La flexibilitat
Flexibility coma
as a Device
Monique Eleb-Vidal
Anne M arie Chatelet
Thierry Mandoul
Now that the " flexible years" have passed, in which any
discou rse on housing had t o refer t o the probl em of
flexibility, after the disappointments and the ensuing
harsh criticisms, one might have though that flexibility
had cea sed to be a topical subject.' The theory of flexi-
bility with the brico/eur occupant, devoted to constantly
t ransforming the interior of the home according t o his
lastes and needs, seemed apparently to be a fragile
bait. Nevertheless, the dominan! idea of flexibility is still
as valid today as in 1977 when Alan Colquhoun stress-
ed : "the d emands of modern life are so complex and
changeable that all attempts on the part of architects to
an t icipate the m resul t in a building inadequ ate for its
function".
In t his sense, and taking up again the work carried out
in recen! decades regarding the subject, today some
projects once again advocate the expediency of examin-
ing the concept of flexibility in depth , in terms of both
the use of the home and of the techniques and process-
es of production involved.
This research is not limited on ly to the simple shifting of
partition walls but also includes new technical solutions
regarding construction . The structures that support
bu i ldings have been redefin ed , as well as traditional
principies of the distribution of installations.2
Many professionals are aware that the new technolo-
gies and the media will have an increasingly relevan!
rol e t o pl ay in everyday domestic life, altho ug h f ew
have made any design proposals on the subject. In fact.
most architects emphasise the difficulti es and the
dangers involved in prospecting in this field. One of the
reasons for t his reluctance t o anticipate soluti ons has
much to do with the permanence and predominance of
98
dispositiu
Passats els " anys f lexib les" en que qu alsevol di scurs sobre
l' habitatge s'havia de remetre al problema de la flexibi litat.
després de les decepcions i de les dures crítiques que han
tingut lloc, s' hauria pogut pensar que la fl exibi litat havia de
deixar de ser un tema d ' act ua l itat. 1 La teoria de la f lexibilitat
am b l 'habita nt brico/eur dedicat a transfo rma r constantment
!'interior de la seva casa d'acord amb els seus gustos i les seves
necessitats semblava apa rentment un esquer fragil.
No obstant aixb, la idea dominant de la flexibi litat encara
continua essent vigen t avui, ta l co m ho indicava A. Colquhou n
l'any 1977: " Les exigencies de la vida moderna són ta n
complexes i canviants q ue tots els intents d' ant icipar-les per
part de l'a rqu ite cte comporten u n edifi ci i nadequat per a la seva
funció". En aq uest sentit , i si reprenem els t reball s
desenvo lupats durant els decennis precedents sobre aquest
tema, avui alguns projectes tornen a reclamar la conveniencia
d'aprofundir en el co ncepte de flex ibi litat, ta nt en la m ateixa
util itzac ió de l'habitat co m en les tecniques i els processos de
producc ió que implica aquest mateix concepte.
Aquesta investigació no es limita nom és al simpl e
despla9ame nt d 'a lguns e nvan s, si nó que ve acompanyada per
noves so lucio ns tecniques relacionades amb la mateixa
construcció. Le s estructures que supo rten els edificis són
redefinides així, de l a mate ixa manera que els principis
tradi cio na ls de d istribució de les i nstal ·lacions. 2
Efectiva ment, molt professionals són conscients que les noves
tecnologies i els m itjans de comu n icació tindran un paper m és
destacat en la vida quot idiana domestica, encara que han estat
pocs els que han inte ntat abordar fo rmal m ent aquest a
problematica.
La majoria deis arq uitect es subratllen les dificu ltats i els peril ls
de ter pro speccions en aque st ambit. Una de les ra ons d'aqu est
rebui g a anticipar solucio ns té relació amb la perman encia i
spatial layouts of housing in relation t o technological
innovations.
Those who have examined the subject are, in any case,
unan imous in recognising the great f ut ure changes in
l ifestyles which wil l be caused by the int roduction of
new techno logy into the heme. This kind of reasoning
refers ba ck to th e advent of the first communication
med ia, suc h as the te levision and the hi-fi, which have
led toa definite chan ge in the conduct of homes.
Thanks to the technological m ed ia (the te lephone, the
minitel, the computer) the heme is rapidly beco ming the
p lace of work. The development of wo rking at he me ,
