Activitats: L'interior de la Terra

Antoni Cassany i Penalba

Activitats sobre el dinamisme intern de la Terra

DERIVA CONTINENTAL
1) De quina manera la presncia de mamfers marsupials en els continents australi i en menor mesura en Sudamrica pot proporcionar-nos proves sobre la deriva continental? FULLS DEL LLIBRE D'EVOLUCI STRICKBERGER. En aquesta activitat, un poc complicada, cal relacionar el desplaament de les masses continentals i el procs evolutiu dels mamfers, dos processos que tingueren lloc al llarg de milions d'anys. 2) Com pot explicar-se l'aparici de roques corallines en Anglaterra, quan sabem que aquestes roques originades per l'acci biolgica dels coralls necessiten un clima clid per a la seua formaci? Es tracta d'un moviment relatiu dels continents o d'un canvi climtic profund que va afectar a tota la Terra? Raona la resposta, tot aplicant la metodologia cientfica. Canviaries les teues hiptesis si tens proves que en el sud d'Africa hi ha roques de tipus tillita que tenen la mateixa edat que les roques corallines d'Anglaterra?

EXPANSI FONS OCENIC

3) Observa els resultats obtinguts en els sondejos realitzats per un vaixell oceanogrfic a

l'Atlntic Sud. A la dreta tenim esquematitzada la composici de les columnes dels punts 1, 2 i 3.

a) Com s'explica que el gruix dels sediments siga considerablement menor en el sondeig 3 que en el nmero 1? Quines roques sn ms antigues? b) Podries deduir els resultats dels punts 4 i 5?

Activitats: L'interior de la Terra

Antoni Cassany i Penalba

4) Activitat sobre paleomagnetisme En la Taula 1 teniu un llistat de declinacins magntiques de diverses roques (fonamentalment laves bastiques) i de diferents edats, arreplegades de diferents parts de la Terra. Cadascuna de les 150 dades representa la declinaci mitjana de moltes mostres de cada localitat. TREBALL EN EQUIP DE 2 PERSONES a) Problema inicial: qu depn el valor de declinaci magntica de les roques? Pots detectarhi algun comportament regular en les dades? Explica'l. b) Hiptesi: Varia el camp magntic terrestre segons la localitat on est presa la mostra? Quina conclusi pots traure de l'examen de les dades pel que fa a la relaci entre declinaci i localitzaci geogrfica? c) Hiptesi Varia el camp magntic terrestre segons la natura mineralgica de la roca estudiada? Quina conclusi pots traure de l'examen de les dades pel que fa a la relaci entre declinaci i natura de la roca? d) Utilitza la taula 3 per comptar el nmero de vegades que apareix cada valor de declinaci en el conjunt de dades. Quina conclusi matemtica pel que fa a la distribuci dels valors en pots extraure ? Quina conclusi geolgica? Pots plantejar ara el problema inicial duna forma ms concreta e) Una nova hiptesi: Declinaci magntica i edat de les roques: Enuncia aquesta hiptesi. f) El pas segent consisteix en comprovar si la polaritat magntica ha canviat de qualsevol forma sistemtica al llarg del temps (inversions magntiques). La taula 4 ens mostra l'edat de les roques de cadascuna de les 150 mostres anteriors expressada en milions d'anys. i) Representa en la lnia del temps que tens a sota les dades de declinaci, tot indicant la seua polaritat de la segent forma : Una N roja per a la polaritat invertida i una I blava per a la normal. Com que hi ha perodes de temps on no tens cap valor, pot suposar que tenen la mateixa polaritat que els perores ms propers. S'ha demostrat la darrera hiptesi? Raona la resposta. g) Hi ha alguna regularitat temporal en les inversions magntiques, s a dir, tenen totes la mateixa durada aproximada? s possible que amb les dades de qu disposes no detectes alguna inversi ? h) Finalment, explica en 15 lnies, el que has fet en aquest exercici i la seua relaci amb la teoria de l'expansi del fons ocenic

Activitats: L'interior de la Terra

Antoni Cassany i Penalba

5) El segent exercici intenta reproduir mitjanant esquemes, all que trobaren Vine i Matthews en estudiar les dades de paleomagnetisme del fons ocenic. * Estudia les figures segents i continua la srie amb els altres tres moments posteriors. Indica si el camp magntic s normal o invertit.

6) Fes un quadre esquemtic sobre els principals descobriments geofsics que van dur a la formulaci de la teoria d'expansi ocenica? Fes posteriorment un resum de cadascun

TECTNICA DE PLAQUES
7) Quina d'aquestes dues afirmacions s la correcta? Raona la resposta a- La separaci d'Amrica del Sud i frica provoca l'expansi de l'oce Atlntic. b- s l'expansi de l'oce Atlntic la que fa que Amrica del Sud i frica se separen.

