Dossier 1

MARC TEÒRIC

Per una Educació en Valors / Educació Integral / Per crèixer com a persones
Per aconseguir una BONA VIDA i potser la Felicitat

què faig JO EDUCAR o instruir?

Dossier 1

de la Memòria de la Llicència per Estudis realitzada durant el curs 2001-2002

Per CARME CISCART I BEÀ
Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació un recurs per informar, detectar, intercanviar, dialogar
sobre els valors, la resolució de conflictes, la mediació en l'àmbit de la comunitat educativa..

Barcelona, octubre 2002

 1. Ens situem . Aproximacions als conceptes: , 2

Î Educació, 3
EL MARC Î Valors, 7

TEÒRIC Î Educació en valors, 9

per una Educació en Valors / 2. Educació en Valors, Moral, Integral = EDUCAR , 15

Educació Integral /
Per créixer com a persones.
Per aconseguir una BONA VIDA
i potser la Felicitat
3. Estratègies , 16

4. Bibliografia , 24

1
ENS SITUEM.
Aproximacions als conceptes

Abans d'endinsar-nos en el tema objecte d'aquest treball: L'EDUCACIÓ EN VALORS ,

hem cregut necessari apropar-nos per separat als conceptes :

Educació, 3 Valors, 7 Educació en valors, 9

• Ho hem fet a partir de la selecció de diferents textos que ens han semblat
significatius, per refrescar, reflexionar, provocar, discutir, descobrir, endinsar-nos un
xic més en el que significa EDUCAR en Majúscules.

• Algunes de les cites que formen part d'aquest treball , van acompanyades del
document sencer1, per si us interessa donar-los-hi una ullada.

1
Quan a la cita hi hagi : "document: X" vol dir que podeu trobar tot el document al DOSSIER ANNEXOS,
que acompanya aquest material.

2
 Educació.

• "Educar és tota acció intencionada que es realitza per a ajudar un altre a treure fora de
si el millor d'ell mateix."
"Educar és ajudar a desenvolupar la capacitat d'elecció".
Àngels Marín i Gracia

• "Educar es convertir a alguien en persona. Y ser persona es sacar lo mejor de uno

mismo; condición indispensable para alcanzar la reciprocidad con los otros".

E. Rojas . ¿Quién eres? De la personalidad a la autoestima. ( pp. 21)

Ediciones Temas de Hoy. Madrid, 2001
document: 56

• La Comissió Internacional sobre Educació per al Segle XXI, convocada per la UNESCO
i presidida per Jacques Delors, assenyala quatre aspectes bàsics per a l'educació del
futur:

Î 1.Aprendre a saber. 2.Aprendre a fer. 3.Aprendre a estar junts. 4.Aprendre a ser.

El Grupo humano y la exclusión. Emili Grande . Federació ECOM . julio de 1998

http://www.ajsabadell.es/cs/educicult/ceduc/d3.htm
document: 121

• " Educar no es dar carrera para vivir, sino templar el alma para las dificultades de la
vida"
Pitágoras

• Educar a los hijos es, en esencia, enseñarles a valerse por si mismos.

• Krishnamurti sentía pasión por la educación. Confiaba en que la libertad de ser uno
mismo y de realizar la propia esencia de la vida en sí mismo fuese ejercitada, practicada,
cultivada y experimentada en las escuelas. Amaba la educación de la persona y la
consideraba un espacio individual y social donde se podía aprender la forma de
conocerse uno mismo y la responsabilidad de la libertad. Respetaba el aprendizaje
de técnicas y conocimientos. Decía que para hablar un idioma o construir un
puente se necesitan del estudio y de la observación. Pero, junto a ello, la
educación de las personas, de sus actitudes, responsabilidades, convivencia,
personalidad y tendencias, es fundamental. ¿No son las personas el centro o sujeto
del aprendizaje y no son ellas quienes deben comprender y ejercitar el ser libres? ¿No
crean las personas el mundo en que viven y no es a su vez este mundo creado por
ellas?
La libertad y la naturaleza en Krishnamurti, Jesús Vicens
http://www.cisspraxis.es/educacion/cuadernos/num303/cuad_act.htm, Junio 2001
document: 35

• "Ser inteligente en un mundo cambiante supone captar sus valores éticos y estéticos y
saber desenvolverse en él con autoconfianza, autocontrol y empatía. En la era de la
información, la inteligencia no sólo utiliza conocimientos acumulados para conseguir un
fin, que son la solución de esos problemas de la era industrial; sino también, como dice

3
 J.A. Marina, «como una actividad creadora de información e inventora de los propios
fines». Más importante que «saber» es «aprender» e, incluso, «aprender a aprender».
Hoy, como dice Alvin Toffler, «no es iletrada la persona que no sabe leer, lo es la
persona que no sabe aprender».
El «aprender» y el «aprender a aprender», requieren motivación, voluntad, esfuerzo,
trabajo propio y compromiso, hasta llegar a la última fase de «aprender a querer
aprender» que exige la era de la información. En el nuevo ideal científico, con la
modelización iconológica y fractal, a diferencia de los modelos abstractos y deductivos,
el aprendizaje viene dado más por los hábitos de paciencia y concentración adquiridos
en el intento de solución de cualquier problema. El «saber hacer» de la era industrial
debe dejar paso al «saber convertirse en», convertirse en inmigrantes del nuevo territorio
de la sociedad del aprendizaje caracterizada por lo multicultural, por el pluralismo
metodológico, donde los valores morales dejan de ser exógenos para constituir un logro
colectivo. Todo ello requiere que el sistema educativo inicie, cuanto antes, el itinerario
del aprendizaje de capacidades".

El capital humano.. Ubaldo Nieto Alba

ABC, lunes, 25,2,2002
document: 41

• ...la verdadera educación no sólo consiste en enseñar a pensar sino también en

aprender a pensar sobre lo que se piensa..."
Cap. 1 "El aprendizaje humano". pág. 32
http://usuarios.tripod.es/masvalor/Libros/libroelvalor.htm
¿Por qué este libro?
document: 181

• "...La virtud humanista y formadora de las asignaturas que se enseñan no estriba

en su contenido intrínseco, fuera del tiempo y del espacio, sino en la concreta
manera de impartirlas, aquí y ahora. No es cuestión del qué, sino del como...".
(Capítulo 5 ,Pág. 119)
"...La educación humanista consiste ante todo en fomentar e ilustrar el uso de la razón,
esa capacidad que observa, abstrae, deduce, argumenta y concluye lógicamente..."
(Capítulo 5, Pág. 134)

¿Hacia una humanidad sin humanidades?

http://usuarios.tripod.es/masvalor/Libros/libroelvalor.htm

• El coneixement és el que es produeix com a conseqüència de la reflexió, del pensament,

i es converteix en una resposta personal. Tenir aquestes respostes personals, tenir
aquesta posició personal, aquesta sobirania personal, fer el que jo vull i no el que em
diuen que faci, actuar d’acord amb el meu coneixement i no amb el que em puguin dir
des de fora és fonamental perquè hi hagi aquesta participació ciutadana, perquè els
ciutadans puguin ser agents i factors d’una democràcia autèntica, genuïna. Però això ho
hem d’educar des del primer moment; hem d’educar per a conèixer, per a ser.
...hem d’aprendre a conèixer, a fer, a ser i a viure junts.

