Gripau

Curs de Llengua│ 1
Mòdul 4:
La llengua a l’aula.
Apunts d’expressió i comunicació
Curs específic per a obtindre

el Certificat de Capacitació
per a l’Ensenyament de Valencià
Carmina Ribés Falcó │ Àrea de Formació. Servei de Llengües i Terminologia

Curs de llengua│ 2

Mòdul 4.
La llengua a l’aula.
Expressió i comunicació
APUNTS D’AULA
CARMINA RIBÉS FALCÓ

El material que presentem ha estat dissenyat per cobrir les necessitats de l’alumnat del Curs específic
per a obtindre la Capacitació per a l’Ensenyament de Valencià
Professora: Carmina Ribés Falcó
© Carmina Ribés Falcó
Castelló de la Plana – Almassora, 2016-2017

A tot l’alumnat que ha seguit aquest curs,

en anteriors edicions o en aquesta.
«Estima el teu ofici, la teua vocació o la teua estrella,

esforça't com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius, de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dónes,
en depenguera la salvació de la humanitat,
perquè en depèn, creu-me».
Joan Maragall
«No sols la riquesa de pensament d’una persona,sinó

també la sua complexitat de matisos sentimentals, de-
penen del lèxic que domine i dels seus recursos
sintàctics. Pensem i sentim en la mesura que ens ho
permet la nostra llengua».
Joan Fuster


Índex
Presentació .......................................................................................................................19
I. Comunicació oral............................................................................................ 21
L'exposició i comunicació oral del coneixement científic ....................................................23
Què és una exposició oral? .................................................................................................................. 23
Preparació de l’exposició oral .............................................................................................................. 24
Preguntes preliminars .......................................................................................................................... 25
Components no verbals de la comunicació........................................................................27

Els signes extralingüístics, són tan importants? ................................................................................... 27
La mirada ............................................................................................................................................. 28
La veu .................................................................................................................................................. 29
Els moviments del cos ......................................................................................................................... 30
Tecnologies complementàries ...........................................................................................33

Importància del disseny ....................................................................................................................... 33
Continguts ............................................................................................................................................ 34
Criteris lingüístics ................................................................................................................................. 35
Criteris formals ..................................................................................................................................... 36
II. Principals dubtes lingüístics ......................................................................... 39

Abreviacions ......................................................................................................................41
Tipus d'abreviacions............................................................................................................................. 41
Abreviatures ......................................................................................................................................... 41
Sigles ................................................................................................................................................... 43
Sigles d'altres llengües......................................................................................................................... 45
Símbols ................................................................................................................................................ 45
Anàfores ............................................................................................................................47
Article ................................................................................................................................49
Omissió de l’article ............................................................................................................................... 49
Omissió o ús de l’article ....................................................................................................................... 49
En els indefinits l’un i l’altre .................................................................................................................. 50
En les enumeracions............................................................................................................................ 50

Ús de l’article en nom geogràfics ......................................................................................................... 51
Divergències respecte de l’espanyol .................................................................................................... 52
Fórmules en espanyol amb l’article lo + participi (lo dicho) .................................................................. 52
La concordança nom + adjectiu ........................................................................................ 55

Un adjectiu per a més d'un nom ........................................................................................................... 55
Adjectiu en plural i masculí................................................................................................................... 55
Diversos adjectius per a un sol nom .................................................................................................... 55
Dequeisme........................................................................................................................ 57
Expressió de la causa ....................................................................................................... 59
Ús incorrecte de doncs ........................................................................................................................ 59
Conjuncions i locucions per expressar la causa en català ................................................................... 59
Expressió de la condició ................................................................................................... 61

Expressió de la data ......................................................................................................... 63
La citació d'anys i dates dins un text .................................................................................................... 63
La datació, fora del text ........................................................................................................................ 63
La data en impresos, taules i altres documents amb l'espai reduït ...................................................... 63
La datació composta ............................................................................................................................ 64
Expressió de l’espai i del temps ........................................................................................ 65

Expressió de l’espai ............................................................................................................................. 65
Expressió del temps ............................................................................................................................. 67
Expressió de la imminència .............................................................................................. 71

Anar a + infinitiu ................................................................................................................................... 71
Adverbi + verb (present o futur) ........................................................................................................... 71
Anar a + infinitiu no equival a poder + infinitiu ...................................................................................... 71
Expressió de l’obligació..................................................................................................... 73
Expressió de la probabilitat ............................................................................................... 75
Frases amb futur incorrecte ................................................................................................................. 75
Frases amb condicional incorrecte ....................................................................................................... 75
Frases amb subjuntiu mal construït ..................................................................................................... 75
Futur d'obligació................................................................................................................ 77
El futur d’obligació ................................................................................................................................ 77
El futur i l’imperfet de subjuntiu ............................................................................................................ 77
Gerundi ............................................................................................................................. 79

El gerundi copulatiu.............................................................................................................................. 79
El gerundi BOE i el gerundi francès ..................................................................................................... 79
Indefinits i quantitatius. Remarques ...................................................................................81

Altres, la resta/ demés ......................................................................................................................... 81
Ambdós, ambdues; tots dos, totes dues; sengles ................................................................................ 81
Cadascun, cadascuna; cadascú .......................................................................................................... 81
Cap/ algún, alguna; ningún, ninguna.................................................................................................... 81
Gaire, gaires/ molt, molta, molts, moltes; força .................................................................................... 82
Gens i res ............................................................................................................................................. 82
Prou/ bastant, bastants ........................................................................................................................ 82
Llegibilitat ..........................................................................................................................83
Majúscules ........................................................................................................................85
La majúscula demarcativa ................................................................................................................... 85
La majúscula distintiva ......................................................................................................................... 85
La majúscula en les denominacions personals .................................................................................... 86
Termes col·lectius usats en sentit genèric ........................................................................................... 86
La majúscula en organismes ............................................................................................................... 86
Els grups de recerca ............................................................................................................................ 86
La majúscula en documents ................................................................................................................ 87
La majúscula en períodes temporals ................................................................................................... 87
La majúscula en activitats científiques i socials ................................................................................... 87
Nominalització ...................................................................................................................89
Un verb per un substantiu .................................................................................................................... 89
Un adjectiu per un substantiu ............................................................................................................... 89
Omissió indeguda de la conjunció que ..............................................................................91

Ordre neutre de l’oració i incisos .......................................................................................93
Passives pronominal i perifràstica i el participi passiu ........................................................95
La passiva pronominal i la passiva perifràstica .................................................................................... 95
El participi passiu ................................................................................................................................. 95
Pronoms en i hi i l’ús de mateix .........................................................................................97

Altres recursos per eviar l’ús de mateix ............................................................................................... 97
Pronoms relatius: errors més freqüents .............................................................................99

Omissió de la preposició ...................................................................................................................... 99

*Preposició + article + relatiu que......................................................................................................... 99
Separació de termes ....................................................................................................... 101

Tractament i grau de coneixença .................................................................................... 103
Fórmules de salutació i comiat ........................................................................................................... 103
Ús no sexista del llenguatge ........................................................................................... 107

Fórmules genèriques ......................................................................................................................... 107
Les formes dobles .............................................................................................................................. 107
Verb buit ......................................................................................................................... 109

Verbs fantasma ............................................................................................................... 111
Verbs acabats en –ionar .................................................................................................................... 111
Verbs que acaben en –itzar ............................................................................................................... 111
Verbs amb terminació diversa ............................................................................................................ 111
Verbs i la seua flexió. Remarques ................................................................................... 113

Participis no normatius: interferències d’altres llengües ..................................................................... 113
Participis: la morfologia delimita el significat ...................................................................................... 113
Formes velaritzades ........................................................................................................................... 114
Verbs incoatius: verbs amb doble conjugació .................................................................................... 115
Quan el significat depèn de la flexió ................................................................................................... 116
Falsos verbs incoatius ........................................................................................................................ 117
La i antihiàtica .................................................................................................................................... 117
III. Morfosintaxi ................................................................................................... 119

L’article neutre ................................................................................................................ 121
Funció intensiva o quantitativa ........................................................................................................... 121
Funció abstractiva o generalitzadora ................................................................................................. 122
Modismes ........................................................................................................................................... 122
Gènere del nom i de l’adjectiu ......................................................................................... 125

La formació del femení ....................................................................................................................... 125
Professions, càrrecs, titulacions i oficis .............................................................................................. 125
Canvis de gènere ............................................................................................................................... 129
Mots de gènere ambigu ..................................................................................................................... 132
El gènere i la semàntica dels mots..................................................................................................... 134
Observacions pel que fa a les terminacions dels adjectius ................................................................ 135

Nombre del nom i de l’adjectiu.........................................................................................139

Normativa i criteris: flexió ................................................................................................................... 139
Quart .................................................................................................................................................. 140
Formes invariables ............................................................................................................................. 141
Pluralització dels cognoms ................................................................................................................. 142
Plurals de paraules compostes .......................................................................................................... 142
Plurals de paraules estrangeres ........................................................................................................ 142
Plurals lexicalitzats: Divergències amb el castellà ............................................................................. 143
Quantitatius i indefinits.....................................................................................................145
Altres, la resta/ demés ....................................................................................................................... 145
Ambdós, ambdues; tots dos, totes dues; sengles .............................................................................. 145
Cadascun, cadascuna; cadascú ........................................................................................................ 145
Cap/ algún, alguna; ningún, ninguna.................................................................................................. 145
Gaire, gaires/ molt, molta, molts, moltes; força .................................................................................. 145
Gens i res ........................................................................................................................................... 146
Prou/ bastant, bastants ...................................................................................................................... 146
Pronoms febles................................................................................................................147
Remarques sobre algunes funcions dels pronoms ............................................................................ 147
Complement directe ........................................................................................................................... 147
Atribut i predicatiu .............................................................................................................................. 148
Complement indirecte ........................................................................................................................ 148
Complement de règim verbal ............................................................................................................. 149
Complements circumstancials............................................................................................................ 149
Locucions prepositives o adverbials................................................................................................... 149
Pronoms relatius..............................................................................................................151
Quadre general .................................................................................................................................. 151
Errors més freqüents.......................................................................................................................... 152
Verbs transitius i verbs no transitius ................................................................................155

Verbs pronominals i verbs no pronominals ......................................................................157
Verbs pronominals ............................................................................................................................. 157
Verbs no pronominals ........................................................................................................................ 157
Preposicions ....................................................................................................................159

Canvi i caiguda de les preposicions ................................................................................................... 159
La preposició a ................................................................................................................................... 160
La preposició de ................................................................................................................................. 162
La preposició en ................................................................................................................................. 164
La preposició amb .............................................................................................................................. 165
Les preposicions cap/ cap a; amb o sense; fins/ fins a; per/ per a; sota ............................................ 166
Conjuncions i adverbis .................................................................................................... 169

Conjuncions de subordinació ............................................................................................................. 169
La conjunció que no s’ha d’ometre..................................................................................................... 169
Així com = ‘igual que’ - Així com  ‘i també’ ....................................................................................... 170
Perquè = 'ja que’ i ‘per tal que’ ........................................................................................................... 170
Com que = ‘ja que’ - Com,  ‘ja que’ .................................................................................................. 170
Conjuncions de coordinació ............................................................................................................... 171
*Ja siga... o ........................................................................................................................................ 171
Sinó  si no ........................................................................................................................................ 171
*Doncs  ja que, perquè, atès que ..................................................................................................... 171
Adverbis ............................................................................................................................................. 172
Observacions als adverbis ................................................................................................................. 172
IV. Lèxic ............................................................................................................... 175

Doblets lingüístics ........................................................................................................... 177
ABONAMENT / ADOB ....................................................................................................................... 177
ACCESSIBLE / ASSEQUIBLE ........................................................................................................... 177
ACLARIR / CLARIFICAR ................................................................................................................... 177
ADDICIÓ / ADDICCIÓ ........................................................................................................................ 178
ADVERTÈNCIA / ADVERTIMENT ..................................................................................................... 178
AFAMAT / FAMÓS ............................................................................................................................. 178
ALGÚ / ALGUN .................................................................................................................................. 178
ALIMENTARI / ALIMENTÓS .............................................................................................................. 179
ALTURA / ALÇÀRIA / ALÇADA / ALTITUD........................................................................................ 179
APARAT / APARELL .......................................................................................................................... 180
APARENTAR / APARENÇAR ............................................................................................................ 181

APRESSAR ....................................................................................................................................... 181
ASSECAR / EIXUGAR ....................................................................................................................... 181
ATENDRE / ATINDRE (O ATENIR) ................................................................................................... 182
ATERRAR / ATERRIR ....................................................................................................................... 182
BAIXAR / ABAIXAR ........................................................................................................................... 182
BASTANT / PROU ............................................................................................................................. 183
CADASCÚ / CADASCUN .................................................................................................................. 183
CAPTAR / COPSAR .......................................................................................................................... 183
CESSAR ............................................................................................................................................ 184
CITA / CITACIÓ ................................................................................................................................. 184
COMPLIMENTAR .............................................................................................................................. 184
COMPONDRE / COMPOSAR............................................................................................................ 185
CONFÓS / CONFÚS .......................................................................................................................... 185
CONSEGÜENT / CONSEQÜENT...................................................................................................... 185
CONSEGÜENTMENT / CONSEQÜENTMENT ................................................................................. 186
CORBA / REVOLTA ........................................................................................................................... 186
CORRENT / CORRENTS .................................................................................................................. 186
CREUAR / ENCREUAR ..................................................................................................................... 186
CROM / CROMO ............................................................................................................................... 187
DATA / DADA..................................................................................................................................... 187
DEPENENT / DEPENDENT .............................................................................................................. 187
DEPORT / ESPORT .......................................................................................................................... 188
DESVELAR / DESVETLAR ................................................................................................................ 188
DOBLAR / DOBLEGAR ..................................................................................................................... 188
DORMIR / ADORMIR ......................................................................................................................... 189
DRAC / DRAGÓ ................................................................................................................................. 189
ESBORRANY / ESBORRADOR ........................................................................................................ 189
ESTADA / ESTANÇA ......................................................................................................................... 190
FÀSTIC / FASTIG .............................................................................................................................. 190
FONS / FONDO ................................................................................................................................. 190
EL FULL / LA FULLA ......................................................................................................................... 191

GLACIAL / GLACERA ........................................................................................................................ 191
IMPONENT / IMPOSANT................................................................................................................... 192
INFLIGIR / INFRINGIR ....................................................................................................................... 192
LEGAT / LLEGAT ............................................................................................................................... 192
LLIURAR / ALLIBERAR ..................................................................................................................... 192
MENTRE / MENTRE QUE ................................................................................................................. 193
METGE / MÈDIC ................................................................................................................................ 193
METRE / METRO ............................................................................................................................... 193
MIG / MEDI / MITJÀ ........................................................................................................................... 194
NOMENAR / ANOMENAR ................................................................................................................. 194
NÚMERO / NOMBRE ........................................................................................................................ 195
ONA / ONADA / ONDA ...................................................................................................................... 196
ORELLA / OÏDA ................................................................................................................................. 196
ORGUE / ÒRGAN .............................................................................................................................. 196
PERQUÈ / PER QUÈ / PER A QUÈ .................................................................................................. 197
PERTINENÇA / PERTINÈNCIA ......................................................................................................... 197
PETROLÍFER / PETROLIER ............................................................................................................. 197
PLANAR / PLANEJAR ....................................................................................................................... 198
PONDRE / POSAR ............................................................................................................................ 198
PRECISAR ......................................................................................................................................... 199
PREVINDRE / PREVEURE................................................................................................................ 199
PROPI / MATEIX................................................................................................................................ 199
PUJAR / APUJAR .............................................................................................................................. 200
QUALSEVOL / QUALSEVULLA......................................................................................................... 200
QUALSEVOL / QUALSSEVOL .......................................................................................................... 200
QUAN / QUANT ................................................................................................................................. 201
REAL / REIAL .................................................................................................................................... 201
RECENT ............................................................................................................................................ 201
RECÓRRER....................................................................................................................................... 202
REMUGANT / RUMIANT ................................................................................................................... 202
REMUGAR / RUMIAR ........................................................................................................................ 202
RENTABLE / RENDIBLE ................................................................................................................... 202

RENYIR / RENYAR ............................................................................................................................ 203
RETALL / RETALLADA ...................................................................................................................... 203
SEC / EIXUT ...................................................................................................................................... 203
SEGUR / ASSEGURANÇA ................................................................................................................ 204
SEMBLAR / ASSEMBLAR ................................................................................................................. 204
SENYALAR / ASSENYALAR ............................................................................................................. 204
SINÓ / SI NO...................................................................................................................................... 205
SON / SOMNI..................................................................................................................................... 205
SUBTERRANI / SOTERRANI ............................................................................................................ 206
TAN / TANT........................................................................................................................................ 206
TARGETA / TARJA ............................................................................................................................ 206
TINENÇA / TINÈNCIA ........................................................................................................................ 207
TRÀFIC / TRÀNSIT ............................................................................................................................ 208
TRANSMETRE / TRAMETRE ............................................................................................................ 208
U / UN ................................................................................................................................................ 208
URGIR ............................................................................................................................................... 210
VESTIDOR / VESTUARI .................................................................................................................... 210
VIAL / VIARI ....................................................................................................................................... 210
VIDRE / CRISTALL ............................................................................................................................ 211
VISTIPLAU / VIST I PLAU ................................................................................................................. 211
Alguns barbarismes i gentilicis no admissibles ................................................................213

Locucions calcades del castellà .......................................................................................223
Locucions llatines ............................................................................................................227
V. Tipus de textos ............................................................................................. 231

Textos bàsics de comunicació docent .............................................................................233
La carta i el missatge electrònic .......................................................................................235
Definició del document ....................................................................................................................... 235
Format (mida del full) en el cas de la carta ........................................................................................ 235
Criteris generals de redacció ............................................................................................................. 235
Tractament personal .......................................................................................................................... 236
Redacció i apartats ............................................................................................................................ 237

Remarques......................................................................................................................................... 239
Model ................................................................................................................................................. 240
L’avís .............................................................................................................................. 241

Format (mida del full) ......................................................................................................................... 241
Criteris generals de redacció.............................................................................................................. 241
Apartats en què s'estructura i redacció .............................................................................................. 241
Remarques......................................................................................................................................... 243
Models d’avís ..................................................................................................................................... 244
La infografia .................................................................................................................... 247

Format ................................................................................................................................................ 247
Models d’infografia ............................................................................................................................. 247
Treballs i memòries......................................................................................................... 249

Contextualització ................................................................................................................................ 249
Aspectes formals................................................................................................................................ 249
Format (mida del full) ......................................................................................................................... 249
Criteris generals de disseny ............................................................................................................... 250
La presentació: apartats en què s'estructura el treball ....................................................................... 260
Competència en la comunicació escrita ............................................................................................. 265
Citació dins del text ............................................................................................................................ 267
Bibliografia ......................................................................................................................................... 269
Publicacions en sèrie ......................................................................................................................... 274
Tesis doctorals ................................................................................................................................... 275
Comunicacions orals .......................................................................................................................... 276
Congressos ........................................................................................................................................ 276
Citacions electròniques ...................................................................................................................... 276
Publicacions seriades electròniques .................................................................................................. 280
Articles i altres contribucions en publicacions seriades electròniques completes. ............................. 280
Sistemes electrònics .......................................................................................................................... 281
VI. Recursos i webs d’interès ............................................................................ 283

De contingut general .......................................................................................................................... 285
Pràctiques de gramàtica i solucionaris ............................................................................................... 285
Recursos (diccionaris, consultes, dubtes, proves...) .......................................................................... 285
Webs per al disseny d’infografies....................................................................................................... 286
Infografies gràfiques en paper ........................................................................................................... 286

Presentació
M’agradaria expressar el meu agraïment a totes les persones que han passat per aquest Curs,
perquè, pensant en elles, s’ha elaborat a poc a poc d’aquest manual.
Els objectius d’aquest curs són dos: donar punts de referència per millorar la redacció dels textos
escrits i orals amb un alt grau d’eficàcia comunicativa, i practicar la comunicació escrita i oral millorant
l’expressió i la qualitat lingüística dels textos.
Partim d’un alumnat que duu de casa la motivació, tan necessària i fonamental; les capacitats
d’escolta activa i de respecte; la bona disposició al treball dur i a l’estudi constant...
En la vida diària redactem i produïm textos sense dubtes perquè per crear-los l'autor o l'autora no
considera cap operació conceptual ni lingüística, sinó que improvisa refiant-se de la seua
espontaneïtat, de la intuïció i de la seua pràctica en l'escriptura; tanmateix, el resultat no cal dir-
ho pot ser un text esperpèntic des de tots els punts de vista: lingüístic i comunicatiu; estètic i de
contingut.
En aquest curs pensem que en qualsevol àmbit de la vida cal expressar els nostres textos d'una
manera intel·ligible, coherent i amb una llengua correcta que respecte la normativa i el registre i estil
adequats en cada situació comunicativa. I com diu Isidor Marí (Jaume Macià 1990):
«la gramàtica, doncs, no és l'únic recurs com si diguéssim ortopèdic, que es proporciona als
aprenents, sinó l'entrenament per a un joc apassionant amb l'instrument de comunicació més
interessant que els homes hem elaborat».
Per tot això desitgem que amb aquest manual us endinseu amb nosaltres en l'apassionant món de la
llengua i del llenguatge.

I. Comunicació oral

L'exposició i comunicació oral del coneixement científic

Partim de la base que el discurs del professor o professora i el seu bagatge
cultural és important. A més de tindre una bona formació lingüística i cultural
i ha de ser un bon comunicador o comunicadora.
La parla és l'eina a través de la qual el profesor o professora assoleix els ob-
jectius o hi fracassa, esdevé font i model de la llengua meta de l'alumnat i a
través del seu discurs ajuda, pregunta, corregeix...
Com a docents hem de saber què, quan, com i quant cal parlar.
L'oralitat ha estat, des de sempre, un pilar fonamental del saber i l'enteniment: és al mateix temps
un procediment, en tant que és la base de l'escriptura, i un contingut, perquè és una part del
llenguatge amb uns sistemes i unes anàlisis propis.
En les universitats medievals, veritables escoles de retòrica, l'alumne no només havia d'aprendre,
sinó també exposar, argumentar i defensar el que aprenia: s'hi exercitaven constantment per
aconseguir el domini de l'art de la paraula. Actualment, ens n'adonem que no només parlar bé, sinó
únicament parlar, s'ha convertit en un dels parents pobres de la nostra educació.
La defensa del projecte o tesi, per exemple, és un acte molt important i un dels elements que emprar
el tribunal per valorar el treball. En aquest llibre es donen recomanacions i punts clau perquè
aconseguiu una presentació oral excel·lent.
Què és una exposició oral?
En una exposició oral es desenvolupa un tema adreçat a un públic de manera metòdica i estructurada.
La voluntat de transmetre o de fer-se entendre, per part de la persona emissora, requereix tindre molt
en compte l'auditori a qui s'adreça l'exposició, els coneixements previs que el públic té del tema, què
és el que realment li interessa saber, etc.
Les exposicions complexes s'assemblen a un article d'investigació. No només presenten una

pregunta a partir de fonts, sinó que desenvolupen possibles respostes a aquesta pregunta. Un
exemple d'exposició complexa és la d'un treball de recerca, el moment en què l'estudiant o
l'investigador ha de donar a conèixer les conclusions a què ha arribat.
En l'àmbit acadèmic, doncs, les exposicions orals són treballs d'alguna assignatura. La informació
que s'hi transmet forma part del contingut de la matèria i, alhora, està subjecte a una avaluació. En
un sentit o en l'altre, sempre cal organitzar l'exposició atenent les persones a qui s'adreça perquè
poden determinar i fins i tot modificar el contingut i el format de l'exposició. Per això, és molt important
que l'emissor prepare a consciència els preliminars de qualsevol comunicació oral.
A més, una de les regles bàsiques de la comunicació oral recomana dir en lloc de llegir. Per tant, cal
evitar llegir en veu alta l'escrit tot i haver-lo escrit pensant que hauria de ser llegit.

Preparació de l’exposició oral
Dues observacions:
Presentar és seleccionar i ordenar idees
Moltes presentacions fracassen perquè l'orador o oradora no ha vingut amb els deures fets. És a dir,
no ha estat capaç de seleccionar entre tot el material o corpus que té, el contingut que millor puga
servir al públic en un moment determinat i estructurar-lo adequadament. Crear presentacions
llargues només allibera de la pesada càrrega de pensar i no s'ha de sotmete a l'audiència a un suplici
de presentació.
Sense reflexió no hi ha presentació
El filòsof francès Blaise Pascal va dir: «Aquesta carta que t'escric és més llarga del que és habitual
perquè no he tingut temps per fer-la més curta».
Fer una presentació més curta suposa exercitar la reflexió; és a dir, parlar bé en públic exigeix abans
pensar bé en privat. Crear una bona presentació és qüestió de fer més hores i no més transparències.
També vol dir pensar abans de res en l'audiència per tindre èxit, perquè facilita la comunicació i ajuda
a crear una relació favorable i confortable.
En la fase de la reflexió, es poden plantejar una sèrie de qüestions prèvies com ara:
a) Sobre el tipus d'audiència:
 Quants en són? Per què no és el mateix parlar davant una sala pràcticament buida que davant
d'un auditori ple. No és el mateix parlar davant un grup menut que davant d'un d'enorme.
 Qui són? Quina és la seua titulació, professió, negoci; quin tipus de càrrecs o funcions tenen, quin
és el seu rang d'edat, què tenen en comú...
 Per què hi han vingut?
b) Què és important del tema i què és accessori?
c) Quina finalitat es persegueix: convèncer, entretindre, informar, argumentar?
d) Quines dades recolzen la meua tesi i quines són prescindibles?
e) Quina informació és rellevant per a aquesta audiència, en aquesta circumstància, per despertar
l'interès?
f) En quin ordre tindran més impacte meues evidències?
g) Com puc adaptar aquest concepte tècnic al coneixement de la meua audiència?, etc.

Per tal de facilitar l'organització i preparació d'una presentació o exposició orals, podem completar la
reflexió les preguntes següents (que completarem després amb d'altres que s'hi poden associar,
referents al temps, l'espai, el contingut i el(s) suport(s)):
a) Hi ha prevista cap presentació formal abans de començar l'exposició?
b) Hi ha res d'original o singular que es puga destacar en la presentació?
c) Amb quins exemples, anècdotes, experiències pròpies, etc. es podria il•lustrar el contingut?
d) És convenient formular algunes preguntes a l'auditori?
e) Està previst obrir un torn de paraules en finalitzar l'exposició?
f) Com es pot convidar a fer preguntes després de l'exposició?
g) Hi ha altres intervencions abans o després?
Preguntes preliminars
Convé que ens fem unes altres preguntes prèvies sobre els components següents:
El temps
a) Quant de temps cal destinar a l'exposició?
b) Quant de temps es necessita per a transmetre la informació que es té preparada?
c) Quant de temps caldria dedicar a cadascuna de les tres parts: introducció (dir què es dirà),
desenvolupament (dir-ho), conclusió (dir què s'ha dit), en relació amb el temps dedicat a l'exposició?
d) Quins moments de relaxació poden introduir-se en el discurs? Mitjançant algun exemple? Explicant
alguna anècdota o alguna experiència personal?
L'espai
a) Com és la sala o l'aula?
b) Es pot reorganitzar la distribució espacial de la sala?
c) Està previst que la persona que fa la presentació oral puga moure's per l'espai? Com es pot afavorir
o evitar el moviment de l'orador i oradora?
d) Hi haurà a disposició cap suport com ara pissarra, retroprojector, diapositives, taula multimèdia,
vídeo...?
El contingut
a) Quina informació cal transmetre? Pot obviar-se'n cap? N'hi ha cap de molt rellevant?
b) Quines són les idees (tres o poques més) que interessaria destacar?
c) Quines idees bàsiques han de traure els receptors de la presentació?

Els suports
Abans de començar la sessió cal comprovar:
1) La compatibilitat de sistemes
2) Que tot estiga a punt per tal de no predre temps amb el públic davant
3) Que l’audiència se situe de manera que veja la projecció amb claredat
La projecció de transparències informatitzades i vídeos atrau l’atenció de l’auditori i ajuda a aclarir i

sintetitzar informació complexa. A més, la persona que fa la ponència pot controlar els canvis de
pantalla sense perdre el contacte ocular amb el públic.
No obstant la utilitat innegable d’aquest mitjà, cal no oblidar que és només una ajuda, no un fi, i que
el principal focus del discurs ha de ser la persona que parla, no el recurs. Allò que ha de prevaldre en
una presentació oral és, doncs, la relació entre qui emet el missatge i qui el rep. Aquesta relació ha
de ser més eficaç que la que podria representar la lectura del text escrit de la presentació.
Cal admetre, a més, que en una comunicació ha de ser més eficaç la paraula que els documents
escrits que es puguen repartir, que només poden ser en un suport.

Components no verbals de la comunicació

Els signes extralingüístics, són tan importants?
Deia el psicòleg Albert Mehrabian (Silent messages. Implicit communication of emotions and
attitudes. Califòrnia: Wadswort Publishing Co.A.), que l'impacte produït per un missatge prové en un
percentatge del 7 % d'elements verbals, mentre que un 38 % és vocal (to de veu, matisos entonatius,
etc.) i un 55 % no verbal (mirada i gestos). És clar que aquesta regla només s'aplica a la comunicació
d'emocions o sentiments.
En les presentacions professionals habituals, més centrades en el pensament lògic i racional, no

solem parlar dels nostres sentiments o gustos, de manera que el missatge verbal contribueix en un
percentatge molt més gran a la transmissió del missatge, proper al 100%.
Malgrat tot, sí que si podem extraure una conclusió important per a les nostres presentacions orals:
el contingut d'una presentació constitueix la seua raó de ser, per bé que la manera com s'exposa
causarà un profund efecte sobre la manera com el rebrà l'audiència. Per això és tan important tindre
cura també de la posada en escena.
En una intervenció oral, doncs, cal que tinguem cura del cos, de la veu i del que estem dient, perquè
l'exposició és un acte visual (en què el públic és espectador) i sonor (en què l'auditori sent i escolta).
Elements no verbals i paraverbals
Els principals elements no verbals i paraverbals que apareixen en el procés de comunicació davant
d'un públic són els següents:
a) La mirada. És l'element principal de contacte amb l'auditori. Serveix no només per emetre
informació, sinó també per recollir-ne.
b) La veu. És l'instrument gràcies al qual s'emet el missatge. Aspectes com l'entonació, la intensitat i
el ritme són fonamentals per comunicar amb èxit.
c) Els moviments del cos. Transmeten informació sobre les actituds i emocions del ponent: la seua
energia i sinceritat. Inclouen els gestos, els moviments de mans i extremitats, les expressions facials
i les postures.
Funcions de la comunicació no verbal
La comunicació no verbal té diferents funcions, com ara expressar emocions, transmetre actituds
interpersonals (gust/disgust, dominació/ submissió...), presentar la pròpia personalitat i acompanyar
la parla a fi d'administrar les intervencions.
La persona que emet el missatge, doncs, de manera voluntària o involuntària, fa ús de signes

extralingüístics que sempre estan presents en la comunicació i que influeixen de manera, també
conscient i inconscient, en la persona que rep el missatge.
Les escenes següents mostren la funció que fan diferents signes extralingüístics:
 Repetició. La persona ponent diu que analitzarà tres aspectes del tema i manté estirats tres dits
de la mà.

 Contradicció. L'orador o oradora, amb el front suat i la veu tremolosa, assegura que no està
nerviós.
 Substitució. L'emissor o emissora apropa la mà a l'orella per indicar que no sent la pregunta
d'una persona del públic.
 Accentuació. L'emissor o emissora accentua la importància de les paraules d'una frase amb
moviments de cap i canvis de to.
 Regulació. El ponent o la ponent incrementa el contacte visual amb l'auditori i fa pauses llargues
per indicar que ha començat el torn de preguntes.
La mirada
La mirada, el contacte visual, és una via principal i imprescidible per copsar l'atenció de l'auditori i
controlar la recepció del discurs.
Consells
1. Per copsar l'atenció cal fer que tothom se senta mirat, no deixar angles morts
La mirada ha d'expressar que parla per a tots i cadascun dels presents. Si hi ha un sector de la sala
que no rep la mirada, les persones que hi són se sentiran abandonades i és molt probable que perden
el fil del discurs. Cal mirar el públic quan es comença a parlar i mantindre el contacte mentre dure
l'exposició.
Una mirada intensa, franca i oberta indica proximitat i transmet el desig de comunicar-se. Una mirada
apagada genera apatia.
2. Per controlar la recepció del discurs i aconseguir feedback, cal observar la mirada de l'auditori
La reacció del públic també pot influenciar el discurs. El ponent o la ponent porta el pes de la
comunicació, per bé que el públic també comunica, no amb el llenguatge oral, però sí a través de
gestos, mirades o posicions, que proporcionen ala persona que parla informació sobre la seua
actuació.
Cal observar el llenguatge corporal del públic, si els receptors es mouen, consulten el rellotge o parlen
entre ells, s’entén que l'atenció ha minvat i que, si es vol recuperar, caldrà fer un gir al discurs.
Si el públic està atent, amb la mirada fixa i somriu, tindrà un indicador clar que va per bon camí.Cal
evitar, doncs, mirar al buit, a les diapositives, al terra o al sostre.
Tipus de mirada
La mirada pot ser de diferents tipus i cal convinar-los tots tres:
 Mirada panoràmica al públic (mirada «radar»)
 Mirada a una persona concreta (mirada «làser»)
 Mirada que rep resposta visual dels oients (mirada «mirall»)

La veu
Gràcies a la veu el missatge arriba amb claredat a l'auditori: és un recurs poderós per mantindre
l'atenció de l'auditori (volum, ritme i articulació) i transmetre-li emocions (volum i to).
Consells
1. Per facilitar la comprensió del missatge cal controlar el volum, el ritme, el to i l'articulació.
a) El volum permet arribar a l'auditori i fer-se sentir sense esforç. Per encertar el nivell de volum més
adequat en una intervenció en públic, cal prendre mentalment les mesures de la sala i tindre presents
les persones més llunyanes.
Un volum massa baix provocarà en l'oient un sobreesforç d'atenció i el cansament farà que abandone
l'escolta; un volum massa alt, en canvi, es pot percebre com a agressiu i intimidatori. Un volum mitjà
farà que els oients escolten amb plaer.
(En cas de dubte, serà convenient preguntar-ho directament els assistents)
b) El ritme idoni –ni massa lent ni massa ràpid–, adequat a la dificultat del tema o al coneixement que
en tenen els destinataris, permet una millor comprensió,
Un ritme massa lent provoca sensació de monotonia i és probable que l'oient es distrega. Un ritme
massa ràpid és igualment difícil de seguir, perquè sovint va associat a una mala pronunciació i a una
tensió nerviosa de l'orador.
Per regular el ritme del discurs és aconsellable fer alentiments en els moments clau o de dificultat
i pauses que remarquen mots o separen les idees. Aquests silencis col·locats significativament són
un dels principals recursos de les persones que són bones comunicadores, perquè reflecteixen
seguretat i permeten mantindre o recuperar l'atenció de l'auditori.
c) El to és el component més expressiu de la veu, perquè permet transmetre tota mena d'emocions:
entusiasme, alegria, gravetat, ironia, tranquil·litat, convenciment... El to de veu ha de ser adequat a
allò que es diu: alegre, quan s'expliquen fets divertits; greu, quan s'exposen punts importants.
Per evitar la monotonia cal alternar frases amb diferents tons i subratllar amb la veu les paraules clau.
d) L'articulació té a veure amb la pronúncia dels sons. Per a ser bons comunicadors hem de
pronunciar les síl·labes amb claredat, i per això hem de parlar a poc a poc. Convé evitar la pronúncia
descurada dels sons i procurar trobar el volum i la velocitat que permeten articular-los bé.
2. Convé evitar les fórmules buides, com «eh?», «eheeem», «aleshores», «no?», perquè si es
repeteixen molt arriben a distraure el públic.
La manera de detectar-los és a partir de la gravació del discurs i l'escolta posterior.
Una solució per eliminar aquests tics és substituir-los per pauses, que permeten respirar al ponent o
la ponent i reflexionar al públic.

Els moviments del cos
Tal com passa al teatre, un missatge oral fracassarà si es transmet amb una posada en escena
errònia.
La postura corporal és un reflex de tensió i delata el grau d’autoconfiança. Així, en les primeres
intervencions en públic, n’hi ha que «s’amaguen» darrere la taula o hi parlen amb els colzes damunt,
ajuntant les mans a l’alçada de la boca. Aquesta és la millor manera que ningú els veja ni els senta
(?!).
Si l’auditori és nombrós, cal evitar parlar assegut i buscar una postura còmoda i relaxada, a la vegada
que atenta. Els moviments han de ser pausats, sense donar l’esquena a l’auditori. Parlar dret, amb el
pes corporal distribuït entre les dues cames permetrà transmetre dinamisme, a la vegada que
afavorirà la respiració i la potència de la veu.
La gesticulació, en una situació formal, és un complement de les paraules. Per bé que pot adoptar
formes diferents, atenent la personalitat de la persona que parla i el context
Tipus de gestos
a) Els gestos il·lustradors es produeixen amb sincronia amb la parla i aporten èmfasi a la idea que
s’expressa verbalment. Són gestos il·lustradors:
 Els canvis de postura que indiquen un canvi de tema.
 Els moviments de les mans que il·lustren una expressió.
 Els gestos que permeten dibuixar la línia del pensament, descriure un ritme o indicar una mida o
distància, assenyalar una direcció...
 Els assentiments o negacions amb el cap.
b) Els gestos reguladors assenyalen i guien el torn de paraules i afecten directament la interacció.
Indiquen al parlant que continue, que repetisca, que vaja més de pressa... Serveixen per sol·licitar la
paraula, per mantindre-la o per concedir-la. Les accions següents permeten regular la comunicació:
 Assentir lentament amb el cap («et seguisc»).
 Assentir ràpidament («acaba!»).
 Alçar la mà per intervindre o per indicar que s'aturen o que vagen més lentament.
 Indicar amb un gest breu que s’està a punt d'acabar.
 Saludar per iniciar la conversa.
 Plegar els papers.
 Tancar la carpeta.
c) Els gestos adaptadors són manifestacions externes d'estats d'ànim i d'emocions. Solen ser gestos
de manipulació d'objectes o del propi cos. Si no es controlen, aquests signes representen un perill,
perquè reflecteixen el neguit de l’orador i el transmeten a l’auditori. Alguns indiquen estats afectius i
actituds, com ara tristor, inseguretat, disgust, etc. Per evitar repetir qualsevol d’aquests gestos
mecànics, convé autobservar-se i analitzar-se.

Si s’observen actuacions com les que es detallen a continuació, és bo intentar modificar-les i reduir-
les a la mínima expressió:
 Jugar amb un objecte.
 Passar els dits per la vora d'un got.
 Obrir i tancar un bolígraf.
 Girar insistentment l'anell.
 Mossegar-se les ungles.
 Fregar-se les mans.
 Apartar-se els cabells.
 Col·locar-se bé les ulleres.

