IES VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES. Curs 2016-2017

EXERCICIS DE SELECTIVITAT. MATEMÀTIQUES II

GEOMETRIA( normalment preguntes A.2 i B.2)

B.2

1. Es donen els punts A = (0,0,1) , B = (1,0,−1) , C = (0,1 − 2) i D = (1,2,0) .

Obteniu raonadament, escrivint tots els passos del raonament
utilitzat:

a)Les equació del pla π que conté els punts A , B i C . (3

punts).
b)La justificació que els quatre punts A , B , C i D , no són
coplanaris. (2 punts).
c)La distància del punt D al pla π . (2 punts) i el volum del
tetraedre els vèrtexs del qual són A , B , C i D . (3 punts).

Resultats:a) π : 2 x + 3 y + z − 1 = 0 . b) D no compleix l’equació de π .

14 7
c) unitats de longitud i u 3 .
2 6

2. Es donen els plans π : x + y + z = 1 i σ : ax + by + z = 0 on a i b són dos

paràmetres reals. Obteniu raonadament, escrivint tots els passos
del raonament utilitzat:

a)Els valors de a i de b per als quals el pla σ passa pel punt

(1,2,3) i, a més, aquest pla σ és perpendicular al pla π . (3
punts).
b)Els valors de a i de b per als quals ocorre que el pla σ passa
pel punt (0,1,1) i la distància del punt (1,0,1) al pla σ és 1 . (3
punts).
c)Els valors de a i de b per als quals la intersecció dels plans π
i σ és la recta r per a la qual el vector (3,2,−5) és un vector
director d’aquesta recta r (3 punts) i obteniu les coordenades
d’un punt qualsevol de la recta r (1 punt).
1 2 3
Resultats: a) a = 1 i b = −2 .b) a = i b = −1 .c) a = 3 i b = −2 . P = ( , ,0) .
2 5 5
 x = 1
x − 2 y + z + 3 = 0 
3. Es donen les rectes r :  i s :  y = 2α . Obteniu
3 x + y − z + 1 = 0 z = α − 2

raonadament, escrivint tots els passos del raonament utilitzat:

a)La recta paral·lela a r que passa pel punt (0,1,0) . (3 punts).

b)El pla π que conté a la recta r i és paral·lel a s . (3 punts).
c)La distància entre ls rectes r i s . (4 punts).

x = λ
 4 105
Resultats: a) t :  y = 1 + 4λ . b) π : 10 x + y − 2 z + 6 = 0 . c) unitats de
 z = 7λ 21

longitud.

4. Es dóna el pla π : 6 x + 3 y + 2 z − 12 = 0 i els punts A = (1,0,0) , B = (0,2,0) i

C = (0,0,3) . Obteniu raonadament, escrivint tots els passos del
raonament utilitzat:

a)L’equació implícita del pla σ que passa pels punts A , B i C

(2 punts) i la posició relativa dels plans σ i π (2 punts).
b)L’àrea del triangle de vèrtexs A , B i C . (3 punts).
c)Un punt P del pla π i el volum del tetraedre els vèrtexs del
qual són P , A , B i C . (3 punts).

7 2
Resultats:a) π : 6 x + 3 y + 2 z − 6 = 0 . Els plans són paral·lels. b) u .
2
c) 1u 3 .
x +1 y −1 z x = 1 + λ
r: = = 
5. Es tenen les rectes , s :  y = −λ i el punt
3 −1 2 z = 0

P = (0,3,−2) . Obteniu raonadament, escrivint tots els passos del
raonament utilitzat:
a)Les equacions de la recta que passa pel punt P i és paral·lela
a la recta r . (3 punts).
b)L’equació del pla que conté a la recta r i és paral·lel a la
recta s . (4 punts).
c)La distància entre les rectes r i s . (3 punts).

