Tema 22 Les Malalties Neurodegeneratives I Les Demències II PDF

TEMA 22 : LES MALALTIES
NEURODEGENERATIVES I LES DEMÈNCIES.

Mireia Pérez del Olmo
mperezol@gencat.cat
Les malalties neurodegeneratives i les
demències
1. Introducció a les demències i les malalties neurodegeneratives
1.1 Diagnòstic DSM V
1.2 Tipus de demències (Delirium i Etiologia dels Trastorns Nurocognitius
Majors)
2. L’Alzheimer
2.1Epidemiologia
2.2 Factors de Risc i Pronòstic
3. Estratègies d’intervenció
3.1 Tractament farmacològic
3.2 Intervenció psicològica
3.3 Tractament al cuidador
4. Definicions de la simptomatologia
1. Introducció a les demències i les malalties
neurodegeneratives
1.2 Tipus de demències ( Delirium i Etiologia dels TNC
Majors i Lleus)
neurodegeneratives
1.2. Tipus de demències ( Delirium i Etiologia dels TNC Majors I Lleus)
TRASTORNS
NEUROCOGNITIUS
1. DELIRIUM
2. TNC MAJOR
3. TNC LLEU
neurodegeneratives
DELIRIUM – CRITERIS DSMV

A. Una alteració de l'atenció (p. Ex; Capacitat
reduïda per dirigir, centrar, mantenir o desviar
l'atenció) i la consciència (orientació reduïda a
l'entorn).
B. L'alteració apareix en poc temps (habitualment
unes hores o pocs dies), constitueix un canvi
respecte a l'atenció i consciència inicials i la seva
gravetat tendeix a fluctuar al llarg del dia.
neurodegeneratives

C. Una alteració cognitiva addicional (p. Ex; Dèficit
de memòria, d'orientació, de llenguatge, de la
capacitat visuoespacial o de la percepció).
D. Les alteracions dels Criteris A i C no s'expliquen
millor per altra alteració neurocognitiva
preexistent, establerta o en curs, ni succeeixen
en el context d'un nivell de estimulació
extremadament reduït, com seria el coma.
neurodegeneratives

E. En l'anamnesi, l'exploració física o les anàlisis
clíniques s'obtenen dades que indiquen que
l’alteració és una conseqüència fisiològica
directa d'una altra afecció mèdica, una
intoxicació o una abstinència per una
substància (p. ex., deguda a un consum de
drogues o a un medicament), una exposició a
una toxina o es deu a múltiples etiologies.
neurodegeneratives
DELIRIUM – CARCATERÍSTIQUES ASSOCIADES (DSMV)
 Hi ha una alteració dels cicles de son i vigília

 Somnolència diürna i vigília o agitació nocturna
 Insomni de primera fase (conciliació)
 Son molt freqüents en el Delirum
 Alteracions emocionals
 Ansietat, temor, depressió, irritabilitat, enuig, eufòria o apatia
 Aquests canvis emocionals son sobtats d’un a l’altra
 Poden manifestar-se amb crits, murmuris, insults, o d’altres sorolls
 Apareixen de nit principalment sense cap estimulació ambiental
neurodegeneratives
DELIRIUM – PREVALENÇA (DSMV)
 Major prevalença en individus que han d’hospitalitzar

(14-24%)
 Prevalença d’aparició una vegada hospitalitzats (6-56%)
 En població global és baixa (1-2%)
 Malgrat ser baixa augmenta en funció de l’edat.
 Prevalença de individus majors de 85 arriba al 14%
 Prevalença fins al 60% en centres residencials de la
tercera edat en subaguts
 Prevalença fins al 83% en centres de cures pal·liatives
(sociosanitaris)
neurodegeneratives
DELIRIUM – DESENVOLUPAMENT I CURS (DSMV)
 La majoria milloren completament amb o sense

tractament
 La intervenció primerenca redueix la duració
 Pot progressar a estupor, coma, convulsions i
muerte si no es tracta la malaltia de base
 La mortalitat és elevada (40%) si hi ha una
malaltia greu de base
1.2. Tipus de demències ( Delirium i Etiologia dels TNC Majors I
DELIRIUM – FACTORS DE RISC I PRONÓSTIC (DSMV)
 AMBIENTALS
 Contextos de deteriorament funcional o immobilitat
 Antecedents de caigudes,
 Nivells d'activitat baixos
 Ús de drogues i medicaments amb propietats
psicoactives (especialment, alcohol i anticolinèrgics).
 GENÈTICS I FISIOLÒGICS
 TNC Major i Lleu
 Edat
 Febre
DELIRIUM – DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL (DSMV)
 Trastorns psicòtics i trastorns bipolars i depressius

amb característiques psicòtiques (per les
alucinacions)
 Trastorn d’ estrés agut. (pel temor intens)
 Simulació i trastorn factici
 TNC (principalment en ancians no diagnosticats)
TRASTORNS
NEUROCOGNITIUS
1. DELIRIUM
2. TNC MAJOR
3. TNC LLEU
J.López Álvarez et al. 2015



Què diu la OMS sobre les Demències?

 La demència NO és una part normal de l’envelliment
 Entre 2% i 10% de tots els casos de demència comencen
abans dels 65 anys.
 La prevalença es duplica amb cada interval de 5 anys
després dels 65 anys de edat
 Al 2015, la demència afecta més de 47 milions de persones a
tot el món
 S'estima que en 2030 més de 75 milions de persones tindran
demència, i es creu que aquesta xifra arribarà al triple en
l'any 2050.
Demencia una prioridad de salud pública , OMS 2012



 La demència és una síndrome causat per una
malaltia del cervell -usualment de naturalesa

crònica o progressiva en la qual hi ha una alteració
de múltiples funcions corticals superiors, incloent la
memòria, el pensament, la orientació, la
comprensió, el llenguatge, la capacitat d’aprendre i
de realitzar càlculs, i la presa de decisions.
Informe Mundial sobre l’envelliment, OMS (2015)


 Els quatre subtipus més comuns en ordre de
freqüència són, la malaltia d'Alzheimer, la
demència vascular (DVA), la demència amb
cossos de Lewy (DCL), i la demència
frontotemporal (DFT).
 Els límits entre els subtipus són indistints i sovint
poden coexistir formes mixtes
Informe Mundial sobre l’envelliment, OMS (2015)


 La demència afecta cada persona de manera
diferent depenent de l'impacte de la malaltia i de

la personalitat premòrbida de l'individu
 Els problemes relacionats amb la demència es
poden entendre en tres etapes (pautes aproximades):

• Fase primerenca - el primer o segon any;
• Fase mitjana - del segon al quart o cinquè any;
• Fase avançada - del cinquè any d'ara endavant.

Què diu la OMS sobre les

Demències?

Demències?