Tecnologies complementàries
Entre els dispositius tècnics que serveixen de suport a la presentació oral els més habituals són la
pissarra, la pissarra amb bloc, el retroprojector, les diapositives, el vídeo, els «sway», etc
Les presentacions amb transparències i diapositives són cada volta més freqüents en l'àmbit
acadèmic universitari. Són elements de suport a una exposició oral en què es presenten els resultats
d'un projecte, d'una recerca o d'un treball científic, de les conclusions d’una reunió, etc.; i, per tant,
per a la seua elaboració, cal tindre en compte tant el desenvolupament de la presentació oral com els
recursos de què es disposen per fer l’exposició més comprensible.
L'ús de tecnologies complementàries a l'exposició oral, a més de facilitar al ponent el control dels
canvis de pantalla sense perdre el contacte ocular amb el públic, atrau l’atenció de l’auditori i ajuda a
aclarir i sintetitzar informació complexa.
Tanmateix, malgrat la utilitat innegable d’aquest mitjà, cal no oblidar que és només una ajuda, no un
fi, i que el principal focus del discurs ha de ser la persona que parla, no el recurs. Per tant, allò que
ha de prevaldre en una presentació oral és la relació entre qui emet el missatge i qui el rep i que
aquesta relació ha de ser més eficaç que la que podria representar la lectura del text escrit de la
presentació.
Importància del disseny
Si comunicar i convèncer o informar han de ser els objectius de la presentació, un bon disseny de les
diapositives pot ser el suport més eficaç.
Aspectes generals del disseny
Alineacions, ordre i claredat
Cal tindre present:
 Els marges de seguretat deixant un 5 % del llarg i alt de la pantalla per evitar problemes
d’ajustament del projector o impressió.
Les alineacions, centrant el contingut i repartint-lo sobre la superfície.
 Com que el temps és or, el patró o plantilla estalvia temps i uniformitza el document. En el patró
s’hi pot posar:
o La capçalera i i el peu de pàgina
o El logotip empresa o institució (si no el duu la plantilla triada)
o La numeració de pàgines o data
o Es formats del títol o del text
o El fons de diapositiva

 Quant a les fons i els colors, el tipus de lletra anomenada de pal sec, és a dir, lletres
com Arial, Helvètica o Tahoma permeten distingir amb més nitidesa les lletres de forma
individual; d'altra banda, tenim fonts com la romana: Times New Roman, Garamond i les
de fantasia: Comic Sans, Forte, Papyrus, que són menys recomanables en les presentacions, si
el que busquem és nitidesa i claredat.
Siga com siga, és important no barrejar tipografies, perquè fa la sensació de desordre.
Aspectes generals dels colors
 Cal emprar el color amb molta cura, en particular els rojos (color saturat). Són aconsellables els
colors allunyats de la saturació (pastels)
 Cal utilitzar un esquema de colors uniforme i igual per tota la presentació.
 El color permet ressaltar, agrupar i diferenciar elements amb poc esforç per a l’interlocutor.
 Els colors es poden utilitzar per marcar categories diferents.
 És preferible posar 2 o 3 colors, no més i respectar la tonalitat del logo.
 És convenient comprovar com es veu a la pantalla.
Imatges i il·lustracions
Cal utilitzar les imatges per il·lustrar, no per decorar i evitar utilitzar animacions, a menys que
siga necessari.
L’ull és atret de forma reflexa pel moviment, per tant cal forçar l’aparició d’un text si es vol
cridar l’atenció, amb una animació en les imatges per simbolitzar una seqüència de fets o accions.
Amb tot, cal procurar que l’animació siga fluida.
Continguts
Criteris generals per a la planificació de l'exposició
Seguidament cal ordenar la informació mitjançant un bon guió, amb una estructura clara i ordenada,
que ha d'estar formada per les parts següents:
 Una introducció per a prendre contacte amb l'auditori, introduir els continguts i presentar el tema
principal i les idees més rellevants.
 Un desenvolupament que continga la informació que es vol comunicar a l'auditori.
 Les conclusions per a situar el públic en els propòsits plantejats en la introducció i que s'han
desenvolupat al llarg de la presentació, i resumir els punts clau.
Estructura de les diapositives
L'estructura de la sèrie de diapositives ha de ser paral·lela a l'estructura argumentativa de la

presentació; per tant, hi ha d'haver les tres parts següents:

a) Introducció (per dir què es dirà). S'ha de fer en una pàgina que continga el títol de la presentació i
una altra amb l'índex dels punts bàsics de la presentació. L'índex és imporant en la mesura que:
 Dóna a conèixer als oients un pla d'exposició
 Facilitar saber a quina part del discurs global es troba
 Es destaquen els diversos apartats
Cal respectar l'índex fixat
b) Desenvolupament (per dir-ho). Al desenvolupament s'ha d'incloure el tractament de cadascun dels

diferents punts que s'hi exposaran.
Consells:
 Cal posar títol a les diapositives, una expressió que actue a tall de preguna del que s'hi
desenvolupa. Aquest títol és important perquè centra la temàtica de cada diapositiva i el públic
sàpiga en tot moment quin punt de l'índex es tracta. Aquest títol pot aparèixer com a títol en el
marge superior de la diaposiva.
 En presentacions llargues i complexes es pot reproduir l'índex al començament de cada punt nou
que s'enceta, amb l'apartat que es tractarà a continuació destacat gràficament
 Cal elaborar un ordre coherent
c) Conclusió (per dir què s'ha dit). Consta d'una pàgina resum amb les conclusions que cal destacar
i d'una pàgina de tancament.
Criteris lingüístics
Consells
a) El text que conté una transparència ha de ser breu
Les transparències o diapositives serveixen per a il·lustrar gràficament les idees del discurs. Són
adequades per a presentar idees i dades, però poc recomanables per a mostrar textos llargs (vegeu
l'exemple A, tan poc adequat); així doncs, hem de procurar ser concisos i resumir les idees clau (és
millor l'exemple B).
Cada diapositiva ha de contindre poca informació. Però si una conté algunes idees o alguns temes
que s'han de presentar progressivament, convé amagar-los del públic o bé presentar-los en
transparències diferents.
b) Cada idea s'ha d'expressar en un paràgraf diferent
c) L'enunciat de la diapositiva ha d'estar relacionat directament amb el títol / Els títols no es puntuen.
En preguntar pel títol, hem d’obtindre com a resposta lògica l'enunciat.
Cal, doncs, estar molt atents al títol, perquè l’estructura sintàctica que es fa servir en els enunciats
depèn de la relació semàntica que s'estableix amb el títol. Podem fer servir:
 Una estructura d'infinitiu per a parlar d'accions
 Un sintagma nominal si ens referim a activitats

 Una frase per a explicar algun motiu o finalitat, etc.
En una enumeració tots els enunciats han de mantindre la mateixa estructura sintàctica (infinitiu,
sintagma nominal o frase) i s'ha de fer servir la puntuació correctament (si puntuem el primer els
puntuarem tots).
d) S'ha d'evitar l'elisió de preposicions i articles
L'elisió de preposicions i articles no és un recurs adequat per a fer més breu un text.
f) S'ha d'utilitzar el llenguatge amb propietat
S'han d'evitar els estrangerismes que ja han estat traduïts al català o espanyol. Si cal, la persona que
fa la presentació pot fer un petit incís explicatiu que remeta a l'equivalència d'aquests termes en la
llengua estrangera d'origen (el Termcat és una eina molt útil, en aquest sentit).
Criteris formals
Consells
a) El recurs de la negreta no té sentit si se n'abusa. La funció més comuna de la negreta és permetre

la localització immediata d'una paraula dins un text i sovint s'utilitza com a substitutiu del que
anomenem la cursiva d'èmfasi; però no és adequat utilitzar aquest recurs per a destacar frases
senceres.
b) Per marcar els estrangerismes o destacar hem de fer servir la cursiva i no el subratllat, que
s'acostuma a destinar als enllaços
c) Hem d'evitar duplicar els recursos tipogràfics, com ara escriure en cursiva i subratllat o en cursiva
i entre cometes alhora
d) No és recomanable fer servir les majúscules com a recurs per a destacar, sinó que podem recórrer
a la cursiva o a la negreta.
En els títols i subtítols només s'ha d'escriure amb majúscula la inicial de la primera paraula que els
forma. De la mateixa manera, en els quadres, esquemes, mapes, etc. només hem d'escriure amb
majúscula la inicial de la primera paraula del text que apareix a cada casella.
D'altra banda, recordeu que tant en català, com en espanyol només escrivim en majúscula els noms
propis; els dies de la setmana, els mesos són noms comuns i han d'anar sempre en minúscula.
Per a l'espanyol pot servir d'ajuda el web del Diccionari panhispánico de dudas (secció: artículos
temáticos) de la Real Academia de la Lengua Española. Per al català, el web de l'Institut d'Estudis
Catalans, Gramàtica.

e) Ordenació dels termes d'una enumeració
Es recomanable ordenar alfabèticament els termes d'una enumeració, com és el cas de les relacions
d'estudis, assignatures, activitats... dins de taules, fins i tot en els casos en què es té en compte l'ordre
cronològic.
e) Les taules i les figures
En molts documents docents és freqüent recórrer a l’ús de taules i figures. La seua aplicació més
usual és per exposar un fet.La taula o quadre serveix per classificar dades o matèries en cel·les amb
l’objectiu de completar les descripcions o explicacions del text.
Recomanacions:
 És important que queden clares les dades
 Les taules queden emmarcades per línies gruixudes simples (d’un punt), mentre que les línies
interiors són fines (de mig punt). Es pot optar per un color gris de marc.
 L’alineació de les cel·les és a l’esquerra si són de text i a la dreta o decimal si són numèriques (el
caràcter decimal és la coma).
 El títol de la taula s’arrenglera a l’esquerra.
f) Tall de sintagmes i de termes
En títols, quadres, taules i mapes conceptuals que dupliquen línia, és recomanable fer el salt de línia
respectant la unitat dels sintagmes, de manera que no s'ha de separar la preposició del sintagma
nominal que determina i tampoc no s'ha de separar una conjunció de la frase que introdueix.
Recordeu de no separar tampoc:quantitat i magnitud (tant si és desplegada com si és expressada

amb un símbol),dates,noms propis,abreviacions,tractaments protocol·larisicorrelacions numerals.

II. Principals dubtes lingüístics

Abreviacions
La finalitat principal de les abreviacions és rendibilitzar l’escriptura de mots que són freqüents en un
text i també, en alguns casos, donar una representació internacional a un concepte.
L’abreviació de paraules i sintagmes s’utilitza amb la voluntat de simplificar, cosa que pot ser perillosa,
perquè utilitzar-la de manera arbitrària sovint perjudica la comprensió final del missatge. Es recomana
restringir, doncs, l’ús de les abreviacions dins dels textos.
Tipus d'abreviacions
Distingim tres tipus principals d’abreviacions:
Abreviatures
Una abreviatura és la representació d’un mot o de més d’un mot per alguna de les seues lletres, la
primera de les quals ha de ser la inicial.
Sigles
La sigla és la lletra o les lletres, generalment inicials, de noms de persones, d’empreses,

d’associacions, de publicacions, d’instruments, de documents, etc. que s’utilitzen en lloc del nom
complet.
Símbols
El símbol és la forma abreujada o qualsevol altre signe que un organisme, generalment oficial i sovint
internacional, estableix com a representació d’una cosa o d’una operació.
De vegades, un mateix terme es pot abreujar de dues maneres diferents (com a símbol i com a sigla,
o bé com a abreviatura i com a símbol). En aquests casos cal escollir una de les dues opcions i
emprar sempre la mateixa al llarg del text.
Abreviatures
Formació
Les abreviatures es poden formar:
Amb la lletra o les lletres inicials i ometent la part final del mot. Se segmenta després de l’última
consonant que hi ha abans de la primera vocal de cada síl·laba.
CA
diccionari> dicc.

ES
artículo> art.
L’extensió d’una abreviatura pot dependre d’altres abreviatures del mateix text. Per exemple, si cal
utilitzar telèfon i telecomunicacions abreujats en la mateixa obra, haurem d’utilitzar tel. per a telèfon i
telec. per a telecomunicacions.
Ometent algunes lletres de l’interior del mot.
CA/ES
general> gral.
CA/ES
principal> pral.
Remarques
Si l'abreviatura representa un sol mot, cal que porte un punt o una barra al final; per bé que en el cas
de les abreviatures dels ordinals expressats no cal posar punt. En cap cas posarem barra i punt.
CA
a l'atenció de> a/
carrer> c/ o c.
ES
calle> c/ o c.
Si l'abreviatura representa més d’un mot, s'ha de posar un punt darrere de cada mot escurçat o una
barra entre els elements que s’abreugen. Quan utilitzem la barra no hem de deixar espais entre el
signe i les lletres. A més, l’últim element no porta punt.
CA
sense número> s/n
ES
por poder> p.p.
En català, només podem posar la -s de plural en les abreviatures que conserven el final del mot que
s’abreuja: pàgines> pàg.
CA
nombres> nres.
generals> grals.
En canvi, en espanyol posem la –s per al plural de les abreviatures que eliminen la part final de la
paraula. En les abreviatures per contracció en què el singular acaba en consonant, el plural es forma
afegint el morfema –es.

ES
páginas> págs.
generales> grales.
Les abreviatures van sempre amb minúscula, excepte en els tractaments: la senyora Eva Alcón; Sra.
Eva Alcón.
Hi ha abreviatures de paraules comunes que s'escriuen en majúscula a causa de l'ús, però sense
fonament ortogràfic: N. B. 'nota bene'; P. D. 'postdata'.
Podem combinar xifres amb lletres.
CA
primer> 1r o 1r.
ES
primer> 1.er
En el cas del català, les abreviatures segueixen les normes de l'apostrofació: la universitat> la univ.,
l'acadèmia> l'acad.
Sigles
Lectura
Les sigles es poden llegir com una successió de lletres, són les sigles alfabètiques.
CA UPV (u pe ve)
ES
FM (efe eme)
També poden ser llegides com una paraula, són les sigles sil·làbiques.
CA
GRAPO (gra po)
ES
UNESCO (u nes co)
En alguns casos se’n fa una pronunciació combinada:
CA CD-ROM (ce de rom)

ES CD-ROM (ze-de-rrón)

Escriptura
Majúscula o minúscula
Totes les inicials que formen una sigla s’escriuen, en general, en majúscula (tot i que hi ha una
tendència cada vegada més marcada a emprar-hi les versaletes), encara que la forma sencera
original estiga en minúscula.
CIF (codi d’identificació fiscal)
No obstant això, hi ha alguns casos de sigles mixtes: UdG (Universitat de Girona)
També n’hi ha que han passat a ser escrites només amb la primera inicial en majúscula, sobretot si
fan referència a organismes o empreses molt coneguts i es poden llegir sil·làbicament.
Unesco, Renfe
En espanyol, si els dígrafs ch i ll formen part d'una sigla, va en majúscula el primer caràcter i en
minúscula el segon.
ES
PCCh (Partido Comunista de China)
En espanyol s'aconsella escriure en cursiva les sigles que corresponen a títols d'obres o publicacions
periòdiques.
ES DHLE (Diccionario histórico de la lengua española)
Les sigles lexicalitzades (sigles que han esdevingut noms comuns) reben el mateix tractament textual
i gramatical que les paraules comunes, és a dir, s’accentuen, s’apostrofen i poden formar derivats i
plurals.
el làser, l’ovni, els radars...
Ni punts ni espais
La sigla no ha de portar cap punt ni cap espai en blanc entre les lletres.
És recomanable que la primera vegada que utilitzem una sigla hi aparega amb el nom desenvolupat,
i entre parèntesis, la sigla corresponent. Després, ja podem usar directament la sigla.
CA S'informa a l'estudiantat estranger que les classes del dia 14 de març tindran lloc a l'Escola
Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals (ESTCE)
ES Se informa al estudiantado extranjero que las clases del día 24 de marzo tendrán lugar en
la Escuela Superior de Tecnología y Ciencias Experimentales (ESTCE)
Gènere i nombre
El gènere i el nombre de les sigles coincideixen generalment amb els del primer nom del mot català
sense abreujar.

El Festival Internacional de Benicàssim> el FIB

La Facultat d'Informàtica de Barcelona> la FIB
Les sigles no tenen forma de plural (excepte algunes de les lexicalitzades); per tant s’ha d’escriure:
CA *les ONG's
les ONG
ES *las ONG's
las ONG
Sigles d'altres llengües
Només deixarem les sigles procedents de l’anglès o d’altres llengües si la seua difusió fa que tinguen
un valor internacional: CD-ROM, PC, ISO, ASCII, etc.
Si no és així, cal que representen el terme català o l'espanyol.
CA R+D, recerca i desenvolupament

ES I+D, investigación y desarrollo
CA AI, artificial intelligence
*IA, intel·ligència artificial
ES AI, artificial intelligence
*IA, inteligencia artificial
L'apostrofació
En el cas del català, se segueixen les normes de l'apostrofació.
Se seguixen les regles generals davant de sigles que es lligen com una paraula:
CA l'ONU, l'IVA, l'URSS, la UNESCO, la UEFA
S'apostrofa davant sigles que es lletregen i que, al pronunciar-les, comencen per un so vocàlic:
CA l'AVL, l'ONG, l'FM, l'LSD.
Símbols
El símbol és una abreviació o signe convencional que sovint ha quedat fixat internacionalment. Es
representa mitjançant lletres (m, π ), xifres (7, VII ), pictogrames (%, e, & ) i combinacions d’aquests,
i el seu significat pot fer referència a una magnitud, una expressió, una quantitat, un element químic...
Lectura
Quan es llig un símbol, ha de desenvolupar-se tota la paraula representada, tret que estiga integrat
en una fórmula química o matemàtica, on el més normal és lletrejar-lo. S'ha d'escriure en redona.

CA H2O (hac dos o), 2πr (dos pi erre)

ES H2O (hache dos o), 2πr (dos pi erre)
L’ampere, el joule i el newton són unitats que es denominen amb el nom propi d’un científic. A l’hora
de pronunciar-los també hem de respectar la pronúncia original.
Ampere, joule, newton: [ampèr], [jul] i [níuton]
Escriptura
Majúscula o minúscula
Els símbols dels punts cardinals s'escriuen sempre amb majúscula, encara que estiguen constituïts
per dues lletres.
N, NE
Els símbols dels elements químics s'escriuen amb una sola lletra majúscula; o, si estan constituïts
per dues lletres, amb una combinació de majúscula i minúscula.
C, Fe
Els símbols de les unitats de mesura s'escriuen normalment amb minúscula. Fins i tot, els símbols
dels prefixos utilitzats per a formar les unitats inferiors a l'establerta com a referència s'escriuen
sempre amb minúscula.
Dm (deci-), cm (centi-)
Tanmateix, s'escriuen amb majúscules els símbols de les unitats o els que incorporen prefixos per a
formar múltiples (unitats superiors a l'establerta com referència), ja que els símbols d'aquests prefixos,
amb l'excepció de quilo- (k-), hecto- (h-) i deca- (da-), s'escriuen amb majúscula.
M- (mega-), G- (giga-), T- (tera-)
També s'escriuen amb majúscula els símbols de les unitats que tenen el seu origen en noms propis
de persona.
N- (newton, I. Newton), W (watt, J. Watt)
Finalment, els símbols de les unitats monetàries, quan estan constituïts per lletres, s'escriuen amb
tots els seus components en majúscula.
ARP (símbol del pes argentí)

Anàfores
L'anàfora (en grec ‘repetir’) és una paraula que designa un membre d'una frase que és objecte d'una
referència ulterior, dins la mateixa frase o dins una frase del discurs. En gramàtica, es pot produir
l'anàfora mitjançant diversos recursos: pronoms, demostratius, antecedents d'una oració de relatiu,
etc.
Si bé aquestes referències a elements que han aparegut anteriorment en el discurs són un recurs
prou habitual en qualsevol escrit, també és veritat que sovint enfosqueixen el significat del text i donen
lloc a confusions.
Per resoldre les referències anafòriques innecessàries o fosques, és important seguir aquests
consells:
Cal evitar els elements anafòrics quan l'absència d’aquests elements no fa variar el significat del text:
CA Per tal de millorar la presentació dels materials s'han presentat diversos models d'aquests
Per tal de millorar la presentació dels materials s'han presentat diferents modificacions
ES De cara a mejorar la presentación de los materiales se han presentado distintas
modificaciones de estos
De cara a mejorar la presentación de los materiales distintas modificaciones
Els demostratius que funcionen com a determinants cal substituir-los per l'article definit:
CA Aquelles persones que no hagen recollit el certificat que passen avui

Les persones que no hagen recollit el certificat que passen avui
ES Aquellas personas que no hayan recogido el certificado que pasen hoy
Las personas que no hayan recogido el certificado que pasen hoy
Ell/ ella/ ells/ elles, per a persones.
En espanyol sovint es troben construccions con la següent: Les envío esta explicación por escrito
para que las personas interesadas se adapten a lo que en ella se expone.
Aquesta construcció es resol en català de la manera següent:
Amb les formes dit/ dita o esmentat/ esmentada
Us tramet aquesta explicació per escrit perquè les persones interessades s'adapten al que la dita/
l’esmentada explicació exposa
Amb pronoms febles
Us tramet aquesta explicació per escrit perquè les persones interessades s'adapten al que s’hi
exposa

Amb pronoms relatius
Us tramet aquesta explicació per escrit perquè les persones interessades s'adapten a allò que en la
qual s'exposa

Article
L'article definit normatiu en català presenta una variació de gènere i nombre:
 el per al masculí i la per al femení singulars

 els per al masculí i les per al femení plurals
[Existeix una certa variació dialectal en l'ús d'aquest article. Algunes varietats occidentals de transició
(nord-occidental / valencià) prefereixen les formes lo i los per al masculí i a les Illes s'ha conservat
l'article dit salat (es, sa, es i ses) que tenia més extensió abans a l'àmbit català].
Omissió de l’article
Presentem alguns usos en què cal ometre l’article:
Davant la conjunció que:
 Que vingues o no, no em preocupa
 El que vingues o no, no em preocupa
Davant de numerals cardinals referits a una quantitat no coneguda anteriorment en expressions

numèriques de temps (anys, mesos, etc.), d'espai i gradació (metres, graus, etc.), de preus,
estadístiques, etc:
El meu cotxe no pot arribar a  200 quilòmetres per hora
 El meu cotxe no pot arribar als 200 quilòmetres per hora
Omissió o ús de l’article
Presentem alguns usos en què l’article es pot ometre o no, atès l’ús:
 Davant dels dies de la setmana
Ometem l’article davant els dies de la setmana quan fan d'adverbi: els pròxims al dia que estem.
Vindrà  divendres (divendres que ve)
Va vindre  dimecres (dimecres passat)
Usem l’article davant els dies de la setmana quan fan de substantiu amb valor freqüentatiu (= cada).
Fem classes el dimecres (= cada dimecres)

Davant d’infinitius
Ometem l’article amb valor verbal (no substantiu, no lexicalitzat).
 Fumar et matarà
 El fumar et matarà
Usem l’article davant d’infinitius si formen part d’expressions consagrades a l’ús, lexicalitzades.
El saber no ocupa lloc
Usem l’article també si els substantius estan substantivats: el dinar, l’esmorzar, el berenar, el sopar.
No m’ha agradat el dinar d’avui
En els indefinits l’un i l’altre
Podem ometre l’article si el primer indefinit va seguit d’un nom (exemples 1 i 2), si no, hem d’usar-
lo sempre (exemples 3 i 4):
Has de mirar a  un costat i a l’altre (1) / Has de mirar a l’un costat i a l’altre (2)
Entreu l’un darrere de l’altre (3)
 Entreu  un darrere de l’altre (4)
En les enumeracions
Com a norma general, en les enumeracions és preferible repetir l'article o la preposició dels diversos
elements que hi intervenen, especialment quan tenen nombre, gènere o forma diferent.
Hi anaren els poetes, els narradors i les actrius principals
Tanmateix, cal parar atenció en les observacions següents:
El roig o  vermell és un dels colors bàsics (on el segon explica el primer)
No es va comportar com l’amic i  col·lega que deia ser (on el posterior designa el mateix
ésser)
Que isquen tots els xiquets i  xiquetes (on el conjunt es veu com un tot; «totes les persones»)

Ús de l’article en nom geogràfics
Cal l’article: alguns noms geogràfics que el porten per tradició:
Va nàixer a l’Alcora
 Va nàixer a Alcora
Hi ha alguns noms propis geogràfics que no sempre coincideix el seu ús amb el castellà. Alguns
casos són:
l’Argentina
el Brasil
el Canadà
les Canàries
l’Equador
els Estats Units d’Amèrica (el EUA)
les Filipines
l’Índia
el Japó
el Marroc
el Paraguai
el Perú
el Senegal
el Sudan
el Tirol
l’Uruguai

la Xina...
Divergències respecte de l’espanyol
PRESÈNCIA en espanyol ABSÈNCIA en català

Es mejor no abrir la boca És millor no badar boca
Me las he visto de todos los colores Me les he vistes de tots colors
Es una profunda reflexión en todos los sentidos És una profunda reflexió en tots sentits
Se puede ir en todas las direcciones Es pot anar en totes direccions
Nunca le va bien poner la mesa Mai no li va bé parar taula
Iremos el puente de Todos los Santos Anirem el pont de Tots Sants
Cuando llegaron, arriaron las velas En arribar van arriar veles
En el caso de que no pudierais vindre, iré yo En cas que no poguéreu vindre, aniré jo
ABSÈNCIA en espanyol PRESÈNCIA en català

Esto no constará en acta Això no constarà a l’acta
No damos abasto con las correcciones No donem l’abast amb les correccions
Eso me viene como anillo al dedo Això em ve com l’anell al dit
No puedo levantar cabeza No puc alçar el cap
Esta película está fuera de cartel Aquesta pel·lícula està fora del cartell
Siempre está sembrando cizaña entre los Sempre està sembrant la sitzània entre els companys
compañeros
No quiero entrar en detalles No vull entrar en els detalls
Estoy a disposición de todos los estudiantes Estic a la disposició de tots els estudiants
Haremos el viaje sin reparar en gastos Farem el viatge sense reparar en les despeses
Se fue en mitad de la función Se’n va anar a la meitat de la funció
Por fin ya ha entrado en nómina Per fi ja ha entrat en la nòmina
En opinión del jefe trabajamos mucho En l’opinió del cap treballem molt
Los macarrones están en su punto Els macarrons estan al punt
Te lo dejó a punto de caramelo T’ho han deixat al punt de caramel
A más tardar, lo tendréis el viernes Al més tardar ho u divendres
De postre pediré fruta A les postres demanaré fruita
Iba a tientas Anava a les palpentes
Vamos a decirlo todos a una Ho direm tots a l’una
Dicho documento lo redactó su padre El dit document el va redactar el seu pare
Fórmules en espanyol amb l’article lo + participi (lo dicho)
En els documents judicials, per indicar en quin text legal es basen les afirmacions que s’hi fan o les
ordres que s’hi donen, de vegades trobem fórmules com ara “el / allò + participi”, que són un calc
incorrecte de fórmules castellanes amb l’article lo (lo + participi):

CA *D’acord amb el/allò disposat en la Constitució espanyola

ES De acuerdo con lo establecido en la Constitución española
Cal corregir aquest tipus de construccions com als models següents:
D’acord amb el que disposa la Constitució espanyola

D’acord amb la Constitució espanyola
Juntament amb aquestes fórmules, hem d’evitar les males traduccions de l’article neutre castellà lo,
cosa que podem fer per mitjà de diversos recursos: Jutjal penal/ *jutjat de lo penal.

La concordança nom + adjectiu

Un adjectiu per a més d'un nom
Quan un adjectiu complementa dos o més noms en singular i del mateix gènere, l'adjectiu va en plural
i en el mateix gènere que els noms.
CA Aconsellen la precisió, la claredat i la brevetat textual

Aconsellen la precisió, la claredat i la brevetat textuals
ES Aconsejan la precisión, la claridad y la brevedad textual
Aconsejan la precisión, la claridad y la brevedad textuales
Adjectiu en plural i masculí
Quan un adjectiu complementa dos o més noms en singular i de gèneres diferents, l'adjectiu va en
plural i en masculí.
CA Presentem els recursos i les explicacions necessàries per desenvolupar bé l'activitat

Presentem els recursos i les explicacions necessaris per desenvolupar bé l'activitat
ES Presentamos los recursos y las explicaciones necesarias para desarrollar bien la actividad
Presentamos los recursos y las explicaciones necesarios para desarrollar bien la actividad
Diversos adjectius per a un sol nom
Quan tenim diversos adjectius per a un sol nom, el nom h d'anar sempre en plural.
CA S'ha matriculat en assignatures de primer i segon cicle

S'ha matriculat en assignatures de primer i segon cicles
ES Se ha matriculado en asignaturas de primer y segundo ciclo
Se ha matriculado en asignaturas de primer y segundo ciclos

Dequeisme
En espanyol es habitual el dequeisme, una incorrecció del llenguatge que consisteix a utilitzar la
preposició de davant la conjunció que en oracions completives, amb verbs de dicció.
CA *Creia de que no érem a casa

Creia que no érem a casa
ES Creía de que no estábamos en casa
Creía que no estábamos en casa
L'antidequeisme és un defecte de l’espanyol contrari que consisteix a ometre la preposició de, en

frases que l'han de dur (aquest fenomen divergeix del català, ja que en català mai no hem d'utilitzar
la preposició, davant la conjunció que).
ES *Nos informa Ø que mañana a las 10 h comenzará la fiesta

Nos informa de que mañana a las 10 h comenzará la fiesta

Expressió de la causa
Ús incorrecte de doncs
Doncs expressa una conseqüència o una conclusió d’allò que s’acaba de dir. Per exemple: no he
agafat el paraigües... et deus haver banyat, doncs.
Per tant, si equival a perquè, ja que, atès que... és a dir, si expressa causa, és incorrecte:
CA *Convé que l’aviseu, doncs farà tard a la reunió

Convé que l’aviseu, si no farà tard a la reunió
Conjuncions i locucions per expressar la causa en català
 Amb la creació de l’associació aconseguiran més diners

 Atès que és festa, no hi haurà classe dijous
 Com que és tard, faran la reunió demà
 Gràcies a la teu intervenció s’han resolt els dubtes
 Van eixir a les 14.30, ja que tothom havia acabat
 Per causa d’un error, presentarem l’informe amb retard
 Han hagut de retardar l’examen per causes alienes a la seua voluntat
 No ha arribat la tramesa per culpa d’un error a l’adreça
 Han presentat ara l’informe perquè els ho han demanat.
 No isqueu, que plou
 Vist que s’han presentat totes sol·licituds, s’ha de fer una llista.

Expressió de la condició
El llenguatge comminatori, tan propi del llenguatge judicial, sovint formula amenaces, que van lligades
a l’acompliment de certes condicions legals.
S’ha de en compte que quan la part de la frase que conté la conseqüència s’expressa en futur (seré,
seràs, serà, etc.), la part de la frase que conté la condició s’ha d’expressar en present d’indicatiu
(declare, declares, declara, etc.), i no en pretèrit imperfet de subjuntiu (fóra, fóres, fóra, etc.).
CA *La suspensió de la pena quedarà sense efecte si en el termini de 30 dies

cometéreu un nou delicte
La suspensió de la pena quedarà sense efecte si en el termini de 30 dies cometeu
un nou delicte
Si en la condició es vol fer servir el pretèrit imperfet de subjuntiu, en la conseqüència s’ha d’utilitzar
el condicional, i no el futur.
D’aquesta manera s’hi fa pensar en situacions menys factibles, més incertes, en què se subratlla el
dubte que l’acció s’arribe a produir:
CA *Si no aprovàreu l’examen, no ho celebrarem

Si no aprovàreu l’examen, no ho celebraríem
En conclusió, cal reservar aquestes darreres construccions per a situacions en què realment vulguem
expressar una acció de realització molt incerta, com en el cas B:
Si present, futur Si imperfet de subjuntiu, condicional
Si no aproveu, no ho celebrarem Si no aprovàreu, no ho celebraríem

Expressió de la data
La citació d'anys i dates dins un text
La indicació de la data completa (dia, mes, any) s’escriu: el dia amb xifres, el mes amb lletres i l’any
amb xifres completes:
El mes en minúscula
L'any sense el punt del miler
*El curs comença el 2 de Maig de 2006

*El curso comença el 2 de maig de 2.006
El curs comença el 2 de maig de 2006
Pel que fa a l'ús de l'article davant de l'any, en la citació d'anys i dates dins un text, s'ha de procurar
man la coherència.
En les enumeracions en què hi ha dates amb xifres diferents, s'ha de fer servir un mateix criteri, per
bé que d'acord amb el criteri general, en la llengua escrita es prefereix la forma sense article davant
de l'any.
*Dates de reunió: 21 de desembre de 1999 o 4 de gener del 2000

Dates de reunió: 21 de desembre de 1999 o 4 de gener de 2000
La datació, fora del text
En la indicació de la data de l'escrit cal en compte:
Que no hem de posar coma entre els elements, sinó utilitzar la preposició de.
Que no s’ha d’escriure punt final.
Que hem d’elidir les dues primeres xifres, ni amb l’apòstrof.
*A 2 de maig de 2006
*2 de maig, 2006
*2 de maig '06
2 de maig de 2006
La data en impresos, taules i altres documents amb l'espai reduït
En els casos en que estem obligats a escriure lles dates numèriques podem utilitzar el punt, el guió
mitjà, o la barra inclinada per separar el dia, el mes i l’any.
22.3.2009
2232009

22/3/2009
És correcte també escriure el mes en xifres romanes:
22.III.2009
22III2009
22/III/2009
Podem escriure l’any amb les dues últimes xifres però és recomanable escriure’l complet si dins el
context pot produir confusió o si no hi ha cap raó per no escriure’l complet.
La datació composta
El guió mitjà també es fa servir per separar els elements de les datacions compostes.
Almassora, marçabril de 2012
Abril de 2009marzo de 2050

Expressió de l’espai i del temps

Com a criteri general cal en compte que com més literari o narratiu siga un text més es tendirà a escriure les
quantitats amb lletres, i a la inversa, com més tècnic o especialitzat en l'àmbit de l'economia, les finances,
l'estadística, les matemàtiques o la ciència sigui un text, més es tendirà a escriure les quantitats amb xifres.
Expressió de l’espai
Codis postals
Els codis postals s'escriuen sempre amb xifres, sense punt ni espai de separació entre els milers i les
centenes.
12550 ALMASSORA
08002 BARCELONA
66000 PERPINY
40126 BOLOGNA
WASHINGTON, DC 20007
4830 GÜTERSLOH
Latitud i longitud
Els graus, minuts i segons de latitud i de longitud s'escriuen sempre amb xifres.
la ciutat d’Almassora està situada a 39 graus, 56 minuts i 43.2 segons de latitud nord i a 0
graus, 3 minuts i 47.4 segons de longitud est
39°56'43.2"N 0°03'47.4"W
Vies públiques
Els elements numerals que formen part del nom de vies públiques s'escriuen sempre amb lletres,
excepte els ordinals de reis i papes, que s'han d'escriure amb números romans.

Amb tot, quan el nom d'un carrer es compon únicament d'un número, cal seguir el criteri d'escriptura
següent: si és un cardinal (1, 15, 25...) s'ha d'escriure sempre amb xifres, i si és un ordinal (tercer,
cinquè...) s'ha d'escriure sempre amb lletres. Pel que fa als números de sèrie de les vies públiques,
s'escriuen sempre amb xifres.
camí dels Carnissers, 12
avinguda de Josep Ortiz, 15
carrer del Dos de Maig, 10
a Cinquena Avinguda
Però
Carrer de Lleó XII, 10
Plaça de Jaume I, 12
Carreteres i autopistes
La numeració de carreteres i autopistes s'escriu sempre amb xifres, amb la particularitat que en el
cas de les carreteres radials espanyoles s'utilitzen números romans. Pel que fa als punts quilomètrics,
s'escriuen igualment amb xifres.
les autopistes A-7, la CS-22 i la CV-18
el punt quilomètric 275 de la N-340
el quilòmetre 3 del camí dels Catalans
la N-III
Elements d’una sèrie
Els elements numèrics que designen unitats d'una sèrie s'escriuen sempre amb xifres, sense punt ni
espai de separació entre els milers i les centenes.
el despatx 115
l'aula 206
l'habitació 103 de l'Hotel Eutopa
la fila 2

els seients 3 i 4
el dorsal 1910
la pàgina 1542
l'apartat de correus 12540
Pel que fa a les indicacions de pis i porta, s'escriuen abreujades amb els ordinals corresponents quan
formen part d'una adreça (Sant Felip, 14, 2n. 4a – Sant Felip, 14, 2-4), i amb lletres quan apareixen
dins un text (viu en un segon; van deixar el paquet al tercer primera).
Expressió del temps
Anys
Com a norma general, els anys s'escriuen amb xifres, de manera completa i sense punt ni espai de
separació entre els milers i les centenes.
l'any 1996
l'any 50 aC
entre 1990 i 2019
Amb tot, en la denominació d'esdeveniments o d'organismes, i també en registres orals o col·loquials,

és freqüent designar els anys de manera incompleta, és a dir, únicament amb les dues últimes xifres.
En aquests casos és incorrecte escriure-hi, tal com es fa en anglès, un apòstrof al davant.
Barcelona 92 [i no pas "Barcelona '92"]
el festival d'estiu de Barcelona Grec 96
l'estiu del 94 va ser molt roí pel que fa als incendis forestals
Cursos acadèmics
Els cursos acadèmics i altres sèries temporals (biennis, triennis, etc.) s'escriuen amb xifres, de
manera completa el primer any i de manera abreujada (només els dos últims dígits) el segon. En el
cas, però, que un període incloga un canvi de segle, cal escriure el segon any de manera completa.
el curs 1996-97
el bienni 1995-97

el decenni 1985-95
la temporada 1995-96
el trienni 1987-90
Però: el curs 1999-2000; el quinquenni 1998-2002
Dates
L'expressió d'una data, és a dir, d'un dia, un mes i un any concrets, es fa de la manera següent: el
dia amb números, el mes amb lletres i l'any amb números i de manera completa (sense punt ni espai
de separació entre els milers i les centenes i introduït per la preposició de, i no pas per del).
el 14 de gener de 1997
de l'1 de novembre al 20 de desembre de 1995
del 4 al 8 d'abril de 2017
Són una excepció a aquesta norma els dies que formen part de dates de caràcter històric, que
s'escriuen amb lletres.
el Nou d'Octubre
el Primer de Maig
En quadres o gràfics, però no pas dins un text, es pot indicar una data de manera abreujada, fent
servir xifres també per als mesos i separant el dia, el mes i l'any amb guionets (15-7-1995; 3-12-89).
Convé remarcar, en aquest sentit, que en alguns països, com per exemple els Estats Units,
s'acostuma a invertir l'ordre del dia i del mes, de manera que, per exemple, la data 6-5-
1995 correspondria en realitat al 5 de juny, i no pas al 6 de maig.
Hores
Les indicacions horàries s'escriuen generalment amb xifres, amb un punt de separació (i no pas una
coma ni dos punts) entre les hores i els minuts. En cas que es tracte d'una hora en punt, no cal
escriure un punt i dos zeros per indicar aquesta circumstància.
L'horari d'atenció al públic és de 9 a 14 hi de 15.30 a 17.30 ho
Treballa en horari de vesprada, de 14 a 21.30 hores

Dins un text també és possible expressar les hores amb lletres, fent servir el sistema de quarts per
indicar les fraccions horàries. En aquest cas, però, cal afegir a l'hora de què es tracte (de la una a les
dotze) la indicació del matí, del migdia, de la vesprada, del vespre, de la nit o de la matinada, segons
corresponga, sempre que no siga evident pel context.
La conferència va començar a les onze del matí
Normalment el correu intern ens arriba a la una del migdia;
Segles
Els segles es designen amb números romans, que en aquest cas s'escriuen generalment amb
versaletes. En cas, però, que no siga possible utilitzar versaletes, es poden utilitzar majúscules.
el segle V a. C.
a finals del segle XIX
el segle XXI
En català, els segles es llegeixen sempre com a números cardinals. Per això cal anar amb compte
amb possibles interferències d'altres llengües, sobretot quan es tradueix, ja que en francès els segles
es llegeixen com a ordinals i s'hi posa l'abreviació corresponent ( XIXème siècle) i en anglès s'escriuen
amb xifres aràbigues, no romanes, i també es llegeixen com a ordinals (20th century), pràctiques
aquestes que són incorrectes en català.

Expressió de la imminència
Anar a + infinitiu
En català, la perífrasi d'imminència és estar a punt de o estar per + infinitiu i no pas *anar a + infinitiu
[el verb anar indica moviment i no serveix per a significar imminència]:
CA *Va a ploure
Està a punt de ploure
Adverbi + verb (present o futur)
Una altra manera d'expressar imminència és amb un adverbi i el verb conjugat:
CA * De seguida anem a començar

De seguida comencem [o començarem]
Anar a + infinitiu no equival a poder + infinitiu
Tampoc no és correcte fer servir anar a + infinitiu volent significar poder + infinitiu.
CA *No anàvem a deixar de felicitar-te per l'èxit que has tingut

*No vaig a poder fer-ho si no m'hi ajuda ningú
*Va dir que, després de tot el que havia vist, no els anava a creure més
No podíem deixar de felicitar-te per l'èxit que has tingut
No ho puc fer [o ho faré] si no m'hi ajuda ningú
Després de tot el que havia vist, va dir que no els creuria més

Expressió de l’obligació
El futur (podran, establirà, constituirà, etc.) és un temps que expressa accions o estats que tindran
lloc en un temps posterior; usem aquest temps quan volem constatar un fet que tindrà lloc més
endavant.
En català, a diferència de l’espanyol, és recomanable no fer servir el futur ni l’infinitiu per donar ordres,
per això es pot usar el present d’indicatiu o imperatiu:
CA *Article 2. El director del centre es farà responsable dels informes

Article 2. El director del centre es fa responsable dels informes
CA *A callar!
Calleu!
En els casos que vulguem expressar obligacions de manera inequívoca cal parar atenció a les errades
següents provocades per l’analogia amb l’espanyol:
Errades en les formes personals
CA *Teniu que emplenar la sol·licitud

*Deveu emplenar la sol·licitud
*És precís que empleneu la sol·licitud
Cal que empleneu la sol·licitud
Heu d’emplenar la sol·licitud
És necessari que empleneu la sol·licitud
És menester que empleneu la sol·licitud
Errades en les formes impersonals
CA *Es té que emplenar la sol·licitud

*Es deu emplenar la sol·licitud
*És precís emplenar la sol·licitud
*Hi ha que emplenar la sol·licitud
Cal emplenar la sol·licitud
S’ha d’emplenar la sol·licitud
És necessari emplenar la sol·licitud
És menester emplenar la sol·licitud

Expressió de la probabilitat
Per expressar la probabilitat sovint s'utilitzen estructures amb temps verbals erronis per influència de
l’espanyol.
Frases amb futur incorrecte
Per expressar la probabilitat en present, no es pot fer servir el futur com a temps verbal. La forma
correcta més habitual és la perífrasi deure + infinitiu en present.
CA *Com ja sabràs, s'acaba d'inaugurar el Paranimf

*Com ja deuràs saber, s'acaba d'inaugurar el Paranimf
Com ja deus saber, s'acaba d'inaugurar el Paranimf
Aquestes frases també es poden construir amb un adverbi i el verb en present. Per exemple: Com
probablement ja saps, s'acaba d'inaugurar el Paranimf.
Frases amb condicional incorrecte
Per expressar la probabilitat en passat, no es pot fer servir el condicional com a temps verbal La forma
correcta més habitual és la perífrasi deure + infinitiu en passat.
CA *Quan es va acabar la classe, serien les set

*Quan es va acabar la classe, deurien ser les set
Quan es va acabar la classe, devien ser les set
Aquestes frases també es poden construir amb un adverbi i el verb en passat. Per exemple: Quan es
va acabar la classe, possiblement eren les set
Frases amb subjuntiu mal construït
Per expressar la probabilitat en futur, no es pot fer servir el subjuntiu en frases principals. La forma
correcta més habitual és el futur acompanyat d'un adverbi.
CA *La biblioteca potser/probablement/segurament tanque un hora més tard

La biblioteca potser/probablement/segurament tancarà un hora més tard
El subjuntiu només es pot utilitzar en frases subordinades, és a dir, que depenen de la conjunció que.
Per exemple: És probable que el nostre servei participe en el projecte.

Futur d'obligació
L'espanyol utilitza el temps de futur per indicar obligació. En català és recomanable no fer servir el
futur amb aquest valor.
Cal present que aquest canvi pot afectar l’ús d’altres temps verbals, com ara el del present de
subjuntiu.
El futur d’obligació
Com a norma general, el futur d’obligació es tradueix pel present d’indicatiu. També es pot fer servir
la perífrasi d’obligació si volem remarcar el matís d’obligació.
CA És (Ha de ser) competència de la comissió la inspecció dels serveis contractats

ES Será competencia de la comisión la inspección de los servicios contratados
El futur i l’imperfet de subjuntiu
És preferible canviar el futur d'obligació i l'imperfet de subjuntiu pel present d’indicatiu o de subjuntiu
i bandejar del tot aquelles formes.
CA Si no s'impedeix l'entrada de l'estudiantat a la Biblioteca a les 8 del matí, caldria connectar

els ordinadors a les 7 h
Si la persona que presenta la sol·licitud pertany al PDI, cal exigir-li una fotocòpia del
document d'identitat
ES Si no se impidiere la entrada de los estudiantes a la Biblioteca a las 8 de la mañana, se
debería conectar los ordenadores a las 7 h
Si la persona que presenta la solicitud perteneciese al PDI, hay que exigirle una fotocopia
del documento de identidad.