through modems and educational syst ems such as the
open university, poses fundamental questions f rom t he
points o f view not only of spa ce and s ocial and pro-
fe ss ional areas, but also of legal and economic areas,
and f orces architects t o redefine the l i mits b etween
what is prívate and what is public in the home .3
The issue, therefore, is ene of delimiting this task w ith a
new, architectural definition of the heme space.
In this sense, a clear goa l seems to be to re-examine t he
usua l p r incipi es and to discover i n collect ive hous in g
the qualities of use found in the ind ividual heme.'
In every case, the i dea of the apartment as Ioft, the
place of " all possib il ities ", emerges as the most sol id
basis for the project. The "sma ll dimensions of most of
t o day's projects " would constitute the main argument
in an attempt to salve the problem of the new habita!.
Of course, we might examine the difficulties of appro-
priation which occupants would encounter in extreme
cases where " no partitio n is proposed". The most stri k-
ing example of this might be that of the "empty space",
which emerged in the seventies asan optimum process
of appropriation, allowing the occupants to free ly create
their h eme interiors. Experience has preven that this
concept does not work.
Nevertheless, a "realistic flexibi lity" could be proposed
around a number o f fi xe d elements, such as the bath-
rooms and toilets, the kitchen and the installations .
Concepts su ch a s "eq uipped walls", " partition wall -
cupboards " or the re-grouping of services are far f rom
re vol utionary , but they do make it possib le to gain
surface area in social h ous ing and t o show, thus, that
work on housing involves re-examining , w it hout grandi-
loquence, the articulation b etwee n uses, technics and
distribution.5
99
am b el predom i ni de les orga n itzacions espacia ls de
l' habit at ge en relació amb les in novac ions tecn o logiques.
En tot cas, aq ue lls q u e han abor dat el t em a són unani mes a
l' ho r a de r econe ixer les g r an s t r an sform aci o ns futures de
les fo rmes de vid a que la i ntroducció d e les noves
tecn o log ies ha d e provocar e n l'h abitatge . Aquest
rao n am ent és la base de les seves pr eocu pacions i r emeta
l'aparició deis pri mers m itj ans de comun icac ió, com la
televisió i les cadenes d'alta fidelitat. que h an portat
definitivament els h abitatges a un a altra m ena d e
comportament.
Gracies als m itjans tec nologics (e l te leton, el minitel ,
l' o rdi nad or), el t reb al l se situ a a l'espai domestic.
El dese nvolupame nt del treball en qüest ió -el te letreba ll o
e l te leensenyament- planteja qüestio ns fona m enta ls t ant
des del punt de v ista de l 'espa i com deis ambits social i
prof ession al, com també ju rídic i financer, i ob li ga el s
arq uitectes a redefi n ir els l ím its ent r e els amb it s priva t i
púb lic en un h abitatge3 •
A ix í, do nes, es tracta de delimi tar aquesta t asca comu na
nova definici ó arq uit ect o nica de l'espai habit at . En aquest
sentit, sembl a q u e s ' ha i m posat u n o bj ecti u evident:
replantej ar e ls principis habit u als i t roba r en l' h abit atge
co l·lect iu les qua litats d' ús que t robem als habitat ges
in di v iduals. 4 En tots els casos, la idea de l 'apartament coma
Ioft, com el lloc de " t ots e ls possib les", es present a com la
base més solida del proj ecte.
Les "redu.ides d i mensions de la maj oria de is projectes
act ua ls" constit u iría l' argu m ent principal p er intent ar
so lu cionar el pr ob lem a del nou h abitat.
Evidentment , ens podem pla ntej ar les d ific u ltats
d'apropiació am b q ue es p odrien troba r els hab it ant s en el
cas extrem que "no es p roposi cap pa rt ició". L'exemple m és
destacat podria ser, potse r, el de 1'" espai bu it", ap aregut als
anys seta nta com u n p rocés d'apropiació opti m perqué els
resident s/ usua ri s poguessin crea r ll iu r ement e ls i nterior s
deis seus h abitat ges. L'expe ri encia va dem ostr ar que aquest
concepte era un tracas. Pero es podria p lant ejar una
" fl exibi litat rea li st a" ent orn d'alg u ns e lem ents fi xos, co m
els san ita r is, la cu ina i les in st a l·lacion s. Concept es com els
de les " parets equ ipades ", els "envans-armari" o el
reag r upame nt deis ser ve is no comporten cap revolució,
pero permeten g uanya r su perf icie en l'habitat ge social i
demostrar d'aquesta ma n era q u e treba ll ar a la casa implica
un rep lantejament. sense grandi loqüencies, de l 'articulació