Demències?
ETIOLOGIA DEL TNC MAJOR I LLEU

1. TNC VASCULAR
2. TNC FRONTOTEMPORAL
3. TNC DEGUT A TRAUMATISME CRANEOENCEFÀLIC
4. TNC DEGUT A COSSOS DE LEWY
5. TNC DEGUT A MALALTIA DE PARKINSON
6. TNC DEGUT A INFECCIÓ DE VIH
7. TNC INDUIT PER SUBSTÀNCIES
8. TNC PER MALALTIA DE HUNTINGTON
9. TNC DEGUT A MALALTIA PRIÒNICA
10. TNC DEGUT A ALTRA CONDICIÓ MÈDICA
11. TNC NO CLASSIFICAT EN ALTRA LLOC
TNC VASCULAR – CRITERIS DSMV

A. Es compleixen els criteris per un TNV Major o Lleu
B. La simptomatologia és compatible amb un origen vascular:
1. L’inici del dèficit cognitiu es relaciona temporalment amb un o més
episodis de tipus cerebrovascular
2. Les evidències del declivi són notables en l'atenció complexa (inclosa
la velocitat de processament) i en la funció frontal executiva.
C. Existeixen evidències de la presència d'una malaltia
cerebrovascular en l'anamnesi, a la exploració física o en el
diagnòstic per neuroimatge, considerades suficients per
explicar els dèficits neurocognitius.
D. Els símptomes no s’expliquen millor amb um altra malaltia
cerebral o trastorn sistèmic
TNC VASCULAR- CARACTERÍSTIQUES QUE RECOLZEN EL DIAGNÒSTIC

 La valoració neurològica sovint objectiva antecedents d'ictus o
d'episodis isquèmics transitoris i signes indicatius d'infarts

cerebrals.
 Canvis de personalitat i d'ànim, l'abúlia, la depressió i la
labilitat emocional
 Desenvolupament de símptomes depressius d'inici tardà
acompanyat de lentitut psicomotora i disfunció executiva
Malaltia isquèmica progressiva de

petits vasos (Depressió vascular)
TNC VASCULAR-FACTORS DE RISC I PRONÒSTIC
 AMBIENTALS
Les conseqüències neurocognitives de la lesió vascular cerebral
estan influenciades pels factors associats a la neuroplasticitat,
com l'educació, l'exercici físic i l'activitat mental.
 GENÈTICS I FISIOLÒGICS
Els principals factores de risc del TNC vascular major o lleu són
els mateixos què els de la malaltia cerebrovascular (obesitat,
diabetis, hipertensió, tabaquisme...)
TNC VASCULAR- CONSEQÜÈNCIES FUNCIONALS
 Dèficits físics que produeixen discapacitat

addicional
TNC VASCULAR-DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL i COMORBIDITAT

 Altres TNC
 TNC per malaltia d’Alzheimer: El deteriorament és progressiu a la EA

 TNC amb Cossos de Lewy: Cognició fluctuant, al·lucinacions visuals, i
parkinsonisme espontani en TNC per Cossos de Lewy
 TNC Frontotemporal: Inici progressiu de l’alteració del llenguatge i
funció executiva en la TNC Frontotemporal
 Delirium: Si el TNC és previ es pot fer doble diagnòstic
 Depressió: Però si el TNC és previ es pot fer doble diagnòstic

1. TNC VASCULAR
TNC FRONTOTEMPORAL – CRITERIS DIAGNÒSTICS DSM V

A. Es compleixen els criteris d'un TNC major o lleu.
B. El trastorn presenta un inici insidiós i una progressió gradual.
C. Apareix (1) o (2):
1. Variant de comportament:
a. Tres o més dels següents símptomes comportamentals:
I. Desinhibició del comportament.
II. Apatia o inèrcia.
III. Pèrdua de simpatia o empatia.
IV. Comportament conservador, estereotipat o compulsiu i ritualista.
V. Hiperoralidad i canvis dietètics.
b) Declivi destacat de la cognició social o de les capacitats executives.
TNC FRONTOTEMPORAL – CRITERIS DIAGNÒSTICS DSM V

C. Apareix (1) o (2):
2. Variant de llenguatge:
a. Declivi destacat de l'habilitat per utilitzar el llenguatge, ja
sigui en forma de producció del parla, elecció de les
paraules, denominació d'objectes, gramàtica o comprensió
de les paraules.
D. Absència relativa d'afectació de les funcions perceptual
motora, d'aprenentatge i memòria.
E. No s'explica millor per una malaltia cerebrovascular, una altra
malaltia neurodegenerativa, els efectes d'una substància o
algun altre trastorn mental, neurològic o sistèmic.
TNC FRONTOTEMPORAL – CARACTERÍSTIQUES QUE RECOLZEN EL DIAGNÒSTIC
 Símptomes extrapiramidals
 Característiques pròpies d’una malaltia de la
motoneurona (Atrofia muscular, debilitat)
 Al·lucinacions visuals en un subgrup
CURS
 Menor supervivència i declivi més ràpid que la EA
 Inici relativament primerenc (pel que pot deteriorar vida laboral)
TNC FRONTOTEMPORAL – FACTORS DE RISC I PRONÒSTIC
 Genètics:
 Presència d’antecedents familiars d’inici primerenc (40%)
 Patró d’herència autosòmica dominant (10%)
 Mutacions causals
 Fisiològics:
 Presència de la patologia de la motoneurona s’associa a un
deteriorament més ràpid
TNC FRONTOTEMPORAL – CONSEQÜÈNCIES FUNCIONALS

 Per l’inici primerenc pot haver un deteriorament de la vida
laboral
 Per la variant comportamental pot haver un deteriorament de

l’àmbit familiar, implicacions legals, i problemes laborals deguts
al comportament socialment inapropiat.
 El comportament desinhibit, la hiperoralitat, la deambulació

impulsiva poden requerir un ingrés a una residència.
TNC FRONTOTEMPORAL – DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

 TNC per malaltia d’Alzheimer:
 En l’EA apareix més aviat el declivi de l’aprenentatge i la memòria.