Gerundi
El gerundi copulatiu
El gerundi és una forma verbal que habitualment equival a un adverbi o a una oració subordinada
adverbial o de relatiu; l’oració de gerundi ha d’expressar sempre una acció simultània o anterior a la
del verb principal:
*El malalt va ser traslladat a l’hospital, morint al cap de poc

El malalt va ser traslladat a l’hospital i va morir al cap de poc
El gerundi BOE i el gerundi francès
D’altra banda, gerundi no pot especificar un nom, no pot funcionar com a adjectiu d'aquest nom
(gerundi BOE):
*Decret reconeixent l'adscripció d'una nova escola

Decret que reconeix l'adscripció d'una nova escola
Ni com a acompanyant del complement directe (gerundi francès):
*Hem rebut un missatge informant-nos de les dates de començament dels cursos

Hem rebut un missatge que ens informa de les dates de començament dels cursos

Indefinits i quantitatius. Remarques

Convé presents algunes remarques pel que fa a indefinits i quantitatius, que podem qualificar
d’importants en el camp de la documentació unitersitària:
Altres, la resta/ demés
En català, el mot demés no el podem fer servir com a indefinit:
CA Ara vindrà la resta de companys

Ara vindràn els altres companys
ES Ahora vendrán los demás compañeros
Ambdós, ambdues; tots dos, totes dues; sengles
Convé distingir el gènere en el cas d’ambdós i ambdues: Ambdues persones tenen dret a assistir-hi.
CA Ambdues persones tenen dret a assistir-hi
Fixeu-vos:
CA Totes dues van arribar d’hora

ES Las dos llegaron pronto
Sengles serveix tant per al masculí com per al femení.
Cadascun, cadascuna; cadascú
Cadascú és sempre pronom i equival a tothom: Cal que cadascú faça els possibles per arribar
d’hora.
CA Cal que cadascú faça els possibles per arribar d’hora

ES Es preciso que cadacual haga lo posible por llegar pronto
Cap/ algún, alguna; ningún, ninguna...
Convé usar cap en frases interrogatives, negatives i condicionals:
CA Cap problema?
ES ¿Algún problema?

Gaire, gaires/ molt, molta, molts, moltes; força
Convé usar gaire/s en frases interrogatives, negatives i condicionals:
CA Teniu gaires problemes?

ES ¿Tenéis muchos problema?
Força és una forma quantitativa d’una terminació i equival a molt, molta, molts, moltes.
Gens i res
Cal no confondre aquests dos mots, el primer es refereix a una mica d’una matèria
indeterminada’; res, significa ‘cap cosa’:
CA No he begut gens de licor.

ES No he bebido nada de licor.
Prou/ bastant, bastants
La forma prou significa ‘suficient’:
CA He estalviat bastants diners, però no en tinc prou per al cotxe.

ES He ahorrado bastante dinero, pero no tengo suficiente para el coche.

Llegibilitat
La llegibilitat és la facilitat amb què es pot llegir i comprendre un escrit.
Les primeres recerques sobre llegibilitat daten dels anys 20 i 30 als Estats Units d'Amèrica. A Europa
destaquen, Rudolf Flesch (1949), Henry (1987) i Richaudeau (1984) i (1992). Segons els experts, el
nombre ideal de paraules que hauria de una frase perquè s'adequara a la capacitat de memòria
immediata és de 16 paraules per a un lector mitjanament culte i de 22,5 per a un lector culte.
Els científics han pogut discriminar graus de dificultat diferents en l'escriptura. Es van determinar
textos més llegibles, més fàcils o ràpids d'entendre, i d'altres de menys llegibles, que requereixen més
temps, atenció i esforços per part dels lectors.
Per fer que els textos que produïm siguen fàcilment llegibles, cal que tinguem en compte aquets
aspectes:
Llegibilitat alta Llegibilitat baixa

 Paraules curtes * Paraules llargues i complexes
 Frases curtes * Frases molt llargues
 Llenguatge concret
* Llenguatge abstracte
 Estructures que afavoreixen la
lectura, ordre lògic * Oracions subordinades i molts incisos
o molt llargs
 Presència de marcadors textuals
* Excessives enumeracions
 Situació lògica del verb (mots im-
portants al principi) * Presència dels mots importants al final
 Variació tipogràfica, si escau: xi- * Monotonia
fres, negreta, cursiva

Majúscules
La majúscula compleix dues funcions diferents.
D’una banda, l’ús de la majúscula pot estar condicionat per la posició del mot dins el text
començament absolut, començament després de punt o altres signes de puntuació, etc. En
aquest cas es diu que la majúscula té una funció demarcativa.
D’altra banda, la majúscula també es fa servir per assenyalar que un mot o un grup de mots
identifiquen una persona, un animal, una cosa concrets. Aleshores es parla de la funció
distintiva de la majúscula.
Partint d’aquesta distinció, en els apartats següents s’estableixen els casos en què cal fer ús de la
majúscula, tant si correspon a la funció demarcativa com a la distintiva.
La majúscula demarcativa
Els mots que no estan afectats per la funció distintiva de la majúscula i que, per tant, s’escriuen
habitualment en minúscula han de portar majúscula inicial si ocupen unes posicions determinades
dins el text.
Bàsicament, es poden distingir tres casos generals en què cal fer ús de la majúscula inicial.
o Van amb majúscula inicial els mots que comencen un títol o un subtítol.
o També cal escriure amb majúscula inicial el primer mot del paràgraf que hi ha després d’un
títol o d’un subtítol.
Cal recordar que ni els títols ni els subtítols porten cap punt al final i que el canvi de línia en aquest
cas té el mateix efecte que el punt.
o Finalment, van amb majúscula inicial tots els mots precedits immediatament d’uns signes de
puntuació determinats, tant si és a línia seguida com entre un paràgraf i el següent.
El punt: L’assignatura és eminentment pràctica. Es proposaran exercicis individuals i en grup
El signe d’exclamació de tancament: Atenció! Acabat de pintar
El signe d’interrogació de tancament: A partir de quina edat som adults? Què caracteritza una persona
adulta?
La majúscula distintiva
Com a norma general, reservem la majúscula en:
 Antropònims, nom de persona, (el papa Benet XVI, santa Quitèria)
 Topònims, llocs, (viu a París)
 Institucions i empreses (treballa a la Conselleria de Medi Ambient; ha anat a El Corte Inglés),

noms i marques registrades (s’ha pres una Couldina)

 Títols i assignatures (la titulació d'Enginyeria Informàtica).
La majúscula en les denominacions personals
 S'escriuen amb lletra majúscula inicial els noms propis de persones: Jesús Amat, Josep Martínez
Ruiz, àlies Azorín; Jaume I, el Conqueridor; i també les dinasties: els Àustria, els Borbó, els Borja.
 Càrrecs, professions, títols nobiliaris i fórmules de tractament personal
 S’escriuen amb minúscula: el rector, el president, el comte de Barcelona, mossèn Pere, santa
Quitèria, el senyor Peris.
Excepcions:
 Si acompanyen un tractament protocol·lari: l'Excel·lentíssima i Magnífica Rectora Senyora Maria

del Carme Negre.
 Les formes abreujades de tractament: Mn. Pere; Sta. Quitèria.
Termes col·lectius usats en sentit genèric
S’escriuen en minúscula, especialment pel que fa a la designació de càrrecs: l’ alcaldia, la secretaria,

la presidència...
Excepció:
Si aquests termes corresponen a òrgans administratius o polítics, cal escriure'ls en majúscula: el

Ministeri d'Afers Exteriors d'Alemanya.
La majúscula en organismes
Institucions i òrgans de gestió s’escriuen amb minúscula inicial (aquestes universitats, els
ministeris, els centres d’autoaprenentatge, les comunitats autònomes espanyoles...).
Excepció:
Si formen part del nom d’una entitat formalment constituïda (la Sala Contenciosa Administrativa
del Tribunal Superior de Justícia, la Comunitat Autònoma de Galícia, la Universitat Jaume
I...). En aquest cas, si hi ha un adjectiu que acompanya el nom, cal escriure’l sempre amb
minúscula: Estat espanyol, el Parlament britànic... D’altra banda, si s’escriuen de forma abreujada,
cal respectar la majúscula: en aquesta Universitat (per Universitat Jaume I)...
Els grups de recerca
Els elements que formen part de les denominacions dels grups de recerca i afins s’escriuen amb
majúscula inicial, fins i tot si no tenen un descriptor genèric del tipus grup, grup de recerca,
observatori, etc. (Grup d’Investigació en Lingüística Computacional, Grup de Recerca Ambiental
Mediterrània...).

La majúscula en documents
Documents oficials. Els noms i adjectius que componen el títol d’un document oficial (o les
denominacions de tramitacions que hi corresponen) s’escriuen amb minúscula inicial, exceptuant la
inicial del mot que designa la classe de document (la Resolució de 12 de setembre de 1989, per
la qual es fa pública la relació d’ensenyaments seleccionats; la Llei orgànica 11/1983, de 25
d’agost, de reforma universitària; el Reglament del domini públic hidràulic, d’11 d’abril de
1986; el Codi civil espanyol; el Tractat d’adhesió de 1985; el Text refós de l’estatut dels
treballadors...).
Excepció:
S’escriuen amb minúscula inicial les denominacions genèriques corresponents: un dictamen de

comissió; va notificar la resolució sobre...
 Les parts de documents s’escriuen amb minúscula inicial (el preàmbul, el títol primer, el subtítol
segon, l’apartat c de l’article 13, la disposició addicional 4a, la disposició transitòria 6a, el
capítol I, l’annex II).
 Els documents acreditatius s’escriuen amb minúscula inicial (el document nacional d’identitat,
el passaport, el llibre de família, la llicència fiscal, un diploma d’assistència i
aprofitament,...).
La majúscula en períodes temporals
 Els dies, mesos i estacions s’escriuen amb minúscula inicial (dilluns, març, la primavera...).
Excepció:
Si formen part del nom d’una festivitat (el Nou d’Octubre, el Cap d’Any, per Sant Antoni...).
 Les etapes històriques, ideologies, moviments culturals, creences religioses... s’escriuen amb
minúscula inicial (el neolític, el modernisme, el romànic, l’edat mitjana,...).
Excepcions:
Aquestes quatre, que poden altres significats: el Renaixement, l’Humanisme, la Il·lustració, la

Renaixença.
 En els fets històrics singulars s’escriuen amb minúscula els termes genèrics que designen
conflictes o acords com batalla, cisma, tractat, pacte, etc. (la guerra de Successió, el compromís
de Casp, l'acord de Maastricht).
Excepcions:
Si els termes anteriors van acompanyats d'un numeral o d'un adjectiu: la Guerra Civil Espanyola, la
Primera Guerra Mundial, el Maig del 68...
La majúscula en activitats científiques i socials
 Congressos, celebracions i competicions

Totes les paraules que componen els noms de congressos, simposis, jornades, trobades,
celebracions cíviques i culturals, fires, festivals, competicions esportives, etc. s'escriuen en majúscula
inicial: VI Trobada de Lectorats de Català, el Saló Internacional del Còmic, etc.
 Cicles de conferències i seminaris; plans i programes; premis i concursos
Totes les paraules que componen els noms de conferències, seminaris, plans i programes, premis i
concursos, s’escriuen en majúscula inicial: 28è Seminari Internacional de Jazz; Pla de
Normalització Lingüística; Premi Sambori 2019...
NOTA
Els termes genèrics (cicle de conferències, seminari, pla, programa) s'escriuen amb minúscula
inicial quan no formen part de la denominació específica de l'activitat: el seminari virtual de Filosofia
per a Docents; el programa Erasmus; el premi de periodisme Antoni Rovira i Virgili, etc.
 Convocatòries per a ajuts, beques i col·laboracions
S'escriu amb lletra majúscula inicial el primer mot del nom oficial: la IV Convocatòria de beques de
doctorat.

Nominalització
La nominalització és un procés pel qual es transformen en substantius paraules d'altres categories
(verbs, adjectius, etc.).
L'ús d'un nom en substitució d’un verb i d’un adjectiu, no és incorrecte, però és millor no abusar-ne
perquè enfarfega el text. En canvi, les formes verbals fan que la frase siga més àgil i clara.
Un verb per un substantiu
Podem resoldre l’abús de construccions nominals transformant el substantiu en el verb corresponent.
 El nostre servei es responsabilitza del manteniment de la confidencialitat de les dades

de les persones usuàries
El nostre servei es responsabilitza de man la confidencialitat de les dades de les persones

usuàries
D’altra banda, les frases amb un excés de substantius també tenen un excés d’articles i de
preposicions, per la qual cosa el text s’allarga innecessàriament.
 L'Assessoria jurídica és responsable de la revisió i la informació dels projectes
R. L'Assessoria jurídica és responsable de revisar els informes i d'emetre'n l'informe
Cal en compte que si hi ha dues formes nominalitzades que es volen transformar en formes verbals,
cal mirar si totes dues formes regeixen la mateixa preposició. Si no és així, s’ha de redactar de manera
coherent.
Un adjectiu per un substantiu
També resoldre l’abús de construccions nominals transformant el substantiu en adjectiu.
 El director ha declarat la competència de la persona contractada
 El director ha declarat que la persona contractada és competent

Omissió indeguda de la conjunció que

En textos universitaris és molt freqüent trobar-nos construccions (amb un verb principal que acostuma
a expressar una petició, una voluntat, una decisió, etc.), en què s’ha omès la conjunció que:
CA *Sol·licite Ø s’admeta aquest escrit i les còpies que hi annexe.

*Demane Ø tingueu per presentat l'escrit.
Sol·licite que s’admeta aquest escrit i les còpies que hi annexe.
Demane que tingueu per presentat l'escrit.

Ordre neutre de l’oració i incisos

Generalment, tant en català com en espanyol, les oracions més clares respecten l’estructura bàsica
per transmetre de manera més entenedora la informació:
Subjecte + verb + complements forts + complements circumstancials:
*Han de pagar 6 euros l’estudiantat i el PAS

L'estudiantat i el PAS han de pagar 6 euros
Marc, complements que situen la frase subjecte, + verb + complements forts + complements
circumstancials:
En relació amb l'exercici de determinats drets, en l'àmbit civil i l'àmbit administratiu (M), la
llei (S) en fa (V) un reconeixement exprés (CF) en uns supòsits específics (CC)
NOTES
Si escrivim un marc, cal escriure una coma que el separe del subjecte.
Els complements circumstancials de temps i de lloc són elements que tenen força mobilitat dins la
frase i es desplacen sovint al començament de l'oració, per emfasitzar. En aquests casos funcionen
com a marc:
En relació amb l'exercici de determinats drets, en l'àmbit civil i l'àmbit administratiu, la llei en
fa un reconeixement exprés en uns supòsits específics
El 9 d'abril Ø la jutgessa va dictar la interlocutòria d'arxivament de les actuacions
Hem de respectar l’estructura nom + adjectiu:
Hem ordenat els capítols per donar-hi una distribució més sistemàtica
*Hem ordenat els capítols per donar-hi una més sistemàtica distribució
Convé no introduir incisos en les perífrasis verbals.
El funcionament de l'associació no es pot desconèixer, tot i que les normes siguen d’un rang inferior.
*El funcionament de l'associació no es pot, tot i que les normes siguen d’un rang inferior, desconèixer.

Passives pronominal i perifràstica i el participi passiu

La passiva pronominal i la passiva perifràstica
Sempre que siga possible, és millor redactar en veu activa, perquè les construccions passives
dificulten la comprensió del text: la veu activa és més dinàmica i breu que la passiva.
Per tant, les construccions següents:
*Per part del Servei d'Esports es va enviar un missatge electrònic amb les novetats
d'enguany
*Les dades que us adjuntem en el document annex han de ser corregides per la persona
interessada
Cal canviar-les per:
El Servei d’Esports va enviar un missatge electrònic amb les novetats d'enguany

La persona interessada ha de corregir les dades que us adjuntem en el document annex
En el cas de la pasiva perifràstica, noteu com l’agent del procés verbal queda en segon terme, cosa
que alteraria l’ordre lògic dels elements.
El participi passiu
També és inapropiat l’ús del participi passiu, com a adjectiu:
*D'acord amb la invitació enviada pel Rectorat, cal confirmar l'assistència a l'acte.
D'acord amb la invitació que ha enviat el Rectorat, cal confirmar l'assistència a l'acte.

Pronoms en i hi i l’ús de mateix

El català, com altres llengües romàniques, disposa dels anomenats pronoms febles adverbials ( en,
hi) per substituir determinats complements introduïts per una preposició (complements de nom,
complements preposicionals i diversos complements circumstancials):
CA Us envie la convocatòria adjunta perquè la publiqueu al DOCV i us demane que ens

n’envieu un exemplar (del DOCV) en què aparega
Pel que fa a l’advocat, la detinguda va manifestar que en volia un d’ofici
Com que l’espanyol no té aquests pronoms, a l'hora de redactar sovint s’ometen quan són necessaris
i s’imiten construccions espanyoles que resulten pesades i repetitives o bé gramaticalment incorrectes
(per exemple, el mal ús de mateix).
Perquè els mots mateix, mateixa, mateixos i mateixes són incorrectes quan s’utilitzen amb valor
pronominal per no repetir un substantiu ja esmentat.
Com hem dit, per evitar aquesta incorrecció, podem substituir el substantiu que hauríem de repetir
pels pronoms en i hi.
CA *La testimoni va veure que els acusats s’embrancaven en una discussió, però
desconeix els detalls de la mateixa
La testimoni va veure que els acusats s’embrancaven en una discussió, però en
desconeix els detalls
*S’ha presentat el recurs d’apel·lació anterior. Traslladeu-lo a les parts
personades perquè puguen impugnar-lo o adherir-se al mateix
S’ha presentat el recurs d’apel·lació anterior. Traslladeu-lo a les parts personades
perquè puguen impugnar-lo o adherir-s’hi
Altres recursos per eviar l’ús de mateix
Malgrat tot no sempre podrem resoldre aquest problema amb l’ús dels pronoms en i hi. Sovint haurem
de fer servir altres recursos, com ara els que s’hi exposen a continuació, que caldrà aplicar atenent
el context.
Reemplaçar la forma mateix per altres pronoms febles (el, la, -lo, l’, etc.).
CA *Signeu el certificat i lliureu el mateix a la persona interessada

Signeu el certificat i lliureu-lo a la persona interessada
Utilitzar un pronom relatiu (que, on, en què, de la qual, etc.).
CA *He redactat un informe sobre la necessitat de crear nous cursos. En el mateix

trobareu totes les dades
He redactat un informe sobre la necessitat de crear nous cursos en què robareu
totes les dades

Reemplaçar la forma mateix per un possessiu (seu, seua, etc.).
CA *No hi ha res que puga haver produït indefensió al recurrent, ni en l'acord de la Junta, ni en
la composició de la mateixa
No hi ha res que puga haver produït indefensió al recurrent, ni en l'acord de la Junta, ni en
la seua composició
Ara bé, cal en compte que el català prescindeix molt sovint dels possessius i que moltes vegades
són innecessaris perquè se sobreentenen o perquè és possible substituir-los pel pronom feble en.
CA *La incompareixença injustificada del demandat no impedeix que se celebre el judici, que
continuarà sense necessitat de declarar la seua rebel·lia
La incompareixença injustificada del demandat no impedeix que tinga lloc el judici, que
continuarà sense necessitat de declarar-ne la rebel·lia
Reemplaçar la forma mateix per un demostratiu (aquest, aquella, etc.).
CA *A més a més, l’UJI no pot retornar a l’alumna, atès que la mateixa no ha aportat cap prova
de pagament, l’import dels cursos que s’han anul·lat.
A més a més, l’UJI no pot retornar a l’alumna, atès que aquesta no ha aportat cap prova de
pagament, l’import dels cursos que s’han anul·lat.
De tota manera, sempre que puguem fer la substitució amb un pronom, hem d’evitar fer-la amb un
demostratiu.
Finalment, de vegades n’hi ha prou eliminant la forma mateix.
CA *Una volta aprovada la relació, es va traslladar la mateixa a la coordinació

Una volta aprovada la relació, es va traslladar a la coordinació

Pronoms relatius: errors més freqüents

Els pronoms relatius enllacen oracions i substitueixen un element que es repeteix:
 el funcionari era molt amable
 el funcionari ens va atendre
 el funcionari que ens va atendre era molt amable
Omissió de la preposició
Si el nom que s’ha de substituir porta una preposició, aquesta no es pot ometre quan és substituït pel
pronom:
 la comissió disposa de dades
 la comissió ha d’informar
CA *la comissió ha d’informar sobre les dades Ø que disposa

la comissió ha d’informar sobre les dades de què/de les quals disposa
*Preposició + article + relatiu que
No és correcta la combinació de preposició + article + que. Quan hi ha una preposició, solament es

poden fer servir els pronoms què, qui o el/la qual; els/les quals:
CA *Ja hem lliurat els informes en els que incloem les dades professionals
Ja hem lliurat els informes en què/en els quals incloem les dades professionals
CA *La persona per a la que treballaven va marxar
La persona per a qui/per a la qual treballaven va marxar

Separació de termes
Sobretot, en rètols o avisos en què decidim centrar text, no són adequades les separacions de termes
entre els quals hi ha dependència o complementarietat.
No es poden separar:
 Quantitats i magnituds (tant si és desplegada com si és expressada amb un símbol)
 Dates
 Noms propis
 Abreviacions
 Tractaments protocol·laris
 Correlacions numerals
Incorrecte Correcte
La fatiga màxima de càrrega pot arribar als 740 La fatiga màxima de càrrega pot arribar
kg/cm2. als 740 kg/cm2.
La fecha de entrada en vigor de la ley es el 20 de La fecha de entrada en vigor de la ley es
enero de 2008. el 20 de enero de 2008.
El nombramiento del nuevo rector Vicent Climent. El nombramiento de nuestro nuevo rector
Vicent Climent.
No cal el tractament en contextos com: l’Excm. i Mgfc.
Sr. Vicent Climent, rector de l'UJI. No cal el tractament en contextos com:
l’Excm. i Mgfc. Sr.Vicent Climent, rector de l'UJI.
Les beques de «Bancaixa» les lliuraren SS. MM.
els reis... Les beques de «Bancaixa» van ser lliurades per
SS.MM. els reis...
El período de entrega de los certificados es del 1 al 14
de junio de 2006. El período de entrega de los certificados es
del 1 al 14 de junio de 2006.

Tractament i grau de coneixença

en compte a qui ens adrecem determina les fórmules de tractament que són més adequades a l’escrit
que volem elaborar. A l'hora d'escriure, doncs, és important en compte la relació que hi ha entre la
persona que escriu i el destinatari.
Quan el destinatari és conegut, el tractament en situacions informals és de tu. Tanmateix, en

situacions de més formalitat com ara les pròpies del llenguatge administratiu, podem escollir entre el
tractament administratiu i neutre de vós o de vostè, utilitzada en espanyol, i català també en el
llenguatge oral, però més distant que vós, i no barrejar-los mai al llarg del text.
En el quadre següent presentem els elements que es modifiquen en un text atenent el tractament
formal:
Tractament Persona Possessius Pronoms febles

personal del temps verbal
CA vós 2a pers. plural vostre/vostra/vostres CD i CI: us,

vos/-vos
vostè 3a pers. plural seu/seua/seus/seues CD: el/la/els/les
CI: li/els
ES usted 3a pers. plural su/sus CD: lo/la/los/las
CI: le/les
Fórmules de salutació i comiat
En la correspondència que ho requerisca, les fórmules de salutació i de comiat han de ser coherents
entre si respecte al grau de formalitat amb què s'adrecen al destinatari i no barrejar nivells de formalitat
diferents: “Senyora,”, “Benvolgut company,”; però no: *“Benvolguda senyora,”.

CA: Nivell de formalitat alt
Salutació Comiat
Senyor, Atentament,
Senyora, Ben atentament,
Distingit senyor, Us salude atentament.
Distingida senyora, Us saludem atentament.
Senyor/Senyora, Us salude amb respecte.
Distingit senyor/Distingida senyora, Us saludem amb respecte.
CA: Nivell de formalitat baix
Salutació Comiat
Amic, Cordialment,
Amiga, Ben cordialment,
Company, Una salutació cordial,
Companya, Una abraçada,
Benvolgut amic, Us/Et salude cordialment.
Benvolguda amiga, Us/Et saludem cordialment.
Benvolgut company,
Benvolguda companya,

ES: Nivell de formalitat alt
Salutació Comiat
Señor: Atentamente,
Señora: Muy atentamente,
Distinguido señor: La-Lo-Le saludo atentamente.
Distinguida señora: La-Lo-Le saludamos atentamente.
Señor/Señora: La-Lo-Le saludo respetuosamente.
Distinguido señor/Distinguida señora: La-Lo-Le saludamos respetuosamente.
ES: Nivell de formalitat baix
Salutació Comiat
Amigo: Cordialmente,
Amiga: Muy cordialmente,
Compañero: Un saludo cordial/Saludos cordiales,
Compañera: Un abrazo,
Querido amigo: Te saludo cordialmente.
Querida amiga: Te saludamos cordialmente.
Querido compañero:
Querida compañera:

Ús no sexista del llenguatge

El llenguatge és una eina de comunicació que reflecteix el nostre concepte sobre la realitat, per això,
si utilitzem un llenguatge sexista, estem reflectint, a través del llenguatge, una visió parcial i inexacta
de la realitat perquè fem invisible una part important de la població.
Per evitar fer un ús sexista del llenguatge disposem de tres tipus de recursos lingüístics.
Fórmules genèriques
 Les paraules persona, personal... o altres paraules genèriques
Les parts contractants
 Els contractants
 Estaments i col·lectius
L’estudiantat
 Els estudiants
 Noms d'estudis, organismes i unitats, enlloc del càrrec
La sindicatura de Greuges
 El síndic de Greuges
Els estudis de Traducció
 Els estudis de traductor
Les formes dobles
En un mateix document es pot triar les formes dobles, senceres o abreujades, i s’ha de man la
coherència al llarg del text.
Senceres
Primera opció: senceres coordinades
Aconsellables en la redacció. Fàcils de llegir i el femení no és accessori:

El tècnic o tècnica mitjà en assessorament
 El tècnic mitjà en assessorament
Segona opció: senceres amb una barra, sense separació
No aconsellables en la redacció. Només en capçaleres, salutacions, títols, llistes...
Senyor/Senyora,
 Senyor,
NOTA
L’ordre alfabètic de les formes senceres permet l’alternança en l’ordre d’aparició de masculins i
femenins i un criteri objectiu.
El rector o la rectora
 La rectora o el rector

Verb buit
La nominalització comporta sovint un defecte molt estès en el llenguatge propi de l’administració:
utilitzar un verb buit de contingut semàntic per introduir un substantiu.
Fixeu-vos:
 En relació amb l’estat de la vostra sol·licitud, us informe que manca realitzar l'emple-
nament del camp corresponent al document d'identitat
Es tracta, doncs, de verbs amb poc significat per si mateixos (com ara realitzar, procedir a, efectuar,
dur a terme, etc.), que només prenen sentit pel substantiu que els acompanya. Cal evitar aquestes
construccions substituint-hi el verb buit per un verb format amb l’arrel del substantiu adjunt, en funció
de verb principal:
En relació amb l’estat de la vostra sol·licitud, us informe que manca emplenar el camp
corresponent al document d'identitat
Fins i tot, sovint, la construcció conté dos verbs buits seguits, fenomen que hem d’evitar mitjançant el
mateix sistema:
 Procediu a efectuar la redacció de l’acta
Redacteu l’acta

Verbs fantasma
Hi ha una sèrie de verbs que han estat creats per analogia amb formes verbals d’altres llengües o per
derivació a partir d’un substantiu. Són el que anomenem verbs fantasmes, molt utilitzats en el
llenguatge dels mitjans de comunicació, però rebutjats per la normativa, perquè desplacen formes
normatives sense aportar cap significat. Hem agrupat aquests verbs en tres quadres.
Verbs acabats en –ionar
Formes derivades Formes originàries

*col·lisionar> col·lidir
*connexionar> connectar
*convulsionar> convulsar
*decepcionar> decebre
*disseccionar> dissecar
*expansionar> expandir
*explosionar> explotar
*extorsionar> extorquir
*pol·lucionar> pol·luir
*posicionar> posar
*promocionar> promoure
*traïcionar> trair
Verbs que acaben en –itzar

*atemoritzar> atemorir
*concretitzar> concretar
*esclerotitzar> esclerosar
*estatalitzar> estatitzar
*fecunditzar> fecundar
*garantitzar> garantir
*penalitzar> penar
*revaloritzar> revalorar
Verbs amb terminació diversa

*autentificar> autenticar

*extraditar> extradir
*formatejar> formatar
*fugar-se> fugir
*influenciar> influir
*insertar> inserir
*ofertar> oferir
*reflexar> reflectir
*reinsertar> reinserir
*telefonejar> telefonar

Verbs i la seua flexió. Remarques

Participis no normatius: interferències d’altres llengües
Per analogia amb altres verbs o per influència d’altres llengües, de vegades s’utilitzen alguns participis
no normatius.
-TENDRE-: *atengut/ atès, atesa, atesos, ateses
-FONDRE: *confundit/ confós, confosa, confosos, confoses
-CLOURE: *excluït/ exclòs, exclosa, exclosos, excloses
-DRE: *molguda/ mòlt, molta, mòlts, mòltes
-TENDRE: *pretengut/ pretès, pretesa, pretesos, preteses
-METRE: *prometut/ promès, promesa, promesos, promeses
-ONDRE: *respongudes/ respost, resposta, respostos, respostes
-TRAURE: *retragut/ retret, retreta, retrets, retretes
-VINDRE: *vengut/ vingut, vinguda, vinguts, vingudes
Atenció també als participis de romandre (romàs) i ésser (sigut o estat)
Participis: la morfologia delimita el significat
Segons les terminacions que prenga un mateix verb pot significats diferents.
Fixeu-vos què ocorre amb els participis de coure i morir
COURE: cuit/cogut
El arroz no ha cocido bien
L'arròs no ha cuit bé
La herida no me ha escocido mucho
La ferida m'ha cogut molt
MORIR: mort/matat
‘Y és persona’
Quan ens referim a un subjecte X que actua sobre Y, persona, usem la forma mort.

Tres chinos (X) han matado a diez americanos (Y)
Tres xinesos han mort deu americans
Y és animal’
Quan ens referim a un subjecte X que actua sobre Y, animals, usem la forma matat.
Este chino no ha matado ni una mosca en su vida
Aquest xinès no ha matat ni una mosca en sa vida
Formes velaritzades
Hi ha verbs que conjuguem com si foren velars, però no ho són, és a dir, no es conjuguem amb una
c o una g en les primeres persones del present. Com ara:
COLLIR (participi: collit)
Present d'indicatiu: jo cull/ jo *cullc
Present de subjuntiu: vol que jo culla/ vol que jo *cullga
Altres:
Cosir
Present d'indicatiu: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen
Present de subjuntiu: vol que jo cusa, que tu cuses...
Fugir
Present d'indicatiu: fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen
Present de subjuntiu: vol que jo fuja, que tu fuges...
Morir
Present d’indicatiu: muir o mor, mors, mor, morim, moriu, moren
Present de subjuntiu: vol que jo mora, que tu mores...
Perdre
Present d’indicatiu: perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden
Present de subjuntiu: vol que jo perda, que tu perdes...
Sentir
Present d’indicatiu: sent, sents, sent, sentim, sentiu, senten

Present de subjuntiu: vol que jo senta, que tu sentes...
Tossir
Present d’indicatiu: tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen
Present de subjuntiu: vol que jo tussa, que tu tusses...
NOTA
El verb voler no és velar en el present d'indicatiu: jo vull; però sí en el subjuntiu: vulga.
Verbs incoatius: verbs amb doble conjugació
Alguns verbs de la tercera conjugació admeten doble flexió: la flexió incoativa (amb l’increment –eix
en algunes persones) i la flexió pura (sense increment).
Pura Incoativa (-eix-)

Indicatiu
afig afegisc
afiges afegeixes o afegixes
afig afegeix o afegix
afegim afegim
afegiu afegiu
afigen afegeixen o afegixen
Subjuntiu
afija afegisca
afiges afegisques
afija afegisca
afegim afegim
afegiu afegiu
afigen afegisquen
També admeten aquesta doble flexió:
ENGOLIR
Pura: engul, enguls, engul, engolim, engoliu, engulen
Incoativa: engolisc, engoleixes, engoleix, engolim, engoliu, engolisquen
LLEGIR
Pura: llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen
Incoativa: llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegisquen
RENYIR
Pura: riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen

Incoativa: renyisc, renyeixes, renyeix, renyim, renyiu, renyeixen
VESTIR
Pura: vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten
Incoativa: vestisc, vesteixes, vesteix, vestim, vestiu, vesteixen
NOTA
Sentir i recollir són verbs de la tercera conjugació, sempre s’han de conjugar de forma pura.
SENTIR:
Sent, sents, sent, sentim, sentiu, senten
RECOLLIR:
Recull, reculls, recull, recollim, recolliu, recullen
Quan el significat depèn de la flexió
A més hi ha casos en què el fet de conjugar el verb segons una flexió o l’altra comporta un canvi de
significat, com passava en els participis. Ara ho podem veure, per exemple, amb el verb acudir i amb
el verb lluir.
ACUDIR
Pura:
Siempre se le ocurre una idea divertida
Sempre se li acut una idea divertida
Incoativa:
No quiere que acuda a la cita
No vol que acudisca a la cita
LLUIR
Pura:
Me gusta como luce esa estrella
M'agrada com lluu aquell estel
Incoativa:
Este jarrón no luce en la mesa
Aquest gerro no llueix en la taula

Falsos verbs incoatius
De vegades, es conjuguen com a verbs incoatius de la tercera (és a dir amb l’increment –eix) algunes
formes verbals (present d’indicatiu i present de subjuntiu) de la segona conjugació o dels verbs purs
de la tercera conjugació.
Fixeu-vos:
DEBATRE: *debateixes/ debats
ADMETRE: *admetisca/ admeta
PERMETRE: *permitim/ permetem
INTERROMPRE: *interrumpisca/ interrompa
REBRE: *recibeixes/ reps
CONCÓRRER: *concurrim/ concorrem
REMETRE: *remitim/ remetem
La i antihiàtica
Alguns verbs de la segona conjugació adopten una –i– anomenada antihiàtica en l’imperfet.
CREURE
creia
creies
creia
créiem
créieu
creien
Altres verbs que desenvolupen aquesta i, són:
dir
fer
riure
caure
traure
veure
En la llengua col·loquial, la –i- no desapareix, sinó que es fa tònica: *dies, *ria, *caïa, *traïa...


III. Morfosintaxi

L’article neutre
La nostra llengua, com la majoria de les llengües romàniques, no disposa de cap article que realitze
la funció de neutre. Aquest element, que és molt productiu, acompleix en l’oració diverses funcions;
per això, suposa un gran problema trobar una fórmula que substituïsca en tots els casos el lo neutre
castellà que tan profundament ha penetrat en la llengua col·loquial.
Ens limitarem a estudiar quines funcions pot acomplir el lo neutre en la frase i a exposar-ne les
solucions més generals. Per bé que cal recordar que en moltes ocasions no ens podem limitar a la
simple traducció, sinó que el traductor/a aplicats han de saber trobar les solucions més adients, més
naturals i més genuïnes per a cada cas.
Dins l’estructura sintàctica podem distingir tres valors o funcions de l’article lo:
 La funció intensiva o quantitativa que afegeix una mena de gradació o estimació al que es diu:
tan... com; al més... millor; com n’és de...; tan... com és!; si n’és de...!
 La funció abstractiva o generalitzadora: el que és...; allò que és...; la bona; la mateixa...
 Modismes
Funció intensiva o quantitativa
ESPANYOL CATALÀ
Lo hizo lo mejor que supo Ho va fer tan bé com va saber
Ven lo más pronto possible Vine tan prompte com pugues
Vine com més prompte millor
Vine al més prompte millor
¡Con lo lista que es! Tan llesta com és!
Com n’és de llesta!
Que n’és de llesta!
Si n’és de llesta
NOTA
Recordeu que mai no farem servir el quantificador quant com a intensificador:
 Quant vam patir aquest estiu!
Com vam patir aquest estiu!

122 │Curs de Llengua
Funció abstractiva o generalitzadora
ESPANYOL CATALÀ
Me gusta más lo dulce que lo salado M’agrada més *el dolç que *el salat
M’agrada més és el que és dolç que el que és salat
M’agrada més allò que és dolç que el que és salat
M’agraden més els menjars dolços que els salats/
M’agraden més els pastissos dolços que els salats...
Siempre me haces lo mismo Sempre em fas la mateixa
Siempre va a lo suyo Sempre va a la seua
Ahora viene lo bueno Ara ve la bona
Modismes
ESPANYOL CATALÀ
A lo grande A cor què vols, regaladament, sense estar-se de res
A lo hecho, pecho Una vegada fet, ja està fet
A lo largo de Durant
A lo lejos A la llunyania
A lo loco A la babalà
A lo mejor Potser, a la millor
A lo sumo A tot estirar, com a màxim, com a molt
A lo vivo De viu en viu, a cor obert
Da lo mismo És igual, tant s’hi val, tant és
De lo contrario Si no, altrament, contràriament...
De lo lindo D’allò més bé
En lo referente a Quant a, pel que fa a, tocant a
En lo sucesivo D’ara endavant
Es lo de menos No té importància, no és res, això rai
Es lo mismo És el mateix, tot és u
Estar en lo cierto raó
Lo de siempre La mateixa història, la mateixa cançó
Lo cortés no quita lo valiente Una cosa no exclou l’altra
Lo más mínimo Gens ni mica
Lo mejor de lo mejor El bo i millor
Lo menos Almenys
Lo que son las cosas Vés per on
Mejorando lo presente Amb tots els respectes
Por lo civil Pel jutjat
Por lo demás A part d’això, això de banda
Por lo menos Almenys, si més no, ben sé, pel cap baix

Por lo pronto De moment, de primer, de bon començament

Por lo sano En sec, d’arrel, de soca-rel
Por lo tanto Per tant, doncs, per consegüent...
Por lo visto Pel que es veu, pel que sembla, es veu que...
Todo lo más A tot estirar, com a molt
Todo lo posible Tots els possibles

Gènere del nom i de l’adjectiu

La formació del femení
Hi ha masculins i femenins que es corresponen, però tenen una arrel diferent.
FEMENÍ MASCULÍ
truja porc
mestressa amo
tia oncle
somera ase
cabra boc
euga/egua cavall
vaca toro/bou
Hi ha casos en què el masculí es forma a partir del femení.

FEMENÍ MASCULÍ
abella abellot
fura furot
guatla/guatlla guatlot/ guatllot
merla merlot
perdiu perdigot
bruixa bruixot
dida didot (l’home de la ...)
Hi ha noms d’animals que s’empren en un sol gènere.
FEMENÍ MASCULÍ
El rossinyol femella El rossinyol mascle
La cadernera femella La cadernera mascle
Professions, càrrecs, titulacions i oficis
Noms amb sufixos de derivació
Noms invariables
Hi ha una sèrie de sufixos que són invariables, de manera que, en les paraules acabades en una
d’aquestes terminacions, es marca el gènere amb el determinant masculí o femení.

