UPC

ETSEIAT

Càlcul II
Càlcul II

M. Carme Leseduarte
JJ M. Dolors Llongueras
II

I
UPCAntoni Magaña
Jordi Saludes
Imp.

Sortir CURS 2009/2010

1 / 231
 UPC
Índex

1 Corbes 7

1.1 Parametrització d’una corba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

ETSEIAT
Càlcul II

1.2 El vector tangent a una corba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

1.3 El trı́edre de Frenet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

1.4 La longitud d’arc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

1.5 La curvatura d’una corba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Curvatura per a corbes planes en coordenades cartesianes . . . . . . . . . . . 33

Curvatura per a corbes a l’espai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

JJ 1.6 La torsió d’una corba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
II Les fórmules de Frenet-Serret . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
J
2 Funcions de diverses variables 46
I
2.1 Camps escalars i camps vectorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Imp.

Sortir
2.2 Nocions topològiques bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

2 / 231 2.3 Representació gràfica de camps escalars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

 UPC
3 Càlcul diferencial 66

3.1 Lı́mits i continuı̈tat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

Lı́mits direccionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
ETSEIAT

3.2 Derivades direccionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

Càlcul II

3.3 Derivades parcials. Vector gradient. Matriu jacobiana . . . . . . . . . . . . . . . . . 73

3.4 Diferenciabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

3.5 La regla de la cadena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

3.6 Aplicacions importants de la regla de la cadena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

El canvi de variables en una equació diferencial . . . . . . . . . . . . . . . . 86

Una propietat geomètrica del gradient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

JJ
3.7 Derivades d’ordre superior. La fórmula de Taylor d’ordre 2 . . . . . . . . . . . . . . 90
II
La fórmula de Taylor d’ordre 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
J
3.8 Extrems relatius per a camps escalars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
I
3.9 Extrems absoluts en un conjunt compacte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
Imp.

Sortir
3.10 Extrems condicionats. Els multiplicadors de Lagrange . . . . . . . . . . . . . . . . 105

3 / 231 3.11 El teorema de la funció implı́cita . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112

 UPC
3.12 El teorema de la funció inversa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118

4 Càlcul integral 121

4.1 Integrals dobles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121

ETSEIAT
Càlcul II

La integral doble sobre rectangles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121

La integral doble sobre recintes més generals . . . . . . . . . . . . . . . . . 126

4.2 El canvi de variable a la integral doble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131

El canvi a coordenades polars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133

4.3 Integrals triples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137

4.4 El canvi de variable a la integral triple . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

JJ El canvi a coordenades cilı́ndriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142

II El canvi a coordenades esfèriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143
J 4.5 Aplicacions de les integrals triples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144
I Exemples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145
Imp.

Sortir
5 Integrals de lı́nia 147

4 / 231 5.1 Integral d’un camp escalar sobre una corba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148
 UPC
5.2 Integral d’un camp vectorial sobre una corba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152

5.3 Camps conservatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160

5.4 El teorema de Green . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169

ETSEIAT
Càlcul II

6 Integrals de superfı́cie 174

6.1 Representació d’una superfı́cie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174

6.2 Àrea d’una superfı́cie parametritzada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185

6.3 Integral d’un camp escalar sobre una superfı́cie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189

6.4 Integral d’un camp vectorial sobre una superfı́cie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190

6.5 El teorema de la divergència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193

JJ 6.6 El teorema de Stokes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198

II
7 Introducció a les funcions de variable complexa 204
J
7.1 Funcions d’una variable complexa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204
I
Un exemple fı́sic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206
Imp.

Sortir
Transformacions geomètriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208

5 / 231 7.2 Derivada d’una funció de variable complexa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209

 UPC
7.3 Integrals de lı́nia per a funcions complexes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214

7.4 La fórmula integral de Cauchy . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221

7.5 Pols i residus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224

ETSEIAT
Càlcul II

JJ

II

Imp.

Sortir

6 / 231
 UPC
1 Corbes

1.1 Parametrització d’una corba

ETSEIAT
Càlcul II

Tenim diferents maneres de determinar una corba, per exemple

• mitjançant una equació:
(a) x2 + 3y2 = 1 (definida implı́citament)
√
(b) y = 3 + x (definida explı́citament en coordenades cartesianes)
(c) r = 2(1 − cos α) (definida explı́citament en coordenades polars)
• com la intersecció de dues superfı́cies:
(
x2 + y2 + z2 = 11 (esfera)
JJ (a)
x + y + z = 3 (pla)
II (
z = x2 + y2 (paraboloide)
J (b)
y = z (pla)
I
• amb una parametrització:
Imp.
(a) r(t) = (t − sint, 1 − cost), t ∈ [0, 6π]
Sortir
(b) r(t) = (cost, sint,t), t ∈R
7 / 231
 UPC
En aquest tema considerarem usualment corbes donades per parametritzacions.

Definició 1.1 Una funció vectorial r(t) = x(t)~i + y(t)~j + z(t)~k o, simplement,

r(t) = (x(t), y(t), z(t))

ETSEIAT
Càlcul II

derivable en I (essent I un interval, semirecta o tot R) serveix com a forma

paramètrica per a una corba C, en el sentit que, quan t recorre l’interval I,
l’extrem del vector r(t) descriu la corba C.

Direm que C és una corba derivable (o diferenciable) i que està parametritzada per
r(t). O també, que r(t) és una parametrització de la corba C.

JJ z

II
r(t)
J
y
I

Imp.
x
Sortir

8 / 231 Identificarem r(t) amb el punt extrem del vector i parlarem del punt r(t) de la corba.
 UPC
La parametrització r(t), t ∈ I associa a la corba una orientació, que representa el
sentit en què es recorre la corba segons avança t en I. Insistirem més endavant sobre
això.
ETSEIAT
Càlcul II

Exemples 1.2 (a) La funció vectorial r(t) = (1, 2, 3) + t(1, 1, 1), o també

r(t) = (1 + t, 2 + t, 3 + t) o, fins i tot, r(t) = (1 + t)~i + (2 + t)~j + (3 + t)~k

serveix com a forma paramètrica per a una recta, la que passa pel punt (1, 2, 3)
i té vector director ~u = (1, 1, 1).
Quan t varia a tot R, l’extrem del vector de posició, r(t), descriu una recta.

z r(t)
(1,1,1)

JJ (1,2,3)
II

J y
I O

Imp.
x
Sortir

9 / 231
 UPC
(b) La funció r(t) = (cost, sint) amb t ∈ [0, 2π] serveix com a forma paramètrica
per a la circumferència centrada a l’origen i de radi 1 (al pla).
(0,1)

t= π/2
ETSEIAT
Càlcul II

(-1,0) t=π t= 0 (1,0)

O t=2π

t=3π/2

(0,-1)

Per a t = 0 estem al punt (1, 0),

√ √
π 2 2
per a t = 4 ··· ( 2 , 2 ),
JJ π
per a t = 2 ··· (0, 1),
II
per a t = π ··· (−1, 0),
J 3π
per a t = 2 ··· (0, −1),
I
per a t = 2π ··· (1, 0).
Imp.
Com que r(0) = r(2π), es tracta d’una corba tancada. En aquest cas, la circum-
Sortir ferència és recorreguda en sentit antihorari o positiu (contrari al de les agulles
10 / 231 del rellotge).
 UPC
Observació 1.3 Diverses parametritzacions poden originar la mateixa corba. Per
exemple, la funció s(t) = (cos 2t, sin 2t) amb t ∈ [0, π] també és una parametrització
de la circumferència centrada a l’origen i de radi 1 (recorreguda en sentit antihora-
ri). De fet, u(t) = (cos ωt, sin ωt) amb t ∈ [0, 2π
ω ] és una parametrització d’aquesta
circumferència per a tot ω 6= 0.
ETSEIAT
Càlcul II

S’ha de diferenciar entre la corba i la parametrització.

Exemples 1.4 (a) La funció s(t) = (cos 2t, sin 2t) amb t ∈ [0, 2π] també dóna lloc a
la circumferència centrada a l’origen i de radi 1. Tanmateix, aquesta parametrit-
zació fa que la circumferència es recorri dues vegades en sentit antihorari.
(b) Sabeu trobar una parametrització diferent de l’anterior de la recta que passa pel
punt (1, 2, 3) i té vector director (1, 1, 1)?
JJ
(c) I una altra parametrització de la circumferència del primer apartat?
II

J
Si tenim una corba parametritzada per r(t), una forma de trobar una altra parametrit-
I zació diferent és canviant-li l’orientació. A continuació exposarem dues maneres de
Imp. com fer-ho. (Aquesta no és l’única manera de trobar noves parametritzacions, però
és útil de vegades.)
Sortir

11 / 231
 UPC
Sigui C una corba parametritzada per r(t), t ∈ [a, b] (amb una certa orientació induı̈da
per aquesta parametrització).

r(b)=B
ETSEIAT
Càlcul II

r(a)= A

(A) La parametrització r1 (t) = r(−t), t ∈ [−b, −a] inverteix l’orientació de la cor-

ba. De fet, determina la mateixa corba (mateix gràfic) però recorreguda en sentit
contrari. La podem denotar, si cal, per −C.

r1 (_b)=B
JJ _
C
II

J r1 (_ a)= A
I
(B) La parametrització r2 (t) = r(a + b − t), t ∈ [a, b] també inverteix l’orientació
Imp.
de C donada per r(t).
Sortir
Per acabar aquesta secció, vegem més exemples de corbes. L’últim és especialment
12 / 231 interessant.
 UPC
Exemples 1.5 (a) Quina és la corba representada per r(t) = (2 cost, −3 sint) quan
0 ≤ t ≤ 2π ?
(b) Quina és la corba representada per r(t) = (2 cost, 2 sint,t) quan 0 ≤ t ≤ 4π ?
(c) Com es podria donar una parametrització de la paràbola y = x2 + 2x + 1 ?
ETSEIAT
Càlcul II

1.2 El vector tangent a una corba

Definició 1.6 Sigui C una corba derivable parametritzada per r(t) =

(x(t), y(t), z(t)). El vector r0 (t) = (x0 (t), y0 (t), z0 (t)), si no és nul, es diu que
és tangent a C en el punt r(t).

Aquesta definició es pot justificar gràficament.

JJ

II
z r(t+h) - r(t ) z
J
r(t ) r(t )
r(t+h)
I
y y
Imp.
O O
Sortir
x x
13 / 231
 UPC
Les corbes de classe C 1 amb vector tangent no nul a cada punt es diuen regulars.

La recta tangent a la corba C en un punt r(t0 ) = (x0 , y0 , z0 ) serà:

ETSEIAT
Càlcul II

(x, y, z) = (x0 , y0 , z0 ) + λ(x0 (t0 ), y0 (t0 ), z0 (t0 )) λ∈R

Observació 1.7 Una corba C parametritzada per r(t) = (x(t), y(t), z(t)) amb t ∈ I pot
interpretar–se també com el camı́ que descriu un mòbil: podem considerar t el temps
i utilitzar r(t) per indicar la posició del mòbil a l’instant t. Si r(t) és derivable dues
vegades, aleshores podem donar un sentit fı́sic a r0 (t) i r00 (t).

JJ Definició 1.8 El vector r0 (t) rep el nom de velocitat a l’instant t i r00 (t) s’anomena
acceleració.
II

J
Observació 1.9 El vector tangent r0 (t) és qui dóna l’orientació a la corba.
I

Imp. Retornem a l’exemple de la circumferència unitat parametritzada per

Sortir r(t) = (cost, sint), t ∈ [0, 2π].
14 / 231
 UPC
El vector tangent en cada punt és r0 (t) = (− sint, cost), t ∈ [0, 2π].
√ √
Tenim, per exemple, r0 (0)
= (0, 1), = (− r0 ( π4 ) r0 ( π2 ) = (−1, 0), etc. Si
2 2
2 , 2 ),
els representem gràficament, observem que la circumferència està orientada en sentit
antihorari.
ETSEIAT
Càlcul II

r’( π /4 )
r’( π/2 )

r’(0)
r’( 3π/4)

r’( π )

JJ

II Exemples 1.10 (a) Sigui C la circumferència parametritzada per

J r(t) = (ρ cost, ρ sint) amb ρ > 0 quan t ∈ [0, 2π].
I
Comproveu que el vector tangent a cada punt és perpendicular al radi vector.
Imp.
(b) Sigui C la corba parametritzada per r(t) = (cost, sint,t) amb t ∈ [0, ∞). Com-
Sortir
proveu que l’angle que forma el vector tangent a la corba en cada punt amb el
15 / 231 pla XY és constant i val π4 radians.
 UPC
Exemple 1.11 Considerem un satèl.lit de massa m movent–se amb rapidesa cons-
tant v al voltant d’un planeta de massa M en una òrbita circular (plana) de radi r0
(distància al centre del planeta).
ETSEIAT
Càlcul II

m
r0
M

JJ

II

Imp. Trobem primer una parametrització de la trajectòria que descriu el satèl.lit.

Sortir
Prenem com a origen de coordenades el centre del cos esfèric.
16 / 231
 UPC
La parametrització serà del tipus

r(t) = (r0 cos kt, r0 sin kt)

essent k una constant adequada que faci que la rapidesa sigui v. Per trobar k n’hi ha
prou amb calcular ||r0 (t)||:
ETSEIAT
Càlcul II

r0 (t) = kr0 (− sin kt, cos kt)

i, per tant,
||r0 (t)|| = |k|r0 .
Imposant que coincideixi amb v, obtenim, per exemple, k = rv0 . És a dir, la trajectòria
que descriu el satèl.lit està donada per
vt vt

r(t) = r0 cos , r0 sin
JJ r0 r0

II amb t ≥ 0 (aquesta parametrització ens dóna una orientació antihorària).

J La seva velocitat és

vt vt

I r0 (t) = v − sin , cos ,
r0 r0
Imp. amb mòdul ||r0 (t)|| = v, i l’acceleració
Sortir
00 v2  vt vt  v2
r (t) = − cos , − sin = − 2 r(t).
17 / 231 r0 r0 r0 r0
 UPC
L’acceleració té la mateixa direcció que r(t) però el sentit és oposat. És a dir, es
dirigeix cap al centre del cos esfèric.

Aquesta acceleració multiplicada per la massa m del satèl.lit s’anomena força centrı́peta.
ETSEIAT

Aquesta força ha de coincidir amb la força amb què s’atrauen els dos cossos:
Càlcul II

v2 m GmM
− 2 r(t) = − 3 r(t).
r0 r0
Calculant el mòdul d’aquestes dues forçes i simplificant, obtenim
GM
v2 = .
r0
Si denotem per T el perı́ode d’una revolució (el temps que triga el satèl.lit en fer una
JJ volta completa al voltant de l’altre cos), llavors v = 2πr 0
T . Substituint aquest valor a
II l’expressió anterior obtenim
2
2 3 4π
J T = r0 ,
GM
I igualtat que ens diu que el quadrat del perı́ode és proporcional al cub del radi (un
Imp. cas particular de la tercera llei de Kepler).
Sortir

18 / 231
 UPC
Definició 1.12 Es defineix l’angle que formen dues corbes r(t) i s(u) en un punt
on es tallin com l’angle que formen els seus respectius vectors tangents en aquest
punt.
ETSEIAT
Càlcul II

Exemple 1.13 Comprovem que les circumferències C1 i C2 , parametritzades per

r(t) = (cost, sint, 0), t ∈ [0, 2π], i s(u) = (0, cos u, sin u), u ∈ [0, 2π], es tallen en
dos punts formant angles rectes.

Primer hem de trobar els punts on es tallen.

Igualant les dues parametritzacions obtenim cost = 0, sint = cos u i 0 = sin u.

π
La primera igualtat ens diu que t = 2 ot= 3π
2. La tercera que u = 0 o u = π.
JJ
Combinant aquests valors amb la segona igualtat obtenim els punts P1 = (0, 1, 0) i
II P2 = (0, −1, 0).
J π
En P1 tenim t = 2 i u = 0. Per tant, els vectors tangents respectius són:
I
r0 ( π2 ) = (−1, 0, 0) i s0 (0) = (0, 0, 1)
Imp.

Sortir
que, evidentment, són perpendiculars.

19 / 231 Anàlogament al punt P2 .

 UPC
Definició 1.14 Sigui C una corba regular parametritzada per r(t), t ∈ [a, b]. Con-
siderem una funció ϕ bijectiva

ϕ : [c, d] −→ [a, b]
ETSEIAT

u 7→ ϕ(u)
Càlcul II

tal que ϕ(u) és derivable amb ϕ0 (u) 6= 0, ∀u ∈ [c, d]. Aleshores ϕ és un canvi de
paràmetre. El nou paràmetre és la variable u.

Podem pensar tot això com un canvi de temps, fent servir un “rellotge” diferent, que
s’obté amb la composició:
ϕ r
σ : [c, d] −→ [a, b] −→ R2 ( o bé R3 ).
JJ
Aixı́, la nova parametrització de la corba és
II

J σ(u) = (r ◦ ϕ)(u) = r(ϕ(u)), u ∈ [c, d].

I Observem que
Imp. • Si ϕ0 (u) > 0 , ∀u, llavors el canvi de paràmetre conserva l’orientació de r(t).
Sortir • Si ϕ0 (u) < 0 , ∀u, llavors el canvi de paràmetre inverteix l’orientació de r(t).
20 / 231
 UPC
Exemple 1.15 Sigui C l’el.lipse parametritzada per r(t) = (3 cost, 2 sint), t ∈ [0, 2π].
Considerem el canvi de paràmetre següent:
ϕ : [0, 1] −→ [0, 2π]
u 7→ ϕ(u) = 2π(1 − u)
ETSEIAT
Càlcul II

Per tant, la nova parametrització de C és

σ(u) = (r ◦ ϕ)(u) = r(ϕ(u))
σ(u) = (3 cos(2π(1 − u)), 2 sin(2π(1 − u))), u ∈ [0, 1]
Observem que ϕ0 (u) = −2π, ∀u Aixı́, aquest canvi de paràmetre canvia l’orientació
donada per r(t).

2 2
JJ
3 3
II
r (t) σ (u)
J

Imp.
Noteu que, evidentment, el canvi de parametrització pot produir un canvi en la ra-
Sortir pidesa amb què es recorre la corba. De fet, es pot calcular exactament com varia la
21 / 231 rapidesa en canviar la parametrització. Calculeu-la a l’exemple anterior.
 UPC
1.3 El trı́edre de Frenet

A cada punt d’una corba regular (donada per una parametrització r(t)) es pot definir
un vector tangent unitari:
r0 (t)
ETSEIAT
Càlcul II

T (t) = 0
||r (t)||

Observació 1.16 El vector T 0 (t) és perpendicular a T (t).

Per comprovar–ho n’hi ha prou amb derivar la igualtat

T (t) · T (t) = 1 (u · u = ||u||2 ∀ u)

JJ Derivant a les dues bandes de la igualtat es té
II
T 0 (t) · T (t) + T (t) · T 0 (t) = 0 ≡ 2T (t) · T 0 (t) = 0.
J

I Si T 0 (t) 6= 0, es pot construir el vector

Imp. T 0 (t)
N(t) =
Sortir ||T 0 (t)||
22 / 231 que anomenarem vector normal principal a la corba.
 UPC
La recta normal a la corba donada per r(t) en un punt P és aquella que passa per P i
té la direcció del vector normal principal a la corba en P.

Els vectors T i N determinen, en cada punt de la corba, un pla: el pla osculador a la

ETSEIAT

corba.
Càlcul II

Exemples 1.17 (a) r(t) = (cost, sint,t) amb t ∈ R. Trobem el pla osculador al punt
P corresponent a t = π2 . P = (0, 1, π2 )

r0 (t)
 
(− sint, cost, 1) sint cost 1
T (t) = 0 = √ = −√ , √ ,√
||r (t)|| 2 2 2 2
Al punt P serà  
π 1 1
T ( 2 ) = − √ , 0, √
2 2
JJ
I el vector normal principal:
II
T 0 (t) (− cost, − sint, 0)
N(t) = =
J ||T 0 (t)|| 1
I Al punt P tindrem:
Imp. N( π2 ) = (0, −1, 0)

Sortir
I el pla osculador (equació vectorial):

23 / 231 (x, y, z) = (0, 1, π2 ) + λ(− √1 , 0, √1 ) + µ(0, −1, 0)

2 2
 UPC

z
ETSEIAT
Càlcul II

T pla osculador
N
P y

I l’equació implı́cita:
 
 x −1 0 
JJ
π
 
 
 y − 1 0 −1  = 0, o, equivalentment, x + z = .
II   2

 z− 2π 
1 0
J

I Hem substituı̈t el vector (− √1 , 0, √1 ) per (−1, 0, 1), que té la mateixa direcció.
2 2
Imp. La recta normal a la corba en P té equació vectorial
Sortir
(x, y, z) = (0, 1, π2 ) + λ(0, −1, 0).
24 / 231
 UPC
I la recta tangent en P serà (x, y, z) = (0, 1, π2 ) + λ(−1, 0, 1).

z
recta tangent
ETSEIAT
Càlcul II

P recta normal

(b) Sigui C una corba plana. Quin és el seu pla osculador?

JJ El vector tangent unitari i el vector normal principal generen el pla osculador. El

vector T × N (vector associat al pla osculador) s’anomena vector binormal:
II
B(t) = T (t) × N(t)
J

Imp. Tal i com està definit, és clar que B és perpendicular, en cada punt, a T i a N. A més
a més, també té mòdul 1:
Sortir
π
25 / 231 ||B(t)|| = ||T (t)|| · ||N(t)|| sin = 1
2
 UPC
Definició 1.18 En cada punt de la corba donada per r(t) tenim 3 vectors per-
pendiculars entre sı́: T, N i B que, en aquest ordre, determinen un sistema de
referència orientat positivament. Aquests tres vectors formen l’anomenat trı́edre
de Frenet:
r0 (t)

ETSEIAT
Càlcul II

T (t) =


||r0 (t)||




T 0 (t)
N(t) =
||T 0 (t)||





B(t) = T (t) × N(t)


Exemple 1.19 Tornem a l’hèlix d’abans r(t) = (cost, sint,t) amb t ∈ R. El trı́edre
de Frenet en cada punt de l’hèlix ve donat pels vectors:
JJ

II 1
T (t) = √ (− sint, cost, 1)



J


 2
I
N(t) = (− cost, − sint, 0)


 1
 B(t) = T (t) × N(t) = √ (sint, − cost, 1)

Imp. 
2
Sortir

26 / 231
 UPC
Observació 1.20 Sigui C una corba parametritzada per r(t). Pensem que es tracta de
la trajectòria que recorre un mòbil (en funció del temps). El vector acceleració està
contingut al pla osculador de la corba. Vegem-ho:
ETSEIAT

De la definició de T (t) tenim:

Càlcul II

r0 (t) = ||r0 (t)|| · T (t)

Derivant aquesta relació obtenim
r00 (t) = ||r0 (t)||0 · T (t) + ||r0 (t)|| · T 0 (t)
Substituint T 0 (t) per ||T 0 (t)|| · N(t) obtenim
r00 (t) = ||r0 (t)||0 · T (t) + ||r0 (t)|| · ||T 0 (t)|| · N(t) =
= aT · T (t) + aN · N(t)
JJ aT i aN són les components tangencial i normal (o centrı́peta) de l’acceleració, res-
II pectivament.
J Noteu que també es poden calcular de la manera següent:
I r00 (t) · r0 (t) a(t) · v(t)
aT = r00 (t) · T (t) = =
Imp. ||r0 (t)|| ||v(t)||
Sortir ||r00 (t) × r0 (t)|| ||a(t) × v(t)||
aN = ||r00 (t) × T (t)|| = =
27 / 231 ||r0 (t)|| ||v(t)||
 UPC
Observacions 1.21 (a) No és difı́cil veure que el pla osculador en cada punt de la
corba també és el definit pels vectors r0 (t) i r00 (t). Només cal adonar–se que el
subespai generat per T i N és el mateix que el generat per r0 i r00 .
(b) De l’apartat anterior no es dedueix que r00 tingui la mateixa direcció que el
ETSEIAT

vector normal.
Càlcul II

(c) El que sı́ que es dedueix és que per trobar un vector amb la mateixa direcció i
sentit que el binormal n’hi ha prou amb calcular r0 (t)×r00 (t). (Multiplicant r0 (t)
per l’expressió de r00 (t) d’abans s’obté r0 (t) × r00 (t) = kr0 (t)k2 kT 0 (t)k B(t).)

1.4 La longitud d’arc

JJ Definició 1.22 Sigui C la corba parametritzada per r(t) = (x(t), y(t), z(t)) quan
t ∈ [a, b]. La longitud d’aquesta corba ve donada per
II
Z b Z bq
0
J l(C) = ||r (t)|| dt = (x0 (t))2 + (y0 (t))2 + (z0 (t))2 dt
a a
I

Imp.
La longitud d’una corba no depèn de la parametrització.
Sortir

28 / 231
 UPC
Ja hem vist que una mateixa corba es pot representar mitjançant diverses parametrit-
zacions. Per al moviment al llarg d’una corba, el paràmetre convenient és el temps.
Tanmateix, per estudiar les propietats geomètriques d’una corba és convenient fer
servir l’anomenat paràmetre longitud d’arc, definit per
ETSEIAT

Z t
Càlcul II

s(t) = ||r0 (u)|| du.

a

Definició 1.23 Una corba regular C donada per r(s) = (x(s), y(s), z(s)) amb s ∈ I
es diu que està parametritzada pel paràmetre longitud d’arc si ||r0 (s)|| = 1 per a
tot s ∈ I.

√
Exemple 1.24 Sigui l’hèlix donada per r(s) = (b sin s, b cos s, s 1 − b2 ).
JJ

II p
r0 (s) = (b cos s, −b sin s, 1 − b2 ) i ||r0 (s)|| = b2 + 1 − b2 = 1
J

I Noteu que per calcular la longitud de l’hèlix des de s = 0 fins a s = 3 hem de fer
Imp. Z 3 Z 3
0
||r (s)|| ds = 1 ds = 3.
Sortir 0 0

29 / 231
 UPC
En general, si una corba C està donada per r(s) amb s ∈ [a, b] i s és el paràmetre
longitud d’arc, aleshores
Z b Z b
0
L= ||r (s)|| ds = 1 ds = b − a.
ETSEIAT

a a
Càlcul II

Trobar parametritzacions fent servir el paràmetre arc és, en general, difı́cil.

Exemples 1.25 (a) Trobem una parametrització en termes del paràmetre arc per a
2 3
la corba donada per r(t) = ( t2 , 0, t3 ) amb 0 ≤ t ≤ 2.
Per fer això posem
Z t Z tp
0
s(t) = ||r (u)|| du = u2 + u4 du =
0 0
Z t p  t
1 2
1 2 2 3 1 2 3

JJ = 2u 1 + u du = (u + 1) 2 = (t + 1) 2 − 1
2 0 23 0 3
II
Aı̈llant t en termes de s obtenim
J q
2
t= (3s + 1) 3 − 1
I
La nova parametrització s’obté substituint t per l’expressió anterior a la parame-
Imp.
trització inicial:
Sortir  
1 2 1 2 3
r(s) = ((3s + 1) 3 − 1), 0, ((3s + 1) 3 − 1) 2 .
30 / 231 2 3
 UPC
El nou√paràmetre s varia a l’interval [0, 3.39345] (quan t = 0, s = 0 i quan t = 2,
1
s = 3 ( 53 − 1) ≈ 3.39345). Quant val la longitud d’aquesta corba?
(b) Trobeu una parametrització pel paràmetre longitud d’arc per a la corba donada
per r(t) = (2 cost, 2 sint) amb t ∈ [0, 2π].
ETSEIAT
Càlcul II

(c) Parametritzeu per l’arc la corba que en cartesianes està donada per y = ln(sin x)
des de x = 2 arctan 1e fins x = π2 .
(d) Feu el mateix per a la corba donada per y = x2 quan x ∈ [0, 1].

