fitxaUD Inf

ÀREA: DESCOBERTA DE L’ENTORN NATURAL I SOCIAL CURS: P-4
TÍTOL UNITAT DIDÀCTICA: NºUNITAT: 1

FULLES GROGUES I VERMELLES
TEMPORITZACIÓ PREVISTA
- UBICACIÓ: S’iniciarà després de la festa de la castanyada, durant les dues primeres setmanes de novembre. Al primer trimestre.
- DURADA: 2 setmanes, 5 sessions. Una sessió estarà dedicada a la sortida al bosc.
CAPACITATS I CONTINGUTS ASSOLITS

Els alumnes ja van treballar la tardor a P-3 i coneixen alguns trets característics d’aquesta estació.
JUSTIFICACIÓ
Un dels centres d’interès que es treballa en aquest curs és el de les estacions de l’any. En concret, es treballen dues: la tardor i la
primavera. Amb aquesta unitat didàctica es pretén que els nens i nenes observin el seu entorn immediat i comentin els canvis que es
produeixen a partir de percebre la variació del color de les fulles que cauen dels arbres.
CONTINGUTS
ÀREA I: ÀREA II: ÀREA III:
DESCOBERTA D’UN DESCOBERTA DE L’ENTORN INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGES
MATEIX NATURAL I SOCIAL
1. Reconeixement de les 1. Observació del color de les fulles 1. Expressió oral de les característiques de la
qualitats sensorials dels 2. Comentari dels canvis que es tardor: els canvis que es produeixen, com són
elements que hi ha a produeixen a l’entorn: l’arribada de les fulles,… (llenguatge verbal).
l’entorn a nivell de la primavera. 2. Percepció sensorial dels elements de l’entorn
percepció. 3. Manipulació de les fulles que hi immediat: els arbres i les fulles (llenguatge
PROCEDIMENTS 2. Exploració de l’espai. ha al nostre entorn. plàstic).
4. Descripció de les característiques 3. Aplicació de tècniques bàsiques: el dibuix i la
de les fulles. pintura (llenguatge plàstic).
5. Classificació de les fulles segons 4. Comparacions de mides i formes de les
variables determinades. fulles: gran-petita, ample-estreta,… (llenguatge
matemàtic).
1. Els sentits: la vista. 1. Caracteristíques de les fulles: 1. Elements bàsics del llenguatge plàstic: color,
2. Orientació en un nou color, textura i tamany. forma…
espai: el bosc. 2. El canvi d’estació: la tardor. 2. Expressió oral: la descripció d’elements
FETS I naturals.
CONCEPTES 3. Tècniques de dibuix i pintura: l’estampació
amb fulles.
4. Els nombres naturals: de l’1 al 5.
1. Estimació pels elements del nostre entorn natural.

