Actualització

CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

Ortografia. Les vocals

1. Ortografia de a/e

1.1. Repàs de coneixements elementals

Les normes següents, per a l'escriptura correcta de la a i la e àtones, van destinades

especialment als parlants del català oriental, que les confonen en el so de la vocal
neutra [ə], però també poden ser útils als parlants occidentals en alguns casos en què
la pronunciació no s'ajusta a la grafia:

 En posició final de substantius i adjectius s'escriu -a en els femenins i -e en els

masculins.
Els plurals s'escriuen tots amb -es.

 En posició final de verbs s'escriu -a, amb l'excepció dels infinitius i de les
formes corre, obre, omple i vine.
Si la vocal neutra és la penúltima lletra d'una forma verbal s'escriu e.

 A interior de paraula s'escriu la mateixa lletra que trobam en posició tònica en

altres mots de la mateixa família: netedat (net).

1.2. Ampliació de coneixements

 Substantius i adjectius femenins acabats en -e (para esment a les terminacions

-aire, -ble dels adjectius que, en general, acaben en -e):

acne hecatombe amable equànime

barbàrie higiene doble unànime
base imatge feble ...
calvície índole noble indemne
Carme intempèrie terrible solemne
catàstrofe Irene ... ...
classe laringe campestre alegre
crisàlide llebre eqüestre bilingüe
cúspide mare ... cèlebre
 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

efígie piràmide cantaire ferotge

el·lipse prole xerraire golafre
espècie sèrie … il·lustre
faringe síncope castrense infame
fase síndrome forense insigne
febre superfície ... jove
flaire torre conforme lliure
frase verge enorme múlt iple
... uniforme perenne
... rude
salvatge
tènue
...

 Substantius i adjectius masculins acabats en -a (para esment en les

terminacions: -arca, -cida, -eta, -ista, -ma):

anagrama dilema ioga pirata agrícola

aneurisma diploma jerarca planeta aristòcrata
art ista dogma magma poeta belga
atleta drama mapa policia celta
axioma espermicida massatgista problema cosmopolita
buròcrata espia monarca profeta demòcrata
ciclista futbolista nòmada programa egoista
cinema geòmetra novel·lista símptoma entusiasta
clima gimnasta paleta sistema hipòcrita
coma goril·la panorama suïcida persa
cronista guàrdia Papa telegrama sibarita
dent ista idioma parabrisa tema …
dia idiota paraigua terapeuta
diaca indígena patriarca t itella
diafragma insect icida pest icida trauma
...

 Els noms propis i comuns acabats en [əs] àtona, tant si aquesta terminació
representa un plural com si no, s'escriuen amb -es: àlies, Amazones, atles,
bòrees, Brussel·les, càrdies, Carles, Filipines, galimaties, Isaïes, mecenes,
pàncrees, Porreres, Ribes, Roses, etc.
 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

Nota el final -ees dels mots que en singular acaben en -ea i d'alguns
invariables: àrees, europees, idees, marees, pàncrees, etc.

 Els verbs jaure / jeure, traure / treure, nàixer / néixer i péixer (i derivats) tenen
doble arrel. Antigament eren amb a, però ara, en determinats parlars o en tots,
quan l'arrel és tònica, es diuen amb e. Les formes tòniques s'escriuen segons la
pronunciació de cada dialecte. Les formes amb l'arrel àtona s'escriuen sempre
amb a:
jau / jeu, trauen / treuen, naix / neix, peixen...

Però: jaurem, ajagut, trauria, retragués, naixien, renaixença, paixerà...

 Els verbs caure, fer, haver i saber (i derivats) tenen formes amb l'arrel tònica
amb e i formes amb l'arrel tònica amb a: queia, cau, caiguin...; feien, fet, fent,
faig, facis...; he, ha, hagin...; sé, sap, sàpigues...
Però les formes amb l'arrel àtona són totes amb a: cauria, caigut...; faràs,
farien...; haguéssim, havent...; sabré, sabut...

 En el registre col·loquial d'alguns parlars no es pronuncia la -a final àtona de les

paraules acabades en els hiats -ia, -ie i -ies (síndria, espècie, bèsties).
Sovint tampoc no es pronuncia la a- inicial àtona de mots com abella, abril,
agulla, ametla, avellana, abocar, adormir, agafar, ajuntar, anar, assecar,
asseure...

Tant un tipus d'elisió com l'altre només s'admeten en llenguatge oral informal.