-aire El guixaire
La guixaire
-al El fiscal, el vocal
La fiscal, la vocal
-ança Un ordenança
Una ordenança
-and Un examinand
Una examinand
-ant El representant
La representant
Però: estudiant/estudianta
-ar Un auxiliar
Una auxiliar
-ble El comptable
La comptable
-ense El forense
La forense
-euta El terapeuta
La terapeuta
-ista El dentista
La dentista
-metra El geòmetra
La geòmetra
-pata El homeòpata
La homeòpata
Noms variables
D’altres sufixos presenten formes variables per a indicar explícitament el masculí i el femení. Escriviu
l’exemple que falta amb el gènere corresponent i el sufix, com a l’exemple.
-à/-ana El cirurgià
La cirurgiana
-ari/-ària Un empresari
Una empresària
-at/-ada El magistrat
La magistrada
-atre/-atra El pediatre
La pediatra
-cur/-cura El pedicur
La pedicura
-er/-a Un enginyer

Una enginyera
-gog/-a El pedagog
La pedagoga
-graf/-a El geògraf
La geògrafa
-í/-ina El ballarí
La ballarina
-iu/-iva Un executiu
Una executiva
-leg/-loga Un hematòleg
Una hematòloga
-nom/-a Un agrònom
Una agrònoma
-or/-a El gestor
La gestora
-sof/-a El filòsof
La filòsofa
El sufix -essa
En els casos en què coexisteixen les formes en –a i les formes en –essa, són preferibles les formes
en –a.
advocada Millor que advocadessa
arquitecta Millor que arquitectessa
ministra Millor que ministressa
El sufix –essa a cal reservar-lo per a títols nobiliaris i aquells càrrecs consolidats en la tradició oral i
escrita.
Masculí, abat Femení, abadessa
Masculí, alcalde Femení, alcaldessa
Masculí, comte Femení, comtessa
Masculí, duc Femení, duquessa
Masculí, jutge Femení, jutgessa

Noms sense sufixos de derivació
Noms invariables
Els noms que no tenen sufix no presenten distinció de gènere, i per tant el masculí i el femení
s’indiquen anteposant el determinant corresponent:
Masculí, el cònsol Femení, la cònsol

Masculí, un intèrpret Femení, una intèrpret
Els noms compostos que designen oficis es formen habitualment amb l’estructura verb + nom, i són
invariables morfològicament
Masculí, el guardaagulles Femení, la guardaagulles

Masculí, el tastavins Femení, la tastavins
Noms variables
S’ha d’usar la forma femenina dels mots que tinguen un morfema específic per a marcar aquest gè-
nere.
Masculí, un arquitecte Femení, una arquitecta

Masculí, el capità Femení, la capitana
Masculí, el perit Femení, la perita
Masculí, el ministre Femení, la ministra
Masculí, un àrbitre Femení, una àrbitra
Masculí, el botànic Femení, la botànica
Masculí, el músic Femení, la música
Masculí, el polític Femení, la política
Noms de professions acabats amb adjectius qualificatius
Cal en compte que l’adjectiu o els adjectius que acompanyen els noms de professions han d’usar-se
amb la forma concertada corresponent.
Una ajudanta tècnica sanitària
Una tècnica jurídica
Una enginyera agrònoma
Ús de les dobles formes per al masculí i per al femení
En els documents administratius personalitzats, en què se sap a qui van adreçats o qui els firmen,
s’han utilitzar escrupolosament les formes masculines o femenines d’acord amb el sexe de la persona

esmentada. Per a aconseguir aquest objectiu és necessari que en totes les bases de dades de l’ad-
ministració s’introduïsca el camp sexe; això permetrà en el moment oportú donar a cada persona el
tractament que li corresponga.
Ara bé, en aquells documents en què no se sap qui és el destinatari, són admissibles:
 Optar per paraules genèriques que engloben tots dos sexes
La ciutadania
El funcionariat
El professorat
 Tant la utilització de la forma masculina en sentit genèric
Els metges
Els infermers
 L’ús de dobles formes, marcant explícitament les formes de masculí i femení
Benvolgut amic/Benvolguda amiga
En el cas que s’opte per l’explicitació de la doble forma de masculí i femení, és preferible intentar fer
servir solucions alternatives que elidisquen aquesta profusió de dobles formes, que poden arribar a
fer molt feixuc un text.
La persona interessada Millor que l’interessat/la interessada
Lloc de naixement Millor que nascut/nascuda
[Cal procurar, però, que l’opció triada es mantinga coherentment al llarg de tot el text.]
Canvis de gènere
CASTELLÀ, masculí CATALÀ, femení
El acné és característico de la juventud L’acne és característica de la joventut
¿Dónde están los alicates? On són/ estan les alicates?
Ha hecho un análisis de la situación Ha fet una anàlisi de la situació
Espérame en el andén Espera’m a l’andana

El apotesis final fue grotesco L’apoteosi final va ser grotesca
Un aroma muy fuerte Una aroma molt forta
El aserradero da mucho trabajo La serradora dóna molta feina
Acércame el azucarero Acosta’m la sucrera
Le gusta beber del botijo Li agrada beure de la botija
Ata los dos cabos haciendo un ballestrinque Lliga els dos caps fent una ballestrinca
Estaba recubierto con celofán amarillo Estava recobert amb cel·lofana groga
El desfile de modas tuvo mucho éxito La desfilada de modes tingué molt d’èxit
Le cayó en el empeine Li va caure a l’empenya
Tiene el encendido automático Té l’encesa automàtica
Tomaré un escalope Em prendré una escalopa
Su esperma tenía pocos espermatozoides La seua esperma tenia pocs espermatozoides
Un escaso esplendor Una escassa esplendor
Tienes que subir al estrado Has de pujar a l’estrada
Ha sido un estreno fabuloso Ha estat una estrena fabulosa
Quiero comprar un exprimidor Vull comprar una espremedora
Siéntate un poco al fresco Seu una miqueta a la fresca
Tiene pocos hematíes Té poques hematies
Los iconos son representaciones pictóricas Les icones són representacions pictòriques
Ponte un imperdible Posa’t una imperdible

Los incisivos cortan Les incisives tallen
Cayó en un estado de profundo letargo Va caure en un estat de profunda letargia
En Benicasim se plantó un magnolio A Benicàssim es va plantar una magnòlia
Siempre participa en el maratón popular Sempre participa en la marató popular
La bomba lanzada era de un megatón La bomba llançada era d’una megatona
El merengue embaza mucho La merenga enfita molt
Los muelles del colchón están rotos Les molles del matalàs estan trencades
Ensalada adobada con orégano Ensalada adobada amb orenga
No sé para qué quieres tantos potingues No sé perquè vols tantes potingues
Vi un fuerte resplandor Vaig veure una forta resplendor
El resto ya te lo contaré mañana La resta ja te la contaré demà
Solamente se percibía un rumor muy confuso Només es percebia una remor molt confusa
Pasaremos la noche al sereno Passarem la nit a la serena
El SIDA afecta a ciertos grupos sociales La SIDA afecta certs grups socials
El vodka combina bien con la naranja La vodka combina bé amb la taronja
Las afueras de la ciudad Els afores de la ciutat
No escondas la cabeza como las avestruces No amagues el cap com els estruços
Las bacterias son microorganismos Els bacteris són microorganismes
Ponle una cataplasma Posa-li un cataplasma
El congreso tiene una componente lúdica muy El congrés té un component lúdic molt important
importante

Hay que buscar la contraluz Cal buscar el contrallum
Su extraña muerte plantea muchas interrogantes La seua estranya mort planteja molts interrogants
Pon todas las legumbres que quieras Posa-hi tots els llegums que vulgues
Se necesitan las pieles de muchas martas para Calen les pells de molts marts per fer un abric
hacer un abrigo
Una orden de religiosos controla la plantación Un orde de religiosos controla la plantació
Estuvo en una penitenciaría por un delito de robo Va estar en un penitenciari per un delicte de
robatori
Necessito una regla transparente Necessite un regle transparent
Al oír la próxima señal serán las seis En sentir el pròxim senyal seran les sis
Estaba tan delgaducho porque tenía la solitaria Estava tan esprimatxat perquè tenia el solitari
Las termitas van a destrozar el bosque Els tèrmits destrossaran el bosc
Tengo una tortícolis aguda Tinc un torticoli agut
Una ventaja del piso es su iluminación Un avantatge del pis és la seua il·luminació
La zozobra del barco asustaba a los marineros El sotsobre de la nau espantava els mariners
Mots de gènere ambigu
Paraules que presenten indefinició
Hi ha una sèrie de paraules que presenten una indefinició respecte al gènere que els correspon, de
manera que poden utilitzar-se indistintament en masculí o femení.
En la realitat de l’ús social de l’idioma, però, l’ambigüitat normativa tendeix a resoldre’s cap a un
gènere o altre.
masculí femení
un/una aglà: un aglà el/la crisma: la crisma
els/les antípodes: els antípodes el/la grip: la grip
el/la crin: el crin el/la sarment: la sarment
molt/molta d’èmfasi: molt d’èmfasi

el/la pivot: el pivot

el/la serpent: el serpent
Paraules que presenten ambigüitat en certs usos i en d’altres usen sense vacil·lacions en el
gènere: mar, art i paraules en –or.
 La paraula mar
Entesa com ‘una part de la massa de l’aigua situada a una regió determinada’ s’usa en ambdós
gèneres: el mar Mediterrani/ la mar Mediterrània.
En altres casos l’ambigüitat es resol a favor d’un dels dos gèneres:
masculí femení
La superfície del mar fer-se a la mar
mar grossa
mar brava
mar calma
mar arrissada
alta mar
estar (algú) la mar de content
 La paraula art
masculí femení
viure bé és un art l’art poètica
el dubtós art de la guerra les belles arts
exercitar un art arts gràfiques
art dramàtic fer alguna cosa per males arts
art figuratiu l’art poètica
art grec les belles arts
el setè art
 Paraules acabades en –or
Encara que normativament es donen com a ambigües certes paraules acabades en –or, en realitat
aquests mots només s’usen en masculí:
masculí
amor honor
ardor horror
candor rancor

clamor rigor
color rumor
dolor sabor
error sopor
estupor temor
favor terror
fervor valor
furor vigor
La paraula pudor té significats diferents atenent el seu gènere.
El gènere i la semàntica dels mots
El gènere com a tret semàntic distintiu
Segons s’aplique a una paraula el gènere masculí o femení, aquesta té un significat o un altre.
 Per exemple, la paraula vessant
masculí femení
Quan significa ‘coster d’una muntanya’ ‘declivitat per on corren les aigües de la pluja’
‘diversos aspectes que presenta un problema’
 Donem alguns doblets:
la canal La canal està obstruïda

el canal El Canal de la Mànega/ El canal Xerta-Càlig
la clau No trobe les claus
el clau Posa un clau a la paret/ Els claus de l’elefant
la còlera I caigué sobre ells la còlera dels déus
el còlera El còlera fa estralls al Perú
una editorial Busca una editorial que li publique el llibre
un editorial Un editorial molt adequat a la ideologia del diari
la fi Ja hem arribat a la fi
el fi El fi justifica els mitjans
la llum Apaga la llum
el llum El llum s’ha fos
una ordre El conseller ha dictat una ordre
un ordre L’habitació guarda un ordre perfecte
la planeta És la teua planeta: buscar i buscar
el planeta El planeta Terra

la pols Només et falta llevar la pols

el pols Té el pols molt dèbil
una pudor Fa una pudor forta
el pudor No té el pudor a reconèixer-ho
una salut Té una salut molt dèbil
el salut No em negues el salut
la son Tinc una son increïble!
el son No puc agafar el son
la terra La terra està humida, no podem començar l’obra.
el terra Neteja el terra de l’habitació
una vall Allò es va convertir en una vall de llàgrimes
un vall Ha obert un vall al teu carrer
Observacions pel que fa a les terminacions dels adjectius
Reproducció de la terminació castellana
Us presentem una relació de mots que en català presenten dues terminacions i en donem un exemple,
en masculí o femení.
agresta És una terra agresta

agrest És un sòl agrest
autodidacta Rosa és autodidacta

autodidacte Josep és autodidacte
comú Això és un costum molt comú entre els israelians

comuna Això és una tradició molt comuna entre els israelians
cortès És un home poc cortès

cortesa És una dona poc cortesa
covard Jeroni no és covard

covarda Lluïsa no és covarda
estudiant Felip és un bon estudiant

estudianta Maria és una bona estudianta
imparell Digues un nombre imparell de l’u a l’onze

imparella La clau de l’exercici és a la pàgina imparella
inert És un cos inert

inerta És una matèria inerta
limítrof Té un terreny limítrof amb el nostre

limítrofa Té una finca limítrofa amb la nostra
marroquí El marroquí fou atacat per quatre individus desconeguts

marroquina La marroquina fou atacada per quatre desconeguts
pediatra La pediatra que atén el teu fill sembla molt bona

pediatre El pediatre és especialista en malalties infantils
psquiatre Agustí es un psiquiatre famós

psiquiatra Carme és una psiquiatra famosa
reu El reu va manifestar la seua última voluntat

rea La rea va fugir de la presó
roïna Vinc de veure una pel·lícula molt roïna

roí És un espectacle molt roí
En canvi hi ha mots que no tenen terminació específica femenina.
decent És un xic molt decent

decent És una xica molt decent
lluent Ha deixat el pany lluent

lluent Porta una polsera molt lluent
pudent Joan és més pudent que una rabosa

pudent Carme és més pudent que una rabosa
Hi ha paraules que en català només tenen una única terminació.
rude Mai no he conegut un home tan rude

ruda Mai no he conegut una dona tan rude
víking Els Reis Mags li han dut un vaixell víking

víking Els Reis Mags li han dut una nau víking
Aquells adjectius que en singular acaben en –aç, -iç, -oç, en plural tenen dues terminacions.

audaços Uns plantejaments audaços

audaces Unes solucions audaces
fal·laços Uns arguments fal·laços

fal·laces Unes argumentacions fal·laces
feliços Uns xiquets feliços

felices Unes xiques felices

Nombre del nom i de l’adjectiu

Normativa i criteris: flexió
Primer
A. La majoria dels noms, tant masculins com femenins, tant si acaben en vocal com en consonant,
formen el plural afegint al singular el morfema –s. Cal notar que els mots plans acabats en –x i els
aguts, en –nx també fan el plural afegint –s, sense cap transcendència fònica.
B. Alguns mots plans acabats en –e, com ara home i jove, en valencià, fan el plural en –ns. Alguns
altres com marge, verge, terme..., presenten vacil·lacions. En nivells formals de l’estàndard oral són
preferibles les formes en –s, usos generals en la llengua literària.
C. Els noms no aguts acabats en –a fan el plural en –es.
D. Per raons etimològiques la majoria dels mots acabats en vocal tònica afegeixen –ns.
a. -s
Singular: índex imant baf
Plural: índexs imants bafs
b. Mots com jove
Singular: home marge jove
Plural: homes o hòmens marges o màrgens joves o jóvens
c. -a > -es
Singular: dona raça aigua
Plural: dones races aigües
d. -ns
Singular: mà veí maniquí
Plural: mans veïns maniquins
Però... cafè> cafès quinqué> quinqués sofà> sofàs

oboè>oboès bisturí> bisturís nyu> nyus
clixé>clixés colibrí> colibrís tarannà> tarannàs
Segon
Afegeixen el morfema –os, els noms masculins aguts acabats en –s.
A. Alguns masculins aguts afegeixen –s, sense cap altra alteració ortogràfica..
B. Dupliquen la s un nombre considerable dels acabats en vocal + s.
C. N’hi ha uns quants, dels acabats en s, que són invariables.

A. –s> -os
Singular: gas revers abús
Plural: gasos reversos abusos
b. –s> -ssos
Singular: cabàs congrés anís
Plural: cabassos congressos anissos
C. -s > invariables
Singular: plus calamars socors
Plural: plus calamars socors
Tercer
També afegeixen –os, els masculins aguts acabats en ç, x (no nx), ix i tx.
-ç> os
Singular: braç lluç esquinç
Plural: braços lluços esquinços
-x> os
Singular: reflex influx crucifix
Plural: reflexos influxos crucifixos
Però... dux> duxs esfinx> esfinxs linx> linxs
-ix> os
Singular: calaix guix gruix
Plural: calaixos guixos gruixos
-tx> os
Singular: despatx esquitx cartutx
Plural: despatxos esquitxos cartutxos
Quart
A. Els mots que acaben en –sc, -st, -xt i –ig admeten dues possibilitats per a formar el plural: bé
afegint-los una s, bé afegint-los –os. Però, la tendència predominant és a fer els plurals en –os.
B.Amb tot, hi ha una sèrie de paraules que presenten una forta resistència a pluralitzar-se en –os, i,
doncs, s´hi aplica el plural en –s.
A.
-sc> s/os
Singular: disc bosc asterisc
Plural: discs/discos boscs/boscos asteriscs/asteriscos
-st> s/os
Singular: gust arxiprest aorist
Plural: gusts/gustos Arxiprests/arxiprestos Aortists/aoristos
-xt> s/os

Singular: text context pretext

Plural: texts/textos contexts/contextos pretexts/pretextos
-ig> s/os
Singular: desig faig enuig
Plural: desigs/desitjos faigs/fajos enuigs/enutjos
b. Però...
-st> s
Singular: Test (‘prova’) aquest celest
Plural: tests aquests celests
-ig> s
Singular: raig (‘raigs X’) puig
Plural: raigs puigs
Formes invariables
Hi ha un grup de noms que es mantenen invariables pel que fa al nombre.
 Els colors no naturals, els compostos i aquells que deriven del nom d’una cosa:
 Pantaló beix Pantalons beix
 Jugador blau-grana Jugadors blau-grana
 Novel·la rosa Novel·les rosa
 Substantius en aposició que assimilen ocasionalment un valor d’adjectiu:
 El sector clau Els sectors clau
 L’os panda Els ossos panda
 Hora extra Hores extra
 Cas límit Casos límit
 Hora punta Hores punta

Pluralització dels cognoms
Amb vista a aconseguir una funcionalització del codi formal, sembla més operativa la solució de deixar
invariables els cognoms [pel que fa a dinasties i sagues familiars]. Per una raó, bàsicament: perquè
seria difícil, si no impossible, establir una casuística clara, i relativament senzilla, respecte a quins
cognoms són susceptibles d’adoptar una marca de plural: els Borja, els Trastàmara, els Borbó, els
Àustria...
Plurals de paraules compostes
PRIMER: Si dos elements se solden o s’uneixen amb guionet, es forma el plural afegint el morfema
distintiu al segon element.
Elements soldats
Singular: celobert altaveu passaport
Plural: celoberts altaveus passaports
Amb guionet
Singular: poca-solta caça-bombarder mà-llarg
Plural: poca-soltes caça-bombarders Mà-llargs
SEGON: En el cas específic de dos adjectius units amb guionet que no modifiquen la seua forma en
unir-se, flexionen tots dos elements.
Adjectius amb guionet (amb elements sense modificar)

Singular: clar-obscur sord-mut
Plural: clars-obscurs Sords-muds
TERCER: Quan dos elements d’un compost s’escriuen separats, si es tracta de dos substantius, només
adopta la marca de plural el primer; si es tracta d’un adjectiu i d’un substantiu (en l’ordre que siga),
tots dos elements es pluralitzen.
Nom nom
Singular: cafè teatre camió cisterna home granota
Plural: cafès teatre Camions cisterna Homes granota
Nom adjectiu
Adjectiu nom
Singular: curt circuit franc tirador guàrdia civil
Plural: curts circuits francs tiradors guàrdies civils
Plurals de paraules estrangeres
Per a formar el plural de mots estrangers no adaptats gràficament, que mantenen intacta, per tant, la
grafia de la llengua de què provenen, ateses les dificultats d’aplicar a cada mot el morfema de plural
que li correspondria d’acord amb les estructures gramaticals de la llengua d’origen, és preferible afegir
el morfema de plural propi del valencià.

Singular: leivmotiv
Plural: leivmotivs millor que leivmotive
Singular: ikastola
Plural: ikastoles millor que ikastolak
Singular: whisky
Plural: whiskys millor que whiskies
Plurals lexicalitzats: Divergències amb el castellà
Primer, català singular.
 Hi ha bastants mots compostos que divergeixen amb el castellà
CATALÀ SINGULAR CASTELLÀ

Blancaneu Blancanieves
calçapeu calzapiés
parafang guardabarros
guardabosc guardabosques
rentavaixella lavavajillas
eixugavidre limpiacristales
eixugaparabrisa limpiaparabrisas
parabrisa parabrisas
paracaiguda paracaídas
paraigua (també, paraigües) paraguas
portaequipatge portaequipajes
portalàmpada portalámparas
premsaestopa prensaestopas
llevaneu quitanieves
gratacel rascacielos
trencaglaç romprehielos
 Mots comuns que en català es fan en singular

gelosia celos
rodalia cercanías
 Mots propis que en català es fan en singular

Cadena Penina Montes Peninos
Pilat Pilatos
Rambla, la Ramblas, las

Segon, català plural
CATALÀ PLURAL CASTELLÀ

escacs ajedrez
diners dinero
estovalles mantel
pantalons pantalón
farinetes papilla
postres postre
sostenidors sostén

Quantitatius i indefinits
Convé tindre presents algunes remarques pel que fa a indefinits i quantitatius, que podem qualificar
d’importants en el camp de la documentació i de la comunicació i expressió ral i escrita:
Altres, la resta/ demés
En català, el mot demés no el podem fer servir com a indefinit:
CA Ara vindrà la resta de companys

Ara vindràn els altres companys
ES Ahora vendrán los demás compañeros
Ambdós, ambdues; tots dos, totes dues; sengles
Convé distingir el gènere en el cas d’ambdós i ambdues: Ambdues persones tenen dret a assistir-hi.
CA Ambdues persones tenen dret a assistir-hi
Fixeu-vos:
CA Totes dues van arribar d’hora

ES Las dos llegaron pronto
Sengles serveix tant per al masculí com per al femení.
Cadascun, cadascuna; cadascú
Cadascú és sempre pronom i equival a tothom: Cal que cadascú faça els possibles per arribar d’hora.
CA Cal que cadascú faça els possibles per arribar d’hora

ES Es preciso que cadacual haga lo posible por llegar pronto
Cap/ algún, alguna; ningún, ninguna...
Convé usar cap en frases interrogatives, negatives i condicionals:
CA Cap problema?
ES ¿Algún problema?
Gaire, gaires/ molt, molta, molts, moltes; força
Convé usar gaire/s en frases interrogatives, negatives i condicionals:

CA Teniu gaires problemes?

ES ¿Tenéis muchos problema?
Força és una forma quantitativa d’una terminació i equival a molt, molta, molts, moltes.
Gens i res
Cal no confondre aquests dos mots, el primer es refereix a una mica d’una matèria indeterminada’;
res, significa ‘cap cosa’:
CA No he begut gens de licor.

ES No he bebido nada de licor.
Prou/ bastant, bastants
La forma prou significa ‘suficient’:
CA He estalviat bastants diners, però no en tinc prou per al cotxe.

ES He ahorrado bastante dinero, pero no tengo suficiente para el coche.

Pronoms febles
Remarques sobre algunes funcions dels pronoms
Com sabem, els pronoms febles poden fer les funcions de:
 Complement directe (CD): duc pa - en duc; duc el pa - el duc
 Atribut (Atr): són metges - ho són; són els metges – els són
 Predicatiu (Pred), semblant a un CCM, però que concorda amb el S o el CD: s’ha quedat parat
– s’hi ha quedat
 Complement indirecte (CI): compre carpetes a Joana i a Lluïsa – els compre carpetes
 Complement preposicional o de règim verbal (Cprep o CRV): parla de política – en parla
 Complement circumstancial (CC): va a la biblioteca – hi va; ve de la biblioteca – en ve; va de

pressa – hi va
 Complement de locucions prepositives o adverbials: sempre seu darrere de Joan – hi seu darrere
Complement directe
 Els verbs següents sempre són transitius, per tant els pronoms que substitueixen el CD són el,
la, els, les.
SORPRENDRE MERAVELLAR FASCINAR IMPRESSIONAR
INCOMODAR ATERRIR ESPANTAR EMPIPAR/MOLESTAR
AMOÏNAR NEGUITEJAR AFECTAR CONCERNIR
 Li afecta molt que no vingues
L’afecta molt que no vingues
 Si el complement directe és un infinitiu, el substitueix en pronom en:
No sap escriure
No en sap
 No s'ha d'eliminar el pronom neutre ho quan hi ha l'indefinit tot:

 Deixen tot sota la teua responsabilitat
Ho deixen tot sota ta teua responsabilitat
 No s’ha utilitzar-lo redundantment ho després de com segons el sentit que tinga
 Això no és tan fàcil com ho sembla
Això no és tan fàcil com sembla
Atribut i predicatiu
 Si l'atribut dels verbs ser, estar, semblar, parèixer... és determinat per un article, demostratiu o
possessiu se substitueix per: el, la, els, les.
 Però si l'atribut és un adjectiu o complement indeterminat se substitueix per ho.
L'una és intel·ligent, però l'altra també ho és (intel·ligent)
El complement predicatiu, que es pot confondre amb el CCM, però que complementa el verb i
concorda amb el subjecte o el CD en gènere i persona (el CCM que acostuma a ser invariable) se
substitueix pels pronoms: hi
Quan li ho he dit, Guillem s’hi ha quedat un poc (s’ha quedat un poc parat)
 En el cas de verbs com fer-se, tornar-se, dir-se, anomenar-se, per en.
A mi també me’n diuen (Carmina)
 Quan l’atribut o el predicatiu apareixen quantificats (gaire, un poc...) en la substitució es conserva

el quantificatiu.
Quan li ho he dit, Guillem s’hi ha quedat un poc (s’ha quedat un poc parat)
Complement indirecte
 El pronom de datiu per a coses, fora que siguen personalitzades, és hi (i no pas li o els).
 Pren el text i fes-li una revisió
Pren el text i fes-hi una revisió
 El pronom de complement indirecte no es duplica en forma de pronom de tercera persona (li o

els) davant del complement indirecte explícit:
 Si vol saber quants regals tindrà, que li ho pregunte a son pare

Si vol saber quants regals tindrà, que ho pregunte a son pare
 En cas que hi haja tematització a la dreta, s'hi posa coma:
Li va comprar molts regals, al seu fill
Complement de règim verbal
 Quan el complement preposicional va introduït per una preposició que no siga de, s’ha de
substituir per hi; si va introduït per de, se substitueix per en.
Josep hi vol jugar (a cartes)
Lluís sempre n’està parlant (de política)
Quan el complement preposicional va introduït per una preposició que no siga de, s’ha de subs-
tituir per hi. Si va introduït per de, se substitueix per en.
Complements circumstancials
 El complement circumstancial de lloc, com el CRV, se substitueix pel pronom hi o en (si va

introduït per de, se substitueix per en). La resta de circumstancials se substitueixen per hi.
Quan tu hi vas, jo n’isc
Us hi veieu per la universitat (sovint)
Locucions prepositives o adverbials
 Cal utilitzar hi, com a complement d'un adverbi o locució adverbial que indica permanència o
acostament, introduït per: damunt, sota, davant, darrere, dins, prop, a la vora, al voltant, a
l'entorn... on aquests adverbis queden explícits; i com a complement de locucions prepositives en
què la locució queda explícita: a favor, en contra...
Ell sempre hi seu darrere (de Joan)

Pronoms relatius
Quadre general
Funcions i característiques
Febles que En oracions adjectives: subjecte, complement directe i complement

circumstancial de temps; sense preposició:
 He vist la teua germana, que ha arribat tard.
 La casa que has comprat m'agrada.
En oracions substantives: subjecte i complement directe, precedit d'article, això
o allò (neutre).
 El que [Això que] dius és interessant.
Forts què En oracions adjectives: funcions que demanen preposició. Es pot substituir amb
el/la qual, els/les quals. No va precedit d'article i només serveix per a coses.
 El problema a què (al qual) et refereixes és fictici.
qui En oracions adjectives: funcions que demanen preposició. Es pot substituir amb
el/la qual, els/les quals. No va precedit d'article i només serveix per a
persones.
 He vist el veí amb qui et vas barallar.
En oracions substantives pot anar precedit d'article o demostratiu, subjecte.
 Qui no vulga pols que no vaja a l'era.
el/la qual Pot substituir que en oracions explicatives.

els/les quals
 Les sabates noves, les quals ja se m'han fet malbé, eren molt cares.
Pot substituir sempre què i qui.
 El problema al qual et refereixes és fictici.
Acompanyat de cosa (la qual cosa), fa de relatiu neutre, substitut de tota una
oració, equivalent a cosa que. En aquest cas no és correcte el que.
 Fuma a l'ascensor, la qual cosa molesta tothom.
Precedit de la preposició de, fa de relatiu possessiu, que es posposa a la cosa
posseïda.
 Aquesta és l'empresa els treballadors de la qual són ben considerats.
on Complement circumstancial de lloc. Expressa lloc real.

 La casa on viu és fora del centre.

Errors més freqüents
Els pronoms relatius enllacen oracions i substitueixen un element que es repeteix:
o El funcionari era molt amable/ el funcionari ens va atendre
o El funcionari que ens va atendre era molt amable
o Sovint fem un ús incorrecte dels relatius per influència d’altres llengües. Entre els errors més
freqüents trobem:
 Èmfasi, per imitació del francès: és... que/qui
NR1 És Joan qui va vindre (C’est Joan qui est venu)
 Va vindre Joan
NR És per això que va vindre (C’est pour ça qu’il est venu)
 Per això va vindre
 Construccions pleonàstiques
 Són estudiants als quals els agrada aprofitar el temps
Són estudiants als quals agrada aprofitar el temps
 Calcs lingüístics en les expressions castellanes cadacual (cadascú), no ser quien (no ser ningú)
i ser tal para cual (ser l’un per l’altre)
Pide a cada cual lo que cada cual puede dar > Demana a cadascú el que cadascú pot donar
No eres quien para decirme cómo lo tengo que hacer> No ets ningú per a dir-me com hi he
de fer
Tu hermano y tu padre son tal para cual > El teu germà i ton pare són l’un per l’altre
 Com que no disposem del pronom relatiu equivalent a cuyo, recorrem a la fórmula «substantiu +
de + article+ qual».
1
NR: No recomanable

Es la relojería, en cuya puerta hemos quedado > És la rellotgeria a la porta de la qual hem
quedat
Si el nom que s’ha de substituir porta una preposició, aquesta no es pot ometre quan aquell
és substituït pel pronom:
La comissió disposa de dades/ La comissió ha d’informar
 La comissió ha d’informar sobre les dades que disposa
La comissió ha d’informar sobre les dades de què/de les quals disposa
 No és correcta la combinació de preposició + article + que:
 Ja hem lliurat els informes en els que incloem les dades professionals.
Ja hem lliurat els informes en els quals incloem les dades professionals.
Ja hem lliurat els informes en què incloem les dades professionals.
 Quan hi ha una preposició, solament es poden fer servir els pronoms què, qui o el/la/els/les qual/s:
 Ja hem lliurat els informes en els que incloem les dades professionals.
Ja hem lliurat els informes en què/en els quals incloem les dades professionals.
 La persona per a la que treballaven va marxar.
La persona per a qui/per a la qual treballaven va marxar.
 Quan construïm oracions amb un subjecte o un complement verbal introduïts per relatius que es
refereixen a persones, tant podem utilitzar el relatiu qui (que sovint va precedit dels mots el, la...,
aquell, aquella..., tothom) com el que (o la que, els que, les que).
 Cal tindre en compte, però, que la construcció amb qui pertany a un nivell de llengua més formal
que no pas el que. Per tant, és preferible dir:
Qui diguera això mentiria (o bé El qui / Aquell qui diguera això mentiria)
NR El que diguera això mentiria.
Jo sóc qui ho afirma (o bé Jo sóc la qui / aquella qui ho afirma)
NR Jo sóc la que ho afirma.

 El relatiu on es fa servir per a llocs reals, no pas per a temps o llocs figurats.
Hi havia molta pols a la sala on s'han reunit
 El Consell del Rectorat ha aprovat una proposta on es demanaven canvis
 Solucions amb les construccions amb lo neutre
Lo que> La qual cosa / les quals coses – cosa que
Ha treballat tot el dia, la qual cosa explica que estiga cansada
 Ha treballat tot el dia, lo qual explica que estiga cansada
La classe comença a les 16 h, cosa que indica que hem de dinar a les 15 h
 La classe comença a les 16 h, lo que indica que hem de dinar a les 15 h
Por lo que> de manera que, per la qual cosa
Me n’he d’anar, de manera que no ho acabaré fins demà
 Me n’he d’anar, per lo que no ho acabaré fins demà
Va cometre una errada greu, per la qual cosa el van suspendre
 Va cometre una errada greu, per lo que el van suspendre
Después de lo cual> després d’això
Després d’això, se’n va anar
 Després de lo qual, se’n va anar
Sin lo cual> si no
Li han donat molt de suport, si no no haguera aconseguit l’èxit
 Li han donat molt de suport, sense lo cual no haguera aconseguit l’èxit

Verbs transitius i verbs no transitius
Verbs transitius
Alguns verbs que són originàriament transitius de vegades assimilen indegudament la categoria de
verbs transitius tot introduint alguna preposició al complement verbal. Aquests casos es resolen: amb
la supressió de la preposició o amb l'ús d'altres verbs o paràfrasais
És freqüent trobar aquest ús intransitiu en verbs transitius com ara:
VERBS TRANSITIUS
acabar *acabar amb
apropiar-se *apropiar-se de
atrevir-se a fer *atrevir-se amb
carregar *carregar amb
complir *complir amb
continuar *continuar amb/en
córrer *córrer per
descuidar *descuidar(-se) de
dimitir *dimitir de
donar / trobar/ agafar la mania de *donar de/amb/per
dubtar *dubtar per
encertar *encertar amb
encreuar *creuar-se de
entrenar *entrenar en
estirar *estirar-se de
faltar *faltar per
guanyar-se *fer-se amb
necessitar *necessitar de
parlar *parlar en
suportar / superar / poder dur *poder amb
prendre-s’ho *prendre-s’ho a
profunditzar/ aprofundir *profunditzar/ aprofundir en
quedar-se / faltar *quedar(-se) amb/ per
renunciar *renunciar a
somniar/ et somnie *somniar amb/ somniar amb tu
tirar *tirar de

Verbs no transitius
Els verbs transitivitzats són els que, sense ser transitius, s'assimilen sintàcticament al règim propi
dels verbs transitius.
El rector ha cessat el vicerector
És freqüent trobar aquest ús transitiu en verbs que no ho són i per evitar aquest ús transitiu podem
recórrer a:
 La paràfrasis
El rector ha fet cessar el vicerector
 La reestructuració sintàctica
El vicerector ha estat cessat en el seu càrrec pel vicerector
 D'altres verbs sinònims.
El rector ha destituït el vicerector
VERBS NO TRANSITIUS
al·ludir a
fer avortar
fer callar
fer (caminar durant)
fer cessar
córrer en
emanar de
esmorzar amb/ menjar per a esmorzar...
obviar a
recórrer contra
instar que

Verbs pronominals i verbs no pronominals

Verbs pronominals
Els verbs pronominals es conjuguen necessàriament amb el pronom reflexiu amb la particularitat que
aquest pronom ha perdut el seu caràcter pronominal, ja que no reemplaça cap nom.
Hi ha verbs que són pronominals i que es fan servir incorrectament sense el pronom reflexiu.
VERBS PRONOMINALS
acabar-se el dinar *acabar el dinar
aprimar-se/ aflaquir-se *aprimar/ aflaquir
assentar-se el menjar *assenta el menjar
beure’s l’aigua *beure l’aigua
calar-se tota la paella *calar ('jalar’) tota la paella
desdejunar-se *desdejunar
despertar-se al matí *despertar al matí
engreixar-se *engreixar
entrenar-se cada dia per estar en forma *entrenar cada dia per estar en forma
imaginar-se què haurà passat *imaginar que haurà passat
menjar-se el dinar *menjar el dinar
passar-s’ho bé/ malament *passar-ho bé/malament
Verbs no pronominals
Hi ha verbs no pronominals que a voltes pronominalitzen incorrectament. Us els presentem amb un

complement per fer-ne més clar el significat).
VERBS NO PRONOMINALS
apreciar l’existència de la lesió
*apreciar-se l’existència de la lesió
(registrar-se / distingir-se)
aprendre la lliçó *aprendre’s la lliçó
baixar de la moto *baixar-se de la moto
callar un secret *callar-se un secret
caure a terra *caure’s a terra
conèixer el camí *conèixer-se el camí
coure la carn *coure’s la carn
deixar-hi la pell *deixar-s’hi la pell
demanar ser el primer *demanar-se ser el primer

eixir de... / sortir del teatre *eixir-se de... / sortir-se del teatre
estar (’romandre en un estat determinat’) dret *estar-se dret
fer el boig *fer-se el boig
fumar una cigarreta *fumar-se una cigarreta
olorar que ella era l’assassina *olorar-se que ella era l’assassina
passar pel cap una cosa *passar-se pel cap una cosa
posar un ocell a l'arbre *posar-se un ocell
prendre les coses com són *prendre’s les coses com són
recolzar (‘basar-se / fonamentar-se’) *recolzar-se
relliscar / esvarar amb la pell d’un plàtan *relliscar-se / esvarar-se amb la pell d’un plàtan
riure molt *riure’s molt
saltar (infringir / passar): salta dues ratlles *saltar-se: *salta’t dues ratlles
témer que perdrem *témer-se que perdrem

Preposicions
Canvi i caiguda de les preposicions
Pel que fa a les preposicions a, amb, de i en, soles o com a final d'una locució, s'ha de tindre en
compte:
 Que la segona i la quarta (amb i en) no poden anar davant d'infinitiu i, per tant, es canvien per les
que sí que hi poden anar (a i de, segons el verb).
Tenim molt d'interès a complir els nostres compromisos
 Tenim molt d'interès en complir els nostres compromisos
Si que triguen a arribar avui
 Si que triguen en arribar avui
Aquesta entitat ja fa prou d'oferir aquests avantatges
 Aquesta entitat ja fa prou amb oferir aquests avantatges
Compte, però, a demanar la mateixa cosa a tots dos llocs
 Compte, però, amb demanar la mateixa cosa a tots dos llocs
 I que totes quatre cauen davant la conjunció que (a vegades, però, s'ha de posar un mot que no
hi desdiga pel significat entre la preposició i la conjunció per a evitar una construcció estranya o
forçada).
En cas que aquesta acció no es duga a terme, haurem de pensar una solució
 En cas de que aquesta acció no es duga a terme, haurem de pensar una solució
La major part d'usuaris coincideixen a dir que no hi poden establir connexió
* La major part d'usuaris coincideixen en que no hi poden establir connexió

La van informar que [o del fet que] els problemes de connexió provenien de la companyia
telefònica
La van informar de que els problemes de connexió provenien de la companyia telefònica

La preposició a
El complement directe i la preposició a
El complement directe va sense preposició introductòria a, fora que siga un pronom fort, les
expressions recíproques l'un a l'altre, etc. o que hi haja possibilitat de confusió: Com penseu que
afectarà el món d'Internet a l'economia mundial?
En aquest entorn trobem els individus aïllats
 En aquest entorn trobem als individus aïllats
Saludem cordialment les persones que ens han donat la benvinguda
 Saludem cordialment a les persones que ens han donat la benvinguda LÈXIC
Indicacions temporals
 Per referir-nos a les parts del dia en què passa alguna cosa, cal usar les preposicions a o de (i
no per):
 pel matí, per la vesprada, per la nit
al matí, a la vesprada, a la nit
de matí, de vesprada, de nit
 Amb els mesos i les estacions de l'any, la preposició també pot ser per.
 Va passar en maig
Va passar al maig
Va passar pel maig
Va ser a l'estiu
Va ser per l'estiu

 Els segles van amb preposició.
 Es va acabar de construir el segle XXI
Es va acabar de construir al segle XXI
 Els anys els escriurem sense preposició.
 Es va començar a fer en l'any 2003
Es va començar a fer l'any 2003 / el 2003
 Temporals: al/en + infinitiu (aquest punt també es tracta en l’apartat de la preposició en). La
Gramàtica de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans considera que és correcta en el
seu valor temporal i causal.
 Les subordinades temporals amb infinitiu admeten la preposició en:
En acabar la conferència, el president va sortir de la sala
 De tota manera, considerarem preferible la construcció amb quan:
Quan va acabar la conferència, el president va sortir de la sala
 En llenguatge col·loquial és habitual utilitzar també, amb aquest mateix valor, la construcció al +
infinitiu (construcció no prevista per la normativa):
 A l'arribar a casa va veure que havia perdut la clau!
 Amb valor causal considerarem preferible la construcció amb perquè, tot i que també és
admissible amb en:
 El tribunal ha condemnat l'acusat al considerar-lo culpable
El tribunal ha condemnat l'acusat perquè l'ha considerat culpable
Locatius
 Davant els topònims, utilitzarem sempre a.
 Ens hem trobat en Barcelona
Ens hem trobat a Barcelona
 Són en Roma

Són a Roma
Remarques sobre la preposició a
 La preposició a es pot anteposar al pronom interrogatiu on.
(A) on va?
 També al relatiu on.
El bar (a) on dinaven és lluny
 És incorrecte l'ús de que, en comptes de la preposició a, entre res, molt, poc i un infinitiu.
 res que dir
 molt que dir
 poc que dir
res a dir
molt a dir
poc a dir
La preposició de
De partitiu
 Es posa un de partitiu davant els adjectius després d'un quantitatiu:
N'hi havia tres d'uniformats
 N’hi havia tres uniformats
 Quan es refereix a un nom representat pel pronom feble en:
No n'ha fet gaire, de soroll
 Quan és negació parcial (no):
Que en tens de tots colors? No de blaves

De + infinitiu
És incorrecte en sentit condicional.
 D'haver vingut, s'ho hauria passat bé
Si haguera vingut, s'ho hauria passat bé
De +substantiu, com a complement del nom
 Es considera poc genuïna (gal·licisme) la construcció a + substantiu com a complement del nom.
Tot i que es tracta d'un ús cada cop més estès (sobretot en casos com olla a pressió i avió a
reacció), recomanem mantindre sempre la forma tradicional de + substantiu.
 cuina a butà cuina de butà
 barca a motor barca de motor
 màquina a vapor màquina de vapor
 fogó a petroli fogó de petroli
 corbata a ratlles corbata de ratlles
 camisa a quadres camisa de quadres
 gust a conyac gust de conyac
 pudor a gas pudor de gas
 olor a colònia olor de colònia
Altres
Altres noms i alguns adjectius i verbs també regeixen la preposició de
contradictori de
diferent de

escapar de, etc.
carrer de l’Estació/ c. l’Estació
La preposició en
Temporals: al/en + infinitiu (aquest punt també es tracta en l’apartat de la preposició a)
 Les subordinades temporals amb infinitiu admeten la preposició en:
 En acabar la conferència, el president va sortir de la sala
 De tota manera, considerarem preferible la construcció amb quan:
 Quan va acabar la conferència, el president va sortir de la sala
 En llenguatge col·loquial és habitual utilitzar també, amb aquest mateix valor, la construcció al +
infinitiu (construcció que ja preveu la normativa):
 A l'arribar a casa va veure que havia perdut la clau!
 Amb valor causal considerarem preferible la construcció amb perquè, tot i que també és
admissible amb en i al:
 El tribunal ha condemnat l'acusat perquè l'ha considerat culpable

 El tribunal ha condemnat l'acusat perquè en considerar-lo/al considearar-lo culpable
Locatius
 Usem en davant de substantius indeterminats (encara que, en alguns pocs casos, generalment
en expressions més o menys lexicalitzades, fem servir la preposició a).
Viuen en cases adossades
Ens vam asseure a taula
Va caure a terra
Que és a casa, Pau?
A muntanya es fan uns trinxats de col i pataca que no es troben enlloc més
 A vegades expressem com si foren circumstàncies de lloc alguns complements que pròpiament
no ho són. En aquest cas acceptem l'ús de totes dues preposicions.
Ho va dir al discurs de clausura

Ho va dir en el discurs de clausura
Mitjans de transport
El vehicle amb o en què ens desplacem tant es pot introduir amb la preposició amb com amb la
preposició en.
Van fer la volta a Catalunya amb bicicleta
Van fer la volta a Catalunya en bicicleta
Anirà a Madrid amb tren
Anirà a Madrid en tren
La preposició amb
Ús indegut
 L'ús de la preposició amb per emfasitzar alguna cosa és un castellanisme sintàctic.
 Amb el mal oratge que fa i cal anar a treballar!
Tan mal oratge com fa i cal anar a treballar!
 L'expressió acabar amb no és correcta en el sentit de acabar, donar (o posar) fi, anorrear, destruir,
desfer, eliminar, matar, suprimir, etc.
 Aquest ordinador acabarà amb a meua paciència!
Aquest ordinador posarà fi a la meua paciència!
 No és correcte l'ús de poder amb, expressió que generalment cal substituir per poder + infinitiu
o, de vegades, sortir-se'n o altres verbs.
 No dubte que pugues amb tots els exercicis!
No dubte que pugues fer tots els exercicis!
 Fer-se amb no significa ‘aconseguir’
 Es va fer amb tos els caramels que van llançar a la cavalcada
Va atrapar tots els caramels que van llançar a la cavalcada

 No és correcte l'ús de l’expressió només amb caldria canviar-la per només de.
 Només amb vore'l ja sabia amb qui havia eixit
Només de vore'l ja sabia amb qui havia eixit
Les preposicions cap/ cap a; amb o sense; fins/ fins a; per/ per a; sota
Cap/ cap a
Normalment s'elideix la preposició a davant un adverbi o un demostratiu començat per a.
cap ací
cap allà
cap amunt
cap avall
cap aquella font
cap aquell lloc
Amb o sense
Quan l'expressió amb o sense inclou un substantiu, optem per construir la frase d'acord amb aquest
exemple:
Amb sucre o sense?
 Amb o sense sucre?
La preposició fins va seguida d'una a quan el lloc o el temps que s'expressen a continuació també
portarien aquesta a en qualsevol altra frase.
Fins/ fins a
No arribarà fins a les tres (Arribarà a les tres)
No tornaran fins a la nit (Tornaran a la nit)
Anirem fins a la plaça (Anirem a la plaça)

Han arribat fins a la costa (Han arribat a la costa)
No tornarà fins l'endemà (Tornarà Ø l'endemà)
 Noteu, però, que davant dels dies del mes, dels mesos o dels anys, s'escriu sempre fins a:
No cobrarem fins al dia 1
No es jubilarà fins al maig
Aquesta campanya publicitària va començar el 1991 i va durar fins al 1993
 Es redueix a fins davant d'adverbis, de demostratius i de la conjunció que.
fins demà, fins allà
fins divendres
fins aquell carrer
fins que diguen prou
 Davant d'infinitiu i qualsevol expressió que no siga de temps o de lloc, s'usa fins a.
No pararan fins a trobar l'assassí
Compta fins a deu
Per / per a
 Davant un infinitiu (‘amb la intenció de’), per
Treballa per guanyar-se la vida
 També contrasta amb el castellà la utilització de per quan significa ‘en consideració a’.
Heu après molt pel poc temps que fa que veniu a classe
 Per indicar que falta un temps perquè s’esdevinga alguna cosa, utilitzem per.
 Falten cinc dies per a la romeria
 Falten dinc dies per la romeria
 Per a indicar absència de límits temporals, davant de sempre, utilitzem per.

