06 (1) .08.31 Pleno Ordinario Agosto

AJUNTAMENT DE DÉNIA
SECRETARIA GENERAL
ALCALDESA - PRESIDENTA
FRANCISCA R. VICIANO GUILLEM
CONCEJALES ASISTENTES
P.S.O.E
JOSE MARI IVARS
VICENTA BIXQUERT HUGUET
JULI E. MARTINEZ TORIJA
MARIA TUTOR GALIANA(1)
M. I. AJUNTAMENT DE DÉNIA • C.I.F.: P-0306300-E • PL.CONSTITUCIÓ, 10 • 03700 DÉNIA • TFNO. 96 578 01 00 – FAX: 96 578 99 86
JUAN CARLOS COLLADO FUENTES

SUSANA A. MEFFORD PRITCHARD
P.P.
ANA Mª KRINGE SANCHEZ
ANTONIO BERTO MARTI
VICENTE CHELET ORDINES
ENRIQUE A. SASTRE BOTELLA
JAIME LLÁCER PALONÉS
B.N.V.
PAU REIG PEREZ
ANTONIO CUARTERO MARTINEZ
MANUEL AMAT CECILIA
ANA MARÍA HERNÁNDEZ PASTRANA
G.D.
MIGUEL J. LLOBELL PERLES
PEDRO R. PASTOR ROSELLÓ(2)
HORTS WERNER GLODE
MARCELA SERVER LORENTE
ELS VERDS/L’ENTESA
ANTONI RODERIC TOST
SECRETARIO GENERAL
D. FULGENCIO GIMENO ARRONIZ
(1)
Se ausenta a partir de las 21’30 horas, una vez votado el Punto 9 del Orden del día y antes de ser
tratados los asuntos de urgencia.
(2)
Se ausenta a partir de las 22 horas, en el momento en que pasa a tratarse el Punto 10 del Orden del día,
Ruegos y Preguntas.
SESION NÚM. 13/06 PÁGINA: 1

ACTA DEL PLENO EN SESIÓN ORDINARIA CELEBRADA EL DÍA 31.08.06
SECRETARIA GENERAL
En la ciudad de Dénia, a treinta y uno de agosto de dos mil seis y siendo las
diecinueve horas treinta minutos, se reunieron en el Salón de Actos de la Casa
Consistorial, bajo la presidencia de la Sra. Alcaldesa - Presidenta Dª. FRANCISCA R.
VICIANO GUILLEM, los señores Concejales que anteriormente se expresan, estando
presente el Sr. Secretario General, que da fe del acto, al objeto de celebrar sesión
ordinaria convocada para el día de la fecha, de conformidad con el orden del día
previamente cursado al efecto, que a continuación se expone:
PUNTO 1.-Aprovació, si és procedent de les actes de les sessions anteriors.
PUNTO 2.-Donar Compte Decrets i Resolucions de l’Alcaldia.

PUNTO 3.-Donar compte de la informació comptable a 30 de juny de 2006.
PUNTO 4.-Expedient de reconeixement extrajudicial de crèdits núm.

2/2006.
PUNTO 5.-Expedient de modificació de crèdits núm. 2/2006.
PUNTO 6.-Compte General any 2005.
PUNTO 7.-Sol·licitud d’ajudes corresponents als Plans d’Instal·lacions

Esportives 2007-2012 de la Diputació Provincial d’Alacant.
PUNTO 8.-Expedient 3330-07/05. Aprovació definitiva de l’Ordenança

Reguladora de l’ús de l’Ecoparc i Cantera.
PUNTO 9.-Informe d’al·legacions al requisit lingüístic.
PUNTO 10.-Precs i Preguntes.
PUNTO 1.-APROBACIÓN, SI ES PROCEDENTE DEL ACTA DE LA SESIÓN

ANTERIOR.
 Se aprueba por unanimidad, el acta de la Sesión Ordinaria celebrada en

fecha 27 de julio de 2.006.
 Se aprueba por unanimidad el acta de la Sesión Extraordinaria y Urgente

celebrada en fecha 18 de agosto de 2.006.

SECRETARIA GENERAL
PUNTO 2.-DAR CUENTA DECRETOS DE ALCALDIA
 De conformidad con lo dispuesto en el artículo 42 del Reglamento de

Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades
Locales, se deja constancia de la puesta a disposición de los miembros de
la Corporación de las Resoluciones de Alcaldía dictadas desde la última
sesión ordinaria.
PUNTO 3.-DAR CUENTA DE LA INFORMACIÓN CONTABLE A 30 DE JUNIO

DE 2006.
De conformidad con lo dispuesto en el artículo 64 de las Bases de Ejecución

del Presupuesto, y a tenor de lo preceptuado en el artículo 207 del texto Refundido de
la ley reguladora de las Haciendas Locales, y en las reglas 105 y 106 de la Instrucción
de Contabilidad, se da cuenta de la siguiente información contable referida al 30 de
junio de 2.006:
a) En relación con la ejecución del presupuesto de ingresos, a nivel de capítulos

y de conceptos, los datos siguientes:
- Las previsiones presupuestarias de ingresos.
- Los derechos reconocidos netos y el porcentaje de ejecución que, sobre las

previsiones, representen.
- La recaudación líquida y los porcentajes de ejecución que representa sobre las

previsiones y los derechos reconocidos.
b) En lo referente al presupuesto de gastos, a nivel de capítulos, grupos de

función y partidas presupuestarias, los datos siguientes:
- Los créditos iniciales y las modificaciones aprobadas distinguiendo, como

mínimo, las incorporaciones de remanentes de las restantes figuras, así como también
los créditos definitivos.
- Las obligaciones reconocidas netas y el porcentaje de ejecución que, sobre los

créditos presupuestarios, representen.
- Los pagos realizados líquidos y los porcentajes de ejecución que representen

sobre los créditos presupuestarios y sobre las obligaciones reconocidas.
c) En cuanto a la tesorería, a nivel de conceptos, los datos siguientes:

SECRETARIA GENERAL
- Cobros y pagos realizados durante el período, distinguiendo los originados

por la ejecución del presupuesto de los no presupuestarios.
- Las existencias en la tesorería al comienzo y al final del período.
El Pleno se da por enterado de la referida información contable.
PUNTO 4.- EXPEDIENTE DE RECONOCIMIENTO EXTRAJUDICIAL

DE CRÉDITOS Nº. 2/2006.
La Comisión Informativa de Hacienda, Patrimonio y Participación Ciudadana,

en sesión celebrada el día 25 de agosto de 2006 adoptó, con la abstención de D. Miguel
LLobell Perles y D. Antoni Roderic Tost, el siguiente DICTAMEN:
«Habiéndose realizado gastos que no contaban con crédito suficiente en el

correspondiente Presupuesto, o no se aportó la documentación necesaria para su
reconocimiento antes del 31 de diciembre de 2.005, o se aportó después de dicha fecha, y que
resultan exigibles al haber cumplido los respectivos acreedores su correlativa prestación, es
por lo que se hace necesario reconocer las obligaciones correspondientes en el Presupuesto
General para 2.006.
En su virtud, visto el artículo 163 del R.D. Legislativo 2/2004, de 5 de marzo por el que
se aprueba el texto refundido de la ley de las Haciendas Locales, en relación con el artículo
60.2 del R.D. 500/90, de 20 de Abril, y visto el informe de la Intervención Municipal, se
propone al Pleno de la Corporación la adopción del siguiente acuerdo:
ÚNICO.- Reconocer las obligaciones de gasto procedentes del ejercicio 2.005 por
importe de 65.974,43 euros, y de ejercicios anteriores al 2.005 no prescritos de 7.041,36 euros,
en el Presupuesto General para 2.006, y cuya relación figura en el expediente.»
Una vez se ha dado conocimiento del asunto a tratar, se inicia el siguiente turno
de intervenciones:
Sr. Juan Carlos Collado: L’expedient extrajudicial de crèdits, com es va

comentar en la sessió informativa, correspon a factures d’exercicis anteriors. Que
d’alguna manera és una forma de complir i quedar bé en aquests compromisos que hem
agarrat en empreses externes pels seus serveis o els seus materials.
Sr. Antoni Roderic: Molt breument. Des de Els Verds-L’Entesa anem a votar
favorablement tot i que no estem d’acord en la política econòmica de l’Ajuntament.
Però bueno, això són despeses que s’han fet, gent que ha de cobrar i per tant nosaltres
donarem el suport.
Sr. Vicente Chelet: També anem a ser molt breus. Tots sabem que estes partides
moltes vegades són despeses que ja venen… o unes que no s’han cobrat en l’exercici
SECRETARIA GENERAL
pressupostari de 2005 i venen ara a pagar-se. Però sí que vegem algunes factures o
algunes partides que, com ja vàrem dir abans, en eixa modificació o en eixe expedient
extrajudicial de crèdits, en la que ja anunciàvem que en els pressupostos de 2005, no
eren uns pressupostos objectius i concrets sobre eixes partides que ja vegem que estaven
totalment fora de context, fora de context perquè hi han algunes que este any tenen que
estar, en este cas, complementades per més crèdits, com puguen ser en festes, com
puguen ser en joventut, que ja anunciàvem, torne a dir, el que no estaven totalment
concretades en els pressupostos de 2005 i per això tenen vostés que tornar a
complementar estes quantitats.
Per lo demés, llògicament són factures que els proveïdors faciliten a

l’Ajuntament i no anem a anar en contra. Però lo que sí recriminem en este cas, pues
són totes aquelles que s’hagueren hagut de previndre. I després, en l’altre punt,
concretament en la modificació de crèdits, venen també complementades per eixe
suplement de crèdit i per tant, en este cas no donarem el suport complet.
Sr. Antonio Bertó: Be, en este punt de reconeixement de crèdits poc hi ha que
comentar: són intervencions repetitives sempre que este punt de l’ordre del dia ve al
plenari. Es tracta pues de posar ordre en aquelles factures que per les circumstàncies
diferents que es donen, no s’han pogut o no s’han atés en el moment. Per tant, en base a
la coherència sí que es reconeix eixe crèdit i, per supost, que es pague.
Un altra qüestió és entrar en el fondo de unes altres factures, però pense que no
és el moment d’entrar en elles. Hi han posteriors intervencions… o posteriors
investigacions que es facen on s’entrarà en el fondo del context de cada una de les
factures.
Però en principi –i en això concluisc- lo que es tracta és de reconèixer un

crèdit, factures o gastos que s’han produït i cuya responsabilitat evidentment no és el
que la té que cobrar, sinó que en qualsevol cas la responsabilitat política serà del que ha
ordenat eixe pagament. Algunes estan clares i en certa manera hi haurà que agrair als
proveïdors que hi hagen tingut tanta paciència en cobrar estes factures; però en altres sí
que serà convenient que es pose un poc d’atenció en el tema o el text de la factura.
Per tant, anticipant el vot –per a fer curta la intervenció- anem a votar que sí a
este reconeixement de crèdits.
Sr. Juan Carlos Collado: Referent a les intervencions, evidentment poden haver
factures que algú pot qüestionar o pot no qüestionar per el temps que s’ha demorat el
seu pagament o lo que siga. Però lo que sí que és cert és que després, en el punt següent,
quan parlem de la modificació de crèdits ja ens estendrem un poc més en el tema este. I
sí que efectivament, i per això es demana el vot afirmatiu, per atendre al pagament
d’eixes empreses. I sobre tot el tema de lo que deia el Sr. Llobell: no és una qüestió de
falta de previsió, sinó que són referents a molts departaments, factures que en quanties
no són excessives i que ara després, quan tractem el punt de la modificació de crèdits, ja
ampliarem.

SECRETARIA GENERAL
El Ayuntamiento Pleno, por mayoría absoluta de 17 votos a favor emitidos por

los grupos Grupo Socialista Municipal P.S.P.V.-P.S.O.E. (7), Bloc Nacionalista Valencià
(4), Partido Popular (5) y Els Verds – L’Entesa (1), acuerda aprobar la presente
propuesta, registrándose la abstención del grupo Gent de Dénia, La Xara i Jesús Pobre
(4).
PUNTO 5.- EXPEDIENTE DE MODIFICACIÓN DE CRÉDITOS Nº

2/2006.

en sesión celebrada el día 25 de agosto de 2006 adoptó, con la abstención de D. Miguel
Llobell Perles por Gent de Dénia, D. Antonio Bertó Costa, por el PP y de D. Antoni
Roderic Tost por ELS VERDS, el siguiente DICTAMEN:
«El expediente que se presenta tiene por objeto aprobar un
Crédito extraordinario
✘ Suplemento de crédito 185.146,68
Transferencias (con cambio en el 0
grupo de función)
Bajas de créditos 0
TOTALES 185.146,68
En la relación que se acompaña, como anexo, se detallan las partidas de gastos que
se incrementan, así como las necesidades que han de atenderse, la satisfacción de las cuales no
pueden demorarse para el siguiente ejercicio.
Se utilizan como fuente de financiación los siguientes recursos:
✘ Remanente de tesorería no afectado 185.146,68

Exceso de ingresos
Nuevos ingresos
Operaciones de crédito
Transferencias – Bajas otras partidas (art. 160.2
Ley 39/88)
Bajas de créditos
TOTALES 185.146,68
Visto el informe de la Intervención municipal, y de conformidad con lo dispuesto en el

artículo 177 del R.D. Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto
refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, así como los artículos 36, 37, y 38,
del R.D. 500/90, es por lo que se propone al Pleno de la Corporación la adopción del siguiente
acuerdo:
PRIMERO.- Aprobar inicialmente, el expediente de modificación de crédito nº 2/año

2.006, al Presupuesto General para 2.006, por un importe de 185.146,68 euros, según el detalle
del anexo, en donde se especifican las previsiones de gasto, la modalidad, y su financiación.