3
Resultats: a) r : (3λ ,3 − λ ,−2 + 2λ ) . b) π : x + y − z = 0 . c) d (r , s ) = unitats
3
de longitud.
  x = 1 − 2α
2 x − y + 5 = 0 
6. Es donen les rectes r: , s : y = 2 + α i el pla
6 x − z + 8 = 0 z = 3 − α

π : 2 x + mz + 1 = 0 , sent m un paràmetre real . Obteniu raonadament,
escrivint tots els passos del raonament utilitzat:

a)La posició relativa de les rectes r i s i el punt (o punts)

comuns a r i s . (4 punts).
b)El valor del paràmetre m perquè la recta s siga paral·lela al
pla π . (3 punts).
c)L’equació del pla que conté la recta s i el punt P = (1,2,4) . (3
punts).

Resultats: a) Les rectes es tallen en el punt Q = (−1,3,2) . b) m = −4 .

c) π : x + 2 y − 5 = 0 .

7. Obteniu raonadament, escrivint tots els passos del

raonament utilitzat:
a)L’equació del pla π que passa pel punt P = (2,0,1) i és
x + 2 y = 0
perpendicular a la recta r :  . (2 punts).
z = 0
b)Les coordenades del punt Q situat en la intersecció de la
recta r i del pla π . (2 punts).
c)La distància del punt P a la recta r (3 punts) i justifiqueu
raonadament que la distància del punt P a un punt qualsevol
3 5
de la recta r és major o igual que . (2 punts).
5

8 −4 3 5
Resultats: a) π : 2 x − y − 4 = 0 . b) Q = ( , ,0) . c) d ( P, r ) = unitats de
5 5 5
longitud. La distància de P a qualsevol punt de la recta és major o
3 5
igual que , perque aquesta distància es calcula amb la
5
perpendicular.
 x − y + 3 = 0 3 y + 1 = 0
8. Es donen les rectes r :  i s: . Obteniu
2 x − z + 2 = 0 x − 2z − 3 = 0
raonadament, escrivint tots els passos del raonament utilitzat:
a)El pla paral·lel a la recta s que conté a la recta r . (3 punts).
b)La recta t que passa pel punt (0,0,0) , sabent que un vector
director de t és perpendicular a un vector director de r i també
és perpendicular a un vector director de s . (3 punts).
c)Esbrineu raonadament si existeix o no un pla perpendicular
a s que continga la recta r . (4 punts).

Resultats: a) π : x + 3 y − 2 z − 5 = 0 . b) t : (λ ,3λ ,−2λ ) . c)No existeix un pla

perpendicular a s que continga a r .

9. Tenim els punts A = (1,5,7) i B = (3,−1,−1) . Es demana obtenir

raonadament, escrivint tots els passos del raonament utilitzat:

a)Les equacions dels plans π 1 i π 2 , que són perpendiculars a la

recta r que passa pels punts A i B , sabent que el pla π 1 passa
pel punt A , i el pla π 2 passa pel punt mitja del segment els
extrems del qual són els punts A i B . (4 punts, distribuïts 2
punts per cada pla) .
b)La distància entre els plans π 1 i π 2 . (2 punts).
c)Les equacions de la recta r que passa pels punts A i B (2
punts), i els punts de la recta r que estan a distància 3 del punt
C = (1,0,1) . (2 punts).
Resultats: a) π 1 : x − 3 y − 4 z − 42 = 0 i π 2 : x − 3 y − 4 z + 16 = 0 . b) 26 . c)
r : ( x, y, z ) = (1 + λ ,5 − 3λ ,7 − 4λ ) .c) (3,−1,−1) i (2,2,3) .

