Centre i Perifèria al Món Antic Victor Selma Tarròs

PAC 2. El Viatge a l’Antiguitat: Ctesias de Cnido

Introducció

Gairebé en tots els períodes de la Història hi ha hagut una estreta relació entre els humans
i els viatges. Des de l’antiguitat, la humanitat ha viatjat, ja fos per raons econòmiques
relacionades amb el comerç, polítiques vinculades amb les conquestes i l’augment del
poder territorial, culturals, religioses o pel simple fet de voler descobrir fins on arribaven
els límits de la terra. Els relats sobre la Índia de Ctesias de Cnido1, varen passar a la
història com un dels màxims arquetips de la literatura de viatges. Tanmateix, Ctesias ha
estat considerat com un dels autors més polèmics de tots, i a l’hora un dels més depreciats.
Doncs, la seva obra es coneguda per haver rebut, ja des de l’antiguitat un ampli descrèdit 2.
Alguns autors antics com Lucià, Aristòtil, Estrabó o Plutarc, entre altres, l’acusaven de
que les seves històries no eren reals sinó que eren relats inventats, fet que se l’hagi
considerat fins i tot, el paradigma de viatger “impostor” en la Grècia
Clàssica(Lucena;Pimental,2006:99).

En el present treball analitzaré, amb l’ajut de diversos autors, alguns aspectes del tractat
que Ctesias de Cnido va realitzar sobre el viatge a l’Índia com, fins on arriba la veracitat
del seu relat i el perquè del descrèdit efectuat posteriorment, per alguns autors vers la seva
obra. Aquestes qüestions seran el punt de partida del present text i ens ajudaran a
comprendre la temàtica principal de l’assignatura, les relacions entre centre-perifèria que
també es poden comprendre a partir de la concepció que els antics tenien del viatge i, en
conseqüència del món antic. Sobre la metodologia emprada, el treball s’articularà a partir
de la lectura de la bibliografia proposada pel tutor. Cal destacar entre les fonts
consultades, els estudis de F.J. Gómez Espelosín que, a més de la seva gran obra El
descubrimiento del mundo. Geografia i viajeros de la Antigua Grecia, que ens ajudarà

1
Ctesias de Cnido va ser un metge i historiador grec, membre de la família dels Asclepides, que va viure
en la segona meitat del segle V i al segle IV a.C. Sobre Ctesias cal destacar que va servir com a metge a la
cort real Persa entre el 415 i el 398 a.C. Aquest fet el sabem pel testimoni de Plutarc sobre Ataxerxes a
Vides Paral·leles: “no es de creer que ignorase el nombre de un rey en cuya corte habito, siendo su medico,
el de su mujer, su madre y sus hijos”(Pl.Art.VII,I).
2
Cal destacar sobre aquest aspecte l’estudi detallat que en fa Javier Gómez Espelosín “Estrategias de
Veracidad en Ctesias de Cnido” on asegura que l’obra de Ctesias de Cnido va rebre un gran nombre de
detractors que “proclamaban a los cuatro vientos que sus historias, especialmente el tratado que escribió
sobre la India, se hallaban repletas de fantasías de todas clases”(Gómez,1994:143).
Centre i Perifèria al Món Antic Victor Selma Tarròs

per tal de poder entendre una de les qüestions cabdals sobre aquesta activitat com és la
concepció que els antics tenien del viatge , ha elaborat, també un estudi complert sobre
l’obra de Ctesias3 que ha estat de gran importància per a poder desenvolupar les qüestions
del present anàlisi. Altres fonts complementàries que he utilitzat han servit per tal
d’elaborar l’apartat de les critiques a l’obra de Ctesias, en aquest cas les obres de Karl
Karttunen, J.M. Bigwood o Eran Almagor entre altres. Sobre l’estructura, he cregut
convenient organitzar l’estudi en diversos apartats incloent, una conclusió final per tal
d’exposar les tesis a les quals he arribat, tot esmentant si el relat del viatge de Ctesias
dona o no informació sobre la concepció de l’alteritat en el món antic.