 En individus que presenten síndromes disexecutius progressius en
absència d’alteració del comportament o trastorn del moviment i els
de la variant logopènica, poden ser diagnosticats de NTCFT i en
l'autòpsia apareix EA
 TNC per Cossos de Lewy: Per la presència dels cossos de Lewy
 TNC per malaltia de Parkinson: A la malaltia de Parkinson el

parkinsonisme espontani apareix abans del declivi cognitiu.
TNC FRONTOTEMPORAL – DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL
 TNC Vascular: Per l’apatia, i el dèficit executiu, però al TNC

Vascular hi ha un antecedent d’episodi cerebrovascular, i per les
proves de neuroimatge.
 Depressió Major, Trastorn Bipolar o esquizofrènia: Al TNC FT

apareixerà un deteriorament progressiu de les funcions
cognitives

1. TNC VASCULAR
TNC PER TRAUMATISME CEREBRAL: DIAGNÒSTIC DSM V

A. Es compleixen els criteris d'un trastorn neurocognitiu major o lleu.
B. Hi ha evidències d'un traumatisme cerebral, és a dir, impacte al

cap o algun altre mecanisme de moviment ràpid o desplaçament
del cervell dins el crani, amb un o més dels següents:
1. Pèrdua de consciència.
2. Amnèsia posttraumàtica.
3. Desorientació i confusió.
4. Signes neurològics (p. Ex., Diagnòstic per neuroimatge que
demostra la lesió, convulsions de nova aparició, marcat
empitjorament d'un trastorn convulsiu preexistent, reducció
dels camps visuals, anòsmia -pèrdua olfacte-, hemiparèsia).
TNC PER TRAUMATISME CEREBRAL: DIAGNÒSTIC DSM V
C. El trastorn neurocognitiu es presenta immediatament després de

produir-se un traumatisme cerebral o immediatament després
de recuperar la consciència, i persisteix passat el període agut
posttraumàtic.
TNC PER TRAUMATISME CEREBRAL: CARACTERÍSTIQUES QUE RECOLZEN DIAGNÒSTIC
Pot anar acompanyat de:

 Trastorns del funcionament emocional (irritabilitat, intolerància a
la frustració, tensió i ansietat i labilitat afectiva)

 Canvis de personalitat: Desinhibició, apatia, suspicàcia,
agressivitat
 Alteració física: Cefalea, fatiga, trastorns de la son, vertigen o
mareig, acúfens o hiperacusia, etc.

 Símptomes i signes neurològics: Convulsió, hemiparesia, alteració
visual, dèficit dels parells cranials
 Evidencia de lesió ortopèdica
TNC PER TRAUMATISME CEREBRAL: CURS

TNC PER TRAUMATISME CEREBRAL: CURS

 La gravetat de TCE no es correspon amb la gravetat del TNC
resultant
 La recuperació és en funció de múltiples variants com la edat, ús
de tòxics, antecedents de TCE
 Els símptomes neurocognitius acostumen a ser més greus just
després del TCE, i es resoldran en unes setmanes
 El curs més freqüent és la milloria completa o substancial
 El TCE lleu persistent acostuma a associar-se amb alteracions
neurocognitives persistents
 El TCE moderat i greu s’associa amb complicacions
neurològiques, emocionals i conductuals
TNC PER TRAUMATISME CEREBRAL: CONSEQÜÈNCIES FUNCIONALS

 TNC LLEU: Es pot referir un rendiment cognitiu menor, dificultats
de concentració, i menor capacitat per les activitats habituals
 TNC MAJOR:
 Dificultats per poder viure de forma independent i tenir cura
de sí mateix.
 Comorbiditat amb depressió el que empitjora els símptomes i
pronòstic funcional
 Si apareixen símptomes com la pèrdua del control emocional,
afecte agressiu io inapropiat i apatia augmenta la dificultat
per viure de forma independent i per l’autocura.
TNC PER TRAUMATISME CEREBRAL: DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL I

COMORBIDITAT
 Trastorn per símptomes somàtics i Trastorn factici (una
vegada s’ha descartat alteració neurològica que potser
no s’havia detectat abans)
 Trastorn per Estrès Posttraumàtic (per les dificultats de
concentració , ànim depressiu i desinhibició de la
conducta agressiva) Poden ser comòrbids.
 Trastorn per consum de substàncies: L'ús de substàncies
agreuja els canvis neurocognitius associats al TCE.
Poden ser comòrbids.

1. TNC VASCULAR
TNC PER COSSOS DE LEWY: DIAGNÒSTIC DSM V

A. Es compleixen els criteris d’un TNC major o lleu
B. El trastorn presenta un inici insidiós i progressió
gradual
C. El trastorn compleix una combinació de
característiques diagnòstiques essencials i
característiques suggestives de un TNC probable o
possible amb cossos de Lewy.
Possible: Només quan hi ha present una característica
essencial o una o més característiques suggestives

1. Característiques diagnòstiques essencials:
 Cognició fluctuant amb variacions pronunciades de la atenció i l’estat d’alerta
 Al·lucinacions visuals recurrents ben informades i detallades
 Parkinsonisme espontani, amb inici posterior a la evolució del declivi cognitiu
2. Característiques diagnòstiques suggestives:
 Compleix criteri diagnòstic de trastorn del comportament de la son REM.
NOTA: Presència de somnis anormals violents i de conducta complexa, vigorosa,
problemàtica o violenta ". Aquest trastorn sol concloure, freqüentment, amb
resultat de lesions.
 Sensibilitat neurolèptica greu
NOTA: Empitjorament de les funcions cognitives, sedació excessiva i
empitjorament dels símptomes parkinsonians
D. L'alteració no s’explica millor per una malaltia cerebrovascular,

altra malaltia neurodegenerativa, els efectes d’una substància o
algun altra trastorn mental, neurològic o sistèmic.
TNC PER COSSOS DE LEWY: CARCATERÍSTIUQES QUE RECOLZEN EL DIAGNÒSTIC
 Caigudes repetides i síncopes i episodis transitoris de

pèrdua de consciència inexplicables.
 Disfunció autonòmica (hipotensió ortostàtica e
incontinència urinària)
 Al·lucinacions auditives i d’altres no visuals son
freqüents
 Deliris sistematitzats
 Falsos reconeixements delirants
 Depressió
TNC PER COSSOS DE LEWY: CURS
 Progressiu d’inici insidiós.

 Poden aparèixer símptomes prodròmics
 Inici del declivi cognitiu previ a la simptomatologia
motora
 Poden aparèixer “altiplans” o estabilitat simptomàtica
ocasionals però deriva a la demència greu i la mort
 Supervivència 5 a 7 anys
TNC PER COSSOS DE LEWY: FACTORS DE RISC I PRONÒSTIC
 Genètics i Fisiològics:
Pot haver agregació familiar, no obstant
això en la majoria dels casos NO hi ha
antecedents familiars.
TNC PER COSSOS DE LEWY: CONSEQÜÈNCIES FUNCIONALS
 Hi ha una major afectació funcional respecte d’altres

TNC com la EA
 L’alteració es deu majoritàriament a la disfunció motora
i autonòmica que dificulta la neteja personal, els
trasllats i la ingesta.
 Els trastorns de la son i els símptomes psiquiàtrics també
deterioren la capacitat funcional
 Tenen una qualitat de vida pitjor respecte d’altres TNC
TNC PER COSSOS DE LEWY: DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL I COMORBIDITAT
 TNC per malaltia de Prakinson: La seqüència temporal

de l’aparició dels símptomes motors és l’indicador
diferencial principal.
 En el TNC per malaltia Parkinson apareixen primer els
símptomes motors.
 El declivi cognitiu no ha de arribar a la fase de TNC
Major fins que passi almenys 1 any del diagnòstic de
TNC per malaltia de Parkinson, si no ha passat un any
el diagnòstic és de TCN per CL
TNC PER COSSOS DE LEWY: DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL I COMORBIDITAT
 El TNC Vascular i el TNC per malaltia d’Alzheimer poden ser

comòrbids en especial en grups de major edat

1. TNC VASCULAR
TNC PER MALALTIA DE PARKINSON: DIAGNÒSTIC DSM V

A. Es compleixen els criteris d'un trastorn neurocognitiu
major o lleu.
B. El trastorn apareix en el transcurs de la malaltia de
Parkinson establerta.
C. El trastorn presenta un inici insidiós i una progressió
ràpida.
D. El trastorn neurocognitiu no pot atribuir-se a cap altra
afecció mèdica ni pot explicar-se millor per un altre
trastorn mental.
TNC PER MALALTIA DE PARKINSON: DIAGNÒSTIC DSM V

