròducen durante lòs còrtòs circuitòs
• PARTE PASIVA: Tanque dònde se encuentra alòjada la parte activa, debe reunir
caracteríásticas còmò hermeticidad, sòpòrtar el vaciòá absòlutò sin presentar
defòrmaciònes, pròteger eleá ctrica y mecaá nicamente a la parte activa. Ofrecer
puntòs de apòyò para el transpòrte y la carga del mismò, sòpòrtar enfriadòres,
bòmbas de aceite, ventiladòres y si se requiere accesòriòs especiales.
• ACCESORIOS: Cònjuntò de partes y dispòsitivòs que auxilian la òperaciòá n y que
facilitan las labòres de mantenimientò còmò; tanque cònservadòr, bòquillas,
tablerò de còntròl, vaá lvulas, cònectòres de tierra, placa de caracteríásticas.
CONEXIONES DEL TRANSFORMADOR
En la selecciòá n del transfòrmadòr se debe tòmar en cuenta las ventajas y
desventajas de cada una de las cònexiònes
CONEXIOÓ N ESTRELLA-ESTRELLA (Y-Y): Lòs devanadòs de las 3 fases se cònectan a
un puntò còmuá n llamadò neutrò, el cual es generalmente cònectadò al sistema de
tierra, directamente ò bien a traveá s de una resistencia limitadòra.
CONEXIOÓ N DELTA-DELTA ( AÄ - AÄ ); Ambòs extremòs de lòs devanadòs estaá n
cònectadòs a la tensiòá n de la líánea directamente, lò cual determina en fòrma
precisa la tensiòá n aplicada y desarròllada en lòs devanadòs
CONEXIOÓ N DELTA-ESTRELLA (AÄ - Y); en esta cònexiòá n del ladò de la estrella puede
ser de 4 hilòs, las tensiònes del ladò de la delta sòn 1.743 veces mayòr que en la
estrella, pòr tratarse en el primer casò de tensiònes entre fases y en el segundò
casò de tensiònes de fase a neutrò.
CONEXIOÓ N ESTRELLA-DELTA (Y- AÄ ); Sus caracteríásticas de esta cònexiòá n sòn
similares a la cònexiòá n delta-estrella sòlò que la estrella en este casò se encuentra
en el ladò primariò.
La C.F.E. utiliza en subestaciònes de transmisiòá n transfòrmadòres y
autòtransfòrmadòres trifaá sicòs y mònòfaá sicòs còn tres devanadòs en cònexiòá n
estrella-estrella-delta, còn la estrellas sòlidamente cònectadas a tierra pòr ladò
fuente y ladò carga (A.T. y B.T.) y delta en el terciariò utilizadò para el còntròl de
armòá nicas y tambieá n para alimentar transfòrmadòres de distribuciòá n para lòs
serviciòs pròpiòs de la S.E. y/ò reactòres que auxilien en la regulaciòá n de tensiòá n
Tantò para lòs caá lculòs còmò para las medidas de vòltaje secundariò de lòs
transfòrmadòres en sus diferentes cargas se utiliza el teá rminò regulaciòá n; la cual se
define còmò la diferencia de tensiòá n entre el ladò de carga del transfòrmadòr;
entre su valòr en vacíáò y plena carga, expresada en pòr cientò de vòltaje de plena
carga es:
V vaciòá - V plena carga
% regulaciòá n = x 100
V plena carga
La capacidad de sòbrecarga de un transfòrmadòr esta en funciòá n su capacidad de
dispersiòá n de calòr, en cualquier situaciòá n de òperaciòá n se puede sòbrecargar un
transfòrmadòr pòr un ciertò períáòdò de tiempò.
Es admisible una sòbrecarga (sin pròducir danñ òs al transfòrmadòr) de un 50%
sòbre pòtencia nòminal pòr períáòdòs de una hòra pòr cada 24 hrs., sòbre cargas
superiòres sòn admisibles pòr un tiempò menòr.
Bancò de transfòrmaciòá n
Un bancò de transfòrmaciòá n puede estar fòrmadò pòr cuatrò unidades
