i bons per llepar-s’hi el dits! Quan el suc ens regalima Les cireres ja pengen de l’arbre la mare de por s’aprima. com fanalets d’una festa major; Però si ens els acabem Enlluernats, els ocells hi fan via fins perdona que ens taquem. enamorats d’aquell món de color Miquel Martí i Pol Prou que coneixen la dolçor tancada dins de la bola vermella i lluent; Cada any hi vénen a la primavera i els acull, l’arbre, generosament. Joana Raspall