S'ha de diagnosticar un trastorn neurocognitiu major o lleu probablement a
causa, la malaltia de Parkinson si es compleixen els criteris 1 i 2. S'ha de
diagnosticar un trastorn neurocognitiu major o lleu possiblement a causa de
la malaltia de Parkinson si només es compleix el criteri 1 o el 2:
CRITERI
1. Sense evidències d'una etiologia mixta (és a dir, absència de qualsevol altra
malaltia neurodegenerativa o cerebrovascular, una altra malaltia
neurològica, mental o sistèmica, o qualsevol una altra afecció amb
probabilitats de contribuir al declivi cognitiu).
2. La malaltia de Parkinson precedeix clarament a l'inici del trastorn

neurocognitiu.
TNC PER MALALTIA DE PARKINSON: CARCATERÍSTIQUES QUE RECOLZEN EL DIAGNÒSTIC
Símptomes que freqüentment acompanyen al TNC per MP

 Apatia
 Ànim deprimit
 Ansietat
 Al·lucinacions
 Deliris
 Canvis en la personalitat
 Trastorn del comportament de la son REM
 Somnolència excessiva
TNC PER MALALTIA DE PARKINSON: FACTORS DE RISC I PRONÒSTIC
Ambientals:
 Exposició a hervicides i pesticides
Genètics i Fisiològics:
 Edat avançada en iniciar la malaltia
 Major duració de la malaltia

TNC PER MALALTIA DE PARKINSON: DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL I COMORBIDITAT

 TNC per Cossos de Lewy: Mirar diagnòstic diferencial de TNC
per Cossos de Lewy
 TNC degut a Malaltia d’Alzheimer (EA): Poden ser comòrbids. Els

símptomes motors son causats per la malaltia de Parkinson.
 TNC Vascular: Poden ser comòrbids amb malaltia

cerrebrovascular. En TNC Vascular pot aparèixer parkinsonisme
per dany subcortical de petits vasos, però son insuficients pel
diagnòstic de la malaltia de Parkinson i el curs del TNC és
clarament associat al canvi cerebrovascular.
TNC PER MALALTIA DE PARKINSON: DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL I COMORBIDITAT

 TNC degut a altra malaltia mèdica: (Trastorns
neurodegeneratius) Tumors, hidrocefàlia, degeneració
corticobasal i paràlisi supranuclear progressiva.
 Parkinsonisme induït per neurolèptics: Apareix pel bloqueig de la

dopamina que provoquen els neurolèptics.
 Altres afectacions mèdiques: Delirium i TNC deguts als efectes de

fàrmacs bloquejadors de dopamina i altres afectacions
mèdiques ( sedació, hipotiroidisme greu, dèficit de B12)

1. TNC VASCULAR
TNC DEGUT A INFECCIÓ PER VIH: DIAGNÒSTIC DSM V

B. Hi ha una infecció documentada amb el VIH
C. El trastorn neurocognitiu no s'explica millor per pera afecció
diferent d’un VIH, incloses malalties cerebrals secundàries com
una leucocencefalopatia multifocal progressiva o una meningitis
criptocòcica.
D. El trastorn neurocognitiu no pot atribuir-se a cap altre afectació
mèdica ni pot explicar-se millor per un altre trastorn mental.
TNC DEGUT A INFECCIÓ PER VIH: CARACTERÍSTIQUES QUE RECOLZEN EL DIAGNÒSTIC
 És més freqüent en individus amb

 Inmunosupressió greu
 Càrregues virals elevades al líquid cefaloraquidi
 Indicadors de malaltia avançada de VIH com anèmia i

hipoalbuminèmia
 En etapes avançades del TNC poden presentar símptomes
neuromotors prominents com descoordinació greu, atàxia i
lentitud motora
 Pot haver pèrdua del control emocional, amb afecte agressiu o
inapropiat i apatía.
TNC DEGUT A INFECCIÓ PER VIH: CURS FACTORS DE RISC
CURS
 Pot remetre, millorar, empitjorar lentament o presentar
un curs fluctuant
FACTORS DE RISC
 Tenir el VIH
 L’efecte neurotòxic d’alguns antirretrovirals

TNC DEGUT A INFECCIÓ PER VIH: CONSEQÜÈNCIES FUNCIONALS
 Hi ha molta variabilitat de l’afectació

funcional entre individus
 L’afectació de les habilitats executives i

alentiment del processament de la
informació poden interferir en les decisions
relacionades amb e tractament
TNC DEGUT A INFECCIÓ PER VIH: DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL I COMORBIDITAT

 Quan hi ha comorbiditat amb altres malalties (hepatitis C),
antecedents de traumatismes cerebrals , trastorns del
neurodesenvolupament o abús de tòxics, es diagnostica TNC per
infecció de VIH si hi ha probes de que la infecció per VIH ha
empitjorat qualsevol TNC preexistent.
 En persones grans s’ha del TNC per malaltia d’Alzheimer
 TNC Vascular: Si el deteriorament es queda estable o fluctua
sense empitjorar és més probable TNC per infecció de VIH, que
si el curs és progressiu.
 Quan hi ha un empitjorament brusc, s’ha de descartar altres tipus
d’infecció cerebral i neoplàsies.