2. Respecte vers la vegetació del bosc.
ACTITUDS, 3. Gust per participar de la sortida conjunta.
VALORS I 4. Participació en la recollida de fulles i el joc proposat.
NORMES 5. Comportament adequat en un medi natural: el bosc.
6. Satisfacció i iniciativa per la pròpia activitat.
OBJECTIUS
OBJECTIUS DIDÀCTICS:
1. Observar els fenòmens naturals propis de la tardor: canvis atmosfèrics, caiguda de les fulles, …
2. Conèixer els espais més habituals de l’entorn immediat. (*)
3. Anomenar característiques de les fulles: color, textura, tamany,… (*)
4. Classificar les fulles segons variables determinades.
5. Establir alguna conclusió com a resultat de l’observació del color de les fulles.
6. Treballar la lectura i la comprensió d’imatges.
7. Adonar-se que mitjançant el llenguatge plàstic es poden plasmar coses del món que l’envolta.
8. Participar en la recollida de fulles al bosc i en el joc dirigit. (*)
9. Comportar-se adequadament durant la sortida al bosc.
10. Repectar l’entorn i col·laborar en el manteniment dels elements del marc natural. (*)
(*) Especialment indicats per la diversitat i NEE.
METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS
Aquesta unitat didàctica s’inicia amb l’observació d’imatges de paisatges i situacions representatives
de les diferents estacions de l’any. A partir d’una conversa dirigida per la mestra els alumnes han
d’identificar aquelles imatges que són característiques de la tardor.
A partir de les aportacions que fan els nens i nenes de manera oral, la mestra farà un llistat a la
pissarra dels canvis que es produeixen en aquesta estació i parlaran de si totes les fulles són iguals.
Després d’haver enviat una circular als pares, es farà una sortida al bosc per tal de recollir les fulles
que han caigut dels arbres els últims dies. Al bosc, la mestra farà fotografies amb la càmara digital
de l’escola. Aquestes fotografies es penjaran al passadís per tal que els altres nens de l’escola
puguin veure el treball dels seus companys. Una altra de les activitats que es faran serà la de
marcar amb una cera l’escorça d’un arbre sobre un full blanc. Per acabar la sortida es farà un joc
titulat “El cercle de fulles” i que parla de les fulles que cauen. Per jugar-hi cal dibuixar un cercle a
terra, agafar cinc fulles cadascú i col·locar-se damunt d’una pedra per tal de quedar elevat. Després
s’agafen les fulles i, des de dalt, es deixen caure totes les fulles. Totes les que quedin dins del cercle
són per al que les ha tirades. Després de cinc voltes, es conten quantes en té cadascú. Aquest joc
pot resultar un bon final per a una sortida al bosc a recollir fulles.
Un cop a l’aula, la mestra dividirà els nens en grups de cinc. Cada grup haurà de separar les fulles
segons les variables que la mestra indicarà. Per exemple, les fulles que són grogues, les que són
vermelles, les que tenen forma allargada, rodona, …
Per acabar la mestra repartirà una fulla a cada alumne. Es tractarà de reseguir la fulla damunt d’un
full i pintar-la del seu color. Amb aquestes fulles i les que s’han recollit a la sortida es farà un mural
per penjar a la classe. Anteriorment, la mestra haurà dibuixat un arbre nu damunt d’un paper
d’embalar i, per grups de cinc, els mateixos que hem fet servir abans, els nens i nenes penjaran les
seves fulles. Amb pintura, també s’estamparan algunes de les que es van recollir durant la sortida.
Els papers on cada nen va marcar l’escorça d’un arbre durant la sortida serviran per fer el tronc.
Col·locarem un full a sota d’un altre i intentarem fer-los coincidir.
Tot això es portarà a terme a partir de les següents activitats:
1. Imatges de tardor. Identificar imatges que representen situacions característiques de la
tardor.
2. Què canvia a la tardor? Fer un llistat dels canvis que es produeixen a la tardor.
3. Recollim fulles! Sortida al bosc i recollida de les fulles que han caigut dels arbres. Marcar
l’escorça d’un arbre i joc “Cercle de fulles”.
4. Mira i pinta una fulla. Reseguir una fulla i pintar-la del seu color.
5. Agrupem les fulles. Per grups separar les fulles segons variables determinades.
6. Fem un collage de tardor. Fer un mural a partir de les fulles que s’han recollit i les que s’han
pintat. Estampació de fulles.
* ÚS DE LES TIC:
Durant la sortida al bosc la mestra farà fotografies de la recollida de fulles amb la càmara digital de
l’escola. Aquestes fotografies es penjaran al passadís de l’escola per tal que els altres alumnes
vegin on han estat i que han fet els seus companys de P-4.
CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ
En primer lloc els alumnes observaran imatges de paisatges i de situacions representatives de les
diferents estacions de l’any. La mestra demanarà als nens que identifiquen aquelles imatges de la
tardor i, anotarà quins comentaris fan servir per descriure les fotografies. Aquesta activitat permetrà
al docent conèixer les idees prèvies dels infants el relació a aquest tema i, per tant, fer l’avaluació
inicial.
L’avaluació formativa es durà a terme al llarg de la unitat didàctica i es basarà en les observacions i
anotacions que faci la mestra en un quadre de registre. Per fer-ho, tindrà en compte el següents
ítems:
1. Reconeix imatges que il·lustren la tardor.
2. Recull les fulles del bosc.
3. Respecta un entorn natural determinat: el bosc.
4. Pinta la fulla del seu color.
5. Col·labora en l’elaboració del mural.
6. Classifica les fulles segons les variables indicades.
7. Ressegueix la fulla correctament.
8. Participa en el joc.
9. Marca l’escorça d’un arbre.
Per acabar, es farà una avaluació final a partir d’una fitxa individual. Serà una fitxa en què s’haurà
d’unir amb una línia el dibuix d’un arbre (un de florit, un amb fulles, un de nuu i un de nevat) amb la
imatge de l’estació de l’any corresponent. La correcció es farà a partir d’una coavaluació per
parelles. Els errors es marcaran amb un gomet vermell i els encerts amb un de color groc. La mestra
comprovarà els resultats i parlarà amb cada nen individualment de la correcció de la seva fitxa.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I A LES NEE
El fet de què els alumnes immigrants van ser escolaritzats el curs anterior no requerirà cap tipus
d’adaptació. Tot i així la mestra ha de vetllar per crear un ambient segur i acollidor on l’infant aquests
alumnes se sentin a gust i tinguin ganes de participar. Caldrà fer-los sentir protagonistes, ser molt
expressius a l’hora d’explicar i valorar positivament cada aprenentatge.
L’alumne amb deficiencia visual estarà acompanyat d’una mestra de reforç durant la sortida al bosc.
D’aquesta manera també podrà participar de la recollida de fulles i del joc. A l’hora de jugar els
altres companys també el poden ajudar i comptar entre tots les fulles aconseguides.
ÀREA: CURS: P-4
DESCOBERTA DE L’ENTORN NATURAL I SOCIAL
TÍTOL UNITAT DIDÀCTICA: NÚM.2
QUÈ BONES LES MANDARINES!
UBICACIÓ: Al primer trimestre, durant el mes d’octubre.
DURADA: Durant 3 setmanes, 7 sessions en total (2-3 sessions setmanals). Una sessió (al matí) per fer la sortida al mercat.
Els alumnes de P-4 ja van treballar els fruits de la tardor a P-3. Saben reconèixer alguns i anomenar característiques.
JUSTIFICACIÓ
Aquesta unitat didàctica treballa el tema de la tardor a partir del coneixement d’alguns dels fruits típics d’aquesta estació. És important
que els alumnes coneguin quins són els productes de cada temporada i adquireixin hàbits alimentaris saludables com és la incorporació
de la fruita a la nostra dieta mediterrània.
CONTINGUTS
1.Ús dels sentits en 1. Observació i descripció de les 1. Adquisició de vocabulari: els fruits de la tardor
l’exploració dels fruits. qualitats perceptives de les (llenguatge verbal).
2. Adquisició d’hàbits mandarines i altres fruits de la 2. Expressió oral del nom dels fruits i les seves
saludables: la fruita a la tardor. característiques (llenguatge verbal).
nostra dieta. 2. Reconeixement de diversos fruits 3. Memorització visual de dades obtingudes per
de la tardor. l’observació: color dels fruits, textura, forma, …
3. Manipulació dels fruits (llenguatge plàstic).
PROCEDIMENTS característics de la tardor. 4. Manipulació d’estris de dibuix i de retallat
4. Implicació i participació en el joc (llenguatge plàstic).
per grups 5. Percepció de les qualitats sensorials dels fruits
5. Classificació dels fruits segons de la tardor a través dels sentits (llenguatge
variables determinades (secs- plàstic).
carnosos, grans-petits,…). 6. Comparació de mides en els fruits observats
6. Participació en l’esmorzar i (llenguatge matemàtic).
berenar conjunt.
7. Identificació i reconeixement
d’imatges, dibuixos i fotografies.
1. Els sentits: el tacte i la 1. Els fruits característics de la 1. Elements bàsics del llenguatge visual i plàstic:
FETS I vista. tardor: poma, mandarina, moniato, color, forma, textura, …
CONCEPTES 2. Les preferències: gust … 2. Ordenacions: de gran a petit.
per determinats fruits. 2. El vocabulari significatiu: 3. L’expressió i comprensió oral: saber escoltar i
castanya, mandarina, raïm i figa. esperar el torn.
3. La forma social del temps: 4. Llenguatge i comunicació: el nom dels fruits.
estació i alimentació.
4. Les qualitats físiques dels fruits:
textura, color, mida, …
5. El mercat: les botigues, venedors
i compradors.
1. Interès per conèixer i reconèixer els fruits de la tardor.
ACTITUDS, 2. Implicació en les activitats col·lectives.
VALORS I 3. Comportament adequat durant la visita al mercat.
NORMES 4. Satisfacció sensorial, olorant, tocant, veient i provant fruits de la tardor.
5. Curiositat i desig d’aprendre.
OBJECTIUS
1. Conèixer alguns dels principals fruits de la tardor i les seves qualitats. (*)
2. Reconèixer alguns fruits típics de la tardor: raïm, castanya, mandarina, poma,…(*)
3. Observar i conèixer algunes de les qualitats sensorials dels elements coneguts durant la tardor, qualitats constants i d’altres que
canvien.
4. Classificar els fruits segons variables determinades: siguin secs o carnosos, de més petit a més gran, …
5. Identificar el nom dels fruits: fruits de nom llarg, fruits de nom curt.
6. Augmentar el vocabulari referit a la tardor.
7. Tenir interès per tastar nous fruits. (*)
8. Gaudir de l’esmorzar i berenar conjunt.
9. Habituar-se a reflexionar abans de contestar.
10. Escoltar als altres i interessar-se per comprendre’ls. (*)
La unitat didàctica s’iniciarà amb una activitat oral que permetrà al docent prendre nota dels fruits que
coneix cada nen. Els fruits estaran en una panera i els nens i nenes hauran de dir el nom a mesura
que la mestra els vagi ensenyant.
Per fer la visita al mercat comptarem amb l’ajuda de la mestra de reforç. A l’aula, la mestra haurà
repartit a cada nen una fitxa d’observació per resoldre durant la visita. Es tractarà d’anotar alguns
dels fruits observats (fer el dibuix), dir si són carnosos o secs i si són grans o petits marcant a partir
d’una creu.
Amb els fruits carnosos que hem comprat al mercat farem un esmorzar i, amb els secs, un berenar.
Parlarem de quin fruit ens ha agradat més i perquè i a nivell individual cada nen encerclarà i pintarà
els fruits que li han agradat més de l’esmorzar i del berenar.
Amb un paper d’embalar gran la mestra farà una graella perquè cada nen anoti quins són els seus
gustos. En aquest quadre de doble entrada hi haurà els noms dels nens i nenes i el dibuix dels fruits
que han tastat. A sota de cada dibuix hi haurà tres columnes amb els ítems següents: m’ha agradat
molt, m’ha agradat una mica i no m’ha agradat gaire. Cada nen farà una creu a sota d’un dels tres.
Per acabar de treballar la classificació de fruit sec i fruit carnós, cada nen farà una fitxa individual en
què haurà de pintar uns fruits, retallar-los i enganxar-los en un full dividit en dues columnes
(secs/carnosos). A nivell individual, també es farà una fitxa per treballar el nom dels fruits; s’haurà de
pintar d’un color els fruits que tenen el nom curt i, d’un altre color, els que el tenen llarg.
Per acabar, farem un joc en grups de 4-5 nens. Un membre del grup haurà de tapar-se els ulls amb
un mocador i endevinar quin fruit és a partir del tacte i les pistes dels seus companys. Un cop
descoberts tots els fruits, hauran d’ordenar-los de més gran a més petit. La mestra anirà taula per
taula per comprovar si ho han fet bé. S’intentarà que els fruits sempre siguin reals.
1. Què hi ha a la panera? Reconèixer alguns fruits de la panera. Conversa.
2. Anem al mercat. Visita al mercat del barri. Comprar diferents tipus de fruits secs i carnosos.
3. Mengem fruits! Fer un esmorzar i un berenar amb els fruits comprats al mercat. Conversa:
Quin ens ha agradat més i per què?
4. Què hem esmorzat? Què hem berenat? Fitxa individual.
5. T’agrada o no t’agrada? Graella dels fruits.
6. Aquest fruit és sec, aquest és carnós! Fitxa individual (classificació de fruits secs i
carnosos).
7. Els noms dels fruits. Fitxa individual (fruits amb nom llarg i amb nom curt).
8. Saps quin fruit és? Joc: endevinar de quina fruita es tracta a partir del tacte i les pistes dels
companys. Ordenar de més gran a més petit els fruits escollits.
* ÚS DE LES TIC:
Al llarg de les sessions, la mestra farà fotografies amb la càmara digital en aquelles sessions més
especials: durant la sortida al mercat, l’esmorzar i el berenar conjunt i el joc d’endevinar els fruits per
grups. Amb algunes d’aquestes fotografies es farà un mural i es penjarà a l’aula per tal que els
alumnes visualitzin el que han estat treballant.
La primera activitat servirà per fer l’avaluació inicial. La mestra ensenyarà als nens diferents fruits de
la panera i anotarà en un quadre de registre aquells que reconeguin i diguin el seu nom. D’aquesta
manera, podrem saber la quantitat de nens que coneixen cada fruit.
L’avaluació formativa es farà a partir de les observacions que el docent faci a l’aula i durant la sortida
al mercat. La mestra enregistarà les observacions en un full de seguiment i avaluarà principalment
els següents ítems:
1. Reconeix alguns fruits de la tardor.
2. Diferencia un fruit carnós d’un de sec.
3. Classifica els fruits segons variables determinades.
4. Descriu característiques: color, textura, tamany, forma…
5. Retalla i enganxa correctament.
6. Tasta els fruits de l’esmorzar i el berenar.
7. Sap quin fruit li agrada i quin no.
8. Omple la fitxa d’observació al mercat.
9. Té una actitud respectuosa al mercat.
10. Col·labora i dóna pistes als seus companys en el joc.
Per últim, farem una avaluació final a partir d’una coavaluació. Cada nen resoldrà una fitxa en què
haurà de relacionar cada fruit amb el seu nom corresponent i encerclar d’un color aquells que siguin
carnosos i, d’un altre color, els que siguin secs. Per parelles i, a partir de la resolució que la mestra
farà oralment a tot el grup classe, cada nen haurà de corregir la fitxa del seu company. Posarà un
gomet vermell al costat de cada error. Aquest tipus d’avaluació permet que el nen pensi en la seva
fitxa mentre el seu company li corregeix i, a la vegada, fa que estigui atent a les explicacions de la
mestra.
Comptarem amb la mestra de reforç per fer la sortida al mercat. Les imatges de les fitxes que ha de
resoldre individualment l’alumne amb deficiencia visual sempre seran més grans que les dels seus
companys. En algunes fitxes, la base serà d’un color llampant per tal de què hi hagi més contrast i
s’idenfitiqui millor la imatge.
En aquelles activitats en què l’alumne amb NEE hagi de pintar els dibuixos dels fruits, treballarà la
meitat d’aquests pel fet de què l’espai a pintar és més gran.
Amb els alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge rebaixarem sempre el nombre de
continguts i d’objectius. En aquest cas, els objectius que han d’assolir són:
A l’hora de classificar els fruits, per exemple, demanarem classificar la meitat que a la resta dels
seus companys.
ÀREA: CURS: P-4
VISC AL CARRER…
UBICACIÓ: Al segon trimestre.
DURADA: Es durà a terme en tres setmanes, vuit sessions en total. La primera i la segona setmana es faran tres sessions i la tercera
setmana, dues.
A P-4 ja es va treballar el tema de la casa.
JUSTIFICACIÓ
Dues de les capacitats a assolir en finalitzar l’Etapa d’Educació Infantil parlen “d’observar i explorar l’entorn immediat amb una actitud de
curiositat i respecte” i “d’establir relacions entre els objectes aplicant les estructures del pensament intuïtiu, elaborant una primera
representació mental”. És per tant necessari que els alumnes coneguin més detalls de l’entorn on viuen i comparteixin la seva realitat
amb la dels seus companys i companyes. Per a l’infant, el carrer és un món nou on viu experiències també noves. El coneixement
d’aquest nou espai permetrà a l’infant assolir un grau d’autonomia personal que el conduirà cap a la col·laboració amb el grup social.
CONTINGUTS
1. Estructuració de l’espai: 1. Observació de l’entorn immediat: 1. Relació de la paraula amb la seva
orientació, situació i el propi carrer. representació gràfica corresponent (llenguatge
direcció. 2. Representació mental de l’espai. verbal).
3. Descripció i representació del 2. Expressió oral de les característiques del propi
propi carrer. carrer (llenguatge verbal).
4. Reconeixement d’elements del 3. Aplicació de tècniques bàsiques del llenguatge
carrer: serveis, edificis,… plàstic: el collage (llenguatge plàstic).
PROCEDIMENTS 5. Identificació d’imatges, dibuixos i 4. Percepció sensorial dels elements de l’entorn
fotografies. immediat (llenguatge plàstic).
5. Representació subjectiva d’un carrer inventat
(llenguatge plàstic).
6. Manipulació d’estris de dibuix i de retallat
7. Exposició dels treballs realitzats (llenguatge
plàstic).
8. Reproducció d’una cançó mitjançant la veu, el
cos i el moviment (llenguatge musical).
9. Establiment de relacions espacials: llargada,
amplada, … (llenguatge matemàtic).
1. L’espai: nocions 1. Elements que configuren el propi 1. Elements del carrer: icones representatives.
relacionades amb carrer: serveis, edificis, 2. El vocabulari significatiu: semàfor, biblioteca,
FETS I desplaçaments de equipaments, … pas de vianants, …
CONCEPTES direcció. 2. Característiques morfològiques 3. La imaginació: elements reals en un entorn
2. El civisme al carrer: del carrer: ample-estret i llarg-curt. inventat.
normes de comportament. 4. Cançó: “Al carrer més alt”.
1. Interès per conèixer els elements i les característiques del propi carrer.
A ACTITUDS, 2. Gust per conèixer la realitat dels altres companys i companyes.
VALORS I 3. Col·laboració en el manteniment del nostre carrer.
NORMES 4. Participació en les activitats de l’aula.
5. Atenció a l’hora de cantar.
6. Seguretat en les pròpies produccions.
OBJECTIUS
1. Diferenciar les característiques morfològiques del propi carrer.