L'educació, base de la democràcia

Federico Mayor Zaragoza
http://www.xtec.es/serveis/crp/a8930014/crp/textos/opinio1.htm
document: 39

4
• -¿Cuales deberían ser los ejes ineludibles de la educación global para el próximo
milenio?
-No podría decirlo en el sentido de formación de la personalidad. Hay conocimientos
objetivos imprescindibles. Creo que hay que educar para la ciudadanía, es decir, para la
autonomía personal, para la cooperación, la participación y la solidaridad. Cada uno
debe aprender a dirigirse a si mismo, sin necesidad de una tutela paternalista del Estado
que le impida llevar determinado tipo de vida o tomar determinada sustancia. Luego, los
hombres deben ser capaces de entender las demandas de los otros y los proyectos
comunes. Por otra parte, las democracias no pueden sobrevivir si los ciudadanos se
desentienden de la participación. Finalmente, la solidaridad no solo debe entenderse
como caridad cristiana o laica, sino como la búsqueda de una sociedad rentable y
beneficiosa para todos. Hay que ser solidario en defensa propia.
SER SOLIDARIO EN DEFENSA PROPIA Entrevista a Fernando Savater
. alternativa 21 - No. 7. Diciembre de 1999
document: 40

• ¿En que siglo vive la escuela?, La información se presenta inabarcable, incierta y con
fecha de caducidad; se relativizan los contenidos enseñados, cada día más
heterogéneos y la escuela recibe el ambicioso encargo de enseñar a vivir. Ante
este panorama, los autores se preguntan: ¿servirán los valores y competencias de
siempre para enfrentarse a los problemas del siglo XXI ?

Decálogo para sobrevivir

1. Buscarás la información de manera crítica y selectiva, para poder tomar las
decisiones más adecuadas.
2. Leerás siempre tratando de comprender, construyendo un contexto significativo
nacido de la confrontación de tu texto (conocimiento previo) con el texto escrito.
3. Escribirás de manera argumentada, tratando de convencer en todo momento con
razones.
4. Automatizarás lo rutinario y dedicarás la mayor parte de tus esfuerzos a pensar
en aquello que sea relevante.
5. Analizarás los problemas de forma rigurosa y concienzuda para poder expresar
tus opiniones de manera razonada.
6. Escucharás con atención, tratando de comprender lo que te dicen para lograr
conversar con propiedad y hacer comprensible lo que dices
7. Hablarás con claridad, convencimiento y rigor, intentando que tus interlocutores
asuman tus ideas y sentimientos.
8. Crearás empatía con los demás de forma que puedas compartir sentimientos,
fines y estrategias.
9. Cooperarás en el desarrollo de tareas comunes como medio para lograr también
el éxito individual
10. Te fijarás metas razonables que te permitan superarte día a día.

Y estas diez competencias se encierran en dos

El desarrollo del metaconocimiento y la autoestima: dos conceptos que

compendian el decálogo propuesto en este Tema del Mes y que invitan al
profesorado a respetar a sus alumnos y alumnas, ayudándoles a superarse para que
sean más competentes y, en consecuencia, más felices.

¿En que siglo vive la escuela?, Carles Monereo, y Juan Ignacio Pozo
document: 37

5
• " Ya que hemos hablado de enseñanza, le diré cuál ha sido mi pedagogía durante toda
la vida de enseñante, inspirada en parte en una obra de Machado: amor y provocación.
Hay que querer a los chicos, tenerles cariño, con lo cual la enseñanza penetra mil veces
mejor. Pero al tiempo hay que provocar en ellos la capacidad de pensar por su propia
cuenta. Me abordaban alumnos que me decían: "Como dijo Lenin. No deje usted una
biblia para tomar otra. Si usted acepta lo que dijo Lenin, manténgalo, pero porque ha
aceptado usted, no por que lo dijo alguien"

José Luis Sampedro.

document: 43

• "…, hoy empieza todo, porque si abandonamos la tarea de "Educar" (con mayúscula)
¿qué nos queda?."
Hoy empieza todo
document: 180

¿ què faig JO educar o instruir?

instruir : Transmissió de coneixements relatius a fets conceptes o

principis de les diferents àrees currículars.

"Les instruimos en geología, en matemáticas, en història, e

incluso en filosofía y ética. Pero al final - y en el mejor de los
casos- lo único que conseguimos es enseñarles algún oficio, y
no precisamente el oficio de ser hombres". (ORTIGOSA LÓPEZ,
SANTIAGO Fuera de programa. Cuestiones de ética para padres y alumnos de
BUP y ESO. Ediciones Internacionales Universitarias.Madrid,1999, pàg. 14)

àrees currículars: Català, castellà, anglès, educació física, educació visual i plàstica,
matemàtiques, ciències socials, informàtica, tecnologia…

6
 Valors.

• "Qualitat o conjunt de qualitats que fan que una persona o cosa sigui preuada"

X. Antich, altres.,1999,
La borsa de valors Ed. Magrana . Barcelona,1999, pàg.: 22

• "Valor es allò que fa que una cosa sigui volguda, apreciada, buscada".

J.C. Mèlich, J. Palou, i altres. 2000

La veu de l'altre. ICE/UAB, pàg.:21

• " Els valors no es veuen però es palpen" "Els valors són abstractes, és a dir, no es
veuen amb els ulls sinó amb la ment però nosaltres sabem quins són els valors dels
nostres amics, i els nostres, perquè els valors els manifestem amb les nostres actituds i
amb els nostres comportaments"
P. Canseco,; J Cunill,. i altres.1994
Els valors de la convivència

• "Valor és "l'horitzó de sentit"…. Sense horitzons, sense punts de referència, l'existència

deixa de tenir sentit, i tot s'enfonsa…..Els punts de referència no són només personals,
íntims, sinó que formen part d'allò que compartim amb els altres. "

J.C. Mèlich, J. Palou, i altres. 2000

La veu de l'altre. ICE/UAB, pàg:22.