x − y = 0 x + y = 8
10. Es donen les rectes r: i s: . Obteniu
 z = 10  x + y + z = 13
raonadament, escrivint tots els passos del raonament utilitzat:
a)Un vector director de cada recta (2 punts) i la posició relativa
de les rectes r i s . (2 punts).
b)L’equació del pla que conté a la recta s i és paral·lel a la recta
r . (3 punts).
c)La distància entre les rectes r i s . (3 punts).
→ →
Resultats: a) d r = (1,1,0) i d s = (1,−1,0) . Les rectes es creuen.
b) π : z − 5 = 0 . c) 5 .
 x −1 y
11. Es donen el punt A = (−1,0,2) i les rectes r : = = z−2 i
2 3
 x = −1 − 2λ

s :  y = 1 + 3λ . Obteniu raonadament, escrivint tots els passos del
z = 1 + λ

raonament utilitzat:
a)L’equació del pla π que passa pel punt A i conté a la recta r .
(3 punts).
b)L’equació del pla σ que passa pel punt A i és perpendicular
a la recta s . (3 punts).
c)Un vector de direcció de la recta l intersecció dels plans π i
σ (2 punts) i la distància entre les rectes s i l . (2 punts).

→
Resultats: a) π : y − 3 z + 6 = 0 . b) σ : 2 x − 3 y − z + 4 = 0 . c) d l = (5,3,1) i
2 10
d ( s, l ) = .
5

12. Tenim el triangle T , els vèrtexs del qual són A = (1,2,−2) ,

 x = −α + β + 1

B = (0,−3,1) i C = (−1,0,0) , i els plans π 1 : x + y + z + 1 = 0 i π 2 :  y = α − 2β
z = α + β

. Obteniu raonadament, escrivint tots els passos del raonament
utilitzat:

a)La posició relativa del pla π 1 i del pla que conté al triangle T .
(4 punts) .
v v
b)Un vector n1 perpendicular al pla π 1 i un vector n2
perpendicular al pla π 2 (1,5 punts), i el cosinus de l’angle
v v
format pels vectors n1 i n2 . (1,5 punts).
c)Les equacions paramètriques de la recta intersecció dels plans
π 1 i π 2 . (3 punts).

Resultats: a)El pla que conté a T és π : x + y + 2 z + 1 = 0 que es talla

v r v r
amb π 1 en una recta. b) n1 = nπ 1 = (1,1,1) , n 2 = nπ 2 = (3,2,1) i
r ^r 42 ^
cos (n1 , n 2 ) = o, el que és el mateix, (nr1 , nr2 ) = 22 o12 ' 27 '' . c)
7
x = 5 + λ

r :  y = −6 − 2λ .
z = λ

  x = 1 + 2α  x = −1
 
13. Tenim les rectes r1 :  y = α i r2 :  y = 1 + β , sent α i β
z = 2 − α  z = −1 − 2 β
 
paràmetres reals.

Calculeu raonadament, escrivint tots els passos del raonament

utilitzat:
a)Unes equacions implícites de r1 . (2 punts).
b)La justificació de que les rectes r1 i r2 estan contingudes en
un plànol π (2 punts) i l’equació d’aquest plànol π . (2 punts).
c)L’àrea del triangle de vèrtexs P , Q i R , sent P = (−1,0,1) ,
Q = (0,1,2) i R el punt d’intersecció de r1 i r2 . (4 punts).

x − 2 y − 1 = 0
Resultats: r1 :  . Les rectes es tallen en un punt i, per tant
y + z − 2 = 0
estan contingudes simultàniament en el pla π : x − 4 y − 2 z + 3 = 0 .
14 2
APQR = u .
2

x − y + z = 0
14. Es donen les rectes r :  i s : {x − 1 = y − 2 = z . Determineu
2 x + y + z = 1
raonadament, escrivint tots els passos del raonament utilitzat:
a)Un punt i un vector de cadascuna de les rectes. (3 punts).
b)La distància entre les rectes r i s , (2 punts), justificant que
les rectes r i s es creuen. (2 punts).
41 14
c)Unes equacions de la recta t que passa pel punt ( ,− ,0) i
57 57
és perpendicular a les rectes r i s . (3 punts).

r r 7 38
Resultats: R = (1,0,−1) , d r = (−2,1,3) , S = (1,2,0) i d s = (1,1,1) . d (r , s ) =
38
 41
 x = 57 + 2α

 − 14
unitats de longitud. t :  y = − 5α .
 57
 z = 3α


15. Tenim O = (0,0,0) , A = (1,0,1) , B = (2,1,0) i C = (0,2,3) . Determineu
raonadament, escrivint tots els passos del raonament utilitzat:

a)L’àrea del triangle de vèrtexs, O , A i B , (3 punts) i el volum

del tetraedre de vèrtexs O , A , B i C . (2 punts) .
b)La distància del vèrtex C al pla que conté el triangle OAB . (3
punts).
c)La distancia del punt C ' al pla que conté el triangle OAB , sent
C ' el punt mitjà del segment d’extrems O i C . (2 punts).