2. Distingir diferents tipus d’habitacles i comparar alguns elements entre sí.
3. Localitzar els llocs més immediats del propi entorn, identificant-ne els elements significatius.
4. Reconèixer els elements que es troben al nostre carrer: equipaments, serveis, edificis,…
5. Mostrar interès per conèixer la realitat dels altres companys i companyes. (*)
6. Identificar les característiques del propi carrer: amplada, llargada, vegetació, il·luminació, … (*)
7. Iniciar una valoració adequada del resultat del propi treball.
8. Escoltar, aprendre i cantar cançons.
La unitat didàctica s’inciarà amb la representació gràfica del propi carrer. A partir d’aquí els nens i
nenes explicaran com és el lloc on viuen i quines característiques té. La mestra dirigirà la conversa i
prendrà nota del coneixement que té cada infant de la seva realitat. En una de les parets de l’aula es
penjaran tots els dibuixos. Es col·locarà un al costat de l’altre de manera que formin un llarg carrer.
Cal dir que en el full on cada alumne ha dibuixat el seu carrer hi havia dues línies paral·leles
(separades entre elles uns quinze centímetres aproximadament).
A continuació cada alumne haurà de respondre un qüestionari amb diferents preguntes
acompanyades d’una il·lustració representativa del que es demana. L’alumne haurà de marcar amb
una creu la característica que identifica el propi carrer (el teu carrer és: llarg o curt i ample o estret.
Amb la càmara digital de l’escola es farà una sortida al carrer de l’escola per tal de fotografiar alguns
dels elements que es treballaran a l’aula en sessions posteriors (el semàfor, el pas de zebra, el fanal,
les botigues, el quiosc, …). A l’aula, la mestra escriurà el nom del carrer a la pissarra i els nens el
copiaran en un full en blanc on també hauran de dibuixar alguns dels elements fotografiats.
La següent activitat serà una fitxa individual on cada alumne haurà de col·locar al lloc corresponent
diversos elements (un semàfor, un fanal, …) d’un carrer semi nuu. Més endavant cantaran la cançó
“Al carrer més alt” i, al mateix temps, representaran el que diu la lletra. Les dues següents activitats
també seran individuals i es portaran a terme a l’aula. A la sessió número 6, mostrarem als nens
diferents carrers on hi hauran alguns dels serveis treballats al llarg de la unitat. En gran grup es
comentaran els serveis que apareixen a cada imatge, es farà un llistat de tots ells i, a nivell individual,
pintaran els que apareguin a cada dibuix. Hi haurà un servei per cada imatge.
A partir de revistes que portin de casa els nens i nenes hauran de retallar aquells elements que
creguin necessaris per representar un carrer inventat. També podran dibuixar els elements que no
trobin i que creguin imprescindibles. La mestra també haurà fotocopiat imatges i elements propis d’un
carrer. Per acabar, es farà una exposició al passadís de l’escola per tal que els altres alumnes vegin
els seus treballs. A l’hora de penjar-los cada infant explicarà perquè ha incoporat aquells elements i
no uns altres. També s’exposaran les fotografies digitals que cada nen va fer del seu carrer amb
l’ajuda dels pares.
Per dur a terme aquesta programació les activitats seran les següents:
1. Mireu el meu carrer! Dibuix del propi carrer. Conversa col·lectiva.
2. Com és el meu carrer? Explicació del conte i contestar un qüestionari del propi carrer.
3. Fotografiem el carrer de l’escola. Sortida al carrer de l’escola per fotografiar alguns
elements. Copia del nom del carrer.
4. Cada cosa al seu lloc. Col·locar els elements al lloc corresponent d’un carrer semi nuu.
5. Cantem la cançó: “Al carrer més alt”.
6. On són els serveis? Llistat de serveis. Pintar els serveis de diferents tipus de carrers
(farmacia, supermercat, biblioteca, quiosc,…).
7. Invento el meu carrer. Portar fotografies de carrers. Retallar alguns elements i fer un carrer
inventat.
8. Exposem els nostres treballs. Fer una exposició a la classe dels collages que han fet a la
sessió anterior i de les fotografies de l’activitat número 3.
* ÚS DE LES TIC:
L’ús de les Noves Tecnologies es porta a terme a partir de la realització de les fotografies que es
faran durant la sortida al carrer de l’escola. Aquesta activitat requerirà l’ajut de la mestra de reforç.
Amb el canó i l’ordinador de l’aula es projectaran les fotografies realitzades.
Utilitzarem la primera activitat per fer l’avaluació inicial. El dibuix del propi carrer servirà per adonar-
nos del coneixement que té l’infant sobre el lloc on viu.
L’avaluació formativa es basarà en el seguiment diari de les activitats que han fet els alumnes. A
partir d’una graella de doble entrada, anotarem i registrarem els resultats que han obtingut els
alumnes de les activitats proposades i posarem èmfasi en els següents ítems:
1. Identifica com és el seu carrer (caracterísitiques morfològiques).
2. Fa la fotografia amb la càmara digital.
3. Reconeix els elements que hi ha al carrer.
4. Porta revistes de casa.
5. Dibuixa elements del carrer.
6. Sap explicar característiques del lloc on viu als seus companys i companyes.
7. Participa en el cant en grup.
8. Valora el treball que han fet els seus companys.
L’avaluació final es farà en acabar la unitat didàctica i s’avaluarà la motivació dels infants al llarg del
procés, la interiortizació dels nous continguts, la comprensió d’allò que s’ha treballat, l’aportació
personal al treball col·lectiu i l’adequació de les activitats proposades als interessos dels infants.
L’elaboració del collage serà l’activitat que utilitzarem per fer aquesta avaluació. En aquest exercici
es podrà valorar quins elements incoropora l’alumne en la seva producció i, per tant, quins creu que
són necessaris que estiguin presents en un carrer.
Les imatges i els dibuixos de les fitxes que resolgué l’alumne amb NEE seran d’una mida més gran
(cada imatge ocuparà un full DIN-A4).
Amb els alumnes amb dificultats d’aprenentatge rebaixarem el nombre de continguts i objectius a
assolir. Per tant, tindrem en compte que, com a mínim, siguin capaços de “mostrar interès per
conèixer la realitat dels altres companys i companyes” i “identifiquin les característiques del propi
carrer: curt-llarg i ample-estret. A l’activitat número 4 tan sols hauran de col·locar dos objectes al seu
lloc i, a l’activitat 6, pintaran només dos serveis.
A l’hora de fer la sortida al carrer necessitarem l’ajuda de la mestra de reforç, qui acompanyarà a
l’alumne amb NEE pel carrer i indicarà on estan fent la fotografia els seus companys.
ÀREA: CURS: P-4
HE VIST UNA ROSELLA!
UBICACIÓ: Durant el tercer trimestre, un cop iniciada la primavera.
DURADA: Tres setmanes, 8 sessions en total.
A P-3 van treballar aspectes de la primavera: plantes i flors.
JUSTIFICACIÓ
Un dels centres d’interès que es treballarà aquest curs és el de les estacions de l’any i, en concret, la tardor i la primavera. Observar i
explorar el nostre entorn i adonar-nos dels canvis que experimenta són capacitats que els alumnes han d’assolir al final l’Etapa. La
rosella és una flor corrent que trobem fàcilment i en abundor en el nostre paisatge. Interessar-se per aquesta i altres flors ajudarà als
infants a tenir un coneixement més proper del seu entorn per tal de cuidar-lo i repectar-lo.
CONTINGUTS
1. Aplicació dels hàbits 1. Observació dels canvis produïts 1.Utilització del nom correcte per anomenar les
relacionats amb la pròpia a l’entorn: l’arribada de la flors i les seves parts (llenguatge verbal).
neteja i higiene: utilització primavera. 2. Expressió oral en situacions comunicatives
de la colònia. 2. Reconeixement de diverses flors. (llenguatge verbal).
3. Manipulació de les roselles i 3. Percepció sensorial dels elements que
altres flors. canvien a l’entorn: el paisatge de primavera
4. Descripció de les roselles i altres (llenguatge plàstic).
PROCEDIMENTS flors. 4.Participació en una producció col·lectiva:
5. Identificació de les parts d’una l’elaboració de colònia artesanal (llenguatge
planta. plàstic).
5. Aquisició d’hàbits d’ordre i neteja (llenguatge
plàstic).
6.L’elaboració artesana: la colònia de flors
naturals (llenguatge plàstic).
7.Representació gràfica: dibuix al natural
FETS I 1. Les olors del nostre 1. Plantes i flors: les roselles. 1. El vocabulari significatiu: plantes i flors.
CONCEPTES entorn: agradable, 2. Les parts d’una planta: flor, fruit, 2. La forma de les flors: llarga, estreta, gruixuda,
desagradable,… tija, fulles i arrel. …
2. El canvi de vesturari: la 3. El paisatge: elements de canvi. 3. L’artesania: colònia de flors naturals.
roba i el calçat a la
primavera.
3. Hàbits d’higiene
personal: anar net.
1. Respecte vers les plantes i les flors.
A ACTITUDS, 2. Curiositat per conèixer diferents tipus de flors.
VALORS I 3. Estimació pels elements del nostre medi natural.
NORMES 4. Interès per conèixer el que diuen els altres nens i nenes en situacions comunicatives.
5. Iniciativa per participar i col·laborar amb els companys.
OBJECTIUS
1. Observar de forma directa i/o indirecta els elements del marc natural durant la primavera (arbres, plantes). Recordar com eren fa
un temps. (*)
2. Identificar qualitats perceptives de les roselles. (*)
3. Reconèixer l’olor de les flors: agradable, desagradable,…
4. Dibuixar la forma de les flors: allargada, gruixuda, prima, … (*)
5. Anomenar característiques morfològiques d’algunes flors.
6. Adquirir vocabulari relacionat amb la primavera.
7. Assenyalar les parts d’una planta: tija, fulles, flor, fruit i arrels.
8. Distingir diferents tipus de flors: rosa, margardia, rosella, …
9. Participar en l’elaboració de la colònia. (*)
10. Tenir cura de la planta de la classe i ser responsables davant el càrrec. (*)
La unitat s’inicia amb la lectura del conte “La petitona surt al jardí” de la Roser Rius. És un conte que
servirà per iniciar el tema i descobrir què saben els nens de la primavera, quin tipus de flors
coneixen, què necessiten les plantes per viure,… Parlarem de tot allò relacionat amb la primavera i
de la sortida que es farà al camp el próxim dia. Per tant la mestra enviarà una circular als pares per
informar de la sortida, en què s’anirà a veure un camp de roselles que estigui proper a l’escola. Allà
els nens podran observar les flors i fer un dibuix al natural. Un cop a l’aula i per grups de 4-5 hauran
de comparar fotografies de diferents flors i anotar característiques de cadascuna. També
anomenarem els noms de les seves parts i, en una fitxa individual, cada nen els copiarà.
Per altra banda, aprofitarem romaní i farigola collit durant la sortida per elaborar una colònia artesana
ambtots els nens. Un cop feta, ens posarem una mica i parlarem d’alguns dels hàbits d’higiene
personal. També farem fotos del procés i les penjarem a les parets de la classe. Després parlarem
dels passos que hem seguit per elaborar la colònia i decidirem quins dibuixos fem per representar les
accions realitzades. En total hi haurà quatre quadrats en blanc com si fóssin les vinyetes d’un còmic.
Per parelles i durant tres cops per setmana els nens aniran al racó de l’ordinador a fer activitats
relacionades amb les plantes i les flors. Serà un racó per estar-hi una mitja hora aproximadament i
pel qual passarn tots els alumnes. Amb el programa PAINT dibuixaran una flor, per tant és necessari
que al llarg de la unitat s’anomenin constantment les parts d’una planta.
Per acabar la unitat, parlarem sobre el què necessiten les plantes per viure i del càrrec de plantes de
la classe. Cada nen farà una fitxa individual en què haurà de pintar i fer un llistat del que és necessari
perquè una planta pugui viure. La mestra portarà una planta a l’aula i cada dia hi haurà un nen
responsable per cuidar-la. Al final del dia, entre tots els nens valoraran la feina del seu company.
Tot això es durà a terme a partir de les següents activitats:
1. Lectura del conte “La petitona surt al jardí” de Roser Rius. Conversa col·lectiva.
2. Anem al camp! Sortida al camp i dibuix d’una rosella.
3. Observem les flors. Per grups, comparar diferents tipus de flors i anomenar les seves parts.
4. Aprenem les parts d’una planta. Fitxa individual: Copiar el nom de les parts d’una planta.
5. Mmmm, quina bona olor! Elaboració d’una colònia a partir de flors que els nens i nenes
hauran collit al camp.
6. Fem colònia. Fer una seqüència de dibuixos per descriure el procés de l’elaboració de la
colònia.
7. Juguem amb les plantes. Amb el programa informàtic PAINT fer una flor.
8. Què necessiten les plantes per viure? Conversa col·lectiva i fitxa individual.
9. La planta de la classe. Hi haurà un responsable del càrrec de plantes.
*ÚS DE LES TIC