ent re usos, t ecniques i d istri bu ci ó. 5
Technical Walls and Filter Fa ~a des
New technology relatad to st ructural developments and
to the field of installations makes it possible today to
define the home asan absolutely open space, a horizon-
tal plane formed by a floor of "alveolar slabs", allowing
the networks to pass through, resting on walls concei-
ved as "technical spaces ", in which the services are
condensed. 8
lndeed, considered as a specifica lly technical space, the
wall is subjected to particular treatment. This idea modi-
fies the arrangement of the "services", which can be re-
grouped lineally on either the party walls or the fa~ade
wa l ls. In this way the i nstallations form a "serving"
thickness a long the walls and appear dissociated from
the rooms. lt is thus no longer possible to speak of bath-
rooms: the toilets and washrooms become lined up in
the padding of the "technical wa lls".
lt is a question, in fact, of using a structu ral element, the
function of which is clear, and en riching its meaning.
The party wall and, in a more radical way, the fa~ade ,
exist of necessity, and as supports for other needs, such
as installations, become multi -functional in terms of
both t he construction of the b uilding and the occupants'
use: bearing walls and partitions are enriched by a
thickness of small cellars which may be penetrated by
lig ht and air.
What hitherto had supported function -th e installa-
tion- becomes isolated and peripheral. Consequently,
rooms no longar need to be characterised in a concrete
way: their role may be undefined, while the installations
are regrouped in an attachment unconnected to the su-
rrounding extension.
The home is no longer fo rmed from a set of rooms: it is
a space without functions and without partitions, a uni-
form space destined, in its neutrality, for habilitation. lt
is a "space to be conquered •.
Thus, a strong contrast emerges between what is fixed
and what is mobile, between the structure and separa-
tion by means of partitions. The construction and the
services form the stable, "i mmobile " part of the dwe-
lling, while the partitions slide around in what is tempo-
rary and movable: on the one hand, the "technical walls
of specified duration", on the other, t he "light partitions
of limited duration". 7
100
Murs tecnics i fayanes filtre
Les noves tecniques rela cionades am b els avenc;:os
estructura ls i amb e l ca m p de les instal·l acions avui
pe rmete n definir l'habitatge com un espai
abso lutament obert, un pla horitzont al format per un
terra de "l iases a lveolars" que permet el pas de les
xa r xes i es recalza a unes parets concebudes com
espa is te cn ics, on es traben condensats els serveis
i els cab lejats. 6
Si el co nsiderem sota la forma d'un espai
específicament t ecn ic, el m u r rep així un tra ctament
particular. Aquesta idea modifica la disposició deis
"serveis", els qua ls poden est ar reagrupat s d'una
manera l ineal recolzats a les parets m itgeres o bé a les
de les fac;:anes . D'a questa manera, els equipaments
fo rm en un gruix "servidor" al llarg de les parets i
apareixen dissociats de les habitacions. Ja no podem
parlar de sales de bany: els lavabos i les banyeres
s'alinien a !'exterior deis "mu rs t ecnics".
Es tracta, de fet, d 'utilitzar un element estructural la
funció del qual no presenta dubtes, i d ' enriquir-ne el
se ntit: parets "portadores " i sepa radores s' enriqueixen
amb un gruix de petits rebosts entre els bu its deis
quals poden penetrar la ll um i l'aire.
A la definició funcional de les habitacions s'h i oposa,
així, una "poliva lencia de llocs". El que fins ara
suportava la funció -l'eq u ipament- esdevé a'il lat i
periferic. Per t ant , les habitacions no necessiten ser
caract eritza des d'u na ma nera concreta: e l seu paper pot
ser indefinit, mentre que els equipaments es reagrupen
en un afegit desl l igat de tota l'extensió que envolta.
L'habitatge ja no és format per un conju nt
d'habitacions: és un espa i sense funcions i sense
enva ns, un espai uniforme adrec;:at, en la seva
neutral itat , a l'habilitaci ó . És "un espai per ser
conq uerit ".
D'aq uesta m anera, es perfi la una forta oposició entre el
que és fi x i el que és mobi l, entre !' estructura i els
envans. La const ru cc ió i els serve is formen el quadre
estab le " immoble" de l'habitatge, mentre que els
enva ns llisquen a l'ambit del moble, del que és
tempora l i mobi l. D' una banda, les "parets tecn iques
d'una durada determ i nada ", i de l' altra, les "parti cions
lleugeres d'una du rada l imitada".'
 ~~
1