1.5 La curvatura d’una corba

Començarem per les corbes planes.

JJ
Ara buscarem una manera de mesurar quant ràpidament es doblega una corba.
II
Q
J

I P

Imp.

Sortir

31 / 231 La curvatura ha de ser més gran en P que en Q.

 UPC
Definició 1.26 La curvatura és la magnitud de la taxa de variació de l’angle φ
que forma el vector tangent unitari amb l’eix horitzontal respecte a la longitud
d’arc:  
 dφ 
κ =   .
ETSEIAT

ds
Càlcul II

Un dibuix ens pot ajudar a entendre aquesta definició. (L’angle que formen el vector
tangent a la corba i l’eix d’abscisses el mesurem en sentit antihorari.)

φ
JJ

II

J φ
I

Imp.

Sortir

32 / 231
Observació 1.27 Una recta té curvatura κ = 0 ja que φ és constant.
 UPC
Curvatura per a corbes planes en coordenades cartesianes

Suposem que tenim una corba donada explı́citament per y = f (x) amb x ∈ [a, b].

Sabem que y0 = dx dy
= tan φ. Per tant, φ = arctan dx
dy
= arctan y0 . Volem trobar dφ
ds . Per
ETSEIAT
Càlcul II

la regla de la cadena
dφ dφ dx y00 dx
= = . (∗)
ds dx ds 1 + (y0 )2 ds
Recordant que Z xq
s(x) = 1 + (y0 )2 dx
a
tenim que
ds
q
= 1 + (y0 )2
JJ dx
II
i, per tant,
dx 1
J
=p
ds 1 + (y0 )2
I Substituint a (∗) obtenim
Imp.    
 dφ   y00 
κ= =

Sortir
 
3
ds  (1 + (y0 )2 ) 2 
33 / 231
 UPC
Curvatura per a corbes a l’espai

Observació 1.28 El vector tangent unitari T (s) es pot escriure com

T (s) = (cos φ, sin φ)

ETSEIAT
Càlcul II

La seva derivada és

dT (s) dφ
T 0 (s) = = (− sin φ, cos φ)
ds ds
El mòdul d’aquest darrer vector és precisament
   
 dT   dφ 
||T (s)|| =   =   = κ
0
ds ds

JJ Aprofitem aquesta observació per definir la curvatura d’una corba a l’espai.

II
Definició 1.29 Sigui C una corba parametritzada pel paràmetre longitud d’arc.
J
La curvatura de C en cada punt és el mòdul de la variació del vector tangent
I unitari en aquell punt respecte a la longitud d’arc:
Imp.
 
 dT 
κ =  
Sortir ds
34 / 231
 UPC
Ara buscarem una fórmula alternativa per calcular la curvatura que no requereixi la
parametrització per l’arc.
Com que
dT dT ds
ETSEIAT

=
Càlcul II

dt ds dt
tenim
dT
dT dt
= ds
ds dt
Recordant que
ds
= ||r0 (t)||
dt
obtenim  
 dT 
 dt  ||T 0 (t)||
JJ
κ= 0 = 0
||r (t)|| ||r (t)||
II
Aquesta fórmula encara és massa complicada. Vegem una altra possibilitat.
J
Teorema 1.30 Sigui C una corba regular diferenciable dues vegades parametrit-
I
zada per r(t) amb t ∈ I. Aleshores
Imp.
||r0 (t) × r00 (t)||
Sortir κ(t) =
||r0 (t)||3
35 / 231
 UPC
D EMOSTRACI Ó . Ja sabem que
r00 (t) = ||r0 (t)||0 · T (t) + ||r0 (t)|| · ||T 0 (t)|| · N(t)
Posant ||T 0 (t)|| = κ(t)||r0 (t)|| obtenim
r00 (t) = ||r0 (t)||0 · T (t) + ||r0 (t)||2 · κ(t) · N(t)
ETSEIAT
Càlcul II

Multiplicant vectorialment per r0 (t) ens queda

r0 (t) × r00 (t) = ||r0 (t)||2 · κ(t) · r0 (t) × N(t)

Prenent mòduls obtenim

||r0 (t) × r00 (t)|| = ||r0 (t)||3 κ(t)

Observació 1.31 Aquesta fórmula també és vàlida per a corbes planes si les consi-
JJ
derem dins de l’espai ficades al pla z = 0; és a dir, si una corba plana ve donada per
la parametrització r(t) = (x(t), y(t)), podem pensar que, a l’espai, la parametrització
II és de la forma r(t) = (x(t), y(t), 0).
J

I Definició 1.32 S’anomena radi de curvatura d’una corba en un punt r(t) al

Imp. número ρ(t) = κ(t)
1
, i és el radi d’una circumferència (continguda en el pla os-
culador de la corba) de centre r(t) + ρ(t) · N(t) que en el punt r(t) té la mateixa
Sortir
curvatura que la corba.
36 / 231
 UPC

P ρ
ETSEIAT
Càlcul II

Q
ρ

JJ
1.6 La torsió d’una corba
II

J Una corba plana es pot doblegar més o menys dins del pla que la conté (el seu pla
I osculador). Una corba a l’espai es pot doblegar al seu pla osculador i també fora
d’ell. Penseu, per exemple, en una hèlix. Vista des de dalt, la confondrı́em amb
Imp.
una circumferència i, per tant, la seva curvatura és constant. Tanmateix, l’hèlix se
Sortir “surt” del pla. Buscarem una manera de mesurar com se “surt” una corba del seu pla
37 / 231
osculador. Aquesta mesura ens la proporcionarà la torsió.
 UPC
Suposem que tenim una corba C parametritzada pel paràmetre longitud d’arc: r(s).
Aleshores el trı́edre de Frenet serà:
T (s) = r0 (s)



r00 (s)


N(s) = 00
ETSEIAT
Càlcul II


 ||r (s)||

B(s) = T (s) × N(s)


Recordem que el vector binormal és el vector associat al pla osculador a la corba.
Per tant, la seva derivada ens dirà com varia el pla osculador.

B0 (s) = T 0 (s) × N(s) + T (s) × N 0 (s)

JJ Observacions 1.33 (a) κ(s) = ||r00 (s)||

II (b) T 0 (s) = r00 (s) =⇒ T 0 (s) = ||r00 (s)|| N(s) =⇒ T 0 (s) = κ(s) N(s).
J

I Com que T 0 (s) = κ(s) N(s), tindrem B0 (s) = T (s) × N 0 (s) (∗) .
Imp. És fàcil comprovar que N 0 (s) és ortogonal a N(s) (n’hi ha prou amb derivar la igualtat
Sortir N(s) · N(s) = 1). Aleshores, està contingut en el pla generat per T (s) i B(s). És a dir,
38 / 231 N 0 (s) = λ(s)T (s) + τ(s)B(s).
 UPC
Substituint en (∗) obtenim

B0 (s) = T (s) × (λ(s)T (s) + τ(s)B(s)) = τ(s)(T (s) × B(s)) = −τ(s)N(s).

Resumint:
ETSEIAT

B0 (s) = −τ(s)N(s).
Càlcul II

La funció τ(s) mesura, en cada punt, la velocitat amb què s’allunya la corba del pla
osculador en aquell punt.

Definició 1.34 Sigui r(s) una parametrització (que fa servir el paràmetre longi-
tud d’arc) d’una una corba C. S’anomena torsió de C a la funció τ(s) definida
per τ(s) = −B0 (s) · N(s).

JJ La torsió és independent de la parametrització.

II Si la torsió és constant i val zero, aleshores la corba és plana (està continguda en el
J seu pla osculador).

I
Observació 1.35 Si la torsió és nul.la a tots els punts aleshores el vector B0 (s) també
Imp. és nul i, per tant, el vector binormal serà constant. Això equival a dir que el pla
Sortir osculador també és constant (la corba és plana).
39 / 231
 UPC
És difı́cil trobar la torsió d’una corba fent servir la definició que acabem de veure.
Vegem com calcular-la còmodament.

Teorema 1.36 Sigui C una corba diferenciable almenys tres vegades parametrit-
zada per r(t) amb t ∈ [a, b]. Aleshores
ETSEIAT
Càlcul II

[r0 (t) × r00 (t)] · r000 (t) det[r0 (t), r00 (t), r000 (t)]
τ(t) = = .
||r0 (t) × r00 (t)||2 ||r0 (t) × r00 (t)||2

Exemple 1.37 Vegem que la torsió d’una hèlix és constant. Considerem l’hèlix
donada per r(t) = (a cost, a sint, bt) amb t ≥ 0.

Fent càlculs senzills obtenim

JJ
r0 (t) = (−a sint, a cost, b)
II
r00 (t) = (−a cost, −a sint, 0) r0 (t) × r00 (t) = (ab sint, −ab cost, a2 )
J
r000 (t) = (a sint, −a cost, 0)
I
√
Imp. Com que det[r0 (t), r00 (t), r000 (t)] = a2 b i ||r0 (t) × r00 (t)|| = a a2 + b2 la torsió és
Sortir
b
τ(t) = .
40 / 231 a2 + b2
 UPC
Noteu que si b = 0 la corba és una circumferència i, per tant, és plana. En aquest cas
la torsió és nul.la. Per b > 0 la torsió és positiva i per b < 0 és negativa.

(Quant val la curvatura d’aquesta hèlix? Sol. κ(t) = a

a2 +b2
)
ETSEIAT
Càlcul II

Les fórmules de Frenet-Serret

La curvatura i la torsió determinen la corba (excepte moviments euclidians; és a dir,

moviments que són composició d’una translació i una rotació).

Les fórmules de Frenet-Serret ens donen relacions que permeten reconstruir la corba
conegudes la seva curvatura i la seva torsió.

Suposem que la corba està parametritzada amb el paràmetre longitud d’arc. Alesho-
JJ res es compleixen les igualtats següents:
II 
 T (s) = κ(s) N(s)
0
J


I N 0 (s) = −κ(s) T (s) + τ(s) B(s)

 B0 (s) = −τ(s) N(s)

Imp.

Sortir

41 / 231
 UPC
Les relacions anteriors també es poden expressar matricialment:
    
T 0 0 κ 0 T
 N 0  =  −κ 0 τ   N 
    
ETSEIAT
Càlcul II

    
B 0 0 −τ 0 B

Exemple 1.38 Comproveu √ les fórmules de Frenet-Serret per a l’hèlix definida per
1 1 3
r(t) = ( 2 cost, 2 sint, 2 t), t ∈ [0, 2π].

Exemple 1.39 Dissenyar una trajectòria d’elevació per a una aeronau que surt d’una
pista en direcció N i ha de prendre direcció SW. Hi ha certes condicions de vol de
l’aeronau que s’han de tenir en compte:
• Per enfilar aquest rumb l’aeronau ha d’estar a més de 2500 m d’altura.
JJ

II
• L’angle d’elevació no pot superar els 10◦ .

J • La velocitat respecte de l’aire (que suposem en repòs) ha d’estar sempre per

sobre dels 300 km/h.
I
• Els girs han de tenir un radi de curvatura de 4 km com a mı́nim.
Imp.
Es vol trobar una corba d’enlairament en forma d’hèlix que respecti totes aquestes
Sortir condicions. Concretament:
42 / 231
 UPC
(a) Doneu una parametrització general d’una hèlix que respecti els condicionants
anteriors i expresseu matemàticament les restriccions.
(b) Doneu un exemple concret d’hèlix que compleixi totes les condicions.
ETSEIAT

(c) Per tal de minimitzar la despesa de carburant, trobeu entre totes les possibles
Càlcul II

hèlixs la que minimitza el recorregut.

Una parametrització general de l’hèlix que es demana és

r(u) = (R cos u, R sin u, bu) u ∈ [0, 3π/4 + 2nπ].

El vector tangent serà r0 (u) = (−R sin u, R cos u, b).

Imposem les condicions:

• L’aeronau surt de la pista en direcció N. A l’inici de l’enlairament tenim
JJ
r0 (0) = (0, R, b),
II

J
que sobre la pista (el pla horitzontal) correspon a aquesta direcció.

I • L’aeronau abandona la trajectòria en direcció SW. El paràmetre u fa el pa-

per de l’angle en el cercle projecció de la trajectòria. Això vol dir que al fi-
Imp.
nal del recorregut, aquest angle ha de correspondre a la direcció SW, és a dir
Sortir un = 3π/4 + 2nπ, essent n les voltes senceres que s’han de fer mentre l’aeronau
43 / 231
s’enlaira.
 UPC
• La inclinació no pot superar els 10◦ . Sigui, per exemple, α l’angle d’inclina-
ció: l’angle que forma el vector tangent amb un pla horitzontal. Calculem la
projecció de r0 (u) sobre el vector unitari vertical ~k = (0, 0, 1):
p p
r (u) · k = b = kr (u)k cos(90 − α) ≤ R + b sin(10 ) ≈ 0.1736 R2 + b2 .
0 ~ 0 2 2 ◦
ETSEIAT
Càlcul II

O, equivalentment,
b p
≤ R2 + b2 .
0.1736
• L’altura a la que es troba l’aeronau quan abandona l’hèlix ha de ser més gran o
igual que 2500 m:
b · un ≥ 2.5.
• El radi de curvatura dels girs ha de ser més gran o igual que 4 km. La curvatura
d’aquesta hèlix és κ = R/(b2 + R2 ). Per tant,
JJ
b2 + R2
≥ 4.
II R
J Deixem de banda, de moment, la condició sobre la velocitat (només caldrà fer un
canvi de paràmetre per ajustar-la, i no influeix en les caracterı́stiques geomètriques
I
que hem vist, ni en la longitud).
Imp.
La longitud de la trajectòria és
Sortir Z un p p
44 / 231
l= R2 + b2 du = un R2 + b2 .
0
 UPC
Aplicant ara les condicions que ja tenı́em obtenim:
p 2.5 b
l = un R2 + b2 ≥ · = 14.397.
b 0.1736
Aquesta fita inferior es prendrà si les desigualtats que hem vist són de fet, igualtats.
ETSEIAT
Càlcul II

Per a n = 0 obtenim b = 2.5/u0 = 1.061 i, aleshores serà R = 6.02. Aquests valors

satisfan la condició sobre la curvatura:
b2 + R2 1.0612 + 6.022
= ≥ 4.
R 6.02

Respecte a la velocitat. Fem el canvi u = ωt, essent t el temps en hores. Ha de ser

p
kr (t)k = ω R2 + b2 ≥ 300.
0

JJ
Amb els valors que hem trobat correspon a un mı́nim quan ω ≈ 49.08.
II
La trajectòria que ens demanen és
J

I
r(t) = (6.02 cos(49.08t), 6.02 sin(49.08t), 52.07t) t ∈ [0, 3π/4].

Imp.

Sortir

45 / 231
 UPC
2 Funcions de diverses variables

2.1 Camps escalars i camps vectorials

ETSEIAT
Càlcul II

Sovint necessitem més d’una variable per descriure magnituds relativament senzilles.
Vegem uns exemples.
• L’àrea d’un rectangle de base b i altura h ve donada per la funció A(b, h) = b · h.
• El volum d’un cilindre circular recte de radi r i altura h és

V (r, h) = πr2 h.

• El volum d’un paral.lelepı́pede rectangular (ortòedre) d’amplada x, llargària y i

altura z és
JJ
V (x, y, z) = x · y · z.
II
• La força gravitacional sobre una massa m situada en un punt (x, y, z) produı̈da
J
per una massa M situada a l’origen de coordenades ve donada, segons la llei de
I gravitació de Newton, per
Imp. −GmM
F(x, y, z) = 3 (x, y, z).
Sortir (x2 + y2 + z2 ) 2
46 / 231
 UPC
Noteu que als tres primers exemples, les imatges de les funcions són nombres. Al
quart exemple la imatge de cada punt és un vector.

Definició 2.1 (a) Un camp escalar és una funció f : Rn −→ R.

ETSEIAT

(b) Un camp vectorial és una funció F : Rn −→ Rn .

Càlcul II

Usualment tindrem n = 2 o n = 3.

Els tres primers exemples que hem vist són camps escalars. Altres camps escalars:
el que assigna a cada punt de l’espai la seva temperatura, el que dóna a cada punt
d’un sòlid la seva densitat...

El camp gravitacional és un exemple clar de camp vectorial. Altres exemples: un

camp de velocitats, el camp magnètic...
JJ

II
m
J F (x)
M x
F (x)
I x

Imp.
F (x)
m
x
Sortir
Camp gravitacional
47 / 231
 UPC
Un camp vectorial F assigna un vector F(x) a cada punt del seu domini. Per tenir una
idea geomètrica de com és un camp vectorial es dibuixa el vector F(x) amb origen
el punt x. Vegem tres exemples.
ETSEIAT
Càlcul II

Exemples 2.2 (a) F(x, y) = (2x, y) a R2 .

(b) F(x, y) = (−y, x) a R2 . (Aquest camp pot representar, per exemple, el movi-
ment que efectua una partı́cula de pols enganxada en un disc que gira.)

y
y

JJ
x x
II

Imp.

Sortir (a) (b)

48 / 231
 UPC
(c) F(x, y, z) = −(x, y, z) a R3 . A cada punt li associem el vector posició canviat de
signe.
z

(x,y,z)
ETSEIAT
Càlcul II

y
(c) x (0,0,0)

En aquest capı́tol i en els següents analitzarem les funcions de diverses variables.

Volem obtenir per a aquestes funcions resultats anàlegs als que tenim per a funcions
d’una variable. En particular, ens interessarà trobar màxims i mı́nims de camps
escalars. Per poder fer això, caldrà estudiar–ne el domini.
JJ

II
2.2 Nocions topològiques bàsiques
J

I Com ja sabem, la distància entre dos punts ve donada pel mòdul del vector que els
Imp.
uneix: si X = (x1 , x2 , x3 ) i Y = (y1 , y2 , y3 ), aleshores

Sortir q Y

49 / 231
d(X,Y ) = ||X −Y || = (x1 − y1 )2 + (x2 − y2 )2 + (x3 − y3 )2 .
X
 UPC
Farem servir la notació Rn amb n = 2, 3 per referir–nos al pla o a l’espai, respectiva-
ment.

Definició 2.3 (a) Es defineix la bola oberta centrada en A i radi r > 0 com el
conjunt de punts de Rn tals que la seva distància a A és inferior a r:
ETSEIAT
Càlcul II

B(A, r) = {X ∈ Rn : d(A, X) < r}.

(b) Es defineix la bola tancada centrada en A i radi r > 0 com el conjunt de

punts de Rn tals que la seva distància a A és inferior o igual a r:

B(A, r) = {X ∈ Rn : d(A, X) ≤ r}.

A R2 aquests conjunts són discos.

JJ

II
R2 R2
J
r r
I

Imp.

Sortir Disc obert Disc tancat

50 / 231
 UPC
A R3 són boles.

R3 R3
ETSEIAT
Càlcul II

r r

Bola oberta Bola tancada

Definició 2.4 Un conjunt de Rn és fitat si podem trobar una bola oberta amb radi
finit que el contingui.

JJ

II R2

J R2

Imp.

Sortir
Conjunt no fitat Conjunt fitat
51 / 231
 UPC
Definició 2.5 Es diu que un punt a és de la frontera d’un conjunt D sii tota bola
centrada en a conté punts que són de D i punts que no són de D.
ETSEIAT
Càlcul II

R2
a
D

JJ Definició 2.6 Un conjunt s’anomena tancat si, i només si, conté la seva frontera.
II

J El conjunt buit 0/ i el conjunt total Rn són tancats per definició.

I
Exemples 2.7 (a) A R l’interval [a, b] és tancat (la seva frontera està formada per
Imp. dos punts: a i b).
Sortir (b) A R2 , el conjunt A = {(x, y) : |x| ≤ 1 i |y| ≤ 1} és tancat. Quina és la seva
52 / 231 frontera?
 UPC

y
1 R2

R
A x
ETSEIAT

-1 1
Càlcul II

a b

(a) (b) -1

Definició 2.8 Un conjunt tancat i fitat s’anomena compacte.

Els conjunts compactes són els conjunt “macos” de Rn , és a dir, representen per
als camps escalars continus el mateix que els intervals tancats per a les funcions
JJ contı́nues d’una variable.
II
Exemples 2.9 Estudiem els conjunts següents:
J
(a) A = {(x, y) ∈ R2 : 0 ≤ x + y ≤ 1}
I
(b) B = {(x, y) ∈ R2 : |x + y| < 1}
Imp.
(c) C = {(x, y) ∈ R2 : |x| + |y| ≤ 1}
Sortir
(d) D = {(x, y, z) ∈ R3 : x2 + y2 ≤ 4, |z| ≤ 1}
53 / 231
 UPC
2.3 Representació gràfica de camps escalars

Si f : D ⊆ R2 −→ R és un camp escalar de dues variables definit en un subconjunt

D del pla xy, entendrem per gràfica de f el conjunt de punts de R3
ETSEIAT
Càlcul II

{(x, y, z) ∈ R3 : (x, y) ∈ D i z = f (x, y)}.

La gràfica de f és una superfı́cie de R3 .

z z=f ( x,y )

JJ

II y
J

Imp.
x ( x,y )
D
Sortir

54 / 231
 UPC
Exemples 2.10 Vegem algunes superfı́cies senzilles.
(a) z = f (x, y) = 1 − x − y.
(b) z = f (x, y) = 2.
ETSEIAT

(c) z = f (x, y) = x2 + y2 .
Càlcul II

Durant el curs apareixeran sovint certs tipus de quàdriques: superfı́cies algebraiques

de segon ordre. A continuació veurem les equacions reduı̈des i la gràfica de les
quàdriques més usuals.
• El.lipsoide

JJ x 2 y2 z2
+ + =1 c y
a2 b2 c2 O b
II
a
J
x
I

Imp.
Evidentment, si a = b = c obtenim una esfera.
Sortir

55 / 231
 UPC
• Hiperboloide d’una fulla
z
ETSEIAT
Càlcul II

x 2 y2 z2
+ − =1 y
a2 b2 c2 Oa b

• Hiperboloide de dues fulles

z

JJ

II
x2 y2 z2 O
y
J + − = −1
a2 b2 c2
x
I

Imp.

Sortir

56 / 231
 UPC
• Paraboloide el.lı́ptic

z
ETSEIAT
Càlcul II

x 2 y2
z= 2+ 2
a b
y
x O

• Paraboloide hiperbòlic

JJ z
x O
II x 2 y2
z= 2− 2
J a b
I y
Imp.

Sortir

57 / 231
 UPC
• Con
z
ETSEIAT
Càlcul II

x 2 y2 z2
+ − =0 y
a2 b2 c2 O
x

• Cilindre el.lı́ptic
z
JJ

II x2 y2
+ =1
J a2 b2
y
O
I x
Imp.

Sortir

58 / 231
 UPC
• Cilindre hiperbòlic

z
ETSEIAT

x2 y2
Càlcul II

− =1
a2 b2
y
O
x

• Cilindre parabòlic

z
JJ

II
y = kx2
J
O y
I
x
Imp.

Sortir Observació 2.11 Canviant l’ordre de les variables tindrı́em quàdriques anàlogues
59 / 231 però “tombades”.
 z
UPC z
z

y
c y y O
O b Oa b
x
a
x

x
ETSEIAT

el.lipsoide real
Càlcul II

hiperboloide d’una fulla hiperboloide de dues fulles

x2 y2 z2 x2 y2 z2 x2 y2 z2
a 2 + b2 + c2
=1 a 2 + b 2 − c2
=1 a 2 + b2 − c2
= −1
z
z
z
x O
y
O
x

y y
x O

paraboloide el.lı́ptic paraboloide hiperbòlic con real

2 2 2 2 y2
x2 2
JJ z = ax2 + by2 z = ax2 − by2 a2
+ b2
− cz2 = 0
II
z z z

I y y O y
O O
x
Imp. x x

Sortir cilindre el.lı́ptic real cilindre hiperbòlic cilindre parabòlic

x2 y2 x2 y2 x2
a2
+ b2
=1 a2
− b2
=1 y = 2p
60 / 231
 UPC
Noteu que moltes de les superfı́cies anteriors estan definides implı́citament per l’e-
quació que hem vist. No totes les superfı́cies són de la forma z = f (x, y). De fet, per
les que no ho són, necessitem dues funcions per donar z en funció de x i y.

Per dibuixar la gràfica de camps escalars de dues variables acostuma a ser útil pensar
ETSEIAT
Càlcul II

en les corbes de nivell.

Definició 2.12 Sigui f : R2 −→ R un camp escalar. El conjunt

Lk = {(x, y) ∈ R2 : f (x, y) = k}

s’anomena corba de nivell (de valor k) de f .

Gràficament, podem obtenir les corbes de nivell tallant la gràfica de la funció z =

JJ f (x, y) pel pla horitzontal z = k (nivell k). Això determina una corba que es projecta
II
sobre el pla z = 0. Variant la k les obtenim totes.

J Les corbes de nivell ens donen informació sobre el comportament de la funció.

I
Exemple 2.13 Un exemple d’aplicació és un mapa topogràfic d’una muntanya.
Imp.

Sortir

61 / 231
 UPC

z k=1400
3
R k =1100
k =900
ETSEIAT
Càlcul II

k =500

k =1100
k=1400 k =900 k =500
x R 2
corbes de nivell

caminet planer pujada forta

JJ

II k =1500
k =1300
J k =1000
k =900
I k =800

Imp.
Una persona que camina tota l’estona per una corba de nivell es troba sempre a la
Sortir
mateixa altura. La distància entre les corbes de nivell (desnivell) assenyala si hi ha
62 / 231 una forta pujada o un camı́ planer.
 UPC
Anàlogament a les corbes, es defineixen les superfı́cies de nivell per a les funcions
de tres variables.

Exemples 2.14 Dibuixem les corbes de nivell de les funcions següents

ETSEIAT

(a) f (x, y) = x2 + y2 .
Càlcul II

(b) f (x, y) = 10 − x2 − y2 .
(c) f (x, y) = y2 − x2 .

(a) Són x2 + y2 = k. y
Només té sentit per a k ≥ 0. k=49
• Si k = 0 és l’origen. k=16
k= 4
JJ • Si k > 0 són circumferències k=1 x
1 2 4 7
II centrades
√ a l’origen de radi
k.
J
Quan la k creix el radi aug- k=0
I menta.
Imp.

Sortir

63 / 231
 UPC
(b) Són 10 − x2 − y2 = k. y
Només té sentit per a k ≤ 10. k=−39
• Si k = 10 és l’origen. k=−6
k= 6
• Si k < 10 són circum- k=9 x
ETSEIAT
Càlcul II

1 2 4 7
ferències centrades
√ a l’ori-
gen de radi 10 − k.
Quan la k decreix el radi
k=10
augmenta.

(c) Són y2 − x2 = k. Si k = 0 són les bisectrius del 1r i 3r quadrant i del 2n i 4r

quadrant. Si k 6= 0 són hipèrboles equilàteres “tombades” o “dretes” segons el signe
de k.
y y
JJ k>0

II k<0
k=0
J x
(0,0) x (0,0)
I

Imp.