6 2 7 3 7 6 7 6
Resultats: u , u , u de longitud i u de longitud.
2 6 6 12

16. A partir dels punts, A = (1,0,1) , B = (2,−1,0) , C = (0,1,1) i P = (0,−3,2) es

demana calcular raonadament, escrivint tots els passos del
raonament utilitzat:

a)La distància del punt P al punt A . (2 punts).

b)La distància del punt P a la recta que passa pels punts A i
B . (4 punts).
c)La distància del punt P al pla que passa pels punts A , B i C .
(4 punts).

4 6
Resultats: 11 , i 2 2 unitats de longitud.
3

x + y − z = 1
17. En l’espai es té la recta r :  i el pla π : x + mz = 0 , on m
x − y − z = 0
és un paràmetre real. Obteniu raonadament:

a)Un vector director de la recta r . (2 punts).

b)El valor de m per al qual la r i el pla π són perpendiculars.
(2 punts).
c)El valor de m per al qual la r i el pla π són paral·lels. (3
punts).
d)La distància entre r i π quan es dóna a m el valor obtingut
en l’apartat c). (3 punts).

2
Resultats: d r = (1,01) , m = 1 , m = −1 i unitats de longitud.
4
18. En l’espai es donen els plans π , σ i τ d’equacions:
π : 2 x − y + z = 3 , σ : x − y + z = 2 i τ : 3x − y − az = b sent a i b paràmetres
reals , i la recta r , intersecció dels plans π i σ . Obteniu
raonadament:

a)Un punt, el vector director i les equacions de la recta r . (3

punts).
b)L'equació del pla que conté la recta r i passa pel punt (2,1,3) .
(4 punts).
c)Els valors de a i de b perquè el pla τ continga a la recta r
intersecció dels plans π i σ . (3 punts).
x = 1

Resultats: d r = (0,1,1) , P (1,−1,0) ,  y = −1 + λ , π ′ : x + y − z = 0 , a = −1 , b = 4 .
z = λ


 x = 1 + 2α  x = −1
 
19. Es donen les rectes r1 :  y = α i r2 :  y = 1 + β , sent α i β
z = 2 − α  z = −1 − 2 β
 
paràmetres reals.
Calculeu raonadament:
a)Les coordenades del punt de tall de r1 i r2 . (3 punts).
b)L’equació del pla que conté aquestes dues rectes. (4 punts).
c)La distància del punt (0,0,1) a la recta r2 . (3 punts).

Resultats: P (−1,−1,3) . π : x − 4 y − 2 z + 3 = 0 . 1 unitat de longitud.

x − 2 y − 2 z = 1
20. Es dona la recta r :  i el pla d’equació π : 2 x + y + nz = p ,
x + 5 y − z = 0
on n i p són dos paràmetres reals. Obteniu raonadament:

a)Tots els valors de n per als quals la intersecció de la recta r i

el pla π és un punt. (4 punts).
b)El valor de n i el valor de p per als quals la recta r està
continguda en el pla π . (3 punts).
c)El valor de n i tots els valor de p per als quals la recta r no
talla al pla π . (3 punts).

− 23 − 23 9 − 23 9
Resultats: n ≠ . n= i p= . n= i p≠ .
7 7 7 7 7
 x = 3 + λ
 x + 2 y − 1 = 0
21. En l’espai es donen les rectes r :  y = −1 + 2λ i s :  .
z = 2 + λ 3 y − z + 2 + α = 0

Obtingueu raonadament:
a)El valor de α per al qual les rectes r i s estan contingudes
en un pla. (4 punts).
b)L’equació del pla que conté les rectes r i s per al valor
obtingut en l’apartat anterior. (4 punts).
c)L’equació del pla perpendicular a la recta r que conté al punt
(1,2,1) . (4 punts).