• " El valor - o les virtuts- són una cosa adquirida fins al punt de convertir-se en un hàbit,
una cosa volguda per la voluntat i que acaba sent, alhora, objecte de desig "

Victòria Camps,1990
Virtudes públicas, p.90

• "El valor és font de motivació de la conducta humana, per tant es converteix en l'eix
de tot el comportament de l'home, des de la seva actuació econòmica i laboral a les
seves determinacions morals"
José Mª Méndez, 2001
Cómo educar en valores,2001, Ed. Sintesis, 14

• "Diferents forces socials estan descobrint el paper dels valors com a dinamitzador de la
persona i la societat, s'està prenent consciència que són l'eix entorn del qual es
construeix la personalitat".
Àngels Marín i Gracia

• "Els valors constitueixen el nord ja no sols de l'educació, sinó de la pròpia existència

humana. El que es pretén en últim terme, és obrir vies de comunicació, reflexió i diàleg,
que permetin arribar a un cert consens sobre aquells valors que podrien subministrar al
conjunt de la humanitat una forma de vida més digna i feliç"
Eva Bach Cobacho,
Cuadernos de Pedagogía, núm.: 300, març 2001

• Els valors cal viure'ls

7
• Valors universals document: 26

• Alguns VALORS UNIVERSALITZABLES document: 27

• Època històrica i valors document: 28

• Valors per viure document: 29

• Valors antivalors dos document: 30

• Virtuts document: 31

• Criteris per classificar els valors document: 32

• Societat actual i valors document: 33

• Un a un, deu valors molt rescatables document: 34

8
 Educació en valors

• Educar en els valors no significa imposar, sinó, més aviat, proposar, posar al davant
diferents camins i opcions, i ajudar que cadascú vegi quins són els millors per a ell.

El descobriment dels valors es realitza mitjançant experiències significatives i a través de

les persones que les fan visibles en les seves accions. Podríem dir que els valors
s'encomanen, ja que són captats més fàcilment allà on la vida de les persones
manifesta coherència entre el pensar i el fer, el fer i el comunicar. .(11)

" Que significa educar en valors" Àngels Marín

document: 38

• " L'educació és sempre una educació en valors .

(…)
els valors estan implícits no sols en el comportament i actituds del/ la educador/a,
sinó també en la selecció d' objectius i continguts , en la metodologia d'ensenyament-
aprenentatge i en la dinàmica mateixa de la interrelació educativa"

Eva Bach Cobacho Cuadernos de Pedagogía, núm.: 300, març 2001

• " Educar en i amb valors

No s’ensenyen els valors, sinó que s’educa en i amb valors. Pares i mestres, fem el
que fem, ens n’adonem o no, sempre eduquem en uns valors. És impossible estar-
se’n.
(…)
Una educació en i amb valors no porta pas a l’adoctrinament a hores fixes, sinó a la
reflexió i al diàleg permanent, això és, al conflicte de parers. I la reflexivitat també
s’educa com a part d’aquestes actituds bàsiques que es transmeten amb una manera
de fer que, si tot va bé, s’acaba convertint en una manera de ser."

Cardús, S. (2000). El desconcert de l’educació..

( document trobat a:http://www.xtec.es/~mpedreir/textos/actituds/valors.htm

• "Los padres no deben olvidar que son los primeros educadores y que educan más
por lo que hacen que por lo que dicen. Es su conducta la que habla y su
ejemplaridad la que arrastra a los hijos a seguir una dirección que estiman coherente
y atractiva. "

ROJAS ,E. ¿Quién eres? De la personalidad a la autoestima. ( pp 42, 43)

Ediciones Temas de Hoy. Madrid, 2001

• "La asignatura más importante en la vida de todo ser humano es la de aprender a

ser persona en todo momento y en todas las circunstancias.
La vida práctica de cada día es el examen.
La mayoría de los conflictos humanos de cada día tienen su origen en este simple
hecho: no conocemos suficientemente lo que es ser persona. No sabemos vivir como
personas, ni sabemos convivir como tales."

Lostao, 1992; contraportada

9
• "Enseña más el maestro al educar su humanidad que al instruir cualquier otra cosa
que enseñe
(…)
la educación y la educación ética son partes imprescindibles de cualquier formación
humana. No se puede formar solamente a las personas desde el punto de vista
laboral; formarles para que sepan apretar botones o para que cumplan funciones
más o menos gestoras, sin haberles formado la capacidad de convivencia y
ciudadanía, que no surge naturalmente de las personas. Los demócratas no surgen
de las piedras naturalmente, como las flores silvestres; hay que cultivarlos, regarlos"

¿De qué sirve la ética para los jóvenes?. Fernando Savater

http://www.analitica.com/bitblioteca/savater/education_etica.asp
document: 36

• "La paradoja de nuestro tiempo es que tenemos edificios mas altos, pero
temperamentos cortos. .Autopistas mas anchas, pero puntos de vista mas estrechos"

La paradoja de nuestro tiempo

http://members.tripod.com/EMMontevideo/la.htm
document: 45

• "Las Huellas de Socrates Su método de enseñanza fue llamado por Platón

«mayéutica», es decir, arte de dar a luz, pues en cierto modo actuaba como una
partera. Es como un guía que conduce a sus discípulos a través de la caverna de las
falsas opiniones para salir a la luz de lo real. Su enseñanza enfrenta al discípulo
consigo mismo, con sus propias limitaciones, para que pueda romperlas e ir más
allá. Con hábiles preguntas lleva al joven a un grado de tensión interior tal que éste,
si da el «salto», descubre o prende dentro de sí la llama de lo cierto. Porque la
enseñanza es un Sacerdocio, requiere de la magnética presencia del Maestro, que
conduce al Guía Interior que todos llevamos dentro. Aunque el fuego duerme en la
madera es necesario quien lo prenda, y éste es el Maestro."
Las Huellas de Socrates. Constantino Fernández
NUEVA ACROPOLIS. Fondo Cultural: "PERSONAJES"
http://www.nueva-acropolis.es/Portal.htm
document: 47

• "Educar en Valores no es otra cosa que:

Î Vivir la experiencia del encuentro con "el otro" que me enseña y del que
aprendo.
Î Ver la luz de la vida y la esperanza en los ojos de mis alumnos y de mis
compañeros.

Î Regalar una sonrisa y entender que el humor es el amor sin "h".

Î Comprender desde dentro al que no me quiere escuchar, al distraído o al

que pasa de largo.

Î Entender que mi misión como profesor es dejar de ser "profesor" y que la

misión del alumno es dejar de ser "alumno"

10
 Î Hacer del diálogo nuestra herramienta permanente y de la comunicación
nuestro taller cotidiano.

Î Identificar aquello que me esclaviza y que nos oprime y combatirlo donde

quiera que esté.