SECRETARIA GENERAL
SEGUNDO.- Que el expediente aprobado inicialmente, se exponga al público, previo

anuncio en el B.O.P., por quince días, durante los cuales los interesados podrán examinarlo y
presentar las reclamaciones oportunas ante el Pleno, considerándose definitivamente aprobado
si durante dicho plazo no se presentaran, en caso contrario, el Pleno dispondrá de un mes para
resolverlas.
TERCERO.- Insertar el expediente definitivamente aprobado en el B.O.P., remitiendo

simultáneamente copia al Servicio de Coordinación con las Haciendas Territoriales, y a la
Consellería de Administración Pública.»
ANEXO A LA MODIFICACION DE CREDITO nº2/ año 2.006

Modalidad : Suplemento de créditos

Financiación : Remanente Tesorería Gastos Generales
Necesidades : Mayores gastos diversos servicios.
Altas en el Presupuesto de Gastos
PARTIDA NUM. DESCRIPCION EUROS

Funcional Económica
111 203.00 1 Arrendamiento maquinaria Organos Gob. 232,00
111 220.00 2 Material oficina Organos Gobierno 322,46
111 226.01 3 Atenciones Protocolarias Organos Gobierno 1.410,65
121 162.00 4 Gastos de formación personal 60,00
121 220.00 5 Mat.Oficina Adm. Gral. 3.390,68
121 220.01 6 Publicaciones Adm. General 1.345,06
121 222.00 7 Teléfono Adm. Gral. 1.865,48
121 226.10 8 Gastos diversos Adm. Gral. 190,70
121 227.06 9 Estudios técnicos Adm. Gral. 580,00
124 220.02 10 Mat. Informático 3.347,95
313 230.01 11 Dietas Servicios Sociales 18,70
313 231.00 12 Locomoción Servicios Sociales 53,76
313 623.00 13 I.N. Maquinaria Servicios Sociales 2.070,60
412 212.00 14 Conservación edificios Residencia 4.674,27
412 221.08 15 Productos limpieza Resdiencia 136,75
422 212.00 16 Conserv. Edificios Educación 278,40
422 221.09 17 Otros suministros Educación 294,71
432 601.00 18 I.N. Otras Infraest. 100.994,93
433 203.00 19 Arrendamiento Maquinaria Gerencia Urb. 290,00
433 212.00 20 Conservación Edificios Gerencia Urb. 139,20
433 220.00 21 Material Oficina Gerencia Urb. 444,35
433 220.01 22 Publicaciones Gerencia Urb. 66,41
433 226.09 23 Gastos diversos Gerencia Urb. 273,39
433 625.00 24 Mobiliario Gerencia Urb. 8.000,00
436 220.00 25 Material Oficina Centros Social 30,64
437 226.02 26 Publicidad Agenda Local XXI 2.030,00
437 227.06 27 Estudios Técnicos Ag. Local XXI 13.340,00
445 220.00 28 Material Oficina Medio Ambiente 97,27
445 220.01 29 Publicaciones Medio Ambiente 897,96
445 221.03 30 Combustibles Medio Ambiente 167,43
452 226.01 31 Atenciones Protocolarias Deportes 231,10
452 231.00 32 Locomoción Deportes 62,70
453 221.09 33 Otros Suministros Patrimonio 48,00
453 226.02 34 Publicidad Patrimonio 131,76
SECRETARIA GENERAL
455 226.07 35 Festejos Populares 11.539,77

455 489.02 36 Subvenciones festeras 8.430,00
456 226.02 37 Campañas Normalización Ling. 1.698,24
461 226.02 38 Publicidad Juventud 1.740,00
461 227.06 39 Talleres Juventud 5.672,40
462 213.00 40 Conservación Maq. Igualdad 218,16
611 220.00 41 Material Oficina Serv. Económicos 3,36
611 223.00 42 Transportes Adm. Financiera 80,24
751 226.02 43 Publicidad Turismo 8.247,20
TOTAL 185.146,68
Altas en el Presupuesto de Ingresos

CONCEPTO NUM. DESCRIPCIÓN EUROS

870.01 1 Aplic. Remanente Tesorería fin.Suplem.Cdto. 185.146,68
TOTAL 185.146,68
Abre el turno de intervenciones el Sr. Juan Carlos Collado:
Sr. Juan Carlos Collado: Referent al tema de la modificació de plaços, primer

fer una reflexió per lo que deia el Sr. Llobell, per la falta de previsió: en primer lloc hem
tirat mà d’un remanent de tresoreria que és de l’exercici anterior, per lo qual vol dir-se
que no és “tirar a bulto” com deia vosté fa un moment. La majoria de estes despeses que
tenim en la modificació de crèdits va a càrrec de fer front a eixes factures que tenim en
el reconeixement extrajudicial de deutes. I després hi ha una partida que és prou
important, de 100.000 €, que és en noves infraestructures, que això és per a fer front a la
zona verda que va en la zona entre el Marquesat i el Carrer Elx, de la zona verda. Tot lo
demés, com podeu veure que la majoria són per a fer front a eixes despeses del
reconeixement extrajudicial, es reparteixen en diferents departaments i sobre tot en
quantitats molt menudes. També, les dos partides més significatives: al voltant de
15.000 € és per a l’Agenda 21 Local, i després, per lo que deia vosté de festes, en festes
només estem parlant de 11.000 €, tenint en compte que s’ha fet front a despeses, que ahí
tenen vostés les factures. Si sobre alguna factura tenen vostés algun dubte, els
mecanismes per a veure-les estan al seu abast.
Sr. Antoni Roderic: Des de Els Verds-L’Entesa hem estat, evidentment, sempre
crítics amb els pressupostos que ha presentat l’equip de govern; no per l’actuació dels
tècnics responsables, ni de l’actuació de la Regidora, sinó perquè eixos pressupostos
diguem-ne que són la plasmació de la forma de gestionar de l’Ajuntament, de l’equip de
govern. Aleshores, nosaltres sempre hem pensat que eixos pressupostos donen resposta
a la desorganització i descontrol en el que vostés governen l’Ajuntament de Dénia. I per
tant nosaltres sempre hem sigut crítics en eixos pressupostos i per tant, evidentment,
anem a votar contràriament a este expedient de modificació de crèdits, que no fa un altra
cosa que continuar en la línia que vostés han encetat.
Sr. Miguel Llobell: Efectivament, quan estem parlant d’eixa modificació de

crèdits, es modifiquen… si antes hem dit factures de reconeixement extrajudicial, ara
estem portant a unes partides que no són de reconeixement extrajudicial, sinó que són
ampliadores.
SECRETARIA GENERAL
I no sols en este plenari, com acaba de dir el Sr. Collado en quant a festes,
perquè clar, aquí estem parlant de dotze mil i pico euros de festes però que no és la
primera modificació de crèdits que es porta a este plenari, sinó que és el segon i en
l’anterior li recorde que eren tres-cents i pico mil euros que ja varen vostés, si no
recorde mal, en festes. Per lo tant no és que, en este cas diguen que estan ampliant en
subvencions festeres i en festejos populars… però en l’altra modificació de crèdits ja
venien eixos tres-cents i pico i ara tornem a veure esta quantitat.
Per lo tant aquí hi ha algo que falla. No és una qüestió que totalment se’ns
escapa el que vostés, quan preveuen uns pressupostos, eixos pressupostos no són
totalment coherents amb la política que en este cas el poble de Dénia tindria que tindre,
perquè el previndre no sols el tema de les infraestructures, la zona verda del Carrer Elx
ja és una cosa que es tindria en compte. Evidentment, estes modificacions de crèdits es

poden finançar en eixe remanent de tresoreria, però recordem també que eixe remanent
de tresoreria és perquè vostés no han fet unes coses que es deurien haver fet, per lo tant
es té eixe remanent.
Per lo qual no estem orgullosos d’eixa política que en este cas vostés porten
endavant, perquè si el remanent de tresoreria s’haguera gastat en lo que es deuria haver
gastat, no existirien estes partides, però clar, complementen unes en altres i vostés
modifiquen al seu antojo.
N’hi han unes altres partides que són molt menudes com han comentat, però no
entenem com -no sé: en “locomoción deportes”, seixanta-dos euros o en “otros
suministros patrimonio”, quaranta-vuit euros- com poden estar cuejant per ahí en
quantitats tan ínfimes, però bueno…
En quant a uns altres temes, en este cas no hi haurà que entrar molt a fons
perquè tampoc som nosaltres els que hem dissenyat este pressupost. Per lo tant no
podem donar-los el suport a esta modificació de crèdits perquè en el seu dia vostés
varen ser els que varen elaborar els pressupostos i per lo tant tindran que … amb les
conseqüències.
Sr. Antonio Bertó: En principi, si ens referim al títol de l’Ordre del dia diu
“modificació de crèdits”. Evidentment, una modificació de crèdits d’un pressupost
suposa minorar unes partides o modificar crèdits d’unes partides pressupostàries a unes
altres. Aquí tal volta hi hauria que dir en més claredat que és suplement de crèdits en
càrrec al remanent, que és realment lo que està passant. I això és lo greu d’este punt que
es porta a plenari.
M’imagine que els membres de la Corporació, si fan memòria recordaran que

està es la segon modificació de crèdits que es fa en càrrec al remanent i que al principi
de l’exercici -si no recorde mal, i el Jefe dels Serveis Econòmics, l’amic Constantino,
hem corregirà- la xifra a la qual s’alcançava el muntant del remanent de tresoreria,
alcançava aproximadament els cinc milions d’euros. Clar, en la modificació que varen
fer, més esta que es fa ara, que és poc substancial en relació a aquella, apenes queden
cinc-cents mil euros en el remanent de tresoreria. I això és molt perillós perquè el
remanent, concepte que s’utilitza per els membres algunes voltes en lleugeresa, no vol
dir que eixos diners estan: hi haurà que liquidar eixe remanent. I deixar el remanent de
SECRETARIA GENERAL
tresoreria en cinc-cents mil euros podia ser algo delicat. O en qualsevol cas es podria
dir, des del punt de vista de la racionalitat econòmica, que eixe remanent s’ha utilitzat
exclusivament en inversions, no hi hauria res que dir. Lo delicat és, des del punt de vista
econòmic i pressupostari, que eixe remanent finance gastos ordinaris que no s’han
previst en el pressupost.
En conseqüència i per fer curta la intervenció, voldria dir que si ja varem dir
que no als pressupostos per les raons que en el seu moment varem adduir i que no
voldria repetir, en més raó, per lo que acabe d’explicar, hem de dir que no a este punt
que mos proposen.
Però vull acabar fent un poc d’atenció i m’agradaria equivocar-me: es molt

delicat o no diu res en base a la racionalitat econòmica i pressupostària, que després de

les circumstàncies econòmiques que s’han donat, de les modificacions d’Ordenances,
correccions de padrons etc. etc. el remanent que ens trobem ara, en el pressupost que té
l’Ajuntament de Dénia, siga soles de uns cinc-cents mil euros. I en això vull fer un poc
d’atenció.
Per tant, i ara sí que acabe, per lo que acabe de dir el nostre vot respecte a este
punt és negatiu.
Sr. Pau Reig: Be, el Bloc va a votar que sí. És una modificació de crèdits que
ha explicat el Sr. Collado i que efectivament, de cent vuitanta-cinc mil euros, cent mil
van a infraestructures, concretament a la partida d’enjardinar el Carrer Elx i per lo tant
és una cosa prioritària, una cosa important. No es va preveure al seu moment i és una
modificació que pràcticament en un quaranta per cent o millor dit, en un seixanta per
cent va ahí a cobrir. La resta -per a cobrir festes són dinou mil: onze més huit són dinou
mil- són partides molt menudes.
Realment no és una modificació a partir de la qual es puga fer intervencions

dient que no s’està d’acord amb la política econòmica o pressupostària de l’Ajuntament
de Dénia. Ja es va dir al plenari dels pressupostos i, efectivament, ara l’oposició
argumenta el que no es va estar d’acord al seu moment i per tant continua dient que no.
El tema de l’argument del romanent del Sr. Bertó, pues sí que és veritat que hi
ha hagut una baixada important en el romanent: no recorde si eren prop de cinc milions
o quatres milions el que hi havia al principi i s’ha tirat mà d’ahí per a gasto corrent i
també per a inversions. Però també, en este cas concret, és mínima la modificació de
crèdit en quant a quantia i en quant a utilització de romanent. Altres vegades que s’ha
utilitzat el romanent sí que ha anat en la línia de dedicar-lo a inversions i no a gastos
corrents, per tant en altres casos sí que estava justificat el argument fort que ha fet el Sr.
Bertó en este sentit.
És una modificació senzilla i no és una modificació a partir de la qual es puga

descarregar d’una manera insistent en la política econòmica de l’equip de govern.
Sr. Juan Carlos Collado: S’ha fet menció ací varies qüestions, una per part del
Sr. Roderic de descontrol i després també per part del Sr. Llobell també de malgastar els
diners etc. etc. Inclús el Sr. Bertó, quant parlava que dels cinc milions del remanent
SECRETARIA GENERAL
aproximadament i això, gran part s’han anat a inversions… també hi hauria que fer la
reflexió de que estos pressupostos que s’han fet des de la Regidoria d’Hisenda han eixit
mimbats si tenim en compte piscines, Carrer de La Via etc. etc. Entonces no cal que
diguem tant del tema del remanent de tresoreria perquè, afortunadament, si no
haguérem tingut eixe remanent de tresoreria encara haguera sigut prou pitjor la situació
que tenia este Ajuntament.
També comentar que en el tema de festes, que si, com ha dit el Sr. Llobell, s’ha
fet una modificació de crèdits de tres-cents mil euros, pues entonces s’ho hem gastat tot
en festes… No és cert que s’haja fet eixa modificació de crèdit de tres-cents mil euros
per a atendre al tema de festes.
I això, insistir-li al Sr. Bertó que les circumstàncies d’estos pressupostos,

encara que vosté en el seu dia va votar en contra, com s’han oferit en moltes ocasions,
demanen a les diferents Conselleries que mos tiren un cable en aquells compromisos
que tenen que fer-li front.

los grupos Grupo Socialista Municipal P.S.P.V.-P.S.O.E. (7) y Bloc Nacionalista
Valencià (4) y con el voto en contra de Partido Popular (5), Gent de Dénia, La Xara i
Jesús Pobre (4) y Els Verds – L’Entesa (1), acuerda aprobar la presente propuesta.
PUNTO 6.- CUENTA GENERAL DEL AÑO 2005.

en sesión celebrada el día 25 de agosto de 2006 adoptó, con el voto en contra de D.
Antonio Bertó Costa por el PP y con la abstención de D. Miguel Llobell Perles por Gent
de Dénia y de D. Antoni Roderic Tost por ELS VERDS, el siguiente DICTAMEN:
«Visto el expediente de la Cuenta General correspondiente al ejercicio de 2.005,

formado por la Intervención Municipal, en el que constan las siguientes cuentas y estados
correspondientes al Ayuntamiento de Dénia :
a) Balance de Situación.
b) Cuentas de Resultados, que se compone de las siguientes subcuentas:
 Resultados corrientes del ejercicio.