~ ---
¡::;
~
l..
1

1=
~
1=
1=
E
f-
o ti=· -
g f.-

~
r= ~

J.F. Delsalle - J .B. Laucourdre: A . Béal - S . Brunet W . J . Neute lin9s - M. d e K ooning

Projecte d e nou h8bitat Projecte de nou habi t at Loft a Amberes, 1993
Competition entry for the new dwel ling Competi tion entry for t h e new dwelling Loft in Antwerp, 1993
" PAN-1 4 " 11988) Vivienda y Ciudad. Housing and the City 11990)

Y. Lion:
"D omus D emain"
Habita t per el s egle XXI
11984)
Habitat for the XXI -century
(1984 )

W . J. Neutelings - A . Wall -
X - de Geyter- F. Roodbeen:
HBbitat tipu s per e l concurs
Habi tatge i Ciutat 11990)
Typical unit for th e Housing and the
City competiti o n 11990)

101
Movable Partitions, Thick Partitions
The rapid shifting of mobile partitions (th e
result of a specific d esign by the architect
or of the wide rang e today offered by in-
dustry (above all in office distribution)
makes it possible to extend and subdivide
space in operations quickly carried out, se-
vera! times a day and never irreversible.•
Th is flexibility must be extremely simple
in its conception and function. Taking as
an example the potential for flexibility al-
ready existing in any conventional home,
a door can be opened , half opened or
closed. Thi s idea of " gentle flexibility" is
sustained in more complex cases involv-
ing systems of panels of different heights
- occasionally of differing jambs- and
even mechanisms of revolving cupboards.
Another system developed to adapt the
distribution o f the home to subsequent
long-term transformations is that of antici-
pating systems of evol utionary separation
with partitions that can be dismantled.
The new notion of cloisons épaisses (thick
partitions), much used in office distri bu-
tion, opens up the possibility of manufac-
turing partitions consisting of two or three
vertical uprights about sixty centimetres
wide. The advantage of this system is that
it salves the most serio us problem i n -
volved in evolutio na ry separation using
partiti ons -noise- an d that it creates
suggestive storage space which ca n be
arranged without great effort.
The c/oisons épaisses, situated at "stra-
tegic" points in th e home, substitute the
classical separating partitions and, instead
of the usual five or six centimetres, their
space reinstales the notion of " threshold"
thickness, of passage between the rooms.
Provided with sockets and telephone, th ey
have a wide v ariety of applications: wo rk
surfaces, video scree n support s, tele-
phone ... They may be the answer t o new
communication appliances in the home.
The base module could be the isoplane
door measuring some 204 x 83 or 63 centi-
metres, one of the most economical con-
struction products most widely available
on the market.9
Envans mobils, envans espessos
El despla ~amen t rapid d'envans mobils (com