Utilitzarem la càmara digital de l’escola per fer fotografies durant la sortida i l’elaboració de la colònia.
Per altra banda, també farem servir l’ordinador d’aula per fer un racó per parelles en què hauran de
dibuixar una flor amb el programa de dibuix PAINT.

L’activitat de la conversa al voltant del conte “La petitona surt al jardí” (activitat número 1) permetrà al
docent veure els coneixements previs dels alumnes pel que fa al tema de la primavera i de les
plantes.
L’avaluació formativa es portarà a terme a partir de les observacions diàries per part del docent.
S’enregistraran els resultats en un full de registre i es valoraran especialment els següents ítems:
1. Reconeix l’olor de les flors.
2. Observa i dibuixa la rosella.
3. Identifica trets característics d’algunes flors (forma, color, …).
4. Escriu les parts de la flor.
5. Tracta amb cura el medi natural.
6. Aporta la seva opinió en el treball de grup.
7. És responsable amb el càrrec de plantes.
8. Sap utilitzar el programa informàtic de dibuix PAINT.
Per acabar, es farà una avaluació final a partir d’un exercici que resoldrà cada nen de forma
individual. En aquesta activitat es presentarà a l’alumne el dibuix o fotografia d’una flor i caldrà que
senyali i copïi el nom de les parts d’aquesta. Les paraules estaran escrites al full. Si reconeix de
quina flor es tracta també ho podrà escriure. No es valorarà si està ben escrit sinó del fet de si
reconeix o no la flor. Per últim, pintarà la flor del color que cregui convenient.
Per altra banda, els alumnes també avaluaran la tasca de l’encarregat de plantes. Cada alumne
podrà dir com creu que ha fet la seva feina i, entre tots, es valorarà el seu treball. Cada dia un nen
serà el responsable de cuidar la planta. El càrrec s’allargarà dues setmanes més per tal de què tots
els nens el puguin fer.
Sempre que hi hagi una sortida necessitarem l’ajuda de la mestra de reforç, qui acompanyarà a
l’alumne amb deficiencia visual. En aquesta unitat es treballen molts continguts a partir de
l’experimentació i l’observació de les flors. Tot i que l’alumne tindrà més dificultats a l’hora de
visualitzar les flors, podrà olorar-les i tocar-les com la resta dels seus companys. Això farà que sigui
una activitat en què se sentirà més integrat i en igualtat amb la resta d’infants. Amb els alumnes que
els hi costa més aprendre, rebaixarem el nombre de continguts i ens plantejarem com a objectius
que dibuixin la forma de les flors i que identifiquin algunes qualitats sense que hagin d’assenyalar el
nom de les seves parts.
ÀREA: CURS: P-4
QUI ÉS EL POLTRE?
UBICACIÓ: Al tercer trimestre. Es poden aprofitar les colònies de cicle, les quals tenen una durada de tres dies, de les 9 del matí del primer
dia fins a les 5 de la tarda del tercer dia.
DURADA: Durant tres setmanes. En total 7 sessions, una de les quals es farà a la granja els dies de colònies.
A P-3 ja van treballar alguns animals de granja.
JUSTIFICACIÓ
A cada curs és adequat treballar un tipus d’animal. Pels interessos i motivacions dels infants és recomanable treballar a P-3 els animals
mamífers i els animals de gran tamany (com l’elefant, la girafa,…), a P-4 els animals de granja i els animals amb plomes i a P-5 els rèptils i
amfibis, per exemple. En aquesta unitat didàctica s’aprofiten les colònies de cicle ja que d’aquesta manera els infants es relacionen
directament amb els animals treballats. La millor forma de conèixer les característiques d’hàbitat i alimentació dels éssers vius és tenint un
contacte directe amb ells. Amb quatre anys als nens els agrada especialment aquest tipus i prenen consciència de la importancia de tenir-
ne cura.
Per altra banda, s’ha pensant amb un títol que fos atractiu pels nens i que al mateix temps els fes pensar: “Qui és el poltre?”. El que es
pretén es que els nens coneguin qui és aquest animal al mateix temps que aprenen les cries d’altres animals que també els poden
interessar.
CONTINGUTS
1. Imitació de diverses 1. Observació de les 1. Utilització del nom correcte per designar els
posicions corporals: anar característiques d’alguns animals animals (llenguatge verbal).
de quatre grapes, seure, de granja. 2. Ús de diferents valors funcionals de les paraules
agupir-se, agenlloar-se, 2. Reconeixement de diverses que es refereixen a animals –vaca, gat…-
estirar-se … cries. (llenguatge verbal).
2. Memorització de 3. Descripció de l’hàbitat d’alguns 3. Imitació dels sons dels animals de la granja
postures i moviments de animals. (llenguatge musical).
PROCEDIMENTS diferents animals. 4. Manipulació de l’aliment que 4. Reproducció d’una cançó mitjançant la veu, el
3. Observació de les menja cada animal. cos i el moviment (llenguatge musical).
qualitats sensorials i 5. Localització de la procedència 5. Imitació d’altres sorolls: els ànec quan
imitació dels diferents dels aliments. xipollegen, el de la gallina quan pon un ou, …
moviments dels animals. 6. Relació de l’animal amb la seva (llenguatge musical).
4. Neteja de les mans si cria, hàbitat i menjar. 6.Observació dels colors dels animals i la seva
s’han tocat tocat animals. 8. Diferenciació dels animals que fesonomia (llenguatge plàstic).
són de granja de la resta d’animals. 7. Elaboració d’un collage dels animals observats
8. Comparació de la mida dels animals observats:
gran-petit, llarg-curt, … (llenguatge matemàtic).
1. Control del cos en 1. La granja: els animals. 1. Adquisició i ampliació de vocabulari dels noms
moviment i repòs. 2. Els animals: sistemes de nutrició dels animals de granja: poltre, vedell, garrí,…
2. Orientació estàtica i i reproducció. 2. Les onomatopeies: els sons dels animals.
FETS I dinàmica. 3. Característiques, semblances i
CONCEPTES diferències dels animals: els
animals de granja.
1. Gaudiment a l’hora de donar de menjar als animals i esforç per vèncer possibles dificultats.
ACTITUDS, 2. Respecte i cura vers els animals i el recinte.
VALORS I 3. Interès per conèixer els animals i les seves cries.
NORMES 4. Comportament adequat en un nou espai: la granja.
5. Interès per mantenir l’atenció.
OBJECTIUS
1. Diferenciar els animals que són de granja dels que no ho són. (*)
2. Mostrar coneixements d’algunes característiques morfològiques i locomotrius dels animals observats.
3. Formular preguntes sobre els sistemes de nutrició i reproducció d’alguns animals de granja.
4. Descriure característiques de l’hàbitat d’alguns animals.
5. Actuar amb respecte davant dels animals. (*)
6. Reconèixer les cries de diversos animals: cavall-poltre, gallina-pollet i vaca-vedell.
7. Localitzar la procedència d’aliments i productes com la llana, la llet, el formatge,…
8. Manipular correctament el menjar que s’ha de donar a cada animal de la granja. (*)
Iniciarem la unitat didàctica amb una activitat per grups de treball de 4-5 alumnes en què caldrà
agrupar les fotografies dels animals que són de granja dels que no ho són. D’aquesta manera el
docent veurà quins són els criteris que fan servir els nens i nenes alhora de fer la classificació. Tot
seguit cada grup exposarà la divisió que ha fet i quins han estat els motius que han tingut per fer-la.
Parlarem del poltre, com a exemple de cria, i dels animals que coneguin els infants.
A partir de la informació i dels llibres que els infants hagin portat de casa, el docent explicarà
característiques d’alguns animals i les seves cries. Mentre duri la unitat didàctica, els llibres es
podran consultar a la biblioteca de l’aula. A continuació, es farà una fitxa individual en què s’haurà de
relacionar l’animal amb la seva cria i escriure els noms a sota (gallina-pollet, poltre-vedell i vaca-
vedell).
Per altra banda, s’aprofitaran les colònies de cicle per fer la sortida a la granja i conèixer els animals
de prop. Allà els alumnes podran conèixer les tasques del granjer i donar el menjar als animals.
Un cop a l’aula, la mestra donarà la imatge d’una vaca, un cavall o bé una gallina i cada nen haurà
d’enganxar-la en un full i dibuixar al costat el seu hàbitat, la seva cria i el seu menjar.
A la sala de psicomotricitat i, en gran grup, cantarem i ballarem la cançó “A la bella factoria”. Per
últim es farà una fitxa individual en què s’haurà de relacionar amb flextes diferents animals amb el
seu hàbitat, menjar i cria. Al costat de cada dibuix hi haurà un espai per escriure el seu nom. També
es farà una activitat del programa edu365 amb l’ordinador d’aula. Durant tres dies a la setmana, els
nens aniran passant per aquest racó per parelles en un espai de temps de 30-45 minuts.
Per acabar es farà un collage dels animals que han vist durant les colònies. La mestra donarà una
cartolina per grups formats per 3-4 alumnes. Cada grup haurà de retallar fotografies d’animals de
revistes o fer-ne un dibuix. A part dels animals, també podran representar les sensacions i les
experiències viscudes durant les colònies. D’aquesta manera es fa un recull del que s’ha après i
queda com a referent pels companys del curs vinent.
1. Coneixem els animals de granja? Agrupació de fotografies dels animals que són de granja i
els que no ho són.
2. Qui és el seu fill? Observar els animals de granja i relacionar-los amb les seves cries.
Posarem el nom a sota de la cria i de l’animal.
3. Fem de grangers. Farem una sortida a la granja per veure els animals i les seves cries de
prop. Desenvolupar algunes de les tasques del granger.
4. On viu i què menja? Relacionar els animals amb la seva cria, el seu hàbitat i el que menja.
5. Muuuu, beeeee, quiquiriquiiiii! Imitació dels sons d’alguns animals de granja. Cantarem la
cançó “A la vella factoria”.
6. Cada ovella al seu corral! Relacionar diferents animals amb la seva cria, menjar i hàbitat.
Fitxa individual.
7. Animals de granja. Activitat del programa informàtic edu365.com.
8. Elaboració d’un collage pels alumnes del pròxim curs. Per grups.
*ÚS DE LES TIC:
L’ús de les noves tecnologies es fa a partir de la utilització del racó de l’ordinador. En aquest espai
es treballa amb una de les activitats que ofereix el programa informàtic edu365. Aquesta activitat,
anomenada “animals de granja”, pretén reforçar aspectes treballats al llarg de la unitat. Durant la
sortida a la granja també s’han fet fotografies amb la càmara digital de l’escola que es projectaran
amb el canó a l’aula. També utilitzarem el radiocasset amb cd per escoltar la cançó de “….”
Utilitzarem la primera activitat per dur a terme l’avaluació inicial. A partir de la classificació i la
posterior explicació per part dels nens i nenes, el docent veurà quins han estat els criteris que han
utilitzat per separar els animals de granja de la resta d’animals. Serà una avaluació en què els
alumnes estaran agrupats per grups de treball de 4-5.
L’avaluació formativa es farà a partir de les observacions diàries que faci el docent. Es valorarà
especialment l’actitud de l’infant a la granja i el seu comportament vers els animals i el recinte.
S’enregistraran els resultats en un quadre de registre i es donarà importancia als ítems següents:
1. Reconeix els animals de granja de la resta d’animals.
2. Col·labora a donar menjar als animals.
3. Relaciona l’animal amb la seva cria, hàbitat i menjar corresponents.
4. Imita els sons d’alguns animals.
5. Participa en el cant en grup.
6. Localitza la procedència d’alguns aliments.
7. Tracta amb cura els animals i respecta les instal·lacions de la granja.
8. Participa en el collage en grup.
Aquesta unitat de programació permet plantejar una avaluació formadora en què la mestra pot
valorar si el lloc de les colònies ha estat adequat. Per tant, ens podem plantejar si la próxima
vegada que anem de les colònies les farem a la mateixa granja i si escollirem les mateixes activitats
proposades pels monitors d’aquest centre.
L’avaluació final es farà a partir de l’activitat número 6. Es tracta de resoldre una fitxa de manera
individual i corregir-la col·lectivament. Cada alumne tindrà la fitxa d’un dels seus companys i, a partir
del que digui el docent, farà la correcció. Si està bé posarà un gomet verd i si està malament un de
vermell. Després es retornarà la fitxa a cada alumne perquè comprovi personalment el seu resultat.
Posteriorment, la mestra tornarà a corregir cada fitxa i cridarà a cada nen per demanar-li si li han
corregit bé. En el cas que no estigui ben corregida, serà l’alumne qui s’autoavaluarà davant del
docent.
Durant els dies de colònies la mestra d’educació especial serà l’acompanyant de l’alumen amb NEE.
Poder tocar els animals treballats permetrà a aquest alumne tenir una idea més completa de
cadascú.
Amb els alumnes amb dificultats d’aprenentatge ens proposarem que siguin capaços de distingir els
animals que són de granja de la resta d’animals. No ens plantejarem que relacionin l’animal amb el
seu aliment, cria i hàbitat.
Amb els alumnes immigrants, escolaritzats a P-3, no caldrà fer cap tipus d’adaptació curricular. Tot i
així, caldrà crear un clima de seguretat i afectivitat dins i fora de l’aula per tal que se sentin
protagonistes i s’atreveixin participar.
ÀREA: CURS: P-4
AGAFO EL CISTELL!
UBICACIÓ: Al segon trimestre. Un matí per fer la sortida al mercat.
DURADA: Durant tres setmanes, 2 o 3 sessions setmanals. En total, 7 sessions.
A P-3 els alumnes van treballar amb el racó de la botigueta a l’aula.
JUSTIFICACIÓ
A través d’aquesta unitat didàctica es pretén que l’alumne conegui més a fons l’entorn immediat que l’envolta. Per l’infant, el mercat és
un espai nou. Des de l’aula, s’intenta dramatitzar situacions reals amb les que es trobaran els nens i nenes a fora de l’escola. El racó de
la botigueta acostuma a estar present durant una part important de l’Etapa d’Educació Infantil. Conèixer més detalls al voltant d’aquest
tema ajudarà als infants a tenir una visió més àmplia del que significa agafar el cistell i anar a comprar.
CONTINGUTS
1. Imitació, imaginació i 1. Descripció i comparació de 1. Expressió oral en situacions comunicatives:
simulació de l’activitat de diferents tipus de botigues. l’activitat de comprar i vendre (llenguatge
comprar i vendre. 2. Manipulació dels objectes del verbal).
2. Reproducció de racó del a botigueta. 2. Comprensió oral de missatges (llenguatge
seqüències de 3. Dramatització de l’activitat de verbal).
comportament a l’hora de comprar i vendre. 3. Establiment de preus als productes del racó
PROCEDIMENTS comprar observades al 4. Elaboració d’objectes, monedes i de la botigueta (llenguatge matemàtic).
mercat. bitllets per la botigueta. 4. Reconeixement de figures geomètriques en
5. Relació del producte amb la productes i aliments observats (llenguatge
botiga corresponent. matemàtic).
6. Classificació de diferents tipus de 5. Memorització visual d’alguns productes
productes i aliments. (llenguatge plàstic).
6. Reconeixement de diferents textures dels
producte i aliments: una llauna, un tetra-brick, la
pell de la fruita, …(llenguatge plàstic).
7.Reproducció de la cançó i la dansa de “La
masovera” (llenguatge musical).
1. El joc simbòlic: la 1. El mercat: les botigues i els seus 1. La cançó: “La masovera”.
FETS I botigueta (comprador- productes. 2. Figures geomètriques: el prisma, el cilindre,…
CONCEPTES venedor). 2. Les accions: comprar i vendre. 3. Atributs: establiment d’un preu.
3. Els comerços: botigues, 4. Quantificadors: molt/poc.
supermercat, hipermercat,…
1. Acceptació de les normes del comportament establertes per les sortides.

A ACTITUDS, 2. Interès per conèixer els diferents tipus de botigues.
VALORS I 3. Reconeixement de la tasca dels venedors.
NORMES 4. Iniciativa en el joc simbòlic: el racó de la botigueta.
5. Actitud d’ajuda i col·laboració amb els companys.
OBJECTIUS
1. Reconèixer algunes feines del mercat i aplicar-hi la denominació correcta.