Î Apostar sin reservas por un barrio mejor, un Instituto mejor... y una

sociedad mejor.

Î Descubrir que no puedo tener derechos sin que el otro los tenga también.

Î Aprender que la letra mata el espíritu y que el número del examen mata el
valor.

Î Integrar en todos nuestros tejidos el valor de la esperanza y la fuerza de la

acción.

Î Asumir riesgos y responder a los retos cotidianos.

Î ...Y en definitiva descubrir que en la medida que aprendemos,

enseñamos, que en la medida en que damos, recibimos y de que en la
medida en que transformamos y cambiamos el medio concreto, nos
transformamos y cambiamos nuestro medio interior "

http://members.es.tripod.de/El_valor_de_educar/presentacion.htm#

• "La reflexión moral no es solamente un asunto especializado más para quienes

deseen cursar estudios superiores de filosofía, sino parte esencial de cualquier
educación digna de ese nombre".

Me preocupa el puesto que la vida ha de tener en la ética'' Fernando Savater

document: 44

• "Se habla mucho de la actualización permanente en el nivel educativo, ¿que

pasa con la enseñanza de los valores?
-Es mas difícil enseñar valores hoy porque vivimos en una sociedad más light y
posmoderna. Se piensa que los valores deben ser optativos. Cualquier intento de
educar en valores parece una especie de imposición ideológica. Yo no lo veo así. La
democracia tiene valores que no son optativos. No creo que la tolerancia, el rechazo
de la violencia política, la xenofobia, el racismo o la tortura sean optativos. Son
valores fundamentales y obligatorios de transmitir. "

Ser solidario en defensa propia Fernando Savater

alternativa 21 - No. 7. Diciembre de 1999
document: 40

• "Els valors ens fan més humans i més lliures

Tinguem present que l'escala de valors i creences de cada persona és la que en
determina la forma de pensar i el comportament. La manca d'un sistema de valors
definit i compartit per la majoria de la població instal·la el subjecte, especialment el
menys madur, en l'indefinició i indefensió i en un buit existencial que el deixa
dependent d'altres i dels criteris de conducta i modes més peregrins. Al contrari, els

11
 valors assumits com cultura, com el que compartim amb els éssers humans que ens
envolten i amb tots en general, ens ajuden a saber qui som, on anem, què volem i
quins mitjans o eines ens poden conduir a l'èxit fonamental de la nostra existència: el
benestar emocional, un dels elements essencials del que anomenem qualitat de
vida".

Recuperar els valors "de sempre"

http://.consumer-revista.com/sep2000c/impresora/interior.html
document: 50

• "La transmisión de valores morales ha sido una preocupación constante de todas las
culturas, porque eran los encargados de asegurar la supervivencia y el bienestar de
las comunidades. Una larga historia de equívocos y malentendidos es la responsable
de que en este momento nuestra cultura valore más la formación intelectual que la
educación afectiva o moral. Hasta hace muy poco tiempo, hablar de "educación
moral" era una redundancia tan absurda como decir "hielo frío" o "agua húmeda".
Pero en los dos últimos siglos las cosas han cambiado, y ya a finales del XIX se vio
la necesidad de implantar una educación moral, con el objetivo de transmitir más
eficazmente los valores cívicos, como contrapeso a la cultura técnica y materialista
(…)
En la actualidad, se habla mucho de educación en valores. Pero menos sobre lo que
sean los valores y su justificación. Hablo con muchos profesores de la secundaria y
es fácil percibir en ellos un escepticismo generalizado acerca de la posibilidad de
elaborar una ética universal. Sospecho que lo que se ha pretendido con el título
"educación en valores" es, precisamente, evitar hablar de "educación ética". Y me
temo que muchos profesores pretenden enseñar valores sin ética. De hecho, los
programas de estas enseñanzas más populares (por ejemplo, el de Kohlberg)
acaban en un relativismo más o menos disfrazado. Una visión crítica de las
propuestas actuales puede verse en el libro de María Victoria Gordillo, titulado
"Desarrollo Moral y Educación".
….
En resumen, mal si enfatizamos solo los antecedentes psicológicos, mal si apelamos
a la libertad y a la voluntad. Aquella postura puede diluir la capacidad del ser humano
para tomar decisiones. Esta, puede hablar de la voluntad como un poder absoluto y
real. La polémica se ha dado a lo largo de la historia de la filosofía. Ha habido una
ética de las virtudes, que pretendía alcanzar un buen carácter moral, y que daba gran
importancia a los componentes psicológicas del sujeto moral. Y ha habido una ética
del deber, que solo tenía en cuenta la propia decisión. Aristóteles y Kant serían
egregios representantes de cada una de estas tendencias.
¿Hay algún camino para salir de este callejón? Para averiguarlo vamos a empezar
por el principio, asistiendo al origen de los valores y, también, al nacimiento de la
voluntad. Así llegaremos a la consecuencia de que la educación en valores, lo que
podríamos también llamar educación afectiva, tiene que darse en tres niveles:
educación sentimental, educación motivaciones y educación ética. La noción central
del primer nivel es carácter. La del segundo, voluntad. La del tercero, dignidad."

La educación en valores. José Antonio Marina Torres.

http://usuarios.tripod.es/masvalor/Filosofia/edvalmar.htm
document: 46

• "Una finalidad educativa actual muy relevante está referida a promover que los
alumnos aprendan a construirse como personas. La decisión de definir cómo se
desea ser es una tarea compleja que difícilmente se realiza sin una adecuada

12
 mediación social. La intervención educativa dirigida al desarrollo de la personalidad
moral es un punto de partida importante para contribuir a tal proceso de
construcción.
(…)
La educación para la construcción personal debe incardinarse en el día a día de los
centros, de las aulas, de los proyectos curriculares y, sobre todo, en el
comportamiento personal y profesional de los docentes."

Jesús de la Fuente Arias. Educación para la construcción personal.

Ed. Desclée De Brouwer. Colección Aprender a Ser. Bilbao, 1999 ( contraportada)
Niveles de comportamiento implicados en el desarrollo personal
document: 112

• " L'educació moral pretén col·laborar amb els alumnes i les alumnes perquè
desenvolupin la seva intel·ligència moral i adquireixin la cultura moral necessària per a
afrontar autònomament i dialògicament aquelles situacions que suposen un conflicte de
valors o una controvèrsia moral, de tal manera que els sigui possible viure d'una
manera justa, solidària i feliç"

Puig, Josep M. I Martin ,Xus. L'educació moral a l'escola. Teoria i pràctica.