1. TNC VASCULAR
TNC INDUÏT PER SUBSTÀNCIES: DIAGNÒSTIC DSM V

A. Es compleixen els criteris d’un TNC Major o Lleu
B. El deteriorament neurocognitiu no es dona
exclusivament en el transcurs d’un Delirium i persisteix
més enllà de la duració habitual de la intoxicació i
l’abstinència agudes
C. La substància o medicament involucrats, així com la
seva durada i magnitud del seu consum, son capaces
de produir un deteriorament neurocognitiu
TNC INDUÏT PER SUBSTÀNCIES: DIAGNÒSTIC DSM V

D. El curs temporal dels dèficits neurocognitius és
compatible amb el calendari de consum i abstinència
de la substància o medicació (els dèficits es mantenen
estables o milloren després d’un període
d’abstinència)
E. El trastorn neurocognitiu no es pot atribuir a cap altra

afectació mèdica i no es pot explicar millor per altra
trastorn mental
TNC INDUÏT PER SUBSTÀNCIES: CARACTERÍSTIQUES QUE RECOLZEN EL DIAGNÒSTIC

 TNC DE DURACIÓ INTERMITJA INDUÏT PER SUBSTÀNCIES DEPRESSORES
SOBRE EL SNC:
 Pot manifestar-se amb símptomes afegits de major irritabilitat, ansietat,
alteració de la son i disfòria.
 TNC DE DURACIÓ INTERMITJA INDUÏT PER SUBSTÀNCIES ESTIMULANTS:
 Pot manifestar-se amb depressió, hipersòmnia i apatia de rebot
 TNC DE LLARGA DURACIÓ INDUÏT PER SUBSTÀNCIES- FORMA GREU:
 Poden aparèixer:
 Trastorns neuromotors (descoordinació, ataxia i lentitud motora)
 Pèrdua del control emocional, amb afecte agressiu o inadequat i
apatia
TNC INDUÏT PER SUBSTÀNCIES: FACTORS DE RISC I CURS

Factors de risc:
 Manteniment del consum passats els 50 anys
 A més edat més risc i pitjor pronòstic
 Temps de consum perllongat
 TNC per alcohol risc si hi ha dèficit nutricional de llarga duració, malaltia hepàtica,
risc vascular i cerebrovascular.
CURS
 Es pot tornar persistent en individus més grans de 50 anys
 L’edat pot tenir un efecte additiu
 Inici primerenc de consum d’alcohol té efecte sobre el desenvolupament
neuronal
TNC INDUÏT PER SUBSTÀNCIES: CONSEQÜÈNCIES FUNCIONALS
 Major disminució de la eficiència cognitiva i

major dificultat de concentració que en altres
TNC
 Poden associar-se a síndromes motors que

augmenten la discapacitat funcional
TNC INDUÏT PER SUBSTÀNCIES: DIAGNÒSTIC DIFERENCIA I COMORBIDITAT
DIAGNOSTIC DIFERENCIAL:
 TNC PER TCE I TNC PER INFECCIÓ DE VIH: Per les
característiques dels individus que consumeixen substàncies
COMORBIDITAT:
 Amb altres trastorns psiquiàtrics: TEPT , TRASTORNS PSICÒTICS,
DEPRESSIUS I BIPOLARS, T DE NEURODESENVOLUPAMENT
 TRAUMATISME CEREBRAL
 MALALTIA CEREBROVASCULAR I CIRROSI

1. TNC VASCULAR
TNC PER MALALTIA DE HUNTINGTON: DIAGNÒSTIC DSM V

B. S'observa un inici insidiós i una progressió gradual.
C. Existeix la malaltia de Huntington clínicament establerta o hi ha
risc de la mateixa en funció dels antecedents familiars o les
proves genètiques.
D. El trastorn neurocognitiu no pot atribuir-se a cap altra afecció
mèdica ni pot explicar-se millor per un altre trastorn mental.
TNC PER MALALTIA DE HUNTINGTON: CARACTERÍSTIQUES QUE RECOLZEN EL DIAGNÒSTIC
 El deteriorament cognitiu progressiu és una

característica essencial de la malaltia
d'Huntington,
 Canvis primerencs en la funció executiva (és a
dir, velocitat de processament, organització i
planificació) en lloc de en l'aprenentatge i la
memòria.
TNC PER MALALTIA DE HUNTINGTON: CARACTERÍSTIQUES QUE RECOLZEN EL DIAGNÒSTIC
 Els canvis cognitius i comportamentals associats solen

precedir l'aparició de les típiques anomalies motores,
la bradicinèsia (és a dir l'alentiment del moviment
voluntari) i la corea (és a dir, moviments involuntaris
bruscs).
 La depressió, la irritabilitat, l'ansietat, els símptomes
obsessiu-compulsius i l'apatia s'associen amb
freqüència a la malaltia de Huntington, mentre que la
psicosi ho fa de forma més rara, i sovint aquests
símptomes precedeixen a l'inici dels símptomes motors.
TNC PER MALALTIA DE HUNTINGTON: CURS I FACTORS DE RISC

CURS
 Les anomalies psiquiàtriques i cognitives poden predir l’alteració motora en
almenys 15 anys
 Els símptomes motors primerencs poden incloure l'aparició de inquietud a les
extremitats, així com lleu apràxia (és a dir, dificultats amb els moviments
amb propòsit), especialment en les tasques motores fines.
 A mesura que progressa el trastorn apareixen altres problemes motors, com
alteracions en la marxa (atàxia) i inestabilitat postural. l'alteració motora
acaba afectant a l'articulació de la parla (disàrtria).
 El deteriorament és progressiu fins la mort per pneumònia per aspiració
FACTORS DE RISC
Genètics i Fisiològics: Tenir la expansió autosòmica dominant de penetrança
completa del CAG
TNC PER MALALTIA DE HUNTINGTON: CONSEQÜÈNCIES FUNCIONALS

 En un moment primerenc de la malaltia pot haver un
deteriorament laboral
 Els aspectes emocionals, comportamentals i cognititus
de la malaltia de Huntington, com la desinhibició i els
canvis de personalitat, estan molt associats amb el
declivi funcional i a nivell social i personal.
 Finalment es requerirà una atenció continuada
 Els moviments coreics poden dificultar molt aquesta
cura (bany, nutrició..)
TNC PER MALALTIA DE HUNTINGTON: DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL
 Altres trastorns mentals: En l’inici de la malaltia (TOC,

Depressió...) que es diferenciarà amb l’aparició de l’alteració
motora o la prova genètica
 Altres TNC: La disfunció executiva i l’alteració de la velocitat de
processament pot semblar TNC vascular

1. TNC VASCULAR
TNC DEGUT A MALALTIA PRIÒNICA: DIAGNÒSTIC DSM V

major o lleu.
B. És habitual que el trastorn presenti un inici insidiós i una
progressió ràpida.
C. Existeixen característiques motores d'una malaltia per
prions, com mioclons o atàxia, o evidències del
biomarcador.
D. El trastorn neurocognitiu no pot atribuir-se a cap altra
afecció mèdica ni pot explicar-se millor per un altre
trastorn mental.
TNC DEGUT A MALALTIA PRIÒNICA: CARACTERÍSTIQUES DIAGNÒSTIQUES

 Són TNC secundaris a un grup d'encefalopaties espongiformes
subagudes (com la malaltia de Creutzfeldt- Jakob, la variant
de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, el kuru, la síndrome de
Gerstmann- Straussler-Scheinker i l'insomni letal) causades per
uns agents transmissibles denominats prions.
 Presenten dèficits neurocognitius, atàxia i moviments anormals
com mioclònies, corea o distonia; també és comú el reflex de
sobresalt.
 La història típicament mostra una ràpida progressió cap al TNC
major al llarg d'un període de tan sols 6 mesos, molt rarament
2 anys.
TNC DEGUT A MALALTIA PRIÒNICA: FACTORS DE RISC I DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL
FACTORS DE RISC:
Ambientals: Principalment transmissió entre espècies (vacas locas)
Genètics: Un 15% sembla tenir una mutació autosòmica dominant
DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL:
 Altres TNC, no obstant això la progressió és molt ràpida, i
predominen símptomes cerebel·losos (tremolors) i motors.