 Amics per sempre
 Davant de les menjades, per a:
 Per a postres menjarem plàtan
 Ús indegut de la preposició per: expressions divergents amb l’espanyol. Usem de, enlloc de per.
De sorpresa
De moment
D'un poc
D'un pèl
Seguit/da de
Conegut/uda de tothon/ningú
Volgut/uda de tothom/ningú
Usos indeguts de per a
 Hem d’usar perquè amb valor final en usos interrogatius: Venim perquè ens expliques l'ús de la
preposició per
 Però: per a què veniu? / No sap per a què veniu
 No hem d’usar sem per a.
 Ser nociu a…
 Anar d’ací d’allà - Anar d’ací cap a allà
Sota
 És del tot inadmissible l'ús de baix com a preposició.
 baix el lema
sota el lema

Conjuncions i adverbis
Conjuncions de subordinació
Quadre general
Temporals que, si, com

Locatives quan, abans que, després que, mentre (que), que, sempre que, fins que (no), tan
bon punt, tota vegada que, des que, d'ençà que
Modals allà on, on
Comparatives (!) com, com si, així com, segons (que), sense que, a mesura que
Concessives (!) tan… com, tant... com, més... que (no pas), com menys... menys, com menys...
més, com més... menys, com més... més
 Com més llig, més m’agrada la lectura
 Com més la conec, menys m’interessa la xarxa Internet
 Com més practique, més fàcil em resulta el català
 Com més el conec, més m’agrada com a persona
No són adequades, per tant, les estructures del tipus *quan més... més, *quan
menys... menys, etc.
Consecutives encara que, malgrat que, per bé que, per més que, si bé, tot i que, amb tot (i) que,
mal que
Condicionals que, tant... que, tan... que, talment... que, de (tal) manera que, massa [prou, molt]...
perquè, fins al punt que
Causals si, posat que, només que, mentre (que), sempre que, en cas que, si per cas, llevat
que, fora que, tret que, que
Finals perquè, ja que, com que, atès que, vist que, per tal com, com siga que, a causa
que, per raó que
a fi que, per tal que, que.
La conjunció que no s’ha d’ometre
És incorrecte ometre la conjunció completiva que, que no s’ha de confondre amb els relatius que ni
què, els quals substitueixen un element anterior, mentre que la conjunció es limita a introduir una
frase, sense substituir cap element esmentat abans.
 Demanem llegiu detingudament la proposta que us fem
Demanem que llegiu detingudament la proposta que us fem

Així com = ‘igual que’ - Així com  ‘i també’
Per tal d’evitar confusions de significat i aconseguir un llenguatge precís i no enfarfegat, val més
reservar la locució conjuntiva així com per al sentit modal ('de la mateixa manera que', 'igual que') i
no pas per al copulatiu, encara que aquest ús s’haja recollit al diccionari.
Per a aquest sentit copulatiu és molt més usual fer servir i, i també, a més de...
Així com ella contesta molt amablement, ell ho fa d’una manera molt seca [sentit modal]
 Hi podrà participar l’estudiantat, el professorat i el personal de gestió en actiu, així com les
empreses i les institucions col·laboradores
Hi podrà participar l’estudiantat, el professorat i el personal de gestió en actiu, i també / a més

de les empreses i les institucions col·laboradores
Perquè = 'ja que’ i ‘per tal que’
No existeix la conjunció *peraquè, sinó que ha de ser perquè, que és final (el verb de la frase va en
subjuntiu) i causal (el verb va en indicatiu).
A més, no s’ha de confondre la conjunció perquè amb per què ni amb per a què (preposició +
interrogatiu o relatiu).
 Que siguen capdavanters ara no és prou garantia per a què ho continuen essent en el futur
[final]
Que siguen capdavanters ara no és prou garantia perquè ho continuen essent en el futur [final]
Votem aquesta opció perquè ens permet arribar més lluny [causal]
Atenció:
Es pregunten per a què seran útils totes aquestes feines [no és pas conjunció, sinó preposició
+ interrogatiu].
Com que = ‘ja que’ - Com,  ‘ja que’
És incorrecta l’omissió de la partícula que en la conjunció causal com que.

 Com no sabia el seu nom, li l'he preguntat
Com que no sabia el seu nom, li l’he preguntat
Conjuncions de coordinació
Quadre general
Copulatives i [mai e], ni

Disjuntives o [mai u], o bé, o si no
però, ara, ara bé, tanmateix, sinó, sinó que, amb tot, no obstant això, això no
Adversatives
obstant, en canvi, ans, mes
ara... ara, adés... adés, ara... adés, sia... sia, sia... o, no solament... sinó també,
Distributives
que... que, ni... ni, o... o, mig... mig
Il·latives doncs, per tant, per consegüent, així (és que)
*Ja siga... o
 Volen reduir l'absentisme laboral per qualsevol causa ja siga justificada, injustificada o dub-
tosa
Volen reduir l'absentisme laboral per qualsevol causa siga justificada, injustificada o dubtosa
Volen reduir l'absentisme laboral per qualsevol causa o justificada o injustificada o dubtosa
Sinó  si no
La utilitat dels materials no es garanteix per l'ús d'un suport determinat, per molt innovador
que siga, sinó per la qualitat que tenen.
Demaneu ajuda si no trobeu la informació que busqueu
*Doncs  ja que, perquè, atès que
La conjunció doncs és il·lativa o continuativa; no té mai valor causal i, per tant, no s'ha de confondre
amb perquè o ja que.

 Cal potenciar el reconeixement de la ciència, doncs massa sovint només ens fem ressò dels
petits fracassos
Cal potenciar el reconeixement de la ciència, perquè [o atès que, o ja que] massa sovint només
ens fem ressò dels petits fracassos
Adverbis
Alguns dels principals
De manera · com, bé, així, a poc a poc, de pressa, arran, sobretot, de mica en mica.
· Formats per adjectiu en femení + -ment: malament, sàviament, lleument,
comunament, difícilment, contínuament, etc.
De lloc on, aquí, allà, ençà, (a) dalt, (a) prop, lluny, enllà, pertot, enlloc, avall.
De temps ara, quan, després, demà, ahir, avui, sovint, de tant en tant, enguany.
De quantitat molt, poc, massa, gaire, força, qui-sap-lo, prou, que, gens, tant, tan.
D'afirmació sí, prou, també, àdhuc, així mateix, sens dubte, i tant, de debò, ben segur.
De negació no, tampoc, no […] pas, i ara!, de cap manera.
De dubte potser, tal vegada, tal volta, a la millor, si molt convé, qui sap, per ventura.
Observacions als adverbis
 Quan hi ha més d'un adverbi en -ment, es poden deixar tots sencers o suprimir el sufix de tots
llevat del primer, que ha de ser sencer. De totes maneres, la supressió del sufix -ment es fa en
escrits més formals.
 L'esdeveniment l'ha afectat física i psíquicament
L'esdeveniment l'ha afectat físicament i psíquicament
L'esdeveniment l'ha afectat físicament i psíquica
 Els adverbis bé i malament prenen les formes ben i mal, respectivament, quan precedeixen el
mot que modifiquen.
 Em trobe mal
Em trobe malament
Tot el que hi ha mal escrit s'ha de refer [i no pas malament escrit].

És ben fet, però encara no ho podem ensenyar [i no pas bé fet].
 Amb els adverbis de dubte (potser, tal vegada, probablement, etc.) el verb ha d'anar en indicatiu
i no pas en subjuntiu.
 Tal vegada s'equivoque, però l'heu d'ajudar
Tal vegada s'equivoca, però l'heu d'ajudar
 S'han de fer servir les formes genuïnes d'adverbis o expressions adverbials (dret, a poc a
poc, de mica en mica, com a màxim o a tot estirar, per força, a vegades, etc.) en comptes de les
que són calcades incorrectament del castellà (de peu, poc a poc, mica en mica, com a molt, a la
força, de cara per amunt, en ocasions, etc.) i s'han de distingir mentrestant de mentre, a dalt i a
baix d'amunt i avall, massa i molt de gaire, força de molt, etc.
 Les coses van anar canviant poc a poc

IV. Lèxic

Doblets lingüístics
(Extret directament el web del Programa SALT)
ABONAMENT / ADOB
La paraula abonament designa el contracte pel qual es paga una certa quantitat per usar un servici o
rebre un proveïment durant un temps determinat:
› M'ha regalat un abonament per a tots els concerts de la temporada.
› Amb aquest abonament rebrà la nostra revista durant un any.
Per la seua banda, la paraula adob fa referència a l'ingredient utilitzat per a preparar carns, llegums,
etc., i també, a la substància fertilitzant usada en agricultura per a afavorir el creixement dels vegetals:
› Per a preparar la carn podem usar diversos adobs: oli, vinagre, sal, etc.
› Els adobs s'usen per a compensar la falta d'algun element químic en un sòl determinat.
ACCESSIBLE / ASSEQUIBLE
L'adjectiu accessible fa referència al lloc o a la persona als quals es pot arribar fàcilment:
› Una persona accessible.
› Una muntanya accessible.
› Un tractat de matemàtiques accessible a qualsevol persona.
Per contra, l'adjectiu assequible indica que alguna cosa es pot aconseguir:
› Aquests televisors tenen uns preus molt assequibles.
ACLARIR / CLARIFICAR
El verb clarificar només té el significat de ‘llevar d'un líquid les substàncies que l'enterbolixen’; en la
resta de casos s'ha d'utilitzar el verb aclarir:
› Aquest vi s'ha de clarificar.
però:
› És necessari que aclarim el misteri.
› La policia intenta aclarir la identitat de l'assassí.
› L'oratge s'ha aclarit.
› El sol li ha aclarit els cabells.

ADDICIÓ / ADDICCIÓ
La paraula addició designa bàsicament l'acció d'afegir, d'agregar, i també s'usa com a terme
matemàtic sinònim de 'suma':
› L'editorial ens ha aconsellat l'addició de làmines en color al diccionari que estem elaborant.
› L'addició, la resta, la divisió i la multiplicació són les quatre operacions matemàtiques bàsiques.
Per la seua banda, la paraula addicció fa referència a la dependència psicològica i fisiològica a una
substància o a una pràctica:
› L'heroïna produeix una forta addicció.
› La ludopatia és l'addicció als jocs d'atzar.
ADVERTÈNCIA / ADVERTIMENT
Les paraules advertència i advertiment no són totalment sinònimes. S'ha d'usar advertència de
manera preferent per a fer referència a l'acció d'amonestar o de comminar a fer alguna cosa, i
advertiment en el sentit d'avisar, de fer saber alguna cosa a algú:
› Si no fas cas de la nostra advertència, t'assegure que te'n penediràs.
› El jutge ha deixat lliure el detingut amb l'advertència que si intenta eixir del país perdrà la fiança i
serà empresonat.
però:
› Va aconseguir escapar gràcies a l'advertiment d'un amic.
› En la primera pàgina del llibre hi ha un advertiment del traductor.
AFAMAT / FAMÓS
L'adjectiu afamat (amb la seua flexió, afamada, afamats, afamades) és sinònim de 'famolenc, que té
fam':
› Trobaren el nàufrag afamat i pràcticament deshidratat.
› Després de tres mesos de setge, la població de la ciutat estava afamada i disposada a rendir-se.
Per la seua banda, l'adjectiu famós (amb la seua flexió, famosa, famosos, famoses) significa 'que té
fama':
› La presentació del llibre anirà a càrrec d'un famós escriptor.
› És una pianista molt famosa.
ALGÚ / ALGUN
L'indefinit algú té un caràcter estrictament pronominal, i per tant no pot precedir un substantiu. És
invariable en gènere i nombre, i sempre fa referència a qualsevol persona indeterminada:

› Algú ho sap?
› Si algú no hi està d'acord que ho diga.
L'indefinit algun (amb la seua flexió, alguna, alguns, algunes) exercix una funció adjectiva i pot fer
referència, d'una banda, a un nombre reduït de persones o de coses i, a vegades, a una de sola:
› No sé si ja t'han dit alguna cosa sobre l'assumpte.
› Ja ens hem posat en contacte amb algunes persones interessades en el projecte.
I, d'una altra, a una certa quantitat d'alguna cosa, ni poc ni molt d'alguna cosa:
› Respecte d'això, tenim alguna reserva.
› Un escrit d'alguna extensió.
› Davant d'un complement partitiu introduït amb la preposició de, s'ha d'usar la forma algun:
› No sé si algun de nosaltres està disposat a fer això.
› Si algun dels presents vol dir alguna cosa, ara pot fer-ho.
El mot algun i la seua flexió s'usen sense cap substantiu ni complement quan fan referència a un
substantiu esmentat anteriorment que es troba elidit:
› He escrit a totes les editorials, però algunes encara no han respost.
ALIMENTARI / ALIMENTÓS
L'adjectiu alimentari (amb la seua flexió, alimentària, alimentaris, alimentàries) fa referència a tot allò
que té relació amb els aliments o amb el menjar:
› La indústria alimentària.
› Productes alimentaris.
Per la seua banda, l'adjectiu alimentós (amb la seua flexió, alimentosa, alimentosos, alimentoses) es
diu del menjar que nodreix o alimenta:
› La llet és un producte molt alimentós.
ALTURA / ALÇÀRIA / ALÇADA / ALTITUD
La paraula altura designa la distància vertical d'un punt a la superfície de la terra o a qualsevol altre
terme de comparació:
› L'avió vola a gran altura.
› Els quadres no estan a la mateixa altura.
En una figura geomètrica, una altura és un segment traçat des d'un vertex i perpendicular a un costat
o a una cara, o bé la longitud del dit segment:
› Les tres altures d'un triangle equiltater són iguals.

› Dibuixeu un rectangle de sis cm de base i tres cm d'altura.
També s'usa en expressions com les següents:
› No va saber estar a l'altura de les circumstàncies.
› Ens vam creuar a l'altura de Paterna.
Per la seua banda, la paraula alçària indica la dimensió que té un cos en sentit vertical:
› Han construït una paret de tres metres d'alçària.
› L'Everest té una alçària de 8.880 m.
› L'alcària d'una figura amb forma de prisma rectangular coincideix amb una de les seues altures.
S'utilitza la paraula alçada, molt específicament, per a fer referència a l'alçària d'una persona o d'un
animal:
› El pivot de l'equip era un home d'una gran alçada.
› El meu gos no creixerà més, ja ha arribat a l'alçada que solen tindre els gossos adults de la seua
raça.
I, finalment, la paraula altitud significa ‘altura d'un punt de la Terra respecte al nivell del mar’:
› El cim de l'Everest es troba a 8.880 m d'altitud.
APARAT / APARELL
La paraula aparat s'usa exclusivament per a designar allò que dóna pompositat a un acte, una
cerimònia, etc.:
› Volien celebrar el casament d'una manera íntima, sense aparat.
En canvi, la paraula aparell fa referència a un conjunt de sistemes mecànics, electrònics, etc., que
funcionen com una unitat i que servixen per a executar alguna operació o dur a terme determinades
funcions:
› Hem comprat un nou aparell de televisió.
› L'alarma que han instal·lat és un aparell molt sofisticat.
Paral·lelament, en el camp de la biologia, designa el conjunt d'òrgans especialitzats a dur a terme

una funció determinada:
› És un metge especialista en l'aparell digestiu.
› Els renyons formen part de l'aparell urinari.
I, finalment, la paraula aparell s'usa també en expressions com les següents:
› S'ha desplegat un gran aparell policial.
› L'aparell administratiu de l'Estat.

› L'aparell del partit n'ha impedit la renovació.
APARENTAR / APARENÇAR
El verb aparentar té el significat de "paréixer per l"aspecte":
› Aparenta més edat de la que té.
En canvi, el verb aparençar significa "voler fer creure el que no és":
Pretén aparençar que és un home molt segur de si mateix, però en realitat no és així.
APRESSAR
El verb apressar només s'usa en el sentit de dónar-se pressa o donar pressa a algú, accelerar i ser
urgent:
› Si no t'apresses farem tard.
› Cal que apressem la marxa.
› La resolució del problema apressa.
No s'ha d'usar mai en el sentit de 'capturar':
› La policia ha capturat (i no "ha apressat") els segrestadors.
› Han capturat (i no "han apressat") una nau enemiga.
ASSECAR / EIXUGAR
El verb assecar fa referència a una cosa que ha perdut la humitat que li és pròpia:
› Aquest arbre s'assecarà si no el regueu més.
› El pou que hi havia al costat de la casa ja fa temps que es va assecar.
› El riu s'ha assecat.
› El sol ha assecat les margarides.
› El pa s'ha assecat i s'ha fet dur.
Per la seua banda, el verb eixugar designa l'acció de llevar el líquid d'una cosa que s'ha humitejat
sense que el líquid en forme part d'una manera consubstancial:
› Tin el mocador i eixuga't la cara.
› Eixuga't els cabells o et refredaràs.
› Eixuga els plats abans d'alçar-los.
› La roba encara no s'ha eixugat.

ATENDRE / ATINDRE (O ATENIR)
El verb atendre, usat com a verb transitiu, designa l'acció de prestar atenció a algú, o tindre en compte,
en consideració, algú o alguna cosa:
› Fa més de mitja hora que estic ací i encara no m'han atés.
› El nou dependent no sap atendre els clients
› Els meus consells no els atén mai.
› Atenent (o ateses) les raons exposades, actuatem en conseqüència).
Usat intransitivament, atendre significa ‘fer atenció, estar atent, posar cura en alguna cosa:
› No atén mai al que diem.
› Va a classe però no atén a les explicacions de la professora.
En canvi, el verb atindre, usat pronominalment, fa referència a l'acció d'ajustarse fidelment a alguna
cosa:
› L'acusat ha declarat que, en les seues actuacions, sempre s'ha atingut al que disposen les lleis.
› Hem d'atindre'ns a la decisió del jutge.
ATERRAR / ATERRIR
El verb aterrar fa referència a l'acció de prendre terra una au o una aeronau:
› L'avió procedent de Madrid acaba d'aterrar en la pista número sis.
També pot indicar l'acció de fer caure a terra, d'abatre:
› El caçador va aterrar la perdiu d'un tir.
En canvi, el verb aterrir designa específicament l'acció de causar terror.
› El terratrémol va aterrir la població.
BAIXAR / ABAIXAR
El verb baixar pot tindre un ús intransitiu, i en aquest cas indica l'acció d'anar de dalt a baix o bé de
passar a un nivell inferior:
› Els preus dels automòbils han baixat.
› La febre no li baixa.
› Jo baixe en la pròxima parada.
També s'usa transitivament fent referència a l'acció de recórrer baixant o portar alguna cosa de dalt
a baix:

› Baixava l'escala lentament.
› Baixa la roba del terrat.
El verb abaixar, en canvi, és sempre transitiu o pronominal, i expressa l'acció de fer descendir a un
nivell més baix, a un grau inferior d'intensitat:
› Abaixà el cap i continuà caminant.
› Els comerciants han abaixat els preus.
› Per favor, abaixeu la veu.
› S'abaixà per a cordar-se les sabatilles.
BASTANT / PROU
Els quantitatitus bastant i prou no són sinònims. Bastant fa referència a una quantitat regular, mentres
que prou indica una quantitat suficient:
› Tenim bastants diners estalviats, però no sé si en tindrem prou per a comprar el cotxe que ens
agrada.
› No obstant això, quan no calga fer una distinció rigorosa, és lícit usar prou en el sentit de bastant.
CADASCÚ / CADASCUN
L'indefinit cadascú (o cada u) té un caràcter estrictament pronominal, i per tant no pot precedir un
substantiu. És invariable en gènere i nombre, i fa referència a tota persona de manera distributiva:
› Cadascú ha de fer la tasca que té encomanada.
› La naturalesa donarà a cadascú el que necessita.
L'indefinit cadascun, amb el seu femení cadascuna (o cada un, amb el femení cada una) exerceix
una funció adjectiva, ja que es refereix a un substantiu o pronom personal, que expressa a un
col·lectiu determinat. Aquest substantiu o pronom personal pot haver sigut expressat anteriorment i
trobar-se elidit, o bé pot ser introduït per una construcció partitiva amb la preposició de:
› Eren tres persones en la reunió i cadascuna tenia la seua opinió.
› Eren tres persones en la reunió i cadascun d'ells tenia la seua opinió.
› Els alumnes arribaren alhora, i cadascun (d'ells) rebé un diploma acreditatiu.
› Cadascun dels presents rebrà un diploma acreditatiu.
CAPTAR / COPSAR
És incorrecte l'ús del verb captar en el sentit d''entendre'. Per a expressar aquest significat s'ha d'usar
el verb copsar:
› No he copsat (i no "he captat") el sentit de la frase.

› No ha sabut copsar (i no "captar") el missatge.
CESSAR
El verb cessar té un ús transitiu quan significa 'posar fi a una cosa':
› Fins que no cesses la teua actitud no pense parlar amb tu.
› Cessa les teus exigències, ja n'estem farts.
Aquest verb té també un ús intransitiu i, en aquest cas, significa 'parar, no continuar':
› El vent no ha cessat de bufar en tota la nit.
› El secretari general ha cessat en el càrrec per raons de salut.
Però no s'ha d'usar mai transitivament en el sentit de 'separar algú d'un càrrec'. En aquests casos,
cal utilitzar els verbs destituir, rellevar, revocar, etc., o l'expressió fer cessar:
› Han destituït (i no "han cessat") el director general.
› Han fet cessar (i no "han cessat") el ministre d'Assumptes Exteriors.
CITA / CITACIÓ
La paraula cita fa referència a l'acció d'assenyalar un dia i una hora per a trobar-se dos persones o
més:
› La vaig esperar molt de temps, però al final no va acudir a la cita.
› Li he concertat una cita per a dimarts.
En canvi, la paraula citació designa, d'una banda, l'orde de compareixença dictada per una autoritat:
› He rebut una citació de l'Ajuntament.
› El tribunal ha dictat una citació judicial.
I, d'una altra, el text d'un autor que es diu en suport d'una opinió, d'una regla, etc.:
› Va començar la conferència amb una citació de Juli Cèsar.
› El llibre arreplega citacions de personatges famosos.
COMPLIMENTAR
El verb complimentar només fa referència a l'acció de fer un compliment a algú:
› Els amfitrions complimenten els convidats.
› El ministre complimentà el seu col·lega britànic a l'arribada a l'aeroport.
No s'ha d'usar mai en el sentit d'omplir amb les dades corresponents un formulari, un imprés, etc.:

› Cal que ompliu (i no "complimenteu") el full d'inscripció amb les vostres dades personals.
› Heu d'omplir (i no "complimentar") els impresos de la declaració de la renda amb bolígraf i lletra
d'impremta.
COMPONDRE / COMPOSAR
El verb composar només té el significat de sancionar arbitràriament algú; en la
resta de casos s'ha d'utilitzar el verb compondre:
› La policia l'ha composat per excés de velocitat.
però:
Ha compost una simfonia esplèndida.
› Un equip de futbol es compon d'onze jugadors.
› No et compongues tant, que no anem a un sopar de gala.
CONFÓS / CONFÚS
La paraula confós (amb la seua flexió, confosa, confosos, confoses) és el participi del verb confondre:
› No ha vingut a l'examen perquè s'ha confós de dia.
› Disculpe, l'havia confosa amb una altra persona.
En canvi, la paraula confús (amb la seua flexió, confusa, confusos, confuses) és un adjectiu que fa
referència a una cosa poc clara:
› Redacta malament perquè té les idees confuses.
› L'explicació que m'ha donat m'ha paregut molt confusa.
CONSEGÜENT / CONSEQÜENT
L'adjectiu consegüent vol dir que alguna cosa segueix com a resultat o deducció a una altra:
› Les manifestacions consegüents a les declaracions del ministre no s'han fet
d'esperar.
› Cal pal·liar els desastres consegüents al bombardeig.
En canvi, l'adjectiu conseqüent indica que alguna cosa té consistència lògica:
› La seua actuació no és conseqüent amb la ideologia que preconitza.
› És important ser conseqüent amb un mateix.
› El teu raonament no em pareeix conseqüent.

CONSEGÜENTMENT / CONSEQÜENTMENT
L'adverbi consegüentment vol dir 'per consegüent, en conseqüència', i s'usa per a fer referència a
una cosa que s'ha dit anteriorment o a un fet:
› Els legisladors no van tindre en compte aquesta possibilitat i, consegüentment, la llei no fa cap
referència explícita a aquest supòsit.
Al seu torn, l'adverbi conseqüentment significa 'd'una manera conseqüent', i s'usa fent referència a
persones:
› Ha actuat conseqüentment amb les seues idees.
CORBA / REVOLTA
La paraula corba és un terme usat en geometria per a designar una línia que no és recta:
› El mestre ha traçat una corba en la pissarra.
› El projectil ha traçat una corba abans d'arribar a l'objectiu.
Per la seua banda, la paraula revolta fa referència al canvi de traçat en la direcció d'una carretera.
Per a expressar aquest significat hi ha també el sinònim revolt:
› El senyal indica que entrem en una revolta perillosa.
› Una camí ple de revoltes.
CORRENT / CORRENTS
La paraula corrent, a més d'un substantiu masculí i un adjectiu, és el gerundi del verb córrer:
› Estic tan cansat perquè he vingut corrent.
› Es passa les vesprades corrent perquè s'entrena per a la marató.
En canvi, la paraula corrents és un adverbi que indica que una cosa es fa molt de pressa:
› Les coses no es poden fer corrents, perquè després ixen malament i s'han de repetir.
› Aquesta xiqueta és massa nerviosa, tot ho fa corrents.
CREUAR / ENCREUAR
El verb creuar fa referència a l'acció de travessar un carrer, un riu, l'aire etc., passant d'un costat a
l'altre:
› Vés amb compte quan creues el carrer.
Per la seua banda, el verb encreuar indica l'acció de disposar dos coses en creu:
› S'encreua de braços i no fa res.

També pot indicar l'acció d'acoblar dos individus de races diferents o d'espècies afins:
› Han provat a encreuar aquestes dos races de gossos.
I, finalment, en un ús pronominal, fa referència a l'acció d'intersectar-se dos coses o dos persones, o

de trobar-se anant cada una en una direcció diferent:
› Els camins s'encreuen a dos quilòmetres del poble.
› Ens hem encreuat pel corredor, però ell no m'ha saludat.
› Els trens s'encreuaren a l'altura de Cullera.
CROM / CROMO
Crom és un element químic metàl·lic. Cromo és una estampa destinada a ser col·leccionada. També
és una persona vestida amb massa coloraines, i també es diu de la persona que du roba que no li
cau bé.
DATA / DADA
La paraula data és la indicació del temps en què es realitza un fet:
› Hem de fixar la data de la pròxima reunió.
En un escrit, una inscripció, una moneda, etc., indica el temps (i, generalment, també el lloc) en què
s'ha fet:
› La data d'un decret.
› La data d'una carta.
En canvi, la paraula dada fa refèrencia a cada un dels elements coneguts a partir dels quals poden
deduir-se uns altres de desconeguts:
› No tenim prou dades per a resoldre el problema.
› Ja han informatitzat totes les dades que han arreplegat els enquestadors.
DEPENENT / DEPENDENT
La paraula depenent és el gerundi del verb dependre:
› Depenent del que dicte la llei, el jutge resoldrà la qüestió en un sentit o en un altre.
› Diu que li sap greu estar depenent de son pare, però no fa res per evitar-ho.
La paraula dependent, en canvi, pot tindre dos significats; d'una banda, és un adjectiu que indica la
dependència del substantiu al qual qualifica d'algú altre o d'una altra cosa:
› Un organisme dependent de la Generalitat Valenciana.
› Les entitats dependents de la Conselleria de Sanitat.

I, d'una altra, fa referència a la persona que treballa en una botiga atenent els clients; quan és així,
aquesta paraula presenta flexió de gènere (dependent / dependenta):
› Treballa de dependenta en uns grans magatzems.
› Han contractat dos dependents nous per a la botiga.
DEPORT / ESPORT
La paraula deport s'usa per a designar qualsevol activitat recreativa, especialment la que es realitza
a l'aire lliure:
› Passejar per la platja és un bon deport.
› Anar a pescar és per a ell un deport molt plaent.
En canvi, s'utilitza la paraula esport per a fer referència als exercicis corporals practicats generalment
a l'aire lliure per afició, competició o exhibició:
› El futbol és un esport d'equip.
› Fer esport és bo per a la salut.
› Li agraden els esports de risc.
DESVELAR / DESVETLAR
El verb desvelar fa referència a l'acció de descobrir o revelar una cosa que estava oculta:
› Per fi s'ha desvelat el misteri.
› El ministre no ha volgut desvelar les condicions del pacte.
En canvi, el verb desvetlar significa llevar o perdre la son:
› Si no vols adormir-te, una dutxa et desvetlarà.
› El café m'ha desvetlat.
I també, estimular o suscitar l'interés:
› La notícia ha desvetlat l'interés de tota la població.
DOBLAR / DOBLEGAR
El verb doblar significa 'fer doble':
› Ens han doblat el sou.
› La direcció de l'empresa vol que doblem la producció.
› La població s'ha doblat en deu anys.
En canvi, el verb doblegar vol dir 'plegar, tòrcer':

› Doblega bé la roba abans de ficar-la en la maleta.
› És capaç de doblegar una barra de ferro amb les mans.
› No puc doblegar el genoll: em fa molt de mal.
› A pesar de les amenaces, el Govern no s''ha doblegat a les exigències dels segrestadors.
DORMIR / ADORMIR
El verb dormir, intransitiu, fa referència a l'acció de trobar-se en l'estat de repòs caracteritzat per la
suspensió de certes funcions vitals:
› Anit no vaig poder dormir.
› Necessita dormir almenys set hores cada dia.
En canvi, el verb adormir, transitiu, fa referència a l'acció de fer dormir una altra persona:
› El xiquet està molt nerviós i no puc adormir-lo.
› L'anestesista ja ha adormit el pacient.
Usat com a verb pronominal, adormir fa referència al fet de començar a dormir:
› Quan anem al cine, sempre s'adorm.
› No puc adormir-me, i demà he d'alçar-me matí.
I, finalment, també s'usa aquest verb per a indicar la pèrdua de sensibilitat d'algun membre:
› Se m'ha adormit la cama.
DRAC / DRAGÓ
Drac fa referència a l’animal imaginari de la mitologia xinesa i europea. En canvi, dragó és un rèptil
de cos escatós, de color gris i amb taques fosques, que fa uns 15 cm de llargària, amb una membrana
adhesiva en els dits.
> Quin fàstic que em fan els dragons de Komodo.
> A ‘La Història Interminable’ eixia un drac blanc.
ESBORRANY / ESBORRADOR
La paraula esborrany fa referència a l'esbós que es fa abans de redactar un escrit definitiu:
› Vull que lliges l'esborrany de la meua conferència perquè em digues què et pareix.
Per la seua banda, la paraula esborrador designa l'utensili utilitzat per a esborrar una pissarra:
› Tin el clarió i l'esborrador, i ix a la pissarra.

ESTADA / ESTANÇA
La paraula estada designa l'acció d'estar en un lloc durant un cert temps:
› Ho hem passat molt bé durant la nostra estada a Mallorca.
› Aprofitàrem la nostra estada a Londres per a practicar l'anglés.
Per la seua banda, la paraula estança significa 'habitació, cambra':
› Els tapissos que cobrien les parets de l'estança eren magnífics.
› La reina s'ha retirat a les seues estances.
FÀSTIC / FASTIG
La paraula fàstic designa la sensació desagradable que causa una cosa que repugna:
› El xarop que m'ha receptat el metge em fa fàstic.
› La seua manera de comportar-se fa fàstic.
En canvi, la paraula fastig s'usa per a expressar la sensació de cansament que produeix una cosa
massa intensa, excessiva o sense interés.
› Aquesta pel·lícula és un fastig.
› No sé com pots aguantar aquest xicot tan pesat, quin fastig!
FONS / FONDO
La paraula fons és un substantiu invariable que designa bàsicament la part inferior o més interna
d'una cavitat o d'un recipient:
› Aquestes espècies habiten el fons del mar.
› Trobarà el despatx que busca al fons del corredor.
› El fons de la caixa s'ha foradat.
Aquesta paraula també s'utilitza en l'àmbit econòmic per a fer refèrencia als diners disponibles:
› L'empresa s'ha quedat sense fons.
› Els fons públics són els béns de què disposa l'Estat.
I, finalment, s'usa fons en expressions com les següents:
› Hem analitzat el fons i la forma del poema.
› No el conec molt a fons.
› En el restaurant hi ha música de fons.

› El fons bibliogràfic de la biblioteca està constituït per més de dos mil exemplars.
› El delinqüent pertany als baixos fons de la ciutat.
Al seu torn, la paraula fondo (amb la seua flexió, fonda, fondos, fondes) és un adjectiu que significa
'profund':
› El pou que hi ha al costat de la casa és molt fondo.
› La piscina és massa fonda per als xiquets.
EL FULL / LA FULLA
Un full és un tros rectangular de paper:
› Un full de paper d'estrassa.
› Al llibre que em vaig comprar li falta un full.
En sentit figurat, també es pot utilitzar la paraula full en expressions com:
› El seu full de servicis és excel·lent.
› Han repartit el full parroquial.
› M'he instal·lat un full de càlcul molt complet.
Per la seua banda, la fulla fa referència a l'òrgan de les plantes, a la làmina tallant d'un instrument i,
també, al batent d'una porta o d'una finestra:
› Un arbre de fulles caduques.
› Una fulla d'afaitar.
› La fulla d'un ganivet.
› La porta del menjador és de dos fulles.
GLACIAL / GLACERA
La paraula glacial és un adjectiu que fa referència a tot allò que es relaciona amb el gel, el fred i les
èpoques geològiques en què predominava el gel:
› A la nit fa un fred glacial.
› L'oceà Glacial.
› L'era glacial.
› Em va dirigir una mirada glacial.
Per la seua banda, la paraula glacera és un substantiu que designa la massa de gel formada per
compactació de la neu:
› Les glaceres són pròpies de les regions de neus perpètues.

IMPONENT / IMPOSANT
La paraula imponent (i el seu plural imponents) és un adjectiu que indica que algú o alguna cosa
imposa, que causa respecte, admiració, etc.:
› El palau tenia un aspecte imponent.
› El seu to de veu és imponent.
Per la seua banda, la paraula imposant (i imposants) pot exercir la funció d'adjectiu, i en aquest cas
és sinònima d'imponent:
› El paisatge que s'albirava des del mirador era imposant.
› El jutge era un home imposant.
I, també pot exercir la funció de substantiu, designant la persona, l'entitat, etc., que posa diners a rèdit
o en depòsit:
› L'imposant ha de firmar en l'espai indicat.
INFLIGIR / INFRINGIR
El verb infligir significa 'aplicar una pena a algú':
› Li van infligir un castic molt sever.
› El fiscal demanava que inflingiren a l'acusat la màxima pena.
El verb infringir, en canvi, indica l'acció de transgredir un pacte, una llei o una norma:
› El detingut declarà que ell no havia infringit cap llei.
› Segons els sindicats, el decret infringeix l'article tercer de la Constitució.
LEGAT / LLEGAT
La paraula legat vol dir 'enviat, representant':
› Acaba d'arribar el legat papal.
Per la seua banda, la paraula llegat significa 'herència':
› Li han deixat un llegat valorat en cent milions de pessetes.
› L'estat de llibertats en què vivim és un llegat dels nostres avantpassats.
LLIURAR / ALLIBERAR
El verb lliurar significa bàsicament 'entregar':
› Demà es lliuraran els premis.

› Hem lliurat l'informe al director general.
› Es va lliurar a la desesperació.
El verb alliberar indica l'acció de fer que algú siga lliure:
› Aconseguiren alliberar els presoners.
› La policia alliberà el detingut.
› L'han alliberat de les seues obligacions.
MENTRE / MENTRE QUE
La paraula mentre (o mentres) és una conjunció que significa 'durant el temps en què' i 'suposant que,
posat cas que':
› Mentre tu fas el llit, jo prepararé el desdejuni.
› Mentre faces el que jo et diga, tot anirà bé.
En canvi, la locució conjuntiva mentre que (o mentres que) és una expressió adversativa que s'usa
per a contraposar dos accions:
› El seu germà és molt estudiós, mentre que ell no ho és tant.
› Ella està treballant mentre que tu no fas res.
METGE / MÈDIC
La paraula metge (amb la seua flexió, metgessa, metges, metgesses) és un substantiu que fa
referència a la persona autoritzada acadèmicament i legalment per a exercir la medicina:
› He anat a la consulta del metge.
› És una metgessa forense.
La paraula mèdic (amb la seua flexió, mèdica, mèdics, mèdiques) és un adjectiu que fa referència a
tot allò que té relació amb la medicina:
› La nostra empresa disposa d'un servici mèdic.
› Necessite un certificat mèdic.
METRE / METRO
La paraula metre fa referència a una unitat internacional de mesura:
› La casa té cent metres quadrats de planta.
› La paret té dos metres i mig d'alçària.
Per la seua banda, la paraula metro és l'apòcope de metropolità, i fa referència al ferrocarril, de

recorregut generalment subterrani, destinat al transport de viatgers per l'interior de la ciutat:

› Hem vingut amb metro.
› El metro va molt ple.
MIG / MEDI / MITJÀ
La paraula mig (amb la seua flexió, mitja, mitjos, mitges) s'usa únicament per a designar la mitat d'un
tot:
› Ha vingut mig poble.
› Són les tres i mitja.
La paraula medi (i medis) fa referència al conjunt de condicions ambientals on viu i es desenvolupa

un organisme:
› S'ha de preservar el medi ambient.
› El medi en què es va criar no era el més adequat per a un xiquet.
Per la seua banda, la paraula mitjà (i mitjans) pot exercir la funció de substantiu i, en aquest cas, es
refereix a tot allò que aprofita per a dur a terme una activitat o per a aconseguir un objectiu:
› La notícia ha aparegut en tots els mitjans de comunicació del país.
› Els seus mitjans econòmics són ben escassos.
› La pensió de viudetat constitueix l'únic mitjà de vida de què disposa.
› Ha aconseguit el treball per mitjà de l'alcalde.
I també pot funcionar com a adjectiu (amb la flexió completa, mitjana, mitjans, mitjanes) quan es diu
d'una cosa o d'una persona situada entre els dos extrems d'una cosa o entre dos altres coses o
persones:
› Cal trobar una solució a curt o a mitjà termini.
› El ciutadà mitjà està a favor de la llei.
› Hem de buscar un terme mitjà.
› A vosté li vindrà bé la talla mitjana.
NOMENAR / ANOMENAR
El verb nomenar fa referència a l'acció de designar algú per a un càrrec:
› L'han nomenada directora general.
En canvi, el verb anomenar és mencionar algú o alguna cosa pel seu nom:
› Aquesta vesprada t'hem anomenat més d'una vegada.

NÚMERO / NOMBRE
La paraula número s'usa per a fer referència al nombre amb què una cosa és designada dins d'una
sèrie o una col·lecció:
› Viu en el número set del carrer Major.
› És el número dos de la llista.
› Encara no se sap qui té el número premiat.
› La revista ha publicat un número extraordinari dedicat a la decoració.
› Busqueu la pàgina número 102.
També s'usa aquesta paraula per a designar cada una de les parts que componen un espectacle:
› El número que més ens ha agradat ha sigut el dels pallassos.
› La pel·lícula inclou uns números de ball molt originals.
I, finalment, s'utilitza la paraula número en sentit figurat per a fer referència a l'escàndol que
protagonitzen una o diverses persones:
› No m'agrada eixir amb aquest xicot, perquè allà on va munta el número.
› He callat per no muntar un número.
Per la seua banda, la paraula nombre fa referència a una quantitat:
› Hi ha un gran nombre de persones que creuen en l'existència dels ovnis.
› Hi assistiren un nombre considerable d'espectadors.
A més a més, aquesta paraula s'usa en l'àmbit de la matemàtica per a designar una entitat numèrica
abstracta i, també, el resultat de comptar:
› El nombre 3 és un nombre imparell.
› El nombre e i el nombre pi són nombres irracionals.
› Hui estudiarem els nombres sencers.
› Hem d'aprendre el nombre atòmic dels elements químics.
› Comproveu que el resultat de la suma és el nombre 1.460.
› Preneu un nombre qualsevol i dividiu-lo per dos.
I, finalment, s'utilitza en gramàtica per a fer referència al singular i al plural:
› Aquest adjectiu és invariable en gènere i nombre.
› Hem estudiat els sufixos que indiquen el nombre de les paraules.

ONA / ONADA / ONDA
Les paraules ona i onada són sinònimes quan fan referència al moviment oscil·latori de les aigües de
la mar:
› Una ona enorme tombà l'embarcació.
o bé:
› Una onada enorme tombà l'embarcació.
Però s'usa exclusivament la paraula ona per a referir-se, en àmbits tècnics, al concepte
fisicomatemàtic que descriu un fenomen ondulatori:
› S'anomena ona sonora el mitjà de propagació del so en un medi.
› Aquesta part de l'edifici no ha quedat afectada per l'ona expansiva de la bomba.
En canvi, s'utilitza la paraula onada per a designar figuradament allò que es mou a envestides:
› Dos indigents han mort a causa de l'onada de fred que es va produir la setmana passada.
› S'espera que una onada de turistes s'acoste a les nostres platges durant aquest pont.
I, finalment, amb la paraula onda s'indica que alguna cosa és ondulada:
› Els cabells li fan ondes.
› La vora de la cortina fa ondes.
ORELLA / OÏDA
La paraula orella designa tot l'aparell auditiu, tant l'extern com l'intern:
› L'orella interna.
› Em fa mal l'orella.
› Si no vols sentir-ho, tapa't les orelles.
En canvi, la paraula oïda fa referència al sentit amb què es perceben els sons:
› Per a ser un bon músic s'ha de tindre molt bona oïda.
› A mesura que envelleix perd oïda.
ORGUE / ÒRGAN
La paraula orgue designa únicament l'instrument musical:
› Han restaurat l'orgue de la catedral.
En canvi, la paraula òrgan és, d'una banda, un terme usat en anatomia per a designar una part del
cos amb una funció determinada:

› Hem estudiat els òrgans interns del cos humà.
› La malaltia afecta els òrgans genitals.
I de l'altra, fa referència a l'instrument o mitjà que serveix per a portar a cap una acció determinada:
› Els òrgans del Govern.
› Els òrgans directius de l'empresa.
PERQUÈ / PER QUÈ / PER A QUÈ
Perquè és una conjunció causal o final:
› Ha anat a la consulta del metge perquè em trobe malament.
› He consultat un advocat perquè em solucione el problema.
Per què és la preposició per més el pronom interrogatiu o relatiu què:
› Per què dius això?
› No sé la raó per què ha fet això.
Per a què és la preposició composta per a més l'interrogatiu què:
› Per a què serveix açò?
› No sé per a què s'usa aquest aparell.
PERTINENÇA / PERTINÈNCIA
La paraula pertinença (i pertinences) designa el fet de pertànyer a algú o a alguna cosa:
› S'ha confirmat la seua pertinença a la banda armada.
I també fa referència a les coses accèssories que pertanyen a algú o a alguna cosa:
› En el contracte de compra de la casa s'inclouen totes les seues pertinences.
En canvi, la paraula pertinència (i pertinències) fa referència a la qualitat de pertinent, i designa allò

que ve a propòsit, que és adequat al fi que persegueix:
› L'oposició ha posat en dubte la pertinència de les mesures econòmiques que ha pres el Govern.
PETROLÍFER / PETROLIER
L'adjectiu petrolífer significa 'que conté petroli':
› Els països àrabs són rics en jaciments petrolífers.
› Segons els experts, aquests terrenys són petrolífers.