a resultat del disseny específic de l'arq uitecte
o de !'amplia gamma que avui presenta la
indústria, sobretot en la distribució
d 'oficines) permet eixamplar i subdividir
l 'espai en operacions efectuades rapidament,
diverses vegades al dia i mai irreversibles. 8
Aquesta flexibilitat ha de ser extremadament
simple en la seva concepció i en el seu
funcionament. Si pre nem com a exemple un
potencial de f lexibi litat ja existent en
qualsevol habitatge convencional, una porta
es pot obri r, entreobrir o tancar. La idea de
"flexi bilitat suau" se sosté en casos més
complexos sobre sistemes de plafons
d'al~arie s diferents -eve ntualment de
diversos batents- i fins i tot sobre
mecanismes d'armaris giratoris.
Un alt re sistema desenvolupat per ada ptar la
distribució de l' habitatge a posteriors
transformacions és la de preveu re sistemes
de separació evolutiva amb envans
desmuntables.
La nova noció de les cloisons-épaisses
(envans espessos) és molt utilitzada en la
d istribu ció d'oficines i obre la possibi litat de
confecc ionar envans formats per dos o tres
muntants ve rticals d ' uns seixanta
centímetres d 'ampla ria. Aquest sistema té el
m erit d e proporcionar un bon a"ill ame nt
acústíc, com també l' avantatge de crear
espais suggestius d'emmagatzematge
susceptibles de ser ordenats sense grans
esfor~os .
Les cloisons-épaisses situades a punts
"estrategics" de l'habitatge substitue ixen el
classic enva separador i, en lloc deis cinc a
sis centímetres normals, el seu espa i
restitueix la noció de "ll indar" de gruix, de
pas entre les habitacions. Dotades d ' endolls i
de te leton, só n capaces d'admetre moltes
apl icaci ons: plans de treball, suports pera
pantal les de vídeo, telefon ... Poden ser la
resposta als nous aparells de comunicació de
l'habitatge. El modul de base podría ser la
porta isoplana d'unes mesures de 204 x 83 o
63 centímetres, un de is producte s de
construccíó m és econom ics i un deis més
generalitzats del mercat. 9
 Steven Holl.
Vivends en Fukuoka, 1992 . Envans convertibles pera una vivenda tipu .
Fukuoka housing. 1992. Converti ble partition system of a housing unit.

;,
..
e:
o
·o
ü "'u
5
,;
·.,
:;;"
.. "'"'
.!!!
c.""' ...a."'
.. .;,
e
o
.."
o
"'
E
..
:¡;
u
."
,;,
.!! e
!!
.g
·;: ;;;
·O

....
E
e
o.

.,"'>
:¡;
> o
e E
";; ""e
"e: 'O

:2 2
o .,e: 'O

"'
'()
·¡¡
.; ~
""e:
"
~ e:
<n
..
:¡; ~ ""
!! ,;,
·=:!:!
.!! !l :;
.. e .o
:.. E" ~

c...
..
.!:! ·;: ;=:
o
a. ,;,
.... o; ·=""o
:;¡ ..o
~
'O

·~
.. ., ~.!!!
Ci
~ .." ..a.
.. ..e .."'
a.
;;;
E e:
~

" ..
E
.e:
u
!.. e ~
Can ale ·3 .
~
¡¡; .! .. .,
> Env8 mOvil sobr e un eix excintric per a una major variabilitat e n p lanta.
"' 'O
e:
:¡; Eccentric plvoting partiti on system for greater ! loor varlability.
.. .. "'
·;¡

"..
~ e:
~ ¡¡:

.." ..... o; ;;;

.!!

ª
r7
a.
w ...J a.