1. TNC VASCULAR
TNC DEGUT A ALTRA MALALTIA MÈDICA: DIAGNÒSTIC DSM V

B. En l'anamnesi, l'exploració física o les anàlisis clíniques hi ha
proves que el trastorn neurocognitiu és la conseqüència
fisiopatològica d'una altra afecció mèdica.
C. Els dèficits cognitius no s'expliquen millor amb una altra afecció
mental ni un altre trastorn neurocognitiu específic (p. ex.,
malaltia d'Alzheimer, infecció per VIH).
TNC DEGUT A ALTRA MALALTIA MÈDICA: CARACTERÍSTIQUES DIAGNÒSTIQUES

 Altres malalties mèdiques poden produir TNC:
 Lesions estructurals (per ex. Tumor cerebral)
 Hipòxia
 Afectacions endocrines
 Afectacions nutricionals
 Fallida hepàtica, renal
 Altres afectacions neurològiques (epilèpsia, esclerosi múltiple)
 Hi ha una relació temporal entre l'inici o l'exacerbació d'aquesta afecció
mèdica i el desenvolupament del dèficit cognitiu
 Els dèficits neurocognitius milloren parcialment o s'estabilitzen en el context
del tractament de l'afecció mèdica.

1. TNC VASCULAR
TNC NO ESPECIFICAT: DIAGNÒSTIC DSM V

 Aquesta categoria s'aplica a presentacions en què predominen
els símptomes característics d'un
TNC que causen malestar clínicament significatiu o deteriorament
social, laboral i en altres àrees importants del funcionament.
 No compleixen tots els criteris de cap dels trastorns de la
categoria diagnòstica dels TNC.
 La categoria del TNC no especificat s'utilitza en situacions en
què no es pot determinar l'etiologia concreta amb la certesa
suficient per confirmar una atribució etiològica.
Les malalties neurodegeneratives i les
demències
1.2 Tipus de demències (Delirium i Etiologia dels Trastorns Nurocognitius Majors)
2. L’Alzheimer
2.1Epidemiologia
2.2 Factors de Risc i Pronòstic
2.4. Desenvolupament de la malaltia i curs
2.5 Conseqüències funcionals
2.6 Diagnòstic Diferencial
3.1 Tractament farmacològic
3.2 Intervenció psicològica
2. L’Alzheimer
2.1. Epidemiologia
2. Alzheimer 2.1 Epidemiologia
 Segons informe sobre l’envelliment de la OMS
(215) El TNC per malaltia d’Alzheimer és la forma
més comuna de demència, seguida pel TNC
vascular.
 Segons nota de premsa de la OMS (abril del 216):
La malaltia d'Alzheimer, que és la causa de
demència més comuna, acapara entre un 60% i un
70% dels casos.
2. Alzheimer 2.1 Epidemiologia
 Segons dades d’estudis comunitaris, es calcula que
un 9,6% de les persones de 70 anys i més poden
tenir algun tipus de demència.
 Segons aquestes dades i amb la població de
Catalunya de l’any 2015, s’estima que més
123.000 persones estarien afectades de demència,
i d’aquestes aproximadament un 70% tindrien la
malaltia d’Alzheimer.
http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/20160921_Dia-Mundial-de-lAlzheimer
2. L’Alzheimer
2.2. Factors de risc i pronòstic

2. Alzheimer 2.2 Factors de risc i pronòstic
Ambientals:
 Els traumatismes cerebrals augmenten el risc de patir
un TNC major o lleu per la malaltia d'Alzheimer.

Genètics i fisiològics:
 L'edat és el major factor de risc de la EA.
 El polimorfisme de susceptibilitat genètica relacionat
amb l'apolipoproteïna E4 augmenta el risc i redueix

la edat d'inici, especialment en els individus
homozigots.
2. Alzheimer 2.2 Factors de risc i pronòstic
Genètics i fisiològics:
 També hi ha gens extremadament rars causants de
EA . Les persones amb síndrome de Down (trisomia

21) poden desenvolupar EA si sobreviuen fins a la
mitjana edat.
 Múltiples factors de risc vascular influeixen sobre el
risc de presentar malaltia d'Alzheimer i podrien

actuar augmentant la patologia cerebrovascular o
mitjançant efectes directes sobre la patologia de la
malaltia d'Alzheimer.
2. L’Alzheimer
2.3. Diagnòstic DSM-V

2. Alzheimer 2.3 Diagnòstic DSM V

major o lleu.
B. Presenta un inici insidiós i una progressió gradual

del trastorn en un o més dominis cognitius
(En el trastorn neurocognitiu major han d'estar
afectats almenys dos dominis).
C. Es compleixen els criteris de la malaltia d'Alzheimer

probable o possible, com segueix:
Per al trastorn neurocognitiu major:
Es diagnostica la malaltia d'Alzheimer probable:
si apareix quelcom de les següents (en cas contrari,
s’ha de diagnosticar la malaltia d'Alzheimer
possible).
1. Evidències d'una mutació genètica causant de la
malaltia d'Alzheimer en els antecedents familiars o
en proves genètiques.
2. Apareixen els tres següents:

a) Evidències clares d'un declivi de la memòria i de l'aprenentatge, i almenys
d'un altre domini cognitiu (basada en una anamnesi detallada o en
proves neuropsicològiques seriades).
b) Declivi progressiu, gradual i constant de la capacitat cognitiva sense
altiplans prolongats.
c) Sense evidències d'una etiologia mixta (és a dir, absència de qualsevol
altra malaltia neurodegenerativa o cerebrovascular, una altra malaltia
neurològica, mental o sistèmica, o qualsevol altra afecció amb
probabilitats de contribuir al declivi cognitiu).
C. Es compleixen els criteris de la malaltia d'Alzheimer

probable o possible, com segueix:
Per al trastorn neurocognitiu lleu:
 Es diagnostica la malaltia d'Alzheimer probable si
es detecta una evidència de mutació genètica
causant de la malaltia d'Alzheimer mitjançant una
prova genètica o en els antecedents familiars.
 Es diagnostica la malaltia d'Alzheimer possible si no es

detecta cap evidència de mutació genètica causant de la
malaltia d'Alzheimer mitjançant una prova genètica o als
antecedents familiars, i apareixen els tres següents:
1. Evidències clares de declivi de la memòria i l’ aprenentatge.
2. Declivi progressiu, gradual i constant de la capacitat
cognitiva sense altiplans prolongades.
3. Sense evidències d'una etiologia mixta (és a dir, absència de
qualsevol altra malaltia neurodegenerativa o
cerebrovascular, una altra malaltia neurològica o sistèmica, o
qualsevol altra afecció amb probabilitats de contribuir al
declivi cognitiu).
D. L'alteració no s'explica millor per una malaltia

cerebrovascular, una altra malaltia
neurodegenerativa, els efectes d'una substància o
D. L'alteració no s'explica millor per una malaltia

cerebrovascular, una altra malaltia
neurodegenerativa, els efectes d'una substància o
2. L’Alzheimer
2.4. Desenvolupament de la malaltia i curs