 Resultados Extraordinarios.(cumplimentado a ceros)
 Resultados de la cartera de valores.(cumplimentado a ceros)
 Modificaciones de obligaciones y derechos de ejercicios anteriores.
 Resultados del ejercicio.
 Resultado de operaciones comerciales.(cumplimentado a ceros)
c) Cuadro de Financiación Anual, que consta de los siguientes estados:
SECRETARIA GENERAL
 Estado de origen y aplicación de fondos.

 Cuadro de financiación anual.
d) Liquidación del Presupuesto, que se estructura en las siguientes partes:
 Liquidación del estado de gastos, que se divide a su vez, en dos documentos que
son: la liquidación del estado de gastos, y el desarrollo de los pagos presupuestos.
 Liquidación del estado de ingresos, que se divide a su vez, en cuatro documentos
que son: la liquidación del estado de ingresos, el desarrollo de los compromisos de
ingresos, el desarrollo del proceso de gestión, y el desarrollo del reconocimiento y
pago de las devoluciones de ingresos presupuestarios.
 Resultado presupuestario.
e) Estado demostrativo de los derechos a cobrar y obligaciones de pagar procedentes

de presupuestos cerrados, que se compone a su vez de:
 Evolución y situación de las obligaciones reconocidas.

 Evolución y situación de libramientos a pagar.
 Evolución y situación de los derechos pendientes, que se divide a su vez en dos
documentos que son: de los derechos pendientes de cobro, y de liquidaciones
canceladas.
f) Estado de los compromisos de gastos adquiridos con cargo a ejercicios

futuros.(cumplimentado a ceros)
g) Estado de Tesorería que ponga de manifiesto su situación y las operaciones

realizadas durante el ejercicio, que se compone de los siguientes estados:
 Resumen General de la Tesorería.

 Estado de situación de existencias en Tesorería.
h) Estado de la deuda, que se compone de las siguientes partes (cumplimentado a

ceros):
 Capitales.
 Intereses.
A dichos estados anuales, se acompañan, los siguientes anexos:
1. Balance de Comprobación.
2. Estado de Modificaciones de Crédito.
3. Estado de los compromisos de ingresos con cargo a Presupuestos futuros

(cumplimentado a ceros).
4.Estado de gastos con financiación afectada, que se compone de los siguientes

documentos:
 Estado resumen de ejecución del gasto.

 Estado de ejecución de ingresos.
SECRETARIA GENERAL
 Estado resumen de ejecución de ingresos.

 Desviaciones de ingresos.
5. Estado de Remanente de Tesorería.
6. Estado de evolución y situación de los recursos administrados por cuenta de otros

Entes Públicos (cumplimentado a ceros)
7.Estado de situación y movimiento de operaciones no presupuestarias de Tesorería,

que se compone de los siguientes:
 Deudores.
 Acreedores.
 Partidas Pendientes de aplicación. Ingresos.
 Partidas Pendientes de aplicación. Pagos.
 Movimientos internos de tesorería.
8.Estado de situación y movimiento de valores.
En el expediente figuran así mismo, como documentación complementaria, las

siguientes cuentas anuales de la mercantil Aguas de Dénia, S.A:
a) Balance de Situación abreviado.
b) Cuenta de Pérdidas y Ganancias.
c) Memoria.
RESULTANDO que la Comisión de Hacienda constituida como Comisión Especial de

Cuentas, en sesión celebrada el 29 de mayo de 2.006, acordó dictaminar favorablemente el
expediente.
RESULTANDO que el citado expediente ha permanecido expuesto al público, durante

el plazo de quince días, durante los cuales y ocho más, los interesados han podido presentar
reclamaciones, de conformidad con el artículo 212.3 del R.D. Legislativo 2/2004, de 5 de
marzo por el que se aprueba el texto refundido de la ley Reguladora de las Haciendas Locales,
previo anuncio en el Boletín Oficial de la Provincia núm. 137 de 16 de junio de 2.006.
RESULTANDO que durante el citado plazo no se han formulado reclamaciones al

expediente.
En su virtud, se propone la adopción del siguiente acuerdo:
PRIMERO.- Aprobar el expediente de la Cuenta General correspondiente al ejercicio

de 2.005, que comprende los estados y cuentas del propio Ayuntamiento, y como documentación
complementaria las de la sociedad Aguas de Dénia, S.A., de participación mayoritaria.
SEGUNDO.- Rendir a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana, el

expediente de la Cuenta General correspondiente al ejercicio de 2.005.»

SECRETARIA GENERAL

los grupos Grupo Socialista Municipal P.S.P.V.-P.S.O.E. (7) y Bloc Nacionalista
Valencià (4), acuerda aprobar la presente propuesta, registrándose la abstención del
grupo Partido Popular (5), de Gent de Dénia, La Xara i Jesús Pobre (4) y de Els Verds –
L’Entesa (1).
PUNTO 7.- SOLICITUD DE AYUDAS CORRESPONDIENTES A LOS

PLANES DE INSTALACIONES DEPORTIVAS 2007-2012 DE LA
DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE ALICANTE.
La Comisión Informativa de Cultura, en sesión ordinaria celebrada el día 25 de

agosto de 2006 adoptó, con el voto en contra de D. Antoni Roderic y la abstención de D.
Jaime Llacer, el siguiente DICTAMEN:
«Vist que en el Butlletí Oficial de la província núm. 179 de data 5 d’agost de 2006
s’han convocat les ajudes corresponents dels Plans d’Instal·lacions Esportives 2007-2012
(Diputació Provincial d’Alacant)
Que un dels programes que compon el citat pla és el relatiu al foment de l’esport
tradicional, en concret, la construcció d’espais esportius tradicionals.
Que existeix aprovat per la Gerència d’urbanisme el projecte “Trinquet de Dénia » el

qual reuneix els requisits exigits per l’esmentada convocatòria, podent-se arribar a obtenir una
quantia de fins a 300.000€.
Atés que segons l’apartat 8 de la convocatòria s’ha d’adjuntar “Certificació de

l’Acord Plenari pel qual se sol·licite ser beneficiari dels Plans d’instal·lacions Esportives 2007-
2012”
Vist que el termini per a la presentació de les sol·licituds finalitza el proper 5 de

setembre.
S’ACORDA:
1.- Sol·licitar ser beneficiari del Pla d’Instal·lacions Esportives 2007-2012
2.- Adquirir el compromís de complir les condicions de la subvenció del Pla

d’Instal·lacions Esportives 2007-2012.
3.- Manifestar que es reuneixen els requisits específics exigits per la convocatòria.
4.- Garantir que aquest Ajuntament mantindrà oberta al públic la nova instal·lació
(Trinquet de Dénia y dos frontons)»
Se inicia el debate en el presente punto del orden del día, produciéndose las
intervenciones que seguidamente se transcriben:

SECRETARIA GENERAL
Sr. Manuel Amat: Este punto viene en el orden del día a tenor del Plan de
Instalaciones Deportivas publicado por Conselleria hace unos días y cuyo plazo finaliza
el día cinco de septiembre, para solicitar ayudas para la creación de infraestructuras
deportivas. En este caso hemos tenido a bien solicitar ayuda para el nuevo trinquet, ese
nuevo trinquet que ya pasó el proyecto por el Consejo de Gerencia de Urbanismo y que
hace unos días también pasó por Comisión Informativa de Cultura, y puesto que es un
proyecto que no excede de los dos millones de euros, que es el máximo permitido en
este Plan de Instalaciones Deportivas.
Sr. Antoni Roderic: Des de Els Verds - L’Entesa anem a votar en contra perquè
nosaltres sempre, en fi, ens hem manifestat moltes voltes asombrats de la política
esportiva que porta este equip de govern, però en este tema ja crec que el tema se’n ix
de mare. Perquè que l’Ajuntament es gaste dos cents milions de pessetes en fer un nou
trinquet quan les necessitats de tot tipus en la ciutat -però ademés en el tema esportiu-
són tan grans, quan no s’ha plantejat, per exemple, un nou pavelló esportiu,
absolutament necessari, o quan no s’han planificat altre tipus de instal·lacions
absolutament necessàries, gastar-se dos cents milions en un nou trinquet en la zona en
que es va a fer, que amés és, evidentment deixant altres consideracions, pense que el
lloc és horrorós per a que puga desplaçar-se la gent que habitualment va al trinquet,
pues nosaltres anem a votar en contra tot i que… en fi, nosaltres pensem que la
promoció que es puga fer de la pilota es podria fer d’un altra manera: adecentant el
trinquet que hi ha ara i inclús fent totes aquelles mesures que es podrien haver fet per a
fomentar la pilota valenciana com per exemple podia haver sigut poder realitzat
frontons en les escoles etc. etc.
Nosaltres anem a votar en contra d’este projecte perquè pensem que lo que
deuria haver fet l’Ajuntament és presentar a este Pla d’Instal·lacions Esportives 2007-
2012 un estudi clar de les necessitats d’instal·lacions esportives que té l’Ajuntament i no
presentar un projecte com este que han presentat vostés.
Sr. Pedro Pastor: Gent de Dénia, La Xara i Jesús Pobre, nosatros som partidaris
de que, ojalà, este equip de govern, des del primer dia que va prendre possessió,
s’haguera dedicat a buscar qualsevol tipus de subvenció i haver-la perseguida per haver-
la aconseguida. Altra cosa és que si en cinc anys és el trinquet soles… bueno, pensem
que nosatros no anem a entrar. Que és una subvenció i ens la donen? benvinguda siga.
I que s’espavilen, que han demanat un muntó i encara no sé si ens arribarà cap;
en el temps que queda, no sé si ens arribarà cap. Al menos demanar-ho, crec que és
important que no deixem escapar res que puga vindre a este municipi, que venen moltes
poquetes coses. Moltes gràcies.
Sra. Ana Kringe: El Partido Popular, como ya se dijo en la Comisión

Informativa de Cultura y en este caso también en la Junta de Portavoces, nosotros
vamos a apoyar este punto. Es un tema que ya lo hemos hablado Manolo Amat y yo
desde hace algún tiempo.
Independientemente, bueno, puede haber otras necesidades en este municipio

en tema deportivo. Pero si, en este caso, una de las cuestiones que se acoge a este Plan