Sortir

64 / 231
 UPC
A continuació veurem un esquema de les superfı́cies corresponents als apartats (a) i
(b). Podem obtenir la segona a partir de la primera fent la simètrica respecte del pla
z = 0 i després pujant–la 10 unitats.
z
z
ETSEIAT
Càlcul II

10
y
y
O O
x x

JJ Exemple 2.15 Trobeu el domini i classifiqueu totes les corbes de nivell de la funció
II x2
f (x, y) = 2 .
J x + y2 − 1
I

Imp.

Sortir

65 / 231
 UPC
3 Càlcul diferencial

3.1 Lı́mits i continuı̈tat

ETSEIAT
Càlcul II

Les funcions amb què treballarem són funcions definides en R2 o R3 : camps escalars
o vectorials de dues o tres variables. Escriurem Rn per indicar indistintament R2 o
R3 .

Siguin f : D ⊂ R2 −→ R un camp escalar de dues variables i (a, b) ∈ D. Suposem

que f està definida en D excepte, potser, en el punt (a, b).

Definició 3.1 • (Intuı̈tiva) Direm que lim f (x, y) = l sii tots els punts
(x,y)→(a,b)
suficientment propers a (a, b) tenen imatges suficientment properes a l.
JJ

II
• (Formal) lim f (x, y) = l ⇐⇒
∀ε > 0 ∃δ > 0 tal que si
(x,y)→(a,b)
0 < d (x, y), (a, b) < δ aleshores d f (x, y), l < ε.



J

Imp.
Les definicions anteriors són anàlogues per a funcions de tres variables.

Sortir Les propietats dels lı́mits que ja coneixem per a funcions d’una variable són vàlides
66 / 231
també ara:
 UPC
• Si el lı́mit existeix, és únic.
• El comportament del lı́mit amb les operacions algebraiques és el mateix.
• També hi ha les mateixes indeterminacions.
Una diferència important. Per a funcions d’una variable, quan ens apropem a un punt
ETSEIAT
Càlcul II

a hi ha, bàsicament, dues maneres de fer–ho, per l’esquerra i per la dreta (els lı́mits
laterals). Per a funcions de dues (i tres) variables hi ha infinites maneres d’acostar–
nos al punt (a, b).

(a,b)

JJ
x x
II
a
J

I Si la funció té lı́mit en un punt, aleshores ha de tenir lı́mit (el mateix) independent-
Imp.
ment de la forma que triem per acostar–nos al punt.

Sortir Si el valor del lı́mit d’una funció en un punt no és el mateix per a totes les possibles
67 / 231
formes d’aproximar–nos al punt, aleshores la funció no té lı́mit en aquest punt.
 UPC
Lı́mits direccionals

Una manera d’aproximar–se a un punt (a, b) és a través de les rectes que hi passen:
(x, y) = (a, b) + t(u, v)
ETSEIAT
Càlcul II

Definició 3.2 S’anomena lı́mit direccional de la funció f en el punt (a, b) segons

la direcció del vector (u, v) a lim f (a + tu, b + tv).
t→0

Si en calcular els lı́mits direccionals d’una funció en un punt aquests depenen de la

direcció triada, aleshores no existeix el lı́mit de la funció en aquell punt.

x−y
Exemple 3.3 Busquem els lı́mits direccionals de f (x, y) = en el punt (0, 0).
JJ x+y
II Fixat un vector (u, v), considerem la recta d’equació paramètrica (x, y) = t(u, v). El
lı́mit direccional serà
J tu − tv u − v
lim f (tu,tv) = =
I t→0 tu + tv u + v
Aquest lı́mit depèn del vector triat i, per tant, la funció no té lı́mit en (0, 0).
Imp.

Sortir
Els lı́mits direccionals són útils per provar que no existeix el lı́mit en un cert punt,
68 / 231 però no serveixen per assegurar l’existència del lı́mit.
 UPC
Malgrat els lı́mits direccionals siguin tots iguals, això no vol dir que hi hagi lı́mit,
encara hi ha infinites maneres d’acostar–se al punt (per paràboles, per cúbiques...).

x2 y
Exemple 3.4 Comproveu que els lı́mits direccionals de la funció f (x, y) = en
ETSEIAT

x4 +y2
Càlcul II

el punt (0, 0) són tots iguals. Què passa si feu y = kx2 ?

Definició 3.5 Es diu que una funció f és contı́nua en un punt (a, b) ∈ D si
lim f (x, y) = f (a, b).
(x,y)→(a,b)

Una funció és contı́nua en un conjunt D si ho és a tots els punts del conjunt D.

JJ Observació 3.6 Les definicions i propietats que hem vist es poden generalitzar sense
problemes a camps vectorials.
II

J
Per exemple, sigui F : R3 −→ R3 un camp vectorial:
I
F(x, y, z) = ( f1 (x, y, z), f2 (x, y, z), f3 (x, y, z)).
Imp.

Sortir El camp F és continu si tots els camps escalars que formen les seves components són
camps continus.
69 / 231
 UPC
Exemple 3.7 Estudieu la continuı̈tat dels camps següents:
1
(a) f (x, y) = 2
x + y2
p
(b) f (x, y) = x2 − 2x + y2
ETSEIAT
Càlcul II

1
(c) f (x, y) = p
x2 − 2x + y2

3.2 Derivades direccionals

Sigui f : Rn −→ R un camp escalar. Si intentem escriure una definició de derivada

anàloga a la que coneixem per a funcions d’una variable se’ns planteja un problema
greu: el quocient incremental
JJ
f (a + h) − f (a)
h ∈ Rn


II
h
J
no té sentit. (Per què?)
I
Si volem una definició semblant a la que coneixem per funcions d’una variable, hem
Imp.
de fer uns petits canvis.
Sortir

70 / 231
 UPC
Definició 3.8 Siguin v ∈ Rn un vector unitari i f un camp escalar definit en un
entorn d’un punt a ∈ Rn . Anomenarem derivada direccional de f en el punt a
segons la direcció del vector v al
f (a + tv) − f (a)
ETSEIAT

lim ,
Càlcul II

t→0 t
∂f
sempre i quan aquest lı́mit existeixi. En aquest cas, la denotarem per (a) o
∂v
també fv0 (a) (de vegades s’omet la prima: fv (a); i de vegades s’escriu Dv f (a)).

corba γ
z

JJ tangent

II
pla π corba γ
J y

I
v
Imp. v
x a a
Sortir pla π

71 / 231
 UPC
Per a les funcions de dues variables, la derivada direccional admet una interpretació
geomètrica bastant intuı̈tiva: és el pendent (respecte del pla XY ) de la recta tangent a
la corba intersecció de la superfı́cie z = f (x, y) amb el pla vertical que conté la recta
del pla XY que passa pel punt a i té vector director v. (També és el coeficient de
variació de la funció f en la direcció i sentit del vector v.)
ETSEIAT
Càlcul II

Exemple 3.9 Sigui f (x, y) = x2 + y2 . Calculem la derivada direccional de f en el

punt (1, 2) segons la direcció del vector (1, 1).

Com que el vector que ens donen no és unitari, primer busquem√un√vector que tingui
la mateixa direcció i sentit que ell però que sigui unitari: v = ( 22 , 22 ).
√ √

∂f f 1+t 2
2
, 2 + t 2
2 − f (1, 2)
(1, 2) = lim
∂v t→0
√

t √

JJ √
1 + t 22 2 + 2 + t 22 2 − 5 t 2 + 3 2t √
II = lim = · · · = lim = 3 2.
t→0 t t→0 t
J

I Problema. Sorgeixen unes qüestions interessants relacionades amb la derivada di-

reccional: en quina direcció és màxima la derivada direccional? I mı́nima? I nul.la?
Imp.
Per respondre aquestes preguntes necessitem conceptes nous.
Sortir

72 / 231
 UPC
3.3 Derivades parcials. Vector gradient. Matriu jacobiana

Definició 3.10 Sigui f un camp escalar f : Rn −→ R. En el cas que v sigui un

vector de la base canònica de Rn , aleshores la derivada direccional s’anomena
ETSEIAT
Càlcul II

derivada parcial.

Notacions usuals per a les derivades parcials (a R3 ):

∂f
e1 = (1, 0, 0) (a) fx0 (a) fx (a)
∂x
∂f
e2 = (0, 1, 0) (a) fy0 (a) fy (a)
∂y
JJ
∂f
e3 = (0, 0, 1) (a) fz0 (a) fz (a)
II ∂z
J

I Observació 3.11 Calcular una derivada parcial equival a calcular la derivada d’una
funció d’una variable: se suposa que totes les altres variables són constants.
Imp.

Sortir Exemples 3.12 Calculem les derivades parcials de les funcions que segueixen:
73 / 231 (a) f (x, y) = 2x2 + 6xy − 4y3
 UPC
(b) f (x, y) = x2 sin(xy)
x
(c) f (x, y, z) = p
y2 + z3
ETSEIAT
Càlcul II

Definició 3.13 Sigui f : R3 −→ R un camp escalar amb derivades parcials. El

vector
∂f ∂f ∂f
 
, ,
∂x ∂y ∂z
s’anomena gradient de f en el punt (x, y, z) i es denota per ∇ f (x, y, z).

∂f ∂f
 
Pels camps escalars de dues variables tenim ∇ f (x, y) = ∂x , ∂y .

JJ
Exemples 3.14 Determinem el gradient de les funcions següents:
II (a) z = f (x, y) = 2 + x2 + y2
J (b) z = f (x, y) = exy + sin(xy) z

I Noteu que si z = f (x, y) representa z=f(x,y)

Imp. una superfı́cie a l’espai, el ∇ f és

un vector que està al pla XY , no a y
Sortir (x,y) f(x,y)
l’espai. x

74 / 231
 UPC
Definició 3.15 Sigui F : Rn −→ Rm una funció de diverses variables. Suposem
que F = ( f1 , f2 , ..., fm ) i que cada una d’aquestes funcions escalars té derivades
parcials en un punt a. La matriu
∂ f1 ∂ f1 ∂ f1
 
ETSEIAT

(a) ∂x2 (a) · · · ∂xn (a)

Càlcul II

 ∂x1
 ∂ f2 (a) ∂ f2 (a) · · · ∂ f2 (a) 

 ∂x1 ∂x2 ∂xn 

 .
.. .
.. ... .
..


 
∂ fm ∂ fm ∂ fm
∂x1 (a) ∂x2 (a) · · · ∂xn (a)

s’anomena matriu jacobiana de F o matriu de les derivades parcials de F. La

denotarem per DF(a).

JJ
Exemple 3.16 Sigui F : R2 −→ R3 definida per
II
F(x, y) = (x2 + y2 − 2xy, sin(xy), x2 ln(x + 3y))
J
La matriu jacobiana de F en un punt (x, y) del seu domini és
I
 
Imp. 2x − 2y 2y − 2x
 
Sortir DF(x, y) = 
 y cos(xy) x cos(xy) 

x 2 3x2
75 / 231 2x ln(x + 3y) + x+3y x+3y
 UPC
La matriu jacobiana avaluada, per exemple, en el punt (1, 0) és
 
2 −2
 
DF(1, 0) =  0 1 


ETSEIAT
Càlcul II

1 3

3.4 Diferenciabilitat

Malauradament, l’existència de totes les derivades direccionals en un punt no implica

ni tan sols que la funció sigui contı́nua en aquell punt.

Un exemple d’això ens el dóna la funció

JJ ( xy2
x2 +y4
si x 6= 0
II f (x, y) =
0 si x = 0
J

I (Comproveu que no és contı́nua en (0, 0) prenent x = y2 ...)

Imp. Necessitem una definició raonable de “derivada” d’una funció en un punt de manera
Sortir
que es compleixin propietats anàlogues a les que tenim per a les funcions d’una
variable.
76 / 231
 UPC
La definició no és senzilla. Per començar, la nomenclatura és diferent: ara parlarem
de funció diferenciable en un punt.
Per introduir aquest concepte, vegem primer com hauria de ser l’equació del pla
tangent a la gràfica d’una funció f : R2 −→ R en un punt (a, b) del seu domini
ETSEIAT
Càlcul II

(suposant que la funció és prou maca com per tenir pla tangent).

z (a,b,f(a,b))

Problema: Suposem
que la superfı́cie de-
finida per l’equació
y
z = f (x, y) admet pla
JJ tangent en el punt
(a, b, f (a, b)). Quina és
II
l’equació d’aquest pla x (a,b)
J tangent?
I
Un pla no vertical té una equació de la forma z = Ax + By + C. Si el pla ha de ser
Imp. tangent a la gràfica de f , els pendents al llarg dels eixos x i y han de coincidir amb
Sortir fx0 (a, b) i fy0 (a, b), respectivament, que són les taxes de canvi de f respecte de x i y.

77 / 231 Per tant serà de la forma z = fx0 (a, b)x + fy0 (a, b)y +C.
 UPC
Imposant que el pla passi pel punt (a, b, f (a, b)) trobem el valor de C.

L’equació del pla tangent és doncs:

z = f (a, b) + fx0 (a, b)(x − a) + fy0 (a, b)(y − b).

ETSEIAT
Càlcul II

El pla tangent és una “aproximació prou bona” de la funció f a prop de (a, b). Rigo-
rosament:
f (x, y) − f (a, b) − fx0 (a, b)(x − a) − fy0 (a, b)(y − b)
lim = 0.
(x,y)→(a,b) k(x, y) − (a, b)k
Aquesta és la idea que farem servir per dir que una funció és diferenciable en un punt
(a, b).

JJ
Definició 3.17 Sigui f : R2 −→ R. Es diu que f és diferenciable en (a, b) si
II existeixen les derivades parcials de f en (a, b) i
J f (x, y) − f (a, b) − fx0 (a, b)(x − a) − fy0 (a, b)(y − b)
I
lim = 0.
(x,y)→(a,b) k(x, y) − (a, b)k
Imp.

Sortir

78 / 231
 UPC
Definició 3.18 Si f : R2 −→ R és una funció diferenciable en un punt (a, b) del
seu domini, aleshores la superfı́cie z = f (x, y) té un únic pla tangent en el punt
(a, b, f (a, b)) i la seva equació és

z − f (a, b) = fx0 (a, b)(x − a) + fy0 (a, b)(y − b)

ETSEIAT
Càlcul II

La recta perpendicular al pla tangent en el punt P = (a, b, f (a, b)) s’anonema recta
normal a la superfı́cie z = f (x, y) en el punt P. La seva equació és
x−a y−b z − f (a, b)
= =
fx0 (a, b) fy0 (a, b) −1

Exemples 3.19 Calculem el pla tangent i la recta normal a les superfı́cies següents
JJ en els punts que s’indiquen.
II (a) f (x, y) = 2x2 + 3y2 en P = (0, 0, 0) i després en Q = (0, 1, 3).
p
J (b) f (x, y) = x2 + y2 en P = (0, 0, 0) i en Q = (1, 0, 1).
I z

Q
Imp.
Q

y
Sortir P y
P
x

79 / 231 (a) (b) x

 UPC
La definició de diferenciabilitat es pot generalitzar a funcions de Rn −→ Rm .

Ull a la notació. Ara x = (x1 , x2 , ..., xn ) i a = (a1 , a2 , ..., an ).

Definició 3.20 Sigui F : Rn −→ Rm . Es diu que F és diferenciable en un punt a

ETSEIAT
Càlcul II

del seu domini si existeixen les derivades parcials de F en a i

kF(x) − F(a) − Ta (x − a)k
lim = 0,
x→a kx − ak
essent Ta la matriu jacobiana de F avaluada en el punt a, i Ta (x−a) és el producte
de la matriu jacobiana pel vector columna x − a.

La transformació lineal que té matriu Ta s’anomena la diferencial de la funció F en

JJ el punt a. De vegades es denota per DF(a).
II
Observació 3.21 El fet que F sigui diferenciable en a vol dir que existeix una trans-
J formació lineal amb matriu Ta tal que la varietat lineal definida per F(a) + Ta (x − a)
I és una bona aproximació de F a prop de a.
Imp.
Noteu que si una funció és diferenciable en un punt a, en particular existiran totes
Sortir
les derivades direccionals en aquell punt. Si a la definició anterior posem x = a + t v,
80 / 231
 UPC
essent t ∈ R i v un vector unitari, aleshores obtenim
kF(a + tv) − F(a) − Ta (tv)k
lim = 0.
t→0 |t|
Però com que Ta és una transformació lineal, tenim
ETSEIAT
Càlcul II

F(a + tv) − F(a)
lim − Ta (v)
= 0.
t→0 t
O, equivalentment,
F(a + tv) − F(a)
lim = Ta (v).
t→0 t
És a dir, Ta (v) és la derivada direccional de F en el punt a seguint la direcció del
vector v.
JJ Al cas de camps escalars, la fórmula anterior ens dóna una forma molt simple per
II calcular la derivada direccional de f en un punt a:
∂f f (a + tv) − f (a)
J (a) = lim = ∇ f (a) · v.
∂v t→0 t
I

Imp.

∂f
Sortir
(a) = ∇ f (a) · v
∂v
81 / 231
 UPC
Teorema 3.22 Si f és un camp escalar diferenciable en a, aleshores f és continu
en a.

Vegem ara una condició suficient de diferenciabilitat.

ETSEIAT
Càlcul II

Teorema 3.23 Sigui f un camp escalar f : Rn −→ R. Si existeixen totes les deri-

vades parcials de f en a i aquestes són contı́nues en una bola oberta centrada en
a, aleshores f és diferenciable en el punt a. (Es diu també que f és diferenciable
amb continuı̈tat o de classe C 1 .)

Observacions 3.24 (a) Un camp vectorial serà diferenciable si ho són tots els seus
camps escalars components.
JJ
(b) Per tal que una funció sigui diferenciable en un punt del seu domini és necessari
II que existeixin totes les derivades parcials de la funció en aquest punt.
J (c) Si un camp vectorial és diferenciable en un punt, segur que és continu en aquell
I punt. (Si la funció no és contı́nua en un punt, no hi pot ser diferenciable.)

Imp.
Exemple 3.25 Ara podem respondre tres qüestions que tenı́em pendents.
Sortir

82 / 231
 UPC
Sabem que
∂f
(a) = ||∇ f (a)|| · ||v|| · cos α = ||∇ f (a)|| · cos α
∂v
essent α l’angle que formen el gradient i el vector v.
• La derivada direccional serà màxima quan α = 0, és a dir, quan v tingui la
ETSEIAT
Càlcul II

mateixa direcció i sentit que ∇ f (a), i el màxim val ||∇ f (a)||.

• La derivada direccinal serà mı́nima quan α = π, és a dir, quan v tingui la mateixa
direcció que ∇ f (a) però sentit oposat, i el mı́nim val −||∇ f (a)||.
• La derivada direccional serà nul.la quan v sigui perpendicular a ∇ f (a).
√ √ 
2 2
Exemple 3.26 Calculeu la derivada direccional de f (x, y) = exy al punt 2 , 2
segons les direccions que s’indiquen:
√
JJ 7 2e
(a) Seguint la direcció del vector (3, 4). (Solució: 10 .)
II √
(b) Seguint la direcció de màxim creixement de f . (Solució: e.)
J
(c) Recorrent la corba x2 + y2 = 1 en sentit antihorari. (Solució: 0.)
I (Per fer la derivada direccional d’una funció seguint la direcció d’una corba es
Imp. considera el vector tangent a la corba en el punt corresponent.)
Sortir

83 / 231
 UPC
3.5 La regla de la cadena

Considerem la composició de funcions següent:

ETSEIAT
Càlcul II

G F
Rn −→ Rm −→ Rp
a −→ G(a) −→ F(G(a))

Teorema 3.27 Suposem que G és diferenciable en a i que F és diferenciable en

G(a). Aleshores la funció F ◦ G és diferenciable en a i

D(F ◦ G)(a) = DF(G(a)) · DG(a).

JJ
A la igualtat anterior, el producte que apareix és el producte de les matrius jacobianes
II respectives avaluades en els punts indicats.
J
Exemple 3.28 Siguin G : R2 −→ R2 i F : R2 −→ R3 definides per les expressi-
I
ons:
Imp. G(x, y) = (x2 + 2xy, 3x + 2y2 ) i F(u, v) = (2u, u − v, v2 )
Sortir
Calculem, D(F ◦ G)(1, 0), per exemple.
84 / 231
 UPC
Serà:
D(F ◦ G)(1, 0) = DF(G(1, 0)) · DG(1, 0) = DF(1, 3) · DG(1, 0)

Les matrius jacobianes de F i G són:

ETSEIAT
Càlcul II

 
2 0 !
  2x + 2y 2x
DF(u, v) =  1 −1  i DG(x, y) =
  3 4y
0 2v

Per tant,    
2 0 ! 4 4
  2 2  
D(F ◦ G)(1, 0) =  1 −1 · = −1 2 
  3 0  
0 6 18 0
JJ
I en un punt (x, y) qualsevol, tindrem:
II
   
J 2 0   4x + 4y 4x
2x + 2y 2x
D(F ◦ G)(x, y) =  1 −1 · = 2x + 2y − 3 2x − 4y 
I 3 4y
0 2(3x + 2y2 ) 18x + 12y2 24xy + 16y3
Imp.

Sortir Evidentment hi ha una altra manera de fer aquest exercici: efectuar la composició de
les dues funcions i després calcular la matriu jacobiana.
85 / 231
 UPC
3.6 Aplicacions importants de la regla de la cadena

El canvi de variables en una equació diferencial

La regla de la cadena ens permet fer un canvi de variables en una equació diferencial.
ETSEIAT
Càlcul II

Exemple 3.29 Donada l’equació

 ∂z 2  ∂z 2
+ =1
∂x ∂y
com seria aquesta equació en coordenades polars?
Estudiem primer el cas teòricament. Tenim:
G z
R2 −→ R2 −→ R
JJ
(u, v) −→ (x(u, v), y(u, v)) −→ z(x, y)
II
En fer el canvi de variables, la funció z dependrà de u i de v.
J
u
I x

Imp. v
z
u
Sortir
y
86 / 231 v
 UPC
Per la regla de la cadena, sabem que

 ∂z ∂z  ∂x ∂x
!
D(z ◦ G)(u, v) = ∇z · DG = , ∂u ∂v
∂x ∂y ∂y ∂y
ETSEIAT

∂u ∂v
Càlcul II

 ∂z ∂x ∂z ∂y ∂z ∂x ∂z ∂y 
= + , +
∂x ∂u ∂y ∂u ∂x ∂v ∂y ∂v
(Nota: cada una de les derivades parcials anteriors s’ha d’avaluar al punt que li
correspongui.)

Tornem a l’exemple concret: fem el canvi x = r cos α, y = r sin α.

∂z ∂z ∂x ∂z ∂y ∂z ∂z
= · + · = cos α · + sin α ·
JJ ∂r ∂x ∂r ∂y ∂r ∂x ∂y
∂z ∂z ∂x ∂z ∂y ∂z ∂z
II = · + · = −r sin α · + r cos α ·
∂α ∂x ∂α ∂y ∂α ∂x ∂y
J

I Aı̈llant s’obté:
∂z 1  ∂z ∂z 
= r cos α · − sin α ·
Imp.
∂x r ∂r ∂α
∂z 1  ∂z ∂z 
Sortir
= cos α · + r sin α ·
∂y r ∂α ∂r
87 / 231
 UPC
Substituint a l’equació inicial tenim.
 ∂z 2  ∂z 2  ∂z 2 1  ∂z 2
1= + = ··· = + 2
∂x ∂y ∂r r ∂α
ETSEIAT
Càlcul II

Una propietat geomètrica del gradient

• Per a un camp escalar de dues variables, el vector gradient en un punt (a, b) és
perpendicular a la corba de nivell de f (x, y) que passa per aquell punt.
• Per a un camp escalar de tres variables, el vector gradient en un punt (a, b, c) és
perpendicular a la superfı́cie de nivell de f (x, y, z) que passa per aquell punt.
Vegem la primera propietat.

Considerem la corba de nivell f (x, y) = k, i sigui r(t) = (x(t), y(t)) una parametrit-
JJ zació d’aquesta corba. Aleshores es compleix f (r(t)) = k.
II
Derivant aquesta igualtat obtenim
J
∇ f (r(t)) · r0 (t) = ∇ f (x(t), y(t)) · (x0 (t), y0 (t)) = 0,
I
igualtat que ens diu que el gradient és perpendicular al vector tangent a la corba.
Imp.

Sortir
Exemple 3.30 Donat el camp escalar de dues variables definit per f (x, y) = x2 + y2 ,
88 / 231 el seu gradient en un punt (x, y) és ∇ f (x, y) = (2x, 2y).
 UPC
Les corbes de nivell són circumferències (x2 + y2 = k) centrades en (0, 0).

Noteu que en cada punt (x, y), el gradient té la direcció del radi i, per tant, és perpen-
dicular a qualsevol corba de nivell.
ETSEIAT
Càlcul II

z=f(x,y)

JJ

II y
f(x,y)
J (x,y)
x
I

Imp. Exemple 3.31 Trobem la recta normal i el pla tangent a l’el.lipsoide

Sortir
2 z2
2
x + y + = 3 en el punt (1, 1, 2).
89 / 231 4
 UPC
La recta normal serà: (x, y, z) = (1, 1, 2) + t(2, 2, 1).

El pla tangent té equació 2x + 2y + z = 6.

(Hi ha una altra manera de fer aquest aquest problema: quina?)

ETSEIAT
Càlcul II

3.7 Derivades d’ordre superior. La fórmula de Taylor d’ordre 2

∂f ∂f
Sigui f (x, y) una funció de dues variables. Les derivades parcials i depenen
∂x ∂y
també de les variables x i y. Aixı́, doncs, es poden derivar respecte de x i de y.
Obtindrem quatre derivades parcials de segon ordre, que denotarem de la manera
següent:
JJ ∂2 f 00
• 2 = fxx f es deriva dues vegades respecte de x.
∂x
II
∂2 f 00
J • = fxy f es deriva primer respecte de x i després respecte de y.
∂y∂x
I
∂2 f 00
• = fyx f es deriva primer respecte de y i després respecte de x.
Imp. ∂x∂y
Sortir ∂2 f 00
• 2 = fyy f es deriva dues vegades respecte de y.
90 / 231 ∂y
 UPC
Les derivades parcials de segon ordre s’acostumen a escriure en una matriu, anome-
nada matriu hessiana:

 
∂2 f ∂2 f
!
00 f 00
fxx
∂x2 ∂y∂x xy
ETSEIAT

H f (x, y) =  =
Càlcul II

∂2 f ∂2 f 00 f 00
∂x∂y ∂y2
fyx yy

Exemple 3.32 Trobem les derivades de segon ordre de la funció f (x, y) = x2 y + exy .
∂2 f
• 2 = · · · = 2y + y2 exy
∂x
∂2 f
• = · · · = 2x + (1 + xy)exy
∂x∂y
JJ ∂2 f
• = · · · = 2x + (1 + xy)exy
∂y∂x
II
∂2 z
J • 2 = · · · = x2 exy
∂y
I

Imp. Les derivades de segon ordre es poden derivar de nou (n’obtindrı́em 8 derivades de
tercer ordre):
∂3 f ∂3 f ∂3 f
Sortir
, , ...
91 / 231 ∂x3 ∂x2 ∂y ∂x∂y∂x
 UPC
Quantes derivades de segon ordre té una funció de tres variables? I de tercer ordre?

Problema: el resultat de la derivació d’una funció de diverses variables depèn o no

de l’ordre de derivació respecte a les diferents variables? És a dir, per exemple,
∂2 f ∂2 f
ETSEIAT
Càlcul II

¿ = ?
∂y∂x ∂x∂y

∂ f ∂ f ∂2 f ∂2 f
Teorema 3.33 Si f (x, y) i , , i són funcions contı́nues a l’entorn
∂x ∂y ∂y∂x ∂x∂y
d’un punt (a, b), aleshores

∂2 f ∂2 f
(a, b) = (a, b)
∂x∂y ∂y∂x
JJ

II
La fórmula de Taylor d’ordre 2
J

I En aquest apartat donarem una aproximació d’una funció z = f (x, y) a l’entorn d’un
Imp.
punt (a, b, f (a, b)) mitjançant un polinomi de dues variables de grau 1 o 2.