2. Alzheimer 2.4.Desenvolupament de la malaltia i curs
ETAPES O FASES DE LA MALALTIA

L'Alzheimer passa per diferents fases (Inicial, Intermèdia i Terminal)
Inicial: amb una simptomatologia lleugera o lleu,
el malalt manté la seva autonomia i només necessita
supervisió quan es tracta de tasques complexes.
Intermèdia: amb símptomes de gravetat moderada,
el malalt depèn d'un cuidador per realitzar les tasques
quotidianes.
Terminal: estat avançat i terminal de la malaltia, el
malalt és completament depenent.
SÍMPTOMES MÉS COMUNS

 Alteracions de l'estat d'ànim i de la conducta (pot
arribar a ser agressiva)
 Pèrdua de memòria, dificultats d'orientació,
problemes del llenguatge i alteracions cognitives.
 La pèrdua de memòria arriba fins al no
reconeixement de familiars o l'oblit d'habilitats
normals per a l'individu.
 En les fases finals es deteriora la musculatura i la
mobilitat, podent presentar-se incontinència
d'esfínters.
SÍMPTOMES MÉS COMUNS

Les alteracions neuropsicològiques (apareixen progressivament:
Memòria: deteriorament en la memòria recent, remota,
immediata, verbal, visual, episòdica i semàntica.
Afàsia: deteriorament en funcions de comprensió, denominació,
fluència i lectoescriptura.
Apràxia: tipus constructiva, apràxia de vestir-se, apràxia
ideomotora i ideacional.
Agnosia: alteració perceptiva i espacial.
Aquest perfil neuropsicològic rep el nom de Triple A o Triada afàsia-
apraxiaagnosia.
2. L’Alzheimer
2.5. Conseqüències funcionals

2. Alzheimer 2.5.Conseqüències funcionals
 La pèrdua de memòria prominent pot produir

dificultats significatives de manera relativament
primerenca en el curs del trastorn.
 La cognició social (i, per tant, el funcionament social)

i la memòria procedimental (p. ex ballar, tocar un
instrument musical) poden estar relativament
preservades durant períodes prolongats.
2. L’Alzheimer
2.6. Diagnòstic diferencial

2. Alzheimer 2.6. Diagnòstic diferencial
 Altres TNC:
 TNC per CL i TNC frontotemporal: Per que comparteixen inici insidiós i
el declivi gradual, no obstant tenen característiques diferents
 TNC vascular: Però al TNC vascular trobarem antecedents d’ictus.
 Altres malalties neurològiques o sistèmiques
concurrents actives:
 Principalment en la fase TNC Lleu (patologia tiroidea, dèficit de B12)
 T Depressiu Major:
 Pel funcionament reduït i el dèficit de concentració (el tractament de la
Depressió millora la simptomatologia)
 Pot concórrer amb malaltia cerebrovascular es diagnostica TNC
degut a etiologies múltiples
3.1. Tractament farmacològic

3. Estratègies d’intervenció 3.1. Tractament farmacològic
 No hi ha cap tractament que pugui curar la demència o revertir

la seva evolució progressiva. Existeixen nombrosos tractaments
nous que s'estan investigant i es troben en diverses etapes dels
assajos clínics. Nota de premsa OMS abril 2016 http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs362/es/
 Fàrmacs aprovats per tractar les manifestacions cognitives:
 Inhibidors de la acetilcolinesterasa
 Memantina [Antagonista del receptor de l’NMDA]
 Els antipsicòtics son moderadament útils per al control de l’alteració
conductual, l’agressivitat i la psicosi. No obstant tenen efectes negatius
en la cognició i estan associats a un increment de la mortalitat.
3.2. Intervenció psicològica

3. Estratègies d’intervenció 3.2. Intervenció psicològica
OBJECTIUS DE LA INTERVENCIÓ
Objectius inicials:
- Estimular i mantenir les capacitats mentals.
- Evitar la desconnexió de l'entorn i enfortir les relacions
socials.
- Donar seguretat i incrementar l'autonomia personal de
l'individu.
- Estimular la pròpia identitat i autoestima: dignificar.
- Minimitzar l'estrès i evitar reaccions psicològiques
anòmales.
OBJECTIUS DE LA INTERVENCIÓ
Objectius intermedis:
- Millorar el rendiment cognitiu.
- Millorar el rendiment funcional.
- Incrementar l'autonomia personal en les activitats de la vida diària.
Objectiu final:
- Millorar la qualitat de vida de la persona malalta i dels seus familiars.
Quan es parla de teràpies no farmacològiques en la intervenció amb
persones afectades de demència, s'ha de ressaltar la necessària
complementarietat que ha d'existir entre l'abordatge de la malaltia
juntament amb les teràpies farmacològiques.
L'American Psychiatric Association (APA, 2001) ha

pretès classificar les psicoteràpies i tractaments
psicosocials específics per a les demències en quatre
grups:
 Teràpies d'aproximació cognitiva
 Teràpies d’aproximació conductual
 Teràpies d'aproximació emocional
 Teràpies d’aproximació a l'estimulació
Les teràpies d'aproximació a l'estimulació inclouen:

 Les teràpies recreatives o artístiques (musicoteràpia,
art-teràpia, etc.) que tracten de mobilitzar
tots els recursos que conserva el pacient.
Les teràpies cognitives inclouen:
 Les teràpies d'Orientació a la Realitat (ROT),
 Teràpies d'aprenentatge
 Teràpies cognitives específiques de determinats
processos (Memòria, llenguatge, etc.)
 Les teràpies cognitivo conductuals es basen en la

idea de neuroplasticitat del cervell.
 Cal mantenir i fomentar l’adequat funcionament
cerebral per tal que permeti, durant la major
quantitat de temps possible, el sosteniment de les
capacitats cognitives i psicològiques
 L'estimulació apropiada i constant pot produir
modificacions favorables a l'estructura i
funcionament del cervell de persones
 Un exemple de programa és el PACID recolzat pel
Ministeri de Sanitat
3.Estratègies d’inter venció
3.2 Inter venció psicològica
Rehabilitació Cognitiva 'Guttmann NeuroPersonalTrainer®

 L’ Institut Guttmann ha desenvolupat una plataforma de
telerehabilitació cognitiva computaritzada que permet dur a
terme programes de rehabilitació de la memòria, atenció,
llenguatge i funcions executives de manera intensiva i
personalitzada.
 El registre automàtic de l'execució de les tasques, permet
monitoritzar el rendiment i l'evolució del pacient.