En canvi, la paraula petrolier pot exercir la funció d'adjectiu; en aquest cas, fa referència a tot allò que
té relació amb el petroli:
› La nostra empresa es dedica a la indústria petroliera.
› El comerç petrolier mou milers de milions a l'any.
També pot exercir una funció de substantiu; en aquest cas, designa la persona que es dedica a la
refinació o al comerç del petroli i, també, l'embarcació de càrrega concebuda per al transport de
petroli:
› El famós petrolier ha decidit establir la seua residència a Marbella.
› L'accident del petrolier ha estat a punt de produir un desastre ecològic.
PLANAR / PLANEJAR
El verb planar fa referència a l'acció de sostindre's una au amb les ales obertes, sense moure-les, o
volar, una aeronau, amb els motors parats:
› L'àguila plana sobre la seua presa.
› L'avió enemic planava sobre la ciutat.
També té el sentit figurat de trobar-se, una cosa, sobre algú o alguna cosa com una amenaça:
› L'amenaça de la fam planava sobre la població.
› La guerra plana sobre el país.
En canvi, el verb planejar indica bàsicament l'acció de fer plans:
› Han planejat un robatori.
› Cal planejar el viatge detalladament.
PONDRE / POSAR
El verb pondre només s'utilitza per a indicar l'acció de fer ous, una au, o de passar, un astre, davall
de l'horitzó:
› La gallina ha post un ou.
› Aquestes gallines no ponen.
› El sol es pondrà a les vint hores.
En canvi, el verb posar indica l'acció de col·locar una cosa en un lloc determinat o d'una certa manera:
› He posat el llibre en l'armari.
› No poses el pot de pintura damunt de la taula.
› Posa bé el quadro, que està tort.

PRECISAR
El verb precisar només té el significat de 'determinar exactament, amb precisió':
› Hem de precisar la data de la pròxima reunió.
› El ministre no ha precisat l'hora de començament de la roda de premsa.
No s'ha d'usar mai en el sentit de 'requerir, ser necessari':
› La posada en marxa d'aquest projecte requereix (i no "precisa") suport institucional.
› Per a fer aquesta faena no necessite (i no "precise") ajuda.
PREVINDRE / PREVEURE
El verb previndre fa referència a l'acció d'advertir algú per endavant d'alguna cosa:
› Davant de la possibilitat que es produïsca una inundació, les autoritats han previngut els veïns de la
zona.
› Ja et vaig previndre que això podia passar.
També significa preveure una cosa a fi d'impedir-la o evitar-ne els efectes:
› El Govern ha pres les mesures necessàries per a previndre una possible epidèmia.
› L'empresa ha posat en acció un pla per a previndre els efectes de la caiguda del consum en el
mercat interior.
En canvi, el verb preveure fa referència a l'acció de veure per endavant allò que ha de passar o que
pot passar:
› Les seues reaccions són difícils de preveure.
› El Govern ja havia previst que durant aquests mesos es produiria un augment del nombre de
desocupats.
PROPI / MATEIX
L'adjectiu propi (amb la seua flexió, pròpia, propis, pròpies) no s'ha d'usar mai per a indicar d'una
manera emfàtica que es tracta precisament de la cosa que s'anomena i no d'una altra, generalment
en contra del que es podia esperar. Amb aquest valor, s'ha d'usar l'adjectiu mateix (amb la seua flexió,
mateixa, mateixos, mateixes):
› Fins i tot els mateixos (i no "propis") interessats han declarat que no saben res del tema.
› M'ho ha assegurat el director mateix (i no "el propi director").
Sí que és correcte l'ús de l'adjectiu propi indicant propietat o possessió:
› Això que has fet no és propi d'una persona com tu.
› La tracta com si fóra la seua pròpia filla.

PUJAR / APUJAR
El verb pujar s'usa generalment com a intransitiu:
› Va pujar a l'arbre d'un bot.
› Puja al cotxe.
› Les temperatures han pujat.
› El vi li ha pujat al cap.
› Si li puja la febra, prenga aquest medicament.
› Les despeses pugen a cent mil pessetes.
També té un ús transitiu quan indica l'acció de recórrer pujant alguna cosa, portar alguna cosa de
baix a dalt o augmentar l'alçària d'alguna cosa que es construeix:
› Pujava els escalons de dos en dos.
› Puja la maleta a l'autobús.
› Volem que pugen la paret mig metre més.
El verb apujar, en canvi, és sempre transitiu:
› Ens han apujat el sou.
› No apugeu tant el to de veu.
› Volen apujar els impostos.
QUALSEVOL / QUALSEVULLA
El mot qualsevulla no és la forma femenina de qualsevol, sinó un sinònim arcaic d'aquest indefinit.
Cap de les dos formes presenta flexió de gènere:
› Busqueu la paraula en un diccionari qualsevol.
o bé
› Busqueu la paraula en un diccionari qualsevulla.
› L'indefinit qualsevulla és una forma en desús poc recomanable en els escrits administratius.
QUALSEVOL / QUALSSEVOL
Qualssevol és la forma de plural de l'indefinit qualsevol:
› Ho direm a una persona qualsevol.
› Hem elegit dos persones qualssevol.

QUAN / QUANT
La paraula quan és un adverbi de temps que s'usa en oracions interrogatives, i amb el qual es
pregunta en quin moment es produeix una acció:
› Pregunta quan arribarà el pròxim tren.
› Quan vindreu a sopar a casa?
La paraula quant és un quantitatiu que pot funcionar com a adjectiu o com a pronom. En aquest cas,
presenta flexió de gènere i nombre (quanta, quants, quantes), i indica en quina quantitat o en quin
nombre es dóna alguna cosa:
› Quant de temps t'estaràs a l'estranger?
› Quant val això?
Quant també pot exercir una funció adverbial de caràcter temporal. En aquest cas és morfològicament
invariable, s'usa sempre precedint un adjectiu o un altre adverbi, i expressa en quina mesura es
presenta alguna cosa:
› No podeu imaginar quant gran és la seua ambició.
› Quant llarga se m'ha fet l'espera!
REAL / REIAL
L'adjectiu real (i reals) fa referència a allò que té existència efectiva:
› La pel·lícula està basada en un fet real.
› Jo no crec que tinga cap problema real, tot són imaginacions seues.
Al seu torn, l'adjectiu reial (i reials) designa tot allò que fa referència al rei o a la reialesa:
› La família reial ha assistit a la cerimònia d'entrega de premis.
› Durant la nostra estada a Madrid vam visitar el palau Reial.
RECENT
La paraula recent (i recents) és un adjectiu que indica que alguna cosa s'ha fet o ha passat fa poc de
temps:
› Les dones van aconseguir el dret de vot en una època relativament recent.
› L'article analitza els descobriments més recents en el camp de la medicina.
No s'ha d'usar mai la forma recent amb valor adverbial; en aquests casos es pot substituir per la
locució acabat de + infinitiu:
› M'agrada el pa acabat de fer (i no "recent fet").
› El banc del jardí està acabat de pintar (i no "recent pintat").

RECÓRRER
El verb recórrer, en la seua accepció jurídica d''interposar un recurs', és sempre intransitiu:
› El fiscal ha declarat que recorrerà contra la sentència (i no "recorrerà la sentència").
Per tant, és incorrecte també l'ús de la passiva o del participi passiu concordat amb un substantiu:
› Contra aquesta sentència es pot recorrer (o "Contra aquesta sentència es pot interposat recurs", i
no "Aquesta sentència pot ser recorreguda")
› Les sentències contra les quals s'ha recorregut encara no s'han resolt (i no "Les sentències
recorregudes encara no s'han resolt").
REMUGANT / RUMIANT
La paraula remugant designa el mamífer que mastega dos vegades els aliments:
› La vaca és un mamífer remugant.
› Els remugants tenen un estómac característic.
Al seu torn, la paraula rumiant és el gerundi del verb rumiar, i fa referència a l'acció de pensar una
qüestió detingudament:
› He estat rumiant tota la nit la manera de resoldre el problema.
› Ha rumiat durant molt de temps un pla per a venjar-se d'ell.
REMUGAR / RUMIAR
El verb remugar fa referència a l'acció de mastegar els aliments dos vegades típica de la ingestió i
digestió d'aliments dels mamífers remugants:
› Els mamífers que remuguen tenen un estómac diferent del de la resta de mamífers.
També designa l'acció de parlar entre dents, generalment en senyal d'enuig o desaprovació:
› Deixa de remugar i fes el que t'he manat.
Al seu torn, el verb rumiar indica l'acció de pensar una qüestió una vegada i una altra:
› No he parat de rumiar el que em vas dir ahir.
› Hem rumiat entre tots un pla d'acció.
RENTABLE / RENDIBLE
L'adjectiu rentable (i rentables) indica que alguna cosa es pot rentar:
› Hem pintat el pis amb una pintura rentable.
› Aquests joguets estan fabricats amb materials rentables.

Al seu torn, l'adjectiu rendible (i rendibles) s'usa especialment en l'àmbit econòmic per a significar que
alguna cosa té rendibilitat:
› M'ha assegurat que es tracta d'un negoci molt rendible.
› Unes accions molt rendibles.
RENYIR / RENYAR
El verb renyir fa referència a l'acció de barallar-se dos o més persones, de trencar les relaciones amb
algú:
› Els germans han renyit per culpa de l'herència.
El verb renyar és reprendre algú severament:
› El mestre l'ha renyat perquè no ha fet els deures.
RETALL / RETALLADA
La paraula retall (i retalls) designa bàsicament el tros sobrant de paper, de tela, de fusta, etc., que
resulta de retallar una cosa i que queda com a rebuig:
› Aprofitaré aquest retall de tela que ha sobrat per a fer un parell de coixins.
› Tira a la paperera aquests retalls de paper.
Al seu torn, la paraula retallada (i retallades) fa referència a l'acció i a l'efecte de retallar:
› El Govern ha assegurat que la nova llei no representa cap retallada de les llibertats constitucionals.
› La retallada dels pressupostos afectarà sobretot el Ministeri d'Assumptes Socials.
SEC / EIXUT
L'adjectiu sec (amb la seua flexió, seca, secs, seques), s'utilitza per a fer referència a una cosa que
ha perdut la humitat que li és pròpia:
› El pou està sec.
› Tinc la pell seca.
› El pa està massa sec.
› Fa temps que no plou, i la terra està molt seca.
Al seu torn, l'adjectiu eixut (amb la seua flexió, eixuta, eixuts, eixutes), es diu d'una cosa a la qual se
li ha llevat el líquid que la recobria o l'amerava:
› Ja tinc els cabells eixuts.
› La roba ja està eixuta.
› Si els plats ja estan eixuts, deixa'ls a l'armari.

› Després de dutxar-me, quan estic ben eixut, em pose crema corporal.
SEGUR / ASSEGURANÇA
La paraula segur és un adjectiu que indica que una cosa no presenta cap perill, que no hi ha el risc
que falle o que no admet dubte:
› Segons les estadístiques, l'avió és el mitjà de transport més segur.
› Si patixes insomni, jo sé un remei segur.
› Estic segur que vindrà.
Al seu torn, la paraula assegurança és un substantiu que designa el contracte per a satisfer
necessitats futures o eventuals:
› Té una assegurança de vida a nom dels fills.
› L'assegurança de la moto no cobreix el robatori.
SEMBLAR / ASSEMBLAR
Assemblar s'usa sempre pronominalment; en la resta de casos s'ha d'utilitzar el verb semblar:
› Els dos germans s'assemblen molt.
› No s'assembla gens a sa mare.
però:
› Sembla una bona persona.
› Amb aquesta roba sembles un captaire.
› M'ha semblat una bona idea.
SENYALAR / ASSENYALAR
El verb senyalar expressa l'acció de fer o posar un senyal en una cosa, o de fer una ferida que deixe
una cicatriu o un senyal:
› He senyalat les faltes d'ortografia amb un cercle roig.
› Has de senyalar amb una creu les respostes correctes.
› L'agressor li senyalà la cara amb la navaixa.
El verb assenyalar, al seu torn, té un camp semàntic més ampli, i pot expressar l'acció de mostrar o
designar algú o alguna cosa amb el dit o fent qualsevol altre senyal:
› No assenyales ningú amb el dit, que això és de mala educació.
› També significa 'dir, declarar, afirmar':

› El cap de l'oposició ha assenyalat que l'esperada reactivació econòmica no s'ha produït.
Pot fer referència a l'acció de determinar una data:
› Ja han assenyalat la data del referèndum.
I, finalment, indica que alguna cosa és indici d'una altra:
› Aquests núvols assenyalen pluja.
SINÓ / SI NO
La paraula sinó és una conjunció adversativa, i com a tal expressa contraposició:
› No ha vingut el conseller, sinó un representant seu.
› Això no va passar a València, sinó a Alacant.
Mentre que l'expressió si no pot representar; d'una banda, la conjunció condicional si més l'adverbi
de negació no:
› Si no estudies més, no aprovaràs el curs.
› Has de fer el que t'han manat; si no, et castigaran.
I, d'una altra, la conjunció concessiva si més l'adverbi de negació no:
› Si no intel·ligent, almenys té molta força de voluntat.
› Vingueren cinc-centes persones, si no més.
SON / SOMNI
La paraula son, en femení, fa referència a les ganes de dormir:
› Anit no vaig poder dormir, i ara tinc molta son.
› Aquest medicament li farà vindre la son.
La paraula son, en masculí, indica l'estat de descans en què algú es troba quan dorm:
› Té un son molt pesat.
› Les preocupacions pertorben el son.
Al seu torn, la paraula somni designa, d'una banda, les imatges que es tenen durant el son:
› He tingut un somni aterridor.
› He llegit un llibre sobre la interpretació dels somnis.
I, d'una altra, té el sentit d'idea quimèrica, de desig difícil de realitzar:
› El seu somni era arribar a ser un actor famós.

› Compartim els mateixos somnis.
SUBTERRANI / SOTERRANI
La paraula subterrani (amb la seua flexió, subterrània, subterranis, subterrànies) és un adjectiu que
indica que alguna cosa està situada davall de terra:
› L'edifici té un garatge subterrani.
› Fugiren a través d'un passadís subterrani.
Al seu torn, la paraula soterrani pot exercir en la frase la funció d'adjectiu (amb la flexió completa,
soterrània, soterranis, soterrànies), i en aquest cas és sinònima de subterrani:
› Dins de la cova hi ha un riu soterrani.
› La casa té un recinte soterrani que serveix de celler.
I també pot exercir la funció de substantiu, designant la construcció situada per davall de la rasant del
carrer:
› S'ha inundat el soterrani de l'edifici.
› El castell estava ple de soterranis i cambres secretes.
TAN / TANT
La paraula tan és un adverbi i sempre va anteposada a un adjectiu, a un altre adverbi o a una locució
adverbial:
› No sigues tan pessimista.
› Ho ha fet tan malament, que ha hagut de repetir-ho.
› Si vas tan de pressa no podré seguir-te.
Al seu torn, la paraula tant pot funcionar com a adjectiu i com a pronom (en aquest cas, amb la flexió
completa, tanta, tants, tantes), i també pot exercir una funció adverbial (com a mot invarible),
modificant un verb:
› No begues tant de café, que et posaràs nerviós
› S'esperava l'assistència de molts espectadors, però n'han vingut tants que han desbordat totes les
previsions.
› No córregues tant.
TARGETA / TARJA
La paraula targeta fa referència al full de cartolina de forma rectangular amb usos molt diversos:
› Targeta de visita.
› Targeta de crèdit.

› Targeta de lector.
› Targeta postal.
Al seu torn, la paraula tarja només fa referència a la placa rectangular o ovalada, generalment
metàl·lica, on hi ha escrit un nom o una indicació, o a l'obertura rectangular feta a la part superior
d'una paret o sobre una porta:
› A la porta de l'edifici hi ha una tarja amb la inscripció: "Lluïsa Hernandis, advocada".
› La llum que entra per la tarja de la porta m'ha desvetlat.
TAULA / MESA
La paraula taula fa referència bàsicament al moble format per una peça llisa i plana sostinguda
horitzontalment per potes, que serveix per a menjar, escriure, etc.:
› Al meu despatx tinc una taula de fusta.
› Deixa això al calaix de la tauleta de nit.
També s'usa la paraula taula en expressions com les següents:
› taula de canvi
› taula d'avisos
› taula redona
› taula de redacció
› taula de control
› taula de multiplicació
› taula periòdica d'elements
La paraula mesa, en canvi, es reserva exclusivament per a designar el conjunt de persones que
dirigixen una assemblea o corporació:
› La mesa electoral es compon del president i de dos vocals.
› Ja s'ha constituït la mesa de negociació.
› La mesa de contractació és l'organisme encarregat d'adjudicar determinats contractes

administratius.
TINENÇA / TINÈNCIA
La paraula tinença (i tinences) designa bàsicament l'acció de tindre o de posseir alguna cosa:
› L'han detingut per tinença il·lícita d'armes.
Al seu torn, la paraula tinència (i tinències) fa referència al càrrec o ofici de tinent o a l'oficina en què
s'exercix aquest càrrec:

› El regidor que ocupava la tinència d'alcaldia ha dimitit.
TRÀFIC / TRÀNSIT
La paraula tràfic fa referència al comerç entre països i individus, i s'aplica especialment al comerç
il·legal:
› S'han posat en marxa noves mesures per a impedir el tràfic de drogues.
› El tràfic d'esclaus va ser durant molt de temps una activitat normal.
Al seu torn, la paraula trànsit designa l'acció de passar per un lloc, especialment per una via pública,
i també fa referència a la circulació de persones i vehicles per vies de comunicació:
› L'accident ha tallat el trànsit durant més d'una hora.
› Aquesta carretera té molt de trànsit.
TRANSMETRE / TRAMETRE
El verb transmetre designa l'acció de fer una retransmissió radiofònica:
› Hui retransmetran la final de la Copa del Rei de futbol.
I també fa referència a l'acció de passar alguna cosa que es posseeix a un altre:
› El llibre recull una sèrie de rondalles que s'han transmés de pares a fills per via oral.
Al seu torn, el verb trametre indica només l'acció d'enviar algú o alguna cosa a la seua destinació:
› Ens han tramés una carta certificada.
› Desitge trametre-li la meua gratitud més sincera.
U / UN
La paraula un (amb la seua flexió, una, uns, unes) és, en primer lloc, un article, adjectiu o pronom
indefinit:
› He comprat un regal per a tu.
› Li he regalat unes sabates noves.
› Ací hi ha unes persones que volen veure't.
› Uns vénen, altres se'n van.
També fa la funció d'adjectiu numeral cardinal, modificant un substantiu elidit o exprés:
› Hi ha només una taula i quatre cadires.
› Només en tinc un.
› Baixava els escalons d'un en un.

› Fa les lletres d'una en una.
La paraula un (sense femení ni plural) també indica el nombre un:
› L'element neutre del producte és l'un.
› Un i un fan dos.
› Comença a comptar amb mi: un, dos, tres...
› Ja sap comptar d'un a cent.
› —Com va el partit? —Van encara dos a un.
Igualment, pot funcionar com a substantiu designant el nom de la xifra (amb el plural uns):
› La travessa d'aquesta setmana només té un un, però la de la setmana passada tenia quatre uns,
tres dosos i set ics.
D'altra banda, un també pot ser un pronom indefinit amb valor sintàctic de subjecte, com a sinònim
de hom o un hom:
› Un no sap què fer en aquests casos.
› Si un es compromet a fer una cosa, ha de fer-la.
Però en aquests tres últims casos, és a dir, quan va sol i no funciona com a modificador d'un
substantiu (exprés o elidit), o quan és un substantiu en singular, pot adoptar també la forma u:
› L'element neutre del producte és l'u.
› U i u fan dos.
› Comença a comptar amb mi: u, dos, tres...
› Ja sap comptar d'u a cent.
› La travessa d'aquesta setmana només té un u.
› —Com va el partit? —Van encara dos a u.
› U no sap què fer en aquests casos.
› Si u es compromet a fer una cosa, ha de fer-la.
Quan s'usa com a ordinal, però, el numeral un no pren mai la forma femenina ni té plural, i adopta
sempre la forma u:
› En la pàgina u del llibre hi ha una dedicatòria.
› Ja ha eixit el volum u de la col·lecció.
› Viu en la porta u.
› Jo tinc l'u (= ‘el número u d'una sèrie’).
› Ella és sempre la número u.

Igualment s'usa la forma u en la frase ser (o ésser) tot u:
› Pujar a la cadira i caure només va ser tot u.
URGIR
Urgir és un verb intransitiu que significa 'ser urgent':
› Aquesta faena urgeix: heu d'acabar-la hui.
› Li urgeix una solució ràpida.
Aquest verb, però, no s'ha d'usar mai transitivament. Per a usos transitius es poden utilitzar els verbs
instar o demanar:
› L'oposició insta (i no "urgeix") el Govern a prendre mesures per a impedir el frau fiscal.
› Els accionistes han demanat (i no "han urgit") al president de l'empresa que prenga una decisió.
VESTIDOR / VESTUARI
La paraula vestidor designa el lloc destinat a vestir-se o a canviar-se de roba:
› Si vol emprovar-se els pantalons, passe al vestidor.
› Han remodelat els vestidors del poliesportiu.
Al seu torn, la paraula vestuari fa referència al conjunt de peces de roba que tenen una o diverses
persones i al lloc destinat a guardar la roba d'una comunitat, els abrics dels assistents a un espectacle,
etc.:
› Han atorgat un premi a la dissenyadora del vestuari de la pel·lícula.
› He deixat l'abric al vestuari del teatre.
VIAL / VIARI
La paraula vial és un substantiu que designa un camí ample, generalment amb arbres a cada costat:
› Aquest vial condueix al poble.
› Passejàvem pel vial.
Al seu torn, la paraula viari és un adjectiu que fa referència a tot allò que es relaciona amb les vies de
comunicació:
› A la majoria d'escoles es fan cursets sobre educació viària.
› Han fet un congrés sobre la seguretat viària als països europeus.

VIDRE / CRISTALL
La paraula vidre s'usa fonamentalment per a fer referència a les làmines que es posen a les finestres,
les portes, etc., per a impedir el pas de l'aire però no la visió, i també es designen amb aquesta
paraula cada una de les lents d'unes ulleres:
› Els xiquets han trencat el vidre de la finestra.
› M'han recomanat que netege els vidres de les ulleres amb un líquid especial.
› Se m'ha trencat el vidre del rellotge.
› La lupa és un instrument que porta un vidre d'augment.
També designa el material amb què estan fets aquests i altres objectes.
› Accedírem al jardí a través d'una porta de vidre.
› El sobre de la taula del menjador és de vidre.
› Portam un got de vidre, no de plàstic.
Al seu torn, amb la paraula cristall es designa una mena de vidre pesant i brillant, siga en brut o
treballat, que s'usa fonamentalment com a objecte de decoració:
› El llum de la sala és de cristall de roca.
› Li han regalat un joc de copes de cristall de Bohèmia.
El mot cristall també fa referència a una forma de sustància sòlida en què els àtoms es troben
disposats de manera regular:
› El clorur sòdic es troba en forma de cristall cúbic.
VISTIPLAU / VIST I PLAU
La paraula vistiplau és un substantiu que indica la verificació i conformitat d'un certificat:
› Estenc el present certificat amb el vistiplau de l'alcalde.
Al seu torn, l'expressió vist i plau sol anar al final d'un document, acompanyant la firma de qui el
verifica i li dóna conformitat:
› Vist i plau L'alcalde-president de l'Ajuntament de Gandia
(firma i nom)

Alguns barbarismes i gentilicis no admissibles

abultat voluminós
alauí* alauita
albacea* marmessor
alcanç* abast
aleació* aliatge
alevosia* traïdoria
alimentici, -ícia* alimentari, -ària
alivi* alleujament
alquitrà* quitrà
alternància* alternança
alterne* club de cites, local de contacte, xica de companyia
altillo* entresolat / els alts de l’armari
àmbar* ambre, mineral / groc, color
ametralladora* metralladora
amianto* amiant
amortiguador* amortidor
anclatge* ancoratge
andami* bastida
antidiluvià, -ana* antediluvià
antiguetat* antiguitat
apabullant* aclaparador, contundent
apacible* plàcid, tranquil, dolç, suau, afable
apariència* aparença
apeadero* parador / baixador
apertura obertura
aplaçament* ajornament
aplastant* aclaparador, contundent, indiscutible
apocalipsis* apocalipsi
apujada* pujada
arancel* aranzel
arancelari, -ària* aranzelari
arandela volandera
àrbit* àrbitre
argelí, -ina* argelià, -ana
arista* aresta
armamentístic, -a* armamentista
armatoste baluerna

aro* anell / cèrcol

arraigat, -ada* arrelat
arraigo* arrelament
arranque* arrencada, engegada
arrebato* rampell
arrepentiment* penediment
arrestament* arrest / detenció
artilugi* artefacte, giny, màquina, invent
arxipièlag* arxipèlag
atalaia* talaia
ateniense* atenès, -esa / atenenc, -a
aterrissatge* aterratge
audífon* audiòfon
autòmata* autòmat
autostop* autoestop
autostopista* autoestopista
avalanxa* allau
avispat, -ada* espavilat, despert, murri
avort* avortament
avortiu, -iva* abortiu
azahar* tarongina, flor del taronger
bactèria* bacteri
baladí* intranscendent, anodí, de pa sucat amb oli, de nyigui-nyogui
balaustre* balustre
balisament* abalisament
bambalina* bambolina
batidora* batedora
bemol* bemoll
bereber berber
bisagra* frontissa
biselar* bisellar
bisiest* bixest
blusa* brusa
bocina* botzina, clàxon
boniato* moniato
botiquí* farmaciola
botones grum
bóveda* volta
brasileny, -a* brasiler, -a
buqué* buquet
burguès, -esa* burgès, -a

burguesia* burgesia
bursàtil* borsari, -ària
búsqueda* cerca / recerca
cabalgata* cavalcada
cadera* maluc
calambre* rampa, recargolament, enrampada
calderilla* xavalla, moneda menuda
calentador escalfador
càmara* cambra / càmera
camarot* cabina
camerí* camerino
camilla llitera
camiller portalliteres
canciller* canceller
cangrena* gangrena
cansanci* cansament
cantera* pedrera / planter
carcelari, -ària* carcelari, -ària
cardiac, -a* cardíac, -a
carpinteria metàl·lica* tancaments metàl·lics
casc barri, nucli
cata* tast, degustació / excavació, prospecció
caudalós, -osa* cabalós, -osa
ceremònia* cerimònia
ceremonial* cerimonial
ceremoniós, -osa* cerimoniós, -osa
cessàrea* cessària
chií* xiïta
cientificisme* cientisme
cimentacions* fonaments
ciments* fonaments
cirugia* cirurgia
cirugià, -ana* cirurgià, -ana
cobrament revertit cobrament a destinació
còdig* codi
colindant limítro, adjacent, veí, limítrof, del costat
companyerisme* companyonia
complexe* complex
concordància* concordança
congoleny, -a* congolès, -esa
cònjugue* cònjuge

consabut, -uda* sabut, conegut, habitual, típic

contertuli, -úlia* contertulià, -ana
contratista* contractista
convoi* comboi
cotidianeïtat* quotidianitat
criader* granja de cria
cult* culte
cupo* contingent
debacle* desfeta, derrota / desastre
decimonònic vuitcentista, del segle xix
decodificador* descodificador
deconstrucció* desconstrucció
deflacció* deflació
deforestació* desforestació
dentrífic, -a* dentifrici, -ícia
dentrifici* dentifrici
derrame* vessament
desangelat sense gràcia, encís, encant
desatinat, -ada* desencertat
descabellat forasenyat, beneit
desfile* desfilada
desmentit* desmentiment
desprendiment* despreniment de retina - esllavissada
desprovist desproveït
diabetes* diabetis
disciplinar disciplinari -ària
disgressió* digressió
dolència* dolor, mal, malaltia, molèstia
durader, -a* durador, -a*
eixordidor* eixordador
embestida* envestida
empalagós, -osa* embafador
empast* empastament
empedernit empedreït
emperatriu* emperadriu
enclau* enclavament
enfermetat* malaltia
enfoc* enfocament
enganxina* adhesiu
ensaladilla russa ensalada russa
equànim* equànime

erupte* eructe
escànner* escàner
esguinç* esquinç
esmerar-se posar cura
espabilat, -ada* espavilat
espectativa* expectativa
espontanitat* espontaneïtat
estandarització* estandardització
estandaritzat, -ada* estandarditzat
estop* stop
evaluable* avaluable
evaluació* avaluació
evaquació* evacuació
exhorbitant* exorbitant
exhuberància* exuberància
exhuberant* exuberant
exhuberantment* exuberantment
exhultació* exultació
exhultant* exultant
exilat, -ada* exiliat, -ada
expoli* espoliació
extrabisme* estrabisme
extradicció* extradició
extraditació* extradició
extranger, -a* estranger, -a
extrangeria* estrangeria
extrangulació* estrangulació
extrangulador, -a* estrangulador, -a
extrany, -a* estrany, -a
extranyesa* estranyesa
extrovertit, -ida* extravertit, -ida
fallo* error – fallada / decisió judicial, resolució, sentència
fatricida* fratricida
fatricidi* fratricidi
financiació* finançament
fixe* fix
flecos serrells
fletar noliejar una embarcació
fluxe* flux
forani, -ània* forà, -ània
fundició* fosa de metall / foneria

funguicida* fungicida*
furgona* furgó, furgoneta
furoncle* furóncol
fustració* frustració
fustrant* frustrant
gaseoducte* gasoducte
gimcama* gimcana
gimnàsia* gimnàstica
glaciar* glacial / subs. glacera - gelera
golpisme* colpisme
golpista* colpista
guàrdia i custòdia* guarda i custòdia
guixeta* taquilla
gulímia* bulímia
homogenització* homogeneïtzació
homogenitzador, -a* homogeneïtzador, -a
homoplat* homòplat
ideosincràsia* idiosincràsia
idonitat* idoneïtat
inalàmbric* sense fil / sense cable / autònom (micròfon)
incens* encens
inextrincable* inextricable
inflacció* inflació
injerència* ingerència
inquebrantable irrompible, indestructible, inviolable
instrumentalista* instrumentista
interdisciplinar* interdisciplinari
interfaç interfície
interfaç* interfície
invernació* hibernació
invernader* hivernacle
invernal* hivernal
inverosímil inversemblant
iraní* iranià, -ana
iraquí* iraquià, -ana
israelí* israelià, -ana
israelo-* israeliano-
kuwaití* kwaitià
lacra* xacra
lio* embolic
liquidesa* liquiditat

llacrimal* lacrimal
llamatiu* cridaner
llançadera* llançadora
llistí* guia telefònica
luminiscència lunimescència
manada ramat, bandada
mando* comandament / poder, potestat, autoritat / timó, regnes
manguera mànega
medició* mesura, mesurament, amidament
mediterrà* mediterrani, -ània
membret capçalera
metereòleg* meteoròleg, -òloga
metereologia* meteorologia
metereològic* meteorològic
minusvalia minusvalidesa
muecín* muetzí (musulmà encarregat de fer la crida a l’oració des del minaret)
multidisciplinar* multidisciplinari
nòria* sénia / sínia / roda del parc d’atraccions
novaiorquí, -ina* novaiorquès, -esa
novedós, -osa* nou, innovador
novilla* vedella brava
nutrir nodrir
octaveta* octavilla / meitat d’un quartilla
orfanat* orfenat
orfelinat* orfenat
paradisiac, -a* paradisíac
parafernàlia pompa, aparat, faramalla
parisí, -ina* parisenc, -enca
parte* informe, comunicat, declaració
paulatí-na progressiu, gradual
peatonal* de vianants
pedrea* premis menors
pegatina adhesiu
pelícan* pelicà
penalti* penal
pertanyences* pertinences
pervindre* futur
pico* bec / i escaig
pívot* pivot
plaç* termini / terme
plastelina* plastilina

pluridisciplinar* pluridisciplinari, -ària

políglota* poliglot
polvos* maquillatge, pólvores, coloret
porcentatge* percentatge
portantveu portaveu
potosí* dineral, imperi
premisa* premissa
prenda* peça / penyora
promig* mitjana
providència* resolució, provisió
pupurri* popurri
quantiós abundant, molt
quasibé* gairebé
quatriennal* quadriennal
quatrienni* quadrienni
quatrigemin, -a* quadrigèmin, -a
quatrimestral* quadrimestral
quatrimestre* quadrimestre
quatrimotor* quadrimotor
quebrat nombre fraccionari, fracció
quebrat trencat
quotidianeïtat* quotidianitat
racció* ració
reaci, -àcia* reticent
reaci-àcia refractari-ària, renitent
recado* encèrrec, missatge, comanda / records
redada* batuda
resilència* resiliència (Resistència que presenten els sòlids al trencament per
xoc)
retràs* retard
revol* polseguera, rebombori
rodar rodolar
sabiduria* saviesa
salvetat excepció, reserva
saudí* saudita
sefardí* sefardita
segrestament* segrest
seguro* assegurança
sentada* seguda
senyer, -a* figura única, incomparable
sesterç* sesterci

sexterç* sesterci
sexterci* sesterci
sifon* sifó
simultanitat* simultaneïtat
sinèrgia* sinergia
sobèrbia* supèrbia
soborn* suborn
sombrero* barret, capell
soplet bufador
soprà* soprano
soriasi* psoriasi
sortit assortiment
subministre* subministrament
suma y sigue ròssec
suní* sunnita
sunní* sunnita
suspense* suspens
sustància* substància
tabic* envà / paret nasal
tamany mida / grandària
tamany* mida, dimensions, volum
tanteig tempteig
tarificació* tarifació
tarta coca, pastís
tarta* pastís, tortell, coca, cóc
tartaleta cassoleta
testic* testimoni
timo* estafa
tormenta* tempesta
transfons* rerefons
transiberià, -ana* transsiberià
transplantable* trasplantament
transplantació* trasplantació
transplantament* trasplantament
transpuament* traspuament
transtocament* trastocament
transtorn* trastorn
transtornador, -a* trastornador, -ora
trascendència* transcendència
trascendent* transcendent
trascendental* transcendental

trasgressió* transgressió
trasgressor, -a* transgressor, -a
trompo* virolla
tutelatge* tutela
ultravioleta ultraviolada
ultravioleta* ultraviolada
unànim* unànime
usufruct usdefruit (usufructuar)
vaivén* vaivé
valla* tanca
vendatge* embenat
venta* venda
verosímil versemblant
vertit* abocament
vía de apremi via de constrenyiment
virgueria floritura, filigrana
vistilla* vista prèvia, visteta
vivenda habitatge, casa
volcanisme* vulcanisme
volcanòleg, -òloga* vulcanòleg, -òloga
xií* xiïta
yincana* gimcana

Locucions calcades del castellà

a bote pronto* En esports de pilota: de mitja volea, de sobrebot, sobre el bot,
al bot, de cop al bot, etc. Cop donat a la pilota immediatament
després que hagi fet un bot, arran de terra.
Castellà: a bote pronto, de bote pronto, botepronto.
Del llenguatge esportiu ha passat a la llengua general, en què
els equivalents serien "sobre la marxa", "improvisadament",
"de sobte", etc., segons el context.
a diferència amb* A diferència de

a fi de comptes* Són formes correctes equivalents: al capdavall, fet i fet, al cap i
a la fi, etc. Castellà: a fin de cuentas.
a l'igual que* Igual que
a l'objecte de* Amb l'objectiu de, amb la finalitat de, per
a l'ordre, capità!* Aquesta expressió, en singular, és totalment estranya en
català.
La forma habitual seria: A les vostres/seues ordres!
a mida que* A mesura que
a no ser que* Són formes correctes equivalents tret que, fora que, si no és
que, llevat que, Si no fóra/ fos, etc.
a resultes de* La locució correcta és de resultes de.
a tope* Són formes correctes equivalents al màxim, al cent per cent, a
tot gas, fins al límit, etc., segons el context.
aixecar ampolles* En sentit figurat, són expressions correctes equivalents:
aixecar polseguera, portar polèmica, tocar el voraviu, etc.,
segons el context.
Les declaracions de l'alcalde de Barcelona han aixecat
ampolles a Madrid
Les declaracions de l'alcalde de Barcelona han aixecat
polseguera a Madrid
Amb aquest sentit figurat, tampoc s'admet aixecar butllofes*.
Castellà: levantar ampollas.
al fi i al cap* Són formes correctes equivalents al capdavall, fet i fet, al cap i
a la fi
al front de* Són formes correctes equivalents al capdavant de, al davant
de, encapçalar, liderar, dirigir, etc., segons el context.
algun que altre* Són formes correctes equivalents algun, uns quants.
ama de casa* Mestressa de casa
anar a per totes* Anar a totes
arrel de* Arran de. Expressions equivalents: per, a causa de, per culpa
de, gràcies a (segons el context)
avui per avui* Ara per ara, ara com ara
al respecte Segons J. Ruaix ("Diccionari auxiliar"), l'estructura al respecte
"és ben formada i necessària estilísticament".

S'accepta en tots els àmbits, tant formals com informals, però

cal evitar-ne un ús abusiu.
La construcció al respecte o a aquest respecte s'utilitza sovint
en referència a una qüestió esmentada anteriorment. Per
exemple: M'han demanat explicacions al respecte. Penseu fer-
hi alguna cosa, al respecte? El tractat especifica les seues
obligacions al respecte.
Cal recordar que, en lloc d’aquesta expressió, en català hi ha
diverses alternatives: Respecte a això / Sobre aquest punt /
Sobre aquesta qüestió / Sobre això / Pel que fa al cas / etc.
D’altres vegades, simplement se’n pot prescindir substituint el
referent per un pronom. És a dir, en comptes de M’han
demanat explicacions al respecte es pot dir Me n’han demanat
explicacions.
com no!* Són formes correctes equivalents evidentment, prou, esclar
(lexicalització de l’expressió és clar), és clar, no ho cal dir, etc.,
segons el context.
córrer a càrrec* La forma correcta és anar a càrrec
creuar-se al meu camí* Aquest castellanisme té dos sentits:
Negatiu: No et creues al meu camí
L’alternativa seria: No m’entrebanques / No te’m fiques al / pel
mig
Afirmatiu: Algun dia una dona es creuarà en el meu camí
L’alternativa seria: Algun dia trobaré una dona / Algun dia
ensopegaré una dona
d’ara en endavant* D’ara endavant
d’immediat* Són formes correctes equivalents tot seguit, a l’instant,
immediatament.
de peu* Dret, -a.
Vam haver d’estar dues hores de peu, sense poder seure
Vam haver d’estar dues hores drets, sense poder seure
En comptes de ciutadans de peu*, direm ciutadans de carrer,
ciutadans corrents, ciutadans normals i corrents, etc.
de quan en quan* De tant en tant

deixa’m veure* Deixa-m’ho veure.
donar-se compte* La forma correcta és adonar-se.
No s’ha donat compte que ha perdut la cartera
No s’ha adonat que ha perdut la cartera
La construcció donar (o retre) compte de significa “informar”.
en base a* Locució incorrecta. D’acord amb, segons, a partir de i el verb
basar-se, entre altres solucions, poden servir per expressar el
mateix.
en comptagotes* Amb comptagotes. A poc a poc o amb gasiveria.
en quant a* Són formes correctes equivalents pel que fa a i quant a.
encertar a [+ infinitiu]* Arribar a [+ infinitiu] ; aconseguir [+ infinitiu]
estarem en contacte S’observa un abús, sobretot en la traducció, de la frase
Estarem en contacte com a conclusió d’una conversa.
Una alternativa més genuïna: Ja t’ho faré saber.

En una conversa telefònica: Ja et tocaré (més endavant)

guàrdia i custòdia* Guarda i custòdia
no hi ha de què preocupar-se* L’expressió correcta és No cal preocupar-se’n / amoïnar-s’hi.
no hi ha de què* Aquesta fórmula de cortesia, utilitzada generalment com a
resposta a un agraïment, és un castellanisme molt arrelat. Cal
recordar, per tant, que les expressions genuïnes en català en
aquestes situacions són De res / No es mereixen / Només
faltaria / No faltaria més, etc., segons el context
pel contrari* Són formes correctes equivalents per contra, en canvi, al
contrari.
pel moment* La forma correcta és de moment.
per suposat* La forma correcta és per descomptat.
En els diàlegs, s’observa un abús d’aquesta expressió,
absolutament correcta, però que no ha de fer oblidar altres
formes igualment vàlides d’assentiment o afirmació com són I
tant que sí!, I tant! Etc
per tal de, per tal com, per tal que En una conversa informal, que és la situació comunicativa més
freqüent en una pel·lícula o una sèrie de televisió, difícilment hi
apareixeran construccions del tipus T'he vingut a veure per tal
que em diguis on és o bé Ho diuen per tal de fer-lo callar.
L'ús de per tal de, i també de per tal que i per tal com, pertany
a uns registres molt formals de la llengua i es percep com a
estrany quan forma part d'un discurs espontani. Cal recordar,
per tant, que en registres col·loquials és molt més adequat l'ús
de per o perquè. Així, les frases habituals serien: T'he vingut a
veure perquè em diguis on és o bé Ho diuen per fer-lo callar.
poc a poc* Són formes correctes a poc a poc i de mica en mica, segons el
context.
posar de relleu* La forma correcta és posar en relleu.
prendre's la justícia per la seva L’expressió adequada és fer justícia pel seu compte.
mà*
punt i final* Probablement per analogia amb punt i seguit, s'acostuma a
intercalar una conjunció innecessària a l'expressió punt final.
pur i dur* Calc del castellà que substituirem per equivalents del tipus
implacable, inflexible, pur, etc., segons el context.
què més dóna* Aquesta expressió és presa del castellà i es tracta d'una
construcció amb diverses alternatives en català que en fan
innecessari el calc. Per exemple: Tant li fa / Tant se val / És
igual / Tant és / Què hi farem, etc.
saber a poc* Són formes correctes equivalents: no satisfer, no fer el pes,
decebre, semblar poc.
sabor a La forma correcta és gust de.
tal i com* La forma correcta és tal com.
taula camilla* La forma correcta és taula braser.
tirar de la manta* Expressió castellana.
Descobrir el que s’intentava ocultar.
Equivalents catalans: destapar-ho tot, esbombar-ho tot,
engegar el ventilador (segons el context).
treure ferro* En sentit figurat, són expressions correctes equivalents: treure
importància, treure força, desdramatitzar, relativitzar,
minimitzar, atenuar, etc., segons el context

venir-se a baix* La forma correcta és enfonsar-se.