103
Convertible Elem ents and Tec hnical Networks
In the traditional house , i n spite of the rigidity of co n-
structional systems, the arrangement of the furniture of-
fers nonetheless sorne possibilities of adaptation to the
different needs of its occupiers.
In the new home, the design or use of conve rt ible ele-
ments (objects special ly designad or else industrial pro-
ducts already available on the market) can also allow for
flexibility in separation and a continua! recomposition
of space. These elements can be transformad or can dis-
appear in a continuo us game of modification . Depend ·
ing on the convertibility of the furniture, the same place
can become different rooms, provided that the space is
only minimally divided up by partitions. The movable
ob jects play the same role as convertible panels or
sliding doors, except that here they are more versatile
in terms of use. Thus, instead of a "single-purpose"
space, a "multi-purpose" space is proposed which
forms successive sub-spaces.
The introduction of mass media into the home involves
new uses for which the archetypal traditional home is
not prepared. Grouping different functions in specific
pieces of transformable furniture may be a reply to the
juxtaposition of heterogeneous activities at the core of
the family unit.
In any case, this introduction of new communication
techniques and computers represents a multiplication of
the number of electrical networks inside the home, in a
dynamic reminiscent of that of the turn of the century
when electric wiring was introduced into housing. This
network must be sufficiently flexible to allow adaptation
to the needs of the occupants, that is, to allow for sub-
sequen! extensions as well as its removal from one
place to another inside the house. This mobility in a uni-
form technical space is possible tod ay thanks to the
emergence of solutions already tried out in office build-
ings. Equipped surfaces and technical networks in floors
supplied with junct ion boxes allow for the flexibility of
the furniture. 10
Electrical , teleph o ne and television ne t works must
therefore make possible any subsequent distribution of
the home . A possible solution would be to place the
network in floating floor slabs, to which several "co n-
nection boxes" could be connected. 11 Another solution
would be cable lanes hung from the ceiling and running
through the whole house in order to ensure an electrical
distribution through ducts (after the surfaces have been
faced, thus doing away with the need for electrical
supply channels in the partition walls), which allows for
a problem-free wiring installation and modification."
104
Elements convertibles i xarxes tecniques
Caracteritzada per la rigidesa deis sistemes constructius, amb
les seves particions rígides, la casa tradicional ja presenta, no
obstant aixo, possibilitats d'adaptació a les diverses
necessitats deis seus ocupants, d'acord amb la disposició
deis mobles.
Al nou habitatge, el disse ny o l a utilització d'elements
convertibles (o bjectes projectats especia lment , o bé p roductes
industrials ja ex istents en el mercat) poden permet re també
una flexibilitat en la separació i una recomposició contínua de
l'e spai. Els objectes tec nics mobils poden desapareixer, es
poden transformar i participar en jocs continus de
modificacions. Segons la convertibilitat deis mobles de que es
disposi, un mateix ll oc pot ser diferents habitacions. Aixo va
lligat, nat uralment, a un espai amb prou feines separa t per
envans, com el Ioft; els o bject es mobils te nen el mateix paper
que els plafons co nvert ibles o les portes corred isses, pero en
aquesta ocasió amb una versatilitat d'ús més gran.
Així, dones, e n lloc d'un espai "un ivalen t" , es pro posa un espai
"poliva lent" que co nfo rma successius su bespais.
La introducció en massa deis mit ja ns de co m un icació a
l' habitatge implica usos nous que l'a rquetip de l' habitatge
tradicional ja no co mp leix. El reagrupament en mob les
transformables es pecífics pot ser una resposta a la juxtaposició
d' activitats heterogenies al si del grup. familiar.
En tot cas, aq uesta introd ucció de les noves tecniques de la
comunicació i de la informatica representa una multiplicació de
la qua ntitat de xa r xes electriques a !' interior de l'habitatge, en
u na dinamica que reco rda la que al comen¡;:ament de segle van
vi ure els edifi cis qua n els cab les del corrent electrices va n
introduir a les cases.
Aquesta xarxa ha de ser prou f lexible com per permetre
l'adaptació a les necess itats deis residents; ésa dir, per ter
possible l' extensió del pare d' aquests nous mitja ns, com també
peral despla¡;:ament dins l'espai de l'habitatge.
Aquesta mobil itat en un espai tecnic uniforme és possible
actual m ent g racies a l'aparició de solucions ja experimentades
als edificis d'oficines. Pla ns equ i pats i xa r xes tec niq ues aterres
registrables permeten l'elasticitat del mobi liari.10
Les xarxes electri ques, telefoniques i televisives ha n de ter
possible, per tant, qualsevo l distribució ulterior de l'habitatge.
Per aixo, una dispos ic ió possible podria ser la col·locació de la
xa r xa en lloses flota nts al t erra, a les quals es poden connectar
diverses "caixes de con nexió". 11
Una altra solució és la deis carrils de cab les penjats de l sastre
que travessen e ls habitatges i asseguren una distribució
electrica per mitja de tubs (col· locats després de l'acabat de
!'obra , suprimint les rega tes als envans), la qual cosa permet
te r tata l'estesa electrón ica de cables i modificar-la
sense problemes. 12
 ,-