SECRETARIA GENERAL
de Instalaciones Deportivas que se firma entre la Conselleria y la Diputación Provincial

puede ser el trinquet, pues bienvenido sea.
Por mi parte ya le he comentado a Manolo que la semana que viene ya le

acompañaré directamente a hablar con el diputado de deportes para intentar que al
menos esta obra entre dentro del Plan de Instalaciones.
Sr. Manuel Amat: Bueno, contestarle un poco al Sr. Roderic en cuanto a los
temas que ha planteado. Yo creo que la zona que se ha escogido es una zona mejor que
la que existe actualmente en ese trinquet. Es una zona que puede tener, aunque se dice
que puede haber carencia de aparcamiento, pero desde luego va a haber más zonas de
parking que existe actualmente. Es una zona consensuada con el Club de Pelota, que
creo que son los directamente implicados y que les pareció perfecto el ubicar ahí el
nuevo trinquet.
Efectivamente, hay otras más necesidades en la ciudad -un pabellón deportivo

efectivamente hace falta- pero para eso estamos gestionando ese suelo, que creo que lo
tendremos en breve, para hacer ese proyecto de nuevo pabellón deportivo que hace
falta. Lo que ocurre es que ese pabellón no podía entrar dentro del Plan de
Infraestructura Deportivas puesto que excede los dos millones de euros permitidos por
ese Plan de Instalaciones Deportivas, y un pabellón por supuesto cuesta más de dos
millones de euros.
En cuanto al trinquet que tenemos; el trinquet que tenemos, usted sabe Sr.
Roderic que la Comisión Mixta Dictaminadora que hubo no permitió en ningún caso
que ese trinquet se cubriera. Era más sencillo posiblemente y más barato cubrir ese
trinquet, pero si la Comisión Mixta… nosotros tenemos que acatar los dictámenes de las
comisiones también, y por supuesto si no se puede, no se puede. Y no quedaba más
remedio que realizar ese trinquet.
Y nada más, simplemente era eso lo que quería comentarles.
Sr. Antoni Roderic: Només dir que si el pavelló no podia entrar en les
subvencions per lo que fóra, hi ha un altre tipus de instal·lacions que sí que podrien
haver entrat y que vostés tindrien que haver tingut, com a mínim, planificades. Les
necessitats, a hores d’ara, des del seu Departament o des del Departament de Cultura, no
se’ns ha dit quines són les necessitats d’instal·lacions esportives que té la ciutat -o no
s’ha estudiat o no se’ns ha dit a l’oposició-. Per tant, a la vista de les necessitats
esportives que té la ciutat, es quan s’hauria d’haver prioritzat què seria lo més important
i, evidentment, haver actuat en conseqüència, havent preparat els projectes quan tocava,
perquè hi ha altres terrenys en altres llocs, d’esports per exemple, que podien haver
sigut. I la veritat es que, a hores d’ara, lo que tenim són menys instal·lacions esportives
que teníem fa uns anys. I per tant dic que eixa és una situació que s’ha de solucionar
urgentment.
I jo, perdone que li diga, clar, vosté diu: “he consensuat este tema amb el Club
de Pilota”. Clar el Club de Pilota diu: “Mira, ahí no podem fer res, i no hi ha manera
d’actuar de ninguna manera i no-sé-què…” i clar, aquells diran: “Bueno, pues a on
siga”. Però jo tinc la convicció de que si se poguera haver arreglat d’alguna manera este
SECRETARIA GENERAL
trinquet, el Club de Pilota prefereix este trinquet, que és un trinquet històric i un trinquet
important per a la història de la pilota valenciana, i que segurament en el nou trinquet
que es faça no podrem veure les partides ni la cultura de pilota que podem veure en este
trinquet, pues la veritat és que pensem que és un pas enrere en lo que és la història de la
pilota a Dénia. I segurament ja veurem que amb el canvi d’instal·lacions no guanyarem
absolutament res, sinó que perdrem en el futur.
Sr. Juan Carlos Collado: Sr. Roderic, lo que he dicho es que la zona estaba
consensuada con el Club de Pelota. No el hacer un trinquet nuevo, la zona. Yo creo que
era lo correcto.
Y en cuanto al Plan de Instalaciones Deportivas que existe en la ciudad, en

cuanto tengamos el suelo y en cuanto tengamos el anteproyecto o el borrador del

anteproyecto, usted será el primero en tenerlo.
Y lo que no comparto con usted es que actualmente tenemos menos

instalaciones deportivas que hace unos años. Si en otras legislaturas se hubiera seguido
la misma tónica que en esta, otro gallo cantaría.
Sr. Antoni Roderic: El dia que vullga el senyor, li demostraré que hi ha menys
instal·lacions esportives de les que hi havia, en molta més gent que n’hi ha ara de la que
hi havia.

(4), Partido Popular (5) y Gent de Dénia, La Xara i Jesús Pobre (4) y con el voto en
contra de Els Verds – L’Entesa (1), acuerda aprobar la presente propuesta.
PUNTO 8.- EXPEDIENTE 3330-07/05. APROBACIÓN DEFINITIVA DE

LA ORDENANZA REGULADORA DEL USO DEL ECOPARC Y LA
CANTERA.
El Consejo de Gerencia en sesión ordinaria celebrada el día 2 de agosto de 2006,

por unanimidad adoptó, el siguiente DICTAMEN:
«EXPTE. 3330-07/05
APROBACIÓN DEFINITIVA DE LA ORDENANZA REGULADORA DEL USO DEL

ECOPARQUE Y CANTERA.
Tras la primera publicación de la ordenanza municipal reguladora del servicio de

ecoparque y restauración de la cantera de la Pedrera, los técnicos que subscriben INFORMAN:
Que la citada ordenanza se expuso al público inicialmente en el BOPA de 6 de agosto

de 2005 (sólo edicto, sin publicación íntegra del texto).

SECRETARIA GENERAL
Que no se han recibido alegaciones durante el trámite de exposición pública, ni fuera

de él y hasta la fecha.
Que a nivel técnico, se ha revisado la misma, sin cambiar aspectos sustanciales, tan
sólo mejorando la redacción, inclusión de requisitos legales respecto del uso de la cantera por
empresas conveniadas y no conveniadas, sobre todo en materia de Seguridad y Salud de las
obras de regeneración en materia de Seguridad y Salud y eliminando en general reiteraciones
innecesarias y haciendo referencia a la Ordenanza fiscal que regula las tasas de vertido
(publicada en BOPA 24/09/2005).
Sin perjuicio de cuantos informes deba recabar la Corporación la Ordenanza

propuesta es adecuada para la finalidad concreta y conforme al a normativa ambiental
aplicable y manifiesta de la obra de regeneración de la cantera la Pedrera a exigir el principio
de prevención a las empresas que participan en la citada obra en materia de Seguridad y

Salud.
Atendiendo a los cambios realizados de oficio, en nuevo texto debería dictaminarse

por el Consell de la Gerència, y aprobación definitiva por el Pleno.
Para su entrada en vigor se debe publicar el texto íntegro en el BOPA»
Acto seguido pasa a debatirse el presente asunto en los siguientes términos:
Sr. Antoni Roderic: Molt breument. Be, independentment de que, bueno, és una
ordenança i per tant més val tindre una ordenança, encara que no siga massa bona, que
no tindre cap ordenança, no? Per tant anem a votar-la favorablement.
De tota manera, a mi sí que m’agradaria que des de l’equip de govern es

pensara que les obligacions no són únicament de la gent o dels ciutadans dels pobles,
perquè aquí moltes voltes es diuen coses que després són impossibles de complir. Per
exemple, diu ahí: “tenen que portar les coses ja seleccionades per a poder tirar-les ahí”.
Uno va allí a tirar cartrons per exemple i és un mamotreto d’una caixa de camió de dos
metres, el que tira el cartró ha de ser fortíssim, i va una senyoreta allí o un senyoret poc
fort, no pot tirar els cartrons ni coses d’eixes. Vull dir que a banda de les obligacions
dels ciutadans, l’Ajuntament també té una sèrie d’obligacions com és, per exemple, fer
una campanya de sensibilització de la gent, com pot ser el donar possibilitats per a que
la gent puga fer millor estes coses.
Ja dic que anem a votar-lo a favor perquè és millor tindre una ordenança que no
cap, però que també sàpia l’Ajuntament que no solament les obligacions són dels
ciutadans, que l’Ajuntament també té obligacions i formes de fer que estes coses
funcionen millor, si pot ser.
Sr. Pedro Pastor: El grupo Gent de Dénia anem a apoyar-los perquè

l’ordenança, pues ahí està. Per a veure si d’esta manera este equip de govern té un
poquet mes de consciència. I sí que eixes campanyes, eixes rampa que han fet, que ha
costat no-sé-quants mils d’euros… però que intenten fer-ho per a que la gent puga
accedir fàcilment. Estem d’acord, per lo tant…

SECRETARIA GENERAL
Sr. José Marí: Jo francament em quede, com diu el president de la falla…,

bocabadat. Bocabadat perquè l’Ordenança esta de l’Ecoparc i de la Cantera, que estem
parlant de dos coses totalment diferents, la fa el Tècnic de Medi Ambient, Cèsar
Bordehore, entonces pense que és lo ideal, que el tècnic de medi ambient siga el que la
faça.
Per altra banda, li puc dir, Sr. Pastor, igual que al Sr. Roderic, que eixa rampa
que s’ha fet que vosté diu, eixa rampa ve a conseqüència de que per part de l’empresa
Urbaser i que per part de l’Ajuntament es fa una campanya en la qual tota la persona
que tinga un comerç en este poble, hi ha un telèfon en el qual crida i li arrepleguem el
cartró i avoca el cartró directament allí per a no anar a portar-lo a… Benidorm o on es
tinga que portar. Vull dir-li que… no sé, ja més que vol? Vaig jo i l’aprete? Pense que
més servici que es dona… Que a lo millor no hem aplegat al 100 %, d’acord. Però eixes
millores estem fent-les. Jo eixe Ecoparc no l’he muntat. I perdone que li diga: el
problema d’eixe Ecoparc és gastar-nos diners en ell. Perquè com vosté be sap, Sr Pastor,
igual que el Sr. Roderic, d’aquí no res –estem parlant d’ací un any- entrarà en marxa el
Pla Nacional 15 en el qual l’empresa concessionària, que per sort és de FCC, es farà
càrrec de l’Ecoparc, perquè l’Ajuntament de Dénia el tindrà que donar i entonces FCC,
que és la concessionària del Pla Nacional 15, no sé per què, però són ells els que
gestionaran, han fet una presentació o una carta dirigida a Medi Ambient dient els
metres que l’Ajuntament de Dénia té que cedir i tot això per a la gestió d’eixa empresa o
d’eixe Pla Nacional 15 sobre l’Ecoparc. Entonces de moment lo que estem fent és
aguantar el temporal, com aquell que diu, hasta que vinga.
Un altra cosa és que vosté hem diga a mi, i això sí que s’ho accepte, jo li ho he
dit a la premsa que li ho accepte, de que tal volta l’horari no és el adequat i que tal volta
hi hauria que contractar un altre xicon o un altre senyor o un altra senyora que estiguera
allí i que l’horari fóra més llarg. Això és un tema a tractar; ja li he passat la seua
reivindicació, anem a dir, al Concejal de Personal per a que puguem mantindre-ho. Però
que hui per hui anem avançant.
Sr. Pedro Pastor: Sra. Alcaldessa, un moment… Nosatros lo que hem fet és
indicacions en pla positiu, en absolut és…
Sr. José Marí: No, no. Jo les he acceptat i estic menejant-ho.
Sra. Alcaldesa: Sr. Pastor, això és tema de parlar-ho en una comissió

informativa, estem aprovant una ordenança.
Sr. José Marí: Jo li contestaré al Sr. Pastor, perquè jo vaig a Benidorm a eixes
reunions i efectivament sí que hi haurà un desfase important en el tema tant de lo que es
la basura i tot això. Però después hi haurà que fer un rebut, una taxa, com vosté vullga
dir-li i explicar-ho als ciutadans: vosté paga la neteja i l’arreplegada de la basura, però el
transport a tal puesto val tant. Per a que no siga l’Ajuntament de Dénia ni l’Ajuntament
de … no sé… que no diguen: “És que vosté m’ho ha pujat”. No que cada un aguante lo
que va costar la Planta del Campello, si algun dia es posa en marxa, que és una cosa que
dubte també, però bueno, si es posa en marxa i va endavant, ja farem un rebut especial
SECRETARIA GENERAL
per als ciutadans de tota la Marina Alta explicant lo que s’ha pujat per part d’eixe
consorci de basura.
Sr. Antoni Roderic: Molt breument. Dir-li al Sr. Marí que la dependència
orgànica del Sr. Tècnic de Medi Ambient no és de la Regidoria de Medi Ambient… la
dependència orgànica.
Sr. José Marí: No, jo això a vosté no li ho he dit. Que ho ha fet el Tècnic de
Medi Ambient, que no m’ho he inventat jo…
Sr. Antoni Roderic: Dir-li que molts tècnics municipals, no ja en estes

ordenances, sinó en altres, plantegen sempre des de la postura i la visió de que són els
ciutadans els que tenen obligacions i no plantegen mai ni les obligacions de

l’Ajuntament ni les mesures que podrien fer que la gent poguera participar més d’eixe
tema de l’Ecoparc. És això l’únic que volia dir. Vull dir, jo he dit que anava a votar-la a
favor perquè millor tindre una ordenança que no tindre cap i per lo tant anem a votar-la
a favor. Però que vull dir que molts tècnics municipals, en esta i en altres ordenances,
plantegen las situació des del punt de vista de que les obligacions són dels ciutadans i
no mai del propi Ajuntament.
El Ayuntamiento Pleno, por unanimidad, acuerda aprobar la presente propuesta.
PUNTO 9.- INFORME DE LAS ALEGACIONES AL REQUISITO

LINGÜÍSTICO.
La Comisión Informativa de Administraciones Públicas, en sesión ordinaria

celebrada en fecha 28 de agosto de 2006, a reserva de los términos de la aprobación del
acta de conformidad con lo dispuesto en el art. 206 del Reglamento de Organización,
Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales, emitió entre otros el
siguiente dictamen:
«Por el Sr. Presidente da cuenta del informe por la T.A.G. de Gobernación emitido en
base a las alegaciones formuladas por Dª. Elvira Ruiz Olmos en representación de la
Confederación Sindical de Comisiones Obreras del País Valenciano; de D. Miguel Llobell
Perles en representación del Grupo Municipal de Gent de Dénia, La Xara y Jesús Pobre, y la
presentada por el Grupo Municipal Popular del Ayuntamiento de Dénia, contra el acuerdo
plenario de fecha 27.04.06 y publicado en el Boletín Oficial de la Provincia de 10 de junio
pasado, y cuyo tenor literal dice:
...” INFORME JURÍDIC
El present informe s'emet a petició del Regidor-Delegat d'Administracions Públiques,

per mitjà de comunicació interior remesa amb data 27 de juliol de 2.006 i rebuda l'1 d'agost de
2.006, respecte a les al·legacions formulades pel Grup Municipal del PP, Grup Municipal de
GD i la Confederació Sindical de Comissions Obreres del País València. Es procedeix a la
resolució de les al·legacions seguint l'orde d'entrada en este Ajuntament:
SECRETARIA GENERAL
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- Respecte a les al·legacions formulades per SRA Ana María Kringe
Sánchez, en nom i representació del Grup Municipal Partit Popular.
1.- La primera al·legació formulada fa referència a la infracció de la Llei de la funció