Resultats: α = 3 . π : x − y + z − 6 = 0 . π ' : x + 2 y + z − 6 = 0

x − 4 y = 0
22. Es dóna la recta r :  i el pla π α : (2 + 2α ) x + y + αz − 2 − 6α = 0
y − z = 0
dependent del paràmetre real α . Obtingueu raonadament:
a)L’equació del pla π α que passa pel punt (1,1,0) . (3 punts).
b)L’equació del pla π α que és paral·lel a la recta r .(4 punts).
c)L’equació del pla π α que és perpendicular a la recta r . (3
punts).

Resultats: π 1 : 10 x + 4 y + z − 14 = 0 , π −1 : y − z + 4 = 0 i π 1 : 4 x + y + z − 8 = 0 .
4

x + z = 2 2 x − y = 3
23. En l’espai es donen les rectes r :  i s: .
2 x − y + z = 0 x − y − z = 2
Obtingueu raonadament:
a)Un punt i un vector director de cada recta. (3 punts).
b)La posició relativa de les rectes r i s .(4 punts).
c)L’equació del pla que conté a r i és paral·lel a s . (3 punts).

r r
Resultats: R(2,4,0), d r (−1,−1,1), S (0,−3,1), d s (1,2,−1) . r i s es creuen.
π : x + z − 2 = 0.
 x = λ

24. En l’espai es donen les rectes r :  y = 1 − λ i s : x − 1 = y = z − 3 .
z = 3

Obtingueu raonadament:
a)Un vector director de cada una de dites rectes r i s . (2
punts).
b)L’equació del pla perpendicular a la recta r que passa pel
punt (0,1,3) . (3 punts).
b)El punt d’intersecció de les rectes r i s (2 punts) i l’equació
del pla que conté aquestes rectes r i s . (3 punts).

r r
Resultats: d r (1,−1,0) i d s (1,1,1) . π : x − y + 1 = 0 . T (1,0,3) és el punt de tall
de r i s i π : x + y − 2 z + 5 = 0 és el pla que les conté.

25. Es demana obtindre raonadament

a)L’equació del pla π que passa pels punts O = (0,0,0) ,

A = (6,−3,0) i B = (3,0,1) . (3 punts).
a)L’equació de la recta r que passa pe l punt P = (8,7,−2) r P i és
perpendicular al pla π . (3 punts).
b)El punt Q del pla π la distància al punt P del qual és menor
que la distància de qualsevol altre punt del pla π al punt P . (4
punts).

Resultats: π : x + 2 y − 3 z = 0 . r : (8 + λ ,7 + 2λ ,−2 − 3λ ) . Q = (6,3,4) . Observeu

que Q és el punt de tall de π i r .

x−4 y−4
26. Donades les rectes r i s d’equacions r : = = z−4 i
3 2
y z
s:x = = , es demana calcular raonadament:
2 3
a)Les coordenades del punt P d’intersecció de les rectes r i s .
(1,1 punts).
b)L’angle que formen les rectes r i s . (0,6 punts).
c)Equació implícita Ax + By + Cz + D = 0 del pla π que conté a les
rectes r i s . (1,1 punts).

Resultats: P (1,2,3) . α = 44 o 24 '55'' , π : x − 2 y + z = 0 .

 5 x + y − z = 4  x − y = −5
27. Donades les rectes d’equacions r :  i s: , es
 2 x − 2 y − z = −5 z = 4
demana:
a)Justificar que les rectes r i s es creuen. (4 punts).
b)Calcular raonadament la distància entre les rectes r i s .(3
punts).
c)Determinar l’equació del pla π que és paral·lel i equidistant a
les rectes r i s . (3 punts).