 En català occidental, la e àtona dels mots que comencen per es-, en-, em- sol
pronunciar-se [a]. Aquesta pronunciació no ha de transcendir a l'escriptura:
escoltar, espès, enciam, entendre, embut.
 En paraules que tenen [o] tònica, la e àtona que la segueix o la precedeix de
vegades s'hi assimila i es pronuncia també [o] en lloc de [ə]: colze, cotxe, cove,
home, nostre, oncle, vostre, genoll, etc., es pronuncien en alguns parlars colzo,
cotxo, covo, homo, nostro, onclo, vostro, jonoll...
 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

Aquesta assimilació només s'admet en el registre col·loquial, llevat dels casos

següents, en què són correctes les dues formes: fenoll / fonoll; motle / motlo i
motlle / motllo; redó, redona / rodó, rodona; restoll / rostoll; rotlle / rotllo o rotlo.

1.3. Veges, per acabar, una selecció de mots l'escriptura dels quals, per diferents
motius, sol presentar dificultats (els derivats s'escriuen amb la mateixa lletra):

ambaixada racó darrere esprai pedaç

arracada ramat (prep./adv.) esquaix poliesport iu
arravatar rancor rere, enrere esternut polseguera
assassí raspall ... estendard preescolar
avaluar sanefa disfressar Esteve preestablir
avantatge Sardenya eben estrès punxegut
avaria ... efeminat gelea ràfega
banús Empar guardaespatlles reelegir
barnús alcàsser emparar infraestructura reescriure
davall amet ista Empordà javelina resplendir
davant assemblea endevinar malenconia sergent
estamordir autoescola enxaneta manescal setí
latrina autoestop enyorar meravella teleespectador
maragda caneló ermini monest ir teranyina
naixement Caterina escànner orfe, òrfena treball
peixater eslògan orgue vernís
esmòquing ...
espot

2. Ortografia de o/u

2.1. Repàs de coneixements elementals

Les normes següents, per a l'escriptura correcta de la o i la u àtones, van destinades

especialment a la major part dels parlants del català oriental, que les confonen en el so
[u]:

 En posició final de substantius i adjectius s'escriu generalment -o. Els

substantius i adjectius aguts que en singular acaben en -s, -ç, -x, -ix, -tx fan el
 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

plural en -os, i els que acaben en -sc, -st, -xt, -ig el fan en -os o en -s.
 La desinència de la primera persona singular del present d'indicatiu del català
central i nord-occidental és -o.
 A interior de paraula s'escriu la mateixa lletra que trobam en posició tònica en
altres mots de la mateixa família: puntet (punt), pontet (pont).

2.2. Ampliació de coneixements

 Noms i adjectius masculins que acaben en -o àtona:

alto (interjecció), amo, auto, bolero, bombo, bravo, borratxo, burro, cagarro,
camerino, canterano, carro, casino, coco, credo, cromo, cucurutxo, cuiro,
curandero, diàbolo, dinamo, dojo, dòmino, dropo, duro, eco, esbarjo,
esperanto, fandango, ferro, flonjo, fondo (adjectiu), fofo, foto, ganxo, gerro,
gitano, guapo, guenyo, guerxo, gueto, halo, lavabo, libido, llenguado,
llobarro, lloro, lumbago, macaco, maco, marro, melindro, metro (ferrocarril
urbà), mico, minso, moniato, monjo, moreno, moro, morro, mosso, mostatxo,
motlo (o motllo) moto, musclo, número, nyanyo, pallasso, pandero, periquito,
piano, pinso, pistatxo, polo, porro, porxo, quadro (o quadre), quarto (diners o
pastís), quilo, quimono, ranxo, romesco, rotlo (o rotllo), xoriço, saldo, solo
(substantiu), sonso, soprano, suro, torero, toro, totxo, tronxo, verro, xano-
xano, xarel·lo, xato, xavo, xitxarel·lo, zero...

 Noms i adjectius masculins que acaben en -u àtona:

ambigu, ardu, assidu, conspicu, contigu, continu, estrenu, exigu, fatu,
ímpetu, individu, ingenu, innocu, mel·liflu, mutu, perpetu, perspicu, residu,
ritu, superflu, vacu, vidu...

I també els que acaben en -au, -eu, -iu, -ou, -uu:

cacau, còncau, dau, Ladislau, palau, sarau...

Amadeu, apogeu, ateneu, camafeu, coliseu, correu, europeu, Galileu,

 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

gineceu, himeneu, liceu, mausoleu, Morfeu, Orfeu, Pireu, Pirineu, plebeu,

Pompeu, trineu, trofeu...

desafiu, esquiu, estiu, nadiu, ombriu, Pius, regadiu, revulsiu, senyoriu...

bungalou, dijous, espermatozou, fitozou, protozous, renou...

entrelluu, nuu...