Sortir De fet, el polinomi de grau 1 ja sabem quin és. Quin?

92 / 231
 UPC
Definició 3.34 Sigui f (x, y) una funció de dues variables diferenciable almenys
dues vegades i amb derivades segones contı́nues en un punt (a, b). Aleshores el
polinomi
1
ETSEIAT

p2 (x, y) = f (a, b) + ∇ f (a, b) · x−a

x−a


+ (x − a, y − b) · H f (a, b) ·
Càlcul II

y−b y−b
2!
és el polinomi de Taylor de grau 2 de la funció f (x, y) en el punt (a, b).

Desenvolupant la fórmula anterior s’obté:

∂f ∂f
 
p2 (x, y) = f (a, b) + (a, b)(x − a) + (a, b)(y − b) +
∂x ∂y
1 ∂ f ∂2 f ∂2 f
 2 
2 2
(a, b)(x − a) + 2 (a, b)(x − a)(y − b) + 2 (a, b)(y − b)
JJ 2 ∂x2 ∂x∂y ∂y
II
Exemples 3.35 Trobem el polinomi de Taylor de grau 2 de les funcions següents en
J
els punts que s’indiquen.
I (a) f (x, y) = ex sin(x + y) en (0, 0). (Solució: p2 (x, y) = x + y + x2 + xy.)
Imp.
(b) f (x, y) = exy en (0, 1). (Solució: p2 (x, y) = 1 + 21 x2 + xy.)
Sortir Quins serien els polinomis de Taylor de grau 1 als mateixos punts?
93 / 231
 UPC
Teorema 3.36 (La fórmula de Taylor d’ordre 2)
Sigui f (x, y) una funció de dues variables diferenciable almenys dues vegades i
amb derivades segones contı́nues en un punt (a, b). Aleshores

f (x, y) = p2 (x, y) + R2 (x, y)

ETSEIAT
Càlcul II

on R2 (x, y) tendeix cap a zero quan (x, y) tendeix cap a (a, b). (Es pot donar una
expressió explı́cita de R2 (x, y), que depèn de les derivades de tercer ordre.)

3.8 Extrems relatius per a camps escalars

Sigui f : Rn −→ R un camp escalar.

JJ

II Definició 3.37 • Es diu que f té un màxim relatiu (o local) en un punt a si

f (a) ≥ f (x) per a tot x d’un entorn de a.
J
• Es diu que f té un mı́nim relatiu (o local) en un punt a si f (a) ≤ f (x) per a
I
tot x d’un entorn de a.
Imp.

Sortir Per no dir sempre màxims o mı́nims, es parla d’extrems relatius.

94 / 231
 UPC
Teorema 3.38 (Condició necessària d’extrem relatiu) Sigui f : D ⊂ Rn −→ R
una funció diferenciable. Si f té extrem relatiu en un punt a de l’interior de D,
aleshores ∇ f (a) = 0.
ETSEIAT
Càlcul II

D EMOSTRACI Ó . Donat un vector v, considerem la recta r(t) = a + tv i restringim

f sobre aquesta recta. Ens queda aixı́ una funció d’una variable: g(t) = f (r(t)) =
f (a + tv). Aquesta funció té extrem relatiu en t = 0 i, per tant,

g0 (0) = ∇ f (a) · v = 0.

Com que el raonament anterior és vàlid per a qualsevol vector no nul v, ha de ser
∇ f (a) = 0.

JJ
Noteu que, en el cas que f tingui tres variables, la condició ∇ f (a) = 0 vol dir
∂f

II
∂x (a) = 0 


∂f
∂y (a) = 0
J
∂f


∂z (a) = 0
I 

Imp.

Sortir
Noteu també que el teorema no diu que on el gradient s’anul.la segur que hi ha extrem
relatiu.
95 / 231
 UPC
El resultat anterior es fa servir per determinar els punts on potser estaran els extrems
relatius.

Definició 3.39 Els punts de la funció f on el gradient és nul s’anomenen punts
crı́tics de f .
ETSEIAT
Càlcul II

Resumint: per a funcions diferenciables,

els extrems relatius de f , si n’hi ha, s’assoleixen en punts crı́tics de f .

Exemple 3.40 Busquem els punts crı́tics de f (x, y) = x2 − xy + y2 + 3x − 2y + 1.

JJ Calculem les derivades parcials, les igualem a zero i resolem el sistema d’equacions
II
que s’obté:
∂f
)
∂x (x, y) = 2x − y + 3 = 0
J
∂f
∂y (x, y) = −x + 2y − 2 = 0
I
un punt crı́tic: − 43 , 13 .


En aquest cas només hi ha
Imp.

Sortir Serà màxim relatiu? mı́nim relatiu? o cap de les dues coses?

96 / 231 Per poder contestar (parcialment) aquestes preguntes necessitem un altre resultat.
 UPC
Sigui f : R2 −→ R una funció amb derivades parcials de segon ordre contı́nues en
un punt a. Denotarem per H f (a) la matriu hessiana de f avaluada en el punt a:

 
∂2 f ∂2 f
∂x2
(a) ∂y∂x (a)
ETSEIAT

H f (a) = 
Càlcul II

∂2 f ∂2 f

∂x∂y (a) ∂y2
(a)

Teorema 3.41 (Condicions suficients d’extrem relatiu) Sigui a un punt crı́tic de

f . Aleshores:
(a) Si det H f (a) > 0 i ∂∂x2f (a) > 0, la funció f té un mı́nim relatiu en a.

2

(b) Si det H f (a) > 0 i ∂∂x2f (a) < 0, la funció f té un màxim relatiu en a.

2

JJ (c) Si det H f (a) < 0, la funció té un punt de sella en a.


II (d) Si det H f (a) = 0, pot haver–hi o no extrem relatiu en a. Per saber–ho cal
fer un estudi més detallat de la funció.
J

I P
P
Imp.

Sortir

97 / 231 P
 UPC
Per funcions de més de dues variables també hi ha un criteri suficient d’extrem re-
latiu. Sigui a un punt crı́tic de f i H f (a) la matriu hessiana de f en aquest punt
crı́tic:
 2  
∂ f ∂2 f ∂2 f

(a) (a) · · · (a)
 ∂x12 ∂x1 ∂x2 ∂x1 ∂xn   D11 D12 · · · D1n 
ETSEIAT
Càlcul II

 ∂2 f
 ∂x ∂x (a) ∂ 2f (a) · · · ∂x∂ ∂xf (a)  
2 2 
∂x
D21 D22 · · · D2n 
H f (a) =  2 1 2 n
= .
 2   

··· ··· ··· ···   ··· ··· ··· ··· 
 
 
∂ f ∂2 f ∂2 f
 2 
Dn1 Dn2 · · · Dnn
∂xn ∂x1 (a) ∂xn ∂x2 (a) · · · n∂x2
(a)

Calculem els determinants principals

 
D D 
 11 12
A1 = D11 , A2 =   , . . . , An = det H f (a).

 D21 D22 
JJ
Aleshores:
II • A1 > 0, A2 > 0, A3 > 0, ..., An > 0 =⇒ f té un mı́nim relatiu en a.
J • A1 < 0, A2 > 0, A3 < 0, etc. =⇒ f té un màxim relatiu en a.
I • A1 ≥ 0, A2 ≥ 0, A3 ≥ 0, ..., An ≥ 0 i algun d’ells és zero, el criteri no decideix.
Imp. • A1 ≤ 0, A2 ≥ 0, A3 ≤ 0, etc. i algun d’ells és zero, el criteri no decideix.
Sortir • En altre cas no hi ha extrem en a: és un punt de sella.
98 / 231 (Aquest resultat s’anomena criteri de Sylvester.)
 UPC
Ara podem acabar l’exemple d’abans.

Exemple 3.42 La funció

f (x, y) = x2 − xy + y2 + 3x − 2y + 1
ETSEIAT
Càlcul II

té només un punt crı́tic: − 34 , 31 .

Vegem si en aquest punt hi ha extrem relatiu o punt de sella.

Calculem la matriu hessiana:

!
2 −1
H f (x, y) =
−1 2

JJ Noteu que la matriu hessiana és constant.

II
Avaluada en el punt − 43 , 31 s’obté la mateixa matriu.

J
∂f2
El determinant és 3 i ∂x2
(− 43 , 31 ) > 0.
I

Imp. Per tant, en aquest punt hi ha un mı́nim relatiu.

Sortir
Vegem altres exemples.
99 / 231
 UPC
Exemples 3.43 (a) Determinem els extrems relatius de la funció

f (x, y) = x3 − y3 + 3xy.

Primer busquem els punts crı́tics:

ETSEIAT
Càlcul II

∂f
)
2
∂x (x, y) = 3x + 3y = 0
∂f 2
∂y (x, y) = −3y + 3x = 0

De la segona equació traiem x = y2 .

Substituint aquesta relació a la primera equació obtenim

y4 + y = 0 o y(y3 + 1) = 0,

que té solucions y = 0 i y = −1.

JJ
Com que x = y2 , per y = 0 s’obté x = 0; i per y = −1 s’obté x = 1.
II
És a dir, la funció f té dos punts crı́tics: (0, 0) i (1, −1).
J Calculem la matriu hessiana:
I
!
6x 3
Imp.
H f (x, y) =
3 −6y
Sortir
I ara l’avaluem a cada un dels punts crı́tics:
100 / 231
 UPC
• En el punt (0, 0): !
0 3
H f (0, 0) =
3 0
com que el determinant és negatiu, en (0, 0) hi ha un punt de sella.
ETSEIAT
Càlcul II

• En el punt (1, −1): !

6 3
H f (1, −1) =
3 6
∂f2
com que el determinant és positiu i la ∂x2
(1, −1) = 6 > 0, en el punt
(1, −1) hi ha un mı́nim relatiu.
(b) Determineu els extrems relatius de la funció f (x, y) = sin x + sin y + sin(x

+ y)
π π
quan 0 < x < π i 0 < y < π. (Sol. Té un màxim relatiu en el punt 3 , 3 ).
JJ
(c) El polinomi de Taylor de grau 2 d’una certa funció f (x, y) en el punt (0, 0) és
II
p2 (x, y) = xy. Té f extrem relatiu (0, 0)?
J
(d) Comproveu que si A, B i C són nombres reals no nuls, aleshores la funció
I f (x, y) = Ax3 + Bxy +Cy2 té un punt de sella i un extrem relatiu. Quines condi-
Imp. cions han de satisfer A, B i C per tal que la funció tingui un màxim relatiu?

Sortir (e) Determineu els extrems relatius de la funció f (x, y) = y2 − 4x2 y + 4x4 − 2. (Sol.
Té mı́nim relatiu als punts de la forma y = 2x2 .)
101 / 231
 UPC
3.9 Extrems absoluts en un conjunt compacte

Sigui f : D ⊆ Rn −→ R un camp escalar.

ETSEIAT
Càlcul II

Definició 3.44 • Es diu que f té un màxim absolut en un punt a ∈ D si f (a) ≥

f (x) per a tot x ∈ D.
• Es diu que f té un mı́nim absolut en un punt a ∈ D si f (a) ≤ f (x) per a tot
x ∈ D.

El teorema de Weierstrass que coneixem per a funcions d’una variable admet una
generalització per a funcions de diverses variables.

Teorema 3.45 (Teorema de Weierstrass)

JJ
Sigui f un camp escalar continu definit en un conjunt compacte D. Aleshores f
II assoleix en D un màxim i un mı́nim absoluts.
J

Imp.

Sortir

102 / 231
 UPC
Com determinar el màxim i el mı́nim absoluts?
• Primer es busquen els punts crı́tics de f dins de D (a l’interior del conjunt D).
• Després es busquen els punts crı́tics de f restringida a la frontera de D.
ETSEIAT
Càlcul II

• Es calculen les imatges de tots els punts crı́tics (tant els de l’interior de D com
els de la frontera).
• Es comparen els valors anteriors i se seleccionen el major i el menor, que seran,
respectivament, el màxim absolut i el mı́nim absolut.

Exemple 3.46 Determinem els extrems absoluts de la funció f (x, y) = x2 + xy + y2

en el conjunt D = {(x, y) ∈ R2 : x2 + y2 ≤ 1}.

Evidentment f és contı́nua: és polinòmica.

JJ
També és clar que D és un conjunt compacte: és un disc centrat en (0, 0) de radi 1.
II (La frontera de D és la circumferència x2 + y2 = 1.)
J
És a dir, l’existència de màxim i mı́nim absoluts està assegurada. Per trobar–los
I seguim el procediment descrit abans:
Imp. • Els punts crı́tics de f dins de D són aquells que anul.len el gradient de f i que
Sortir
estan dins de D. En aquest cas tenim:

103 / 231 ∇ f (x, y) = (2x + y, x + 2y) = (0, 0)

 UPC
La solució del sistema anterior és x = y = 0. Ja tenim un punt crı́tic: P1 = (0, 0).
(Efectivament P1 ∈ D).
• Ara hem de restringir f sobre la frontera de D i trobar–hi els punts crı́tics. Per
fer això tenim, de moment, dues opcions: aı̈llar una de les variables i substituir–
ETSEIAT
Càlcul II

la en la funció o (preferible aquı́) parametritzar la corba.

Una parametrització de la corba és r(t) = (cost, sint) amb t ∈ [0, 2π]. La funció
avaluada sobre la corba anterior serà
1
f (x, y) = f (cost, sint) = cos2 t + cost sint + sin2 t = 1 + sin 2t.
2
Els punts crı́tics d’aquesta funció són
√ √   √ √ 
2 2
P2 = 2 , 2 P3 = − 2 , − 22
2
 √ √  √ √ 
2 2
JJ P4 = − 2 , 2 P5 = 2 , − 22
2

II
A més a més, hem de tenir en compte els punts corresponents a t = 0 i a t = 2π,
J que en aquest cas coincideixen per ser la corba tancada: P6 = P7 = (1, 0).
I • Per determinar el màxim i el mı́nim absoluts només cal avaluar la funció f (x, y) =
Imp. x2 + xy + y2 als punts anteriors i comparar els resultats:
Sortir

104 / 231
 UPC
 √ √ 
f (P1 ) = f (0, 0) = 0 f (P4 ) = f − 2 , 22 = 12
2
√ √  √ √ 
f (P2 ) = f 22 , 22 = 32 f (P5 ) = f 2 , − 22 = 12
2
 √ √ 
ETSEIAT

f (P3 ) = f − 2 , − 22 =
2 3
f (P6 ) = f (1, 0) = 1
Càlcul II

2
3
• Aixı́, doncs, el màxim absolut de la funció val 2 s’assoleix als punts P2 i P3 . El
mı́nim absolut val 0 i s’assoleix al punt (0, 0).

Exemple 3.47 Justifiqueu l’existència i determineu els extrems absoluts de la funció

f (x, y) = xy sobre el conjunt del pla fitat per les corbes y = x2 + 4 i y = x4 − 2x2 .

3.10 Extrems condicionats. Els multiplicadors de Lagrange

JJ

II Descripció del problema: L’objectiu és determinar els extrems absoluts d’una fun-
J ció escalar f (x, y) quan els punts (x, y) tenen la restricció de pertànyer a un cert
subconjunt S de R2 de la forma S = {(x, y) ∈ R2 : g(x, y) = 0}.
I

Imp. Exemple 3.48 Trobeu el màxim i el mı́nim absoluts de la funció f (x, y) = x2 +xy+y2
Sortir sobre el conjunt S = {(x, y) ∈ R2 : x2 + y2 − 1 = 0}.
105 / 231
 UPC
Hi ha diverses maneres de resoldre aquest problema:
(a) Aı̈llar una de les variables a l’equació g(x, y) = 0 i substituir–la a la funció
f (x, y). Aixı́ s’introdueix la restricció en la funció f i ens queda un problema
d’extrems absoluts amb una variable.
√
ETSEIAT

Al nostre cas seria y = ± 1 − x2 amb x ∈ [−1, 1] ...

Càlcul II

(b) Parametritzar el conjunt S (per exemple si es tracta d’una corba...).

Al cas que ens ocupa seria, per exemple, r(t) = (cost, sint) amb t ∈ [0, 2π] i
substituir a la funció...
(c) Si no sabem, no podem o no volem aplicar cap dels dos mètodes anteriors,
aleshores es pot fer servir l’anomenat mètode dels multiplicadors de Lagrange.
Vegem primer la idea geomètrica en què es fonamenta aquest mètode.

JJ Suposem que seguim un camı́ per la muntanya i volem saber quina és l’altura màxima
que assolim en aquest camı́ (i. e. es vol determinar el màxim de la funció altura amb
II
la restricció que els punts de la muntanya que ens interessen són només els que
J pertanyen al camı́ que seguim: el camı́ és la restricció).
I

Imp.

Sortir

106 / 231
 UPC

z
3
R
recorregut
ETSEIAT
Càlcul II

x R2
JJ corbes de nivell
recorregut sobre el mapa
II

J
És clar que, al punt més alt de la trajectòria P, la corba de nivell que passa per P és
I tangent al camı́ que seguim. Abans d’aquest punt màxim les corbes de nivell tallen
Imp. el camı́ en més d’un punt, i després ja no el tallen.
Sortir

107 / 231
 UPC
Aixı́, doncs, per trobar els extrems d’una funció f al llarg d’una corba C podrı́em
dibuixar les corbes de nivell de f i veure quines i a on són tangents a C. Tanmateix,
això és força difı́cil.
ETSEIAT
Càlcul II

y
corbes de nivell

g(x,y) =0
JJ recorregut
II

J x
I

Imp.
Però la idea geomètrica ens proporciona una condició analı́tica que podem aprofitar:
Sortir la normal a la corba de nivell de f en P té la mateixa direcció que la normal a la
108 / 231 trajectòria C.
 UPC
O, en altres termes:
∇ f (P) || ∇g(P)

Equivalentment:
∇ f (P) = λ∇g(P).
ETSEIAT
Càlcul II

Per tant, hem de buscar els punts P de la corba C (g(P) = 0) que satisfan la relació
∇ f (P) = λ∇g(P).

És a dir, hem de buscar les solucions del sistema d’equacions:

)
∇ f (x, y) = λ∇g(x, y)
g(x, y) = 0
JJ
O, equivalentment:
II
)
∇ f − λg (x, y) = 0


J
g(x, y) = 0
I
La funció L = f − λg s’anomena funció de Lagrange o lagrangiana i λ és el multi-
Imp. plicador de Lagrange.
Sortir
Noteu que λ és un paràmetre auxiliar que introduı̈m i que, de vegades, haurem de
109 / 231 calcular com a pas previ per determinar les solucions del sistema.
 UPC
Exemple 3.49 Determineu els màxims i mı́nims de la funció f (x, y) = 2x + 3y al
llarg de la circumferència definida per x2 + y2 = 1.

Fer–ho aplicant els tres mètodes que hem vist:

(a) Aı̈llant.
ETSEIAT
Càlcul II

(b) Parametritzant.
(c) Lagrange.
−2 √
√2 , √3 , −3



(Sol. El màxim s’assoleix en i el mı́nim en √ .)
13 13 13 13

Al teorema següent es resumeix i es generalitza el mètode de Lagrange.

JJ

II

Imp.

Sortir

110 / 231
 UPC
Teorema 3.50 Mètode dels multiplicadors de Lagrange.
(a) Siguin f : Rn −→ R, g : Rn −→ R i S = {x ∈ Rn : g(x) = 0}. Si f té un
màxim o un mı́nim en un punt P ∈ S, aleshores existeix un λ ∈ R tal que
ETSEIAT

)
∇ f (P) = λ∇g(P)
Càlcul II

(∗)
g(P) = 0

(b) Quan S està definida per més d’una restricció, el mètode també es pot apli-
car:
S = {x ∈ Rn : g1 (x) = g2 (x) = · · · = gk (x) = 0}
Si f té un màxim o un mı́nim en un punt P ∈ S, aleshores existeixen
λ1 , λ2 , . . . , λk ∈ R tals que

JJ ∇ f (P) = λ1 ∇g1 (P) + λ2 ∇g2 (P) + · · · + λk ∇gk (P) 


II

g1 (P) = 0




J g2 (P) = 0 (∗)


I ··· 




gk (P) = 0
Imp.


Sortir Si S és un conjunt compacte aleshores els extrems absoluts de f sobre S es troben
111 / 231 entre les solucions de (∗).
 UPC
Exemple 3.51 Determineu les distàncies màxima i mı́nima de l’origen de coordena-
des a la corba intersecció del cilindre x2 + y2 = 1 amb el pla x − z + 1 = 0. (És la
corba un conjunt compacte?)

Mètode 1. Lagrange
ETSEIAT
Càlcul II

p
Funció a optimitzar: d(x, y, z) = x2 + y2 + z2 o (preferible) f (x, y, z) = x2 + y2 + z2 .
Les restriccions són l’equació del cilindre i la del pla.

Mètode 2. Parametritzar

Podrı́em trobar una parametrització de la corba intersecció d’aquestes dues superfı́cies?

3.11 El teorema de la funció implı́cita

JJ

II A l’assignatura Àlgebra Lineal us van ensenyar a resoldre sistemes d’equacions li-

J
neals compatibles indeterminats.

I Per donar la solució d’un d’aquests sistemes el que es fa és posar unes incògnites
Imp.
(les principals) en funció d’unes altres (les lliures).

Sortir Quines incògnites poden ser lliures? Quines no?

112 / 231
 UPC
Exemple 3.52 Al següent sistema compatible indeterminat, determinem les incògnites
principals i les lliures: )
x+y+z+t = 4
2x + 3y + z + t = 5
ETSEIAT
Càlcul II

Problema: decidir si una equació o sistema d’equacions (no necessàriament lineals)

defineix implı́citament unes variables en funció d’unes altres.
Comencem per un exemple concret: l’equació x2 + y2 − 4 = 0 defineix implı́citament
y en funció de x: p p
y = 4−x 2 o y = − 4 − x2
Quina de les dues?

JJ Sense més informació no podem decidir quina de les dues funcions és la que ens
interessa.
II

J Tanmateix, si ens pregunten si l’equació x2 + y2 − 4 = 0 defineix y en funció de x

I
√ voltant del punt (0, 2) això ens permet decidir que es tracta de la primera: y =
al
4 − x2 (x = 0 =⇒ y = 2).
Imp.

Sortir
És una qüestió local
113 / 231
 UPC
A l’exemple anterior hem pogut aı̈llar y. I si no sabem o no podem fer–ho?

Exemple 3.53 A l’equació y2 + z2 + xz − ez − 4 = 0 no sabem aı̈llar z. Això no vol

dir, però, que la z no es pugui posar en funció de x i y als punts que són solució de
ETSEIAT

l’equació.
Càlcul II

Teorema 3.54 Teorema de la funció implı́cita definida per una equació

Sigui F(x1 , . . . , xn ) = 0 una equació de n variables. Suposem que F és una funció
de classe C 1 en un entorn d’un punt (a1 , a2 , . . . , an ) tal que F(a1 , a2 , . . . , an ) = 0
∂F
i que ∂xn
(a1 , a2 , . . . , an ) 6= 0. Aleshores existeix un entorn U de (a1 , a2 , . . . , an−1 )
i una funció f de classe C 1 tal que
• an = f (a1 , a2 , . . . , an−1 ).
JJ • xn = f (x1 , x2 , . . . , xn−1 ) per a tot (x1 , x2 , . . . , xn−1 ) ∈ U.


II • F x1 , x2 , . . . , xn−1 , f (x1 , x2 , . . . , xn−1 ) = 0.
J ∂F
∂f ∂xi
• =− .
I ∂xi ∂F
∂xn
Imp.

Sortir
Exemple 3.55 Comprovem que l’equació y2 + xz + z2 − ez = 4 defineix z = f (x, y)
114 / 231
 UPC
en un entorn del punt (0, e, 2). Calculeu les derivades parcials de f (x, y) en el punt
(0, e).

Primer considerem la funció F(x, y, z) = y2 + xz + z2 − ez − 4, que és diferenciable a

qualsevol punt. (De fet és de classe C ∞ .) I comprovem si es compleixen les hipòtesis:
ETSEIAT
Càlcul II

∂F 2
• F(0, e, 2) = 0 i ∂z (0, e, 2) = 4 − e 6= 0.
Per tant, podem assegurar que efectivament l’equació y2 + xz + z2 − ez = 4 defineix
z com a funció implı́cita diferenciable de x i de y en un entorn del punt (0, e, 2):
z = f (x, y).

Com trobar les derivades parcials de f (x, y)?

El teorema que hem vist es pot generalitzar al cas de sistemes d’equacions.

JJ

II

Imp.

Sortir

115 / 231
 UPC
Teorema 3.56 Teorema de les funcions implı́cites definides per un sistema d’equacions
Considerem el sistema d’equacions donat per

F1 (x1 , . . . , xk , y1 , . . . , yn ) = 0 



F2 (x1 , . . . , xk , y1 , . . . , yn ) = 0 

ETSEIAT


Càlcul II


··· (∗)

···






Fn (x1 , . . . , xk , y1 , . . . , yn ) = 0 

Suposem que cada Fi és de classe C 1 en un entorn d’un punt A = (a1 , . . . , ak , b1 , . . . , bn ) que és
solució del sistema (∗) (Fi (A) = 0 per a cada i). I suposem també que el determinant
 ∂F1 ∂F1 · · · ∂F1 
 
 ∂y1 ∂y2 ∂yn 
 ∂F ∂F ∂F
 ∂y1 ∂y2 · · · ∂yn 
 2 2 2 

 .
 .. .. ..  6= 0.
JJ  . · · · . 
 ∂Fn ∂Fn ∂F
 ∂y ∂y · · · ∂yn 

II 1 2 n A

J Aleshores exiteixen un entorn U de (a1 , . . . , ak ) i n funcions f1 , . . . fn de classe C 1 tals que

• bi = fi (a1 , . . . , ak ) per i = 1, . . . , n
I
• yi = fi (x1 , . . . , xk ) per a i = 1, . . . , n i per a tot (x1 , . . . xk ) ∈ U i compleixen (∗).
Imp.

Sortir
Les funcions fi s’anomenen funcions implı́cites definides pel sistema (∗).
116 / 231
 UPC
Com al cas d’una sola funció, es poden calcular les derivades parcials de les fi . Per
fer–ho cal resoldre un sistema d’equacions lineals.

Exemples 3.57 (a) Comencem per un sistema d’equacions lineals compatible in-
ETSEIAT

determinat. Quines variables del sistema poden ser lliures?

Càlcul II

)
x + 2y + 3z − t = 0
2x + 4y − z + 2t = 0

(b) Demostreu que les equacions

)
2x = v2 − u2
y = uv
JJ ∂u ∂u
defineixen u i v en funció de x i y a tot punt tal que u, v 6= 0. Trobeu ∂x i ∂y .
II
(Nota: en aquest exemple es poden aı̈llar u i v en funció de x i y.)
J
(c) Donat el sistema )
I x2 + y2 + z2 =3
Imp. xy + yz + xz = −1
Sortir (1) Demostreu que les seves solucions defineixen un corba parametritzada C
117 / 231 de la forma r(z) = (x(z), y(z), z) en un entorn del punt P = (−1, 1, −1).
 UPC
(2) Escriviu l’equació de la recta tangent a la corba en P.