Pública Valenciana.
El Text Refós de la Llei de la Funció Pública Valenciana, aprovat per Real Decret
Legislatiu de 24 d'octubre de 1.995, determina en el seu article 9.4: “Els que superen les proves
selectives, acreditaran els seus coneixements de valencià per mitjà de la presentació dels
certificats, diplomes o títols que hagen sigut homologats per la Generalitat Valenciana, o per
mitjà de la realització d'un exercici específic a l'efecte. El personal que no puga acreditar el dit
coneixements quedarà compromés a la realització dels cursos de perfeccionament que a este fi
organitze la Generalitat Valenciana”.
Per la seua banda l'acord plenari de data 27 d'abril de 2.006 estableix en l'apartat
4.1, la realització d'una prova amb caràcter eliminatori i obligatori per als aspirants a ocupar
una plaça en la plantilla d'Ajuntament de Dénia, entitats autònomes vinculades al mateix o
consorcis en què l'Ajuntament participe de forma majoritària. Doncs bé, a la vista de l'article
9.4 que contempla expressament la possibilitat d'acreditar els coneixements de valencià per
mitjà de la realització d'un exercici específic a l'efecte, podem concloure que el dit acord no és
contrari a la Llei de la Funció Pública Valenciana, trobant-se expressament prevista la
possibilitat de la seua realització en el precepte citat.
2.- Respecte a l'al·legació referida a la infracció del Real Decret 33/99, de 9 de març.
El Reglament de Selecció, Provisió de llocs de treballi carrera Administrativa del

Personal, aprovat per Decret 33/1999, de 9 de març, del Govern Valencià, es va dictar en
desenrotllament de la Llei de la Funció Pública Valenciana, i concretament, complint el mandat
establit en l'article 22 e) del dit text legal
En este sentit l'article 16 del dit Reglament estableix clarament quals són els
documents que permeten acreditar els coneixements de valencià que posseeixen aquells/es que
hagen superat el procés selectiu previst en l'article 9.4 de la Llei de la Funció Pública
Valenciana i que són els següents:
1.- Títol de Batxillerat o equivalent cursat a la Comunitat Valenciana, amb superació

de les assignatures del Valencià.
2.- Títol de l'Escola Oficial d'Idiomes corresponent al tercer curs de coneixements del
Valencià
3.- Certificat de grau mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de València.
Respecte a l'acreditació dels mèrits quant als habilitats nacionals i de conformitat

amb el que estableix el Decret 8/95, de 10 de gener, article 3.c), el coneixement del valencià
s'acreditarà per mitjà de certificat o homologació expedits per la Junta Qualificadora de
Coneixements del València.
No obstant això, i respecte a l'al·legació formulada quant a que es vulnera el decret

33/99 en els apartats 4 i 8 de l'acord plenari, i després d'una lectura dels mateixos, no es

SECRETARIA GENERAL
deduïx que s'establisca altres formes distintes d'acreditar el coneixement de l'idioma ja que això
seria contrari a la llei i al Reglament.
De fet, en l'apartat 4.1 s’estableix com a mitjà per a acreditar el coneixement del
valencià, el certificat expedit per la Junta Qualificadora o equivalent.
D'altra banda, els apartats 4 i 8 de l'acord plenari fan referència, entre altres
qüestions, a la participació de l'Oficina de Normalització Lingüística en l'assessorament
corresponent per a establir els perfils lingüístics dels llocs de treball.
En este sentit, el Reglament Municipal de Normalització Lingüística estableix en el

seu article 4 les funcions que corresponen a l'Oficina Municipal de Promoció de l'ús del
Valencià i, entre altres, s’estableix les següents:
4.8.- Prestar un servei d'assessorament legal i administratiu en assumptes de drets

lingüístics.
4.10 Coordinar l'aplicació d'aquells exercicis que s’han de realitzar en les proves
d'accés a les convocatòries públiques de l'Ajuntament de Dénia en les que s'exigisca un
coneixement de valencià.
En conseqüència, l'acord adoptat és conseqüent jurídicament amb el Reglament

Municipal de Normalització Lingüística.
3.- Respecte a l'al·legació de la infracció de l'article 23 de la Constitució Espanyola i

de la jurisprudència aplicable.
L'article 23.2 de la Constitució Espanyola determina “Així mateix, (els ciutadans)

tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics, amb els requisits
que assenyalen les lleis”.
El Tribunal constitucional ha declarat que este apartat de l'article 23 és una

concreció del principi d'igualtat i que ha de vincular-se a l'article 103.3 de la Constitució
(accés a la funció pública d'acord amb els principis de mèrit i capacitat). En conseqüència, la
qüestió està a determinar si el perfil lingüístic proposat és contrari a la Constitució, en quant
vulnera el principi d'igualtat, mèrit i capacitat i /o contrari a la jurisprudència.
Doncs bé, El Tribunal Constitucional ha entès que una llengua és oficial quan és
reconeguda pels poders públics com a mitjà normal de comunicació en i entre ells i en la seua
relació amb els subjectes privats, amb plena validesa d'efectes jurídics. L'establiment d'un
règim de cooficialitat lingüística en una part del territori de l'Estat no contradiu el principi
d'igualtat dels espanyols en el territori nacional, ja que tal principi no pot ser entès de cap
manera com una rigorosa i monolítica uniformitat de l'ordenament de què resulte que en
qualsevol part del territori es tinguen els mateixos drets i obligacions.
Respecte als principis de mèrit i capacitat, el coneixement de l'idioma propi d'una

comunitat autònoma, igual que qualsevol altre coneixement o condició exigida per a l'accés a
la funció pública, constituïx una exigència amb l'acreditació de la qual es dóna satisfacció als
dits principis constitucionals. Ara bé, seria contrari al dret a la igualtat en l'accés a la funció
pública, exigir un nivell de coneixement del valencià sense relació alguna amb la capacitat
requerida per a exercir la funció que es tracte.

SECRETARIA GENERAL
En este sentit, la llei de 4/83, de 23 de novembre, d'ús i ensenyança del valencià

estableix en el seu article 30.2 que “les bases de les convocatòries per a l'accés a càrrecs,
ocupacions i funcions públiques, per la Generalitat i les Corporacions Locals en l'àmbit de les
seues respectives competències, es valorarà el coneixement del valencià a fi que puguen
realitzar-se aquelles funcions públiques d'acord amb els principis d'ús del valencià previst en
aquesta llei. Afig l'apartat 3, del mateix text legal, “Que els poders públics valencians, als
efectes de l'apartat anterior, assenyalaran els llocs per als quals és preceptiu el coneixement del
valencià”. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha entés que no hi ha
inconvenient algun a exigir a un aspirant a determinat lloc , el coneixement del valencià, com a
requisit per a l'acompliment d'un lloc i no com a mèrit a avaluar, quan les especials
circumstàncies del lloc, entre altres, el tracte directe amb els administrats, es fa imprescindible,
de forma objectiva, que el titular dels mateixos tinga coneixements de la dita llengua.
Per tant, la necessitat d'acreditar el coneixement de la llengua pròpia de la comunitat

autònoma per a poder participar en les convocatòries d'accés a la funció pública no és, en si
mateix considerada i en tot cas contrari, al dret d'igualtat, ni tampoc als principis de mèrit i
capacitat, però la seua exigència generalitzada sense concreta justificació per raó de la
prestació de les funcions assignades a cada lloc, sí que conculca en canvi, tal dret fonamental.
SEGON.- Respecte a les al·legacions presentades per D. Miguel Llobell Perles en

nom i representació de GRUP MUNICIPAL DE GENT DE DÉNIA, LA XARA I JESÚS POBRE.
1.- Respecte a la impossibilitat legal d'aplicar el requisit lingüístic.
En primer lloc, i quant a l'al·legació que és desafortunada l'aportació de la STC

46/91 hem de manifestar que el Tribunal Constitucional a través de les seues sentències ha anat
perfilant la doctrina sobre esta matèria, i, concretament, en les seues sentències 82, 83 i 84/86,
de 26 de juny, ha entés que “les Comunitats Autònomes on existisquen dos llengües oficials
poden prescriure en l'àmbit de les seues competències el coneixement d'ambdós llengües per a
accedir a determinades places de funcionari i, en general, considerar com a mèrit el nivell de
coneixement de les mateixes”.
Posteriorment, el mateix Tribunal, en la seua sentència 46/1991, de 28 de febrer, va

evolucionar en el sentit no sols d'avaluació com a mèrit de la llengua pròpia de la comunitat,
sinó de la seua imposició com a requisit de capacitat per a l'accés a l'Administració
Autonòmica, si bé de manera matisada i guardant relació amb la funció a exercir, doncs seria
contrari al dret d'igualtat en l'accés a la funció pública exigir un nivell de coneixement de la
llengua cooficial sense relació alguna amb la capacitat requerida per a exercir la funció que es
tracte.
Estes sentències del TC han influït en el Tribunal Suprem que ha seguit tres etapes
distintes:
1.- Inicialment la doctrina del TS era radicalment oposada a la valoració de les

llengües autonòmiques en els processos de selecció dels funcionaris públics, com s’evidencia a
les STS de 25/01/1985, 28/07/1985)
2.- Posteriorment, de conformitat amb la doctrina assentada pel TC en les sentències

82, 83 i 84/86, de 26 de juny, es produïx un canvi de criteri i s'accepta que la llengua
autonòmica constituïsca un mèrit ordinari en les convocatòries, sense bé, en cap cas, podrà
tindre el valor de requisit excloent de les proves selectives.

SECRETARIA GENERAL
3.- Finalment, la doctrina del Tribunal Suprem és favorable que, en supòsits

justificats, el coneixement de la llengua autonòmica puga ser una prova de la capacitat de
caràcter obligatori i amb caràcter eliminatori, si bé el nivell de coneixement exigit ha de ser
proporcionat a les previsibles exigències de maneig de les llengües en la funció que es tracte
(STS24/11/89, 16/04/90, 20/11/90, 22/01/91, 08/07/91, 8/07/94 etc.)
En este sentit, la possibilitat d'exigir un determinat nivell de valencià s'evidencia en

diferents normes, vgr., la llei 30/84, de 2 d'agost de mesures per a la reforma de la funció
pública determina en el seu article 19 el següent: “1.-Les administracions Públiques
seleccionaran al seu personal ja siga funcionari, ja laboral, d'acord amb la seua oferta
d'ocupació pública, per mitjà de convocatòria pública i a través del sistema de concurs,
oposició o concurs-oposició lliure en què es garantisca en tot cas els principis constitucionals
d'igualtat, mèrit i capacitat, així com el de publicitat.
Els procediments de selecció cuidaran especialment la connexió entre el tipus de

proves a superar i l'adequació als llocs de treball que s'hagen d'exercir incloent a l'efecte les
proves pràctiques que siguen precises.
En les convocatòries per a accés a la funció pública, les Administracions Públiques

en el respectiu àmbit de les seues competències hauran de prevore la selecció de funcionaris
degudament capacitats per a cobrir els llocs de treball en les Comunitats Autònomes que
gaudisquen de dos llengües oficials”.
Per la seua banda, la Llei Autonòmica 4/1.983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyança

del valencià, en el seu article 30.2 es determina que “en les bases de convocatòries per a accés
a càrrecs, ocupacions i funcions públiques, per la Generalitat i les Corporacions Locals en
l'àmbit de les seues respectives competències, es valorarà el coneixement del valencià a fi que
puguen realitzar-se aquelles funcions públiques d'acord amb els principis d'ús del valencià
previst en la present llei. El seu número tres afig que “els poders públics valencians, als efectes
de l'apartat anterior, assenyalaran les places per a les que siga preceptiu el coneixement del
valencià”. Finalment, l'article 35 del mateix text legal inclou Dénia com a terme municipal de
predomini lingüístic valencià als efectes de la dita llei i atenent a criteris històrics.
En conseqüència, l'exigència d'un determinat nivell de valencià per a l'accés a la

funció pública no és legalment impossible, sempre que el dit nivell d'exigència es trobe
justificat per la relació directa i immediata de la prestació del servici amb la població
valencianoparlant. Per tant, trobant-se Dénia dins de les poblacions que històricament parlen
valencià, no és discriminatòria la seua exigència, sempre que se seguisquen criteris de
proporcionalitat.
2.- Respecte a la inadequació dels perfils als llocs de treball.
Respecte a quin seria el perfil adequat a cada lloc de treball hem de manifestar que
no correspon a qui subscriu establir els dits perfils, ni la determinació dels nivells adequats,
perquè manca de la formació necessària per a això. No obstant això, procedirem a exposar ací
la doctrina seguida per la jurisprudència:
El Tribunal Constitucional ha entés que en la determinació del nivell d'exigència s'ha

de seguir un criteri de proporcionalitat, en funció del tipus i nivell de la funció o lloc a exercir,
a mesura que estableix l'article 23.3 de la nostra Constitució que reconeix el dret dels

