12.

Explica: El mal com a absència de bé o «privatiu boni» (Sant Tomàs)

«El mal no és més que privació d’allò que un ésser té i ha de tenir per
naturalesa» // «El mal no és sinó l’absència del bé. Que manqui el bé que
hauria d’haver no vol dir que aquesta manca tingui alguna entitat positiva»

Aquesta doctrina és optimista i serveix per frenar alguns excessos del

pessimisme agustinià quan vol deixar clar que «cap essència no és dolenta en
ella mateixa».

Permet un concepte recte de l’home, el qual no és mai pura corrupció. Però és

molt perillós presentar-la com a «solució» del problema del mal. Sant Tomàs
diu que la privació no és una essència sinó més aviat «negació que afecta a la
substància». Per tant, «el mal en tant que privació del bé no és cap essència en
la realitat». Concebut com a pura privació en la substància, sembla com si el
mal no sigui res!

En canvi, l’experiència ens diu que el mal és també esdeveniment. El mal es

revela dolent no només com a mancança que afecta a una essència, que
continua sent bona. El mal és el resultat d’una acció que té tendència a privar,
certament, però privar injustament. Així, la teoria del mal com a privació és
vertadera quant a entitat de l’essència que el pateix i que continua sent
formalment bona, però no és veritat en tant que amaga i escamoteja el mal
com a acció/passió i com a esdeveniment destructor.

Més tard, pel que fa a l'existència del mal, sant Tomás d'Aquino ens diu que
Déu, en crear l'univers, no va desitjar la creació del mal ni dels mals que
aquest món conté, perquè Déu no pot crear el que s'oposa a la seva Bondat
infinita. Sant Tomás ens segueix dient que el mal no va ser creat, el mal és una
privació del que en si mateix, és bo. El mal no té com el bé una existència
substancial. No pot existir solament. Per a la seva existència, necessita de
l'existència ja establerta del bé. Es tracta simplement d'una imperfecció o
d'una perversió del bé, d'una negació del bé. L’explicació lògica i
essencialista-metafísica és impecable, però no explica el mal, i en tempsde
gran pobresa metafísica, com la nostra, fins i tot pot ser perjudicial.

1.El mal com a substància no és res, però el dolor causat pel mal i l’explotació
d’un home sobre un altre és un esdeveniment, una acció-passió.

2.Explicar metafísicament el mal és tant com explicar el misteri de Déu i de la

llibertat humana: és pretendre una síntesi mental que equival estar en la
ment de Déu.

3.Malgrat la bona voluntat de la resposta essencialista, pot sonar cínica a qui

està patint.

5
13. Quines circumstàncies posen en crisi l’explicació tomista sobre el mal
com a absència de bé?

➡ Els esdeveniments que motiven la consciència moderna de la Primera

Il·lustració (S. XVIII): Guerra dels 30 anys i terratrèmol de Lisboa.

➡ La sensibilitat romàntica (S XIX): la injustícia irreversible afligida a innocents

—> milions d’esclaus transportats en condicions infrahumanes d’Àfrica a
Amèrica i tractats com a subhomes en les plantacions del nou món.

➡ L’escàndol de la mort d’un sol infant —> existencialisme.

➡ S. XX: salt qualitatiu: Genocidi armeni, Nazisme, Racisme, Guerres

Mundials, comunisme, bomba atòmica...

➡ S. XXI: genocidis (Bòsnia-Herzegovina, Rwanda-Congo…), capitalisme

llibertari (poc control a l’Estat), màfies, DAESH, Refugiats...

Digues-li a un refugiat que el mal no existeix, que només és absència de bé

(teoria tomista). Neix una nova sensibilitat: més que explicar-ho cal lluitar
contra el mal (marxisme, existencialisme..)

14. Què aporten els teòlegs jueus a la reflexió sobre el mal de la Shoà o
Holocaust nazi? Explica algunes interpretacions dels teòlegs jueus sobre la
Shoà.

HANS JONAS: Déu, quan va crear el món i la llibertat de l’home va decidir

renunciar ala seva omnipotència per fer espai a la llibertat humana. Per això
no va intervenir per evitar l’Holocaust nazi.

RABINS ULTRAORTODOXOS: Ho interpreten com a càstig de Déu, o bé

perquè s’havien deixat assimilar al cristianisme i/o a la cultura europea, o bé
perquè havien intentat reconstruir l’Estat d’Israel quan això només ho podia fer
Déu enviant el seu Messies, o bé perquè no havien donat prou suport al
moviment sionista.