http://www.guttmanninnova.com/procedimentos-clinicos-
avanzados/clinica-de-la-memoria/tipos-de-
programas/rehabilitacion-cognitiva-guttmann-
neuropersonaltrainer.html
3.2 Inter venció psicològica
 Aquest sistema innovador permet generar

recomanacions terapèutiques a partir dels resultats
més positius en pacients tractats anteriorment
mitjançant aquest sistema, tenint en compte un
mateix perfil d'afectació i evolució.
 'Guttmann, NeuroPersonalTrainer®' compta amb un
alt nivell d'evidència, avalat per més de 8 anys
d'experiència clínica, en pacients amb dany
cerebral adquirit i demències.
3.3. Tractament al cuidador

Programa cuidador expert a Catalunya:

 Cuidador expert: Aquella persona que te cura
d’una altra amb una malaltia crònica amb

necessitats d’atenció complexa i que es capaç de
responsabilitzar-se’n i tenir-ne autocura, i adquirir
habilitats que li ajudin a gestionar l’impacta físic,
emocional i social del fet de cuidar, millorant així la
seva qualitat de vida i la de la persona que cuida.
 Té com a finalitat mitjançant l’intercanvi de

coneixements i experiències del cuidador expert
amb la resta de cuidadors per promoure canvi
d’hàbits que millorin la seva qualitat de vida i la
convivència amb la persona a la que cuida.

Objectius específics :
 Donar suport als cuidadors en el maneig i en tenir
cura del seu familiar.

 Millorar la qualitat de vida dels cuidadors.
 Aconseguir la implicació i la satisfacció dels
participants en el Programa.

Objectius específics :
 • Millorar l’eficàcia dels cuidadors en la seva
autocura i en la cura del seu familiar.

 • Aprendre a identificar el grau de sobrecàrrega
per part del cuidador.
 • Incidir en aspectes de la salut del cuidador
relacionats amb el fet de cuidar.


 El cuidador expert es tria entre el grup de
cuidadors de persones amb malalties cròniques i

necessitat d’atenció complexa.
 Ha de complir criteris de voluntarietat, capacitat
d’autocura i absència de discapacitats psicofísiques

 Es valoren les seves capacitats d’empatia, interès
per ajudar, motivació i habilitats comunicatives.

 La formació inicial del cuidador expert la realitzen
els professionals sanitaris del propi equip d’atenció

primària, que actuaran després com a observadors.
 El conductor de les sessions (9) és el cuidador
expert
http://www.ceafa.es/el-alzheimer/glosario-de-
terminos/
5.FILMOTECA
5. FILMOTECA
 5 PEL·LÍCULES PER APRENDRE

http://blog.cognifit.com/es/peliculas-sobre-el-
alzheimer-y-otras-demencias/

Tema 22 Les Malalties Neurodegeneratives I Les Demències II PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 22 Les Malalties Neurodegeneratives I Les Demències II PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TEMA 22 : LES MALALTIES

NEURODEGENERATIVES I LES DEMÈNCIES.

DELIRIUM – CRITERIS DSMV

DELIRIUM – CRITERIS DSMV

DELIRIUM – CRITERIS DSMV

DELIRIUM – CARCATERÍSTIQUES ASSOCIADES (DSMV)

 Hi ha una alteració dels cicles de son i vigília

DELIRIUM – PREVALENÇA (DSMV)

 Major prevalença en individus que han d’hospitalitzar

DELIRIUM – DESENVOLUPAMENT I CURS (DSMV)

 La majoria milloren completament amb o sense

DELIRIUM – FACTORS DE RISC I PRONÓSTIC (DSMV)

DELIRIUM – DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL (DSMV)

 Trastorns psicòtics i trastorns bipolars i depressius

J.López Álvarez et al. 2015

J.López Álvarez et al. 2015

J.López Álvarez et al. 2015

Què diu la OMS sobre les Demències?

Demencia una prioridad de salud pública , OMS 2012

Què diu la OMS sobre les Demències?

Demencia una prioridad de salud pública , OMS 2012

Què diu la OMS sobre les Demències?

malaltia del cervell -usualment de naturalesa

Informe Mundial sobre l’envelliment, OMS (2015)

Què diu la OMS sobre les Demències?

poden coexistir formes mixtes

Informe Mundial sobre l’envelliment, OMS (2015)

Què diu la OMS sobre les Demències?

diferent depenent de l'impacte de la malaltia i de

poden entendre en tres etapes (pautes aproximades):

Demencia una prioridad de salud pública , OMS 2012

Què diu la OMS sobre les

Què diu la OMS sobre les

Què diu la OMS sobre les

ETIOLOGIA DEL TNC MAJOR I LLEU

TNC VASCULAR – CRITERIS DSMV

TNC VASCULAR- CARACTERÍSTIQUES QUE RECOLZEN EL DIAGNÒSTIC

d'episodis isquèmics transitoris i signes indicatius d'infarts

acompanyat de lentitut psicomotora i disfunció executiva

Malaltia isquèmica progressiva de

TNC VASCULAR-FACTORS DE RISC I PRONÒSTIC

TNC VASCULAR- CONSEQÜÈNCIES FUNCIONALS

 Dèficits físics que produeixen discapacitat

TNC VASCULAR-DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL i COMORBIDITAT

 TNC per malaltia d’Alzheimer: El deteriorament és progressiu a la EA

ETIOLOGIA DEL TNC MAJOR I LLEU

TNC FRONTOTEMPORAL – CRITERIS DIAGNÒSTICS DSM V

TNC FRONTOTEMPORAL – CRITERIS DIAGNÒSTICS DSM V

TNC FRONTOTEMPORAL – CARACTERÍSTIQUES QUE RECOLZEN EL DIAGNÒSTIC

TNC FRONTOTEMPORAL – FACTORS DE RISC I PRONÒSTIC

TNC FRONTOTEMPORAL – CONSEQÜÈNCIES FUNCIONALS

 Per la variant comportamental pot haver un deteriorament de

 El comportament desinhibit, la hiperoralitat, la deambulació

TNC FRONTOTEMPORAL – DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

 En l’EA apareix més aviat el declivi de l’aprenentatge i la memòria.

 TNC per Cossos de Lewy: Per la presència dels cossos de Lewy

 TNC per malaltia de Parkinson: A la malaltia de Parkinson el

TNC FRONTOTEMPORAL – DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

 TNC Vascular: Per l’apatia, i el dèficit executiu, però al TNC

 Depressió Major, Trastorn Bipolar o esquizofrènia: Al TNC FT

ETIOLOGIA DEL TNC MAJOR I LLEU

TNC PER TRAUMATISME CEREBRAL: DIAGNÒSTIC DSM V

B. Hi ha evidències d'un traumatisme cerebral, és a dir, impacte al