Resultats: Comproveu que els vectors director de r , director de s i el

format per dos punts qualsevol de r i s no són coplanaris. 3 unitats
de llargada. π : 4 x − 4 y − 2 z + 19 = 0 .

28. Siga r la recta de vector director (2,−1,1) que passa pel punt
P = (0,3,−1) . Es demana:
a)Obtindre raonadament la distància del punt A = (0,1,0) a la
recta r . (4 punts).
b) Calcular raonadament l’angle que forma la recta que passa
pels punts P i A amb la recta r en el punt P . (4 punts).
c)Si Q és el punt on la recta r talla el pla d’equació z = 0 ,
comprovar que el triangle de vèrtexs APQ té angles iguals en
els vèrtexs P i Q . (2 punts).

14
Resultats: unitats de llargada. 56 o 47 ′21′′ . Els angles en els vèrtexs
2
P i Q són de 56 o 47 ′21′′ .

29. Atesos els punts P = (3,−1,4) i Q = (1,0,−1) , i el pla π d’equació

π : x − 2 y + 2 z + 5 = 0 , es demana que calculeu raonadament:
a)L’equació de la recta r que passa per P i és perpendicular al
pla π . (1,4 punts).
b)L’equació dels plans que passen pel punt P i són
perpendiculars al pla π . (1 punt).
c)L’equació del pla π ′ que passa pels punts P i Q i és
perpendicular al pla π . (0,9 punts).
Resultats: r : (3 + λ ,−1 − 2λ ,4 + 2λ ) . Aquests plans contenen a r . Fem
l’equació del feix de plans que contenen a r ; per a això passem r a
2 x + y − 5 = 0
forma general o implícita, r: i escrivim
2 x − z − 2 = 0
λ (2 x + y − 5) + µ (2 x − z − 2) = 0 . π ′ : 8 x + y − 3z − 11 = 0 .
30. Siga el pla d’equació π : 3 x + 2 y + 4 z − 12 = 0 . Calculeu raonadament:
a)Les equacions dels dos plans paral.lels a π que disten 5
unitats de π . (1,2 punts).
b)Els tres punts A , B i C , intersecció del pla π amb cada un
dels tres eixos coordenats. (0,6 punts).
c)Els tres angles del triangle ABC . (1,5 punts).
Resultats: π 1 : 3 x + 2 y + 4 z + 5 29 − 12 = 0 i π 2 : 3 x + 2 y + 4 z − 5 29 − 12 = 0 .
63o 39′21′′ , 41o 54′32′′ i 74 o 26′7 ′′ .

31.Siguen A , B i C els punt d’intersecció del pla d’equació

x + 4 y − 2z − 4 = 0 amb els eixos coordenats OX , OY i
OZ ,respectivament. Es demana calcular raonadament:
a)L’àrea del triangle ABC . (1,1 punts).
b)El perímetre del ABC . (1,1 punts).
a)Els tres angles interiors del triangle. (1,1 punts).

Resultats: 21u 2 . 3 5 + 17u de llargada. 29 o 48′18′′ , 83o 46′23′′ i 66 o 25′19′′ .

32.Donats els punts O = (0,0,0) , A = (4,4,0) i P = (0,0,12) , es demana

obtindre raonadament:
a)L’equació de la recta que passa per A i és perpendicular al
pla d’equació z = 0 . (1 punt).
b)L’equació d’un pla que comlisca les dues condicions següents:
Passe per P i per un punt Q de la recta d’equació x = y = 4 ;i
siga perpendicular a la recta que passa per O i Q . (2,3 punts
per trobar un dels dos plans solució).

Resultats: (4,4, λ ) . π 1 : x + y + z − 12 = 0 i π 2 : x + y + 2 z − 24 = 0 .

