16/2/2016 3clics - Alcohol

Català - Castellano AA A Login RSS en català

Atenció primària Cercar

basada en
l'evidència Fes-nos una pregunta clínica

Altres Qui
Guies Rapiclics Articles Pacients Preguntes
webs som

Sou a Inici > Digestiu > Alcohol

Alcohol Informació
complementària

Sobre aquesta guia

Guies relacionades
Anèmia
Autors: Oriol Rebagliato Nadal. Metge especialista en
Ansietat
Medicina Familiar i Comunitària. CAP Sant Andreu.
Barcelona; Blanca Camallonga Claveria. Infermera. CAP Disfunció erèctil
Rio de Janeiro. Barcelona. Psicosi
Deshabituació tabàquica
Aquesta guia ha estat elaborada a partir de les guies
Problem Drink ing and Alcoholism: Diagnosis and
Guies originals
Treatment [1] i Outpatient Detoxification of the Addicted
or Alcoholic Patient [2] de l'American Family Physician Problem Drinking and
Alcoholism: Diagnosis
dels EUA. and Treatment de
l'American family
Versió 2.0: publicada el mes de gener de 2014 physician
Propera revisió: el mes de gener de 2018 Outpatient detoxification
of the addicted or
alcoholic patient de
l'American family
Objectiu i àmbit physician

Aquesta guia està dirigida exclusivament a professionals Rapiclics

sanitaris. Sistemàtica diagnòstica a
la hiperferritinemia
Està pensada per a facilitar al metge i a la infermera de família
la tasca de detectar els pacients que consumeixen alcohol en Articles
excés, d'ajudar-los a disminuir o suprimir aquest consum i a Bevedors de risc: visites
de 10 minuts i repetides
mantenir-se abstinents.
Llarga vida al cafè

Introducció Cànnabis: “si fumas, no

conduzcas”
Primum non nocere
El consum excessiu d'alcohol és aquell que comporta un risc
Càncer de mama i
per a la salut. alcohol: una carrera de
fons
Parlem de Trastorn Relacionat amb l'Alcohol (TRA) en el MÉS
cas d'un pacient que presenti algun problema físic, psíquic,
legal, econòmic, familiar o social, atribuïble al consum d'alcohol.
Imprimir
http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=GuiaPage&idGuia=62&expandida=1#SDA 1/11
16/2/2016 3clics - Alcohol

La Síndrome de Dependència Alcohòlica (SDA) o

alcoholisme es defineix segons els criteris del DSM-IV (vegeu Expandir text

l'apartat de diagnòstic). Es diagnostica també amb el CIE-10 i el 0 Comentaris

test MALT. Implica tolerància i dependència psicològica i física
a l'alcohol. Té una important càrrega genètica; per això
qualsevol consum és de risc si hi ha antecedents familiars
d'alcoholisme.

Es recomana abstinència total si hi ha antecedents familiars

d'abús d'alcohol, en embarassades, en menors de 18 anys i en
conductors de vehicles o persones que manegin maquinària
perillosa.

Diagnòstic

S'han establert uns límits orientatius de 40 g/dia d'alcohol pur

per a homes i 24 g/dia per a dones, basant-se en el diferent
metabolisme en funció del sexe. A partir dels 65 anys el
metabolisme també es ralenteix, per això és recomanable
disminuir el consum a 10 g/dia. [C]

Per la tendència creixent a acumular el consum en caps de

setmana es recomana el càlcul del consum setmanal. Es
consideren consums de risc els superiors a 280 g/setmana en
homes o 170 g en dones. El consum superior a 50 g en un sol
dia, més d'un cop al mes, també és un consum de risc tot i que
el consum setmanal no assoleixi els nivells esmentats.

Nivells de Hom e Dona Intervenció

risc

Risc baix fins 280 fins 170 Prevenció

g/setm g/setm primària
(28 (17
UBE/setm) UBE/setm)

Consum de risc >280 g/setm >170 g/setm Intervenció breu

(>28 (>17
UBE/setm) UBE/setm)

Consum nociu TRA TRA Intervenció breu

Risc elevat DSM-IV DSM-IV Tractament

(SDA) intensiu

Per tal de facilitar el càlcul de la quantitat d'alcohol consumit se

solen utilitzar les Unitats de Beguda Estàndard (UBE o U), que
equivalen a 10g d'alcohol pur.

http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=GuiaPage&idGuia=62&expandida=1#SDA 2/11
16/2/2016 3clics - Alcohol