El relat de Ctesias: un viatge entre la realitat i la ficció

Molts autors posteriors a Ctesias posaren en dubte que el metge i historiador de Cnido
realitzés un Periple a l’Índia tot assegurant que s’havia vist obligat a dependre del que va
escoltar dels viatgers i visitants de l’India mentre havia estat a la cort persa. Això no vol
dir però que no es puguin defensar algunes de les versemblances del seu tractat. A més,
no crec que sigui essencial reflexionar sobre el que hi ha de real i el que hi ha de ficció
en la seva obra sinó quin llegat va deixar l’autor escrivint aquest tractat.
Sabem que la seva descripció de la Índia està marcada per fets extraordinaris, però
precisament aquest fet feu que Ctesias fou el primer autor que va donar una visió fabulosa
de la Índia com una terra de meravelles on tenien lloc tot un seguit de fenòmens
extraordinaris que va estar vigent al llarg de l’Antiguitat i es va traslladar posteriorment
a l’edat Mitjana i a l’època moderna, doncs, aquesta imatge va transcendir els relats
realistes posteriors i va constituir la base de l’imaginari medieval sobre l’Orient
fantàstic(Gómez,1994:144)
De ben segur que Ctesias no era cap erudit crític, ni tan sols es considerava un historiador
entès com a concepte actual, doncs, el seu objectiu no devia ser el d’explicar una
descripció històrica sobre la Índia per a un púbic científic, sinó més aviat la d’intentar
recollir meravelles i curiositats amb la intenció d’entretenir i no esperava que es llegís el
seu relat 500 anys més tard(Karttunen,636). Per tant, fos o no real el text de Ctesias
segurament, el relat que feu el de Cnido no fou per enganyar al públic sinó la de divertir

3
Ens referim a l’article “Estrategias de veracidad en Ctesias de Cnido”(1994), un anàlisi exhaustiu sobre
les estratègies narratives utilitzades per Ctesias de Cnido en el seu tractat sobre la India destinat a presentar
com vertaders els fets relatats, tot destacant la varietat i subtilesa dels recursos duts a terme al respecte.
Centre i Perifèria al Món Antic Victor Selma Tarròs

als seus lectors, doncs, sembla evident que tot i que Ctesias va escriure una història sobre
la Índia en que destacaven els elements fantàstics, la seva finalitat principal devia ser la
d’entretenir a un públic que anhelava aquestes fabulacions més que la de proporcionar un
relat no científic sobre aquelles terres 4.

Per a complir tal empresa, Ctesias va utilitzar unes estratègies de veracitat a l’hora de
presentar el seu relat, que si no varen aconseguir enganyar als seus detractors antics si
varen aconseguir despistar de tal manera a una bona part dels autors moderns que en més
d’una ocasió no solament han prestat atenció a moltes de les noticies que apareixen al
llarg de la seva obra sinó que en alguns casos inclús, quan aquestes no resultaven
acceptables en primera instància, han buscat de forma agosarada i impenitent la seva
explicació recorrent a les més absurdes equivalències i comparacions 5

Critiques a l’obra

L’Indica de Ctesias fou una obra molt coneguda en l’antiguitat i va ser molt citada per
molts autors de l’època. Cal assenyalar, però, que alguns d’aquests com Antigon o
Apoloni entre altres, pertanyien al gènere de la parodoxografia6 i, altres com Plini eren,
com Ctesias, pròxims a les narracions meravelloses(Bigwood,1989:303). Tot i haver
representat una gran expectativa, el relat sobre els viatges de l’Índia es va convertir en el
pas dels anys en l’obra per la que Ctesias va rebre més critiques, tant pels historiadors
antics com els moderns. Ja des de l’antiguitat, la seva obra no va ser massa ben valorada,
doncs, va rebre un gran descrèdit, sobre tot, pel fet de contenir elements