2. Identificar alguns productes treballats a l’aula.
3. Relacionar els aliments amb la botiga corresponent. (*)
4. Descriure diferents tipus de botigues.
5. Dramatitzar l’acció de comprar i vendre. (*)
6. Classificar diferents tipus de productes i aliments segons unes variables determinades.
S’iniciarà la unitat didàctica amb una conversa col·lectiva. Els nens i nenes estaran col·locats en
rotllana i el docent donarà el torn de paraula per relacionar cada aliment amb la botiga corresponent.
Tot seguit ensenyarà la fotografia de cada producte i demanarà als nens i nenes on el poden anar a
comprar.
La següent sessió es farà al mercat i comptarem amb el suport de la mestra de reforç. Abans d’anar-
hi però, els alumnes ja hauran vist un video sobre el mercat. No serà un video del mercat que els
nens veuran, sinó d’un qualsevol. Així, un cop al mercat, els alumnes hauran pogut comentat algunes
de les coses que visitaran (tipus de botigues) i com la gent compra i ven. A la classe dramatizarem
l’acció de comprar i vendre a partir d’un diàleg col·lectiu. El docent serà el/la venedor/a i un/a
alumne/a el/la comprador/a, qui anirà canviant cada vegada. Serà un bon moment per parlar de les
textures dels objectes, el reconeixement de figures geomètriques en els productes, …
Al racó de la botigueta el docent pendrà nota de les observacions que faci. De casa els nens i nenes
hauran portat productes per la botiga i, a l’aula, s’hauran elaborat monedes i bitllets entre tots. A partir
de l’opinió dels alumnes i l’ajuda del docent s’establiran els preus als objectes.
Per grups de 4-5 alumnes es farà una llista del que compraríem en els diferents comerços. Un cop
acabada l’activitat ens avaluarem entre tots i decidirem si la decisió de cada grup és correcta. Mig
grup i, si pot ser a la sala de psicomotricitat, cantarem i ballarem la cançó de “La Masovera”. L’altra
mig grup anirà a l’aula d’ordinador amb la mestra de reforç a fer l’activitat sobre la cançó amb el
programa WORD de l’ordinador. En aquesta activitat hi haurà escrits els dies de la setmana i tres o
quatre productes per cada dia; l’alumne haurà d’encerclar l’aliment correcte.
Per acabar es farà una fitxa individual en què cada nen relacionarà els productes amb el seu
establiment.
1. On anem a comprar? Conversa col·lectiva per relacionar cada aliment amb la botiga
corresponent.
2. Anem al mercat! Sortida al mercat del barri. Prèviament, visualització d’un video.
3. Compradors i venedors. Conversa col·lectiva per dramatitzar l’acció de comprar i vendre.
4. Quan val? Racó de la botigueta. Establiment de preus i elaboració de monedes i bitllets.
5. Fem la llista de la compra. Per grups, fer la llista de la compra a diferents establiments.
6. Cançó i dansa de “La masovera” i fitxa individual sobre la cançó amb el programa informàtic
WORD. Grup classe partit.
7. On comprem cada producte? Fitxa individual per classificar diferents productes amb el seu
establiment.
*ÚS DE LES TIC:
En aquesta unitat didàctica els alumnes podran veure la projecció d’un video sobre el mercat. També
s’utilitzarà el programa d’escriptura WORD per fer una activitat a l’aula d’informàtica amb mig grup i
la mestra de reforç. Durant la sortida al mercat també s’utilizarà la càmara digital per fer fotografies
als diferents establiments i productes.
En primer lloc es farà una avaluació inicial a partir d’una conversa col·lectiva dirigida pel docent. Ell/a
serà qui ensenyarà als alumnes un seguit d’imatges de productes i demanarà a cada nen a quin lloc
podem anar a comprar-los. El docent anotarà la resposta de cada alumne per veure quins són els
seus coneixements previs.
L’avaluació formativa es farà a partir de les observacions que el docent haurà fet al llarg del
desenvolupament de la unitat didàctica. Observarà amb especial atenció els diàlegs establerts al
racó de la botigueta i els ítems que avaluarà i anotarà en un un full de seguiment seran els següents:
1. Sap relacionar els productes amb els seus establiments.
2. Es comporta correctament en un nou espai: el mercat.
3. Intervé en el diàleg de compra-venda.
4. Participa activament a la cançó i la dansa de “La masovera”.
5. És respectuós/a amb els objectes del racó de la botigueta.
6. Comparteix els objectes del racó amb els seus companys i companyes.
Per últim, es farà una avaluació final a partir d’una fitxa que resoldrà cada nen individualment i que
servirà per veure el progrés del coneixement de l’infant. La correcció es farà per parelles.
Per fer la visita al mercat comptarem amb l’ajut de la mestra de reforç, qui acompanyarà l’alumne
amb NEE. Quan cantem i ballem la cançó de la Masovera, cançó que implica moviment, l’alumne
amb deficiencia visual farà la dansa amb un altre nen en un lloc marginal de l’aula per evitar que la
resta de companys el puguin empentar o donar algun cop sense voler.
És necessari que els alumnes immigrants sempre tinguin un suport material de base visual important
i trobin que la classe és un lloc segur i acollidor on poden participar i aportar la seva opinió.
A l’hora d’elaborar les monedes i bitllets haurem de fer-ne alguns d’un tamany més gran i marcar
amb números més grans i vistosos els preus dels productes.
ÀREA: CURS: P-4
ANIMALS AMB PLOMES
UBICACIÓ: Es portarà a terme durant el tercer trimestre.
DURADA: Durant tres setmanes. Cada setamana 3 sessions. En total, 9 sessions.
A P-3 ja van treballar les característiques d’alguns animals: les aus.
JUSTIFICACIÓ
Treballar el tema dels ocells pot motivar i interessar els alumnes d’aquesta edat. És necessari que tinguin curiositat per observar i
explorar l’entorn que els envolta. Per altra banda, tractar aquesta temàtica afavoreix la cura que tenen els més petits amb aquest tipus
d’animals i aprenen mica en mica a cuidar-los i respectar-los adequadament.
CONTINGUTS
1. Manifestació de les 1. Agrupació de fotografies segons 1. Comprensió oral de missatges (llenguatge
sensacions produïdes per variables determinades. verbal).
la ploma. 2. Experimentació de les 2. Utilització del nom correcte per designar els
possibilitats tàctils de la ploma. ocells i altres animals (llenguatge verbal).
3. Observació i verbalització del 3. Utilització d’una nova eina d’escriptura
nom dels animals que volen. (llenguatge verbal).
4. Comparació i descripció de les 4. Imitació dels sons d’alguns ocells (llenguatge
PROCEDIMENTS característiques de dues aus: la musical).
gallina i el pardal. 5. Observació i anàlisi de les característiques
5. Memorització de les parts d’un d’un ocell (llenguatge plàstic).
ocell. 6.Manipulació d’estris de dibuix i de retallat
6. Discriminació i classificació dels (llenguatge plàstic).
animals i les seves característiques.
7. Percepció i identificació de les
semblances i diferències entre
alguns animals.
1. El tacte: les sensacions 1. Les parts d’un ocell: bec, potes, 1. El llenguatge visual i plàstic com a instrument
FETS I 2. Hàbits de neteja: ales… de representació de la realitat (llenguatge
CONCEPTES rentar-se les mans. 2. La descripció física de les aus: plàstic).
qualitats sensorials.
3. Tres medis naturals: terra, aigua i
aire.
4. Formes de desplaçament: per
terra, per aigua i per aire.
5. Ambients d’un ocell: engabiat, en
un corral o en llibertat.
1. Respecte i cura vers els animals.
ACTITUDS, 2. Interès per conèixer els animals directament.
VALORS I 3. Actitud d’ajuda i col·laboració amb els companys.
NORMES 4. Satisfacció i iniciativa per la pròpia activitat.
5. Neteja de les mans si s’han tocat animals.
OBJECTIUS
1. Classificar animals segons la seva anatomia i la forma de desplaçament i apreciar-los. (*)