SECRETARIA GENERAL
ciutadans a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics, amb els requisits
que assenyalen les lleis.
Per tant, seguint el dit criteri no es justifica l'exigència el grau superior de valencià al
Cap del Departament Jurídic i Administratiu d'Urbanisme, al Cap del Departament de Cultura
i Arqueologia, per exemple, entenent que el dit nivell d'exigència pot ser desproporcionat.
Igualment, no s'acredita i pot ser desproporcionat l'exigència d'un determinat nivell d'exigència
per als operaris de la neteja, oficial 2a, etc., ja que en les funcions encomanades no hi ha una
relació directa i immediata amb la població valencià parlant que justifique el coneixement de
l'idioma propi de la comunitat autònoma com a requisit excloent i no com a mèrit.
Finalment, respecte als nivells exigits per a la Policia Local i en els que les
al·legacions proposen un augment de nivell per a l'Intendent principal, exigint un nivell

superior, s'estima a la vista del criteri jurisprudencial abans exposat seria desproporcionat
exigir un nivell PL 4.
3.- Impossibilitat d'exigir el requisit al personal eventual o de confiança.
La Llei de la Funció Pública Valenciana estableix en el seu article 6:
“1.- El personal eventual només exercirà llocs expressament qualificats per les seues
funcions de confiança o assessorament especial.
a) La classificació dels llocs de naturalesa eventual del Govern Valencià, contindrà

exclusivament el nombre de lloc, la seua denominació i la Conselleria de pertinença. El nombre
de llocs d'esta naturalesa i les retribucions de cada u d'ells es determinarà dins dels crèdits
establits respecte d'això en la corresponent Llei de Pressupostos.
b)El nombre, característiques i retribucions del personal eventual de les Corts

Valencianes i les Corporacions Locals es determinaran, respectivament, dins dels crèdits
establits a l'efecte en la Llei de Pressupostos, per la Mesa de les Corts i pel Ple de les
Corporacions Locals al començament del seu mandat. En este cas només podran modificar-se
amb motiu de l'aprovació dels pressupostos anuals.
2.- El nomenament i cessament d'este personal serà lliure i correspondrà al President

o la Presidenta de la Generalitat Valenciana, al President o Presidenta de les Corts
Valencianes, als conselleres o les conselleras i, si és procedent, als Presidents o Presidentes de
la Corporacions Locals.
En tot cas el personal eventual cessarà automàticament quan cessament l'autoritat a

qui preste la seua funció assessora i de confiança. El seu nomenament, règim de retribucions i
dedicació, es publicarà en el DOGV i, si és procedent, en el propi de la Corporació. Deixant
fora de perill la facultat de lliure nomenament i cessament d'este personal, el mateix se
sotmetrà, en quant li siga aplicable, al règim administratiu assenyalat en esta Llei, i en cap cas
l’exercici d'un lloc de treball reservat a personal eventual constituirà un mèrit per a l'accés a
la funció pública o a la promoció interna”.
En conseqüència, a la vista del precepte citat el personal de confiança o eventual

exercix una funció d'assessorament especial i el Ple de la Corporació, a l'inici del seu mandat,
determinarà el nombre, característiques i retribucions d'este personal, la modificació posterior
només podrà realitzar-se amb motiu de l'aprovació del pressupost anual. Per tant, l'exigència

SECRETARIA GENERAL
d'un determinat nivell de valencià al personal eventual o de confiança no s'ajusta al que

estableix la pròpia Llei de la Funció Pública.
TERCER.- Respecte a les al·legacions formulades per SRA Elvira Ruiz Olmos, en nom
i representació de la CONFEDERACIÓ SINDICAL DE COMISSIONS OBRERES DEL PAÍS
VALENCIÀ.
1.- Respecte a la nul·litat i anul·labilitat del procediment.
L'article 90 de la Llei 7/85, de 2 d'abril, de Bases de Règim Local determina en el seu

apartat 2 que “les corporacions locals formaran la relació de tots els llocs de treball existents
en la seua organització, en els termes previstos en la legislació bàsica sobre funció pública”.
Afig l'article 126 del TR 781/86, de 18 d'abril que La modificació de les Plantilles
durant la vigència del pressupost requerirà el compliment dels tràmits establits en l'aprovació
d'aquell.
Per la seua banda, l'article 15.2 de la Llei de la Funció Pública Valenciana determina
que les plantilles o relacions de llocs de treball inclouran cada u d'ells, conforme a la distinció
bàsica anterior, la seua denominació i característiques essencials, les retribucions
complementàries que els corresponguen, els requisits exigits per al seu exercici i els mèrits
preferents.
Es planteja la nul·litat o anul·labilitat de l'exigència del requisit lingüístic com a

conseqüència de l'absència de negociació prèvia. Doncs bé, la jurisprudència ha entés que les
relacions de llocs de treball són l'instrument tècnic a través del qual es realitza per
l'Administració l'ordenació del personal, i la racionalització de les estructures administratives,
d'acord amb les necessitats de futur, i entre elles ha de conjugar-se la major eficiència amb la
previsió dels gastos de personal, d'acord amb les necessitats dels servicis i amb expressió dels
requisits exigits per al seu acompliment, de manera que en funció d'elles es defineixen les
plantilles de les Administracions Públiques i es determinen les ofertes públiques d'ocupació.
Per això correspon a l'Administració, en l'exercici de les seues potestats

organitzadores, la formació i aprovació de les relacions de llocs de treball, després de la
realització dels estudis precisos. Per tant, atenent a la transcendència que la classificació dels
llocs de treball té en la política de personal i a tenor del precepte citat (article 32 b) de la Llei
9/87), es tracta d'una matèria de negociació obligatòria, de tal manera que l'omissió del procés
negociador comportaria la nul·litat de l'acord que ho aprovara
En el present supòsit l'acta del ple de data 27 d'abril de 2.006, a l'arreplegar el

dictamen de la comissió informativa en la que s’estableix: “Atesa la negociació sindical prèvia
i els reunions mantingudes amb els sindicats que així ho han demanat ..........”. D'altra banda,
en el dictamen de la Comissió Informativa de data 15 de febrer de 2.006 s'establix: “Una volta
avaluades els propostes fetes pels sindicats UGT, SPPLBCV I CCOO (este últim només
verbalment) en la mesa de 9 de febrer sobre la necessitat garantir el coneixement del valencià
en l’ accés als llocs de faena de l’Aj. de Dénia..........”.
Per tant, a la vista de dites manifestacions, pareix evidenciar-se que la negociació

prèvia ha existit, una altra cosa és que no s'haja arribat a cap acord i, en este sentit la
jurisprudència ha declarat: “....el fet que dites negociacions no hagen conclòs en acord, no
revesteix l'eficàcia invalidant que se li vol atribuir, perquè una cosa és el “deure” de negociar,
i una altra bé distinta és la “possibilitat” d'aconseguir acords, fruit de la negociació (“podran

SECRETARIA GENERAL
arribar a acords i pactes”, diu l'art. 35 Llei 9/87). De la Llei només es deriva un mandat de
negociar, però no un deure convindre”.
2.- Respecte al contingut de l'acord.
En esta matèria s'al·lega que en el seu dia en la Taula de Negociació es va aportar pel
sindicat una jurisprudència quant a l'acreditació i exigència del requisit lingüístic. Doncs bé, a
fi d'evitar reiteracions sobre les qüestions ja resoltes, em ratifique en el que s'ha dit en els
fonaments de dret primer i tercer del present informe.
En atenció al que exposa

PROPOSE
1.- L'exigència d'una prova obligatòria i eliminatòria per a l'accés a la funció pública
no és contrària a la Llei de la Funció Pública, per la qual cosa en este sentit procedix
desestimar esta causa d'al·legació.
2.- Respecte al document que acredita la titulació d'un determinat nivell de valencià
en l'acord adoptat s’estableix el Certificat emès per la Junta Qualificadora de Coneixements
del València o equivalent, per la qual cosa com tal ha d'entendre's els documents previstos en
l'article 16 del Decret 33/99, de 9 de març i respecte als habilitats de caràcter nacional el
document previst en el Decret 8/95, de 10 de gener.
3.- Respecte als nivells de valencià exigits, ha d'ajustar-se als criteris de

proporcionalitat tenint en compte la prestació de les funcions assignades a cada lloc, i
conforme a la relació directa i immediata amb la població valencià parlant, per la qual cosa no
queda justificat el dit nivell d'exigència per als operaris de neteja, oficial de segona, ajudant
d'oficis, encarregat de la brigada de parcs i jardins, etc., ja que no apareix justificada la relació
amb el públic valencià parlant en general. Respecte a l'augment del nivell de coneixement del
valencià per a places com a Intendent principal, seguint la doctrina jurisprudència, s'estima
igualment desproporcionada i, finalment, tampoc queda justificat l'exigència de nivell de
valencià superior a places de Cap del Departament Jurídic i Administratiu d'Urbanisme,
Arqueòleg Municipal, Cap del departament de Premsa i Protocol pel que seguint el criteri
jurisprudencial ha de minorar-se l'exigència de coneixement de valencià com a requisit
excloent.
4.- Respecte a l'exigència de valencià a les places ocupades pel personal eventual,
tenint en compte el caràcter de les mateixes i el que estableix l'article 6 de la Llei de Funció
Pública Valenciana, ha d'excloure's l'exigència de requisit lingüístic en les mateixes.
El present informe se sotmet a qualsevol altre millor fonamentat en dret, no obstant

els òrgans decisoris de la Corporació Municipal adoptaran la decisió oportuna per als
interessos de la població.
Los señores reunidos a propuesta del Sr. Presidente acuerdan incorporar el informe
emitido por el Departamento de Normalización Lingüística que a continuación se describe:
...”Assumpte: Informe sobre els perfils lingüístics de determinats llocs de faena.
ANTECEDENTS DE FET

SECRETARIA GENERAL
1. Vista la comunicació interior del cap de negociat de Selecció i Formació de data

23 d’agost d’enguany i la documentació adjunta.
2. Vist l’informe de María Dolores Guntiñas Grimalt, amb data 17 d’agost de 2006,
que s’inclou en la documentació facilitada pel cap de negociat de Selecció i Formació.
2.1 Atés que en el punt 2 del fonament de dret segon esmenta que no li correspon
establir els perfils lingüístics.
2.2 Atés el punt 3 de la proposta.
3. Vists els meus informes anteriors que formen part de l’expedient dels perfils
lingüístics. Especialment, l’apartat 4 del punt 5 del meu informe de 19 de gener d’enguany,
que en el primer paràgraf diu que en les places perfilades amb el nivell PL1, s’ha tingut en
compte, especialment, els coneixements mínims de valencià d’acord amb la necessitat de
comunicació verbal i escrita, almenys col·loquial, dels mateixos treballadors entre si –tant si
són del mateix nivell com superior– i també amb la resta de ciutadania I, en el paràgraf quart,
esmenta que, pel que fa al PL4, s’han valorat les tasques de gestió, estudi i proposta d’acord
amb l’àmbit professional, el fet que són responsables jeràrquics d’unitats de faena amb
personal a càrrec seu amb l’objectiu que aquesta faena es realitze d’acord amb els principis
d’eficàcia i eficiència. Així, doncs, es considera que han de tenir un coneixement lingüístic
formal alt i, també, amb capacitat d’autonomia, claredat i exposició en la mesura que tenen la
responsabilitat de desenvolupar programes, projectes i/o plans d’actuació; dirigir, coordinar,
controlar i avaluar programes i projectes; la capacitat de prendre decisions dins l’àmbit
corresponent; proposar resolucions i acords; assessorar els òrgans de govern municipal i
elaborar informes; resoldre i donar compte del personal a càrrec seu junt amb la gestió dels
mitjans materials i humans de què dispose; oferir atenció especialitzada al públic en l’àmbit
professional propi, etc. i llegir i entendre texts escrits en la varietat estàndard i en els diversos
registres, texts de caràcter general o sobre temes específics relacionats amb el lloc de faena
(projectes, informes, cartes, articles o referències tècniques, bases i instruccions.
FONAMENTS DE DRET
1. Amb vista a regular aquesta matèria es va aprovar la Llei 4/1983, de 23 de

novembre, d’ús i ensenyament del valencià, que en l’article 30.2 fa la previsió de
coneixement del valencià que a les bases de convocatòria per a l'accés a càrrecs,
ocupacions i funcions públiques, la Generalitat Valenciana i les corporacions
locals, en l'àmbit de les competències respectives, han de valorar el coneixement
del valencià per tal que puguen realitzar-se les funcions públiques d'acord amb
els principis d'ús del valencià, prevists en aquesta Llei. També diu en el punt 3
d’aquest mateix article que els poders públics valencians, als efectes de l'apartat
anterior, han d’assenyalar els llocs per als quals és preceptiu el coneixement del
valencià.
A més a més, l'article 16 que diu que les empreses de caràcter públic, a més dels
serveis públics dependents directament de l'Administració, han de garantir que els empleats
que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a
atendre amb normalitat el servei que els és encomanat. Com es veu, aquest article no té un
sentit restrictiu ja que no diu en cap moment que només hagen de tenir l’exigència de
coneixement del valencià els llocs de faena en què s’haja d’atendre el públic. Així, doncs, si, a
més, tenim en compte que el punt 16 es troba dins el capítol primer que tracta de l’ús oficial del
valencià, es desprén que, especialment, en les places i llocs de faena d’atenció al públic cal