Locucions llatines
Expresisió incorrecta Significat
contrario sensu* a contrario sensu Llatinisme que significa "en sentit contrari".
a posteriori Locució llatina que significa "a partir d'allò que ve
després" i que s'aplica al coneixement derivat de
l'experiència.
a priori Locució llatina que significa "a partir d'allò que és
abans" i que s'aplica al coneixement anterior a
l'experiència.
ad hoc Llatinisme que significa "per a això", "expressament",
"a propòsit".
alma mater Llatinisme.
Apel·latiu d'universitat.
Persona que és l'ànima d'un grup, d'una entitat, etc.
alter ego Llatinisme que significa "un altre jo" i que s'usa per
designar una persona molt identificada amb les
opinions i accions d'una altra, que té tota la seua
confiança, que se li assembla molt. També "amic
inseparable, amic íntim".
Plural invariable: els alter ego.
annus horribilis Locució llatina que significa "any horrible".

de corpore insepulto* / corpore insepulto Llatinisme que significa "de cos present".
corpore in sepulto
cum laude Llatinisme que significa "amb lloança, amb elogi" i que
s'aplica a la màxima qualificació acadèmica,
augmentant-ne encara més la distinció. Plural
invariable.
curriculum vitae Locució llatina que significa literalment "carrera de la
vida" i que s'usa en el sentit d'historial acadèmic i
professional d'una persona.
Es manté la forma llatina (sense accent) en l'expressió
completa.
La forma abreujada habitual s'escriu adaptada (amb
accent i sense marca tipogràfica): currículum.
de facto Llatinisme que significa "de fet, segons el fet", usada
per indicar el reconeixement d'algun fet com a resultat
de la seua mateixa existència, "sense reconeixement
jurídic, per la simple força dels fets" (per oposició a de
iure).
de jure* de iure Llatinisme que significa "de dret, segons el dret", usada
per indicar el reconeixement jurídic, legal, d'algun fet.
delírium trèmens (red.) Llatinisme adaptat gràficament que significa "deliri
tremolós".

Psicosi tòxica, associada gairebé sempre a

l'alcoholisme crònic, causada per un augment de la
dosi alcohòlica o per una privació brusca d'alcohol. Es
caracteritza per deliri acompanyat de tremolors i
al·lucinacions.
Plural invariable: els delírium trèmens.
ego (red.) En llatí, jo.
ex-aequo* ex aequo Llatinisme que significa "en igualtat de mèrits" i que
s'usa, en concursos, competicions o proves, per indicar
que dos o més concursants han acabat empatats.
ex càtedra*/ ex- ex cathedra Llatinisme que significa "des de la càtedra", en
càtedra*/ excàtedra* referència a la cadira (cathedra) des d'on el papa, en
virtut del seu magisteri, defineix veritats relatives a la fe
o als costums.
Ha passat a la llengua general significant "amb
autoritat" o, sovint pejorativament, "amb aire de
mestre, sense admetre contradicció, en to magistral o
dogmàtic".
exprofesso* / de ex ex professo Llatinisme que significa "expressament",
professo* / "deliberadament", "amb el propòsit exclusiu de".
d'exprofesso* /
exprofessament*
a grosso modo* grosso modo Llatinisme que significa "en gros", "aproximadament",
"sense entrar en detalls", "a grans trets".
habeas corpus Llatinisme, abreviació de la frase llatina moderna
"Habeas corpus ad subjiciendum" ("tingues el (teu) cos
per a sotmetre'l -al jutge-") amb què comença la
institució processal que té per finalitat posar qualsevol
persona detinguda il·legalment a disposició immediata
de l'autoritat judicial competent.
Se sol usar com a complement de substantius jurídics
com ara "llei", "dret", "recurs", etc.
Plural invariable.
honoris causa Llatinisme que significa "per causa d'honor" i que fa
referència als graus o a les distincions acadèmiques
concedides, a títol d'honor, a una persona en virtut de
la fama que té o en reconeixement dels seus mèrits.
in eternum* in aeternum Llatinisme que significa "per sempre".
in albis Llatinisme que significa "en blanc", "sense entendre
res", "sense saber què dir".
in extremis Llatinisme que significa a l'últim moment.
in fragant* / en fraganti* in fraganti Llatinisme que significa "en el mateix moment" (que es
comet un delicte o, per extensió, qualsevol acció
censurable). Es tracta d'una deformació de l'expressió
jurídica llatina "in flagranti (crimine/delicto)".
in memoriam Llatinisme que significa "en memòria", "en record".
in pectore Llatinisme que significa "en el pit" i que s'usa per
referir-se a la persona que ja ha estat designada per a
un càrrec, però encara no se n'ha fet públic el
nomenament.
in vitro Llatinisme que literalment significa "en el vidre" i que
s'usa amb el sentit de "fora de l'organisme", "en un
medi artificial", "en el laboratori" (s'oposa a "in vivo").

in vivo Llatinisme que significa "en l'ésser viu" i que s'usa en

referència als procediments d'experimentació científica
que es fan amb éssers vius
d’ipso facto* ipso facto Llatinisme que literalment significa "pel mateix fet", i
que s'usa amb el sentit d'immediatament, a l'acte,
com a conseqüència immediata.
lato senso* / latu sensu lato sensu Llatinisme que significa "en sentit ampli", per oposició a
"stricto sensu".
També correcte: "sensu lato".
amb manu militari* manu militari Llatinisme que significa "per la força de les armes",
"militarment".
la mea culpa mea culpa Llatinisme que significa "per culpa meva" i que s'usa
per reconèixer una culpa o error.
modus operandi Llatinisme que significa "manera de fer, de treballar,
d'actuar".
modus vivendi Llatinisme que significa "manera de viure, regla de
conducta". Per extensió, "mitjans amb què algú es
guanya la vida
de motu proprio* / per motu proprio Llatinisme que significa "amb moviment propi" i que
motu proprio* s'usa en el sentit de "voluntàriament", "per iniciativa
pròpia".
mutatis mutandis Llatinisme que significa "si fa no fa".
numerus clausus Llatinisme que significa "nombre tancat" i que indica la
limitació establerta al nombre d'individus que poden ser
admesos en una escola (sobretot a la universitat), en
un cercle, en una acadèmia, etc. Plural invariable
opera prima Llatinisme que significa "primera obra".
pecata minuta* peccata minuta Llatinisme que significa "faltes petites" i que s'usa amb
el sentit de "falta o error lleu" o "cosa sense
importància".
Plural invariable
per se Llatinisme que significa "per si mateix", "pel seu

compte".
post mortem Llatinisme que significa "després de la mort".
quid Llatinisme equivalent a nus de la qüestió, punt clau.
quid pro quo Llatinisme que s'usa per fer referència a l'error
consistent a prendre una cosa per una altra.
Va ser una reunió tensa i desafortunada, plena de
situacions de quid pro quo, de malentesos constants
sine die Llatinisme que significa "sense dia". S'utilitza per

expressar que una qüestió s'ajorna sense data
concreta ni terminis fixos.
sine quan non sine qua non Llatinisme que literalment significa "sense la qual no" i
que en l'àmbit jurídic s’utilitza en el sentit de "(condició)
que resulta necessària, indispensable, inexcusable".

status quo* statu quo Llatinisme que significa "en l'estat en què" i que s'usa
per referir-se a l'estat de les coses en un moment
determinat.
No s'ha de confondre amb estatus, posició d'un
individu dins d'un grup social pel fet que és dipositari
d'un cert honor o prestigi, i que implica un estil de vida
determinat.
stricto senso* / strictu stricto sensu Llatinisme que significa "en sentit estricte", "en sentit
sensu* propi", "estrictament parlant".
sub judice* sub iudice Llatinisme que significa "sota el jutge" i que s'utilitza en
el sentit de "pendent de resolució judicial".
sui generis Llatinisme que significa "del seu propi gènere" i que
s'usa en el sentit de "singular" o "peculiar".
totum revolutum Llatinisme que significa literalment "tot barrejat" i que
s'usa aplicat a un conjunt de coses desordenades.
urbi et orbe* urbi et orbi Llatinisme que significa "A la ciutat (Roma) i a tot el
món", benedicció del papa des del balcó de la basílica
de Sant Pere.
vox populi Llatinisme que literalment significa "veu del poble" i
que s'usa en el sentit de "rumor molt popular", "de
domini públic".
Habitualment funciona com a atribut del verb ser:
El nom del guanyador era vox populi molt abans que
es fes oficial

V. Tipus de textos

Textos bàsics de comunicació docent

La carta i el missatge electrònic
La carta i el missatge electrònic són documents bàsics en la comunicació escrita; fora de

l’Administració els trobem també en les relacions familiars i comercials. En l’activitat administrativa
docent són documents habituals que podem definir així:
Comunicació escrita, de caràcter interpersonal, de contingut divers no previst en la tramitació del

procediment administratiu.
L’avís o anunci
L’avís és un tipus d’anunci, no previst en el procediment administratiu. És un text breu i informal

que dóna a conèixer un fet a les persones que en puguen estar interessades perquè actuen en
conseqüència. Generalment es penja en un tauler d’anuncis, com si fos un rètol.
El contingut dels avisos fa referència a interrupcions o alteracions de normes o costums fixats al si

d'un centre: tancament d'instal·lacions, suspensió de classes, canvis d'horari i llocs d'examen, etc.
El prospecte
Els prospectes, fulletons o fullets (o flyers) són impresos de petites dimensions que es fan servir per
donar a conèixer una activitat, un esdeveniment, etc. o per divulgar-n’hi informació resumida.
Habitualment se solen fer arribar a les persones interessades per mitjà de punts d'informació, de
taulells, i per trameses per correu postal també anomenades publitrameses.
Els que trobem habitualment es poden classificar en dos tipus:
Informatius i instructius
 Làmines de paper o d’altra matèria en què hi ha inscripcions o figures i que es mostren amb funció
instructiva o explicativa i informativa.
(Són en els que centrarem l’atenció, ja que en qualsevol moment ens podem tindre la necessitat
de dissenyar-ne algun).
 Publicitaris (brochures)
Cartells i impresos de diversos fulls que serveix com a instrument publicitari. Es classifiquen en:
cartells, díptics, tríptics publicitaris, propagandístics...

El pòster i la infografia
Els pòsters i les infografies són gràfics que com a eina educativa impacten en les formes d'accés i
apropiació del coneixement i serveixen com un recurs educatiu davant la imperant cultura visual que
envolta els xiquets i els adolescents.
La infografia s'utilitza fonamentalment per oferir una informació complexa mitjançant una presentació
gràfica que pot sintetitzar o aclarir o fer més atractiva la seua lectura. Aquesta tècnica produeix nous
paràmetres de producció que permeten optimitzar i agilitzar els processos de comprensió basant-se
en una menor quantitat i una major precisió de la informació, ancorada en la imatge i el text.
Treballs i memòries
El professorat sovint necessita redactar i elaborar materials de suport per a la seua activitat docent i
de recerca: apunts, problemes, pràctiques, etc.; de gestió i administració: memòries..
Generalment, aquesta feina es fa mitjançant processadors de textos i programes d’edició. Una

presentació correcta d’aquests materials, d’una banda, i una estructuració adequada de la informació
que contenen, de l’altra, en milloren la qualitat visual i en faciliten la consulta, alhora que permeten
fer el text més entenedor i didàctic.
Presentacions orals (Sway, PPT...)
Com presentar de manera senzilla una classe? Com fer entretinguda una classe perquè els alumnes
s'hi interessen?
Les presentacions, amb eines com Sway, per exemple, són ja habituals en l'àmbit docent. La
tecnologia ara ens permet crear contingut interessant, dinàmic, fàcil de visualitzar, que a més puga
ser treballat en equip i compartit de manera senzilla.
Són elements de suport a una exposició oral en què es presenten projectes o els resultats d'un
projecte, d'una recerca o d'un treball científic, de les conclusions d’una reunió, etc.; i, per tant, per a
la seua elaboració, cal tindre en compte tant el desenvolupament de la presentació oral com els
recursos de què es disposen per fer l’exposició més comprensible.

La carta i el missatge electrònic

Definició del document
La carta i el missatge electrònic són documents bàsics en la comunicació escrita; fora de

l’Administració, els trobem també en les relacions familiars i comercials. En l’activitat administrativa
universitària són documents habituals que podem definir així:
Comunicació escrita, de caràcter interpersonal, de contingut divers no previst en la tramitació del

procediment administratiu.
Es poden distingir diferents tipus de cartes o missatges segons la destinació (interna o externa), el
vincle personal entre la persona emissora i destinatària (distant, formal, cordial), la matèria de què
tracten (felicitació, agraïment, condol, sol·licitud d’informació, acceptació, no-acceptació...), o, si
considerem el suport o mitjà de què es valen, podem distingir la carta postal del missatge electrònic.
L’establiment d’un nivell de formalitat (alt o baix) és fonamental i repercuteix directament en la

relació de les fórmules de salutació i de comiat, en el tractament entre els comunicants, en la llengua,
etc.
Format (mida del full) en el cas de la carta
A4 (210 x 297mm) o bé DIN A5 (210 x 148mm).
Criteris generals de redacció
Quant a la redacció, més flexible que la d’un ofici, exigeix un millor domini de la tècnica de redacció,
la qual cosa fa que siga especialment útil una aplicació acurada dels mètodes de disseny de
documents.
En són trets característics:
 L’establiment del nivell de formalitat adient.
 Com a document de contingut divers, el tractament de diversos temes; per això, la concisió, la
simplificació i l’organització lògica, cohesionada i coherent del text en paràgrafs breus i separats,
són fonamentals en la seua redacció.
 La fidelitat als principis de claredat, rigor, precisió i propietat en l’ús dels termes.
 L’ordenació lògica del contingut: la presentació de l’assumpte, els desenvolupament dels diversos
fets, arguments, i la conclusió: síntesi, petició, etc.

Tractament personal
Grau de formalitat distant
 Persona emissora. Per afegir un cert valor distant a la correspondència es pot utilitzar la primera
persona del plural: felicitem, la nostra adreça...
 Persona destinatària. La tercera persona del singular (vostè) s’usa en les relacions més distants:
la/l’informarem, va comunicar, etc.
Grau de formalitat alt
 Persona emissora. Primera persona del singular (jo): comunique, felicite, etc. S’hi dona un valor
individual.
 Persona destinatària. En català, la segona persona del plural (vós): us informem, vau
comunicar, etc. En espanyo, la forma de tercera persona del singular (usted).
Aquest tractament català del vós majestàtic serveix tant per a un receptor únic com per a diversos
receptors. Es pot utilitzar per donar un valor de centre o de tipus col·lectiu o adoptar un to menys
directe i personal.
Cordialitat
 Persona emissora. Primera persona del singular (jo): comunique, felicite, etc. S’hi dona un valor
individual i familiar.
 Persona destinatària. Segona persona del singular (tu) en casos de gran amistat i confiança
mútua: t’informe, la teua adreça, etc.
La signatura
En la carta o el missatge electrònic es fa prevaler la identificació nominal (nom i cognoms) sobre la

identificació funcional (càrrec). L’ordre preferent dels diversos elements és:
 Rúbrica, en el cas de la carta
 Nom i cognoms
(El nom i els cognoms de qui signa en cap cas no poden anar precedits d’una forma de
tractament).
 Càrrec (sense article)

Redacció i apartats
Coses que cal tindre en compte a l’hora de redactar un missatge electrònic
En el moment d'escriure un missatge de correu electrònic és important que tingueu en compte la

llargària i l'homogeneïtat del text, i els aspectes que detallem a continuació.
 És aconsellable emplenar el camp "Tema:" que apareix en la capçalera. És un referent immediat

per a les persones que reben diàriament un volum de missatges important i és molt útil per a fer
cerques dels anteriors.
 El missatge de correu electrònic és format pels camps "A:, De:, Còpia a:, Tema: i Adjunts:", a més
de l'espai del missatge pròpiament. És recomanable aprofitar-los per a introduir-hi la informació
corresponent; així evitem haver-la de repetir en el cos del missatge.
 Des d'un punt de vista formal, aquest mitjà limita els recursos gràfics a la utilització d'un únic tipus
de lletra; per tant, el text que elaborem és un text gràficament homogeni, fet que pot dificultar la
lectura o, si més no, fer-la més monòtona. Per a agilitar la presentació i la lectura del missatge,
us proposem que no redacteu paràgrafs massa llargs, que els separeu amb una línia en blanc i
que feu servir enumeracions per a presentar els diferents subtemes o idees.
 La majoria d'aquests missatges es llegeixen directament per pantalla, fet que comporta que
perdem la noció de pàgina que tenim tan clara quan treballem amb paper. Per això hem d'evitar
escriure missatges excessivament llargs. En els casos en què el text ha de ser llarg, és més
pràctic fer servir el correu electrònic únicament com a mitjà per a transmetre un avís amb un fitxer
adjunt que continga la informació que hem preparat.
Coses que cal tindre en compte a l’hora d’escriure una carta
En la carta, la disposició de les dades de la persona destinatària és la següent:
 nom i cognoms, precedits del tractament corresponent (Sr./ Sra.), o bé el càrrec
 nom de l’organisme, la institució o l’empresa (si escau)
 adreça (si escau: C., Pl., Av., etc., núm. i pis)
 codi postal i població
 comarca o país (si escau).
En determinats casos, quan per manca d’espai o en el cas de les cartes de caràcter intern, convé
simplificar, n’hi ha prou d’indicar el nom i els cognoms, o bé el càrrec, i la població (o l’edifici, si escau,
en el cas dels documents de caràcter intern).
Datació
La datació del document es fa al final del document, després de la signatura, i es compon de:
 població, seguida d’una coma
 data (el dia i l’any, en xifres, sense cap punt; el mes, amb lletres).

La població mai no ha d’anar precedida de la preposició a.
No hi ha d’haver punt final.
Coses comunes al missatge i a la carta
Salutació
La fórmula de salutació sempre van seguida d’una coma i no es pot abreujar en cap cas:
 Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
 Senyor/Senyora,
 Distingida senyora,
Aquests fórmules no han d’anar acompanyades del nom de la persona destinatària llevat que entre
aquest i la persona emissora hi haja un tracte de familiaritat o amistat, amb el tractament de tu
(Benvolguda Anna,).
NOTA
Es pot usar les fórmules de salutació “Senyor/Senyora”, quan la carta s'adreça a una institució,
empresa o unitat. És a dir, quan la destinació de la carta no inclou el nom i els cognoms d'una persona
concreta.
Cos
En la redacció s’hi ha de tindre en compte els punts que hem esmentat abans: establiment del nivell
de formalitat; claredat, rigor, precisió i propietat en l’ús dels termes; concisió i simplificació; coherència
i cohesió en l’organització del text; desimboltura i vivacitat).
L’ordenació lògica del contingut és:
 Introducció de l'assumpte
 Exposició de fets, arguments o consideracions
 Conclusió a partir d'una síntesi, una petició, etc.
Les fórmules d’introducció i comiat més usuals, les podeu consultar, ordenades, a l’apartat
corresponent del capítol 1.
Signatura
Convé evitar-hi les formes de tractament protocol·lari davant del nom i cognoms:
 Rúbrica, en la carta
 Nom i cognoms
 Càrrec (sense article)

Anotacions finals (si escau)
S’escriuen al peu de la carta. Les més habituals són les següents:
 postdata (PD) / post scriptum (PS): Trametem una còpia d’aquest escrit a...
 annexos
 referència (si no apareix la capçalera)
Remarques
Tractament personal i coherència en la salutació i el comiat
Cal triar les fórmules de salutació i comiat, segons el grau de formalitat o cordialitat de la carta. En la
correspondència formal, la salutació i el comiat més habituals són: Senyor i Atentament (o Molt
atentament), seguides d’una coma; en la correspondència cordial: Benvolgut senyor i
Cordialment, seguides d’una coma.
Tampoc convé barrejar aquestes fórmules: cal ser coherent i comprovar que s’han escollit una
salutació i un comiat amb el mateix grau de formalitat: Senyor - Atentament (seguits de coma);
Benvolgut amic - Cordialment (seguits de coma).
En les cartes en què s’ha escollit el tractament de tu no escau la utilització de salutacions que
incloguen la paraula senyor.
Connectors
No s’ha d’obviar l’ús de connectors per iniciar paràgrafs ni per a coordinar idees o pensaments: Pel
que fa a..., d’una banda..., per bé que, etc.
La conjunció que
L’ús de la conjunció que per introduir oracions de complement directe és imprescindible: Espere que
tingueu un bon viatge.
Fórmules
(Les intriduïrem en el capítol corresponents de l¡apartat de Disseny, redacció i correcció)

Model
Dades
de la persona
destinatària
Salutació
Cos
Comiat
Signatura
Datació
Anotacions
finals

L’avís
L’avís és un tipus d’anunci, no previst en el procediment administratiu. És un text breu i informal

que dóna a conèixer un fet a les persones que en puguen estar interessades perquè actuen en
conseqüència. Generalment es penja en un tauler d’anuncis, com si fos un rètol.
El contingut dels avisos fa referència a interrupcions o alteracions de normes o costums fixats al si

d'un organisme: tancament d'instal·lacions, suspensió de classes, canvis d'horari i llocs d'examen,
etc.
Format (mida del full)
A4 (210 x 297 mm), o bé A5 (148 x 210 mm).
A causa de la funció de comunicació breu adreçada a un públic més o menys ampli que té aquest
tipus de document, cal tindre en compte especialment els aspectes següents:
 L'ordre en la presentació de la informació.
 La concisió i la claredat en la redacció del text.
Tractament personal
Persona emissora
Impersonal: s’ha suspès; o bé la tercera persona del plural: informem...
Persona destinatària
Impersonal: es poden recollir; la segona persona del plural: podeu adreçar-vos a...; la tercera
persona del plural: poden adreçar-se a...
Apartats en què s'estructura i redacció
 El text que conté ha de ser breu.
 Els anuncis són adequats per a presentar informació i dades, però són poc recomanables per a
mostrar textos massa llargs.
 No és recomanable fer servir les majúscules com a recurs per a destacar, sinó que podem
recórrer a la cursiva o a la negreta. Només escrivim amb majúscula la paraula AVÍS.

 Tall de sintagmes. En títols o textos centrats que dupliquen línia, és recomanable fer el salt de
línia respectant la unitat dels sintagmes, de manera que no s'ha de separar la preposició del
sintagma nominal que determina i tampoc no s'ha de separar una conjunció de la frase que
introdueix.
Identificació
En aquest apartat s’ha de fer constar les dades de l’entitat, unitat, institució... responsable de l’anunci.
Sovint, en els anuncis que ixen dels serveis administratius generals, l’única identificació que hi ha de
constar és el nom de l’entitat. La identificació de la secció, el negociat, servei, etc. sols ha d’aparèixer
al final de l’anunci, on es dóna la informació de l’horari i el lloc.
Títol
L’objecte de l’anunci es presenta en aquest apartat en forma de títol: convocatòries de places per
a un departament, convocatòries de cursos, conferències, etc. El títol ha d’anar ressaltat
tipogràficament amb majúscules, negreta i cos de lletra gran.
En els avisos, el títol sol ser la paraula AVÍS.
Cos
Al cos s’exposa la informació del fet que es dóna a conèixer de manera ordenada, completa i concisa.
És important que la disposició siga clara i que incloga els elements d’identificació necessaris ( Adreçat
a, Horaris, Informació, etc.).
Aquesta informació, en l’avís, pot ser la següent:
 Fet o fets que cal comunicar.
 Causes del fet i possibles alternatives, si es tracta d’un fet perjudicial per a les persones
interessades.
 Disculpes, si escau.
Fraseologia útil
 Amb motiu de/A causa de/Atès-a-os-es/Per...
 Convocatòria pública per proveir les places de professorat...
 El curs consta d...
 El termini de presentació de sol·licituds és...
 Es comunica que...
 Es comunica que aquest anunci es publica també...
 Es fa saber que...

 Es posa en coneixement de...
 Es poden presentar reclamacions...
 La documentació que cal presentar és...
 La durada és d...
 La llista de persones admeses es farà pública...
 La presentació d’ofertes s’ha de fer abans d...
 La Biblioteca informa que...
 Lamentem comunicar/haver d’informar que...
 Les condicions i bases del concurs s’exposen al tauler d’anuncis d...
 Les persones interessades poden recollir/ poden adreçar-se a...
 Per ampliar aquesta informació...
 Per completar aquestes dades, poseu-vos en contacte amb…
 Per obtindre’n més informació, adreceu-vos a...
 Si en voleu més informació, telefoneu al [número de telèfon]...
 Si us en cal més informació, podeu telefonar a...
 Disculpeu les molèsties...
Peu
S’hi ha de fer constar les dades relatives a la unitat orgànica o la institució que té cura de l’organització
de l’activitat i la manera d’ampliar-ne la informació: adreça completa (per a l’atenció directa a l’oficina),
telèfon, fax, adreça electrònica, dates i horaris d’atenció.
Segons el tipus d’avís, o si ja ha aparegut en un altre lloc del document, aquesta informació
pot estalviar-se.
Remarques
Signatura i datació
Segons les característiques dels anuncis, aquests poden incloure també la signatura i el càrrec de la
persona responsable, a més de la datació.
La datació del document es compon de la població, seguida d’una coma i la data (el dia del mes i
l’any, en xifres; sense cap punt)

Models d’avís
Títol
Cos
Datació

Identificació
Títol
Cos

La infografia
Les infografies són representacions visuals o audiovisuals dissenyades per comunicar dades, xifres i
processos complexos de manera més atractiva i digerible, però sense perdre informació.
També són un bon sistema per presentar temes, projectes o plantejar debats com a textos
introductoris.
Format
Gràfiques o audiovisuals
Han de ser simples i dinàmiques i amb un llenguatge directe i entenedor, però que no fos
reduccionista.
Models d’infografia
veure el model al web de la referència de baix:
EDU 21. L'educació: l'eix del nou Estat. 2n Congrés Edu21 [en línia] Barcelona: Edu21, 2013.
(Consulta: 16 de feb. de 2016). A: https://vimeo.com/80534147.
BARCELONA LECTORA. El cervell lector. en línia] Barcelona: cccbEducació. (Consulta: 16 de feb.

de 2016).
A: http://www.cccbeducacio.org/ca_ES/web/guest/explorar/-/institut/e_8611


Treballs i memòries
Contextualització
El professorat i el personal d’administració i serveis sovint necessita redactar i elaborar materials de

suport per a la seua activitat docent i de recerca: apunts, problemes, pràctiques, etc.; o de gestió i
administració: informes i memòries2.
Generalment, aquesta feina es fa mitjançant processadors de textos i programes d’edició. Una

presentació correcta d’aquests materials, d’una banda, i una estructuració adequada de la informació
que contenen, de l’altra, en milloren la qualitat visual i en faciliten la consulta, alhora que permeten
fer el text més entenedor i didàctic, si s’escau.
Amb la finalitat que s’assolisca o millore la presentació correcta de memòries i treballs, doncs, recollim
ara i ací una sèrie de recomanacions pel que fa a l’estructuració i la presentació dels treballs. Les
indicacions que conté fan referència tant als aspectes formals dels treballs com a l’estructura, les
citacions i l’elaboració dels continguts.
El document s’estructura en els següents apartats:
Aspectes formals
Format (mida del full)
Cal utilitzar paper mida DIN A4 vertical (210 x 297 mm), el qual, a més de ser l’estàndard més
generalitzat, és el format predeterminat de la majoria de processadors de textos.
Recordeu que, tant si heu d’especificar les mides per a una impremta, com si voleu modificar les
opcions especificades pel programa informàtic corresponent, cal fixar primer l’amplada i després
l’alçada. Igualment, observareu que normalment les referències es donen en mil·límetres i no pas en
centímetres. Altres formats més tradicionals, com ara el foli o l’holandès, ens poden crear problemes
amb les impressores (algunes requeriran una safata d’alimentació especial) i ens implicaran una feina
addicional en el moment de configurar la pàgina al nostre processador.
2
Adaptat de Jiménez, Llovera i Noró, 2009

Criteris generals de disseny
Una o dues cares
És important decidir des del primer moment si el document final es presentarà redactat per una cara
o per les dues, ja que afecta diverses decisions com ara els marges, la ubicació de la numeració o la
plantilla de document que hem de seleccionar al nostre processador de textos.
En el quadre següent exemplifiquem els ítems que afecten aquesta decisió en un dels programes de
processament de textos. Cal anar a “presentació de la pàgina”, “marges” i “marges personalitzats”.

Marges
Els marges que recomanem per a un DIN A4 són els següents: superior i interior dret, 20 mm; inferior
i exterior esquerre, 25 mm.
Excepcionalment, ens podem veure en la necessitat de compaginar un document amb columnes; en

aquest cas heu de mantindre els mateixos marges, elaborar el document amb dues columnes i deixar
un espai entre columna i columna (corondell) de 5 mm.

Qüestions tipogràfiques
Propostes de tipus de lletra
La tipografia principal de la Universitat Jaume I és la Times New Roman, els caràcters de la qual
tenen un excel·lent grau de llegibilitat, i a sintonitzen correctament per la seua sobrietat i classicitat
amb el concepte universitari. Tanmateix, com a tipografia complementària a la corporativa s’ha triat
el tipus Arial amb tota la seua família, mides i expansions (regular, cursiva, bold, bold cursiva, ultra).
Les recomanacions següents ajudaran a fer un bon ús del tipus de lletra i de tots els elements que
s’hi relacionen: interlineat, estils, llegibilitat, etc.
Us presentem dues propostes:
Proposta 1
 Per als títols d’una certa entitat (capítol, apartat) utilitzarem una família de lletra de pal sec, com
ara l’Arial.
 Per als títols menors (subapartats) i el text en general es pot fer servir la lletra amb acabaments
com la Times New Roman, amb la missió és fer un text llegible i atractiu, però sense cridar massa
l’atenció, cosa que ens distrauria.

Lletra sense acabaments, de pal sec: Lletra amb acabaments:
p p
Proposta 2
Tant per als títols d’una certa entitat (capítol, apartat) com per als menos (subapartats) i el text en
general utilitzarem una família de lletra de pal sec, com ara l’Arial.
Dimensió
Pel que fa a la dimensió d’aquestes lletres –el que normalment s’anomena cos–, tot seguit us
proposem una escala distribuïda segons els nivells d’informació, que podeu seguir com a model (hem
triat la proposta 2).
Divisió i exemple Lletra Cos Tractament

Arial 18 Negreta
Títol de l’obra
Arial 14 Negreta
Capítol
Apartat Arial 12 Negreta
Subapartat 1 Arial 11 Negreta
Subapartat 2 Arial 11 Cursiva

Subapartat 3 Arial 10 Redona
Text principal Arial 11 Redona
Dedicatòria, lema, índex Arial 10 Redona
Títol de taula o figura Arial 9 Redona
Encapçalament de taula Arial 9 Redona
Text de taula o figura Arial 9 Redona
Pàgina de crèdits Arial 9 Redona
Nota a peu de pàgina Arial 8 Redona
Interlineat
Pel que fa a la distància entre línies (interlineat), resulta especialment rellevant en el cos bàsic del
document o text principal, ja que és l’element que ha de facilitar la lectura.
Us recomanem utilitzar l’opció definida per defecte al vostre programa de processament de textos,
que normalment serà el 120% del cos general del document. Així, si el text és redactat en cos 10,
l’interlineat recomanable serà de 12, si el cos de lletra és 11, l’interlineat serà de 13, independentment
del tipus de lletra que seleccionem.

Majúscula i minúscula
Sempre cal utilitzar majúscula inicial i la resta en minúscula per als títols; la negreta és prou distintiva
i, a més, sempre costa més llegir un text fet únicament amb majúscula. Les majúscules només s’han
d’utilitzar en els casos en què és necessari, atès que si se n’abusa perden aquesta funció específica.
UNIVERSITAT JAUME I Universitat Jaume I
Exemple no recomanable Exemple recomanable
Estils
És important acostumar-se a utilitzar els estils a l’hora de confeccionar el document. Un estil conté
una sèrie d’instruccions de format d’un paràgraf, les quals són aplicades automàticament tan sols
seleccionant el nom de l’estil.
Els estils són especialment importants a l’hora de crear documents llargs; usant estils no cal
seleccionar i aplicar repetidament els atributs de format a cada paràgraf. Es pot canviar l’aparença de
tot el document canviant ràpidament d’estil. Un estil recull el tipus de lletra, el cos i l’interlineat,
l’alineació del paràgraf, les línies que ha de contindre com a mínim (vídues –la primera línia d’un
paràgraf quan queda al final d’una pàgina– i òrfenes –l’última línia d’un paràgraf quan queda sola a
la part superior de la pàgina–), fins i tot l’idioma, per poder aplicar-hi després el diccionari que hi ha
incorporat al programa.
Els estils són fonamentals si hi ha diverses persones que treballen sobre el mateix document.
D’aquesta manera, no cal que els diversos redactors es preocupen per memoritzar totes les
especificacions tipogràfiques; només cal aplicar-hi l’estil corresponent i tindran garantida
l’homogeneïtat del document.
Numeració de pàgines
Anvers i revers
S’anomena anvers la pàgina dreta o senar, i revers la pàgina esquerra o parella. Les pàgines que
s’imprimeixen només per una cara s’anomenen anversos.

El número de pàgina (anomenat foli en terminologia de les arts gràfiques) es col·loca generalment
arran dels marges externs del text: folis senars a la caixa del marge dret i parells a caixa del marge
esquerre. La foliació es col·loca, normalment, amb la mateixa tipografia, el mateix cos i el mateix estil
del text principal.
El tipus de foli més habitual és el numèric, en el qual només es fa constar el número de pàgina. En
algun cas especial també s’utilitza el foli explicatiu o literari, el qual portaria, a més, un petit text que
indica el nom del llibre, el del capítol, etc. Aquesta opció és útil si fem servir algun tipus
d’encapçalament a cada pàgina del document. Tot i això, també és molt correcta l’opció tradicional
de col·locar la numeració a peu de pàgina, centrada i amb la mateixa tipografia que la resta del text.
No ens ha de causar cap problema de compaginació, ja que els processadors de textos reserven un
espai de la pàgina per a aquests elements. Recordem, igualment, que és important numerar totes les
pàgines, i correlativament, per evitar qualsevol mena de confusió.
Foli explicatiu (Compaginació amb anvers i revers i número de pàgina al marge superior)
Els tabuladors
Si el desenvolupament de la redacció del text cal crear un espai més llarg del que és habitual, no
s’han de col·locar mai 2 espais seguits: sempre és millor utilitzar els tabuladors per ajustar elements
que han d'eixir separats (per exemple, els elements de les taules). Els programes de composició
amplien o redueixen els espais entre paraules per encaixar el text dins l’amplada de la línia.
És més fàcil canviar l’amplada del sagnat d’un paràgraf amb el comandament corresponent que
redefinir la tabulació. També poden fer-se canvis globals de sagnat sense afectar la tabulació
(modificant els estils), si és possible des del mateix regle de tabulació.
Inici de paràgraf
Cal abandonar l’ús de la primera línia entrada dins el text: abans es feia per distingir un paràgraf de
l’altre, però modernament s’usa més el doble interlineat.

Exemple no recomanable Exemple recomanable
Finals de línia
Quant als finals de línia cal tindre en compte: la composició general (justificació), la disposició de les
paraules (partició de mots) i la disposició de les expressions (separació d’expressions).
Justificació
Abans d’iniciar la redacció del document cal decidir el tipus de paràgraf que farem servir. Segons
l’acabament de les línies hi ha dos tipus de composicions: la composició justificada –que fa que totes
les línies acaben igual– o la composició en bandera, és a dir, amb marges variables, deixant que les
paraules determinen el final de la línia.
Per al tipus de materials que s’elaboren a l'UJI, normalment en formats grans (tipus DIN A4), us
aconsellem que opteu per la justificada, ja que hi ha prou espai perquè fluïsca tot el text.

En bandera Justificada
És millor no usar un salt de línia manual (fet amb la tecla de retorn) per acabar una línia que no siga
final de paràgraf. Això faria començar un paràgraf nou (que pot tindre característiques diferents del
precedent segons el quadre d’estils).
En aquest tipus de composició cal evitar que coincidisquen síl·labes, mots o quantitats iguals a final
de línia en dues línies consecutives.
Particició de mots i expressions a final de línia
El segon aspecte que cal decidir quant al paràgraf és si es parteixen les paraules a final de línia. Us
recomanem que, com a norma general, no partiu els mots a final de línia.
Si escolliu aquesta opció o necessiteu partir mots, heu de tindre en compte que els programes
parteixen automàticament les línies dins un paràgraf, segons un diccionari intern selecciona els punts
de divisió per ordre de preferència.
En títols, quadres, taules i mapes conceptuals, no s'ha de separar la preposició del sintagma nominal
ni una conjunció de la frase que introdueix. Tampoc separem
 Quantitat i magnitud (tant si és desplegada com si és expressada amb un símbol)
 Dates
 Noms propis
 Abreviacions
 Tractaments protocol·laris
 Correlacions numerals
Línies tipogràfiques
Si s’ha de fer una línia tipogràfica (anomenada filet), cal evitar l’ús del subratllat de text, ja que el seu
gruix varia amb el cos i serà difícil fer coincidir aquest filet amb altres d’un gruix determinat. Cal que
fem servir l’opció gràfica del nostre processador (la barra d’eines de dibuix del Microsoft Word).

Línies de punts conductors
Les línies de punts conductors són un conjunt de caràcters successius (normalment punts) que
relacionen passatges de text separats per una columna. Normalment s’utilitzen als índexs, per traçar
una línia d’unió entre el títol de l’apartat i el número de pàgina.
No s’han de teclejar els punts successius; normalment els processadors creen els punts com una de
les opcions d’ompliment de tabulació (“inici”, “paràgraf”, “tabuladors”...).

La presentació: apartats en què s'estructura el treball
En general dividirem les parts dels materials en tres grans grups: materials preliminars, cos del treball
i materials de referència.
Ara us anirem presentant els diversos apartats en l’ordre lògic en què haurien de sortir dins els
materials que elaboreu.
0. Coberta 1. Portada 2. Crèdits 3. Dedicatòria

(esquerra) (dreta) (esquerra)
4. Pàgina 5. Lema 6. Pàgina 7. Índex (1/4)

en blanc en blanc

La coberta
La coberta és el primer contacte que tindrà el possible lector amb l’obra. S’acostuma a elaborar amb
material més consistent que el paper que es fa servir per a l’interior; així, si el cos de l’obra pot tindre
com a suport paper de 80 o 90 g/m 2, la coberta hauria de ser de cartolina o d’un paper que, com a
mínim, s’apropara als 200 g/m 2.
Pel que fa a la informació que s’hi ha de consignar, no hem d’oblidar els elements següents:
 Títol de l’obra
 Nom i cognom de l’autor o dels autors
 Nom de la col·lecció (si n’hi ha)
 Escola o facultat
 Nom del departament (opcionalment)
 Logotip
El text de la coberta es pot presentar centrat o alineat a l’esquerra; les dues disposicions són
correctes. La tipografia de la coberta ha de ser coherent amb la que s’utilitze a la resta de l’obra; per
tant, us recomanem que utilitzeu l’Arial per al títol (en un cos 24 i amb negreta, per exemple) i per a
la resta d’informacions (en un cos 18, per exemple)
Si el títol és excessivament llarg, es pot escurçar per raons gràfiques, sempre que no oblidem posar-
lo sencer a la portada.

La portada de l’obra
És el segon punt de contacte que té el lector i una de les parts més importants del llibre; normalment
consisteix en una repetició de la coberta tot i que, en aquest cas, el paper és el mateix que el del cos
general de l’obra. Es pot obviar algun element dels que han aparegut a la coberta, com és el cas del
logotip de l'UJI. Tot i que no hi apareix mai el número de pàgina, correspondria a la pàgina núm. 1 de
qualsevol obra.
És important consignar-hi correctament el títol de l’obra, ja que és el lloc on ha de constar sencer, no

a la coberta o al llom.
Recordem que la portada és el punt de referència per a la bibliografia i que, per tant, la denominació
ha de ser completa. També cal que hi figure el subtítol del llibre (si n’hi ha).
Pàgina de crèdits
És la primera pàgina parella de l’obra, ja que és la que figura al dors de la portada, i la seua missió
és fer constar unes dades concretes:
 Drets editorials de l’autoria (nom i data de publicació, precedits del símbol ©)
 Drets editorials de l’editor respecte a l’edició
 Lloc d’impressió i data
 Dipòsit legal
 ISBN (sigla del número internacional uniforme per als llibres)
En el cas de la majoria dels materials, com que no es tracta de llibres, no cal escriure-hi totes les
dades, però sí que seria convenient que, com a mínim, hi aparegués el lloc i la data d’impressió –
encara que siga per mitjans reprogràfics com ara fotocòpies– i, si s’ha portat a alguna impremta, el
número de dipòsit legal.
També és convenient afegir-hi el símbol de copyright, i diferenciar si el contingut respon al treball d’un
grup de persones (en aquest cas hi hauria de constar el nom de l’escola o del centre) o si és fruit
només d’una persona (en aquest cas el copyright seria personal).
Es compon amb el mateix tipus de lletra que el text principal, tot i que dos cossos menys. També
seria correcte que hi figuraren els professionals que han col·laborat en els aspectes purament
editorials de l’obra: traducció, correcció, grafisme o disseny, il·lustracions, etc.
Dedicatòria
Com que la dedicatòria normalment és una frase breu que vol afectar tot el contingut de l’obra, és
convenient que aparega just després de la portada i en una pàgina a part. S’acostuma a col·locar al
marge superior dret del full i es compon amb la mateixa tipografia que la resta del text en un cos més
menut (cos 10). La intenció de la dedicatòria és, òbviament, dedicar el llibre a algú.