2. Identificar els tres medis naturals.
3. Experimentar les possibilitats tàctils de la ploma.
4. Comparar dues aus i identificar les parts que tenen en comú.
5. Memoritzar les parts de la gallina.
6. Verbalitzar el nom dels animals que volen.
7. Reconèixer el so d’alguns ocells. (*)
En primer lloc, enviarem una nota als pares per tal que els nens i nenes portin revistes de casa. A
partir d’aquestes revistes els alumnes retallaran fotografies d’aquells animals que volin, nedin i
caminin. Per grups de 4-5 agruparan les fotografies en tres grups segons el desplaçament dels
animals (mitjançant ales, aletes, potes,…). La mestra penjarà tres trossos de paper d’embalar amb el
títol de cada conjunt per tal que els alumnes enganxin les imatges que han trobat al lloc
corresponent. A continuació ens centrarem tan sols en els ocells i parlarem d’aquells que coneixem.
Direm els noms dels que hem penjat i amb el cartronet del nom, cada nen el penjarà a sota de l’ocell
corresponent. Per altra banda, també senyalarà amb un gomet la part del cos amb la que es
desplaça.
A la següent sessió els nens es col·locaran en rotllana i la mestra explicarà el conte “El meu ocellet”.
A continuació es faran preguntes i es parlarà sobre la història contada.
Per observar i dibuixar un ocell al natural, la mestra portarà un periquito o un ocell similar a l’aula.
L’ocell, dins de la gàbia, se situarà damunt d’una taula al centre de la classe. Els nens estaran
col·locats amb les taules en rotllana al seu voltant. Un cop dibuixat, la mestra penjarà la fotografia de
l’animal a la pissarra i escriurà les seves parts per tal que els nens les copiïn al seu full. La sessió
s’acabarà amb la projecció d’un video sobre el creixement d’un periquito.
Per altra banda, jugarem i experimentarem les possibilitats tàctils de la ploma: observant-la, tocant-la,
fent pessigolles al company, …També escriuran la inicial del seu nom sucant la ploma en un pot de
tinta. Cada nen farà l’exercici de forma individual. La mestra estarà al seu costat per ajudar l’alumne
sempre que sigui necessari. A nivell individual també compararan dos ocells (una gallina i un pardal,
per exemple) i assenyalaran amb un gomet les parts que són iguals. A sota del full estaran escrits els
noms de les parts del cos de l’ocell. Caldrà que cada nen els copïi al lloc corrreponent.
A la penúltima sessió s’haurà de resoldre una activitat per parelles en què caldrà observar la imatge
d’un ocell i respondre les preguntes plantejades: forma del bec (fer un dibuix), color de les plomes,
forma de les potes (fer un dibuix), petjada, hàbitat, … Cada membre de la parella tindrà un full per
respondre.
Per acabar, farem un mural en què la mestra escriurà tot allò que sabem dels ocells. Serà un mural
en què hauran d’aparèixer característiques com: volen, tenen plomes, neixen de l’ou, viuen al niu,
canten, alguns viuen en una gàbia, d’altres en corral, etc. La mestra anotarà els comentaris que facin
els nens i els escriurà en un mural. Al costat enganxarem les fotografies dels diferents ocells que
hem estudiat i ho penjarem al passadís de l’escola perquè els altres nens ho puguin veure.
1. Com es desplacen els animals? Agrupació de fotos d’animals segons volin, nedin o caminin.
Fer un mural.
2. Coneixes aquest ocell? Observar els animals que volen i verbalitzar el nom dels que
coneixen. La mestra donarà cartornets dels noms dels ocells i els nens l’hauran de col·locar a
sota de l’ocell correponent.
3. El meu ocellet. Narració del conte per part de la mestra. Conversa col·lectiva.
4. Mira quin ocell! Observar un ocell, dibuixar-lo i escriure les seves parts. Visualització del
video sobre el periquito.
5. Juguem amb la ploma. Experimentació de les possibilitats tàctils de la ploma i escriptura de
la inicial de nostre nom amb ploma i tinta.
6. En què s’assemblen? Comparació de dos ocells. Assenyarlar les parts que són iguals. Ex:
una gallina i un pardal. Copiar el nom de les seves parts.
7. Com és? Fitxa d’observació de la imatge d’un ocell. Per parelles.
8. Engabiat, en llibertat o al corral? Pintar els ocells en diferents situacions.
9. Què tenen els ocells? Mural resum de les característiques dels ocells.
* ÚS DE LES TIC:
En aquesta unitat farem servir el video per veure com creix un periquito. El video es titula “Animales
domésticos” de la sèrie “Mira cómo crecen”. Per altra banda, també utilitzarem el radiocasset amb
cd per escoltar els sons de diferents ocells.
Per conèixer les idees prèvies dels alumnes farem servir l’activitat número 1 com a activitat
d’avaluació inicial. Veurem quins criteris fan servir els nens per agrupar les fotografies en els tres
grups proposats. La mestra anotarà si la classificació és la correcta i quins animals no han estat ben
agrupats.
Per fer l’avaluació formativa la mestra observarà l’actuació dels infants al llarg de les diferents
sessions. Anotarem i dedicarem una atenció especial als següents ítems:
1. Distingeix els animals que volen dels que neden i caminen.
2. Escolta el conte amb atenció.
3. Juga amb la ploma.
4. Reconeix i verbalitza el nom d’alguns ocells.
5. Descriu característiques de diferents aus.
6. Memoritza les parts d’un ocell.
7. Identifica semblances i diferències entre diferents aus.
8. S’interessa per conèixer i manipular una nova eina d’escriptura.
9. Imita alguns sons.
10. Té cura de l’ocell que la mestra porta a l’aula.
Per últim, l’avaluació final es farà a partir d’un exerici que resoldrà cada nen individualment. Es
tracta d’una fitxa amb dues activitats:
1. Unir amb una línia cada animal amb el seu medi correponent. Hi haurà dos animals per cada
tipologia de medi.
2. Senyalar i escriure el nom de les parts d’un ocell. Es valorarà si marca la majoria de les parts
i si recorda també el seu nom.
Utilitzarem imatges i dibuixos grans (tamany DIN-A3) per tal que l’alumne amb deficiencia visual
pugui visualitzar-les millor. La resta d’activitats són força experimentals i, per tant, no caldrà cap
tipus d’adaptació. Amb els alumnes que presenten problemes d’aprenentatge reduirem el nombre
d’ocells a reconèixer. Per altra banda, a l’hora de fer la fitxa d’observació (activitat número 6)
col·locarem aquests alumnes amb nens que tinguin menys problemes d’aprenentatge.
Amb els alumnes immigrants deixarem més temps fer les activitats individuals i donarem un suport
material de base visual important. Per tant, sempre que sigui possible, intentarem acompanyar el
nom de l’ocell o de les parts amb el dibuix o fotografia corresponent.
ÀREA: CURS: P-4
XIP XAP, AIGUA FRESCA
UBICACIÓ: Al tercer trimestre, durant les últimes setmanes de maig i les primeres de juny.
DURADA: 4 setmanes. Tres sessions per setmana. Cada sessió d’aproximadament mitja hora.
En tots els cursos de l’etapa es treballa el tema de l’aigua i l’estiu a final de curs. Alguns dels continguts que es tracten ja es van treballar
a P-3 a partir d’altres activitats.
JUSTIFICACIÓ
L’aigua és un element molt present tant dins com fora de les aules (rentar-se les mans, beure quan es té set, font del pati…); és en els
mesos de calor quan la trobem més a faltar i quan realment valorem la necessitat de tenir-ne. A partir d’aquí, neix aquesta unitat didàctica
fruit de la necessitat de fer adonar als infants la gran rellevància que té l’aigua en les nostres vides i les complicacions que pot provocar la
seva absència o la seva contaminació. Es tracta d’una unitat didàctica més experimental que les altres i que serveix per posar punt i final
al curs escolar d’una manera més lúdica.
CONTINGUTS
1.Manipulació de l’aigua 1. Observació i exploració directa 1. Comprensió oral de missatges (llenguatge
per a l’higiene i l’ús d’elements manipulables de verbal).
personal. l’entorn: recipients i contingut. 2. Expressió oral en converses col·lectives
2. Experimentació de les 2. Manipulació de l’aigua, (llenguatge verbal).
sensacions produïdes per experimentant canvis visibles (color, 3. Experimentació amb aigües de diferents colors
l’aigua. recipient,…). (llenguatge plàstic).
PROCEDIMENTS 3. Ubicació d’un element natural 4. Utilització de diferents materials per
indispensable per viure: l’aigua. experimentar (llenguatge plàstic).
4. Descripció del recorregut de 5. Reproducció d’una cançó mitjançant la veu i el
l’aigua. moviment del cos (llenguatge musical).
5. Hipótesis i suposicions sobre 6. Verbalització de les sensacions que ens
l’origen de l’aigua. produeix l’aigua (llenguatge verbal).
1. Hàbits de neteja 1.Elements naturals: l’aigua. 1. Formes i figures geomètriques: la
personal: dutxar-se, 2. Diversitat de funcions de l’aigua circumferència, el cilindre, …
rentar-se les mans, la a la nostra societat: regar, dutxar- 2. Cançons: “Si vols aigua ben fresca” i “Xip, xap,
FETS I cara,… nos,… aigua fresca”.
CONCEPTES 2. Sensacions: frescor, 3. Atributs: gran, petit, …
calor, netedat,… 4. Article + nom: el pare, la mare, el sabó,…
ACTITUDS, 1. Respecte i valoració de l’aigua, com a element natural de l’entorn.

VALORS I 2. Participació en les activitats col·lectives.
NORMES 3. Gaudiment de l’experimentació amb l’aigua.
OBJECTIUS
1. Identificar qualitats físiques dels recipients d’aigua.

2. Manipular aigua, aplicant diferents procediments. (*)
3. Iniciar-se en la localització d’un camí senzill de l’aigua des del riu a l’aixeta.