Activitats: L'interior de la Terra

Antoni Cassany i Penalba

8) Distribuci de les serralades recents, volcans i terratrmols. Compra't un full-mapamudi per escolars on estiguen representats parallels i meridians. Desprs caldr utilitzar fulls transparents de paper vegetal o d'acetat i retoladors de tipus Waterproof de diferents colors. Una vegada localitzades les diferents dades haurs de superposar les diferents fulles: una per muntanyes, dorsals i fosses; altre per terratrmols i un altra per volcans. Pots ajudar-te amb programaes com Google Earth per trobar aquestes localitats. cal intentar ser molt exactes en la seua localitzaci. a) Assenyala amb color marr sobre el mapamundi, amb l'ajuda d'un atles, les segents cadenes de muntanyes formades recentment . * Pirineu * Balcans * Rocalloses * Alps * Andes * Caucas * Atles * Himlaia Els volcans sn llocs de la superfcie terrestre on aflora el magma (roques de l'interior de la Terra en estat de fusi) a l'exterior. Quan es parla de volcans sempre es pensa en una muntanya cnica situada al continent. Tanmateix, les erupcions volcniques sn ms freqents i importants en el fons ocenic (dorsals i illes volcniques). b) Assenyala en el mapa mundi els segents volcans actius amb un smbol de color roig. * * * * * * * * Aconcagua (Argentina) * Cotopatxi (Equador) Fuji Iama (Jap) * MaunaLoa (Hawai) Katmai (Oest d'Alaska) * Kilimanjaro (Tanznia) Krakatoa (entre Sumatra i Java) * Mont Pel (Martinica) Popocatpelt (Mxic) * St. Helen (W dels EUA) Vesubi (Itlia) * 30 N - 43 W 50 S - 20 E * 10 S- 70 E 60 S - 150 W * 60 S - 160 E * * * * * * * Fuego (Guatemala) Illa de Pasqua Hecla (Islndia) Niragongo (Zaire) Taal (Filipines) 20 S- 12 W 50 S - 100 E

c) Assenyala en el mapa amb un smbol O de color verd els segents terratrmols que van ocrrer en aquests ltims anys: * * * * * * *
Anchorage (Sud d'Alaska)*

Lima (Per) Formosa (Taiwan) * Agadir (Marroc) Sud del mar Caspi (Iran) * Tango (Jap) Mexico D.F. * San Francisco (USA) Illes Kuriles (N Jap) * Santiago de Xile 30 S- 110 W * 50 S- 10 W 10 N- 40 W * 50 S - 130 E

* Beirut (Lban) * Managua (Nicaragua) *ElAsnam (N Arglia) * Avelino (S Itlia) * Assam (India) * 50 S - 120 W

d) Ara que tens localitzats serralades, volcans i terratrmols, a quina conclusi arribes? e) A partir de la resposta de la qesti anterior, traa els possibles lmits entre plaques. f) Compara els lmits de les plaques que tu has dibuixat amb els que pot veure als llibres de geologia g) Quins serien els elements que formen els lmits de la placa Pacfica ? I els de la placa de Nazca?

Activitats: L'interior de la Terra

Antoni Cassany i Penalba

9) Si admetem que les plaques litosfriques sn diferents pel que fa a la seua estructura i extensi, podries assenyalar les diferncies existents entre la placa de Nazca i : + Placa Pacfica? + Placa Sudamericana? 10) s el mateix dir continent sudameric que placa sudamericana? Per qu? 11)Com es mouen entre si les plaques litosfriques segents? * Nazca i Pacfica * Nazca i Sudamericana * Euroasitica i Pacfica * Euroasitica i Indoaustraliana 12) Observa el mapa de fons ocenics i els dels lmits de plaques: a) Digues el nom d'alguns arxiplags situats a la vora de fosses oceniques. b) Indica quines plaques limiten en eixe punt. c) Explica l'origen i l'activitat geolgica de l'arxiplag de Jap. 13) Observa el mapa dels lmits de plaques i busca zones de collisi de continents tot indicant quines serralades intracontinentals s'hi troben 14) Les illes Tonga (illes volcniques de lOce Pacfic) presenten una gran activitat ssmica. El bloc diagrama representa les profunditats dels hipocentres dels terratrmols apareguts en aquesta zona Hi haur un lmit de plaques en les illes Tonga? Per qu? En cas afirmatiu, quin tipus de lmit ha de ser? En qu bases la teua afirmaci? Dibuixa la disposici que pot tindre la litosfera en aquest lloc

!
14) El moviment de les plaques litosfriques La velocitat de creixement de les diferents plaques que formen la litosfera pot ser deduda a partir de la determinaci de la edat de les roques (mitjanant istops radioactius) i la seua distncia a l'eix de la dorsal corresponent. a) Calcula la velocitat de creixement (Km/any) de la placa euroasitica en la zona escandinava, si sabem que Groenlndia i Escandinvia (actualment separades 1290 Km) encetaren la seua separaci ara fa 65 milions d'anys. Suposem que la velocitat de creixement ha roms constant al llarg d'aquest temps. b) Si adoptem el model de Tectnica de Plaques, el creixement de les plaques en les dorsals ha de quedar

Activitats: L'interior de la Terra

compensat amb la destrucci d'aquestes a les zones de subducci, per la qual cosa, en qualsevol secci dela terra, la suma dels diferents creixements ha de coincidir amb la suma de reduccions de les plaques. Calcula la velocitat de destrucci de la placa d en el punt 1 de l'esquema del costat,

Antoni Cassany i Penalba

15) Realitza els talls transversals A-A, B-B' i c-C' del mapa segent. Indica les relacions existents entre les plaques que hi apareixen. Utilitza paper millimetrat.

16) Observa el mapa esquemtic que tens a continuaci i respon les qestions Localitza la regi. Quins pasos apareixen? Quines plaques apareixen al mapa? Quin significat geolgic t la gran falla que travessa el mapa N-S? Quin tipus destructura s el Mar Roig?

Activitats: L'interior de la Terra

Antoni Cassany i Penalba

ACTIVITATS DEL LLIBRE DE TEXT

Pgina 13: 7, 8, 9 i 10 Pgina 16: 14 i 15 Pgina 19: 19, 20 i 21 Treball cientfic: pgina 24. determinaci de la magnitud d'un terratrmol. s la mateixa activitat que podeu fer des d'internet. Activitats de refor (pgines 26/27): des la 1 a la 19. Activitats per ampliar: (pgina 27): 24, 25 i 26

DATA PREVISTA PER A L'EXAMEN: 7 de Novembre