4
Tal i com assegura Gómez Espelosin “Se trataba, en definitiva, de un verdadero campo abierto a entera
disposición de los narradores donde se había neutralizado por completo cualquier distinción entre lo real y
lo imaginario”(Gómez,2000:11,12).
5
Segons Gómez Espelosín la presència de Ctesias en la cort persa durant un temps considerable el situava
en una posició privilegiada com a testimoni avantatjat d’un territori llunyà. Doncs, en el cas de que no
hagués realitzat el viatge a l’India va poder comptar amb testimonis de primera mà com els embaixadors i
enviats que acudient des d’aquelles zones a la capital Persa, doncs, es trobava en les condicions idònies per
recollir una suma d’informacions considerables sobre la India que l’hi feien aparèixer a ulls dels grecs com
un personatge privilegiat. A més, el propi metge de Cnidos va utilitzar en més d’una ocasió la confirmació
d’un testimoni personal per a validar la informació corresponent, conscient de l’enorme importància que
aquesta classe de testimoni tenia en la mentalitat hel·lènica a l’hora d’aportar credencials de
veracitat(Gómez,1994:149,150).
6
La parodoxografia fou un gènere de la literatura hel·lenística on el seu interès regia en l’extraordinari,
present en la mentalitat dels grecs. Cal destacar la magnífica descripció, que en fa Irene Pajón sobre aquest
gènere: “los antiguos griegos mostraron en su momento una sensibilidad parecida hacia todos aquellos
aspectos de la realidad que les rodeaba que pudieran parecer asombrosos o fuera de lo común, que
desemboca, en la época helenística, en la aparición de las listas de noticias curiosas que conocemos con el
nombre de “paradoxografia”(Pajón,2011:23).
Centre i Perifèria al Món Antic Victor Selma Tarròs

extraordinàriament fabulosos7. Per als autors dels períodes hel·lenístics i romà Ctesias era
irremeiablement antiquat. La campanya d’Alexandre i de l’ambaixada de Megastenes
havien donat noves perspectives i una gran quantitat de coneixement, més o menys fiable
de primera mà per a la imatge clàssica de la Índia, que feien que les notes recollides per
Ctesias a la cort Aquemènida no hi poguessin competir (Karttunen,1997:636). Entre
d’altres cal esmentar les critiques que en feu el propi Plutarc que citava a Ctesies de
manera extensiva en la seva biografia sobre Ataxerxes i declarava que “Ctesias en lo
general llenó sus libros de fábulas y patrañas vulgares” (Pl.Art.VII,I). Així, les
detraccions més significatives les rebé per haver inclòs en les seves descripcions
etnogràfiques, geogràfiques, botàniques o zoològiques sobre la India, elements
extraordinaris i éssers mitològics com persones amb el cap d’animals unicorns o rius
d’aigües miraculosos.

Hi ha motius literaris en la seva Indica que són típiques d’escrits paradoxogràfics, ja que,
en moltes ocasions, la dimensió que fa servir l’autor per descriure la fauna i la flora de
la zona és molt exagerada(Nichols,2008:44). Aquest gust per l’extraordinari i meravellós,
juntament amb el caràcter essencialment dramàtic de la seva història o la recerca constant
de tots els efectes que poguessin provocar l’emoció i la sorpresa al lector eren, segons
Gómez “los rasgos que apartaban su obra del senderó de la verdadera historia, que se
caracterizaba por la búsqueda incesante de la verdad desnuda”(Gómez,1994:144).

Davant totes aquestes crítiques, però hem de tenir en compte que l’obra de Ctesias no es
va poder conservar en la seva totalitat, doncs, malgrat tota l’expectativa que va representar
el tractat, la seva obra no es va poder conservar degut a la seva gran difusió i, en
conseqüència solament es va poder conèixer de manera fraccionada. Solament s’han
pogut conservar en algunes fonts, com la de Foci que representen un dels pocs testimonis
directes que ens poden apropar al fragment original8. Hem de ser conscients que Foci va
redactar els resums dotze segles més tard, per tant, moltes de les crítiques que es varen

7
Klaus Kartunnen que ha estat un dels autors contemporanis que ha tractat més la figura de Ctesias asegura
que l’obra de Ctesias “though widely read and often quoted, was also often branded as untrustworthy and
as a liar”(Kartunnen,1997:635). En la mateixa línia J.M. Bigwood esmenta que “In general the work is
dismissed with a few caustic words ridiculing it for its absurd tales or castigating it for its apparently
incoherent organisation”(Bigwood,1989:302).
8
Foci va realitzar dos resums sobre les obres de Ctesias, és a dir, sobre la seva història de Persia i l’Índica.
Per a aquest punt, cal destacar l’estudi de J.M. Bigwood “Ctesias Inidica and Photius” que intenta
demostrar, a través de l’anàlisi de la font de Foci, que no totes les crítiques que s’han efectuat contra la
descripció de Ctesias són valides(Bigwood,1989:303).
Centre i Perifèria al Món Antic Victor Selma Tarròs

realitzar no eren en conseqüència del sondeig de l’original sinó sobre alguns fragments
conservats que podien haver patit molts canvis9.