4. Reproduir una cançó relacionada amb l’aigua.
5. Valorar l’aigua com un element important i quotidià en les nostres vides. (*)
6. Gaudir amb l’aigua, tot fent activitats amb el grup classe. (*)
7. Fer hipótesis i suposicions sobre la procedència de l’aigua.
8. Descriure les sensacions que ens produeix l’aigua. (*)
La unitat s’inicia a partir d’una conversa en què l’objectiu és parlar de l’aigua. La mestra farà
preguntes com: “Què fem a l’estiu per no tenir calor?, Quan fem servir l’aigua?”. A partir de la
resposta dels infants, farem un llistat a la pissarra dels usos que pot tenir l’aigua. La mestra anirà
conduint la conversa fins que pugui agrupar les respostes en tres grans grups: rentar-set-joc.
Aquests seran els eixos mitjançant els quals treballarem el tema de l’aigua. Per tant, la següent
activitat s’iniciarà amb una conversa en què es parlarà de l’aigua a casa nostra. Es demanarà als
nens quan fem servir aigua a casa (hora del bany, rentar cotxes, rentar plats, …), mostrarem
imatges d’aquestes accions i les comentarem.
A la tercera sessió farem bombolles de sabó per grups de 4-5 alumnes. Utilitzarem tubs de diferents
mides i serà una activitat que portarem a terme al pati de l’escola.
La següent activitat la tornarem a iniciar amb una conversa col·lectiva sobre l’hora del bany. Un cop
n’haguem parlat, cada nen farà un dibuix de l’hora del bany (amb qui i amb què ens banyem?). A
sota dels dibuixos que realitizi, haurà d’escriure els noms corresponents (per exemple: el papa, la
mama, l’ós, el sabó, …). A l’aula hi haurà muntat un racó anomenat “El bany de les nines i els
ninots” en què per parelles o trios hauran de banyar les nines i els ninots de la classe. Aniran
passant tots els infants al llarg de les setmanes que duri la unitat de programació.
Algun dia tornant del pati, els nens es rentaran la cara i verbalitzaran el que senten a nivell
individual. Provarem també amb aigua calenta i compararem. En una fitxa escriurem quina aigua
ens ha agradat més i pintarem la cara del dibuix corresponent.
A la següent sessió haurem demanat prèviament als nens que portin ampolles d’aigua de diferents
mides i marques. Observarem les diferents ampolles i per grups les clasificarme segons les
variables que indiqui la mestra. Les ampolles quedaran exposades a la classe.
A la sessió número 8 anirem al pati i jugarem amb una piscina d’aigua. Farem preguntes com “Quins
objectes s’enfonsaran i per què? i establirem una sèries d’hipòtesis.
A l’aula i, per grups de 4-5, experimentarem amb l’aigua i farem aigües de diferents colors amb
elements naturals com terra, safrà i julivert.
La següent sessió també l’iniciarem amb una conversa per intentar donar resposta a la quesito:
“D’on us sembla que ve l’aigua que surt de l’aixeta?”. D’aquesta manera, plantejarem un treball
d’hipòtesis i suposicions per fer, finalment una posada en comú. Primer però, caldrà parlar-ho en
petit grup i, després, un cop establert un acord, un portaveu de cada grup ho explicarà a la resta del
grup classe.
A la penúltima sessió, repasarem algunes de les cançons treballades al llarg de P-3 i P-4
relacionades amb el tema de l’aigua: “Si vols aigua ben fresca” (fent els gestos que acompanyen la
cançó) i “Xip, xap, aigua fresca” (nom que dóna títol a la unitat).
Per acabar, farem un mural amb el recorregut que fa l’aigua fins arribar a la classe. Decidirem entre
tots com l’elaborem. Un cop pensat, la mestra anirà cridant els nens en grups de 3-4. S’anirà
acabant a estones d’altres àrees. La mestra anotarà al costat del mural el que hem de fer per no
malgastar aigua a partir de les propostes que hauran plantejat els alumnes.
Les activitats per dur a terme aquesta unitat són les següents:
1. Parlem de l’aigua. Conversa i llistat a la pissarra.
2. L’aigua a casa nostra. Conversa. Mostrar imatges d’aquestes accions i parlar-ne.
3. Fem bombolles! Per grups de 4-5 fem bombolles de sabó amb tubs de diferents mides. Al
pati de l’escola.
4. Em banyo! Conversa col·lectiva sobre l’hora del bany. Activitat individual: dibuix de l’hora del
bany. Amb qui i amb què ens banyem?
5. El bany de les nines i els ninots. Racó. Banyem les nines i els ninots de la classe.
6. Em rento la cara. Verbalització de les sensacions produïdes i activitat individual.
7. Observem les ampolles. Observar i classificar ampolles diferents.
8. La piscina. Al pati, juguem amb una piscina d’aigua i fem hipòtesis.
9. Aigües de colors. Per grups, fem aigües de colors amb elements naturals.
10. D’on ve l’aigua? Conversa i treball d’hipòtesis i suposicions. Posada en comú.
11. Cançons. Cantem cançons relacionades amb el tema.
12. El camí que segueix l’aigua. Fem un mural amb el recorregut que fa l’aigua fins arribar a la
classe.
* ÚS DE LES TIC:
Utlitzarem la càmara digital de l’escola per fer un recull de totes les activitats que s’han
desenvolupat: fotografies a la piscina, amb els tubs, amb les aigües de colors, … Farem servir el
radiocasset amb CD per escoltar les cançons i cantar-les posteriorment.
L’avaluació inicial s’inicia a partir de la proposta de fer reflexionar sobre quan fem servir aigua
durant el dia. A partir d’aquí, és important conèixer el punt de partida dels infants i adonar-se de si
els nens coneixen la procedència i cicle de l’aigua. La mestra anotarà quants nens coneixen o tenen
una lleuguera idea d’aquest cicle.
L’avalució formativa es realitza observant com els infants gaudeixen de les activitats de manipulació
d’aigua, però també com mica en mica l’actitud de “malgastar” aigua va desapareixent de la vida
diària a l’aula. Aquestes observacions s’anotaran en un full de seguiment i els ítems que es
valoraran seran els següents:
1. Té cura de no malgastar l’aigua.
2. Es renta la cara.
3. Participa a les converses de grup.
4. Dibuixa com es banya.
5. Banya i comparteix les nines del racó amb els seus companys i companyes.
6. Classifica les ampolles segons les variables indicades per la mestra.
7. Participa a la cançó.
8. Escolta amb atenció les explicacions de la mestra.
L’avaluació final pretén valorar la importancia que té per nosaltres l’aigua i això ho farem creant un
mural de conscienciació cap a la resta d’infants més gran de l’escola.
Es tracta d’una unitat de programació molt experimental en què no serà necessari fer una adaptació
especial per l’alumne amb NEE. Tot i així, caldrà mantenir-lo sempre en un lloc marginal del pati o de
la classe a l’hora de fer activitats més mogudes.
Amb els alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge ens plantejarem menys objectius a
assolir. No caldrà cap tipus d’adaptació amb els alumnes immigrants, escolaritzats des de P-3.
Tot i així a l’hora d’ensenyar la cançó farem servir molts gestos i molta expressivitat. Per altra banda,
repetirem la cançó en altres moments de la quotidianitat (per anar al pati, quan es fa fila, …).
ÀREA: CURS: P-4
EM POSO LES BOTES D’AIGUA!
UBICACIÓ: Al primer trimestre. Després de celebrar la festa de la Castanyada.
DURADA: 3 setmanes. 2 o 3 sessions setmanals. Hi ha un racó que s’anirà treballant al llarg de la unitat.
A P-3 els nens i nenes ja van treballar les estacions de l’any.
JUSTIFICACIÓ
Un dels centres d’interès que es treballarà aquest curs és el de les estacions de l’any i, en concret, la tardor i la primavera. Observar i
explorar el nostre entorn i adonar-nos dels canvis que experimenta són capacitats que els alumnes han d’assolir al finalitzar l’Etapa
d’Educació Infantil. Tot i així, en aquesta unitat el que es treballa no són els canvis que es produeixen a nivell físic en el nostre entorn
(paisatge) sinó de què els alumnes d’adonin dels canvis que el clima provoca en les persones, és a dir, a les formes de vestir (roba i
calçat) adequades a cada estació de l’any.
CONTINGUTS
1. Aplicació dels hàbits 1. Explicació de la roba i el calçat 1. Expressió oral en converses col·lectives
d’autonomia personal i la que utilitzem a la tardor. (llenguatge verbal).
pròpia neteja i vestuari. 2. Reconeixement de la roba i el 2. Adquisició de vocabulari relacionat amb la
2. Reproducció d’escenes calçat en funció de l’estació de roba i el calçat (llenguatge verbal).
PROCEDIMENTS quotidianes reals l’any. 3. Representació objectiva de diferents peces
mitjançant el joc simbòlic. 3. Observació del penjador de la de roba (llenguatge visual i plàstic).
classe i verbalització de les 4. Aplicació de tècniques bàsiques: el dibuix
diferents peces de roba. (llenguatge visual i plàstic).
4. Identificació de qualitats físiques
de diferents teixits.
5. Relació de la roba i el calçat
apropiats segons el temps.
FETS I 1. Accions quotidianes: 1. Les estacions de l’any: la tardor. 1. Elements bàsics del llenguatge visual i
CONCEPTES vestir-nos i desvestir-nos. 2. El vestuari: la roba i el calçat. plàstic: forma, color, textura, …
3. La forma social del temps: la 2. La conversa: expressió i comprensió de
roba i el calçat. missatges.
1. Consciència de saber quina és la roba que utilitzem per cada època de l’any.
A 2. Iniciativa i interès per les activitats proposades tan en gran grup com en petit grup.
ACTITUDS, 3. Respecte per les diferents formres d’expressió verbal dels companys i dels adults.
VALORS I
NORMES
OBJECTIUS
1. Observar la roba i el calçat que portem.