Ed. Cat.: Edebé, 2000, pàg. 25

• "Quan parlem d’educació en valors, parlem de valors humans, és a dir, aquells que són
propis de les persones que vivim en societat, aquells valors que es poden
universalitzar i que faciliten que la vida sigui més humana.
( …)
Hi ha tres valors que són la base: l’autonomia de les persones; la necessitat de ser
persones dialogants i la tolerància activa (saber que hi ha persones que pensen
diferent)
( …)
Els programes d’educació en valors suposen uns àmbits de reflexió individual i
col·lectiva; uns espais de crítica del que passa en el món, en la realitat quotidiana; uns
contextos d’elaboració creativa de formes més òptimes d’organitzar la vida personal i
comunitària; i uns escenaris d’aprenentatge per adquirir conductes i hàbits coherents.
Entenem que hi ha tres dominis importants a l’hora d’educar en valors.
El primer és la construcció del jo; saber qui som i anar-nos construint lliurement; el
segon, la necessitat de reflexionar sobre els conflictes sociomorals; i el tercer, potenciar
les capacitats de convivència."

Característiques dels centres educatius per a una educació en valors. M. Rosa Buxarrais i Estrada
document: 51

• "Proposem un tipus d’educació moral que faciliti la convivència en termes de justícia i

igualtat en societats plurals, per tant, el nostre model d’educació moral serà aquell que
pretengui la construcció per part de l’alumne/a dels seus valors de manera racional i
autònoma 2. Haurà de saber que no tot és igualment bo o dolent, que existeixen
diferents possibilitats basades en l’ús de la raó, el diàleg i el consens. Així, considerem
que els dos principis basals de l’educació moral són: l’autonomia de la persona, pel fet
que s’oposa a la pressió del grup y la raó dialògica, oposada a la decisió individualista. A
partir d’aquests dos principis serà possible arribar a d’altres valors, com l’obertura cap
als altres, el respecte als drets humans, el valor de la crítica constructiva, etc.
En aquest sentit l’educació moral es converteix en un àmbit de reflexió individual i
col·lectiva que permet enfrontar-se críticament a realitats com, per exemple, la violència,

13
 la guerra, etc. Aquesta anàlisi crítica de la realitat quotidiana i de les normes sòcio-
morals vigents ajuda a pensar formes més justes i adequades de convivència,
aproximant la persona cap a hàbits i conductes més coherents amb els principis i les
normes que ha construït. En la mesura que l’educació moral suposa aprendre a orientar-
se en situacions de conflicte de valors, es converteix en el motor de transformació, de
canvi social, d’emancipació i optimització personal i col·lectiva
…
Entenem l’educació moral com un lloc de canvi i orientació racional en situació de
conflicte de valors. D’aquesta manera, un currículum que es plantegi contemplar
aquests aspectes ha d’anar dirigit a desenvolupar les estructures de raonament moral,
la contextualizació del judici moral i de les habilitats per dialogar i la conducta moral com
a reflex del raonament.
Aquesta concepció de l’educació moral, de l’educació en valors, intenta incidir tant en la
dimensió cognitiva com en la dimensió conductual, incorporant aspectes com l’esforç,
la perseverança, l’autocontrol o l’autoregulació de la conducta, aspectes del tot
necessaris per tal que la persona arribi a construir una manera de ser realment
desitjada. "
L’educació en valors. Per què i com? Mª Rosa Buxarrais
document: 53

Per finalitzar presentem de forma esquemàtica un quadre síntesi del que entenem que
hauria de ser l'ofici d'EDUCAR , en majúscules el qual ha d' incloure l'educació en valors,
integral, moral des de totes les àrees i àmbits de la vida i a totes les persones. Recordem
que vulguem o no tots som mestres i aprenents en tot moment per això hem
d'intentar sempre donar lo millor de nosaltres mateixos mitjançant fets i paraules.
Hem de tenir la voluntat , la humilitat i l'esforç de cercar sempre vies de creixement
personal, humà . Ja que només si som capaços de créixer com a persones podrem
encomanar-ho als que ens envolten.

14
 Educació en Valors/ Educació Moral / Educació Integral = EDUCAR

No vol dir: Vol dir:

Desenvolupar en les persones l':

Inculcar • Autonomia moral document: 4

Adoctrinar • La capacitat de diàleg document: 6

Imposar • El respecte als altres document: 167

ÐÐ

per aconseguir-ho
hem de conèixer i treballar les tres
dimensions de la persona
ÐÐ

1. Dimensió personal:

HABILITATS COGNITIVES
• Autoconeixement document: 1
• Autoconcepte, document: 2
• Autoestima document: 3
• La capacitat d'autoregulació / l'autonomia personal-
moral document: 4
• La " Programació interna document: 5

HABILITATS SOCIALS
2. Dimensió social :

• La capacitat de diàleg, conductes verbals i no

verbals document: 6

• L'empatia document: 7

• Assertivitat document: 8

3. Dimensió moral :
RAONAMENT
MORAL

• El judici moral document: 71

• la capacitat crítica document: 71

ÐÐ

ÐÐ

Estratègies
que ajuden a desenvolupar
les tres dimensions de la persona
ÐÐ

15
 Algunes ESTRATÈGIES
per una educació en valors, integral,
per aconseguir una BONA VIDA i potser la felicitat

Compartim amb Salvador Cardús que "No s’ensenyen els valors, sinó que s’educa en i
amb valors. Pares i mestres, fem el que fem, ens n’adonem o no, sempre eduquem en uns
valors. És impossible estar-se’n.
(…)
Una educació en i amb valors no porta pas a l’adoctrinament a hores fixes, sinó a la reflexió i
al diàleg permanent, això és, al conflicte de parers. I la reflexivitat també s’educa com a part
d’aquestes actituds bàsiques que es transmeten amb una manera de fer que, si tot va bé,
s’acaba convertint en una manera de ser."2

Existeixen una sèrie d'estratègies, que podem emprar en qualsevol àrea curricular , a
casa, a la feina, amb els amics…. que ens permeten i ajuden a desenvolupar aquestes
actituds bàsiques, transmeses amb la manera de fer, en la dinàmica de treball emprada a
l'aula , a la feina, amb els amics, amb la família ……i que esperem que en un futur es
converteixin en una manera de ser, fer i actuar amb un mateix i amb els altres.