Lema o tema
Són les citacions o sentències que es poden posar a l’inici de l’obra o, fins i tot, d’algun capítol. La
ubicació dependrà del seu referent, és a dir, si afecta tota l’obra anirà just després de la dedicatòria i
si afecta només un capítol es posarà just al començament. Recordeu que, encara que el lema siga
prou conegut, cal indicar-ne la procedència (nom de l’autor com a mínim). La situació recomanada és
la mateixa que per a la dedicatòria, afegint una línia de blanc entre text i signatura; la composició
també es fa amb el mateix tipus de lletra que la resta de l’obra, però en un cos més petit (cos 10).
Si teniu necessitat d’estalviar espai, també és correcte que compartisquen full la dedicatòria i el lema,
deixant la dedicatòria en un cos més gran.
Índex de contingut
És el que exposa les matèries en l’ordre en què estan disposades dins el manual. És recomanable
situar-lo al principi del manual (sempre en pàgina senar) i ha de contindre totes les subdivisions de
l’obra en el mateix ordre en què hi apareixen fins arribar al tercer nivell. També és conegut amb altres
noms, com ara índex temàtic, sumari o general, taula de continguts o índex de capítols.
És important elaborar-lo al final de l’obra quan s’haja acabat, ja que així n’assegurarem la
correspondència amb el contingut de l’obra. Es pot usar la mateixa tipografia que el text principal de
l’obra o un cos més menut. Tot i així, sempre és convenient que en fem una última revisió abans de
donar-hi el vistiplau final.
Materials preliminars
Són els destinats a donar indicacions sobre el contingut i la naturalesa del treball. Normalment no van
numerats, encara que no se n’ha de prescindir per comptar les pàgines del conjunt de l’obra. En
alguns casos s’opta per la solució alternativa d’utilitzar la numeració romana versaleta (I, II, III, etc.)
per a aquesta primera part i l’aràbiga (1, 2, 3, etc.) per a la resta de l’obra, però només si aquests
materials preliminars són molt extensos.
Pròleg i prefaci
Tot i que no és obligatòria la seua presència, són dos apartats que normalment apareixen a les obres.
La funció de tots dos és transmetre opinions o reflexions sobre l’obra, explicar el procés d’elaboració
o argumentar-ne l’oportunitat. El pròleg el redacta una persona diferent de l’autor o autora, i el prefaci,
l’autoria mateixa.
Nota d'agraïments
És una informació que ja es pot haver consignat a la dedicatòria o al final del prefaci, encara que
també és correcte que siga en un full a part.
Introducció
És l’últim apartat abans d’entrar en el cos de l’obra i, per tant, ens ha de fornir de la informació prèvia
imprescindible abans d’accedir-hi. La seua implicació amb el contingut de l’obra és tan important que
a voltes s’incloue la introducció com a part del cos del treball i no dels materials preliminars.

Per tant, cal que tinga un contingut fonamentalment tècnic, a diferència de pròleg i prefaci, que poden
tractar aspectes no tan directament relacionats amb l’obra. La introducció ha de ser la preparació al
contingut del treball: s’hi exposen els límits establerts per l’autoria i la motivació i l’objecte del tema,
s’hi precisa el mètode seguit i, opcionalment, s’hi poden comentar la bibliografia i les fonts
consultades.
Cos del treball (explicat a l’apartat 2)
Índex analític
En aquest índex hi ha diferents tipus de components:
 Entrada, que és el terme que s’agafa del text per fer-la constar a l’índex
 Subentrada, que és l’entrada més un adjectiu o substantiu (sempre un sintagma).
 Localització, que és la pàgina on hi ha la paraula.
Les entrades de l’índex analític es fan amb minúscula inicial, tret que siguen noms propis. Tot seguit,
i sense afegir-hi cap signe de puntuació, s’hi fa constar la referència numèrica.
Els mots que es repeteixen en línies successives se substitueixen per guions llargs.
Annexos
Quan es cregui oportú, el treball podrà incloure annexos, com la documentació que il·lustra o
complementa el text central. Els annexos hauran d’estar numerats i aniran inclosos en l’índex del
treball. Cal agrupar-los al final del document.
Fe d'errates
És una llista amb les errates advertides quan l’obra ja està enquadernada. La disposició més normal
de la fe d’errates és la següent:

Bibliografia (explicat a l’apartat 3)
1. Cos i contingut del treball
Competència en la comunicació escrita
La comunicació escrita és una de les competències transversals que el professorat ha de

desenvolupar, assolir i acreditar al llar del procés formatiu. Per això caldrà expressar-se respectant
les normes del llenguatge escrit, argumentant de forma rigorosa, coherent, eficaç, constructiva i
respectuosa, i utilitzant un vocabulari precís i adequat.
Correcció lingüística
Els centres educatius han d’exigir una excel·lent qualitat del llenguatge escrit. Els treballs hauran
d’estar escrits en un català correcte, redactats de forma clara, amb un estil senzill i eficaç. És
responsabilitat de l’autoria dels textos revisar de forma detallada el seu ús de la llengua escrita, de la
gramàtica, de l’ortografia i de la puntuació.
Un treball pot ser rebutjat si es considera que un professor/a perd la seua credibilitat per la baixa
qualitat escrita dels textos que presenta. Un criteri d’avaluació sobre la correcció escrita es basa en
la seua correcció ortogràfica i sintàctica. Un treball amb faltes pot arribar a ser suspès al marge del
seu contingut. Existeixen diferents obres escrites o pàgines a la xarxa on s’expliciten consells i normes
per a una escriptura correcta. En aquesta guia solament se n’anomenen algunes que poden ser
d’utilitat.
En aquest curs hem presentat alguns consells per confegir les frases de les produccions escrites. A
continuació, resumim unes recomanacions generals pel que fa a la redacció d’aquesta part central
dels materials.
Recomanacions per a la redacció
Els factors més importants que cal tindre en compte en la redacció de llenguatge tècnic i científic són
la claredat i la precisió. Cada mot ha d’indicar com més exactament millor el concepte que vol
expressar; per això és aconsellable consultar vocabularis terminològics específics de l’àrea que es
tracta.
 Pareu atenció i empreu frases curtes amb una expressió ajustada.
 Col·loqueu bé els adjectius, els adverbis i els complements.
 No abuseu de les construccions impersonals i dels mots abstractes.
 Aneu amb compte amb l’ús dels pronoms i determinants.
 Puntueu el text adequadament i repasseu sistemàticament allò que s’ha escrit.
Per aconseguir tot això fóra bo de seguir les recomanacions següents:
 En textos instructius en català, adreceu-vos al receptor en segona persona del plural (sense
subjecte), en detriment de l’infinitiu (cal recordar que en català, a diferència de l'espanyol, l’infinitiu
no té valor d’imperatiu).

 Empreu els verbs en present d’indicatiu en detriment, sempre que siga possible, de qualsevol
altre temps verbal.
Observacions
Confecció de títols
Per títol entenem els encapçalaments (mots, sintagmes o frases) d’un capítol o d’una divisió, que en
designen o resumeixen el contingut. Els títols han d’estar formats per una o més paraules i han de
complir la difícil tasca de captar l’atenció del lector. Han de ser precisos, específics, clars i orientatius
del contingut que presenten.
Quant a la separació de paraules dins el títol, cal tindre en compte que les paraules accessòries
(articles, preposicions i conjuncions) si queden al final de línia han de passar al principi de la línia
següent. No s’han de dissociar els conceptes (cal mantindre l’adverbi amb el verb i la preposició amb
el substantiu; si el títol consta de dues parts, la separació s’ha de fer en el punt d’unió.
Els títols dels capítols van alineats a l’esquerra i han de quedar separats cinc línies del principi del
full. Recordeu que cada capítol ha de començar en una pàgina nova, la qual, si la composició és per
les dues cares, ha de ser senar.
Els subtítols d’un capítol també van alineats a l’esquerra i porten dues línies en blanc per sobre i una
per sota. Normalment no porten punt al final (tret del cas que el títol sigui una frase).
No hem d’oblidar-nos que el títol, a més de designar el contingut que precedeix, també caracteritza
el tipus de subdivisió que segueix. Per tant, és important que hi fem constar els mots capítol, lliçó,
etc. en començar una secció diferent del material que estem elaborant.
Notes a peu de pàgina
Les notes són advertiments, comentaris o explicacions que se situen fora del text general. La seua
finalitat és treure del text principal dades que poden ser complementàries o marginals.
Per això es componen en un cos sensiblement inferior a la resta del text (punt 8). Cal tindre en compte
una sèrie de recomanacions per a les notes:
 La referència dins el text cal fer-la amb una xifra volada, sense parèntesis, amb el mateix cos de
lletra que la resta del text i sense espais pel mig.
 Si la referència prové d’una taula, hem de fer servir una lletra volada, i si és una fórmula, un
asterisc.
 Cal numerar les crides correlativament, al llarg de cada capítol.
 El lloc més correcte per col·locar la nota és el peu de pàgina en què apareixen, ja que és el lloc
més còmode per llegir-les. Tot i això, si tenim alguna dificultat per fer-ho, es poden col·locar al
final del capítol. Recordem que en aquest cas es poden obviar dificultats de compaginació, però,
en canvi, es dificulta la lectura.
Conclusions
Aquest apartat dóna fi a la investigació. És com un capítol final on s’expliquen, de forma breu, precisa
i clara, els resultats i les idees principals de treball i s’hi indiquen quins són els problemes pendents
de resolució per tal de “facilitar” el camí a altres investigadors investigadores o personal funcionari.

2. Citacions d’altres autors/es, referències i bibliografia
És necessari completar els treballs escrits amb la documentació pròpia de la professió (normatives i
instruccions, currículums, lleis o decrets, etc.) i/o del marc teòric i bibliografia sobre les temàtiques
que es tracten. L’ús d’altres fonts no només atorga un valor afegit al treball, sinó que s’ha de fer
explícit; en cas contrari, el treball pot presentar signes de plagi.
El plagi consisteix en el fet de publicar o de donar per pròpia una part o la totalitat de l’obra literària,
científica o artística d’altri (GEC). Existeixen formes diferents de plagi, des de la còpia textual de
fragments d’obres escrites sense anomenar-ne l’autor, la inserció de gràfics o imatges d’altres sense
mencionar la font, resumir una idea original d’un autor parafrasejant-lo però sense citar-lo, etc. El
plagi és motiu suficient per suspendre el treball.
Els materials de referència contenen totes les parts o documents que no són absolutament
indispensables per al desenvolupament de l’estudi. Per tant, no convé que continguen croquis,
gràfics, figures o taules de valors que són essencials per a la comprensió del text del manual. En
canvi, convé que hi haja els gràfics, els dibuixos o les taules de caràcter auxiliar.
Citació dins del text
A mode d’exemple us proposem les següents referències, basades en la norma de referència que
dóna el TERMCAT3 i es fonamenta en la norma ISO 690 (International Standard Organitation 1987) i
en la descripció bibliogràfica normalitzada internacional (ISBD).
Per a les citacions en el text presentem el sistema més utilitzat en els treballs de la ciència i de la
tecnologia: el sistema autoria-data. Es dóna en el text mateix, entre parèntesis, el cognom de l’autor
o autora seguit de l’any de la primera edició del llibre citat.
Al final, farem una llista de referències, que no hem de confondre amb la bibliografia.
3
TERMCAT (2000-2009). Criteris de citació bibliogràfica

Referències bàsiques
El cognom de l’autor o autora pot anar en versaleta, o no.
La paraula pidgin és, originàriament, la designació del Chinese Pidgin English, a partir de la
deformació que pateix la paraula anglesa business (Hall 1944)
Diverses obres d’un autor o autora en un mateix any
Es posen a continuació de l’any les lletres de l’alfabet en cursiva, corresponents a cadascuna de les
publicacions d’un mateix autor o autora, seguint l’ordre en què foren publicades.
Els elements del sistema lingüístic són els signes, el seu conjunt ordenat constitueix el sistema de
signes que anomenem llengua (Marcos 1975a)
Val a dir que ens movem en un context postchomskià en què no hi ha una divisió radical entre
semàntica i sintaxi (Marcos 1975b)
Especificació de parts de l’obra, volums...
Les pàgines, paràgrafs, capítols, volums etc. se citen a continuació de l’any, separats amb una coma.
Així, no és difícil trobar en les grans religions paràgrafs que destaquen el paper i la importància de la
paraula (Marcos: 1975b, 1.2)
Així, no és difícil trobar en les grans religions paràgrafs que destaquen el paper i la importància de la
paraula (Marcos: 1975b, 1.2, cap. II)
Una citació amb obres de diferents autors o autores
Si en una mateix citació hi ha més d'una referència, s'escriuen totes dins el mateix parèntesi,
separades amb un punt i coma.
Vam reflexionar sobre les regles temporals (Marcos 1975, Martí 2002)
Dos autors o autores amb el mateix cognom es diferencien per les inicials.
Referències d’obres de més d’un autor o autora
Si una mateixa obra és responsabilitat de dos o tres autors o autores, se cita el cognom de tots.
Vam reflexionar sobre les regles temporals (Marcos i Martí 2002)

Vam reflexionar sobre les regles temporals (Marcos, Mallol i Martí 2002)
Si la mateixa obra responsabilitat de més de tres, se cita el cognom del primer i s'hi afegeix
l'abreviatura et al.
Vam reflexionar sobre les regles temporals (Marcos et al. 2002)

Citació d’una obra amb proximitat al nom de l’autoria
Quan la referència es fa immediatament després del nom de l’autoria, se n’evita la repetició.
Albert Valdman (1973), enfront a de Camp (1971), creu que qualsevol crioll establert té davant seu
l’alternativa de l’extinció o la continuació
Referències finals
Aquest sistema autoria-data s’ha de completar amb les referències bibliogràfiques finals, on es
desenvolupen les citacions indicades al llarg del text.
Únicament recull documents citats al final d'un text, no es tracta de la citació bibliogràfica al final del
treball, per això és més correcte donar-li el nom de Referències.
HALL, Robert (1944). “Chinese Pidgin English grammar and texts”, Journal off American Oriental
Society.
HALL, Robert (1944): “Chinese Pidgin English grammar and texts”, Journal off American Oriental
Society.
Bibliografia
Quan es prepara un treball de curs, una tesi, un projecte final de carrera, un informe, o una publicació,
s’ha de consultar allò que s’ha publicat prèviament sobre el tema que s'ha triat i, per tant, cal citar
dades obtingudes dels documents consultats.
La bibliografia, o llista de documents consultats, serveix per a donar credibilitat al treball que es
presenta. Per complir amb el rigor acadèmic i científic, i amb la legislació sobre la propietat
intel·lectual, que exigeix que s’identifiquen les fonts de les dades, afirmacions i gràfics d’altres autors
o autores.
De manuals d’estil i pautes de citació bibliogràfica n’hi ha molts. La tria d’un manual d’estil s’ha de fer
tenint en compte la disciplina científica en què es treballa i les revistes en què es pensa publicar.
Tanmateix, per a cada treball cal seguir les normes de l’edició o l’entitat concreta a la qual s’adreça
el manuscrit.
Ordenació de la bibliografia
La bibliografia ha d’anar al final del treball, després dels annexos i abans dels índexs.
Si únicament recull documents citats al final del text és més correcte donar-li el nom de referències.
 Dins de cada apartat les referències bibliogràfiques es presenten ordenades alfabèticament per
l’autoria o bé, en el cas de les obres anònimes, per la primera paraula del títol que no siga un
article. En segon lloc s'ordena per la data.
 Una entrada amb un sol autor o autora s’ordena abans que una altra amb més d’un que comence
pel mateix autor o autora.
 Les obres d’un grup d’autors o autores que han publicat conjuntament més d’un treball s’ordenen
per la data.

 Les diferents obres d’un autor o autora, o d'un grup amb un mateix any de publicació s’ordenen
pel títol i s’afegeix a la data una lletra que marque aquest ordre: 2002a, 2002b,…
 Si el primer autor o autora d’un grup ha publicat amb grups diferents, les referències s’ordenen
alfabèticament pel cognom del segon component.
Referències bibliogràfiques de documents impresos
Cal tindre en compte uns quants detalls:
 Es respecta el criteri d’ús de majúscules de la llengua en la qual es dóna la informació.
 Es pot afegir informació addicional a una referència per tal de corregir errors o proporcionar una
informació més precisa. Tota aquesta informació, exceptuant la donada en notes, ha d’aparèixer
entre claudàtors.
 Si se cita un document que encara no està publicat, en el lloc de la data es consigna (en premsa).
 Per incloure dades addicionals es pot usar l’apartat notes.
 Els subtítols (si són útils per a la identificació) es poden posar separats del títols per dos punts i
un espai. Si hi ha més d’un títol té prioritat el que es troba en la portada del document.
Abreviatures
[ca.] circa, precedeix una data de publicació aproximada

comp. compilador
coord. coordinador
cop. copyright, precedeix la data extreta del copyright
dir. director
DL dipòsit legal, precedeix la data extreta del dipòsit legal
ed. editor o director literari
[et al.] et alii, indicació de l’omissió d’autors
[i. e.] id est, precedeix una data de publicació corregida
núm. número d’exemplar de publicació en sèrie
pàg. pàgina/es
[S.l.] sine loco, s’utilitza quan no es coneix el lloc de publicació
[s.n.] sine nomine, s’utilitza quan no es coneix el nom de l’editor
[sic] segueix una incorrecció
v. segueix el nombre de volums d’una monografia
Orientacions generals
La identificació d’un document es basa en cinc punts principals: autoria, títol, edició, publicació i
col·lecció.
Representació Cognoms, Inicials del nom. Títol. Subtítol. Edició. Lloc de publicació: editorial, any. (Nom
de la Col·lecció; número)

Exemple Salvadó, G. Vocabulari bàsic d’educació especial. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Departament. d’Ensenyament, 1984. (Documents d’Educació; 5)
Cal esmentar el número normalitzat (ISBN o ISSN) en les publicacions que en tinguen, en una nova
línia al final de la citació.
Representació COGNOMS, Inicials del nom. Títol. Subtítol. Edició. Lloc de publicació: editorial, any. (Nom
de la Col·lecció; número)
ISBN 99-999-9999-0
Exemple SALVADÓ, G. Vocabulari bàsic d’educació especial. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Departament d’Ensenyament, 1984. (Documents d’Educació; 5)
ISBN 84-989-8003-0
Els cinc punts bàsics
L'autoria
Un sol autor o autora
En treballs de ciència i tecnologia s’acostuma a donar els noms dels autors de manera
simplificada, en la forma cognom, inicials.
Representació Cognoms, Inicials del nom.

Exemple Salvadó, G.
D'un a tres autors o autores
Representació COGNOMS, Inicials del nom; COGNOM , Inicial; COGNOM, Inicial.
Exemple BARCELÓ, C.; POL, A.; SELLARÈS, J.A.
Més de tres autors o autores
Es poden donar els noms de tots els autors, però si són més de tres és millor donar el nom
del primer autor seguit de l’abreviatura [et al.].
Representació COGNOM, Inicials del nom [et al.]

Exemple SALVADÓ, G. [et al.]
Responsabilitat d'un dels autors o autores
Representació COGNOMS, Inicials del nom, ed.

Exemple YOUNG, H., ed.

Una entitat, una institució o un col·lectiu
Si l’autoria és d'un departament o secció d’una entitat, la referència s’inicia pel nom més
general de l’entitat i, a continuació, separat per punt i un espai, el nom de la secció específica.
Representació NOM DE L’ENTITAT. NOM DEL SERVEI.

Exemple UNIVERSITAT JAUME I. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA.
NOTES:
 Quan dos autors o autores tenen el mateix cognom cal diferenciar-los desenvolupant el nom.
 En el cas d’obres anònimes que no tinguen autoria definida s’inicia la referència amb el títol.
El títol
Un títol, un autor o autora
Representació COGNOMS, Inicials del nom. Títol. Subtítol...

Exemple FLUVIÀ, A. de. Diccionari general d’heràldica. Glossari anglès, castellà, francès i italià...
Diversos títols, un mateix autor o autora
Les diferents obres d’un autor o autora, o d'un grup amb un mateix any de publicació s’ordenen
pel títol i s’afegeix a la data una lletra que marque aquest ordre: 2002a, 2002b,…
Representació COGNOMS, Inicials del nom. Títol A

COGNOMS, Inicials del nom. Títo B
Exemple FELBER, H. Terminologie in Theorie und Praxis.
FELBER, H. Terminology Manual
Es respecta el criteri d’ús de majúscules de la llengua en la qual es dóna la informació.
Diversos títols, diverses obres (el primer autor o autora coincideix)
Si el primer autor o autora d’un grup ha publicat amb grups diferents, les referències s’ordenen
alfabèticament pel cognom del segon responsable.
Representació COGNOMS, Inicial.; ACOGNOMS, Inicial. Títol.

COGNOMS, Inicial.; BCOGNOMS, Inicial. Títol.
Exemple FELBER, H.; FLUVIÀ, A. Ortotipografia
FELBER, H.; PICHT, H. Métodos de terminografía

Un títol, diversos volums
Representació Lloc: Editor, any. 9 v... [veg. Publicació]

Exemple Keynes: BSI, 1985. 2 v
Segona o posteriors edicions
Representació Títol. Ordinal ed.

Exemple Guia per a conèixer els arbres. 7a. ed.
An introduction to computer-based library systems. 2nd. ed.
La publicació
Les mencions “Editorial” i “Edicions” se suprimeix del nom.
Un sol editor
Representació Títol. Lloc: Editorial, any.

Exemple Information Technology and the Role of the Librarian. London: Croom Helm, 1986.
Una edició conjunta
Representació Títol. Lloc: Editorial 1: Editorial 2, any.

Exemple Els ocells de les terres catalanes. 3a. ed., ampliada. Barcelona: Barcino: Fundació
Jaume I, 1981.
La col·lecció
Representació Lloc: Editorial, any. (Nom de la Col·lecció; 9)

Exemple Barcelona: Altafulla, 1986. (Hores d’Estudi; 4)
Un capítol
Mateix autor que a l’obra completa
Representació COGNOMS, Inicial. “Títol de l’article”. A: Títol de l’obra. Lloc: Editorial, any, pàg.
99-999.
Exemple REY, A. “Tipologie des dictionnaires”. A: Le lexique: images et modèles. Paris:

Armand Colin, 1977, pàg. 54-80.

Autor del capítol diferent del de l’obra
Representació Cognoms, Inicial. “Títol de l’article”. A: Cognoms, Inicial. Títol de l’obra. Lloc: Editorial,
any, pàg. 99-999.
Exemple Aitchison, J. “Construction of an integrated thesaurus”. A: Riggs, F. The CONTA
Conference. Proceedings of the Conceptual and Terminological Analysis in the Social
Sciences. Frankfurt: Indeks, 1982, pàg. 208-223.
Un volum determinat d'una obra
Un volum o volums sense títol propi
Representació Titol. Vol. 9.

Exemple La llengua catalana en els seus textos. Vol. 2.
Un volum amb títol propi
Representació Titol. Vol. 9: Títol de l'obra.

Exemple Història natural dels Països Catalans. Vol. 6: Plantes superiors.
Altres parts: un glossari, bibliografía
Representació COGNOMS, Inicial. Títol. Edició. Lloc de publicació: editorial, any. (Col·lecció; 9)
Glossari/Bibliografia pàg. 998-999.
Exemple ROMERO, O.; AMENÒS, A. El món subterrani. Iniciació a l’espeologia. Barcelona: Ketres,
1983. (Ventall; 2)
Glossari pàg. 111-118.
Publicacions en sèrie
Periòdiques, exemplars sencers
El lloc de publicació va entre claudàtors, si no forma part del nom del diari.
Representació Títol [Lloc de publicació] vol., (data), núm. 9.

Exemple Meta. Journal des traducteurs [Montréal] 34, (juny 1989), núm. 2.
Articles de revista i de diari
Representació COGNOM, Inicial. “Títol de l’article”. Títol de la revista [Lloc de publicació] volum (any),
núm. 9, pàg. 98-99.
Exemple SOLÉ, S. “Notes sobre la terminologia jurídica”. Revista de llengua i dret (1986), núm. 7,
pàg. 69-74.

Corominas, M. J. “Els FAD, per un joier, un artista i un editor”. Diari de Barcelona (31 de
març 1987), núm. 543, pàg. 24.
Publicacions oficials
Representació “Títol de l’article”. Nom de la publicació (data), núm.9, pàg.99.

Exemple “Decret 203/1989, de 17 de juliol, de revisió dels imports d’indemnitzacions per raó de
serveis a la Generalitat de Catalunya”. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunyat (1 jul.
1989), núm. 1189, pàg. 3485.
Patents
Representació RESPONSABLE. Títol. Subtítol. Altres responsables (directors...). Notes. Identificació de la

patent (país o oficina emissora, tipus de patent, número). Data de publicació.
Exemple UGINE GUEUGNON, S.A. Procedimiento de decapado de productos de acero inoxidable.
España, patente de invención, ES2000222A6. 1988-01-16.
Normes
Representació Entitat responsable. Títol. Codi de la norma (si no forma part del títol). Lloc de publicació:
Editorial, any.
Exemple INTERNATIONAT STANDARD ORGANITATION. Norme internationale ISO 690: documentation -
références bibliographiques - contenu, forme et structure. 2e éd. [Genève]: ISO, 1987
Informes tècnics
Se citen com un llibre, però és important mencionar la col·lecció i/o número de l'informe.
Representació COGNOMS, Inicials del nom. Títol. Subtítol. Lloc de publicació: editorial, any. Nom de la
Col·leció i/o número)
Exemple UGINE G. Investigation of pollutant emissions from crematoria. Stevenage: Warren
Spring Lab., 1995. WSLLR-908 (PA).
Tesis doctorals
Les referències de les tesis publicades han de seguir el model dels llibres, però és important indicar
en nota la institució en què han estat presentades.
Representació COGNOMS, Inicials del nom. Títol. Subtítol. Tipus de tesi, Universitat en què s'ha
presentat. Lloc de publicació: editorial, any. Nom de la Col·lecció; número)
Exemple FUSTER J. Les constitucions del convent de Sant Josep de València (segle XVI). Tesi
doctoral, Universitat de València. València: Publicacions de la Universitat de València,
2002. (Fonts Històriques; 234)
En el cas de les tesis inèdites, el model a seguir és el següent:
Representació COGNOMS, Inicials del nom. Títol. Subtítol. Tipus de tesi, Universitat en què és
presentada, any de lectura. [Localització de la tesi].

Exemple TORRES, J. Extracció automàtica de paral·lelisme en bucles seqüencials numèrics amb

recurrències. Tesi doctoral, UPC, Departament d’Arquitectura de Computadors, 1993
[Biblioteca Rector Gabriel Ferraté de la Universitat].
Comunicacions orals
Representació Cognoms, Inicials del nom. Títol. Subtítol. Tipus de comunicació i característiques de
l'emissor, lloc d'emissió.
Exemple Lancaster, F. W. Electronic publishing and the future of libraries. Conferència
pronunciada el 18 de maig de 1994 a l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de
Biblioteconomia i Documentació, Barcelona.
Per altra part, una comunicació llegida es tracta com un document inèdit quan es cita a partir d’un text
manuscrit, i com una comunicació oral quan no es disposa de cap document.
Congressos
Les actes publicades d’un congrés es tracten com un llibre, i una comunicació publicada en unes
actes com un capítol de llibre.
Citacions electròniques
D'acord amb les indicacions del TERMCAT, hem de tindre en compte que la font principal de les
dades que han d'aparèixer a la referència bibliogràfica provenen del document electrònic (la pantalla
que ofereix el títol o el seu equivalent, per exemple) o de la documentació annexa, l'embolcall en el
cas d'un CD-ROM. Mai no inclourem informació (títol, dates, localització de la informació, localització
específica de la xarxa) no disponible a la font consultada o a l'exemplar específic del document que
hem vist o utilitzat.
Les normes no prescriuen la puntuació que ha d’acompanyar cadascun d’aquests elements, seguirem
la convenció que més s’aproxime al model de citació que utilitzem normalment per a la bibliografia
tradicional.
Inclourem referències a bases de dades, programes d'ordinador, monografies electròniques,

publicacions seriades, llistes de discussió i altres sistemes de distribució de correu electrònic;
igualment hi incloem parts i/o col·laboracions.
El títol
El títol dóna nom al recurs electrònic; s'ha d'obtenir de la pantalla inicial. En el seu defecte, o quan el
títol de la pantalla inicial és poc significatiu, el títol s'obté del suport físic, de la documentació escrita
o de l'embolcall.
En els recursos web, quan a la pantalla inicial no hi ha un títol significatiu destacat, s'anota el títol que
figura a la capçalera del recurs en format html; aquest títol de la capçalera també es pot donar en
nota quan és diferent del títol destacat a la pantalla inicial i es considera significatiu.
En els missatges electrònics es pren com a títol el text de la línia "subject" del missatge. Quan el
recurs no té títol s'anota entre claudàtors un títol breu i descriptiu del seu contingut. A l'element títol
s'hi pot incloure un subtítol precedit de dos punts, tot en cursiva.

Tipus de suport
El tipus de suport electrònic apareix entre claudàtors a continuació del títol. S'utilitzaran aquestes
paraules o equivalents:
 [en línia]
 [cd-rom]
 [cinta magnètica]
 [disquet]
També es pot especificar el tipus de publicació en el descriptor del suport:
 [text en cd-rom]
 [base de dades en línia]
 [base de dades en cinta magnètica]
 [publicació seriada en línia]
 [programa informàtic en disquet]
 [monografia en cd-rom]
 [butlletí electrònic en línia]
 [correu electrònic]
 [base de dades en cinta magnètica]
Entre el títol i el tipus de suport, no trobem puntuació, el suport se cita directament amb el claudàtor
que obri.
Textos electrònics, bases de dades i programes informàtics
Textos monogràfics
 Responsabilitat Principal.
 Títol
 [Tipus de suport].
 Responsabilitat secundària (opcional).
 Edició (en el cas d'una segona o posterior: 2a/3a/4a ed.).
 Lloc de publicació: Editorial, Data d'edició, Data d'actualització/revisió, (si hi consta)
 [consulta: data] (Obligatori per a documents en línía; opcional per als altres).

 Sèrie (opcional).
 Notes (opcional).
 Disponible a/en: (obligatori per a documents en línia; opcional per als altres)
 Número normalitzat. (ISBN/ISSN, pot ser opcional perquè en molts casos no hi consta]
Representació Responsabilitat Principal. Títol [Tipus de suport]. Responsabilitat secundària. Edició. Lloc
de publicació: Editorial, Data d'edició, Data d'actualització/revisió, [consulta: data]. Sèrie.
Notes. Disponible a/en:
Número normalitzat. (ISBN/ISSN, pot ser opcional perquè en molts casos no hi consta]
Exemple Biblioteca. Universitat Jaume I. OPAC [en línia]: Catàleg Automatitzat. [Castelló de la
Plana]: SIC, Universitat Jaume I, [s. d.] [consulta: 23 de set. de 1999]. Disponible a Word
Wide Web: <http://sic.uji.es/cd/opac/catalan/>.
Parts de monografies electròniques, bases de dades i programes informàtics.
Fragments d'un text que no tenen una identitat separada del document que els conté:
capítols, seccions, fragments, entrades en directoris i bases de dades bibliogràfiques,
etc.4
 Responsabilitat Principal (del document font).
 Títol (Del document font)
 Responsabilitat secundària (del document font, opcional)
 Lloc de publicació: (*)
 Editorial,
 Data de publicació,
 Data d'actualització/revisió,
4
Si l’íntem que volem citar pot ser tractat com una unitat independent sense pèrdua de significat, cal citar-lo com a col·laboració
o contribució

 [consulta: data] (obligatori per a documents en línía; opcional per als altres).
Representació RESPONSABILITAT PRINCIPAL. Títol [Tipus de suport]. Edició. Lloc de publicació: Editorial, Data
d'edició, Data d'actualització/revisió, [consulta: data]. Disponible a/en:
Exemple SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Cursos d'espanyol per a estrangers [en línia]. Castelló
de la Plana: SIC, Universitat Jaume I, 1999 [consulta: 20 de set. de 1999]. “Nivell Llindar/
Nivel Umbral”. Disponible a Word Wide Web: <http://sic.uji.es/serveis/slt/cursos/sltf21.html>.
Col·laboracions, contribucions o parts de document que tenen un contingut unitari i

independent de les altres parts que les conté (monagrafies, bases de dades o pro-
grames informàtics).
 Responsabilitat Principal (de la contribució).
 "Títol" (de la contribució)
 A: Responsabilitat Principal (del document font).
 Títol (Del document font)
 Lloc de publicació: (*)
 Editorial,
 [consulta: data] (obligatori per a documents en línía; opcional per als altres).
 Numeració dins del document font i/o localització dins del document font.
 Notes (opcional)
 Disponible a/en (obligatori per a documents en línia; opcional per als altres):
 Número normalitzat (opcional)

Representació RESPONSABILITAT DE LA CONTRIBUCIÓ. "Títol". A: RESPONSABILITAT PRINCIPAL. Títol [Tipus de suport].
Edició. Lloc de publicació: Editorial, Data d'edició, Data d'actualització/revisió, [consulta: data].
Disponible a/en:
Exemple GIMÉNEZ, E. “Problemas en la escritura de nombres famosos”. A: BELCA, Página del idioma
castellano [en línia]. Buenos Aires: Belca Editores, [s.d.], [consulta: 20 de set. de 1999]. Disponible
a Word Wide Web: <http://www.arcom.net/belca/como_esc/c_historicos.html>.

Publicacions seriades electròniques
Publicacions seriades electròniques completes.
Aquestes s'editen en parts successives que van designades numèricament i/o

cronològicament i que estan pensades perquè es publiquen de manera indefinida, tant si són
accessibles en línia (Internet o altres xarxes), com si estan en un suport informàtic tangible
(disquet, cinta magnètica, CD-ROM, etc.).
 Títol
 Edició.
 Lloc d'edició:
 Editorial,
 [consulta: data] (obligatori per a documents en línia; opcional per als altres).
 Número normalitzat.
Representació Títol [Tipus de suport]. Edició. Lloc de publicació: Editorial, Data de publicació, [consulta: data].
Sèrie. Notes. Disponible a/en:
Exemple El Temps [en línia]. [València: Edicions del País Valencià, SA., 1994-99]. Del 21 al 27 de setembre
de 1999 [Consulta: 27 de set. de 1999]. Publicació mensual. Disponible a Word Wide Web:
<http://www.eltemps.com/>.
Articles i altres contribucions en publicacions seriades electròniques comple-

tes.
Amb contingut unitari independent del contingut de les altres parts del document font.
 Responsabilitat Principal (de la col·laboració)
 "Títol" (de la col·laboració).
 Títol (De la revista)
 Edició.

 Número del fascicle.
 [consulta: data] (obligatori per a documents en línia; opcional per als altres).
 Número normalitzat.
Representació RESPONSABILITAT PRINCIPAL.."Títol".Títol [Tipus de suport]. Edició. Lloc de publicació: Editorial,

Data de publicació, [consulta: data]. Sèrie. Notes. Disponible a/en:
Exemple SÁEZ, A. “Mots a la gàbia: pacte”. Avui [en línia]. 27 de set. de 1999. [Barcelona: Premsa
Catalana]. [Consulta: 27 de setembre de 1999]. Secció: opinió. Publicació seriada diària.
.Disponible a Word Wide Web: < http://www.avui.com/>.
Sistemes electrònics
Sistemes complets de butlletins de notícies, llistes de discussió i missatges electrò-

nics.
 Títol
 Lloc de publicació:
 Editorial,
 [consulta: data].
 Notes (opcional)
 Disponible a/en:
Representació Títol [Tipus de suport]. Lloc de publicació: Editorial, Data de publicació, [consulta: data].
Notes. Disponible a/en:

Exemple AUTOCAT [en línia]: library cataloging and authorities discussion group. Buffalo, N.Y.: 1990
[consulta: 25 de des. de 1990]. Llista de discussió. Disponible a Internet:
<AUTOCAT@LISTSERV.ACSU.BUFFALO.EDU> al servidor
LISTSERV@LISTSERV.ACSU.BUFFALO.EDU5> .
Missatges electrònics complets
 Responsabilitat Principal
 "Títol" (del missatge).
 A: Títol (sel sistema de messatgeria)
 Responsabilitat subordinada/receptor(s) (opcional)
 Lloc de publicació:
 Editorial,
 Data d'actualització/revisió (per a comunicacions personals o inèdites,cal donar la data

en què el missatge va ser enviat)
 [consulta: data] (obligatori per a documents en línia; opcional per als altres)
 Numeració dins del sistema de missatgeria i/o localització dins del sistema de missatgeria
(opcional).
 Disponible a/en (obligatori, excepte en comunicacions personals o inèdites):
Representació RESPONSABILITAT PRINCIPAL.."Títol".Títol [Tipus de suport]. Edició. Lloc de publicació: Editorial, Data
de publicació, [consulta: data]. Sèrie. Notes. Disponible a/en:
Exemple ANDREU, J. <andreu@sg.uji.es>.”Re: [demana] venedor/a ”[en línia]. A: Demana. 22 d’abr. de 1999.
[consulta: 27 de set. de 1999]. Llista de discussió <demana@nuvol.uji.es> <owner-
demana@llistes.uji.es>.

VI. Recursos i webs d’interès

De contingut general
 Aprèn valencià amb els vídeos de Polimèdia (de la UPV)
<https://media.upv.es/#/catalog/channel/eda03965-19d6-1a4e-abaf-cf5b04ce1a6e<
 Aprèn a puntuar (Manual de la Universitat Politècnica de Catalunya)
<http://www.upc.edu/slt/signes/manual.htm>
 Aprèn valencià amb el Gripau: PDF o web
<http://www.gripau.eu/gripau/gripau.pdf>
<http://www.gripau.eu/>
Pràctiques de gramàtica i solucionaris
A. Cursos amb teoria i exercicis per a imprimir, amb solucionari
o Curs complet de Nivell B, Gencat (en PDF, per a imprimir)
o Curs complet de Nivell C, Gencat (en PDF, per a imprimir)

B. Exercicis per a imprimir, amb solucionari (de la Universitat Politècnica de València)
o Nivell elemental (B1)
o Nivell mitjà (C1)
o Nivell superior (C2)
C. Teoria i pràctica interactives (Generalitat de Catalunya)
o Nivell B2
o Nivell C1
D. Teoria i pràctica interactives (Enxaneta.info)
o Nivell B2-C1
E. Pràctica interactiva (Diputació de València)
o Activitats de nivell C2
Recursos (diccionaris, consultes, dubtes, proves...)
Consultes, diccionaris, traductors...
 Vull saber el significat d'una paraula en valencià: DIEC. Diccionari de l'Institut d'Estudis

 Vull saber el significat d'una paraula en castellà: DRAE. Diccionario de la Real Academia de la
Lengua
 Vull saber què significa una paraula antiga o típica del meu poble que no apareix en els diccionaris
generals: Diccionari català-valencià-balear
 Tinc dubtes sobre una paraula o expressió i vull saber què en diuen els diccionaris i les
gramàtiques: OPTIMOT (Diccionari de diccionaris, de dubtes i de fitxes lingüístiques)
 Vull saber com s'escriu en castellà una paraula, una expressió, una data...: Diccionario
panhispánico de dudas (artículos temáticos) - Buscador urgente de dudas del BBVA (assessorat
per la RAE)
Webs per al disseny d’infografies
Powtoon(http://www.powtoon.com/home/g/es/)
SparkolVideoscribe(http://bit.ly/VideoScribeSparkol)
Tutorialen vídeo de Powton: https://www.youtube.com/watch?v=LFqGjLOTb3s
Tutorialen vídeo SparkolVideoscribe: https://www.youtube.com/watch?v=9mNt_WgNElM
Infografies gràfiques en paper
1. Eines per al disseny i creació d’infografies i materials
Piktochart (http://xarxanet.org/informatic/recursos/piktochart-una-eina-per-crear-infografies)
Dipity–eixos cronològics(http://ensenyaamblestic.blogspot.com.es/2011/11/dipity-eina-per-crear-
eixos-cronologics.html)
Web de recursos
EPLION: mestres i professores, estalviemtemps i feina (http://eplion.blogspot.com.es/p/eines-per-fer-

material.html)
EDUCA365: crea (http://www.edu365.cat/crea/)

Gripau

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Gripau

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Curs de Llengua│ 1

Curs específic per a obtindre

Carmina Ribés Falcó │ Àrea de Formació. Servei de Llengües i Terminologia

Carmina Ribés Falcó │ Àrea de Formació. Servei de Llengües i Terminologia

CARMINA RIBÉS FALCÓ

Carmina Ribés Falcó │ Àrea de Formació. Servei de Llengües i Terminologia

Professora: Carmina Ribés Falcó

© Carmina Ribés Falcó

Castelló de la Plana – Almassora, 2016-2017

Carmina Ribés Falcó │ Àrea de Formació. Servei de Llengües i Terminologia

A tot l’alumnat que ha seguit aquest curs,

«Estima el teu ofici, la teua vocació o la teua estrella,

«No sols la riquesa de pensament d’una persona,sinó

Carmina Ribés Falcó │ Àrea de Formació. Servei de Llengües i Terminologia

Carmina Ribés Falcó │ Àrea de Formació. Servei de Llengües i Terminologia

Preparació de l’exposició oral .............................................................................................................. 24

Preguntes preliminars .......................................................................................................................... 25

Components no verbals de la comunicació........................................................................27

Els moviments del cos ......................................................................................................................... 30

Tecnologies complementàries ...........................................................................................33

Criteris lingüístics ................................................................................................................................. 35

Criteris formals ..................................................................................................................................... 36

II. Principals dubtes lingüístics ......................................................................... 39

Sigles d'altres llengües......................................................................................................................... 45

Omissió o ús de l’article ....................................................................................................................... 49

En els indefinits l’un i l’altre .................................................................................................................. 50

Carmina Ribés Falcó │ Àrea de Formació. Servei de Llengües i Terminologia

Ús de l’article en nom geogràfics ......................................................................................................... 51

Divergències respecte de l’espanyol .................................................................................................... 52

Fórmules en espanyol amb l’article lo + participi (lo dicho) .................................................................. 52

La concordança nom + adjectiu ........................................................................................ 55

Adjectiu en plural i masculí................................................................................................................... 55

Diversos adjectius per a un sol nom .................................................................................................... 55

Conjuncions i locucions per expressar la causa en català ................................................................... 59

Expressió de la condició ................................................................................................... 61

La datació, fora del text ........................................................................................................................ 63

La data en impresos, taules i altres documents amb l'espai reduït ...................................................... 63

La datació composta ............................................................................................................................ 64

Expressió de l’espai i del temps ........................................................................................ 65

Expressió del temps ............................................................................................................................. 67

Expressió de la imminència .............................................................................................. 71

Adverbi + verb (present o futur) ........................................................................................................... 71

Anar a + infinitiu no equival a poder + infinitiu ...................................................................................... 71

Frases amb condicional incorrecte ....................................................................................................... 75

Frases amb subjuntiu mal construït ..................................................................................................... 75

El futur i l’imperfet de subjuntiu ............................................................................................................ 77

Carmina Ribés Falcó │ Àrea de Formació. Servei de Llengües i Terminologia

El gerundi BOE i el gerundi francès ..................................................................................................... 79

Indefinits i quantitatius. Remarques ...................................................................................81

Ambdós, ambdues; tots dos, totes dues; sengles ................................................................................ 81

Cadascun, cadascuna; cadascú .......................................................................................................... 81

Cap/ algún, alguna; ningún, ninguna.................................................................................................... 81

Gaire, gaires/ molt, molta, molts, moltes; força .................................................................................... 82

Gens i res ............................................................................................................................................. 82

Prou/ bastant, bastants ........................................................................................................................ 82

La majúscula distintiva ......................................................................................................................... 85

La majúscula en les denominacions personals .................................................................................... 86

Termes col·lectius usats en sentit genèric ........................................................................................... 86

La majúscula en organismes ............................................................................................................... 86

Els grups de recerca ............................................................................................................................ 86

La majúscula en documents ................................................................................................................ 87

La majúscula en períodes temporals ................................................................................................... 87

La majúscula en activitats científiques i socials ................................................................................... 87