GUÍA CLÍNICA: HEMATOMES PLACENTARIS 1/6

GUIA CLÍNICA:
HEMATOMES PLACENTARIS

Unitat de Benestar Fetal i Secció d´Ecografies. Servei de Medicina Materno-fetal. ICGON.

Servei d´Anatomia Patològica. CDB.

1. INTRODUCCIÓ
És la extravasació de sang d´origen matern o fetal.
En funció de la localització s’han descrit tres tipus d’hematomes placentaris amb etiologies i
pronòstics diferents
1.- Hematoma preplacentari
1.1.- Hematoma SUBAMNIÒTIC
1.2.- Hematoma SUBCORIÒNIC
2.- Hematoma retroplacentari
3.- Hematoma extraplacentari

AMNIOS

PLACA CORIAL

CORI frondós

DECIDUA vera

Font: Armed Forces Institute for Pathology.

L’aspecte ecogràfic de l’hemorràgia aguda és inicialment hiperecoica o relativament isoecoica

respecte la placenta (figura A). A la 1-2 setmanes d’evolució, la imatge és més hipoecoica (figura B).
El Doppler té una gran utilitat per diferenciar els hematomes d´altres imatges placentaries doncs
independentment de la seva localització no estan mai vascularitzats.

GUIES CLÍNIQUES MEDICINA FETAL I PERINATAL

SERVEI DE MEDICINA MATERNOFETAL – ICGON – HOSPITAL CLÍNIC BARCELONA
 GUÍA CLÍNICA: HEMATOMES PLACENTARIS 2/6

2. CLASSIFICACIÓ DELS HEMATOMES PLACENTARIS EN FUNCIÓ DE LA

LOCALITZACIÓ

1. HEMATOMES PREPLACENTARIS.
Com a hematomes preplacentaris diferenciarem:

a. Hematoma SUBAMNIÒTIC
Es defineix com l’hematoma que es produeix entre l’amni i la placa corial. No forma part ni de la
placenta, ni del cordó umbilical ni del fetus.

Incidència
És una troballa ecogràfica molt infreqüent.

Etiologia
Es produeix com a conseqüència de la ruptura de vasos fetals a la superfície placentària, sovint per
tracció del cordó umbilical. També es poden produir com a complicació d’un procediment invasiu
(cordocentesis, fetoscopia).

Imatge ecogràfica
Massa sòlida característicament ovalada o rodona, sovint pediculada, hipoecoica i d’un tamany
generalment inferior a 10 cm que està envoltada d’una fina membrana, l’amni. En funció de l’evolució
la seva ecogenicitat pot canviar (figures a-c). Sempre serà placentaria.

GUIES CLÍNIQUES MEDICINA FETAL I PERINATAL

SERVEI DE MEDICINA MATERNOFETAL – ICGON – HOSPITAL CLÍNIC BARCELONA
 GUÍA CLÍNICA: HEMATOMES PLACENTARIS 3/6

a b c

Clínica
Asimptomàtica. És una troballa ecogràfica sense traducció clínica de sagnat.

Pronòstic
Les repercussions clíniques de l’hematoma subamniòtic són poc conegudes tot i que no s’han descrit
complicacions obstètriques greus relacionades.

Maneig
En el primer control requereix avaluació del PVS de l´ACM per descartar una anèmia fetal aguda.
Control en 15 dies, si estable o en remissió cal monitoritzar el creixement fetal mensualment.

Diagnòstic diferencial
Corioangioma (la principal diferència amb el corioangioma és que l’hematoma subamniòtic no està
vascularitzat).

b. Hematoma SUBCORIÒNIC
Es defineix com l’hematoma que separa la placa corial del cori frondós.

Incidència
És l’hematoma placentari més freqüent, principalment a gestacions abans de les 20 setmanes. És la
causa més freqüent d’hemorràgia en el 1º i 2º trimestre.

GUIES CLÍNIQUES MEDICINA FETAL I PERINATAL

SERVEI DE MEDICINA MATERNOFETAL – ICGON – HOSPITAL CLÍNIC BARCELONA
 GUÍA CLÍNICA: HEMATOMES PLACENTARIS 4/6

Etiologia
És un sagnat de baixa pressió ja que es produeix com a conseqüència de la ruptura de vasos
venosos del marge placentari (figura a, b).

Clínica
Variable, des de troballa asimptomàtica fins a manifestar-se clínicament com a sagnat vaginal.

Pronòstic
La majoria d’hematomes subcoriònics (aproximadament 70%) desapareixen de forma espontània al
final del segon trimestre.
Més enllà de les 24 setmanes, poden ser causa de part preterme. El risc està en relació a la
presència de sagnat, al tamany de l’hematoma i l’edat gestacional. Si hi ha sagnat i el tamany es
superior als 3-4 cm, el risc de part prematur i/o RPM està rellevantment augmentat.