Exemple 3.58 Comproveu que l’equació x3 + y3 + 3xy + 3 = 0 defineix y com a

funció implı́cita diferencialble de x en un entorn del punt (1, −1). Sigui f (x) aquesta
ETSEIAT

funció. Té f extrem relatiu en x = 1?

Càlcul II

3.12 El teorema de la funció inversa

Problema: Donada una funció F : Rn −→ Rn , quan admet inversa?

Podem donar solució local a aquest problema.

Teorema 3.59 Siguin F : Rn −→ Rn una funció de classe C 1 i a un punt del

JJ
domini de F. Si el determinant de la matriu jacobiana de F és diferent de zero
II en el punt a, aleshores la funció F té inversa local de classe C 1 i, a més a més,
J
−1
D(F −1 )(F(a)) = DF(a)
I

Imp.
Noteu que potser no coneixem F −1 però sı́ les seves derivades parcials en un punt.
Sortir

118 / 231
 UPC
Exemples 3.60 (a) Sigui F(x, y) = (3x + 2y2 , 1 − xy). Té F inversa local al punt
(−1, 1)? En cas afirmatiu calculeu D(F −1 )(−1, 2).
(b) Demostreu que el sistema d’equacions
)
x 2 − y2 − u 3 + v2 + 4 = 0
ETSEIAT
Càlcul II

2xy + y2 − 2u2 + 3v4 + 8 = 0

defineix les variables u i v com a funcions implı́cites de x i y en un entorn del
punt (x, y, u, v) = (2, −1, 2, 1).
Siguin u(x, y) i v(x, y) aquestes funcions implı́cites. Si F(x, y) = (u(x, y), v(x, y)),
podem assegurar que F és inversible en un entorn del punt (2, −1)? Raoneu la
resposta. En cas afirmatiu, calculeu DF −1 (2, 1).
(c) Considereu l’equació
JJ z3 − 2xz + y = 0.
II (1) Comproveu que l’equació anterior defineix la variable z com a funció
implı́cita diferenciable de x i y en un entorn del punt (1, −4, 2). Sigui
J
z = f (x, y) aquesta funció.
I
(2) Calculeu el polinomi de Taylor de grau 1 de f (x, y) en el punt (1, −4).
Imp.


(3) Es defineix F(x, y) = x, f (x, y) . Comproveu que F admet
inversa dife-
Sortir renciable en un entorn del punt (1, −4) i determineu D F −1 (1, 2).
119 / 231 (d) Quan admet inversa una aplicació lineal f : R3 −→ R3 ?
 UPC
Exemple 3.61 El braç articulat d’un robot és semblant al que hi ha a la figura següent:
(x,y)

B
ETSEIAT
Càlcul II

0
L
u

A i B són les longituds de les articulacions. u és la posició del braç respecte de l’ori-
JJ gen (només pot anar des de 0 fins a L). v és l’angle que forma la primera articulació
II amb l’horitzontal, i w és l’angle de la segona.
J (a) Trobeu la posició de la pinça, és a dir, el punt (x, y) en funció de u, v i w.

I (b) Fixat (x, y), quines de les variables u, v i w es poden posar en funció de l’altra?
Expliqueu geomètricament en cada cas què vol dir.
Imp.

Sortir

120 / 231
 UPC
4 Càlcul integral

4.1 Integrals dobles

ETSEIAT
Càlcul II

El problema de calcular àrees planes va donar lloc al concepte d’integral d’una funció
real de variable real (Càlcul I).

El problema de calcular volums de sòlids a l’espai dóna origen a la noció d’integral

doble (o integral d’una funció real de dues variables).

Objectiu: calcular integrals de funcions de dues variables en recintes del pla.

Començarem pels recintes més senzills.

JJ
La integral doble sobre rectangles
II

J
Sigui f una funció contı́nua de dues variables definida sobre un rectangle R del pla
xy. y
I d

Imp. R R = [a, b] × [c, d]

c
Sortir
a b x
121 / 231
 UPC
Suposem que f (x, y) ≥ 0.

z grafica de
z=f(x,y)
ETSEIAT
Càlcul II

Considerem la regió V de l’espai que està

per sobre de R i per sota de la gràfica de f .
c d
y
a
R
b
x

JJ
Definició 4.1 El volum de la regió V situada per sobre de R i per sota de la
II
gràfica de f (x, y) s’anomena integral doble de f (x, y) sobre R i es denota per
J ZZ
I f (x, y) dxdy.
R
Imp.

Sortir

122 / 231
 UPC
Exemple 4.2 Si f (x, y) = k amb k ≥ 0 aleshores
ZZ
f (x, y) dxdy = k(b − a)(d − c).
R
ETSEIAT

Problema: si f (x, y) no és constant, com calcular la integral doble resultant?

Càlcul II

Hi ha un mètode bastant útil per calcular volums: el principi de Cavalieri o mètode

de la secció transversal.

Suposem que tenim un cos sòlid V (definit com abans) i que per a cada x compresa
entre a i b coneixem l’àrea de la secció transversal que s’obté en tallar el sòlid per
un pla vertical perpendicular a l’eix OX i que passa per x.

z grafica de
JJ z=f(x,y)





























































































II 



























































 




 




 




 




 




 




 




 




 




 




 


 

































































 





 





 





 





 





 





 





 





 





 





 


 

































































 





 





 





 





 





 





 





 





 





 





 


 



J 



















 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
 

I
c d
Imp. a y

x
Sortir
b R A(x)
123 / 231 x
 UPC
Denotarem per A(x) l’àrea d’aquesta secció transversal. Aleshores, segons el principi
de Cavalieri, el volum del sòlid és
Z b
Volum(V ) = A(x) dx.
a
ETSEIAT
Càlcul II

Farem servir el principi de Cavalieri per avaluar integrals dobles. Només cal adonar–
se quant val A(x).

z grafica de
z=f(x,y)












































































 z=f(x,y)























































 




 
 




 






 






 
 




 






 






 
 




 
 




 
 




 






 
 


 



z























 



 









  

 



  

 









  

 



  

 





















  

 
































































 



 




 



 



  





 





 



 





 



 



  





 





 



 





 



 



  





 



  





 



  





 





 



 



  


 












































 









 
 


 

 







 

 









 
 


 

 







 

 









 
 




 
 




 
 


 

 









 
 


 
























































 








 



 









 



 





















 








JJ

II c d
a y A(x)
J x y
x c d
b R A(x)
x
I
x
Imp.
L’àrea de la secció transversal A(x) es calcula fent una integral d’una variable:
Sortir Z d
124 / 231
A(x) = f (x, y) dy.
c
 UPC
Per tant,

ZZ Z b Z b Z d 
Volum(V ) = f (x, y) dxdy = A(x) dx = f (x, y) dy dx.
ETSEIAT

R a a c
Càlcul II

Z b Z d 
La integral f (x, y) dy dx s’anomena integral iterada, ja que es determina
a c
integrant primer respecte de y i després integrant el resultat obtingut respecte de x.

Observació 4.3 Evidentment, el raonament anterior continua essent vàlid si els plans
verticals de tall són perpendiculars a l’eix OY . En aquest cas, obtenim
ZZ Z d Z d Z b 
JJ
Volum(V ) = f (x, y) dxdy = A(y) dy = f (x, y) dx dy.
II R c c a

J
Tenim, doncs, el resultat següent.
I

Imp.

Sortir

125 / 231
 UPC
Teorema 4.4 (Teorema de Fubini) Sigui f una funció contı́nua en un rectangle
R = [a, b] × [c, d]. Aleshores:
ZZ Z b Z d  Z d Z b 
f (x, y) dxdy = f (x, y) dy dx = f (x, y) dx dy.
ETSEIAT
Càlcul II

R a c c a

Exemples 4.5 ZZ(a) Siguin f (x, y) = x2 + y2 i R = [0, 1] × [0, 2].

10
Calculeu f (x, y)dxdy. (Sol. 3 .)
R
π π
ZZ y) = cos x sin y i R = [0, 2 ] × [0, 2 ].
(b) Siguin f (x,
Calculeu f (x, y)dxdy. (Sol. 1.)
R

JJ
La integral doble sobre recintes més generals
II
Calcularem integrals dobles sobre regions de R2 més generals que els rectangles.
J
Bàsicament, considerarem dos tipus de regions.
I
(Atenció: els dibuixos que veurem representen únicament les regions sobre les quals
Imp.
farem les integrals dobles; no hi apareix enlloc la gràfica de la funció de dues varia-
Sortir bles que hem d’integrar.)
126 / 231
 UPC
• Regions de tipus I. Són aquelles que es poden descriure de la manera següent:

T = {(x, y) ∈ R2 : a ≤ x ≤ b i g(x) ≤ y ≤ h(x)},

essent g(x) i h(x) funcions contı́nues en [a, b] i tals que g(x) ≤ h(x) per a tot
ETSEIAT
Càlcul II

x ∈ [a, b].

y
y=h(x)

T
JJ

II

J
y=g(x)
I

Imp.
a b x
Sortir

127 / 231 Regió de tipus I

 UPC
• Regions de tipus II. Són aquelles que es poden descriure de la manera següent:

T = {(x, y) ∈ R2 : c ≤ y ≤ d i u(y) ≤ x ≤ v(y)},

essent u(y) i v(y) funcions contı́nues en [c, d] tals que u(y) ≤ v(y) ∀y ∈ [c, d].
ETSEIAT
Càlcul II

d
x=u(y)

T
x=v(y)
JJ

II
c
J

I x
Imp.

Sortir Regió de tipus II

128 / 231 A les regions de tipus I i tipus II les anomenarem regions elementals en el pla.
 UPC
Observació 4.6 Algunes regions elementals es poden descriure com regions de tipus
I i també com regions de tipus II. Depenent de la integral a calcular, haurem de
decidir quina de les dues descripcions és més convenient.
ETSEIAT

Exemples 4.7 Descriure els conjunts següents com regions de tipus I i de tipus II.
Càlcul II

(a) El disc de radi a centrat a l’origen de coordenades.

(b) El triangle de vèrtexs (0, 0), (2, 0) i (1, 1).

Per calcular una integral doble d’una funció f (x, y) sobre un recinte del tipus anterior,
procedirem de la manera següent:
• Sobre una regió de tipus I:
y
y=h(x)
JJ

II ZZ Z b Z h(x)  T
J f (x, y) dx dy = f (x, y) dy dx.
T a g(x)
I y=g(x)

Imp. a b x

Sortir

129 / 231
 UPC
• Sobre una regió de tipus II:
y

d
x=u(y)

Z d Z v(y)

ETSEIAT

ZZ
T
Càlcul II

f (x, y) dx dy = f (x, y) dx dy. x=v(y)

T c u(y)
c

Exemples 4.8 Calculeu el valor de la integral de la funció f (x, y) = x2 + y2 sobre:

(a) El triangle de vèrtexs (0, 0), (2, 0) i (1, 1).
(b) El disc de radi a centrat a l’origen de coordenades.
(Noteu que, en ambdós casos, el resultat que s’obtingui representarà un volum.
JJ Quin?)
II
(a) Al primer cas és preferible descriure el triangle com una regió de tipus II:
J
T = {(x, y) ∈ R2 : 0 ≤ y ≤ 1 i y ≤ x ≤ 2 − y}.
I
La integral quedarà:
Imp. Z 1 Z 2−y 
4
ZZ
2 2 2 2
(x + y ) dxdy = (x + y )dx dy = · · · =
Sortir T 0 y 3
130 / 231 Com quedaria la integral si haguéssim descrit T com una regió de tipus I?
 UPC
(b) Al segon exemple tant fa com descriguem el disc. Aquı́ la dificultat la trobem
en fer la integral:
Z √
!
ZZ Z a a2 −x2
2 2
(x + y ) dxdy = √ (x2 + y2 ) dy dx
D −a − a2 −x2
ETSEIAT
Càlcul II

32 
2 a2 − x2
Z a p
= 2 x2 2 2
a −x + dx = · · ·
−a 3

Observació 4.9 Tot i que la integral doble s’introdueix per calcular volums, també
serveix per calcular àrees planes:
ZZ
Àrea(T ) = 1 dxdy.
T

JJ Per què?
II

J 4.2 El canvi de variable a la integral doble

I

Imp.
Suposeu que hem de calcular
ZZ
Sortir f (x, y) dxdy.
Axy
131 / 231
 UPC
Si no sabem fer-la (o resulta molt difı́cil) amb les coordenades cartesianes, podem
intentar un canvi de variable.

Un canvi de variable consisteix a fer

(
ETSEIAT

x = g1 (u, v)
Càlcul II

y = g2 (u, v)

Tanmateix, les funcions gi (u, v) no poden ser qualssevol. (Per exemple, imagineu
que fem x = 3 i y = 0.)

Per tal que les funcions g1 i g2 proporcionin realment un canvi de variable s’han de
complir un seguit de condicions.
• Hem de determinar una regió Duv tal que la funció G : Duv −→ Axy definida per
JJ G(u, v) = (g1 (u, v), g2 (u, v)) sigui bijectiva (serà x = g1 (u, v) i y = g2 (u, v)).
II • Les funcions g1 i g2 han de ser C 1 en Duv .
J • El determinant de la matriu jacobiana o jacobià de G ha de ser diferent de zero
en tota la regió Duv :
I
 ∂g1 ∂g1 
 
Imp.  ∂u ∂v 
J =  ∂g  6= 0 per a tot (u, v) ∈ Duv .
Sortir  2 ∂g2 
∂u ∂v
132 / 231
 UPC
Si es compleixen les condicions anteriors, aleshores
ZZ ZZ

f (x, y) dxdy = f g1 (u, v), g2 (u, v) |J| dudv.
Axy Duv
ETSEIAT
Càlcul II

Normalment, el procés de determinar la regió Duv es realitza observant com es des-

criu la regió Axy fent servir les noves variables u i v.
(L’aparició de J no hauria de sorprendre...)
El canvi a coordenades polars

Un canvi molt freqüent a la integral doble consisteix a utilitzar les coordenades po-
lars: (
JJ x = ρ cos ϕ
II y = ρ sin ϕ
J En aquest cas tenim g1 (ρ, ϕ) = ρ cos ϕ i g2 (ρ, ϕ) = ρ sin ϕ. El jacobià d’aquest canvi
serà, doncs,
I    
 ∂g1 ∂g1   ∂x ∂x   
 ∂ρ ∂α   ∂ρ ∂ϕ   cos ϕ −ρ sin ϕ 
Imp.
J =  ∂g ∂g  =  ∂y ∂y  =   = ρ cos 2 ϕ + ρ sin 2 ϕ = ρ.
Sortir  ∂ρ ∂α   ∂ρ ∂ϕ   sin ϕ ρ cos ϕ 
2 2

133 / 231 La regió Dρϕ on varien ρ i ϕ dependrà del problema concret que haguem de resoldre.
 UPC
Exemples 4.10 (a) Tornem a l’exemple que havı́em deixat abans: calcular la inte-
gral de f (x, y) = x2 + y2 sobre el disc de radi a centrat en (0, 0).
El disc, en coordenades polars, es descriu fent variar el radi ρ entre 0 i a, i
l’angle ϕ entre 0 i 2π.
ETSEIAT
Càlcul II

La funció f (x, y) = x2 + y2 en coordenades polars és f (ρ, ϕ) = ρ2 .

Per tant,
πa4
ZZ ZZ Z 2π Z a 
2 2
(x + y ) dxdy = ρ ρ dρdϕ =
2
ρ dρ dϕ =
3
.
Dxy Dρϕ 0 0 2
(b) Sigui D el tros de corona circular comprès entre les circumferències x2 +y2 = a2
i x2 + y2 = b2 situat al primer quadrant, essent 0 < a < b. Calculeu
ZZ
ln(x2 + y2 ) dxdy.
D
JJ
(Sol. π2 b2 ln b − a2 ln a − 12 (b2 − a2 ) .)
 

II
(c) Escriviu en coordenades polars la integral doble:
J ZZ p
x2 + y2 dxdy
I R

Imp.
essent R = [0, 1]×[0, 1]. Indiqueu el volum que estem calculant. (No cal avaluar
la integral.)
Sortir Z π Z sec ϕ 
4
(Sol. 2 ρ dρ dϕ )
2
134 / 231 0 0
 UPC
(d) Trobeu el volum de la regió sòlida limitada pel paraboloide z = 4 − x2 − 2y2 i el
pla z = 0.
A les gràfiques següents teniu la regió sòlida limitada entre el paraboloide i
el pla des de diferents punts de vista. La darrera gràfica mostra la projecció
ETSEIAT
Càlcul II

d’aquesta regió sobre el pla z = 0.

y
1
0
-1 2
4

4 3
x
0

2
3
z
1 -2
2 -2
z 0

1
0 x -1

-1 2
JJ -1
0
1
y
II

J 1

I 0

Imp. -1

Sortir -2 0 2

135 / 231
 UPC
q
2
ZZ Z 2 Z 2− x2 
2 2 2 2
V= (4 − x − 2y ) dxdy = 4 (4 − x − 2y ) dy dx
E q 0 0
2
Z 2 Z 2− x2
(4 − x2 − 2y2 ) dy.
ETSEIAT

=4 dx
Càlcul II

0 0
Per calcular aquesta integral és preferible fer un canvi de variable:
(
x = 2 ρ cos ϕ
√
y = 2 ρ sin ϕ
amb 0 < ρ < 1 i 0 < ϕ < π2 .
√
El jacobià d’aquest canvi en valor absolut és |J| = 2 2 ρ. Per tant,
π
Z
2
Z 1 √√
JJ V =4 dϕ (4 − 4ρ cos ϕ − 4ρ sin ϕ)2 2 ρ dρ = · · · = 4π 2.
2 2 2 2
0 0
II
Observació 4.11 Quan el recinte on hem de fer la integral és una el.lipse d’equació
J
x2 y2
reduı̈da 2 + 2 = 1, de vegades és convenient fer el canvi a coordenades el.lı́ptiques
I a b
(una modificació de les coordenades polars):
Imp. (
x = a ρ cos ϕ
Sortir amb 0 < ρ < 1 i 0 < ϕ < 2π. |J| = abρ.
y = b ρ sin ϕ
136 / 231
 UPC
4.3 Integrals triples

Si la densitat d’un sòlid no és uniforme, aleshores per calcular la seva massa es
necessita una integral triple, o el que és el mateix, una integral d’una funció real de
ETSEIAT

tres variables sobre una regió de l’espai.

Càlcul II

Com al cas de la integral doble, començarem primer pels recintes més senzills: els
ortoedres (les “caixes”).

Sigui P l’ortoedre definit per P = [a, b] × [c, d] × [p, q]:

z
q

JJ

II p

I c d
y
Imp. a

Sortir b
x
137 / 231
 UPC
Donada una funció f (x, y, z) contı́nua sobre P, es defineix
ZZZ Z q Z d Z b  
f (x, y, z) dxdydz = f (x, y, z) dx dy dz
P p c a
Z q Z b Z d  
= f (x, y, z) dy dx dz
ETSEIAT
Càlcul II

p a c
Z b Z q Z d  
= f (x, y, z) dy dz dx
a p c
= ···
(Quants ordres possibles hi ha?)

Exemple 4.12 Sigui P l’ortoedre definit per [0, 1] × [− 12 , 0] × [0, 13 ]. Determineu

ZZZ
(x + 2y + 3z)2 dxdydz.
JJ P
1
II (Sol. 12 .)
J
Com al cas d’integrals dobles, calcularem integrals triples sobre regions elementals
I
de l’espai tridimensional.
Imp.
Una regió elemental de l’espai és aquella que s’obté demanant que una de les va-
Sortir
riables estigui entre dues funcions de les altres variables (dues superfı́cies) i que el
138 / 231 domini d’aquestes dues funcions sigui una regió elemental del pla.
 UPC
Per exemple, D = {(x, y, z) ∈ R3 : (x, y) ∈ T, g1 (x, y) ≤ z ≤ g2 (x, y)}, essent T una
regió elemental del pla (regió de tipus I o de tipus II).

Noteu que T és la projecció de D sobre el pla XY .

ETSEIAT
Càlcul II

z z=g2 (x,y)

z=g1 (x,y)

JJ

II
a y
J
y=h2 (x)
I
T
Imp. b
Sortir x
y=h1 (x)
139 / 231
 UPC
Sobre aquests conjunts es defineix

ZZZ ZZ  Z g2 (x,y) 
f (x, y, z)dxdydz = f (x, y, z)dz dxdy.
ETSEIAT

D T g1 (x,y)
Càlcul II

És a dir, la integral triple es redueix a tres integrals iterades.

Finalment, la integral anterior quedarà de la forma

ZZZ Z b Z h2 (x) Z g2 (x,y)
f (x, y, z)dxdydz = dx dy f (x, y, z)dz.
D a h1 (x) g1 (x,y)

Observació 4.13 De vegades, depenent de la regió elemental, serà preferible fer-ne

JJ
la projecció sobre el pla x = 0 o sobre el pla y = 0.
II

J Exemples 4.14 (a) Poseu el lı́mits d’integració a la integral de la funció f (x, y, z) a

l’interior de l’esfera x2 + y2 + z2 = 1 i al primer octant.
I ZZZ
Imp. (b) Calculeu xy dxdydz essent D la regió de R3 limitada pels plans coordenats
D
1
Sortir i el pla x + y + z = 1. (Sol. 120 .)

140 / 231
 UPC
(c) Sigui D la regió fitada pels plans x = 0, y = 0 i z = 2, i la superfı́cie z = x2 + y2 ,
i que està al quadrant on x ≥ 0 i y ≥ 0. Dibuixeu la regió i calculeu
ZZZ √
8 2
x dxdydz. (Sol. 15 .)
D
ETSEIAT
Càlcul II

(d) Avalueu la integral

Z 1 Z x Z 2
dx dy dz.
0 0 x2 +y2
Digueu quina és la regió D on es calcula aquesta integral i interpreteu el resultat.
(Sol. 32 .)

4.4 El canvi de variable a la integral triple

JJ
ZZZ ZZZ
II f (x, y, z) dxdydz =


f g1 (u, v, w), g2 (u, v, w), g3 (u, v, w) |J| dudvdw.
Axyz Duvw
J

I essent:
∂g1 ∂g1 ∂g1
  
 x = g1 (u, v, w)
 
∂u ∂v ∂w

Imp.   
∂g2 ∂g2 ∂g2
 
y = g2 (u, v, w) J =  ∂u ∂v ∂w

Sortir 
∂g3 ∂g3 ∂g3

  
 z = g (u, v, w)
3 ∂u ∂v ∂w
 
141 / 231
 UPC
La funció G = (g1 , g2 , g3 ) ha de ser bijectiva, de classe C 1 i amb J 6= 0 per a tot
(u, v, w) ∈ Duvw .

El canvi a coordenades cilı́ndriques

ETSEIAT
Càlcul II

Les coordenades cilı́ndriques (ρ, ϕ, z) d’un punt (x, y, z) estan definides per les rela-
cions següents:

z
 (x, y, z)
 x = ρ cos ϕ 0<ρ


y = ρ sin ϕ 0 ≤ ϕ < 2π
z

−∞ < z < ∞

 z=z
JJ

II El jacobià del canvi és (en valor absolut)

J |J| = ρ. y
r
I α
x
Imp.

Sortir

142 / 231
 UPC
El canvi a coordenades esfèriques

Les coordenades esfèriques (r, θ, ϕ) d’un punt (x, y, z) estan definides per les relaci-
ons següents:
ETSEIAT
Càlcul II

z
 (x, y, z)
 x = r sin ϕ cos θ 0<r
ϕ


y = r sin ϕ sin θ 0 ≤ θ < 2π

 z = r cos ϕ

0≤ϕ<π

El jacobià del canvi és (en valor absolut)

r
y
|J| = r2 sin ϕ.
JJ
x θ
II
Observació 4.15 Sovint, en referir-nos als angles θ i ϕ, en diem longitud i colatitud,
J
respectivament, relacionant-los amb les coordenades geogràfiques. Tanmateix, la
I longitud geogràfica és |θ|, i es parla de longitud est o longitud oest depenent si θ és
Imp.
positiu o negatiu en mesurar-lo des del meridià de Greenwich. La latitud geogràfica
és | π2 −ϕ|, i es parla de latitud nord o latitud sud depenent si π2 −ϕ és positiu o negatiu
Sortir
(si està per sobre de l’equador o per sota).
143 / 231
 UPC
Exemples 4.16 (a) Determineu les coordenades cilı́ndriques i esfèriques del punt
(1, −1, 2).
(b) Quina és la gràfica dels punts que en coordenades cilı́ndriques satisfan r = a? I
la dels punts que satisfan α = π4 ?
ETSEIAT
Càlcul II

(c) Quina és la gràfica dels punts que en coordenades esfèriques satisfan r = a? I
la dels punts que satisfan ϕ = π4 ?

4.5 Aplicacions de les integrals triples

• Càlcul de la massa d’un cos D de R3 coneguda la densitat ρ(x, y, z) a cada punt:

ZZZ
M(D) = ρ(x, y, z) dxdydz.
D
JJ

II
• Càlcul del volum d’un cos D de R3 :
ZZZ
J V (D) = 1 dxdydz.
D
I
• Càlcul del valor mitjà d’una funció f (x, y, z) sobre D:
Imp.
1
ZZZ
Sortir f= f (x, y, z) dxdydz.
V (D) D
144 / 231
 UPC
• Càlcul del centre de masses d’un cos D de R3 coneguda la densitat ρ(x, y, z). Si
M és la massa de D, les coordenades del centre de masses (x, y, z) són:
1
ZZZ
x= x ρ(x, y, z) dxdydz
M
ETSEIAT

D
Càlcul II

1
ZZZ
y= y ρ(x, y, z) dxdydz
M D
1
ZZZ
z= z ρ(x, y, z) dxdydz
M D
• Càlcul dels moments d’inèrcia al voltant dels eixos de coordenades:
ZZZ
Ix = (y2 + z2 ) ρ(x, y, z) dxdydz (respecte a l’eix x)
D
ZZZ
Iy = (x2 + z2 ) ρ(x, y, z) dxdydz (respecte a l’eix y)
JJ D
ZZZ
II Iz = (x2 + y2 ) ρ(x, y, z) dxdydz (respecte a l’eix z)
D
J
Exemples
I
• Calculeu la massa del sòlid limitat entre els cilindres parabòlics z = 9 − y2 i
Imp.
z = (x − 3)2 si la densitat a cada punt és inversament proporcional a la distància
Sortir d’aquest punt a l’eix OZ.
145 / 231 (Sol. 48k, essent k la constant de proporcionalitat.)
 UPC
• Determineu la fórmula per calcular el volum d’una esfera de radi R.
(Sol. V = 34 πR3 .)
• La temperatura a cada punt de l’interior del cub C = [−1, 1] × [−1, 1] × [−1, 1]
és proporcional al quadrat de la distància del punt a l’origen.
ETSEIAT
Càlcul II

– Quina és la temperatura mitjana?

– En quins punts del cub s’assoleix aquesta temperatura mitjana?
• Calculeu el centre de masses de l’hemisferi definit per les desigualtats

x2 + y2 + z2 ≤ 1 i z ≥ 0.

Suposeu que la densitat és constant.

(Sol. (0, 0, 38 ).)
JJ • Determineu els moments d’inèrcia de l’hemisferi anterior.
II 15 ρ.)
(Sol. Ix = Iy = Iz = 4π
J

Imp.

Sortir

146 / 231
 UPC
5 Integrals de lı́nia

Recordem breument dos conceptes que ja coneixem.