2
Cardús, S. (2000). El desconcert de l’educació.

16
 ÐÐ

Dimensions de la
ESTRATÈGIES
persona per una educació en i amb valors = EDUCAR

HABILITATS COGNITIVES Abans d' iniciar qualsevol de les estratègies, 18

1. Dimensió els contractes autoreguladors , 19

personal:
Escriptura autobiogràfica , 19
- Autonomia / Clarificació de valors , 20
autoregulació
frases inacabades,
- autoconeixement
- autoestima Diàlegs clarificadors
- autoconcepte
Fulls de valors
- …

2. Dimensió social : Habilitats dialògiques , 20

Role- playing, jocs de simulació, 16
- capacitat de diàleg
- habilitats socials resolució de conflictes, 17
HABILITATS SOCIALS

- habilitats
• mediació
convivència
• Resolució cooperativa de conflictes
• Sóc PASSIU, AGRESSIU o
ASSERTIU
• Tinc un problema !!
diagnòstic de situacions, 22
pluja d'idees , 17
RAONAMENT

Î Dimensió moral :
Discussió de dilemes morals , 18
5. judici moral
MORAL

activitats de comprensió crítica, 18

6. comprensió crítica

17
Î Aspectes a tenir en consideració abans d' iniciar qualsevol de les estratègies

• Cal crear un ambient adequat per desenvolupar l'activitat, si ho creiem oportú podem
canviar la disposició de l'aula ,seure amb cercle, així ens podem veure tots

• No hem de forçar a ningú a parlar o llegir textos que siguin molt personals, si no volen

• Cal emprar temes, aspectes, dilemes adequats a l'edat i preocupacions dels alumnes.

• Els temes els pot presentar el professor, els alumnes , els pares a partir d'experiències
viscudes per ells o amics,

• Podem emprar fragments de programes de TV, de pel·lícules, d'un anunci publicitari,

d'un article, notícia de premsa….per motivar, introduir o clarificar aspectes.
Els materials els pot cercar i aportar qualsevol dels membres del grup.

• Es bo alternar diferents dinàmiques, individuals, petit grup, gran grup……, lectura de

textos, representacions, escenificacions, visionat de vídeos, gravacions , lectura
d'imatges, audicions de música….

• I cal recordar que un dels objectius de totes aquestes estratègies és que les persones
participants interioritzin els processos per arribar a un objectiu, tant o més que el treball
o la conclusió final de l'activitat és l'aprendré, l'interioritzar les estratègies per arribar-hi.
UN DELS OBJECTIUS MÉS IMPORTANTS ÉS QUE POGUEM ARRIBAR DE FORMA
AUTONÒMA I DIALÒGICA A SER ELS ESTRATEGUES DE LA NOSTRA VIDA.
Tenir les tècniques, les eines , els coneixements de com fer-ho ens facilitarà el camí.

18
ELS CONTRACTES AUTOREGULADORS

Tenen com objectiu desenvolupar capacitats per dirigir la nostra conducta de forma autònoma
i segons el criteri personal

Són contractes que s'estableixen entre dues o mes persones per modificar o millorar les
actituds, comportaments que siguin necessaris. També els podem establir amb nosaltres
mateixos ( autocontracte)

Què hem fer:

1. Detectar les conductes , comportaments a millorar, canviar

2. Ajudar a que la persona que ha de rectificar, a aprendre una nova forma de
comportar-se que vegi la utilitat del canvi, com un benefici propi. I per tant TINGUI
GANES de canviar, millorar, créixer.
3. Elaborar un pla d'actuació, conjuntament amb ell/ -a
4. Redactar el contracte ( exemple de contracte) document: 74
5. Revisar si s'han assolit els objectius signats en el contracte

L' AUTOBIOGRAFIA
afavoreix l' autoconeixement, el coneixement del nostre autoconcepte i facilita l'obertura als
altres

• Aquesta activitat ens permet prendre consciència del nostre present, passat i futur . Podem
realitzar-la en diferents suports, llenguatges: -escriptura autobiogràfica , l'àlbum de
fotos i frases , el documental de la meva vida, l'auca autobiogràfica…

• Al redactar, crear, recopilar informació fem un exercici de sistematització, reflexió i presa

de consciència d'allò que som , hem estat i volem ser.= afavoreix l' autoconeixement
document: 1 i el coneixement de l'autoconcepte document: 2

• Ens dona la possibilitat de compartir amb els altres ( pares, amics, companys, professors..)
com som, sentim, pensem..

exemples d' Escriptura autobiogràfica

document: 75

19
CLARIFICACIÓ DE VALORS

conjunt de mètodes de treball que afavoreixen l'autoconeixement i el coneixement dels altres

Diàlegs clarificadors • Dialogar sobre els aspectes que ens interessi per prendre
consciència de quin es el nostre parer, criteri al respecte i
conèixer altres punts de vista

Fulls de valors • Presentació dels valors que vulguem treballar, mitjançant,

textos, imatges, relats, històries, notícies d'actualitat . Per incitar
a la reflexió sobre el que pesem i sentim respecte als valors
mostrats.

Frases inacabades • Presentació d'una sèrie de frases inacabades sobre els temes
que vulguem treballar i cada persona ha de completar d'acord
amb els seus pensaments, sentiments i preferències .

• Podem demanar que les completin a nivell individual o bé en

petit grup i finalment si es creu convenient fer una posada en
comú a nivell del grup classe.

• Es convenient de tant en tant fer posades en comú , això ens

permetrà conèixer com pensen els altres sobre els mateixos
aspectes.

Preguntes aclaridores • Presentació d'una sèrie de preguntes obertes per que cada
persona reflexioni, prengui consciència sobre els seus
pensaments, sentiments i preferències .

HABILITATS DIALÒGIQUES

• No sempre dialoguem d'una forma correcta. A vegades perquè no volem i altres perquè ens
costa fer-ho millor o fins i tot perquè no en sabem.

Suggeriments per millorar la capacitat dialògica

document: 76

20
JOCS DE SIMULACIÓ O ROLE- PLAYING,

La finalitat d'aquesta tècnica de treball es el desenvolupament de la perspectiva

social i de l'empatia.
document: 7

Aquesta activitat es basa en la dramatització, de situacions que presenten algun conflicte.

La representació de diferents personatges ens dona l'oportunitat de posar-nos en la " pell" de

l'altre i poder entendre, comprendre un xic més altres opinions, sentiments, arguments,
formes de fer i ser

Fases de l'activitat:
• Presentació del tema a representar ( a proposta del professor, alumne o
pares)
• Preparació de la dramatització ( pels participants en l'activitat)
• Dramatització ( per alguns membres del grup)
• Debat (tot el grup de treball)

Exemples de jocs de simulació

document: 79

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES .

El conflicte forma part de la vida, de l'existència , de la convivència,. Serà útil i positiu

conèixer diferents estratègies per afrontar-los i resoldre'ls

• La Mediació document: 98

• Fases bàsiques en la resolució de conflictes document: 80

• Tinc un problema !!! document: 82

• Sóc PASSIU, AGRESSIU o ASSERTIU davant els conflictes document: 99

21
DIAGNÒSTIC DE SITUACIONS

El diagnòstic de situacions te per objectiu analitzar, mitjançant el diàleg, una

situació problemàtica.