Tipus de beguda Quantitat Unitats Gram s

d'alcohol

Vi, cava (12º) 1 got 1 10 g

1 ampolla 7,5 75 g

Cervesa, sidra (5º) 1 canya 1 10 g

1 litre 5 50 g

Licors, w hisky, rom, 1 copa (50 2 20 g

conyac (40º) cc) 2 20 g
1 combinat 1 10 g
1cigaló (25 40 400 g
cc)
1 litre

Generosos (20º) 1 copa (50 1 10 g

(xerès, vermut) cc) 2 20 g
1 vermut 20 200 g
(100 cc)
1 litre

Cal interrogar la quantitat i freqüència de consum, a partir dels

14 anys i sense límit superior d'edat, i cada 2 anys, amb
entrevista semiestructurada. Ens podem ajudar amb diferents
eines:

Test de Cage: útil per a cribratge, detecta problemes

amb l'alcohol i pot fer sospitar una dependència.
Recomanable l'ús del test de CAGE camuflat.

Criteris DSM-IVDSM-IV: si es compleixen 3 o més

criteris durant l'últim any es considera que hi ha un
problema d'alcoholisme

Tolerància, necessitat de consumir quantitats

creixents d'alcohol per a aconseguir l'efecte
desitjat o disminució de l'efecte amb ingesta de la
mateixa quantitat.

Deprivació, síndrome d'abstinència característica

de l'alcohol, o ingesta d'alcohol o substàncies
relacionades per evitar-ne l'aparició.

Disminució de control, desig persistent, o bé un o

més intents de reduir o controlar el consum
d'alcohol; ingesta en majors quantitats o durant
períodes de temps més prolongats dels previstos.

Abandonament de les activitats socials, laborals o

recreatives o disminució del temps que s'hi

http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=GuiaPage&idGuia=62&expandida=1#SDA 3/11
16/2/2016 3clics - Alcohol

dedica, a causa de la beguda.

Temps de consum d'alcohol, dedicació de molt de

temps a les activitats necessàries per a
aconseguir alcohol, consumir-lo, o recuperar-se
dels seus efectes.

Consum d'alcohol malgrat els problemes que

ocasiona, ja siguin físics o psicològics.

Test de MALT: confirma la dependència de l'alcohol,

amb elevada sensibilitat, especificitat i valor predictiu
positiu.

Test d'AUDIT: útil per detectar bevedors de risc amb o

sense SDA, ja que identifica nivells elevats de consum
recent.

Marcadors biològics: els més sensibles i accessibles

són la GGT, la GOT i el VCM. La GGT es normalitza a
les 6 setmanes, per tant és el més sensible i més
específic per monitoritzar l'abstinència. [B]

Abordatge des d'Atenció Primària

1. Prevenció primària: retardar o evitar l'inici del consum i

mantenir-lo dins límits segurs, mitjançant educació per a
la salut individual o grupal.

2. Prevenció secundària: diagnòstic precoç i intervenció en

bevedors de risc sense SDA ni TRA. El consell mèdic
breu, informant sobre els beneficis de la moderació i
sobre els perills de la ingesta excessiva d'alcohol, ha
demostrat ser eficaç en reduir el consum setmanal
(sobretot en homes) [3].

3. Prevenció terciària: desintoxicació i deshabituació per a

mantenir abstemi el pacient amb dependència alcohòlica.

Intoxicació aguda

No sol requerir tractament.

Si hi ha disminució del nivell de consciència, agitació

psicomotora o agressivitat, cal descartar el consum d'altres
tòxics i valorar la derivació al servei d'urgències per a
monitorització.

Desintoxicació

Prevenció i tractament de la síndrome d'abstinència en pacients

amb dependència. A diferència d'altres tòxics, la síndrome
d'abstinència pot provocar morbilitat important, i fins i tot ser
mortal.

http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=GuiaPage&idGuia=62&expandida=1#SDA 4/11
16/2/2016 3clics - Alcohol

Deshabituació

Consolidar a llarg termini la conducta de no consumir alcohol.

És crucial tractar la comorbilitat psiquiàtrica que solen presentar

molts alcohòlics (depressió, ansietat o altres) per a evitar que
recaiguin en el consum, en un intent d'automedicar el trastorn
d'estat d'ànim subjacent.

Les recaigudes esporàdiques són freqüents i formen part del

procés de deshabituació. Cal prevenir-les i detectar-les de
manera precoç per fer-ne el tractament; per això caldrà educar
el pacient i el seu entorn i fer seguiment a mitjà-llarg termini.