La concepció del món antic a partir dels viatges: les relacions centre-perifèria

A partir del “viatge” fictici de Ctesias podem aproximar-nos a la concepció que els antics
tenien del propi viatge i, a més de posar-nos en contacte amb els problemes que ocuparen
la reflexió dels grecs, com les seves relacions amb els Déus, la seva concepció ordenada
del món o el propi status de l’home dins l’Univers, ens reflecteixen qüestions més
puntuals com la percepció dels “altres”(Gómez:1996:32). Sabem que els grecs tenien una
visió enigmàtica sobre la Índia i pensaven que feien servir unes tradicions i costums
diferents a les del seu modus vivendi. Els navegants grecs a mesura que s’allunyaven dels
horitzons familiars s’obrien cada cop més llocs desconeguts i perillosos, doncs, la seva
imaginació havia poblat tots aquests espais plens d’èssers divins i fantàstics que
otorgaven a aquests àmbits un caràcter mític inevitable convertint-los a més, en llocs poc
propicis per a la seva visita o freqüentació( Gomez,1996:16). Com hem dit anteriorment
Ctesias fou un dels primers en escriure un relat sobre la Índia i en ell podem veure quina
és la descripció que en fa d’aquesta part de l’Orient, en la que descriu un territori fantàstic
amb éssers monstruosos i altres elements extraordinaris. La localització d’animals
monstruosos en territoris fronterers tenia com a objectiu segons Jaime Alvar, per una
banda, destacar destaca l’oposició bàrbar/civilitzat–centre/perifèria–llum/obscuritat–
ordre/caos i, per l’altra mitjançant la repetició dels monstres que un altre temps foren
doblegats en la pròpia Grècia es suscitaven altres oposats com pasat/present-
inferior/superior-coneixement/ignorància que, en el seu conjunt, justifiquen la conquesta,
la dominació, l’ocupació, la incorporació d’aquests espais doblegats a l’ecumene 10.

9
Per aquest punt és força interessant l’estudi de Daniel Becerra sobre el Díkairon en l’obra Indika de Ctesies
de Cnido que analitza específicament un fragment que va recollir Elià sobre l’Indica de Ctesias on menciona
l’aparent descripció d’una au que era coneguda en l’India amb el nom de díkairon. L’autor examina quin
hauria estat l’origen i la funcionalitat del misteris díkairon, que segons, Becerra “iría más allá del simple
veneno que se recoge en las fuentes clásicas”(Becerra,2007:255).
10
Per Jaime Alvar al mateix temps, aquesta perifèria de les ecumenes es possible situar escenaris desitjats,
altres temps, altres cultures que serveixen de referent per a la perfecció social, com l’Índia o l’Atlàntida, de
manera que el fronterer és naturalment una paradoxal radicalitat. El caos i la utopia poden localitzar-se en
el mateix espai simbòlic en el més enllà de la pròpia realitat. D’aquesta manera, afegeix Alvar ells serien
la nit amb les seves criatures, que es formalitzen en un procés de construcció intel·lectual cargada de
connotacions i referències en les que s’assenta l’imaginari(Alvar,2009,2010:21)
Centre i Perifèria al Món Antic Victor Selma Tarròs

Tanmateix, totes les descripcions meravelloses varen causar el descrèdit de molts autors
vers l’obra de Ctesias fins al punt de posar en dubte la empresa del seu viatge. En aquest
sentit caldria preguntar-nos: podem tenir una concepció clara de les relacions centre-
perifèria en un viatge imaginari o inventat. En el cas de Ctesias, però, tot i que els seus
relats extraordinaris li haguessin causat un gran descrèdit per part de molts autors antics
i moderns, el propi relat ens revela quina era la fantasia exuberant de la imaginació
hel·lena en totes les facetes. Així doncs, darrera la ficció d’aquest viatge inventat, irreal
o mític s’amaga la intenció de dur a terme una reflexió sobre la realitat que difícilment es
podria explicar o expressar en termes diguessin clars o detallats. S’hi amaguen en
definitiva, les pròpies inquietuds i els desassossecs amb els que la ment humana
s’enfronta al món, en paraules de Gómez “los temores y la excitación que despertaba lo
desconocido y los sueños y ansiedades que eran capaces de imaginar como posibles
soluciones a las penurias y miserias de la vida humana(Gómez,1996:33).