33.Atesos els dos plans π 1 : x + y + z = 3 i π 2 : x + y − αz = 0 , es demana

que calculeu raonadament:
a)El valor de α perquè els plans π 1 i π 2 siguen perpendiculars i,
per a aquest valor de α , obteniu les equacions paramètriques
de la recta d’intersecció d’aquests dos plans. (1,5 punts).
b)El valor de α perquè els plans π 1 i π 2 siguen paral.lels, i per
a aquest valor de α , obteniu la distància entre els dos plans π 1
i π 2 . (1,8 punts).

 x = −λ

Resultats: α = 2 .  y = 2 + λ . α = −1 . 3u de llargada.
z = 1

34. Atesos el punt O = (0,0,0) i el pla π 1 : x + y + z = 6 , es demana que
calculeu raonadament:
a)L’equació de la recta r que passa per O i és perpendicular al
pla π 1 . (1,1 punts).
b)Les coordenades del punt simètric de O respecte del pla π .
(1,1 punts).
c)L’equació del pla que conté l’eix X i la recta r . (1,1 punts).

Resultats: (λ , λ , λ ) . O ′ = (4,4,4) . π : y − z = 0 .

35. Es donen els punts A = (2,1,1) i B = (1,0,−1) , i la recta r d’equació

z+2
r : x−5 = y = . Es demana que calculeu raonadament:
−2
a)El punt C de r que equidista de A i de B . (2 punts).
b)L’àrea del triangle ABC . (1,3 punts).

9 −1 66 2
Resultats: C = ( , ,−1) . u .
2 2 2

36. Ateses la recta r intersecció dels plans y + z = 0 i x − 2 y − 1 = 0 i la

x
recta d’equació s : = y − 1 = − z + 3 , es demana el següent:
2
a)Obteniu, raonadament, equacions paramètriques de r i s .
(1,1 punts).
b)Expliqueu d’un mode raonat quina és la posició relativa de les
rectes r i s . (1,1 punts).
c)Calculeu la distància entre les rectes r i s . (1,1 punts).
5 3
Resultats: r : (1 + 2λ , λ ,−λ ) i s : (2 µ ,1 + µ ,3 − µ ) . Són paral.leles. u de
3
llargada.

37. Atés el pla π : 2 x + y + 3 z − 1 = 0 i el punt Q = (2,1,3) es demana que

calculeu:
a)La distància del punt Q a π . (1,1 punts).
b)L’àrea del triangle els vèrtexs del qual P1 , P2 i P3 són els
punts de tall del pla π amb els eixos coordenats. (1,1 punts).
c)El volum del tetraedre de vèrtexs P1 , P2 , P3 i Q . (1,1 punts).
13 14 14 2 13 3
Resultats: u de llargada, u i u .
14 12 36
38. Atesos els plans π 1 : x + 2 y + z + 3 = 0 i π 2 : 2 x + y − z − 6 = 0 es demana
el següent:
a)Calculeu l’angle que formen els dos plans π 1 i π 2 . (1,1 punts).
b)Calculeu l’equació paramètrica de la recta r intersecció dels
plans π 1 i π 2 . (1,1 punts).
c)Comproveu que el pla π d’equació x + y − 1 = 0 és el pla
α
bisector de π 1 i π 2 , és a dir, π forma un angle amb cadascun
2
dels plans π 1 i π 2 , on α es l’angle obtingut en l’apartat a). (1,1
punts).

x = 1 + λ
o
Resultats: α = 60 . r :  y = −λ . Es comprova fàcilment que π forma
 z = −4 + λ

un angle de 30 o amb els plans π 1 i π 2 .

39. Ateses les dues rectes r i s , que es tallen, d’equacions

x − 1 2 y − 1 2z − 3 x − 3 2y + 3 z −1
r: = = i s: = = , es demana que calculeu:
2 −6 6 −2 2 4
a)El punt P de tall de les rectes r i s . (1,1 punts).
b)Un vector direccional de r i altre de s (0,5 punts), i l’angle α
que formen les rectes r i s en el punt de tall P . (0,6 punts).
c)L’equació implícita ax + by + cz + d = 0 del pla π que conté a les
rectes r i s . (1,1 punts)

Resultats: P (2,−1,3) , d r (2,−3,3) , d s (−2,1,4) , α = 76 o 32 ' 55 '' ,

π : 15 x + 14 y + 4 z − 28 = 0 .