Derivació hospitalària

Falta de persona responsable de supervisió a domicili del

procés de desintoxicació.
Patologia psiquiàtrica associada que requereixi ingrés
(psicosi aguda, ideació suïcida...).

Síndrome d'abstinència en estadi III o mal control de

símptomes malgrat tractament a dosis plenes.

Desintoxicació

Prevenció i tractament de la síndrome d'abstinència en pacients

amb dependència. A diferència d'altres tòxics, la síndrome
d'abstinència pot provocar morbilitat important, i fins i tot ser
mortal.

Estadis de la síndrome d'abstinència:

Tremolor, augment de freqüència cardíaca i de pressió

arterial, agitació.

S'afegeixen a l'estadi I al·lucinacions que solen ser

visuals, amb crítica de l'experiència.

S'afegeixen a l'estadi II febre i al·lucinacions sense

crítica. Com a sinònim de l'estadi III s'utilitza el nom
delirium tremens.

Cal informar al pacient que les al·lucinacions formen part de la

síndrome d'abstinència per a poder detectar precoçment l'estadi
II, perquè els pacients solen ser reticents a verbalitzar-les.

L'estadi I i II es poden tractar ambulatòriament, però l'estadi III

requereix ingrés hospitalari i implica gravetat.

Per a controlar els símptomes cal donar medicació substitutiva

amb fàrmacs que tinguin tolerància creuada amb l'alcohol i a
dosis suficients (l'error més freqüent a l'atenció primària és

http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=GuiaPage&idGuia=62&expandida=1#SDA 5/11
16/2/2016 3clics - Alcohol

donar dosis inferiors a les necessàries o pautes massa curtes),

sent les benzodiazepines una opció segura i eficaç [4]. [A]. Si
el pacient ja en prenia prèviament, és millor no associar
diferents benzodiazepines a la vegada.

Diazepam [A]: benzodiazepina més utilitzada al nostre

medi, començant amb pauta de 10 mg/8h que es pot
anar reduint esglaonadament fins suprimir en 7-10 dies.
Mitja vida llarga i perfil de seguretat adequat. En
persones d'edat avançada o alteració de funció hepàtica
caldrà individualitzar les dosis.

Clordiazepòxid [A]: òptim per la seva mitja vida llarga i

àmplia finestra terapèutica. Contraindicat en cas de mala
funció hepàtica (com a alternativa en aquest cas es
podria utilitzar lorazepam). S'utilitza pauta descendent
de 4 dies, començant per 4 dosis al dia de 50-100 mg
disminuint gradualment fins deixar en monodosi nocturna
completant els 7-10 dies.

Clometiazol [A]: anticonvulsivant molt utilitzat al nostre

país. Cal tenir en compte que és més addictiu, en cap
cas no pot donar-se si el pacient segueix bevent ni més
enllà de 7 dies. Exemple de pauta més utilitzada (cada
comprimit de Distraneurine, únic clometiazole
comercialitzat a Espanya, conté 192 mg de principi
actiu):

Dia 1 3-3-3

Dia 2 3-2-3

Dia 3 2-2-3

Dia 4 2-1-2

Dia 5 1-1-1

Dia 6 1-0-1

Dia 7 0-0-1

Tiaprida [A]: neurolèptic segur perquè és menys

addictiu i pels escassos efectes secundaris a part de la
somnolència, però menys potent. S'utilitzen dosis
decreixents de 600 a 200 mg repartits en diverses dosis
(cada comprimit de Tiaprizal, única tiaprida
comercialitzada a Espanya, conté 100 mg):

http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=GuiaPage&idGuia=62&expandida=1#SDA 6/11
16/2/2016 3clics - Alcohol

Dia 1 2-2-2

Dia 2 2-2-2

Dia 3 2-1-2

Dia 4 2-1-2

Dia 5 1-1-1

Dia 6 1-1-1

Dia 7 1-0-1

En tots els casos és recomanable [C]

Repòs domiciliari (indicada baixa laboral durant una

setmana)

Hidratació abundant

Tiamina (vitamina B1) 100 mg/dia via oral, un mínim de 3

a 30 dies; en casos greus o de llarga evolució caldrà
iniciar 50 mg via IM

En alguns casos, quan hi hagi anèmia, pot ser necessari

àcid fòlic 1 mg/dia i ferroteràpia oral

Deshabituació

Consolidar a llarg termini la conducta de no consumir alcohol.