IGNAZ MAYBAUM: el progrés de la humanitat només podrà ser a costa del

sacrifici del poble jueu [lligadura d’Isaac]

1. Destrucció del primer temple —> la humanitat va descobrir que sense terra
es podia seguir la relació amb Déu, sense dependre d’un lloc concret.

2. Destrucció del segon temple —> sense terra, sense dinastia reial, sense
sacerdots i sense rituals… també es pot manetnir la relació amb Déu per la
pregària i l’estudi de la Bíblia.

6
3. Destrucció del tercer temple —> Holocaust/Shoà (catàstrofe) / temple viu
dels jueus orientals. La humanitat ha pogut aprendre que cal mantenir la
relació amb Déu enmig de la cultura moderna il·lustrada. Cal acabar, això
sí, amb la teocràcia que encara practicaven els jueus orientals i alimentar la
pau en el culte familiar, on el cap de cada casa és sacerdot i mestre.

FACKENHEIM: en l’experiència de l’holocaust no hi ha alliberament, ni

manament audible, ni goig (experiències-arrel del judaisme), però sí por
paralitzant, que ha de ser superada amb l’ajuda de Déu en una renovada
responsabilitat de cara a la història. De tot plegat, surt un nou manament
(614): «No t’està permès concedir a Hitler la victòria pòstuma.»

HILLESSUM: «Si Déu deixa d’ajudar-me hauré de ser jo qui l’ajudi a Ell.»

15. Quina és la resposta cristiana al problema del mal? Pots exposar el

pensament de Rovira Belloso o F. Varillon.

ROVIRA BELLOSO:
Única resposta: la Creu de Jesucrist.
1. L’amor de Déu:
• Crea al principi.
• Redimeix en el silenci de la Creu durant el temps de la història.
• Ho restaurarà tot al final (escatologia).
2. La Creu és la resposta síntesis pràctica de Déu a l’enigma del mal:
• Si Jesucrist és el Fill de Déu que ha volgut compartir el dolor de tots els
crucificats de la terra i que ha ressuscitat i és el Senyor i Vencedor del
mal, tos els sofrents de la història de la humanitat tenen en Ell una
esperança ressuscitar i vèncer.
• El mal és enunciat i desemmascarat en la Creu de Jesucrist.
• El cristià, unit místicament a Jesucrist crucificat-ressuscitat, esdevé
col·laborador de Déu en l’acció-passió per la superació del mal. No
m’haig d queixar tant del mal, sinó col·laborar amb Déu a combatre’l
(Hillesum).
3. La Creu o l’absurd. Citant a Joan Sales.

7
F. VARILLON: la necessitat de repensar Déu a la llum de la seva no-intervenció
en el mal d’Auschwitz —> el Déu crucificat
1. Aproximació filosòfica
• Cal subratllar la diferència ontològica entre Déu i la creatura (no podem
pensar adequadament Déu sota les coordenades contingents de la
creatura)
• De Déu és més el que no sabem que el que sabem: és una caricatura
pensar Déu i la seva omnipotència com un súper-Ésser amb súper-
poders.
• Nou estatus epistemològic del pensar sobre Déu: en l’origen de
l’argument de l’existència d’un Déu bo hi ha un acte lliure; cap
argument no s’imposa de forma directa; es coneix per intel·lecció
interior (raó il·luminada per la fe); hi ha una aposta connatural en
l’home pel sentit (és més raonable que les coses tinguin sentit que no
les tinguin).

2. Aproximació des de l’acceptació de la revelació cristiana

• «Qui m’ha vist a mi, ha vist al Pare.» (Jn 14,9)
• El que és diví no és que tant que el gran contingui el més petit com que
el més gran es deixi contenir en el més petit. Omnipotència de Déu
entesa com a autocapacitat de rebaixar-se (kènosi).
• El Déu que Jesús ens revela estima amb humilitat, aparcant la seva
superioritat, la seva autonomia; acceptant dependre d’un altre (de la
llibertat humana); amb una potència il·limitada d’auto-amagar-se i auto-
donar-se; volent que l’altra sigui…
• És el que ja trobem dins de la Trinitat: el Pare es dóna totalment al Fill
(sense pensar que s’està donant) i el Fill igualment… és la kènosi dins
de la Trinitat.

➡ La llibertat humana, respectada per Déu, és la que causa el mal.

➡ Déu va actuar abans, per què no ha actuat ara? Hi ha una pedagogia de
Déu…