Y!? l . Ábalos - J. Herreros

Vive nda amb nucli

®
transformable
Housing with transformable
'-'
technical units .
Habitatge i Ciutat.
Housing and the City (19901

Grupo 22
(F.J. Mejias Villatoro - J . Alvadol Habitatge amb moble central convertible
Housing with a convertible central f urniture unit Habitatge i Ciutat. Housi ng and th e City (19901

Coop Himme lblau

Cuino X-Time (199 3 1

~
X-Time kitchen (19931

fJ; ªS.·3
~~ .... r .
·r 'f
.·
.·/
..···· H . Smith-Mille r - L . Ha wkinson
..···•
.·· Apartament model p er la policía,
Nova York (19891
Pollee model apartment. New York (19891
1. This article is a summary by the editorial staff of Qu• dorns of
scvcral chapters from th e book by M. Eleb·Vidal, A. M. ChAtolet
and Thicrry Mandoul, Penser l'llabité, le logemont en q11estion,
Pierre Mardaga, Liega, 1988.
2. See chapter 11, point 6: " Fiexibilité" , op. cit., pp. 102·107.
3. See chapter 111, point 1: "La place des nouvelles tochnologies... • ,
op. cit., pp. 115·120.
4. See the chapter "Conclusion", op. cit., pp. 163·184.
5. The set of compact elemenl s in otfices, factories or warehouses
made it necessary lo solve design and assembly problems charac·
teristic of chain production. The spatial conception of living as an
empty Ioft (a mere reutilisation of industrial spaces in which ditfer·
ent forms of use are placed without any previous forecast) makes
it possible to open this field for domestic application. The partitio·
ning of home spaces is possible now thanks to foldable, mobile,
immobile and transferrable panels (10, 20, 30 and up to 150 cm in
width and up to 16 m in height), which otfer excellent solution s of
sound insulation and fire resistence.
6. See chapter 11, point6:4: " Fiexibilité", op. cit., pp. 105·106.
7. See chapter 111, point 2: " Des blocs et refends techniques... ·, op.
cit., pp. 121-123
8. Available on the market are sliding panels with an embeddable
preframe of the same width as the masonry wall o r the plaster
pa rtition . Th e options ranga derives from th e dimensions of th e
"custo m-mad e" d oors, according lo UNE, ISO and DIN stan dard s.
9. The ring·shaped spatial distributions -which include wall sec·
tions, floors and ceilings- form a versatile Ira me for any technical
or energetic devices. Normally all the components (partitions,
doors, windows, cupboards, etc) are standarised according to re-
ferential sizes (600·900 mms between axes, heights between 400
and 2050 mms), providing all kinds of possible combinations. The
materi als used -high pressure laminates, ABS, PVC, aluminium
and glass-, though light, are resistan! and stable. See chapter 11,
point 6: "Fiexi bilité" , op. cit., pp. 108· 11 0.
10. l nstallation ducts: Raised floors, double ceilings, tracks, float·
ing wall sections constitute an integrated system of communica·
tion networks and e nergy supply which require a foreseeable
space. The surface o f either tiles (600x600 mm with thicknesses
between 30 and 40 m m ) or plaques (high·density wo oden board
support, linoleum, cork, metal, vinyl, etc) is raised to between 20
and 60 cm to permit the wiring to be connected at any point.
11. The systems o f sanitary i nstallation s out of the wall (between
15 and 25 cms) avoid the disadvantages of usual methods (such as
the lost of bearing capa city o r the noises by placing the water
ducts inside the masonry w allsl guaranteeing in turn an optimal
hygiene and maintenance level.