És crucial tractar la comorbilitat psiquiàtrica que solen presentar

molts alcohòlics (depressió, ansietat o altres) per a evitar que
recaiguin en el consum en un intent d'automedicar el trastorn
d'estat d'ànim subjacent [5].

Les recaigudes esporàdiques són freqüents i formen part del

procés de deshabituació. Cal prevenir-les i detectar-les de
manera precoç per fer-ne el tractament; per això caldrà educar
al pacient i el seu entorn i fer seguiment a mig-llarg termini.

Fàrmacs anticraving

Medicaments que eviten la recaiguda perquè eviten el consum

compulsiu (craving). S'inicien just després de la desintoxicació
(durant aquesta no són útils).

Acamprosat [A]: d'elecció perquè no presenta risc

hepàtic. Es pot associar a interdictors, i el seu efecte
persisteix en deixar el tractament. La dosi recomanada
és 2 comp/8h o 3 comp/12h durant 6-12 mesos [6-7].

Naltrexona [A]: antagonista opioide via oral que no

http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=GuiaPage&idGuia=62&expandida=1#SDA 7/11
16/2/2016 3clics - Alcohol

millora les taxes d'abstinència, però ralentitza les

recaigudes i disminueix la reincidència en el consum
excessiu d'alcohol; més útil en associació amb
psicoteràpia. Contraindicada en hepatopatia o en consum
d'opiacis. La dosi és de 50 mg/d en monodosi matinal
durant 6 mesos. Cal prendre-la amb aliments per a
minimitzar els efectes secundaris (nàusees i vòmits, a
més de cefalees i mareig que provoquen una alta taxa
d'abandonaments, i augment de transaminases que cal
monitoritzar) [8].

Topiramat [A]: antiepilèptic que ha demostrat eficàcia

en reduir el consum d'alcohol amb dosis de 300 mg/d. És
un fàrmac amb menys experiència d'ús, però que ha
demostrat eficàcia en alcoholisme i en diversos
problemes de control d'impulsos, i pot ser una alternativa
útil especialment per a pacients amb consum impulsiu
[9]. El principal efecte secundari són les parestèsies. És
un fàrmac ben tolerat i segur a les dosis proposades.

Fàrmacs interdictors

Dissuadeixen del consum d'alcohol a través de disminuir el

consum impulsiu, no busquen un efecte punitiu. Si cal, es
poden associar als anticraving, que seran la primera elecció en
la majoria de pacients. Es poden iniciar durant la desintoxicació
o immediatament després, però cal que hagin passat un mínim
de 18 hores sense consumir alcohol.

Els interdictors requereixen informar bé el pacient per possible

interacció amb aliments o altres productes diferents de begudes
alcohòliques (vinagre, xarops, colònies o locions d'afaitat). És
recomanable la presa davant d'un familiar o persona responsable
del seguiment.

Si el pacient es manté abstinent es poden retirar als 12 mesos,

però en funció del perfil del pacient i del risc de recaigudes, es
poden mantenir indefinidament.

Disulfiram [A]: bloqueja el metabolisme de l'acetaldehid

provocant una reacció tòxica desagradable amb
rubefacció, nàusees, vòmits, palpitacions i cefalea en
cas de prendre alcohol. Aconsegueix reduir el nombre de
dies que el pacient consumeix alcohol [B] amb dosis de
250 mg/d. Contraindicat en cas d'hepatotoxicitat,
insuficiència respiratòria, cardiopatia, insuficiència renal,
epilèpsia i embaràs. Interacciona amb diversos
medicaments, entre ells els anticoagulants orals. Cal
abstinència prèvia, i els seus efectes poden persistir fins
14 dies.

Cianamida [A]: menys eficaç i contraindicada en

http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=GuiaPage&idGuia=62&expandida=1#SDA 8/11
16/2/2016 3clics - Alcohol

trastorns de personalitat, així com durant l'embaràs, en

malaltia cardíaca o trastorns de tiroides (pot causar
hipotiroïdisme). Es recomanen dosis de 150 mg/d. Perfil
d'efectes secundaris menys favorable. El seu efecte
s'extingeix en 24 hores.

Nivells d'evidència

Els graus de força de recomanació utilitzats en aquesta guia

estan basats en els Strength-of-Recommendation Taxonomy
(SORT) definits a continuació [10]:

Graus de força de recomanació

Força de Descripció
recom anació

[A] Recomanació basada en evidència consistent, de

bona qualitat, orientada al pacient

[B] La recomanació es basa en evidència inconsistent o

de limitada qualitat, orientada al pacient

[C] La recomanació es basa en consensos, pràctica

habitual, opinió, evidència orientada a la malaltia o
estudis de casos

L’evidència orientada al pacient mesura resultats d’interès pels

pacients (com ara la mortalitat o la qualitat de vida). L’evidència
orientada a la malaltia mesura resultats intermedis o fisiològics
que poden o no suposar una millora per al pacient (com poden
ser la pressió arterial o l’hemoglobina glicada).