ETSEIAT

• Un camp escalar és una funció definida sobre una regió D de R2 o R3 que as-
Càlcul II

signa un nombre real a cada punt de D (exemples concrets en són la temperatura

o la pressió).
• Un camp vectorial és una funció definida sobre una regió D de R2 o R3 que
assigna un vector (de R2 o R3 ) a cada punt de D (exemples concrets en són el
camp gravitatori o un camp de velocitats).

m
JJ

II M
J

Imp.
m
Sortir

147 / 231
 UPC
Sobre una corba de R3 (o de R2 ) pot haver–hi definit un camp escalar o un camp
vectorial:
• Si pensem que la corba és un filferro, podem tenir una funció que ens dóna la
densitat a cada punt.
ETSEIAT
Càlcul II

• Si pensem que la corba és la trajectòria d’una certa partı́cula que es mou en un
camp de forces tenim, doncs, un camp vectorial definit en cada punt de la corba.

camp de velocitats

JJ 5.1 Integral d’un camp escalar sobre una corba

II

J Definició 5.1 Si C és una corba regular parametritzada per r(t) amb t ∈ [a, b] i
f (x, y, z) és un camp escalar continu definit sobre la corba, aleshores la integral
I
de f sobre C es defineix com
Imp. Z Z b
Sortir f dl = f (r(t))||r0 (t)|| dt
C a
148 / 231
 UPC
La integral de lı́nia no depèn de la parametrització de la corba.

Aquesta definició es pot justificar de la manera següent. Suposem que f (x, y, z) as-
signa a cada punt de la corba la seva densitat (lineal). Un segment infinitesimal de la
ETSEIAT

corba tindrà massa

Càlcul II

dm = f (r(t))dl on dl = ||r0 (t)||dt

r r (b)

C
dl

a b
r (a)
Z b
JJ I, per tant, la massa total de la corba serà M = f (r(t))||r0 (t)|| dt.
a
II
Observacions 5.2 (a) Si la funció f és constant i igual a 1 aleshores la integral de
J
lı́nia ens dóna la longitud de la corba.
I
(b) Si f (x, y, z) és la densitat lineal i M és la massa total de la corba, el centre de
Imp. masses està situat al punt de coordenades (x, y, z), on
Sortir 1 1 1
Z Z Z
x= x f (x, y, z) dl, y= y f (x, y, z) dl, z= z f (x, y, z) dl
149 / 231 M C M C M C
 UPC
(c) També es pot definir el valor mitjà d’un camp escalar f sobre una corba C:
Z
f dl
C
f=
l(C)
ETSEIAT
Càlcul II

essent l(C) la longitud de la corba C.

Exemple 5.3 Sigui r(t) = (cost, sint,t) amb t ∈ [0, 2π]
una parametrització d’un tros
2 2 2
d’hèlix amb densitat lineal f (x, y, z) = k x + y + z . Trobem–ne la massa.

Necessitem el vector tangent (de fet, el mòdul del vector tangent):

√
r0 (t) = (− sint, cost, 1) i ||r0 (t)|| = 2
De la definició anterior
JJ
Z 2π Z 2π  √
0 2 2 2
M= f (x(t), y(t), z(t))||r (t)|| dt = k cos t + sin t + t 2 dt
II 0 √ 0
√ Z 2π 2 2
J =k 2 (1 + t 2 ) dt = · · · = kπ (3 + 4π2 ).
0 3
I

Imp.
Exercici: Comproveu que el centre de masses d’una hèlix amb les mateixes condi-
cions que l’exemple anterior ve donat per
Sortir
1  2

150 / 231
(x, y, z) = 6, −6π, 3π(1 + 2π ) .
3 + 4π2
 UPC
Interpretació geomètrica. Corba plana

Un cas particular especialment interessant de la integral d’un camp escalar sobre una
corba es dóna quan la corba és plana. Suposem que la corba C està definida en el
pla XY i que f és un camp escalar de dues variables tal que f (x, y) ≥ 0 per a tot
ETSEIAT
Càlcul II

punt de la corba. Si la corba està parametritzada per r(t) = (x(t), y(t)) amb t ∈ [a, b]
aleshores Z Z b q
f dl = f (x(t), y(t)) x0 (t)2 + y0 (t)2 dt.
C a
Aquesta integral s’interpreta geomètricament com l’àrea d’una tanca tal que la seva
base és la corba C i l’altura en cada punt ve donada per la funció f (x, y). (Podrı́eu
justificar aquesta interpretació?)

despleguem la tanca
JJ

II
f
J

I
a C b
C
Imp.

Sortir

151 / 231
 UPC
5.2 Integral d’un camp vectorial sobre una corba

Considerem una partı́cula que es mou en lı́nia recta i una força constant F que actua
sobre ella. Es defineix el treball que fa la força F sobre la partı́cula quan aquesta es
desplaça des de x1 fins a x2 com el producte W = Fx · ∆x, on Fx és la component de
ETSEIAT
Càlcul II

F en la direcció del desplaçament i ∆x = x2 − x1 .

Fx

0 x1 ∆x x2 x
JJ

II
En general, com calcular el treball si la trajectòria no és una lı́nia recta i la força no
J és constant?
I Suposem que una partı́cula es mou a través d’un camp de forces seguint la trajectòria
Imp. donada per r(t) amb t ∈ [a, b] i sotmesa a l’acció de la força F(r(t)) en cada punt.
Sortir
Volem definir el treball total realitzat per F quan la partı́cula recorre la corba C
descrita per r(t).
152 / 231
 UPC
Considerem un interval de temps de la forma [t,t + h]. Si h és prou petit, una estima-
ció del treball en aquest perı́ode pot ser
F(r(t)) · [r(t + h) − r(t)]
r(t+h) - r(t )
ETSEIAT
Càlcul II

r(t )
r(t+h)

Denotem per W (t) el treball realitzat fins a l’instant t. (W (t + h) serà el treball fins a
l’instant t + h.) Aleshores
JJ W (t + h) −W (t) ≈ F(r(t)) · [r(t + h) − r(t)].
II
Dividint per h obtenim
J
W (t + h) −W (t) F(r(t)) · [r(t + h) − r(t)]
I ≈ .
h h
Imp. Si exigim (sota bones hipòtesis de les funcions) que el lı́mit quan h → 0 sigui el
Sortir mateix en ambdós membres de l’expressió anterior tenim
153 / 231 W 0 (t) = F(r(t)) · r0 (t).
 UPC
Com que W (a) = 0 i W (b) és el treball total, tenim
Z b Z b
0
W (b) −W (a) = W (t) dt = F(r(t)) · r0 (t) dt.
a a
ETSEIAT
Càlcul II

El raonament anterior ens serveix per justificar la definició següent.

Definició 5.4 Sigui F un camp vectorial continu sobre una corba C (de classe
C 1 ) parametritzada per r(t) amb t ∈ [a, b]. La integral de F sobre C és
Z Z b
F dr = F(r(t)) · r0 (t) dt.
C a

Si una corba no és regular, però ho és a trossos, obtenim la integral de lı́nia com la
JJ suma de les integrals sobre els corresponents trossos.
Z Z Z Z
II C = C1 ∪C2 ∪ · · · ∪Cn =⇒ = + +···+ .
C C1 C2 Cn
J
C1 C1
I
C2
C2 C
Imp. C
C4
Sortir
C4 C3 C3
154 / 231
 UPC
Exemples 5.5 (a) Trobem el treball realitzat quan un objecte recorre la corba C
parametritzada per r(t) = (t,t 2 ,t 3 ) amb t ∈ [−1, 1] sotmès a la força F(x, y, z) =
(xy, yz, xz).
Z 1 Z 1
10
ETSEIAT

Z
Càlcul II

3 5 4 2
F dr = (t ,t ,t )(1, 2t, 3t ) dt = (t 3 + 5t 6 ) dt = .
C −1 −1 7
(b) Sigui ara C el triangle de vèrtexs (1, 0), (0, 1) i (−1, 0) recorregut en sentit
antihorari, i sigui F(x, y) = (ey , − sin πx). Calculem el treball que fa F sobre C.

Primer necessitem una parametrització de (0,1)

C. Observem que C és regular a trossos (3
segments). De fet, parametritzarem cadas- C2 C1
cun dels costats de C.
JJ
(-1,0) C3 (1,0)
II
Sigui C1 el segment que va de (1, 0) a (0, 1), una parametrització és, per exem-
J ple, r1 (t) = (1 − t,t) amb t ∈ [0, 1].
I (Nota: r1 (t) = (x(t), y(t)) = (1, 0) + t(−1, 1))
Sigui C2 el segment que va de (0, 1) a (−1, 0), una parametrització és, per
Imp.
exemple, r2 (t) = (−t, 1 − t) amb t ∈ [0, 1].
Sortir
Sigui C3 el segment que va de (−1, 0) a (1, 0), una parametrització és, per
155 / 231 exemple, r3 (t) = (2t − 1, 0) amb t ∈ [0, 1].
 UPC
Aleshores
Z Z Z Z
F dr = F dr1 + F dr2 + F dr3
C C1 C2 C3
Z 1 Z 1
= (e , − sin π(1 − t))(−1, 1) dt +
t
(e1−t , − sin π(−t))(−1, −1) dt
ETSEIAT
Càlcul II

0 0
Z 1
4
+ (e0 , − sin π(2t − 1))(2, 0) dt = · · · = 4 − 2e −
0 π

Observació 5.6 Si canviem la parametrització de C per una altra parametrització que

conserva el sentit, la integral de lı́nia és la mateixa.

De fet, quan integrem sobre una corba parametritzada, ho fem en el sentit (orientació)
determinat per la parametrització.
JJ
R R
A la figura següent C=− −C .
II

J
B B
I
A C A _C
Imp.

Sortir

156 / 231
 UPC
Teorema 5.7 Siguin r(t) i s(t) dues parametritzacions diferents d’una mateixa
corba C, i F un camp vectorial. Aleshores
Z Z
Fdr = Fds
C C
ETSEIAT
Càlcul II

si r i s tenen la mateixa orientació, i

Z Z
Fdr = − Fds
C C

si r i s tenen orientacions oposades.

Exemple 5.8 Siguin r(t) = (sint, cost) i s(t) = (cost, sint) amb t ∈ [0, 2π] dues pa-
rametritzacions de la circumferència centrada en (0, 0) i de radi 1. Considerem el
JJ
camp F(x, y) = (y, −x). Aleshores
II Z Z 2π
J Fdr = (cost, − sint)(cost, − sint) = · · · = 2π.
C 0
Z Z 2π
I
Fds = (sint, − cost)(− sint, cost) = · · · = −2π.
Imp. C 0

Sortir Observació 5.9 En general, si canviem la corba, és a dir, el recorregut per anar d’un
157 / 231 punt A a un punt B, sı́ que varia el valor de la integral:
 UPC

C1 B
Z Z
Fdr 6= Fdr.
C1 C2
A
C2
ETSEIAT
Càlcul II

L’exemple següent mostra que la integral de lı́nea des d’un punt fins a un altre pot
dependre del camı́ que els uneix.

√
Exemple 5.10 Sigui F(x, y) = ( y, x3 + y) per a tot (x, y) ∈ R2 amb y ≥ 0. Calculem
la integral de lı́nia de F des de (0, 0) fins a (1, 1) seguint dues trajectòries diferents:

(a) el segment C1 donat per r(t) = (t,t) (1,1)

JJ
amb 0 ≤ t ≤ 1; i C1

II (b) la corba C2 definida per s(t) = (t,t 2 ) C2

amb 0 ≤ t ≤ 1. (0,0)
J
Al primer cas tenim
I
Z 1 √
17
Z
Imp.
F dr = ( t,t 3 + t)(1, 1) dt = · · · = .
C1 0 12
Sortir

158 / 231
 UPC
Al segon serà
Z 1
7
Z
F ds = (t,t 3 + t 2 )(1, 2t) dt = · · · = .
C2 0 5

Notació en forma diferencial

ETSEIAT
Càlcul II

Siguin el camp
F : R3 −→ R3 ( o bé R2 )
(x, y, z) −→ (P, Q, R)
i la corba C regular parametritzada per r(t), t ∈ [a, b].

Escrivim la integral de lı́nia de F sobre C com

Z Z b
F dr = F(r(t)) · r0 (t) dt
JJ C a
Z b
(P(r(t)), Q(r(t)), R(r(t))) x0 (t), y0 (t), z0 (t) dt


II =
a
J Z b  
dx dy dz
= (P, Q, R) , , dt
I a dt dt dt
Z b 
Imp. dx dy dz
= P +Q +R dt
a dt dt dt
Sortir Z
159 / 231
= P dx + Q dy + R dz.
C
 UPC
La notació diferencial és
Z Z
F dr = P dx + Q dy + R dz.
C C
Z
ETSEIAT

xy2 dx + yz dy − x3 dz on C és la corba parametritzada per

Càlcul II

Exemple 5.11 Avaluem

C
r(t) = (t,t 2 ,t 3 ) amb t ∈ [−1, 2].

Tenim
dx = dt, dy = 2tdt, dz = 3t 2 dt
aleshores
Z Z 2
2 3
xy dx + yz dy − x dz = t t 4 dt + t 2t 3 2t dt − t 3 3t 2 dt
C −1
Z 2
JJ 5 6
 111
= −2t + 2t dt = · · · = .
II −1 7
J

I
5.3 Camps conservatius

Imp.
No totes les integrals de lı́nea entre dos punts depenen del camı́ escollit per anar d’un
Sortir punt a l’altre.
160 / 231
 UPC
Exemple 5.12 Calculem el treball realitzat per una força constant F(x, y, z) = (k1 , k2 , k3 )
en recórrer una corba C parametritzada per r(t) = (x(t), y(t), z(t)) amb t ∈ [a, b].

Z b Z b
ETSEIAT

0 0 0
(k1 x0 (t) + k2 y0 (t) + k3 z0 (t))dt
Càlcul II

W= (k1 , k2 , k3 )(x (t), y (t), z (t)) dt =

a a
= [k1 x(t) + k2 y(t) + k3 z(t)]ba = [(k1 , k2 , k3 )(x(t), y(t), z(t))]ba
= (k1 , k2 , k3 )[r(b) − r(a)].

En aquest exemple el treball només depèn dels punts extrems de la corba: r(a) i r(b)
i no de la corba que els uneixi.

Definició 5.13 Un camp vectorial tal que el treball només depèn dels punts ex-
JJ trems i no del camı́ que els uneix s’anomena camp conservatiu.
II

J Com hem vist a l’exemple anterior, un camp de forces constant és conservatiu.
I El resultat següent ens dóna més camps conservatius.
Imp.

Sortir

161 / 231
 UPC
Teorema 5.14 (TFC per a integrals de lı́nia) Sigui C una corba parametritzada
per r(t) amb t ∈ [a, b] que comença en un punt A = r(a) i acaba en B = r(b). Si
f és un camp escalar de classe C 1 en un conjunt obert que conté a C aleshores
Z
∇ f · dr = f (r(b)) − f (r(a)) = f (B) − f (A).
ETSEIAT
Càlcul II

Noteu que ∇ f és un camp vectorial. Si posem F = ∇ f aleshores

Z
F · dr = f (B) − f (A)
C
i F és un camp conservatiu.

F= ∇ f
JJ C B

II A

Imp. Es diu que un camp vectorial F prové o deriva d’un potencial (un camp escalar f )
Sortir si F és el gradient d’aquest camp escalar f .
162 / 231 Acabem de veure que si F deriva d’un potencial aleshores és conservatiu.
 UPC
Observació 5.15 Si la corba C és tancada (i.e. A = r(a) = r(b) = B), aleshores

A=B
Z I
∇ f · dr = ∇ f · dr = 0.
ETSEIAT
Càlcul II

C C C

En paraules: si un camp de forces deriva d’un potencial, el treball realitzat al llarg

de qualsevol camı́ tancat és zero.

Exemple 5.16 Calculem el treball realitzat quan un objecte recorre l’hèlix C para-
metritzada per r(t) = (cost, sint,t) amb t ∈ [0, 2π] sotmès a la força
JJ
k
II F(x, y, z) = (x, y, z).
x 2 + y2 + z2
J

I Si trobem un camp escalar f : R3 −→ R tal que F = ∇ f , aleshores el camp serà

Imp. conservatiu i el treball només dependrà dels valors de f als extrems de la corba:
r(0) = (1, 0, 0) i r(2π) = (1, 0, 2π).
Sortir

163 / 231
 UPC
En aquest cas concret no és difı́cil veure (a ull) que F(x, y, z) = ∇ f (x, y, z) essent
k
f (x, y, z) = ln(x2 + y2 + z2 ).
2
Per tant,
ETSEIAT
Càlcul II

k k
Z
W= Fdr = (ln(1 + 4π2 ) − ln 1) = ln(1 + 4π2 ).
C 2 2

Amb aquest exemple es planteja un problema general:

• com saber si un camp vectorial F prové d’un potencial f ?
• i, en cas afirmatiu, com trobar una funció potencial f ?
Per poder donar una condició que ens permeti saber quan un camp deriva d’un poten-
cial necessitem alguns conceptes nous. En R2 ens interessaran les corbes tancades i
JJ simples.
II

Imp.

Sortir

164 / 231
 UPC

corba no tancada i simple corba no tancada i no simple

ETSEIAT
Càlcul II

corba tancada i simple corba tancada i no simple

Una corba plana tancada i simple divideix el pla en dues regions: una regió interior
fitada i una altra exterior no fitada.
JJ

II
R2
r. exterior no fitada
J

I r. interior fitada

Imp.

Sortir

165 / 231
 UPC
Definició 5.17 Una regió fitada de R2 tal que la seva frontera és una corba tan-
cada i simple es diu conjunt simplement connex o (regió de Jordan)
ETSEIAT
Càlcul II

R2 R2

conjunt simplement connex conjunt no simplement connex

Teorema 5.18 (Tractem per separat els camps de R2 i els de R3 )

• Sigui F(x, y) = (P(x, y), Q(x, y)) un camp vectorial de classe C 1 en un con-
junt simplement connex i obert de R2 . Aleshores
JJ
∂P ∂Q
II F és un gradient ⇐⇒ = .
∂y ∂x
J
• Sigui F(x, y, z) = (P(x, y, z), Q(x, y, z), R(x, y, z)) un camp vectorial de classe
I
C 1 en un conjunt simplement connex i obert de R3 . Aleshores
Imp.
∂P ∂Q ∂P ∂R ∂Q ∂R
F és un gradient ⇐⇒ = , = , = .
Sortir
∂y ∂x ∂z ∂x ∂z ∂y
166 / 231
 UPC
Nota: a R3 es diu que un conjunt és simplement connex si tota corba tancada que hi
està continguda es pot “contreure” a un punt. Un conjunt és obert si per a tot punt
del conjunt és possible trobar una bola oberta continguda totalment dins del conjunt.

Exemple 5.19 Determinem si el camp F(x, y) = (3x2 y, x3 y) és un gradient a R2 .

ETSEIAT
Càlcul II

Només cal veure si coincideixen les derivades parcials:

∂P ∂Q
= 3x2 6= = 3x2 y
∂y ∂x
per tant, no és un gradient.

Exemple 5.20 Trobeu el treball realitzat sobre un objecte que es mou per l’arc
circular C donat per r(t) = (cost, sint) quan t ∈ [0, π2 ] sotmès a la força F(x, y) =
JJ (y2 , 2xy − ey ).
II
És fàcil veure que F deriva d’un potencial: (0,1)
J

I ∂P ∂Q C
= 2y = .
Imp.
∂y ∂x
(1,0)
Sortir Podem acabar el problema de tres maneres (com a mı́nim):
167 / 231
 UPC
(1) Directament:

Z π
2
W= (sin2 t, 2 cost sint − esint )(− sint, cost)dt
ETSEIAT

0
Càlcul II

Z π h iπ
2
2 sint 3 sint 2
= (3 cos t sint − sint − e cost)dt = − cos t + cost − e = 1 − e.
0 0

(2) Per ser F un gradient, el treball només depèn dels punts inicial i final. Per tant,
podem triar un camı́ que els uneixi més fàcil que l’anterior:
s(t) = (1 − t,t) amb t ∈ [0, 1].

Aleshores
JJ
Z 1 (0,1)
2 t
II W= (t , 2(1 − t)t − e )(−1, 1)dt = · · ·
0
J Z 1 h i1
2 t 2 3 t
= (2t − 3t − e )dt = t − t − e = 1 − e.
I 0 0 (1,0)

Imp.
(3) Buscant la funció potencial f (x, y) tal que
∂f ∂f
Sortir
= y2 i = 2xy − ey .
168 / 231 ∂x ∂y
 UPC
Clarament, de la primera derivada parcial i integrant respecte de x surt
∂f
Z
= y2 =⇒ f (x, y) = y2 dx = y2 x + φ(y)
∂x
on φ(y) només depèn de y.
ETSEIAT
Càlcul II

Derivant respecte de y l’expressió de f que acabem de trobar, tenim

∂f
f (x, y) = y2 x + φ(y) =⇒ = 2xy + φ0 (y)
∂y
Igualant amb la segona derivada parcial que ja coneixı́em, obtenim
2xy + φ0 (y) = 2xy − ey =⇒ φ0 (y) = −ey
i, per tant, φ(y) = −ey + k.

JJ És a dir, f (x, y) = y2 x − ey + k. Coneguda la funció potencial, el treball es calcula

ràpidament:
II
Z
W= Fdr = f (0, 1) − f (1, 0) = 1 − e.
J C

I
5.4 El teorema de Green
Imp.

Sortir
El resultat que veurem tot seguit relaciona una integral de lı́nia sobre una corba
169 / 231 tancada i simple amb una integral doble sobre la regió limitada per la corba.
 UPC
Teorema 5.21 (Teorema de Green) Sigui S una regió tancada simplement con-
nexa limitada per una corba regular a trossos, tancada i simple C. Si F(x, y) =
(P(x, y), Q(x, y)) és un camp vectorial de classe C 1 en un conjunt obert que conté
a C, aleshores
ETSEIAT
Càlcul II

∂Q ∂P
I ZZ  
Fdr = − dxdy
C S ∂x ∂y
on la integral de lı́nia es fa al llarg de C en sentit antihorari.

Segons el sentit positiu o antihorari, si C

caminem per la corba tenim sempre la
S
regió a la nostra esquerra.

JJ Noteu que si F deriva d’un potencial, aquesta integral val zero.

II
Notació alternativa:
J
∂Q ∂P
I ZZ  
P(x, y)dx + Q(x, y)dy = − dxdy
I C S ∂x ∂y
Imp.
Exemples 5.22 (a) Calculem I
Sortir
xy2 dx + x2 ydy
170 / 231 C
 UPC
essent C la circumferència x2 + y2 = a2 recorreguda en sentit antihorari.
C
Evidentment, la regió S tancada per la
corba és S
ETSEIAT
Càlcul II

a
2 2 2 2
S = {(x, y) ∈ R : x + y ≤ a }.

Aplicant el teorema de Green tenim

I ZZ
2 2
xy dx + x ydy = (2xy − 2xy)dxdy = 0.
C S

(b) Trobem I
(1 + 10xy + y2 )dx + (6xy + 5x2 )dy
C
JJ
essent C el quadrat de vèrtexs (0, 0), (a, 0), (a, a) i (0, a).
II

J C
a a
I
S
Imp.

Sortir 0 a 0 a

171 / 231
 UPC
Pel teorema de Green, la integral que ens demanen és equivalent a la integral
doble ZZ Z a Z a
(6y + 10x − 10x − 2y)dxdy = dx 4ydy = 2a3 .
S 0 0
ETSEIAT

2
x2
Càlcul II

(c) Determinem l’àrea tancada per l’el.lipse a2

+ by2 = 1.
Podem resoldre el problema
y
aplicant el teorema de Green.
Sabem que b a x
ZZ
A(S) = 1dxdy.
S
Aquesta integral es pot convertir en una integral de lı́nia si trobem un camp
F(x, y) = (P(x, y), Q(x, y)) tal que
JJ
∂Q ∂P
− = 1.
II ∂x ∂y
J N’hi ha molts camps que compleixen aquesta propietat. Podem prendre, per
I exemple, F(x, y) = (0, x).
Imp.
Una parametrització de l’el.lipse és (x, y) = (a cost, b sint), amb t ∈ [0, 2π].
Aleshores
Sortir ZZ I
172 / 231
A(S) = 1dxdy = F(a cost, b sint)(−a sint, b cost)dt.
S
 UPC
Substituint i operant obtenim:
Z 2π Z 2π  2π
1 + cos 2t 1 sin 2t
A(S) = 2
ab cos tdt = ab dt = ab t + = πab.
0 0 2 2 4 0
ETSEIAT

Altres camps que compleixen la propietat anterior:

Càlcul II

F(x, y) = − 2y , 2x ...


F(x, y) = (−y, 0),

JJ

II

Imp.

Sortir

173 / 231
 UPC
6 Integrals de superfı́cie

L’objectiu d’aquest tema és definir les integrals de superfı́cie i veure les seves apli-
cacions: càlcul d’àrees de superfı́cies no planes, càlcul de la massa d’una làmina
ETSEIAT
Càlcul II

coneguda la seva densitat superficial...

Per fer això primer hem de definir el concepte de superfı́cie i veure com es pot
representar.

6.1 Representació d’una superfı́cie

Ja coneixem dues maneres de representar una superfı́cie:

JJ • Implı́citament: g(x, y, z) = 0. La superfı́cie es considera com el conjunt de punts
II (x, y, z) ∈ R3 que satisfan l’equació.

J • Explı́citament: z = f (x, y).

I
Exemple 6.1 Una esfera de radi 1 i centrada a l’origen de coordenades admet la
Imp. representació implı́cita següent:
Sortir
x2 + y2 + z2 − 1 = 0.
174 / 231
 UPC
Si aı̈llem z en funció de x i y s’obtenen dues funcions:
p p
z = 1 − x 2 − y2 i z = − 1 − x 2 − y2 , (x, y) ∈ D,

on D és el disc unitat.

ETSEIAT
Càlcul II

La primera és la representació explı́cita de la semiesfera superior.

La segona la de la semiesfera inferior.

JJ

II D
D
J

Imp.

Sortir

175 / 231
 UPC
Hi ha una tercera manera de donar una superfı́cie: la representació paramètrica
mitjançant tres equacions que expressen x, y i z en funció de dos paràmetres, u i v:

 x = x(u, v)


O també r(u, v) = (x(u, v), y(u, v), z(u, v)).
ETSEIAT

y = y(u, v)
Càlcul II



 z = z(u, v)

Els paràmetres u i v varien en un conjunt connex bidimensional T ∈ R2 (que no és

necessàriament la projecció de la superfı́cie sobre el pla z = 0).

3
R
JJ R2
II

J
T (x,y,z)
I

Imp.

Sortir

176 / 231
 UPC
Exemples 6.2 (a) Trobem una representació paramètrica del pla que passa pels
punts (1, 0, 0), (0, 1, 0) i (0, 0, 1).
Com que tenim tres punts del pla, només hem de trobar dos vectors directors:
(−1, 1, 0) i (−1, 0, 1), per exemple. Aleshores, una parametrització d’aquest pla
ETSEIAT
Càlcul II

ve donada per
(x, y, z) = (1, 0, 0) + u(−1, 1, 0) + v(−1, 0, 1), (u, v) ∈ R2 .
O, si es prefereix, per
r(u, v) = (1 − u − v, u, v), (u, v) ∈ R2 .

(0,0,1)

JJ (-1,0,1)
(0,1,0)
II
(1,0,0)
J (-1,10)
I

Imp.