12. See chapter 111, point 2: " Des blocs et refends techniques ... ·,
op. cit., pp. 130·134.
(Notes 5, 8, 9, 10 and 11 by lgnasi Pérez Arnal)
106
1. Aquest article és una versió resu mida, efectuada per Ouad11rn•, d'a lgun!l
capltols d el llibre de M. Eleb-Vida l, A. M . Chíltelet i T. Mandoul, Pensar
/'habité: le logement en question, ed. Pierre Mardaga, Lieja, 1988.
2. Vegeu el capltolll, punt 6: "Fiéxibilíté" , op. cit., pag . 102-107.
3. Vegeu el capltollll, punt 1: "La place des nouvelles technologies ... •, op.
cit., pag. 115· 120.
4. Vegeu el capital "Conclusion ", op. cit. , pag. 163-164.
5. El conjunt de nuclis creats pera l'activitat productiva (oficinas, fabriques
o magatzems) ha obligat a resoldre problemas de disseny i muntatge propis
de la producció en cadena. La concepció espacial de l'habitatge coma Ioft
buit (una simple reutilització deis espais industrials on se situen diferents
usos sense que hagi existit cap possible previsió inicial ) permet abrir aquest
campen la seva aplicació domestica. La compartimentació de l'espai de
l'habitatge és ara possible mitjan<;;ant lames plegables, mobils o
despal<;;ables. Aquestes lames (amb amplades des d eis 10 als 150 cm. i
al<;;ades fins als 12m.) oferei xen so lucions optimes d'a'illament acústic i de
resistencia al toe.
6. Vegeu el capital 11, punt 6: "Fiéxibilité", o p. cit., pag. 105-106.
7. Vegeu el capítollll, punt 2: "Des blocs et refends techniques... " , op. cit.,
pag. 121-123.
8. Existeixen ja al mercat plafons corredissos amb un premarc encastable i
amb una amplada igual a la del mur d'obra o de l'enva de cartró-guix. La
gamma d'opcions deriva de les dimensions de les portes dissenyades "a
mida" i de les normalitzades (no rm es UNE, ISO, DIN ).
9. Les distribucions espacials anu lars - que int egren els paraments del terra,
paret i sastre- formen una retícula versatil que possibi lita qualsevol
instal·lació tecnica, energetica, informatica o d e comunicaicons.
Normalment es normalitzen tots els elements components (envan s, portes,
finestres, armaris, etc.) segons unes mides de referencia (600 a 900 mm.
entre eixos i al<;;ades entre els 400 i 2050 mm.), proporcionan! tot tipus de
combinacions possibles. Els materials utilitzats -laminats d'alta pressió,
ABS, PVC, alumini i vid re- són lleugers pero resistents i estables. Vegeu el
capítolll, punt 6: "Fiéxibilité", op. cit., pag. 108· 110.
10. Pas d'instal·lacions: sois elevats técnics, falsos sastres, carrils,
paraments flotants. Tots ells registables, conformen u n sistema integrador
de xarxes de comunicació i aport energétic que requereixen una reserva
d'espai (a través de petites lloses de 600x600 mm. i 30 o 40 mm. de gruix, o
bé de plaques amb suport de tauler de fusta d' alta densitat, acabats amb
estrat i ficat s, linoleum, suro, metall, vinil, etc., la superficie deis qua ls s'eleva
de 20 a 60 cm. per ta l de permetre la connexió del cablejat a qualsevol punt).
11. Els sistemes d'inst al·lacions sanitarias per dava nt de la paret permeten
evitar els inconvenients d'integrar-los dins les parets (les regates que
redueixen la seva capacita! portant, o la transmissió del soroll deis
consueles en contacte ambla fabrica), garantint alhora un nivell maxim
d'higiene i un bon manteniment. L'espai necessari pera la instal·lació
oscil·la entre els 15 i els 25 cm.
12. Vegeu el capitollll, punt 2: "Des blocs et refends techniques ... ", op. cit.,
pag. 130-134.
Notes 5, 8, 9, 10 i 11: lgnasi Pérez Arnal