• tractar temes proposats pels mateixos alumnes, professors o pares. Podem presentar la
situació mitjançant una imatge-foto/vídeo, narració…..

Fitxa treball Diagnòstic de situacions

document: 60

PLUJA D'IDEES =EL TERBOLÍ D'IDEES=BRAISTORMING

Consisteix en aportar el màxim d'idees o propostes per un tema o per resoldre

un problema, analitzar totes les propostes i seleccionar i/o fusionar-les amb la
finalitat de trobar la més adequada

Fitxa treball pluja d'idees =el terbolí d'idees=braistorming

document: 83

DISCUSIÓ DE DILEMES MORALS

Els dilemes morals, són situacions que presenten un conflicte de valors, ja que poden
tenir més d'una solució acceptable . Lo qual ens obliga a reflexionar, pensar, cercar, triar
/ decidir la millor solució per la situació plantejada.

• Fases en la discussió de dilemes morals. document: 84

• Exemples de dilemes morals document: 77

22
EXERCICI DE COMPRENSIÓ CRÍTICA.

A partir d'un text literari, fotografia, dibuixos, cançons, poesies, auques, pel·lícules
… presentem un situació personal o social que plantegi un conflicte de valors i
dialoguem sobre el mateix.

• Materials per fer Exercicis de comprensió crítica document: 88

23
BIBLIOGRAFIA

- ALBERONI, FRANCESCO. Ten coraje. Ed. Gedisa, barcelona,1999

- ANTICH,X i altres. La borsa de valors. Materials de lectura i de debat d'ètica. Ed.
Magrana . Barcelona,1999
- BACH COBACHO, EVA Cuadernos de Pedagogía, núm.: 300, març 2001

- BOLIVAR, A.: Los contenídos actitudinales en el currículo de la Reforma, Madrid,

Escuela Española 1993.
- BUXARRAIS, M.R. Característiques dels centres educatius per a una educació en
valors.

- BUXARRAIS, M.R. L’educació en valors. Per què i com? Edició en paper. Guix, maig
1994

- BUXARRAIS, M.R. I ALTRES. Ètica i escola: el tractament pedagògic de la diferència.

Editorial: Rosa Sensat; Edicions 62; Barcelona. 1990

- BUXARRAIS, M.R. La formación del profesorado en educación en valores. Propuesta y

materiales. Bilbao. Ed. Desclée de Brouwer, S.A. 1997

- BUXARRAIS, Mª R.; MARTÍNEZ, M. I PUIG, J.Mª, TRILLA, J. La educación Moral en

primaria y en secundaria. Ed. MEC/ Edelvives, 1995

- CANSECO, P; CUNILL,J. i altres. Els valors de la convivència. Col.leció DIDAKTIKÉ.,

Barcelona, 1994

- CARDÚS, S. (2000). El desconcert de l’educació.

- CARRERAS, LL. EIJO, P. I altres. Cómo educar en valores. Materiales , textos, recursos,
técnicas.Ed. narcea, Madrid 1995,

- CASAMAYOR, GREGORIO; <coordinador>;. Cómo dar respuesta a los conflictos. La

disciplina en la enseñanza secundaria. Editorial: Graó. 1998

- CASCÓN SORIANO, P. Educar para la paz y la resolución de conflictos. Editorial:

Cisspraxis.2000

24
- CEREZO , F. (2001) La violencia en las aulas. Análisis y propuestas de intervención.
Madrid. Ed. Pirámide ( grupo Anaya)

- CISCART, C. ; HERRÁIZ, C.; MACKAY, A.; MAQUINAY, A.; RIBES, C.; TERRADAS, C.
I GALLARDO, A. Projecte televisió: de casa a l’escola. família i televisió. Ed. Generalitat
de Catalunya. Departament d’Ensenyament. Barcelona, febrer,1999.

- Cómo dar respuesta a los conflictos. la disciplina en la enseñanza secundaria. Editorial

Graó,1998

- DE LA FUENTE ARIAS, JESÚS. Educación para la construcción personal. Ed. Desclée

De Brouwer. Colección Aprender a Ser. Bilabao, 1999

- DÍAZ PRIETO, MANUEL . Entrevista a José Luis Sampedro. "cuanto más vieja me
hago, más radical". El MAGAZINE de la Vanguardia. 26/ 5/2002

- EPICURO : carta a Meneceo y Máximas capitales . Ed. Alhambra, 1985, Madrid

- ESPINÀS ,JOSEP M. Aprendre a conviure. Reflexions sobre civilitat. Ed. Caixa

d'Estalvis de Sabadell.

- FEDERICO MAYOR ZARAGOZA L'educació, base de la democràcia

http://www.xtec.es/serveis/crp/a8930014/crp/textos/opinio1.htm

- FERNÁNDEZ, CONSTANTINO Las Huellas de Socrates. NUEVA ACROPOLIS. Fondo

Cultural: "PERSONAJES" http://www.nueva-acropolis.es/Portal.htm

- FULGHUM, ROBERT . Todo Lo Que Realmente Necesito Saber, Lo Aprendí en el

Kinder, ISBN 0-8041-0526-X, Sept. 1993

- FUNDACIÓ TORRE DEL PALAU. Diversitat i convivència (materials per a l'elaboració

d'un crèdit de síntesi sobre valors). Editorial: Fundació Torre del Palau; <Terrassa>1998

- GIMENO-BAYON, ANA Comprendiendo cómo somos. Dimensiones de la personalidad.

Ed. Desclée de Brouwer, S.A. Bilbao,1997

- GOLDSTEIN, A. P. y col. : Habilídades sociales y autocontrol en la adolescencia,

Barcelona, Martinez Roca, 1989

- GOLEMAN, D. : lnteligencia emocional, Barcelona, Kairós, 1996

25
- GONZALEZ LUCINI, F.: Temas transversales y educación en valores, Madrid,Alauda,
1993

- GRANDE , EMILI El Grupo humano y la exclusión. Federació ECOM . julio de 1998

- GRASA, RAFAEL; REIG, DOLORS Conviure amb els altres. Edicions PAU,1998

- HERNANDO, Mª Ángeles. Estrategias para educar en valores. Propuestas de actuación

con adolescentes. Ed. CCS,madrid,1999

- http://www.xtec.es/~mpedreir/textos/actituds/valors.htm

- http://members.es.tripod.de/El_valor_de_educar/presentacion.htm#

- http://usuarios.tripod.es/masvalor/Filosofia/edvalmar.htm

- http://usuarios.tripod.es/masvalor/Libros/libroelvalor.htm

- http://usuarios.tripod.es/masvalor/Libros/libroelvalor.htm

- http://www.ajsabadell.es/cs/educicult/ceduc/d3.htm

- http://www.analitica.com/bitblioteca/savater/education_etica.asp

- http://www.cisspraxis.es/educacion/cuadernos/num303/cuad_act.htm, Junio 2001

- http://www.livingvalues.net/espanol/principal.html

- IMBERNÓN,F. I altres. La educación en el siglo XXI. Los retos del furturo inmediato. Ed.
GRAÓ. 1999