Excepcions: carabao, curaçao, estèreo, vídeo, adagio, àgio, àudio, brio, infòlio,
trio, zoo, duo, distinguo (i la primera persona del present d'indicatiu d'alguns
verbs: menyspreo, envio, continuo...).

 Noms masculins invariables (tenen la mateixa forma per al singular i per al

plural) que acaben en el grup -us àton precedit de consonant:
anus, arquetipus (o arquetip), cactus, cirrus, corpus, cosinus, cumulonimbus,
cúmulus, estratus, eucaliptus, fal·lus, fetus, ficus, focus, genotipus (o
genotip), globus, hiatus, humus, lapsus, lotus, nimbus, porus, prototipus (o
prototip), rictus, sinus, tètanus, tifus, tipus, virus...

 Normalment, com sabem, els mots de la mateixa família s'escriuen tots amb la
mateixa lletra, però cal parar esment amb els cultismes o falsos derivats:

Mots populars Cult ismes

(amb alguns derivats)
boca, boqueta bucal
capítol capitular
clos, cloure, incloure exclusiu, inclusiu, reclusió
cònsol, consolat consular
corb, corba, encorbar curvatura, curvilini
córrer, transcórrer concurrència, ocurrència
doble duplicar, duplicitat
dolç, dolçor, endolcir dulcificar, edulcorar
fondre, fos (fus), difondre fundició, fusió
home, homenot, homínid humà, humanisme, humanitat
jonc, jonquera juncàcies
jove, jovenalla, joventut juvenil
 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

moc, mocador mucosa, mucositat

món mundial, mundà, tercermundista
nodrir, nodriment nutrició, nutritiu
ort iga urt icària
pèndol pèndul, pendular
ploma, plomatge plumífer
(el) pols, polsar pulsació, pulsímetre, pulsió
(la) pols, espolsar, pólvores expulsar, pulverulent
sorgir, sorgiment, ressorgir insurgent, insurrecció
títol, subtítol t itular, t itulació
tos, tossina, tossir ant itussigen
volcà, volcànic vulcanisme, vulcanòleg

 Recordem també que els verbs poder, voler, collir, cosir, escopir, sortir, tossir (i
derivats) tenen formes amb o i formes amb u.
 Altres casos especials d'alternança o / u:
joc, jocós, joguet, joguina / jugar, jugada, jugador, juganer, juguesca,
jugueta...

moll, molla / mullar, mullader...

mont, Montserrat, Montseny, monticle / munt, muntanya, muntar,

muntatge, muntura...

pastor, pastora, pastoral / pastura, pasturar...

ploure, plovisquejar / pluja, plujós, plugim...

2.3. Fenòmens del llenguatge oral informal que no han de transcendir a

l'escriptura

 En algunes zones, la -o inicial tendeix a pronunciar-se au-:

ofegar (pronunciat aufegar), ofici, oliva, olor, Olot, operació...

 La l seguida de consonant pot vocalitzar-se en u:

 Actualització
CATALÀ A DISTÀNCIA 2018

alba (pronunciat auba), albercoc, albergínia, albó, alfabeguera, alfals, aljub,

almud, alzina, culpa, escalfar, espelma, estalviar, falç, palma, palpar, salpa,
Alfàbia, Albarca, Alcanada, Selva...

 Recordem que les paraules següents (i derivats) contenen el diftong ua, encara
que en alguns parlars es pronuncia [o] o [u]:
aigua (pronunciat aigo o aigu), egua, llegua, llengua, pasqua, aguantar,
guanyar, guaitar, guardar, guardiola, qualcú, quaranta, quaresma, quarter,
quarterada...

2.4. Veges, per acabar, una selecció de mots l'escriptura dels quals, per diferents
motius, sol presentar dificultats (els derivats s'escriuen amb la mateixa lletra):

aixovar croada joglar Romania curiós

assort ir descobrir Josep rossinyol espèculum
atordir drogoaddicte mon (possessiu) sofrir estèrnum
atribolar embotit monyó sospirar estudiar
avorrir Empordà morter sospitar fòrum
bordell escodrinyar obert sostreure fugir
Bordeus escrúpol ordir tonyina humit
botifarra esdrúixol podrir Torí municipal
brúixola estofat polir torró sèrum
calorós fonament polvoritzar ... subornar
cartolina formiga rebombori sufocar
cobert furóncol rètol bufetada supèrbia
coberteria governamental retolador bullir suportar
cobrir Hongria rigorós butlletí turment
complir Joan robí cuirassa ...
conservadorisme Joaquim roí