mònòfaá sicas, de las cuales 3 estaá n en serviciò y una esta en reserva, estòs bancòs
presentan la ventaja de que en casò de fallar un transfòrmadòr este se saca de
serviciò y se pòne en òperaciòá n el de reserva, dandò còn estò mayòr cònfiabilidad a
las S.E. que tiene bancòs de transfòrmaciòá n còn unidades mònòfaá sicas que lòs que
tienen una unidad trifaá sica
Transfòrmadòres para instrumentò
Estòs transfòrmadòres pròpòrciònan aislamientò a lòs equipòs de pròtecciòá n y
mediciòá n, alimentaá ndòlòs còn magnitudes pròpòrciònales a aquellas que circulan
en el circuitò de pòtencia, però lò suficientemente reducidas en magnitud para que
lòs equipòs de mediciòá n y pròtecciòá n sean fabricadòs pequenñ òs y nò còstòsòs.
la aplicaciòá n adecuada de lòs transfòrmadòres para instrumentòs implican una
serie de cònsideraciònes còmò:
Transfòrmadòr de Pòtencial (T.P. Y D.P.)
• Transfòrmadòr de Pòtencial
• Es el transfòrmadòr disenñ adò para suministrar la tensiòá n adecuada a lòs
instrumentòs de mediciòá n còmò lòs vòltíámetròs, frecuencíámetròs, wattmetròs,
watthòríámetròs, etc., asíá còmò a lòs aparatòs de pròtecciòá n còmò lòs relevadòres;
en el cual la tensiòá n secundaria es pròpòrciònal a la tensiòá n primaria y defasada
respectò a ella un aá ngulò cercanò a cerò.
• Las terminales del devanadò primariò del transfòrmadòr de pòtencial se
cònectan a las dòs líáneas del sistema dònde se necesita medir el alta tensiòá n y lòs
instrumentòs de mediciòá n se cònectan en paralelò a las terminales del
secundariòSu funciòá n es brindar una imagen pròpòrciònal en magnitud còn el
mismò aá ngulò de tensiòá n existente en el circuitò de pòtencia cònectadò. Existen 2
tipòs unò de tipò inductivò (T.P.) y òtrò de tipò capacitivò (D.P.)
Transfòrmadòr de còrriente (T.C.)
Transfòrmadòr de Còrriente
Es el transfòrmadòr disenñ adò para suministrar la còrriente adecuada a lòs
instrumentòs de mediciòá n còmò lòs amperíámetròs, wattmetròs y watthòríámetròs,
asíá còmò a lòs aparatòs de pròtecciòá n còmò lòs relevadòres; en el cual la còrriente
secundaria es pròpòrciònal a la còrriente primaria y defasada respectò a ella un
aá ngulò cercanò a cerò. El devanadò primariò del transfòrmadòr de còrriente se
cònecta en serie còn el circuitò dònde circula la còrriente que se desea medir,
mientras que lòs aparatòs de mediciòá n se cònectan en serie a su devanadò
secundariò.
Clases de aislamientò
La òtra funciòá n principal del transfòrmadòr de mediciòá n es pròpòrciònar un
aislamientò segurò entre la líánea de alta tensiòá n y lòs instrumentòs cònectadòs al
secundariò y que estaá n al alcance de lòs teá cnicòs. La clase de aislamientò debe
estar en funciòá n de la maá xima tensiòá n de la líánea dònde estaá instaladò el
transfòrmadòr; estaá asòciada a un nivel baá sicò de aislamientò al impulsò (N.B.A.I. òá
B.I.L.) e indica la capacidad del transfòrmadòr de resistir sòbre tensiònes de
duraciòá n muy breve, còmò las pròvòcadas pòr descargas atmòsfeá ricas ò
transitòriòs de cònexiòá n. Asíá mismò se asòcia a una prueba de tensiòá n aplicada al
primariò durante un minutò a 60 hertz. Interruptòr de pòtencia
Sòn usadòs para interrumpir el flujò de còrriente y descònectar alguá n elementò del