SECRETARIA GENERAL
garantir el coneixement del valencià/català per no conculcar els drets dels ciutadans a ser
atesos en valencià. Comptat i debatut, l’article 16 recalca i para esment en un aspecte de
l’Administració ja previst, també, en el que estableix l’article 30.2 d’aquesta llei.
2. Com s’indica en la mateix informe de María Dolores Guntiñas, el TSJCV

considera conforme a dret que es demane el coneixement de valencià en l’accés a
un lloc de faena quan les circumstàncies especials del lloc, entre unes altres, el
tracte directe amb els administrats, es fa imprescindible que el titular de la plaça
de faena tinga coneixements en eixa llengua. Com a exemple, en la sentència del
Tribunal Constitucional número 46, de 28 de febrer de 1991, en què es
desestimava un recurs d’inconstitucionalitat promogut pel Govern de l’Estat en
relació amb l’article 34 de la Llei del Parlament de Catalunya 17/1985, de 23 de
juliol, de la Funció Pública de l’Administració de la Generalitat, llegim (la

negreta és meua):
“De lo expuesto, resulta claro que la exigencia de conocimiento del catalán para el
acceso a la función pública de la Administración de la Generalidad no es discriminatoria desde
la vertiente de la igualdad de los españoles en todo el territorio nacional.” (punt 2 dels
Fonaments Jurídics).
“Además, se trata de un requisito justificado y equitativo también en función de la

propia eficacia de la Administración autónoma (art.103.1 C.E.), por lo que resulta
constitucionalmente lícito exigir, en todo caso, un cierto nivel de conocimiento de la lengua
catalana, que resulta imprescindible para que el funcionario pueda ejercer adecuadamente su
trabajo en la Administración autonómica, dado el carácter cooficial del idioma catalán en
Cataluña (art. 3.2 C.E. y art. 3.2 E.A.C.) y dada también la extensión del uso del catalán en
todo el territorio de la Comunidad Autónoma.” (punt 3 dels Fonaments Jurídics).
“Por consiguiente, en tanto que en las concretas convocatorias de los concursos u

oposiciones de acceso a los Cuerpos y Escalas o plazas de la Función Pública de la
Generalidad no se utilice la exigencia de conocimiento del catalán de manera irrazonable y
desproporcionada impidiendo el acceso a su función pública de determinados ciudadanos
españoles, no se vulnerará la igualdad reconocida por el art. 23.2 C.E.” (punt 4 dels
Fonaments Jurídics).
Igualment, en la sentència número 161 del Jutjat Contenciós Administratiu número 1

de Castelló, es desestima el recurs interposat per una funcionària de la Universitat Jaume I
contra l’exigència per part de l’Administració universitària del requisit lingüístic del nivell
mitjà de valencià per a la promoció interna de les places d’auxiliar administratiu.
Concretament, en el punt 4 dels Fonaments Jurídics llegim (la negreta és meua):
“El conocimiento del valenciano así como la posesión de un determinado nivel es

expresión del principio de mérito y de capacidad proclamado por la Constitución Española y
así lo reconoce el TC y en concreto cuando tenga relación con la función a desempeñar y en
este sentido lleva razón la administración demandada al señalar que los puestos de auxiliar
administrativo son vehículo de comunicación de la universidad y sus usuarios internos y
externos y tal comunicación se realiza normalmente en la lengua propia de la universidad, que
es el valenciano, con lo cual no sólo es razonable exigir el conocimiento del valenciano sino
exigir que este sea en el nivel mitjà...”
CONCLUSIONS

SECRETARIA GENERAL
1. Considere que és justificat demanar un grau de coneixement de valencià per a llocs

de faena com ara operaris de neteja, oficial de segona, etc. Com indica la legislació i la
jurisprudència citada, el valencià/català és llengua de comunicació de l’Administració i
demanar un grau de valencià com l’oral o l’elemental segons el lloc de faena és adequat amb
vista a garantir l’eficàcia i el funcionament de la mateixa administració i garantir la
comunicació (personal i laboral) entre treballadors tant del mateix nivell com de nivell
superior. En qualsevol cas, ni la llei ni la jurisprudència preveuen que només en el cas
d’atenció al públic s’haja de demanar el coneixement de valencià sinó que aquest és un altre
dels motius, ben important però no l’únic, per a demanar el coneixement de valencià en l’accés
a les places de faena.
2. Considere adequat per als caps de departament que es demane un nivell PL4 atesa
la tasca que tenen encomanada. Ara bé, vista la negociació sindical i que la moció dels perfils
lingüístics preveu la creació d’una comissió de seguiment, pot deixar-se per a una valoració
posterior l’aplicació d’un nivell PL4 per als caps de departament. Ara bé, pel que fa a l’àrea
de Cultura, Educació i Premsa i Protocol sí que considere en qualsevol cas inadequat demanar
un nivell inferior al PL4 per als caps de departament atés que han de tenir un nivell alt tant de
castellà com de valencià.
Los señores reunidos proponen al Pleno la adopción del siguiente acuerdo con los
votos a favor de D. Antonio Cuartero Martínez (Bloc), Dª. Sofía Tutor Galiana y D. Juan
Collado Fuentes (PSOE); la abstención de D. Miguel Llobell Perles (GD) y de D. Antoni
Roderic Tost (Els Verds-L’Entessa) y el voto en contra de D. Jaime Llacer Palones (P.P.):
PRIMERO.- DESESTIMAR las alegaciones en el sentido de que la exigencia de una

prueba obligatoria y eliminatoria para el acceso a la función pública no es contararia a la Ley
de la Función Pública.
SEGUNDO.- Respecto al documento que acredita la titulación de un determinado

nivel de valenciano en el acuerdo adoptado se establece el Certificado emitido por la Junta
Qualificadora de Conneiximents del Valencia o equivalente, por lo que como tal debe
entenderse los documentos previstos en el artículo 16 del Decreto 33/99, de 9 de marzo y
respecto a los habilitados de carácter nacional el documento previsto en el Decreto 8/95, de 10
de enero.
TERCERO.- Solicitar para los Jefes del Departamento de Cultura,y Educación y

Prensa el nivel PL4, y dado que está prevista la creación de una comisión de seguimiento, dejar
para una posterior valoración la aplicación del nivel PL4 para los Jefes de Departamentos, así
como eximir del requisito al personal eventual según informe jurídico emitido por la T.A.G. de
Gobernación.
CUARTO.- Considerando que está justificado el solicitar un grado de conocimiento

de valencia para los puestos de trabajo como limpiadoras, oficial de segunda, etc, solicitar la
exigencia del nivel oral a los grupo E (operarios, oficiales de 2º, limpiadoras, etc.)»
Sr. Juli Martínez: En aquest punt lo que anem a fer, o no, és aprovar el
dictamen elaborat a partir dels informes tècnics per a contestar a les al·legacions al
voltant del requisit lingüístic presentades per Comissions Obreres, Gent de Dénia i el
Partit Popular.

SECRETARIA GENERAL
A nivell general els informes són clars en quant a la legalitat del perfil
lingüístic, reconeguda pel Tribunal Constitucional, en primer lloc.
Per tant, en lo que pertoca a les al·legacions concretes, en la proposta d’acord

es proposa que els caps de departament de l’àrea de Cultura, Educació i Premsa
mantinguen el nivell 4, el nivell superior de coneixements del Valencià. També es
proposa que els operaris dels Serveis de Neteja, Obres i Serveis, Parcs i Jardins etc.
mantinguen un nivell de coneixements orals. I finalment s’estima el que queden
exclosos de la catalogació lingüística el personal que anomenem com a eventual, encara
que es recomana que el perfil d’estos professionals siga fet públic i mai no de manera
arbitraria, pels diversos equips de govern que puga haver a la ciutat de Dénia.
Queda clar, pensem, que segons la legalitat és pertinent un perfil lingüístic en

ares de la cooficialitat, reconèixer-la, sempre i quan siga suficientment raonat. I
conforme a això han quedat els informes presentats pels tècnics i debatuts en la
Comissió. Gràcies.
Sr. Antoni Roderic: Molt breument, Sra. Alcaldessa. Des de Els Verds-L’Entesa
anem a abstindre’ns en este punt perquè no solament hi ha una al·legació presentada per
Comissions Obreres, sinó que ademés hi ha un recurs presentat per la UGT i per el
SATE, l’antiga Intersindical Valenciana, que segurament, d’anar endavant, ens
embolicarà moltíssim el tema de la contractació.
Per tant, nosaltres pensem que este tema es deuria haver consensuat millor amb
els sindicats i en tot cas esperar a la resolució de l’expedient per a no tindre després que,
en el tema de personal, tindre que tirar marxa arrere i inclús tindre que pagar
indemnitzacions o qüestions aixina.
De tota manera dic que no anem a oposar-nos i que l’equip de govern faça la
seua política en este tema i ens abstindrem.
Sr. Jaume Llacer: Des del Grupo Popular vamos a entrar a valorar la
desestimación en parte de las alegaciones que presentamos en tiempo y forma en su día.
En la primera de ellas, nosotros dejamos muy claro lo que dice la Ley de la

Función Pública Valenciana en el artículo 9.4, dice lo siguiente: “Quienes superan las
pruebas selectivas acreditarán sus conocimientos de valenciano mediante la
presentación de certificados, diplomas o títulos que hayan sido homologados por la
Generalitat Valenciana o mediante la realización de un ejercicio específico al efecto. El
personal que no pueda acreditar dichos conocimientos quedará comprometido a la
realización de los cursos de perfeccionamiento que a este fin organice la Generalitat
Valenciana”. Y en el perfil lingüístico aprobado por el equipo de gobierno el pasado
Pleno de 27 de abril, en su artículo 4 dice que: “los aspirantes a ocupar una plaza en el
Ayuntamiento de Dénia i demás entidades vinculadas, han de acreditar el conocimiento
de valenciano de la plaza que opte mediante una prueba de conocimiento del valenciano
con carácter obligatorio y eliminatorio”.
Nosotros defendemos que dicho carácter obligatorio y eliminatorio entra en

total contradicción con el artículo 4 de la Ley de la Función Pública Valenciana que
SECRETARIA GENERAL
acabo de citar anteriormente, puesto que en ella queda muy claro que el que no pueda
acreditar dichos conocimientos quedará comprometido a la realización de los cursos de
perfeccionamiento del grado de valenciano que sea de aplicación en el puesto
correspondiente. Aquí es al contrario: primero se pretende realizar la prueba específica
de conocimiento del valenciano y si la superan, es entonces cuando podrás continuar
con el resto de las pruebas.
Por lo tanto, para nosotros esta alegación está parcialmente contestada, pues en
el informe de la T.A.G. entiendo que primero le habrás de… dejar de realizar la prueba
de acceso al puesto que se presenta y por último se realizará la del valenciano. Y eso no
ha de ocurrir así.
En cuanto a la segunda alegación que presenta el Partido Popular, nosotros

hacemos referencia a la infracción del Real Decreto 33/99, de 9 de marzo. Comentar
que nosotros ya dejamos claro en nuestra alegación los documentos que existen para
acreditar el valenciano y así viene recogido en el informe de la T.A.G., pero
desconocemos el por qué se obvia el apartado del Real Decreto, es el número 2, que
dice: “quienes no puedan acreditar dichos conocimientos quedarán comprometidos a
hacerlo en el plazo de dos años, a la realización de los cursos que a este fin organice la
Administración Autonómica”.
En segundo lugar, continuamos diciendo, queda vulnerado el decreto que he

citado anteriormente por cuanto se otorga al Departamento de Normalización
Lingüística potestad absoluta para determinar los criterios de los exámenes… Y la única
acreditación… la única acreditación reconocida por la Generalitat Valenciana es la que
hace referencia al Real Decreto que también cita la T.A.G.
Y en la tercera alegación, comentar lo que existe, la exigencia del perfil, la

continuamos entendiendo contraria al derecho de igualdad al acceso a la función pública
y más cuando no se ha motivado el por qué cada una de las exigencias indicadas para
cada puesto de trabajo. Y aquí se nos da la razón en un informe jurídico que dice: “però
la seua exigència generalitzada sense la concreta justificació per raó de la prestació de
les funcions assignades a cada lloc sí que conculca, en canvi, tal dret fonamental”.
Por lo tanto, y ya para finalizar, continuamos manteniendo que el perfil

lingüístico excede por una parte en las facultades al Departamento de Normalización
Lingüística. Por otra volvemos a recordar que es un perfil impuesto por el Sr. Juli
Martínez Torrija, que ni tan siquiera está consensuado con todos los sindicatos ni grupos
políticos. Porque su aprobación hará, de ahora en adelante, que se impugnen las bases
para las plazas y que vayan saliendo, esta es una realidad. Y por supuesto no estamos de
acuerdo en que pedir un determinado grado de valenciano sea garantía de buen
funcionamiento de la Administración como dice… desde el Departamento de
Normalización Lingüística, creemos que el valenciano ayudará pero no será
determinante para el buen desarrollo de la Administración. Muchas gracias Sra.
Alcaldesa.
Sr. Miguel Llobell: Anem a intentar centrar-nos en lo que és l’informe

d’al·legacions al requisit lingüístic perquè realment en l’anterior plenari, el plenari de 27
d’abril, ja varem concretar les postures en cada grup.
SECRETARIA GENERAL
Efectivament, va ser extens l’argumentació que ens va donar el Sr. Juli