Maneig
Repós relatiu.
1. Si debut de sagnat actiu per sobre de les 24 setmanes, ingrés en observació.
2. En els casos en que no existeixi sagnat actiu, si afecta a més d’un 25% de la superfície placentària,
control quinzenal del creixement fetal. Malgrat que principalment la sang és d´origen matern, en el
debut requereix control PVS de l´ACM per descartar anèmia fetal aguda.
3. Si asimptomàtic i tamany petit, control mensual.

Diagnòstic diferencial
Corioangioma (la principal diferència amb el corioangioma és que l’hematoma subcorial no està
vascularitzat). Els hematomes/trombes intraplacentaris grans són ecogràficament indistingibles dels
subcoriònics placentaris, sent normalment una troballa anatomopatològica.

2. HEMATOMA RETROPLACENTARI
Es defineix com l’hematoma que separa el cori frondós de la decidua vera. L’Hematoma que es
localitza en el marge placentari si separa el cori frondós es considera dins la categoria de
retroplacentari.

Etiologia
És un sagnat produït per vasos d’alta pressió que es produeix com a conseqüència de la ruptura
d’arteries espirals de la placenta.

GUIES CLÍNIQUES MEDICINA FETAL I PERINATAL

SERVEI DE MEDICINA MATERNOFETAL – ICGON – HOSPITAL CLÍNIC BARCELONA
 GUÍA CLÍNICA: HEMATOMES PLACENTARIS 5/6

Imatge ecogràfica
Ecogràficament es visualitza una zona lineal o bicòncava ben delimitada isoecoica o anecoica que
correspon a un hematoma localitzat a la regió posterior de la placenta separant aquesta del miometri
uterí. Pot ser retroplacentari (figures b i c) o marginal quan desprèn un dels marges de la placenta.
(figura a).

Clínica
La triada clínica clàssica de despreniment de placenta inclou clínica d’hemorràgia materna, hipertonia
uterina i patró cardiotocogràfic patològic.
Menys greu però més comú són els hematomes retroplacentaris que tenen un curs més silent i es
manifesten amb clínica de part preterme “idiopàtic” o sagnat vaginal sense dolor.

Maneig
Es poden definir 4 escenaris diferents:
- Si clínica de DPPNI, finalització de la gestació. Estudi de tòxics i passat el puerperi, estudi
trombofílies.
- En dones amb clínica de sagnat sense hipertò ni alteració cardiotocogràfica, ingrés en
observació. L´ús de tocolítics pot emmascarar una DPPNI i s´ha de valorar en cada cas.
Malgrat que principalment la sang és d’origen matern, en el debut requereix control PVS de
l´ACM per descartar anèmia fetal aguda.
- Si és una troballa en una dona assimptomàtica, repós relatiu domiciliari. Control semanal de
l´hematoma i quinzenal del creixement fetal.
- En el context d´una preeclàmpsia (encara que sigui lleu), es sempre un criteri d’ingrés.

Diagnòstic diferencial:
Un mioma submucós pot donar una imatge similar. L´evolució de l´ecogenicitat, l´aspecte ecogràfic
“jelly-like” i la manca de senyal Doppler color, permet diferenciar-ho.

3. HEMATOMA EXTRAPLACENTARI
Es defineix com l’hematoma que separa la placa corial de la decidua parietal (figura c).

GUIES CLÍNIQUES MEDICINA FETAL I PERINATAL

SERVEI DE MEDICINA MATERNOFETAL – ICGON – HOSPITAL CLÍNIC BARCELONA
 GUÍA CLÍNICA: HEMATOMES PLACENTARIS 6/6

Etiologia
Es produeix com a conseqüència de la ruptura de vasos venosos entre placa corial i la decidua
parietal fora del cori frondós (figura c).

Clínica
Variable, des d’asimptomàtica fins a clínica de metrorràgia.

Pronòstic
Incrementat principalment el risc de RPM i part prematur. El risc està en relació a la presència de
sagnat, al tamany de l’hematoma i l’edat gestacional.

Maneig
Repòs relatiu pel risc incrementat d’RPM i part prematur.
1. En els casos en que no existeixi sagnat actiu, si tamany superior a 4 cm, control quinzenal del
creixement fetal. Malgrat que principalment la sang és d´origen matern, en el debut requereix control
PVS de l´ACM per descartar anèmia fetal aguda.
2. Si asimptomàtic i tamany petit, control mensual.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Responsables del protocol: Tere Cobo, Francesc Figueras, Alfons Nadal, Bienve Puerto
Data de realització: 15 de Febrer de 2011

GUIES CLÍNIQUES MEDICINA FETAL I PERINATAL

SERVEI DE MEDICINA MATERNOFETAL – ICGON – HOSPITAL CLÍNIC BARCELONA