Sortir
(Recordem que és fàcil representar aquest pla de forma implı́cita: x + y + z = 1.
177 / 231 I també de forma explı́cita: z = 1 − x − y.)
 UPC
(b) Trobem ara una parametrització d’una esfera centrada en (0, 0, 0) i radi R.
Per fer–ho, considerem que els paràmetres u i v representen la colatitud i la
longitud, respectivament.
Aplicant la trigonometria bàsica és fàcil deduir que
ETSEIAT
Càlcul II

 z
( x,y,z )
 x = R sin u cos v u


y = R sin u sin v R


 z = R cos u y
v
x
En aquest cas, (u, v) ∈ [0, π] × [0, 2π].

pol N
JJ
paral.lel
II

I equador
Imp. meridia
Sortir
pol S
178 / 231
 UPC
(c) Busquem ara una representació paramètrica d’un con d’altura h amb vèrtex a
l’origen de coordenades i tal que la seva generatriu forma un angle α amb l’eix
de les z.
Per a aquesta superfı́cie prenem com a paràmetres la distància des d’un punt de
ETSEIAT

la superfı́cie fins a l’origen, r, i la longitud, θ.

Càlcul II


 x = r sin α cos θ h α


l
y = r sin α sin θ r

 z = r cos α


amb (r, θ) ∈ [0, cosh α ] × [0, 2π].

JJ
(d) Si tenim una superfı́cie donada de forma explı́cita per z = f (x, y), en particular,
II tenim també una representació paramètrica:
J

I
 x=x


Imp. y=y


 z = f (x, y)
Sortir
T
179 / 231
 UPC
En aquest cas, el conjunt T on varien els paràmetres (x, y) és la projecció de la
superfı́cie sobre el pla z = 0. p
Un exemple concret: la semiesfera donada per z = 1 − x2 − y2 . La parame-
trització seria
ETSEIAT
Càlcul II


 x=x


y=y

 z = p1 − x2 − y2


I el conjunt T el cercle de radi 1 centrat en (0, 0).

JJ

II
Observació 6.3 No totes les funcions r(u, v) = (x(u, v), y(u, v), z(u, v)) donen lloc a
una superfı́cie. (Imagineu que les tres components fossin constants, per exemple.)
J

I Perquè una funció d’aquesta mena sigui la representació paramètrica d’una superfı́cie
Imp. s’han de complir una sèrie de requisits que ara veurem.
Sortir Suposem que una superfı́cie està representada per
180 / 231 r(u, v) = (x(u, v), y(u, v), z(u, v)), (u, v) ∈ T.
 UPC
Suposem també que les components x, y i z són derivables respecte de u i de v.
Aleshores podem considerar els vectors
∂r ∂x ∂y ∂z
 
ru (u, v) = (u, v) = (u, v), (u, v), (u, v)
∂u ∂u ∂u ∂u
ETSEIAT
Càlcul II

∂r ∂x ∂y ∂z
 
rv (u, v) = (u, v) = (u, v), (u, v), (u, v)
∂v ∂v ∂v ∂v

Geomètricament, aquests vectors es poden pensar com els vectors directors del pla
tangent a la superfı́cie en el punt r(u, v).

ru rv

+
rv
v ru
JJ T
II
u
J

Imp.

Sortir El vector associat al pla tangent a la superfı́cie en el punt r(u, v) serà

181 / 231 ru (u, v) × rv (u, v).
 UPC
Per tal que una aplicació com la d’abans sigui la representació paramètrica d’una
superfı́cie demanarem dues coses:
• que les components dels vectors ru i rv siguin funcions contı́nues en cada punt
(això evita la presència d’arestes o punxes en la superfı́ce en fer que el pla
ETSEIAT
Càlcul II

tangent es mogui per ella amb continuı̈tat),

• que el vector ru × rv sigui no nul (això evita degeneracions: un punt o una
corba).
Definició 6.4 El producte vectorial ru × rv s’anomena producte vectorial fona-
mental de la representació paramètrica r(u, v) i es pot considerar, en cada punt,
com un vector normal a la superfı́cie.

Exemples 6.5 (a) Considerem l’esfera centrada a l’origen i de radi R donada per la
JJ
parametrització
II
r(ϕ, θ) = (R sin ϕ cos θ, R sin ϕ sin θ, R cos ϕ)
J

I amb (ϕ, θ) ∈ [0, π] × [0, 2π].

Imp.
Els vectors tangents seran

Sortir rϕ (ϕ, θ) = (R cos ϕ cos θ, R cos ϕ sin θ, −R sin ϕ)

182 / 231
rθ (ϕ, θ) = (−R sin ϕ sin θ, R sin ϕ cos θ, 0)
 UPC
I el producte vectorial fonamental

rϕ × rθ = · · · = R sin ϕ · r(ϕ, θ).

És a dir, paral.lel al radi vector.

ETSEIAT
Càlcul II

Particularitzem aquests càlculs en un punt concret: P = (0, 1, 0), que s’obté

quan ϕ = π2 i θ = π2 . Tenim:

(-1,0,0)
rϕ ( π/2, π/2) = (0, 0, −1)
(0,1,0)
rθ ( π/2, π/2) = (−1, 0, 0)
rϕ × rθ ( π/2, π/2) = (0, 1, 0)
(0,0,-1)

JJ

II (b) Trobem ara el producte vectorial fonamental quan la superfı́cie està donada
J explı́citament per z = f (x, y). Sabem que una representació paramètrica és

I r(x, y) = (x, y, f (x, y)).

Imp. Els vectors tangents són
Sortir
∂r ∂f ∂r ∂f
   
= 1, 0, i = 0, 1, .
183 / 231 ∂x ∂x ∂y ∂y
 UPC
I el producte vectorial fonamental
∂r ∂r ∂f ∂f
 
× = − ,− ,1 .
∂x ∂y ∂x ∂y
Evidentment, aquest darrer vector és no nul.
ETSEIAT
Càlcul II

Observació 6.6 Recordem que si z = f (x, y) aleshores un vector normal a la su-

perfı́cie el sabem trobar com el gradient de la funció g(x, y, z) = z − f (x, y):
∂f ∂f
 
∇g = − , − , 1 .
∂x ∂y

Exemple 6.7 Sigui z = 3x2 + 2y2 (quina mena de superfı́cie és?). Busquem el pla
tangent en el punt (0, 0, 0).
JJ

II El vector associat al pla tangent en cada punt (x, y, z) és (−6x, −4y, 1). Per tant, en el
punt (0, 0, 0) serà (0, 0, 1). L’equació del pla tangent serà , clarament,
J

I z = 0.
Imp.
Trobeu l’equació del pla tangent a aquesta mateixa superfı́cie en el punt (1, 1, 5).
Sortir

184 / 231
 UPC
6.2 Àrea d’una superfı́cie parametritzada

∂r ∂r
Ja hem vist que els vectors ru = ∂u i rv = ∂v poden interpretar–se geomètricament
com vectors tangents a la superfı́cie en el punt r(u, v).
ETSEIAT
Càlcul II

ru rv

+
rv
v ru
T
∆v
∆u
u
JJ

II

J Considerem en T un segment rectilini horitzontal. La seva imatge per r és una corba
situada en la superfı́cie r(T ). Si pensem que per a v fixada u representa el temps,
I
aleshores ru és el vector velocitat d’aquesta corba. Quan el temps augmenta ∆u,
Imp. un punt situat en r(u, v) es desplaça per la corba i recorre una distància que es pot
Sortir aproximar per kru k∆u (espai = velocitat · temps).
185 / 231 Anàlogament si ho fem per a v.
 UPC
Per tant, un rectangle en T d’àrea ∆u · ∆v es converteix en una porció de r(T ) que
aproximarem pel paral.lelogram determinat pels vectors ru ∆u i rv ∆v. L’àrea d’aquest
paral.lelogram és el mòdul del producte vectorial dels seus costats:
kru ∆u × rv ∆vk = kru × rv k∆u∆v.
ETSEIAT
Càlcul II

Aquest raonamet ens porta a la definició següent.

Definició 6.8 L’àrea d’una superfı́cie parametritzada S es defineix com

ZZ
a(S) = kru × rv k dudv,
T

essent T la regió on varien els paràmetres u i v.

JJ Exemple 6.9 Apliquem aquesta definició quan S està donada de forma explı́cita per
II z = f (x, y).
J Aleshores r(x, y) = (x, y, f (x, y)), T és la projecció de S sobre el pla xy i el mòdul del
I producte vectorial fonamental és
q
Imp. krx × ry k = k(− fx , − fy , 1)k = fx2 + fy2 + 1.
Sortir Per tant, ZZ q
186 / 231
a(S) = fx2 + fy2 + 1 dxdy
T
 UPC
Cas particular: funció constant
Noteu que si z = f (x, y) = k, aleshores z S
ZZ
a(S) = dxdy = a(T ). k
ETSEIAT
Càlcul II

T
y
x T

Exemple 6.10 Calculem l’àrea d’un hemisferi S de radi R.

Ho farem de dues maneres.

• Fent servir una parametrització de S:

JJ r(ϕ, θ) = (R sin ϕ cos θ, R sin ϕ sin θ, R cos ϕ)

II amb ϕ ∈ [0, π2 ] i θ ∈ [0, 2π] (T = [0, π2 ] × [0, 2π]).
J No és difı́cil veure que krϕ × rθ k = R2 | sin ϕ|. Per tant,
I ZZ ZZ
a(S) = krϕ × rθ k dϕdθ = R2 | sin ϕ|dϕdθ
Imp. T T
Z π Z 2π
2
Sortir = dϕ R2 | sin ϕ|dθ = 2πR2 .
0 0
187 / 231
 UPC
• Ara suposant que ens donen S de forma explı́cita:
p
z = R2 − x2 − y2 .

Aleshores
ETSEIAT
Càlcul II

s
x2 y2
ZZ
a(S) = + + 1 dxdy
D R2 − x2 − y2 R2 − x2 − y2
Z R Z √R2 −x2
R
= dx √ p dy.
−R − R2 −x2 R 2 − x 2 − y2
Fent un canvi a coordenades polars, aquesta darrera integral es converteix en
Z R Z 2π
R
dr √ · r dα = · · · = 2πR2 .
0 0 R2 − r2
JJ

II

Imp.

Sortir

188 / 231
 UPC
6.3 Integral d’un camp escalar sobre una superfı́cie

Definició 6.11 Sigui S = r(T ) una superfı́cie parametritzada descrita per una
funció r de classe C 1 definida en una regió T del pla u, v. I sigui f un camp
ETSEIAT
Càlcul II

escalar definit i fitat sobre S. Es defineix la integral de superfı́cie de f sobre S

com ZZ ZZ
f da = f (r(u, v))kru × rv k dudv
S T
sempre que la integral doble del segon membre de la igualtat existeixi.

Exemples 6.12 (a) Si f (x, y) = 1 aleshores

ZZ ZZ
f da = kru × rv k dudv = a(S).
JJ S T

II (b) Si el camp escalar f s’interpreta com la densitat (massa per unitat d’àrea) d’una
làmina prima adaptada a la superfı́cie S, aleshores la massa total serà
J
ZZ
I m= f da.
S
Imp.
El centre de masses es troba al punt de coordenades (x, y, z) on
Sortir
1 1 1
ZZ ZZ ZZ
189 / 231
x= x f (x, y, z)da, y= y f (x, y, z)da, z= z f (x, y, z)da.
m S m S m S
 UPC
Determineu, per concretat, el centre de masses de la superfı́cie d’una semiesfera
de radi R i densitat constant k. (Sol. (0, 0, R/2))

6.4 Integral d’un camp vectorial sobre una superfı́cie

ETSEIAT
Càlcul II

Sigui S una superfı́cie regular. Designem per n el vector normal unitari a la superfı́cie
que té el mateix sentit que el producte vectorial fonamental; és a dir, en cada punt de
la superfı́cie,
ru × rv
n= .
kru × rv k

Definició 6.13 Sigui S una superfı́cie parametritzada per r(u, v) amb (u, v) ∈ T .
La integral d’un camp vectorial F continu sobre S és
JJ ZZ ZZ ZZ
II Fdr = (F · n)da = F(r(u, v)) · (ru × rv ) dudv.
S S T (u,v)
J
Aquesta integral és el flux de F a través de S.
I

Imp. (Flux: volum de fluid que passa a través de la superfı́cie S per unitat de temps.)
Sortir
Vegem com queda aquesta fórmula si la superfı́cie està donada de forma explı́cita
190 / 231 per z = f (x, y) amb (x, y) ∈ T .
 UPC
Aleshores una parametrització de la superfı́cie és

r(x, y) = (x, y, f (x, y)), (x, y) ∈ T

i sabem que el producte vectorial fonamental dóna

ETSEIAT
Càlcul II

rx × ry = (− fx , − fy , 1).

El camp vectorial serà F(x, y, z) = (F1 (x, y, z), F2 (x, y, z), F3 (x, y, z)). Per tant,
ZZ ZZ
(F · n) da = (F1 , F2 , F3 ) · (− fx , − fy , 1) dxdy
S ZZT
= (−F1 fx − F2 fy + F3 ) dxdy.
T

JJ
(Recordem que on hi hagi una z s’ha de substituir per f (x, y).)
II

J Exemples 6.14 (a) Sigui S la porció de pla limitada pel triangle de vèrtexs (1, 0, 0),
(0, 1, 0) i (0, 0, 1), i sigui F(x, y, z) = (x, y, z) un camp vectorial definit sobre
I RR
S. Calculem S (F · n) dS fent servir una representació explı́cita del pla: z =
Imp. 1 − x − y (els paràmetres (x, y) varien en el triangle T del pla xy de vèrtexs
Sortir (0, 0), (1, 0) i (0, 1), que és la projecció de S sobre el pla xy).
191 / 231
 UPC

z
(0,0,1) (1,1,1)
ETSEIAT

y
Càlcul II

T (0,1,0)
(1,0,0)
x

El camp F, avaluat sobre S és F(x, y, z) = (x, y, z) = (x, y, 1 − x − y).

El vector normal és (1, 1, 1).
Per tant,

1
ZZ ZZ
(F · n) da = (x + y + 1 − x − y) dxdy = A(T ) = .
S T 2
JJ
Nota: de fet, el vector normal pot ser (1, 1, 1) però també (−1, −1, −1). Depe-
II nent de si agafem un o l’altre, el flux tindrà un sentit o el contrari.
J (b) Determinem el flux que passa a través de la superfı́cie z = xy amb 0 ≤ x ≤ 1
I i 0 ≤ y ≤ 2 per a cada un dels camps següents (prendre en cada cas el vector
normal unitari ascendent).
Imp.
(1) F(x, y, z) = (x2 y, 0, z2 )
Sortir ZZ ZZ
192 / 231
(F · n) da = (x2 y, 0, x2 y2 ) · (−y, −x, 1) dxdy = 0.
S T
 UPC
(2) F(x, y, z) = (−xy2 , z, 0)
ZZ ZZ
(F · n) da = (−xy2 , xy, 0) · (−y, −x, 1) dxdy
S T
Z 1 Z 2
4
= dx (xy3 − x2 y) dy = · · · = .
ETSEIAT
Càlcul II

0 0 3

(c) Trobeu el flux total del camp F(x, y, z) = (xy, 4yz2 , yz) que surt del cub unitat:
0 ≤ x ≤ 1, 0 ≤ y ≤ 1, 0 ≤ z ≤ 1.

Sol. 7/3. (S’han de fer sis integrals de

superfı́cie.)

JJ

II 6.5 El teorema de la divergència

J
Aquest teorema ens permetrà calcular el flux que surt d’una superfı́cie tancada mit-
I
jançant una integral triple. Necessitem primer una definició.
Imp.

Sortir

193 / 231
 UPC
Definició 6.15 Anomenarem divergència d’un camp vectorial F(x, y, z) =
(P(x, y, z), Q(x, y, z), R(x, y, z)) (i la denotarem per ∇ · F) a
∂P ∂Q ∂R
∇·F = + + ,
ETSEIAT

∂x ∂y ∂z
Càlcul II

sempre que aquestes derivades existeixin.

Teorema 6.16 (Teorema de la divergència) Sigui D un sòlid limitat completa-

ment per una superfı́cie tancada S, i sigui F(x, y, z) un camp vectorial de classe
C 1 definit en D. Aleshores
ZZ ZZ ZZZ ZZZ
F dr = (F · n) da = ∇ · F(x, y, z) dxdydz = ∇ · F dV,
S S D D
JJ on n és el vector normal unitari que surt de S.
II

J
Exemples 6.17 (a) També es pot calcular la divergència d’un camp de dues varia-
I bles: F(x, y) = (x, y2 ).
Imp.
∇ · F(x, y) = 1 + 2y.

Sortir

194 / 231
 UPC
(b) Calculeu la divergència del camp
 
x y z
F(x, y, z) = 2 , , .
x + y2 + z2 x 2 + y2 + z2 x 2 + y2 + z2

(Sol. ∇ · F = 1
ETSEIAT

.)
Càlcul II

x2 +y2 +z2

(c) Calculem el flux total del camp F(x, y, z) = (xy, 4yz2 , yz) que surt del cub unitat:
0 ≤ x ≤ 1, 0 ≤ y ≤ 1, 0 ≤ z ≤ 1. (El farem aplicant el teorema de la divergència.)

ZZ ZZZ
(F · n) da = (y + 4z2 + y) dxdydz
S D
Z 1 Z 1 Z 1 Z 1
2 4 7
= dx dy (2y + 4z )dz = · · · = (2y + )dy = .
0 0 0 0 3 3
JJ
Exemple 6.18 Ara comprovarem el teorema de la divergència sobre la bola unitat B
II
amb un camp vectorial concret: F(x, y, z) = (x, y, z). Denotarem per D el disc del pla
J xy de radi 1 centrat en (0, 0).
I

Imp.

Sortir

195 / 231
 UPC Per calcular el flux total que surt per
la superfı́cie, la dividim en dues parts: n
S1
la semiesfera superior, S1 , i la semies-
fera inferior,pS2 .
A S1 és z = p 1 − x 2 − y2 .
ETSEIAT
Càlcul II

A S2 és z = − 1 − x2 − y2 .
Calcularem el flux que surt per cada
una de elles i després sumarem els re- S2 n

sultats.
A la primera tenim:
!
x y
ZZ ZZ p
(F · n) da = (x, y, 1 − x2 − y2 ) · p ,p ,1 dxdy
S1 D 1 − x 2 − y2 1 − x 2 − y2
x 2 + y2 + 1 − x 2 − y2
Z 2π Z 1
r
ZZ
JJ = p = dα √ dr = · · · = 2π.
II
D 1 − x2 − y2 0 0 1 − r2

J I a la segona:
I
!
x y
ZZ ZZ p
Imp.
(F · n) da = (x, y, − 1 − x2 − y2 ) · p ,p , −1 dxdy
S2 D 1 − x 2 − y2 1 − x 2 − y2
x 2 + y2 + 1 − x 2 − y2
Sortir Z 2π Z 1
r
ZZ
= p = dα √ dr = · · · = 2π.
196 / 231 D 1 − x 2 − y2 0 0 1 − r2
 UPC
Per tant, el flux total que surt de l’esfera és 4π.

(Nota: a la segona integral hem fet servir el vector normal que apunta cap a baix:
( fx , fy , −1).)
ETSEIAT

RR
(Més ràpid: Flux= S (x, y, z)(x, y, z)da = A(S).)
Càlcul II

Finalment calcularem el flux fent servir el teorema de la divergència:

∇ · F = 3.

El flux total que surt de l’esfera serà

4
ZZZ
3 dxdydz = 3 · Volum(B) = 3 π = 4π.
B 3
JJ
Exemple 6.19 Trobem el flux total que surt del sòlid, T , definit per 0 ≤ x2 + y2 ≤ 9,
II 0 ≤ z ≤ 1, essent F(x, y, z) = (x, 2y2 , 3z2 ).
J Apliquem directament el teorema de la di-
I vergència: 1
ZZZ
Imp.
Flux = (1 + 4y + 6z) dxdydz = · · · = 36π.
Sortir T 3

197 / 231
 UPC
6.6 El teorema de Stokes

Aquest resultat és una generalització del teorema de Green a l’espai. Necessitem una
definició prèvia.
ETSEIAT
Càlcul II

Definició 6.20 Donat un camp vectorial F(x, y, z) = (P, Q, R), es defineix el seu
rotacional com
∂R ∂Q ∂P ∂R ∂Q ∂P
 
rot(F) = − , − , − ,
∂y ∂z ∂z ∂x ∂x ∂y
sempre que aquestes derivades parcials existeixin.

∂ ∂ ∂
 
Observació 6.21 Si denotem ∇ = ∂x , ∂y , ∂z , aleshores
JJ

II rot(F) = ∇ × F.
J
(I també: grad( f ) = ∇ f , div(F) = ∇ · F)
I

Imp. Exemples 6.22 Trobem el rotacional dels camps següents:

Sortir

198 / 231
 UPC
(a) F(x, y, z) = (x, y, z).
 
 i j k 
 
∂
∇ × F =  ∂x ∂ ∂  = · · · = (0, 0, 0).
 
∂y ∂z 
ETSEIAT

 
Càlcul II

 x y z 

(b) F(x, y, z) = (3z2 , xy, x).

 
 i j k 

∂
∇ × F =  ∂x ∂ ∂  = · · · = (0, 6z − 1, y).
 
∂y ∂z 
 2 
 3z xy x 

JJ Definició 6.23 Un camp F tal que rot(F) = 0 s’anomena irrotacional.

II

J
Observació 6.24 Tots els camps conservatius són irrotacionals. En efecte, si F =
I (P, Q, R), per ser conservatiu es compleixen les igualtats següents:
Imp.
∂P ∂Q ∂P ∂R ∂Q ∂R
= , = , = ,
Sortir ∂y ∂x ∂z ∂x ∂z ∂y
199 / 231
 UPC
i, per tant,
∂R ∂Q ∂P ∂R ∂Q ∂P
 
rot(F) = − , − , − = (0, 0, 0).
∂y ∂z ∂z ∂x ∂x ∂y
ETSEIAT
Càlcul II

Exemple 6.25 Calculem el rotacional del camp F(x, y, z) = (yz, xz, xy).

(Sol. El rotacional és (0, 0, 0) ja que F és el gradient de f (x, y, z) = xyz, és a dir, F és
un camp conservatiu.)

Teorema 6.26 (Teorema de Stokes) Sigui S una superfı́cie (regular) amb normal
unitària superior n. Suposem que la frontera de S és una corba regular a trossos C
orientada en sentit antihorari respecte a n. Donat un camp vectorial F = (P, Q, R)
de classe C 1 en S, aleshores
JJ I ZZ
II Fdr = (rot(F) · n)da.
C S
J

Imp.

Sortir

200 / 231
 UPC
n
z
S

C
ETSEIAT
Càlcul II

y
x

H
La integral C Fdr s’anomena la circulació de F al voltant de C.

Exemple 6.27 Comprovem el teorema de Stokes sobre el triangle de vèrtexs (2, 0, 0),
(0, 2, 0) i (0, 0, 2), essent F(x, y, z) = (2z, −y, x).

z R3 z
JJ (0,0,2) (1,1,1)
II S
(0,2,0) y
J (0,0)
y T (0,2)
I (2,0,0) (2,0) 2
R
x x
Imp.

Sortir
La superfı́cie S ve donada per z = 2 − x − y, i els paràmetres (x, y) varien dins del
201 / 231 triangle del pla xy de vèrtexs (0, 0), (2, 0) i (0, 2). Denotarem aquest triangle per T .
 UPC
Calculem el rotacional del camp:
 
 i j k 

∂
∇ × F =  ∂x ∂ ∂  = · · · = (0, 1, 0).
 
∂y ∂z 
ETSEIAT

 
 2z −y x 
Càlcul II

Tenim, doncs,
ZZ ZZ
(rot(F) · n)da = (0, 1, 0) · (1, 1, 1)dxdy = Àrea(T ) = 2.
S T

Per calcular la circulació hem de fer tres integrals de lı́nea i, per tant, parametritzar
prèviament tres segments: C1 el segment que va de (2, 0, 0) a (0, 2, 0), C2 el que va
de (0, 2, 0) a (0, 0, 2) i C3 el que va de (0, 0, 2) a (2, 0, 0).
JJ

II

J (0,0,2)
C2
I
C3 (0,2,0)
Imp.
C1
Sortir (2,0,0)

202 / 231
 UPC
Una parametrització de C1 :

(x, y, z) = (2, 0, 0) + t(−2, 2, 0) amb t ∈ [0, 1].

Una parametrització de C2 :
ETSEIAT
Càlcul II

(x, y, z) = (0, 2, 0) + t(0, −2, 2) amb t ∈ [0, 1].

Una parametrització de C3 :

(x, y, z) = (0, 0, 2) + t(2, 0, −2) amb t ∈ [0, 1].

La circulació de F(x, y, z) = (2z, −y, x) serà

I Z 1 Z 1
0
F(r(t)) · r (t)dt = (0, −2t, 2 − 2t)(−2, 2, 0)dt + (4t, −2 + 2t, 0)(0, −2, 2)dt
C 0 0
JJ Z 1
+ (4 − 4t, 0, 2t)(2, 0, −2)dt = · · · = −2 + 2 + 2 = 2.
II 0

Imp.

Sortir

203 / 231
 UPC
7 Introducció a les funcions de variable complexa

7.1 Funcions d’una variable complexa

ETSEIAT
Càlcul II

Una funció de variable complexa és una regla que assigna a cada nombre complex
d’un cert conjunt (el domini de definició de la funció) un altre nombre complex:
w = f (z), amb z, w ∈ C.

Exemples 7.1 (a) Considerem la funció f (z) = 1z , que està definida a C \ {0}.
Si escrivim z = x + iy, w = f (x + iy) i w = u + iv, aleshores la funció anterior es
pot expressar com
1 x y
u + iv = = 2 − i .
JJ
x + iy x + y2 x 2 + y2

II (b) Pensem en la funció f (z) = z2 (definida a tot C).

J
f (x + iy) = (x + iy)2 = x2 − y2 + i2xy.
I
(c) Com seria la funció f (z) = z3 + z + 1?
Imp.

Sortir En general, una funció complexa és una funció del tipus
204 / 231 f (x + iy) = u(x, y) + iv(x, y)
 UPC
essent u i v dues funcions reals de dues variables (dos camps escalars de dues varia-
bles).
x y
Al primer dels exemples seria u(x, y) = x2 +y2
i v(x, y) = − x2 +y 2.
ETSEIAT

Com serien als altres dos?

Càlcul II

Es pot definir una funció de variable complexa directament donant les funcions u i v.
Per exemple, considereu la funció

f (x + iy) = xy2 + i(x2 − 4y3 ).

És possible que aquesta funció no es pugui obtenir fent operacions senzilles sobre
el sı́mbol z (com als primers exemples que hem vist). Tanmateix, sı́ que es podria
obtenir combinant z i z.
JJ
Als exemples anteriors les funcions estan escrites en coordenades cartesianes. També
II es poden pensar en coordenades polars. Per a això, hem de recórrer a la notació
J exponencial dels nombres complexos. Si z = x+iy té mòdul r i argument θ, aleshores
z = reiθ .
I

Imp. 1
Exemple 7.2 La funció f (z) = z en coordenades polars seria
Sortir
1 1 −iθ 1
f (reiθ ) =


205 / 231 = e = cos(−θ) + i sin(−θ) .
reiθ r r
 UPC
Simplificant una mica la notació tenim
1
f (reiθ ) = cos θ − i sin θ .


r
En aquest cas, ens queden dues funcions u i v que depenen de les coordenades polars:
ETSEIAT

u(r, θ) = cosr θ i v(r, θ) = − sinr θ . (Noteu que surt el mateix que si fem el canvi a
Càlcul II

coordenades polars en les funcions u i v que hem trobat abans.)