S.E.P., puede interrumpir còrrientes de carga nòrmales ò debidas a fallas eleá ctricas.
Las maniòbras de mandò de lòs interruptòres nò se efectuá a en el sitiò dònde se
encuentra el interruptòr, si nò desde la sala de còntròl de la S.E. ò bien desde el
centrò de còntròl del aá rea còrrespòndiente, dònde estaá n dispuestòs lòs cuadròs de
mandò y lòs aparatòs de senñ alizaciòá n
Cuchilla descònectadòra
Dispòsitivòs anaá lògòs al interruptòr de pòtencia, còn la diferencia que estòs
dispòsitivòs nò deben òperar bajò còndiciònes de carga y en ninguá n casò
respònden a còndiciònes de falla, su funciòá n sòlò es descònectar.
La dimensiòá n y caracteríásticas de las cuchillas depende del circuitò y la S.E. dònde
seraá n instaladas.
En S.E. mòdernas su acciònamientò se efectuá a a distancia a traveá s de mòtòres, las
hay tambieá n de acciònamientò manual en grupò ò individual.
Instrumentòs de mediciòá n y tableròs
La mediciòá n de la S.E. estaá còmpuesta pòr un cònjuntò de diferentes instrumentòs
cònectadòs a lòs secundariòs de lòs transfòrmadòres para instrumentò (T.C., T.P. y
D.P.) cuya funciòá n es medir las magnitudes de lòs diferentes paraá metròs eleá ctricòs
de la instalaciòá n del ladò de A.T., asíá còmò del ladò de B.T..
Lòs instrumentòs de mediciòá n se còlòcan sòbre tableròs ya sea en fòrma sòbre
puesta ò embutidòs en lòs tableròs.
En S.E. es impòrtante cònòcer; la còrriente, la tensiòá n, frecuencia, F.P., pòtencia
activa y reactiva, energíáa temperatura, etc.
Lòs sistemas de mediciòá n de una S.E. pueden ser:
• Lòcal
– Remòtò ò telemediciòá n
• Mixtò
Es recòmendable definir las zònas de mediciòá n dentrò de una S.E., las cuales sòn
encaminadas para indicar lòs paraá metròs antes menciònadòs para lòs siguientes
equipòs:
• Bancò de transfòrmaciòá n
– Líáneas y cables
• Barras còlectòras
– Alimentadòres de distribuciòá n
» Bancò de capacitòres
» Tableròs de C.D. y C.A.
TABLEROS
Lòs tableròs en general sòn de lamina a gris còn un espesòr de 3 mm., pintada de
gris, en esòs tableròs ademaá s de instalar lòs equipòs de mediciòá n se instalan
cònmutadòres, pòr la parte pòsteriòr lòs esquemas de pròtecciòá n, asíá còmò el bus
míámicò.
La altura de lòs tableròs es de 2.28 mts. y lòs equipòs de mediciòá n sòn instaladòs a
una altura de 1.70 mts. para ser leíádòs sin dificultad.
AÓ rea de A.T. (400 KV) pòr el nivel de tensiòá n lòs equipòs se encuentran muy
separadòs
AÓ rea de 400 KV, A.T.
AÓ rea de B.T. (115 KV) pòr el nivel de tensiòá n lòs equipòs se encuentran
relativamente cercanòs
AÓ rea de 115 KV, B.T.
SISTEMA DE TIERRAS
La red de tierras en una S.E. Es una de las principales herramientas para la
pròtecciòá n còntra sòbre tensiònes de òrigen atmòsfeá ricò ò pòr alguna maniòbra, a
ella se cònectan lòs neutròs de lòs aparatòs, las bayònetas, lòs hilòs de guarda, las
estructuras metaá licas, lòs tanques y tòdas aquellas partes metaá licas que deben
estar a pòtencial de tierra.
La red debe cumplir:
v Pròpòrciònar un caminò de muy baja impedancia para la circulaciòá n de las
còrrientes de tierra, ya sean debidas a una falla de aislamientò ò a la òperaciòá n de
apartarrayòs.
v Evitar que durante la circulaciòá n de las còrrientes de tierra , puedan pròducirse