40. Atesos el punt Q = (3,−1,4) i la recta d’equació paramètrica

r : x = −2 + 3λ , y = −2λ , z = 1 + 4λ , es demana el següent:
a)Trobeu la distància del punt Q a la recta r . (1,1 punts).
b)Justifique que la recta s que passa per Q i té (1,−1,1) com a
vector direccional no talla a r . (1,1 punts).
c)Calculeu la distància entre les rectes r i s . (1,1 punts).

Resultats: 6u de llargada. Es comprova que s : (3 + µ ,−1 − µ ,4 + µ ) es

creua amb r . 6u de llargada.
41. En l’espai es consideren la recta r intersecció dels plans
d’equacions implícites 2 x − 2 y − z = 9 i 4 x − y + z = 42 i la recta s que
passa pels punts (1,3,−4) i (3,−5,−2) , es demana:
a)Calculeu les equacions paramètriques de r i s .
b)Justifiqueu que les rectes r i s es creuen.
c)Calculeu un vector director de la recta t , perpendicular comú
a les rectes r i s i calculeu el punt P d’intersecció de les rectes
s i t.

 x = 12 − λ x = 1 + µ
 
Resultats: r :  y = 7 − 2λ , s :  y = 3 − 4µ .Es creuen, d t (2,1,2) i P = (2,−1,−3) .
 z = 1 + 2λ  z = −4 + µ
 

42. En l’espai es consideren el pla π que passa pels punts (11,1,2) ,

(5,7,5) i (7,−1,−2) i la recta r intersecció dels plans d’equacions
implícites x + y + z = 15 i 2 x − 7 y + 2 z = 3 .
a)Calculeu les equacions paramètriques de r i l’equació
implícita de π .
b)Calculeu el punt P d’intersecció de r i π i l’angle α que
determinen de r i π .
c)Calculeu els punts M i N de la recta r la distància dels quals
al pla π és de 3 unitats de llargada.
 x = 12 − λ

Resultats: r : y = 3 , π : x + 2 y − 2z − 9 = 0 , P = (9,3,3) , α = 45 o ,
z = λ

M = (12,3,0) , N = (6,3,6) .

43. En l’espai es consideren la recta r intersecció dels plans

d’equacions implícites x + y − z = 5 i 2 x + y − 2 z = 2 i la recta s que passa
pels punts P = (3,10,5) i Q = (5,12,6) , es demana el següent:
a)Obteniu, raonadament, equacions paramètriques de r i s .
b)Calculeu el punt H intersecció de r i s i l’angle α que
determinen r i s .
c)Calculeu els punts M i N de la recta r per als quals l’àrea de
cadascun dels triangles de vèrtexs PQM i PQN és 3 unitats
d’àrea.
 x = −3 + λ  x = 3 + 2 µ
 
Resultats: r :  y = 8 s :  y = 10 + 2µ . H (1,8,4) . α = 45 o . M = (−1,8,2) i
z = λ z = 5 + µ
 
N = (3,8,6) .
44. Donats els punts A = (4,−4,9) , B = (2,0,5) , C = (4,2,6) , L = (1,1,4) ,
M = (0,2,3) i N = (3,0,5) es demana que calculeu raonadament:
a)La distància d del punt C al punt mig del segment d’extrems
A , B i l’àrea S del triangle de vèrtexs A , B , C .
b)Calcula les equacions implícites del pla π que passa pels
punts A , B , C i el pla π ′ que passa pels punts L , M , N .
c)Calcula l’equació paramètrica de la recta r intersecció dels
plans π i π ′ i l’angle que determinen els plans π i π ′ .

Resultats: d = 3 2u de llargada, S = 9u 2 , π : 2x − y − 2z + 6 = 0 ,
x = λ

π ′ : y + z − 5 = 0 , r :  y = 4 − 2λ , α = 45 o .
 z = 1 + 2λ