Intenteu fer el mateix per als altres dos exemples.

Un exemple fı́sic

Una funció complexa w = f (z) es pot interpretar com un flux de fluid bidimensional
JJ considerant el nombre f (z) com un vector amb origen el punt z. El vector f (z) dóna
la rapidesa i la direcció del flux en el punt z.
II

J Exemple 7.3 La figura de l’esquerra mostra les lı́nies de flux associades a la funció
I

Imp.

Sortir

206 / 231
 UPC
f (z) = z. La de la dreta mostra les lı́nies de flux associades a la funció f (z) = z2 .
1.0

0.5
ETSEIAT
Càlcul II

-1.0 -0.5 0.5 1.0

-0.5

-1.0

Al pla complex, la parametrització d’una corba és de la forma r(t) = x(t) + iy(t). El
seu vector tangent serà r0 (t) = x0 (t) + iy0 (t). Una partı́cula que es mogui seguint les
lı́nies de flux de la funció f (z) haurà de complir el sistema d’equacions diferencials
següent:
JJ
r0 (t) = u(x, y) , v(x, y) .

II
Les famı́lies de solucions d’aquest sistema s’anomenen lı́nies de corrent associades
J a f (z).
I
Exemples 7.4 (a) Les lı́nies de corrent associades a f (z) = z són hipèrboles del
Imp.
tipus xy = K. (L’edo que surt és de variables separables.)
Sortir (b) Les lı́nies de corrent associades a f (z) = z2 són circumferències que passen
207 / 231 per l’origen de coordenades i tenen el centre sobre l’eix imaginari: x2 + y2 =
 UPC
Ky. (Surt una edo homogènia: fent el canvi y = vx s’obté una de variables
separables.)

Transformacions geomètriques
ETSEIAT
Càlcul II

Una funció de variable complexa no es pot representar gràficament. Tanmateix, es

pot analitzar quin efecte geomètric té la funció sobre un punt z = x + iy o sobre un
conjunt de punts.

Exemples 7.5 (a) Calculeu la imatge de la recta vertical ℜ(z) = 1 per la funció
f (z) = z2 .
(b) Trobeu també la imatge de la recta horitzontal ℑ(z) = 1. Aquesta recta i l’an-
terior són perpendiculars (en particular, també ho són en el punt on es tallen).
JJ Calculeu l’angle entre les corbes imatges en el punt f (1 + i).
II (c) Què fa la funció f (z) = iz?
J

I Per referir-nos a les caracterı́stiques geomètriques de les funcions fem servir termes
com ara translació, gir o simetria (alguns d’aquests conceptes apareixen a les trans-
Imp.
formacions lineals que heu vist a Àlgebra).
Sortir

208 / 231 Exemples 7.6 (a) La funció f (z) = z + 1 es pot pensar com una translació.
 UPC
(b) La funció f (z) = iz es pot pensar com un gir en sentit antihorari d’angle π/2.
(c) La funció f (z) = z es pot pensar com una simetria respecte de l’eix real.
ETSEIAT

7.2 Derivada d’una funció de variable complexa

Càlcul II

Per definir el concepte de derivada de forma anàloga al que tenim per funcions de
variable real, necessitem primer la noció de lı́mit d’una funció en un punt.

Teorema 7.7 Suposem que f (z) = u(x, y) + iv(x, y), z0 = x0 + iy0 i

w0 = u0 + iv0 . Aleshores, limz→z0 f (z) = w0 sii lim(x,y)→(x0 ,y0 ) u(x, y) =
u0 i lim(x,y)→(x0 ,y0 ) v(x, y) = v0 .

JJ
Es diu que una funció f és contı́nua en un punt z0 si es compleixen les tres condicions
II següents:
J (a) existeix el limz→z0 f (z),
I (b) existeix f (z0 ), i
Imp. (c) limz→z0 f (z) = f (z0 ).
Sortir Observeu que són les mateixes condicions que imposem a les funcions de variable
209 / 231 real.
 UPC
Definició 7.8 Sigui h = k + il. La derivada d’una funció f en un punt z, que es
denota per f 0 (z), és
f (z + h) − f (z)
f 0 (z) = lim ,
h→0 h
ETSEIAT

sempre i quan aquest lı́mit existeixi. En aquest cas, es diu que la funció f és
Càlcul II

diferenciable en z.

Vegem una conseqüència important de la definició anterior. Cas que la funció f sigui
diferenciable en z, ha de complir

f (z + h) − f (z)
lim − f 0 (z) = 0.
h→0 h
JJ O, equivalentment,
 f (z + h) − f (z) − f 0 (z)h 
 
II lim   = 0.
h→0  h 
J Si posem f (z) = u(x, y) + iv(x, y), f 0 (z)
= a + ib i identifiquem f amb un camp vec-
I torial de R2 , F(x, y) = u(x, y), v(x, y) , aleshores la igualtat anterior es transforma
Imp.
en
F(x + k, y + l) − F(x, y) − (a + ib)(k + il)
lim = 0.
Sortir (k,l)→(0,0)
(k, l)
210 / 231
 UPC
El producte (a + ib)(k + il) es pot escriure a R2 com
! !
a −b k
.
b a l
ETSEIAT
Càlcul II

Per tant, podem reescriure el lı́mit anterior com

! !
a −b k
F(x + k, y + l) − F(x, y) −


b a l
lim = 0.

(k,l)→(0,0) (k, l)

Comparant amb la matriu jacobiana de F, obtenim

JJ ! !
II ux uy a −b
= .
J
vx vy b a

I Per tant, si la funció f és diferenciable en un punt z = x + iy s’han de satisfer les

igualtats següents, anomenades equacions de Cauchy-Riemann:
Imp.

Sortir ux = vy
211 / 231 uy = −vx
 UPC
Si r i θ són, respectivament, el mòdul i l’argument de a + bi, aleshores
! ! !
a −b r cos θ −r sin θ cos θ − sin θ
= =r .
b a r sin θ r cos θ sin θ cos θ
ETSEIAT
Càlcul II

Això ens diu que la diferencial de f en cada punt correspon a una transformació del
pla anomenada semblança: un gir d’angle θ seguit d’una homotècia de raó r.

Observació 7.9 Cas que la funció f (z) = u(x, y) + iv(x, y) sigui diferenciable en un
punt z, la seva derivada en aquest punt és

f 0 (z) = ux (x, y) + ivx (x, y) = vy (x, y) − iuy (x, y).

JJ
Teorema 7.10 Suposem que la funció f (z) = u(x, y) + iv(x, y) està definida en
II un entorn d’un punt z0 i que, en aquest entorn, u(x, y) i v(x, y) són de classe C 1 .
J Aleshores la funció f és diferenciable en z0 sii es compleixen les equacions de
Cauchy-Riemann.
I

Imp.

Sortir
Exemples 7.11 (a) f (z) = z2 . És diferenciable a tots els punts.

212 / 231 (b) f (z) = z. No és diferenciable a cap punt.

 UPC
(c) f (z) = |z|2 . Només és diferenciable al punt z = 0.

Exemple 7.12 Considerem la funció

f (z) = ez = ex+iy = ex eiy = ex cos y + iex sin y.

ETSEIAT
Càlcul II

Aquesta funció és diferenciable a tot el pla complex, ja que u(x, y) = ex cos y i v(x, y) =
ex sin y són funcions de classe C 1 a tot arreu i satisfan les equacions de C-R:

ux = ex cos y = vy i uy = −ex sin y = −vx .

La derivada de f (z) és

f 0 (z) = ux + ivx = ex cos y + iex sin y = ez .

JJ

II La matriu jacobiana de la funció F(x, y) = (ex cos y , ex sin y) associada a la funció

complexa f (z) és
J !
ex cos y −ex sin y
I
ex sin y ex cos y
Imp.

Sortir Aquesta matriu correspon a un gir d’angle y seguit d’una homotècia de raó ex .
213 / 231
 UPC
Definició 7.13 Es diu que una funció f és holomorfa en un punt z0 si és diferen-
ciable a tot punt d’un entorn del punt z0 . És holomorfa en un conjunt obert si té
derivada a tot punt del conjunt.
ETSEIAT
Càlcul II

Exemples 7.14 (a) La funció f (z) = z2 és holomorfa a tot arreu.

(b) La funció f (z) = |z|2 no és holomorfa enlloc.
(c) La funció f (z) = 1/z és holomorfa a tot arreu excepte a z = 0.

7.3 Integrals de lı́nia per a funcions complexes

JJ Una corba al pla complex es descriu de la forma z(t) = x(t) + iy(t) amb t ∈ [a, b]. La
seva derivada és z0 (t) = x0 (t) + iy0 (t).
II

J Definició 7.15 Si z(t) = x(t) + iy(t) amb t ∈ [a, b], aleshores

I Z b Z b Z b
z(t)dt = x(t)dt + i y(t)dt,
Imp. a a a

Sortir sempre i quan les integrals de la dreta existeixin.

214 / 231
 UPC
Z 1
Exemple 7.16 Calculem (1 + it)2 dt.
0
Z 1 Z 1 Z 1 Z 1
2 2 2 2
(1 + it) dt = (1 − t + i2t)dt = (1 − t )dt + i 2tdt = + i.
0 0 0 0 3
ETSEIAT
Càlcul II

Evidentment, si Z(t) és tal que Z 0 (t) = z(t), aleshores podem aplicar el Teorema
Fonamental del Càlcul a aquest tipus d’integrals:
Z b
z(t)dt = Z(b) − Z(a).
a

Exemple 7.17 Podeu comprovar que si Z(t) = −ieit , aleshores Z 0 (t) = eit . Per tant,
Z π/4 π/4 √ √

eit dt = −ieit 0 = −ieiπ/4 + i = 1/ 2 + i 1 − 1/ 2 .

JJ
0
II

J Observeu que la longitud de la corba descrita per z(t) quan t ∈ [a, b] es calcula com
I Z b Z bq
0
|z (t)|dt = x0 (t)2 + y0 (t)2 dt.
Imp. a a

Sortir

215 / 231
 UPC
Definició 7.18 Siguin C la corba del pla complex descrita per z(t) quan t ∈ [a, b]
i f (z) una funció complexa contı́nua sobre C. Es defineix la integral de lı́nia de
f (z) sobre C com
Z Z b
f (z)dz = f (z(t))z0 (t)dt
ETSEIAT
Càlcul II

C a

Z
Exemples 7.19 (a) Calculem zdz essent C la corba descrita per z = 2eit quan
C
t ∈ [−π/2, π/2]. (Sol. 4πi.)
z+2
Z
(b) Calculem dz essent C la corba descrita per z = 2eit quan t ∈ [0, π]. (Sol.
C z
−4 + 2πi.)
JJ

II Teorema 7.20 (Teorema de Cauchy-Goursat) Sigui f una funció holomorfa en

una corba tancada i simple C, i també dins de la regió simplement connexa de
J
l’interior de C, aleshores I
I f (z)dz = 0.
C
Imp.

Sortir
La demostració és conseqüència del teorema de Green. Posem f (z) = u(x, y) +
216 / 231 iv(x, y), i dz = dx + idy. Aleshores
 UPC
I I I ZZ ZZ
f (z)dz = udx−vdy+i vdx+udy = (−vx −uy )dxdy+i (ux −vy )dxdy.
C R R
Si la funció és holomorfa, compleix les equacions de Cauchy-Riemann i, per tant,
ETSEIAT

les integrals dobles són ambdues zero.

Càlcul II

I
Exemples 7.21 (a) ez dz = 0 per a qualsevol corba tancada i simple C, atès que
C
ez és holomorfa a tot arreu.
dz
I
(b) = 0, essent C l’el.lipse d’equació implı́cita (x−3)2 + y2 = 1, atès que la
2 4
C z
funció f (z) = 1/z2 és holomorfa a tot arreu excepte a z = 0 però aquest punt no
pertany ni a la corba ni al seu interior.
JJ
El resultat anterior també és útil per calcular el valor d’integrals de funcions reals.
II

J Exemple 7.22 Calculem les integrals de Fresnel

Z ∞ Z ∞
I 2
A= cos x dx i B= sin x2 dx.
Imp. 0 0

Sortir
Cap de les dues funcions anteriors admet primitiva (expressable com a combinació
217 / 231 lineal de funcions elementals). Tanmateix, és possible calcular el valor d’aquestes
 2
UPC
integrals. Per fer-ho considerem la funció f (z) = eiz , definida a tot C i, en particular,
sobre la corba C que limita el sector circular de la figura següent:
ETSEIAT
Càlcul II

π/4
O R

I Z Z Z
f (z)dz = f (z)dz + f (z)dz + f (z)dz = 0.
C C1 C2 C3
JJ

II √ a l’interval [0, R]. C2 és l’arc del cercle.

C1 és el segment de l’eix real que correspon
C3 és el segment que va del punt R(1 + i)/ 2 a l’origen de coordenades.
J
Calculem cada integral de lı́nia per separat.
I

Imp. Per C1 fem servir la parametrització z(x) = x, amb x ∈ [0, R]. Per tant:
Z Z R Z R
Sortir ix2
cos x2 + i sin x2 dx.


f (z)dz = e dx =
218 / 231 C1 0 0
 UPC
Si fem R → ∞, aleshores
Z Z ∞ Z ∞
2
f (z)dz → cos x dx + i sin x2 dx = A + iB.
C1 0 0

Per C2 fem z = Reit quan t ∈ [0, π/4]. Aleshores

ETSEIAT
Càlcul II

Z Z π/4
2 e2it
f (z)dz = eiR iReit dt.
C2 0
Podem fitar superiorment la integral anterior:
Z  Z π/4 Z π/4 
 iR2 e2it it 
eiR2 e2it dt.
  
 f (z)dz ≤ e iRe dt = R
C2 0 0


És fàcil comprovar que |ez | = eℜz . És a dir, la integral que queda és
Z  Z π/4
JJ −R2 sin(2t)
 
 f (z)dz  ≤ R e dt.
C2 0
 
II
t és decreixent a l’interval [0, π/2], per tant,
La funció g(t) = sint ho és a [0, π/4].
sin 2t
J 2t
sin 2t
I Aleshores és clar que 2t ≥ 2/π i sin 2t ≥ 4t/π. També serà −R2 sin 2t ≤ −4R2t/π.
Imp. Tornem ara a la integral:
Sortir 2

−π h −4R2t/π iπ/4 π 1 − e−R
Z π/4 Z π/4
−R2 sin(2t) −4R2t/π
219 / 231
R e dt ≤ R e dt = e = .
0 0 4R 0 4R
 UPC
És clar que el valor d’aquesta integral tendeix a 0 quan R → ∞:

Z 
 
lim  f (z)dz = 0.
R→∞ C 2
ETSEIAT
Càlcul II

√
Finalment, per C3 considerem la parametrització z = (1 + i)t/ 2 quan t ∈ [0, R]. No-
teu que aquesta parametrització té orientació oposada a la que ens interessa (haurem
de canviar el signe al resultat que s’obtingui).

Z R Z R
i(1+i)2t 2 /2 1 + i 1+i
Z
2
f (z)dz = − e √ dt = − √ e−t dt.
C3 0 2 2 0
√
π
El valor d’aquesta integral, quan R → ∞, és − 1+i
√ .
2 2
JJ √
2π
II Sumant els tres resultats i, recordant que el total ha de ser zero, s’obté A = B = 4 .

J
R ∞ −t 2
Nota: per calcular 0 e dt es fa servir la integral doble amb un canvi a polars:
I Z ∞ Z ∞ Z ∞Z ∞ Z π/2 Z ∞
−x2 −y2 −(x2 +y2 ) 2
Imp.
2
I = e dx e dy = e dxdy = dα e−r rdr = · · · = π/4.
0 0 0 0 0 0
Sortir

220 / 231
 UPC
7.4 La fórmula integral de Cauchy

Teorema 7.23 (Fórmula integral de Cauchy) Sigui f una funció holomorfa en

una corba tancada i simple C (orientada en sentit antihorari), i també dins de
ETSEIAT
Càlcul II

la regió simplement connexa de l’interior de C. Si z0 és un punt qualsevol de

l’interior de C, aleshores
1 f (z)
I
f (z0 ) = dz.
2πi C z − z0

El valor de f sobre punts interiors a C està completament determinat pels valors de

f sobre C.

Vegem amb un parell d’exemples com es fa servir la fórmula integral de Cauchy.

JJ

II z2
I
Exemples 7.24 (a) Calculem dz essent C la circumferència |z| = 2.
J C z−i
Observeu que la funció f (z) = z2 és holomorfa a tot arreu (en particular a la
I
circumferència |z| = 2 i al seu interior). Noteu també que z0 = i està situat dins
Imp. de la circumferència. Per tant,
Sortir z2
I
dz = 2πi f (i) = −2πi.
221 / 231 C z−i
 z
I
UPC
(b) Calculem 2
dz essent C la circumferència |z| = 1.
C (9 − z )(2z + i)
Observeu que la integral anterior es pot escriure com
z
z z
I I I
2(9−z2 )
dz = dz = dz.
ETSEIAT
Càlcul II

2 i i
C (9 − z )(2z + i) C 2(9 − z2 )(z + 2 ) C (z + 2 )

z
Com que la funció f (z) = 2(9−z2 )
és holomorfa al disc de radi 1 i z0 = − 2i n’és
un punt interior, aleshores
z
z 2π
I I
2(9−z2 )
2
dz = i
dz = 2πi f (− 2i ) = .
C (9 − z )(2z + i) C (z + 2 ) 37

1
I
(c) Calculeu 2
dz essent C la circumferència x2 + (y − 1)2 = 1. (Sol. π.)
JJ C z +1

II
Una conseqüència important de la fórmula integral de Cauchy: si f és holomorfa en
J un punt, aleshores admet derivades de qualsevol ordre en aquest punt.
I

Imp.

Sortir

222 / 231
 UPC
Teorema 7.25 Si f és holomorfa en un domini simplement connex D i C és una
corba tancada i simple continguda en D, aleshores, per a qualsevol punt z0 de
l’interior de C, es compleix
n! f (z)
I
ETSEIAT

(n)
f (z0 ) = dz.
Càlcul II

n+1
2πi C (z − z0 )

z+1
I
Exemple 7.26 Calculem 4 3
dz sobre |z| = 1.
C z + 4z
I z+1
z+1
I
z+4
Aquesta integral es pot escriure com 4 3
dz = dz.
C z + 4z C z3
z+1
Com que la funció f (z) = z+4 és holomorfa dins del cercle |z| ≤ 1, i z = 0 n’és un
JJ
punt interior, es té
II
I z+1
z+4 2πi 00 3π
dz = f (0) = − i.
J C z3 2! 32
I
Tota funció holomorfa f en un punt z0 es pot desenvolupar en sèrie de potències
Imp. centrada en z0 :
Sortir

223 / 231
 UPC
Teorema 7.27 Siguin f una funció holomorfa en un domini D i z0 un punt de D.
Aleshores
∞
f (n) (z0 )
f (z) = ∑ (z − z0 )n ,
n!
ETSEIAT

n=0
Càlcul II

essent vàlida aquesta expressió per a tots els punts del cercle més gran centrat en
z0 i totalment contingut dins de D.

7.5 Pols i residus

El teorema de Cauchy-Goursat ens assegura que si la funció f és holomorfa en una

corba C i també al recinte interior a C, aleshores la integral de lı́nia al voltant de C és
JJ zero. Tanmateix, això deixa de ser cert si la funció no és holomorfa.
II
Suposant que la funció no és holomorfa en un nombre finit de punts del recinte
J interior a C, aleshores existeix un nombre (anomenat residu) amb el que cadascun
I
d’aquests punts contribueix al valor de la integral.

Imp. Definició 7.28 Es diu que un punt z0 és un punt singular de f si aquesta no és
Sortir holomorfa en z0 però sı́ ho és en algun punt de tot entorn puntejat de z0 .
224 / 231
 UPC
Exemples 7.29 (a) f (z) = 1/z té un punt singular (aı̈llat) en z = 0.
z+1
(b) f (z) = z3 (z2 +1)
té tres punts singulars (aı̈llats): z = 0, z = i i z = −i.
1
(c) f (z) = sin(π/z) té infinits punts singulars. A z = 1/n per n ∈ Z i a z = 0. Els
primers són singularitats aı̈llades. A z = 0 la singularitat no és aı̈llada.
ETSEIAT
Càlcul II

Les singularitats d’una funció en un punt z0 es classifiquen en diversos tipus:

(a) Singularitat evitable: quan la funció és fitada a un disc puntejat centrat en z0 .
(b) Pol: quan limz→0 f (z) = ∞.
(c) Singularitat essencial: quan no es dóna cap de les dues situacions interiors.
Ens concentrarem en els pols, ja que per a ells hi ha resultats interessants que ens
ajuden a calcular integrals (tant integrals de lı́nia de funcions de variable complexa
JJ com integrals de funcions de variable real en un interval).
II
1
J Exemples 7.30 (a) f (z) = z2 +1
té dos pols simples, un a z = i i l’altre a z = −i.
2
z −2z
I (b) f (z) = (z+1)2 (z2 +4) té pols simples a z = 2i i z = −2i. Té un pol d’ordre 2 a

Imp. z = −1. (Té zeros simples a z = 0 i z = 2.)

Sortir

225 / 231
 UPC
Definició 7.31 Siguin f una funció holomorfa amb una singularitat aı̈llada en z0
i C una corba tancada i simple (al domini on f és holomorfa) orientada positiva-
ment que envolta z0 i cap altra singularitat de f . El valor
ETSEIAT

1
Càlcul II

I
f (z)dz
2πi C

s’anomena residu de f al punt z0 . El denotarem Resz=z0 f (z).

Afortunadament, per calcular el residu d’una funció en un punt, en poques ocasions

haurem de fer la integral de lı́nia. Normalment els residus es calculen aplicant les
fórmules integrals de Cauchy.

h(z)
JJ
Observacions 7.32 (a) Si f té un pol simple en z0 , aleshores f (z) = z−z0 , essent h
una funció holomorfa en z0 . Per tant,
II
1 1 h(z)
I I
J Resz=z0 f (z) = f (z)dz = dz = h(z0 ),
2πi C 2πi C z − z0
I
essent C, per exemple, una circumferència de radi prou petit (per tal que no
Imp. contingui cap altra singularitat) centrada en z0 .
Sortir

226 / 231
 UPC
Noteu que això també ens diu que
h(z)
I
dz = 2πih(z0 ).
C z − z0
ETSEIAT
Càlcul II

h(z)
(b) Si f té un pol d’ordre n > 1 en z0 , aleshores f (z) = (z−z0 )n
, essent h una funció
holomorfa en z0 . Per tant,

1 1 h(z) h(n−1) (z0 )

I I
Resz=z0 f (z) = f (z)dz = n
dz = ,
2πi C 2πi C (z − z0 ) (n − 1)!
essent C com abans. h(n−1) (z0 ) és la derivada d’ordre n − 1 de la funció h
avaluada en z0 .
Noteu que això també ens diu que
JJ h(z) 2πi
I
n
dz = h(n−1) (z0 ).
II C (z − z0 ) (n − 1)!
J
eiz
Exemples 7.33 (a) Calculem el residu de la funció f (z) = z2 +9
en un dels seus
I pols, per exemple, en z = 3i. Noteu que
Imp.
eiz
eiz
Sortir f (z) = = z+3i .
(z − 3i)(z + 3i) z − 3i
227 / 231
 UPC eiz
Ara prenem h(z) = z+3i , holomorfa a z = 3i. S’obté, doncs,

e−3 i
Resz=3i f (z) = h(3i) = = − 3.
6i 6e
cos 2z
ETSEIAT

(b) Calculem el residu de la funció f (z) = al seu pol. Com que el pol és
Càlcul II

(z−1)3
d’ordre 3, tenim:
−4 cos 2
Resz=1 f (z) = = −2 cos 2.
2!
(La derivada segona de h(z) = cos 2z és h00 (z) = −4 cos 2z.)

Teorema 7.34 (Teorema dels residus) Si C és una corba tancada i simple i dins
del recinte tancat per la corba la funció f té un nombre finit de singularitats,
JJ z1 , z2 , ..., zn , aleshores
II I n
f (z)dz = 2πi ∑ Resz=zk f (z).
J C k=1
I

Imp.
Exemple 7.35 Sigui C la circumferència |z| = 2. Calculem
Sortir
5z − 2
I
dz.
228 / 231 C z(z − 1)
 UPC 5z−2
Observeu que la funció f (z) = z(z−1) té dos pols, un a z = 0 i l’altre a z = 1. Ambdós
són dins la circumferència que ens diuen. Per tant, podem calcular la integral obte-
nint prèviament els residus de la funció als seus pols.
ETSEIAT

5z − 2
Càlcul II

Resz=0 f (z) = h1 (0) = 2 essent h1 (z) = .

z−1

5z − 2
Resz=1 f (z) = h2 (1) = 3 essent h2 (z) = .
z

Aplicant el teorema dels residus, tenim:

5z − 2
I
dz = 2πi(2 + 3) = 10πi.
C z(z − 1)
JJ

II Exemple 7.36 La tècnica dels residus també permet calcular integrals definides de
J funcions de variable real. Vegem un cas concret. Per a > 1, calculem
Z 2π
I dx
.
Imp. 0 a + cos x

Sortir
Parametritzant el cercle unitat C amb z = eix = cos x + i sin x per a x ∈ [0, 2π], la
229 / 231
 UPC
integral anterior es converteix en
dz
Z
−2i .
C z2 + 2az + 1
Noteu que z = cos x + i sin x i que z = 1/z = cos x − i sin x.
ETSEIAT
Càlcul II

z+1/z
D’aquestes dues relacions obtenim cos x = 2 .

I derivant: dz = ieix dx. És a dir, dx = −idz/z.

Substituint aquestes expressions a la primera integral, obtenim la segona.
1
La funció f (z) = té dos pols reals simples:
z2 +2az+1
p p
z0 = −a + a − 1 i z1 = −a − a2 − 1.
2

JJ Observeu que el primer és dins de la circumferència unitat, però el segon no.
II 1/(z−z1 )
Escrivim f (z) com f (z) = z−z0 . Aixı́, doncs, els residu de f al punt z0 és
J 1 1
Resz=z0 f (z) = = √ .
I z0 − z1 2 a2 − 1
Imp. Finalment, la integral serà
Z 2π
dx dz 1 2π
Z
Sortir
= −2i 2
= −2i2πi √ = √ .
230 / 231 0 a + cos x C z + 2az + 1 2 a2 − 1 a2 − 1
 UPC h(z)
Malauradament, no sempre és fàcil escriure una funció f (z) com (z−z0 )n
. Com cal-
cular aleshores el residu de f en un punt singular?

Teorema 7.37 Si z0 és un pol d’ordre k de f (z), aleshores

ETSEIAT
Càlcul II

1 d k−1  k

Resz=z0 f (z) = lim (z − z 0 ) f (z) .
z→z0 (k − 1)! dzk−1

Noteu que la fórmula anterior també és vàlida per a pols simples (posant k = 1).

Exemple 7.38 Considerem la funció f (z) = sin1 z , que té un pol simple en z = 0.
Calculem-ne el residu:
z
Resz=0 f (z) = lim = 1.
z→0 sin z
JJ

II Observació 7.39 Els residus també es poden calcular en punts on la funció presenta
J singularitats essencials. Per calcular-los, usualment, es desenvolupa la funció en
serie de potències (en sèrie de Laurent) i es busca el coeficient que acompanya al
I
terme 1/(z − z0 ).
Imp.

Sortir

231 / 231