2. Reconèixer quina és la roba i el calçat més apropiat per cada estació de l’any.(*)
3. Imaginar una peça de roba a partir de la manipulació de diferents textures de teixit.
4. Identificar elements propis de cada estació de l’any a partir de la visualització del video.
5. Seleccionar una peça de roba i copiar el seu nom.
6. Reproduir, mitjançant el joc simbòlic, escenes quotidianes reals: abrigar-nos, desabrigar-nos,…(*)
7. Escollir la roba i els elements adequats per vestir les nines i els ninots del racó. (*)
La unitat didàctica s’iniciarà a partir d’una conversa amb tot el grup classe en la que parlarem de la
roba i el calçat que portem quan plou i fa fred.
A l’aula, muntarem un racó de nines i ninots en què hi haurà un cabàs amb diferents peces de roba
per abrigar-los. La mestra pendrà nota dels criteris que fa servir cada nen per decidir la manera de
vestir-los.
A l’aula d’audovisuals projectarem un video sobre les diferents estacions de l’any. En gran grup
parlarem de la roba que porta la gent segons l’època de l’any. També observarem una nina/ninot
vestit/da amb roba d’hivern i una altra amb roba d’estiu. Després d’això, cada nen farà una fitxa
individual en què haurà de vestir dos nens nuus segons l’estació de l’any representada.
Fora de l’aula, observarem els penjadors que hi ha al passadís i dibuixarem una de les peces de
roba. A sota, la mestra escriurà el nom i cada nen l’haurà de copiar.
Per altra banda, els alumnes també observaran i tocaran diferents textures de roba que la mestra
haurà dut a l’aula. Per grups de 4-5 pensaran quina peça de roba farien amb cada retall de tela i la
dibuixaran en un full. Amb cinta adhesiva enganxarem el tros de roba al costat del dibuix.
A continuació, parlarem del calçat en gran grup i, a nivell individual, s’haurà de resoldre una fitxa on
hi haurà representats diferents peus nuus per tal que cada alumne dibuixi diferents tipus de calçats
que s’utilitzen durant la tardor.
Per últim, es farà una activitat amb l’ordinador de l’aula (racó de l’ordinador). Per parelles, aniran a
l’ordinador i resoldran una activitat de la pàgina web edu365 en què hauran de vestir diferents
personatges. Un cop resolt, la mestra comprovarà personalment si és correcte.
1. Què portem a la tardor quan plou i fa fred? Conversa col·lectiva.
2. Abriguem les nines i els ninots. Racó.
3. Quina roba portem? Projecció d’un video i posterior conversa.
4. Com anem vestits? Observació del vestuari de les nines: una vestida amb roba d’hivern i
una altra amb roba d’estiu. Conversa.
5. Posa’ls la roba! Fitxa individual.
6. Mirem el penjador de la classe. Dibuix d’una peça de roba i escriptura del seu nom.
7. Toquem la roba/ Imagina una peça de roba. Observació i manipulació de diferents textures
de roba. Per grups, pensar quina peça de roba es podria fer amb aquella roba.
8. Calçat de tardor. Fitxa individual per dibuixar diferents tipus de calçat que utilitzem a la
tardor.
9. Activitat de la pàgina web edu365: “El cos: Anem…”
Utilitzarem l’activitat número 3 per fer l’avaluació inicial. Després de la projecció del video, la mestra
anotarà les peces de roba que coneix cada nen a partir de preguntes individuals que farà als
alumnes en gran grup.
A partir de l’observació feta al llarg de les sessions es farà l’avaluació formativa. Els resultats
s’anotaran en un quadre de registre i es tindran en compte els següents ítems:
1. Reconeix la roba i el calçat adequat per cada estació de l’any.
2. Verbalitza el nom correponent de la roba i el calçat.
3. Compara peces de roba diverses.
4. Imagina quina peça es pot elaborar amb cada retall de roba.
5. Coneix diferent calçat que utilitzem a la tardor.
6. Participa a les converses grupals.
7. Fa un ús correcte de l’ordinador.
8. Mostra interès i participació en el treball en petit grup.
9. Manifesta la seva opinió.
L’avaluació final es farà a partir de l’activitat 8 i 9. La mestra podrà comprovar si l’alumne té clar la
roba que correspon a cada estació de l’any. D’aquesta manera veurem si enten la relació entre el
temps o una situació determinada i la roba.
Les imatges i els dibuixos que utilitzarem amb l’alumne de NEE sempre seran d’un tamany més gran
que per la resta d’infants. Les activitats amb l’ordinador són apropiades, sobretot, per aquells infants
que tenen dificultats a l’hora d’aprendre. L’ordinador és una eina que tots els nens poden utilitzar i
que permet reforçar el treball individual i l’autoestima d’aquests infants. A l’hora de fer les activitats
individuals, deixarem més temps als alumnes immigrants i valorarem positivament cada paraula
nova que aprenguin.

fitxaUD Inf

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

fitxaUD Inf

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ÀREA: DESCOBERTA DE L’ENTORN NATURAL I SOCIAL CURS: P-4

TÍTOL UNITAT DIDÀCTICA: NºUNITAT: 1

CAPACITATS I CONTINGUTS ASSOLITS

1. Estimació pels elements del nostre entorn natural.

1. Diferenciar les característiques morfològiques del propi carrer.

*ÚS DE LES TIC

CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ

1. Acceptació de les normes del comportament establertes per les sortides.

1. Reconèixer algunes feines del mercat i aplicar-hi la denominació correcta.

1. Classificar animals segons la seva anatomia i la forma de desplaçament i apreciar-los. (*)

ACTITUDS, 1. Respecte i valoració de l’aigua, com a element natural de l’entorn.

1. Identificar qualitats físiques dels recipients d’aigua.

1. Observar la roba i el calçat que portem.

You might also like