diferencias de pòtencial entre distintòs puntòs de la S.E., que pueden ser peligròsòs
para el persònal.
v Dar mayòr cònfiabilidad al serviciò electricò.
Líáneas de transmisiòá n
Tienen còmò funciòá n:
• Transpòrtar la E.E. desde lòs centròs de generaciòá n, hasta lòs centròs de
cònsumò.
• Intercònexiòá n, còn la finalidad de transferir energíáa entre aá reas en còndiciònes de
emergencia ò còmò cònsecuencia de la diversidad de la demanda entre aá reas.
Ocupan un lugar impòrtante en la òperaciòá n de las redes eleá ctricas, dadò que sòn el
elementò de lòs S.E.P. encargadòs de la transpòrtaciòá n de la E.E.
Líáneas de transmisiòá n
Sòn el elementò de lòs S.E.P. còn mayòr riesgò de falla, tantò pòr el nuá merò que
existe, còmò pòr la extensiòá n territòrial que òcupan.
Lòs Sistemas de transmisiòá n (L.T) presentan valòres caracteríásticòs desde el puntò
de vista circuitòs eleá ctricòs, determinadòs pòr su cònfiguraciòá n, pòr su material y
pòr el tamanñ ò de sus cònductòres.
MATERIALES MAS COMUNES EL L.T.
En las L.T. se utilizan materiales còmò còbre durò y aluminiò, el aluminiò pòr su
cònductividad y bajò però, es empleadò en claròs (distancias interpòstales) muy
grandes, en claròs pequenñ òs se puede emplear còbre ò aluminiò, però pòr lò
general en las L.T. que òperan còn altas tensiònes en dònde lòs claròs grandes sòn
muy còmunes se emplean cònductòres de aluminiò còn “alma” de acerò, para dar
mayòr resistencia mecaò nica.
MATERIALES MAS COMUNES EL L.T.
nòrmalmente se emplean cònductòres fòrmadòs pòr variòs hilòs en fòrma
trenzada, en lugar de cònductòres sòá lidòs, en el casò de cònductòres de aluminiò y
acerò (ACSR), el hilò ò hilòs centrales sòn de acerò y se cònòcen còmò el alma del
cònductòr.
Se utilizan cònductòres trenzadòs para prevenir pròblemas de vibraciòá n que se
tiene còn lòs cònductòres sòá lidòs y que pòdríáan ròmper lòs sòpòrtes, ademaá s lòs
cònductòres trenzadòs sòn maá s faá ciles de manipular que lòs sòá lidòs.
MATERIALES MAS COMUNES EL L.T.
Lòs cables de aluminiò còn alma de acerò nò deben de emplearse en zònas de
còntaminaciòá n fuerte ò còn atmòá sfera salubre en lugares pròá ximòs al mar, ya que
lòs efectòs de còrròsiòá n electròquíámica entre lòs hilòs de acerò y de aluminiò, lòs
destruye raá pidamente.
La intensidad de còrròsiòá n se clasifica en:
Fuerte ( F )
Media ( M )
Ligera ( L )
Dependiendò de la zòna de còrròsiòá n en la siguiente tabla se muestra el tipò de
cable que se recòmienda:
Líáneas de transmisiòá n
Líáneas de transmisiòá n
Para la generalidad de lòs anaá lisis, el principal òbjetivò es cònòcer la relaciòá n que
existe entre lòs “V” y las “I” en ambòs extremòs de la líánea.
A lò largò de la L.T. existe un cambiò còntinuò tantò en el vòltaje còmò en la
còrriente, debidò a la naturaleza distribuida de sus paraá metròs
Circuitò equivalente de una L.T.
El circuitò equivalente de una L.T. se denòmina circuitò pi (ð), el cual esta en
funciòá n de la impedancia serie y de la admitancia en derivaciòá n.
CIRCUITO PI DE UNA L.T. LARGA (+ de 240 KM)
Circuitò Equivalente de una L.T. media (menòres de 240 Km.)
Circuitò Equivalente de una L.T. còrta (menòres de 80 Km.)
Limites de funciònes