Conclusions

El viatge en l’antiguitat no garantia l’objectivitat de l’autor, doncs com hem vist en el cas
del tractat de Ctesias no era del tot segur la veracitat de la informació del seu relat. Tal
com esmenta Gómez Espelosín cada individu portava els seus propis prejudicis culturals
que condicionaven seriosament la seva percepció directa de la realitat i l’obligava a
realitzar les seves observacions des d’un punt de vista parcial, d’aquesta manera “la
imagen que se tenia del mundo era en el mejor de los casos un rudimentario esquema que
procedía en esencia de las viejas especulacions míticas(Gómez,2000:6,7).

En el cas del text de Ctesias tot i que pot ésser un relat no real sinó inventat, representa
un clar exemple per aproximar-nos a la idea d’alteritat a través de l’oposició greg/bàrbar,
ja que, ressalta a l’hora de descriure l’Índia totes aquelles coses oposades a l’ideal grec,
és a dir, una perifèria marcada per països fabulosos amb una naturalesa excepcional i amb
uns hàbits i costums extravagants que s’oposaven al modus vivendi grec.

Cal destacar per últim que tot text depèn de qui l’hagi escrit, el context en que s’ha escrit
i a qui va dirigit. Per tant per a poder comprendre el relat de Ctèsias i la seva comprensió
del món antic a través dels viatges és essencial contextualitzar-lo, és a dir, en quin moment
va escriure aquesta obra. El tractat es va dur a terme entre el segle V i IV a.C. una època
Centre i Perifèria al Món Antic Victor Selma Tarròs

marcada per un context històrico-social que a Grècia havia permès que la prosa
aconseguís el seu Zenit. Durant el segle V a.C. es varen donar uns esdeveniments d’una
importància transcendental com el canvi de l’antic règim clàssic per un altre
universal(Aberich;Carramiñana:77). D’aquesta manera, Ctesias es troba en un context en
que no li suposa un inconvenient identificar la lletjor i la justícia en el mateix poble, de
manera que les qualitats ètiques son independents de la perfecció física 11.

11
Segons Jaime Alvar sembla ser que fou durant el segle V a.C. quan es van introduir un progressiu procés
d’organització racional de la perifèria que conviu encara amb la indiferenciació precedent. Així s’entendria
per Alvar la diferència entre el temps d’Heròdot i el de Ctesias que, mentre el primer definia allò hel·lènic
per oposició al barbar, en la que semblava inspirat en la lògica necessària d’un món bàrbar clarament caòtic,
definitivament diferent a la nuclearitat hel·lènica, el segon encara convivia amb una etnologia dels confins
contradictòria, en la que cabien ocells que parlaven amb homes i altres éssers rars, doncs, en Ctesies portser
per les fonts encara no estava clarament definit el món animal de l’humà(Alvar,2009,2010:20).
Centre i Perifèria al Món Antic Victor Selma Tarròs

BIBLIOGRAFIA

ALVAR, J.(2009,2010). “La construcción del imaginario en la Antigüedad: las criaturas

de la noche”. Dins Arys, 8, pp.17-34.

BECERRA, D.(2007). “El Díkairon en la obra Indika de Ctesias de Cnido. Propuesta de

identificación”. Dins Emerita. Revista de Lingüística y Filología Clásica, LXXV 2,
pp.255-272.

BIGWOOD, J.M. (1989) “Ctesias Indica and Photius”. Dins Phoenix, Vol. 43, 4, pp.
302-316.

GÓMEZ, F.J.(1994). “Estrategias de veracidad en Ctesias de Cnido”. Dins Polis. Revista

de idees y formes políticas de la Antigüedad Clásica, 6, pp.143-168.

GÓMEZ, F.J.(1996). “Relatos de Viajes en Grecia”. Dins Indagación: revista de historia

y arte, nº2, pp.15-34.

GÓMEZ, F.J.(2000). El descubrimiento de Mundo. Geografia y viajeros en la Antigua

Grecia. Akal Ediciones, Madrid.

KARTTUNEN, K. (1997). “Ctesias in transmission and tradition”. Dins Topoi, vol.7,2,

pp.635-646.

LUCENA, M.; PIMENTEL, J.(2006). Diez estudios sobre literatura de Viajes, Consejo
Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.

NICHOLS, A.(2008). The complete fragments of Ctesias of Cnidus, University of Florida.

PAJÓN, I.(2011). Entre Ciencia y maravilla. El genero literario de la paradoxografia

griega, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2011