Canvis respecte l'anterior versió

Els principals canvis es troben sobretot en l'apartat de

tractament, especialment en els fàrmacs usats per a la
deshabituació.

El nivell d'evidència per l'ús d'acamprosat i naltrexona ha

augmentat, per això s'ha actualitzat la bibliografia. En el cas del
topiramat, l'augment de l'experiència i del nombre d'estudis
realitzats permet augmentar la força de la recomanació i el grau
d'evidència, que passa de nivell B a nivell A.

La fluoxetina s'ha eliminat com a fàrmac anticraving, ja que les

evidències són contradictòries. No es considera un tractament
d'elecció sinó només en cas de comorbilitat psiquiàtrica, que ja
no és l'objectiu d'aquesta guia.

La resta de recomanacions es mantenen, si bé s'ha actualitzat

la bibliografia quan han aparegut aportacions destacables.

Referències

http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=GuiaPage&idGuia=62&expandida=1#SDA 9/11
16/2/2016 3clics - Alcohol

1. Enoch MA and Goldman D. Problem drinking and

alcoholism: diagnosis and treatment. American family
physician. 2002 Feb 1; 65 (3) :441-8. link

2. Prater CD, Miller KE and Zylstra RG. Outpatient

detoxification of the addicted or alcoholic patient.
American family physician. 1999 Sep 15; 60 (4) :1175-83.
link
3. Kaner EF, Dickinson HO, Beyer F, Pienaar E,
Schlesinger C, Campbell F, Saunders JB, Burnand B and
Heather N. The effectiveness of brief alcohol
interventions in primary care settings: a systematic
review. Drug and alcohol review. 2009 May; 28 (3) :301-
23. link

4. Amato L, Minozzi S and Davoli M. Efficacy and safety

of pharmacological interventions for the treatment
of the Alcohol Withdrawal Syndrome. The Cochrane
database of systematic reviews. 2011 Jun 15; (6)
:CD008537. link
5. Bravo de Medina R, Echeburúa E and Aizpiri J.
[Psychopathological symptoms and personality traits
in alcohol-dependent patients: a comparative
study]. Adicciones. 2007; 19 (4) :373-81. link

6. Laaksonen E, Koski-Jännes A, Salaspuro M, Ahtinen H

and Alho H. A randomized, multicentre, open-label,
comparative trial of disulfiram, naltrexone and
acamprosate in the treatment of alcohol
dependence. Alcohol and alcoholism (Oxford,
Oxfordshire). 2008 Jan-Feb; 43 (1) :53-61. link

7. Rosner S, Hackl-Herrwerth A, Leucht S, Lehert P,

Vecchi S and Soyka M. Acamprosate for alcohol
dependence. The Cochrane database of systematic
reviews. 2010 Sep 8; (9) :CD004332. link

8. Rosner S, Hackl-Herrwerth A, Leucht S, Vecchi S,

Srisurapanont M and Soyka M. Opioid antagonists for
alcohol dependence. The Cochrane database of
systematic reviews. 2010 Dec 8; (12) :CD001867. link
9. Arbaizar B, Diersen-Sotos T, Gomez-Acebo I and Llorca
J. Topiramate in the treatment of alcohol
dependence: a meta-analysis. Actas espanolas de
psiquiatria. 2010 Jan-Feb; 38 (1) :8-12. link

10. Ebell MH, Siwek J, Weiss BD, Woolf SH, Susman J,

Ewigman B and Bowman M. Strength of
recommendation taxonomy (SORT): a patient-
centered approach to grading evidence in the
medical literature. American family physician. 2004
Feb 1; 69 (3) :548-56. link

http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=GuiaPage&idGuia=62&expandida=1#SDA 10/11
16/2/2016 3clics - Alcohol

Drets d'Autor © Institut Català de la Salut | Alguns Drets Reservats Llicència Creative Commons Atribució - NoComercial 2.5
Data darrera actualització: 11/02/2016
Crèdits - Avís legal

http://www.ics.gencat.cat/3clics/main.php?page=GuiaPage&idGuia=62&expandida=1#SDA 11/11