VTEXTOS BASICS DE FILOSOFIA LEIBNIZ Monadologia Presenta traduccid i glossari: Salvi Turré Prada i6 preliminar (§ 1-40): Josep Maria Grup de Filovofic Santa Coloma de Gramenet 09® Casal del Mestre 1994,Cobleccié: Textos Basies de Filosofia Directors de la cobleceié: Pere de la Fuente, Eduard Gudea, Jestis Gonzdlez, Marina Granados, Salvador Lopez, Miguel Martine: F, Xavier Pardo, Adria Roca, Privat Rodrigue: Rufino Vallejo. Gloria Sama-Mavia, Disseny de la portada: Jaume Rocamora Presentaci6, traduccid i glossari: Salvi Ture6, Traduceié preliminar (§ 1 - 40): Josep Maria Gargalto i Giner Maquetacid: M. Rosa Perea Edita: Casal del Mestre Carrer Sants, 1, baivos ‘Tell, 93 - 3917551 08924 Santa Coloma de ( ‘amenet (Bareelones) El Grup de Filosofia del Casal det Mestre de Santa Coloma de Gramenet (VIF Premi de Filosofia Aenan de Vilanova) 6s un coblectin Format per professors de diferents instituts lel Barcelones Ediici6 a carree del Casal del Mestre amb ta voblaboracié de VAjumtanient de Satta Coloma de Gramenet JATIP\ Aavesta publicacis ha estat editada amb el supert del SERVEI D'ENSENYAMENT DEL CATALA (SEDEC) det NQVZ Departament a'En ment de ta Gene de Cataluny Primera edici6: Marg de 1994 ISBN: 84 87382 - 27-4 Imprimeix: Gramagraf, S. Coop. Ltda.INTRODUCCIO biz, quan escriu ka Monadologia en (714, wé seixanta-vuit anys i viu en la pienitud inte-lectual. Allunyats en el record es troben ely anys de formacié (1661-1671) en una Alemanya provin estabilitzada” per ta Pau de Westfalia, en la qual el jove autodidacte Gottfried Wilhelm s‘endinsa en Ia geometria jurisprudéncia, les disputes teol Fecentment euclidiana, ta iques, It metafisica escolistica (nominalisme + Suarez) i la tradicié combinatdria del lultisme. Quedit Huny també Festrena en ta tasca diplomatica en aquella larga estada a Paris (1672-1676), que li permeté aysimitar ta cartesiana, contixer Malebra nova filosofia” che i Spinoza relacionar-se amb el cerele newton i visitar Londres per 1. Més proper és el periode (1685- 1690) en que hha revorregut Europa com a historiador i ambaixador de ha casa de Brunsvic -adhue intentant coneiliar les diferemts cristianes-, | en qué madura el calcul infinitesimal, la nova dinamica i et primer esbés de “sistema” filosdfic (Discurs de metafisica, de 1686). En a immediatesa, els anys de triomf i reconcixement piiblic -fundador i primer sceretari de I’ Académia de Citncies de Berlin (1700). relacions epistolary i entrevistes personals amb Pere ef Gran de Russia (169 1712), membre del Consell Imperial d°Austria (1714)- han estat tart ely anys que han vist la redacei6 dels seus grans textos doctrinals: Now sistema de la comunicacié de les substancies (1695), Sobre Forigen radical de lex coses (1698), Nous assaigs sobre lenteniment hum (701), aAssaigs de Teodicea (1710) i Principis de la natura i la gravia fundats en la raé (714), Sols dos anys després de la Monadologia. oblidat per ayuell “gran mén” que Mhavia honorat, a mort interrompra de sobte la sev controversia fi (Corresp ico-teoldgica amb els newtonians rncia amb Clarke, de 715-1716).