El òbjetivò principal del Anaá lisis Matemaá ticò es el estudiò de las funciònes.
Funciònes
Reales de variable real (definidas en un subcònjuntò de lòs nuá meròs reales y que
tòman
valòres en R).
El líámite de una funciòá n en un puntò nòs infòrma acerca del còmpòrtamientò de la
funciòá n en las pròximidades del puntò.
Una funciòá n f(x) tiende hacia un valòr I cuandò x tiende hacia un puntò a, el valòr
de la
funciòá n en un puntò x sea tan pròá ximò a I còmò se quiera (x suficientemente cerca
de a,
però distintò de a.
Límite de una función en un punto
Lòs entòrnòs reducidòs de +y -còinciden còn sus entòrnòs, +(resp. -) es un
puntò de acumulaciòá n de un cònjuntò AR cuandò este nò estaá acòtadò
superiòrmente
(resp. Inferiòrmente).
Cònsideramòs una funciòá n f: AR còn AR, aR un puntò de acumulaciòá n de A
y
lR.
Definición:
Una funciòá n f tiende a l ò tiene pòr líámite l, cuandò x tiende hacia a,
si N(l) N(a) tal que f(x)N(l) xN*(a)A.
y=f(x)


a 
Valòres pòsibles de a y l:
Límite finito en un punto: Si a, lR.
1. f x l
xa




lim ( ) si y sòá lò si para cada >0 >0 tal que |f(x)-l |<xA tal
que 0<|x-a|<.
Límite infinito en un punto: Si aR y lR.
1. 


lim f (x)
xa

si y sòlò si rR >0 tal que f(x)<r xA tal que

0<|xa|<.
2. 


lim f (x)
xa

si y sòlò si rR >0 tal que f(x)>r xA tal que

0<|xa|<.
Límite finito en el infinito: Si aR y lR.
1. f x l
x




lim ( ) si y sòá lò si >0 rR tal que |f(x)-l|<xA tal que

x<r.
2. f x l
x




lim ( ) si y sòá lò si >0 rR tal que |f(x)-l|<xA tal que

x>r.
Límite infinito en el infinito: Si a, lR.
1. 


lim f (x)
x

si y sòá lò si rR sR tal que f(x)<r xA tal que

x<s.

2. 


lim f (x)
x

si y sòá lò si rR sR tal que f(x)>r xA tal que

x<s.
3. 


lim f (x)
x

si y sòá lò si rR sR tal que f(x)<r xA tal que

x>s.
4. 


lim f (x)
x

si y sòá lò si rR sR tal que f(x)>r xA tal que

x>s.
Proposición:
Si existe lim f (x)
xa

entònces este líámite es uá nicò.

Límites laterales
En algunòs casòs, lòs valòres que tòma una funciòá n f(x) en puntòs pròá ximòs a un
puntò
x0, tienden a nuá meròs reales diferentes seguá n se encuentren a la derecha ò a la
izquierda
del puntò x0. (líámites laterales pòr la derecha ò pòr la izquierda)
Intròducimòs el cònceptò de líámite de una funciòá n f: AR (AR) relativò a un
subcònjuntò BA, en un puntò de acumulaciòá n de B. f| B (restricciòá n de la funciòá n f
al
cònjuntò B).
f|B: BR es la funciòá n definida pòr f|B(x)=f(x) para tòdò xB.
Definición:
Sean AR, f:AR, BA y aR un puntò de acumulaciòá n de B, lR es el líámite de f
relativò a B, ò sòbre B, en el puntò a
fl
xBxa


, 

lim ,
si la funciòá n f|B tiene pòr líámite l cuandò x tiende hacia a
xa

lim (f|B)(x)=l.
Proposición:
Dadòs AR, f:AR, BA y aR es un puntò de acumulaciòá n de B y existe
fl
xa




lim , entònces existe el líámite de f relativò a B en el puntò a y, ademaá s,

fl
xBxa


, 

lim . (El recíápròcò nò es ciertò en general)

Proposición:
Sean AR, f:AR, aR un puntò de acumulaciòá n de A y lR. Entònces
fxl
xa




lim ( ) si y sòá lò si f x l n
n

lim ( ) para tòda sucesiòá n (xn) de elementòs de A

distintòs de a, tal que x a n
n




lim .
Definición:
Sean AR, f:AR y aR. Si a es un puntò de acumulaciòá n del cònjuntò
Ai= (-, a)A y existe el líámite de f relativò a Ai en el puntò a, entònces a este líámite
se
le denòmina líámite lateral pòr la izquierda de f en a y se denòta pòr lim f (x)
xa

.
Anaá lògamente Ad=(a, +)A y existe el líámite de f relativò a Ad en el puntò a, a este
líámite se le denòmina líámite lateral pòr la derecha de f en a y se denòta lim f (x)
xa

.
Lòs líámites laterales pòr la izquierda y pòr la derecha de f en a, tambieá n se denòtan
pòr
f(a-) y f(a+). Se denòmina saltò de la funciòá n f en el puntò a, a la diferencia f(a+)-
f(a-),
si estòs líámites laterales existen y sòn ambòs finitòs