- JOHNSON, D. W. Y JOHNSON, R.T. Cómo reducir la violencia en las escuelas. Paidós

educador., 1999

- La paradoja de nuestro tiempo http://members.tripod.com/EMMontevideo/la.htm

26
- LAGNEAUX, TERESA. Proyecto DIS. La disciplina como àmbito de mejora escolar.
Editorial: Agencia Nacional Sócrates; Comisión Europea; Ministerio de Educación y
Cultura. 2000

- LOSTAO, D. ( 1992). Vivir como persona. Ed. Atenas. Madrid

- MARÍN, ÀNGELS " Que significa educar en valors" de la carpeta :VALORS PER VIURE I

- MARINA TORRES, JOSÉ ANTONIO .La educación en valores.

- MARTÍNEZ, M. I PUIG, J.Mª. La educación Moral perspectivas de futuro y tecnicas de

trabajo. ICE/UB i GRAÒ, 1999

- MÈLICH,J.C. PALOU, J. I altres. La veu de l'altre. ICE/UAB, Bellaterra ( Barcelona),2000

- MÉNDEZ, JOSÉ..Mª. Cómo educar en valores. Ed. Sintesis.Madrid, 2001

- MONEREO, CARLES Y POZO JUAN IGNACIO ¿En que siglo vive la escuela? El reto
de la nueva cultura educativa Cuadernos de Pedagogía nº:298, enero2001

- Muñoz Avia, R. Lo que no sabemos. Ed Alfaguara.Madrid,1996

- ORTEGA, P. y col.: La educación para la convivencia. La tolerancía en la escuela.

València, Nau, 1994

- ORTIGOSA LÓPEZ, SANTIAGO Fuera de programa. Cuestiones de ética para padres y

alumnos de BUP y ESO. Ediciones Internacionales Universitarias.Madrid,1999

- PAYÁ, M.; BUXARRAIS, Mª R. y MARTÍNEZ. Ética y educación en valores. Contenidos,

actividades y recursos. CISSPRAXIS Educación, Barcelona, 2000.

- PEDRO ORTEGA RUIZ (Coord.). Educación Moral. Ed. CajaMurcia 1997

- Pozo, J.I. Aprendices y maestros, Madrid: Alianza. 1996

27
- PRATS, ERIC .Racismo en tiempos de globalización: una propuesta desde la educación
moral. Col. Aprender a ser. Bilbao : Desclée De Brouwer, 2001
- PUIG, J. y J. TRILLA: La educación en valores, Cuademos de Pedagogia, Octubre 1995,

- PUIG, J.La educación moral en la enseñanza obligatoria. Barcelona.ICE,1995

- PUIG, J.Mª. Aprender a dialogar. Materiales para la educación ética y moral. ( educación
Secundària). Ed. Fundación Infancia y Aprendizaje,1995

- PUIG, J.Mª. i MARTÍN, X. L'educació moral a l'escola. Teoria i pràctica. Ed. Cat.: Edebé,
2000

- PUJOL, ROSA M.; i altres Segones jornades de reflexió sobre la violència: Barcelona,
21 1 22 d'octubre de 1999 .Editorial: Secretaria General de Joventut; Departament de la
Presidència,2000

- Recuperar els valors "de sempre"

http://.consumerrevista.com/sep2000c/impresora/interior.html

- Revista de Educación Social N. 8. Mediación y resolución de conflictos

Enero / abril 1998

- ROJAS ,E. ¿Quién eres? De la personalidad a la autoestima. Ediciones Temas de Hoy.

Madrid, 2001

- ROMERO, E ( Coord.) Valores para vivir/2 . Editorial CCS.Madrid, 2000

- SANTAMARIA, HELENA; i altres . La representació de la violència a la televisió Editorial:

Consell de l'Audiovisual de Catalunya.1998

- Satué, M. y Bria, Ll. (1995) ¿ Qué sabes de ética? . Madrid. Alhambra Longman.

- SAVATER ,FERNANDO Me preocupa el puesto que la vida ha de tener en la ética''

- SAVATER ,FERNANDO Ser solidario en defensa propia alternativa 21 - No. 7.

Diciembre de 1999

28
- SAVATER ,FERNANDO. ¿De qué sirve la ética para los jóvenes?

- SAVATER ,FERNANDO. El contenido de la felicidad. Ed Suma de letras, S.L.2000

- SEGURA, M.; MESA, JUANA R.; ARCAS, MARGARITA. Programa de competència

social: habilitats cognitives, valors morals i habilitats socials. ESO. Segon cicle. Ed.
Universidad de la Laguna. Islas Canarias. Departament d'Ensenyament de la Generalitat
de Catalunya.1996

- SEGURA, M.; MESA, JUANA R.; ARCAS, MARGARITA. Programa de competència

social: habilitats cognitives, valors morals i habilitats socials. ESO. Primer cicle. Ed.
Universidad de la Laguna. Islas Canarias. Departament d'Ensenyament de la Generalitat
de Catalunya.1996

- SER SOLIDARIO EN DEFENSA PROPIA Entrevista a Fernando Savater. alternativa 21 -

No. 7. Diciembre de 1999

- Tierno, B. Valores humanos. Ed. TESA. 1994,

- UBALDO NIETO ALBA El capital humano.. ABC, lunes, 25,2,2002

- VICENS , JESÚS La libertad y la naturaleza en Krishnamurti,

- VICENT, MANUEL. Del café Gijón a Ítaca. Descubrimiento del Mediterráneo como mar
interior. Ed. El PAIS. Aguilar. Madrid, 1994

- VICENT, MANUEL. Las horas paganas. Ed. Alfaguara, Madrid, 1998

- VICTÒRIA CAMPS,1990 Virtudes públicas

- VILANOU, CONRAD, coord.; Historia de la educación en valores. Col.: Aprender a ser.

Bilbao: Desclée de Brouwer, 2001

- VILLAPALOS, G y LOPEZ QUINTÁS, A.: El libro de los valores, Barcelona, Planeta,

1996. CEAC, 1990

29
- ZOILO GUZMÁN, M. JOSÉ. No te alteres. Consigue el bienestar personal. Ed Grijalbo,
Barcelona, 2001

30