Martínez, però no per això no es van presentar al·legacions a eixa aprovació inicial.
Però sí que m’agradaria recalcar que no soles per a dos grups de l’oposició, sinó que
també han presentat al·legacions un grup sindical, Comissions Obreres i, com mos
acaba de dir el Sr. Roderic, tenim entés que s’ha presentat el recurs corresponent per
part d’un altre sindicat, com és en este cas UGT.
Anem a intentar, com he dit abans, ser breus, clars i concisos –a vegades és
difícil però…- a un tema que n’hi ha que posar, en primer lloc de relieve que no es
tracta de valorar la llengua del valencià, sinó l’aplicació dins de l’àmbit d’accés a la
funció pública d’este Ajuntament.
Centrant-nos en la nostra primera al·legació, ens reiterem en eixa impossibilitat

legal d’aplicar el requisit lingüístic. I no per no ser de justícia la prestació d’un servei
bilingüe a l’administrat, sinó per la impossibilitat legal de la seua aplicació donat el
marc jurídic actual. Per què diem això? Senzillament perquè si ens remuntem a la norma
marco o la norma sobirana que és la Constitució del setanta-vuit…
Per tant és la Llei la que regularà una qüestió que no s’acredita en este punt per
part de la desestimació que se’ns planteja. A més abundament, l’article 23 de la mateixa
Carta Magna ens senyala, aixina mateixa, que tenen dret a accedir en condicions
d’igualtat a les funcions i càrrecs públics en els requisits que senyalen les Lleis. Per
segona vegada la norma suprema senyala que és la llei la que deu de fixar en este cas els
requisits per accedir a les funcions i càrrecs públics. Per tant, les Corporacions Locals
valencianes no tenen eixa legitimitat per a incloure en els processos de selecció els
requisits lingüístics en caràcter excloent. Decisions judicials ens emparen en eixos
recursos contra Ajuntaments tan propers com puga ser Oliva, Ontinyent, Vinaròs o
Xixona.
La Llei de la Funció Pública Valenciana, en el seu article 9.4 ve a dir que

aquells que aproven les proves selectives, acreditaran els seus coneixements de
valencià. Qui no acredite estos coneixements, quedaran compromesos a la realització
dels cursos de perfeccionament que a este fi organitze la Generalitat Valenciana, per
tant, d’un mèrit o requisit a posteriori d’haver superat la prova de selecció. En cas
d’exigir-se el requisit lingüístic, i que de ninguna manera es pot exigir prèviament si no
ho preceptua la Llei, estem parlant, en este cas, d’un requisit que afecta als Drets
Fonamentals.
Per tant a la vista de la legislació estatal i autonòmica en matèria d’accés a la

funció pública, no encontrem precepte que incloga el requisit lingüístic en les proves
d’accés a este “Muy Ilustre Ayuntamiento”. Creem contràri a dret i molt fàcil
impugnable ante els tribunals, com ja hem assenyalat anteriorment.
En quant a la segona al·legació, inadequació dels perfils als puestos de treball,

seguim valorant que en la majoria dels casos l’exigència del valencià s’ajusta “al grupo
al que está adscrito el funcionario” i no a la necessitat o idoneïtat del coneixement en si
del valencià. Mos trobem que en el mateix nivell del valencià, un exemple: un PL3, que
SECRETARIA GENERAL
és nivell mitjà, al jefe del departament, al jefe del negociat, a l’administratiu i a

l’auxiliar administratiu. Vull dir que eixos quatre càrrecs en este cas tindrien la mateixa
valoració del valencià, quan cadascun fa una tasca diferent dins del seu grup o, millor
dit, dins del seu departament. Molt distinta serà la persona que estiga atenent al públic
d’aquella, pues a lo millor un calcador, que no té res que veure en el públic i que, crec
jo, no tindrà que fer cap informe, sinó les quatre o les ratlles que li pertoquen fer en el
seu digne treball.
Per lo tant no entenem eixa valoració que vostés fan; per ser administratiu, per
ser auxiliar té que tindre eixa valoració en quant a esta assignació de nivell. Per lo tant,
algo que no concorda en les definicions dels diferents nivells i competències.
Ja entrant en l’ultima de les al·legacions, la impossibilitat d’exigir el requisit al

personal eventual o de confiança, el mateix informe jurídic que se’ns facilita ens senyala
que la Llei de la Funció Pública Valenciana estableix en el seu article 6 que será el
Pleno de las Corporaciones Locales al empezar su mandato los que determinen el lugar,
la denominación, la atribución etc. no ajustándose por tanto la exigencia de un
determinado nivel del valenciano al personal eventual, de confianza, de un modo
generalizado. Per tant, sí que hem vist que s’ha reconegut, com he dit abans el Sr. Juli
Martínez, a que esta exigència, en este cas este requisit del personal eventual, sí que es
contemplarà en estes modificacions, en estes al·legacions. Per tant ens congratulem, en
este cas, de que vostés hagen recapacitat en este punt.
Però el no recapacitar, torne a valorar en este sentit la seua tasca, en esta

aprovació de requisit, i per lo tant vostés exigiran en un futur el requisit lingüístic sense
tindre en compte que el Consell de la Generalitat Valenciana haja dictat normes
oportunes que habiliten a les Corporacions Locals a exigir conforme a dret, vegem en
este cas que no podem donar-los el suport perquè les al·legacions estan ahí i si
volguérem presentar en el seu dia el corresponent contenciós, pues ens obliga en este
cas, ja ho vàrem dir en el plenari anterior, el cor no mos dicta el dir que no, però per
imperatiu legal tindrem que votar que no en este punt. Moltes gràcies.
Sr. Antonio Cuartero: Sra. Alcaldessa, Srs. Regidors. Be, ens trobem ací en un
debat que ja va quedar de manifest el dia que van portar el tema del requisit d’este
plenari, i evidentment es trobem amb dos postures enfrontades; es a dir, ens trobem amb
una postura contrària al requisit amb l’extensió del Sr. Roderic i después en la postura
de l’equip de govern a favor del requisit.
Be, jo faig referència a algunes qüestions que diu el Tribunal Constitucional,

perquè aquí es fan moltes referències a vegades a temes de la Llei de la Funció Pública
però, en fi, sobre esta matèria i sobre el tema dels tribunals n’hi ha molt que parlar. N’hi
ha tribunals, el Tribunal Constitucional evidentment diu que ha entés una llengua és
oficial quan és reconeguda per els Poders Públics com mitjà normal de comunicació i
entre ells i en la seua relació amb els subjectes privats amb plena validesa d’efectes
jurídics. L’establiment d’un règim de cooficialitat lingüística en una part del territori de
l’Estat no contradiu el principi d’igualtat dels espanyols –que aquí s’ha parlat del tema
de igualtat i capacitat- en el territori nacional, ja que tal principi no pot ser entés, en cap
manera, com una rigorosa i monolítica uniformitat de l’ordenament que resulte que en
qualsevol part del territori es tinguen els mateixos drets i obligacions.
SECRETARIA GENERAL
Respecte als principis de mèrit i capacitat, que algú regidor també ha dit ací, el
coneixement de l’idioma propi d’una Comunitat Autònoma, igual que qualsevol altre
coneixement i condició exigida per a l’accés a la funció pública, constitueix una
exigència en l’acreditació de la qual es dona satisfacció a dits principis constitucionals.
Ara be, sí que és cert que seria contrari al dret a la igualtat a l’accés a la funció pública
exigir un nivell de coneixements de valencià sense relació alguna amb la capacitat
requerida per a exigir la funció que es tracta.
Això és, d’alguna manera, l’informe jurídic que mos ve a dir que té que estar
relacionat el lloc amb el nivell de coneixement de valencià. I en este sentit la Llei 4/83
de 23 de novembre, d’Ús i l’Ensenyança del Valencià, estableix al seu article 30.2 que
les bases per a les convocatòries per a l’accés a càrrecs, ocupacions i funcions públiques
per a la Generalitat i Corporacions Locals en l’àmbit de les seues respectives

competències, es valorarà el coneixement del valencià a fi que puguen realitzar-se
aquelles funcions públiques d’acord amb els principis d’ús del valencià previst en
aquesta llei.
Per tant, la necessitat d’acreditar el coneixement de la llengua pròpia de la

Comunitat Autònoma per a poder participar en les convocatòries d’accés a la funció
pública no és, en si mateixa considerada i en tot cas, contrari al dret d’igualtat ni tampoc
als principis de mèrit i capacitat, però la seua exigència generalitzada sense concreta
justificació, sí que seria una raó de conculcar, en canvi, el Dret Fonamental.
Per tant jo crec que este equip de govern hem complit també una de les bases
fonamentals, que també ho diu l’informe: mos obliga la llei a fer totes aquelles Meses
de Negociació necessàries per a intentar arribar a un acord. I ho hem fet, moltíssimes
Taules de Negociació i reunions a banda. Lo que no mos obliga és a arribar a un acord,
perquè quan un no està disposat, per moltes reunions que faces, a entendre que hi haja
un apropament en el tema del requisit, per lo tant va a votar-te en contra totes les
vegades. Hem fet moltíssimes reunions, hem canviat i hem baixat els nivells atenent a
aquells suggeriments que ens han fet els sindicats i alguns partits que estan aquí
presents, i efectivament, hui també fem una modificació atenent inclús alguns d’eixos
suggeriments. Jo crec que és una prova de que l’equip de govern no ha estat tancat mai a
una negociació, no ha estat mai tancat als suggeriments i per lo tant hui portem, jo crec,
que un informe per dos bandes: un informe jurídic i un informe tècnic, i per lo tant lo
que portem és esta modificació que…
I sobre este tema el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, podem

mostrar sentències a favor d’un costat i sentències a favor d’un altre. Evidentment, si el
tema estiguera clar no estaríem ací discutint i per lo tant ací n’hi ha dos postures
enfrontades.
I per un altra banda, lo que ha dit el Sr. Roderic, que li consta que la U.G.T. ha
presentat un recurs i tal, a mosatros oficialment no mos consta, no tenim notícies
oficials, lo que ens consta són les tres al·legacions que hui s’han contestat en este
plenari i per tant, si ha fet algun recurs, l’estudiarem i el veurem al seu moment quan
ens el notifiquen. Moltes gràcies.

SECRETARIA GENERAL
Sr. Juli Martínez: Intentaré no ser redundant a l’hora de contestar a les

qüestions que els diversos portaveus han suscitat i per tant no insistiré en el tema de la
suposada al·legació presentada per la U.G.T. o lo que s’ha comentat de l’al·legació de
Comissions, perquè pense que estan suficientment contestades.
Lo que sí que li diré és que el procés de negociació ha estat llarg, repetit en

diverses comissions informatives, segurament el Sr. Roderic les recordarà, s’ha donat
compte del procés negociador. És cert lo que ha comentat el Sr. Cuartero que un procés
negociador no vol dir que necessàriament tingues que donar la raó, i si els Regidors es
prenen la molèstia de comparar entre lo que era el document inicial que es presentà per
a negociació i el document que hi ha ara, pues hi ha hagut, diguem-ne que una
proporció de canvis important, i això val per a dir que, jo no sé el Sr. Llacer si a lo
millor està acostumat a funcionar d’un altra manera, però en fi, això en tot cas desdiu
que siga un reglament imposat per una persona concreta, en concret per mi. No, és un
reglament que està negociat, que s’ha intentat consensuar al màxim, s’ha consensuat lo
que s’ha pogut, que s’han avançat algunes conclusions i algunes mides d’esta
negociació en els sindicats, com és la posada en marxa de cursos de nivell per a
treballadors i treballadores de l’Ajuntament que, per cert, han estat sol·licitats d’una
manera prou important i estan essent seguits, i que també que en el moment en que
l’aplicació siga un fet, està el compromís que complirem de posar en marxa una
comissió de seguiment sobre la implementació del perfil lingüístic. Per tant, Sr. Llacer,
tot això pense que desdiu la idea seua que ha dit aquí sobre una imposició; una
imposició mai es negocia i una imposició mai es revisa. En este cas pense que els fets,
en concret a vosté, li lleven la raó.
Per el que toca a lo que ha comentat el Sr. Llovell, be, pense que hi ha aquí
bàsicament una discrepància entre l’òptica procedimental que ha empleat vosté i la que
ha empleat la T.A.G. municipal, però en fi, és un punt de vista i un altre, o siga que…
Per exemple: clarament aquí lo que es diu en quant a lo que vosté ha dit en l’article 9.4
(no article 4 com mentava el Sr. Llacer) és que els que superen les proves selectives
acreditaran els seus coneixements de valencià per mitjà de presentació de certificats,
diplomes o títols que hi hagen sigut homologats per la Generalitat o per mitjà de la
realització d’un exercici específic a tal efecte. Això és coherent en l’acord d’este
Ajuntament, i aquest acord la T.A.G. diu que mai no és contrari a la Llei de Funció
Pública Valenciana. Vosté té un altre pensament que naturalment és respectable, però les
lleis, jo no sóc evidentment advocat, vosté sap molt més que jo, però també
s’interpreten.
En el tema de l’adequació o inadequació, tinc que dir-li, ja ho comentarem en

els plenaris anteriors, que el nivell d’ús del valencià no se fa per el nivell administratiu
(A, B, C, D) de la persona, sinó a partir de les tasques que té que desenvolupar. Per lo
tant, sí que és coherent que un tècnic C, si té unes tasques, les que siguen, se li demane
un mateix nivell que un tècnic A; parlem de les tasques, no parlem del nivell de
coneixement de valencià teòric que s’ha de tindre, això està ahí.
Però sí que s’estima part de l’al·legació del seu grup, una al·legació per cert
prou ben presentada, encara que, naturalment, la pujada de nivells que seria per als
tècnics superiors sí que no s’ha tingut en compte.

SECRETARIA GENERAL
Finalment pel que fa –igual és massa farragós- al tema de la normativa que ha

comentat el Sr. Llacer, i deixant ja clar lo de l’article 9.4, bueno, pues hi ha aquí, en lo
que ha comentat de les funcions de l’Oficina de Promoció del Valencià, és lo que està
adoptat per unanimitat, que no ve d’un sinó que ve de tots, en este Ajuntament en els
articles 4 i 8 i que fa referència a que l’Oficina de Promoció Lingüística, Sr. Llacer, és la
que li correspon l’assessorament per a establir els perfils lingüístics dels llocs de treball.
Este reglament va contar amb el vot positiu del seu grup. Si ara estan reconsiderant-ho,
bueno, pues seria tal volta el moment. Per tant, s’està fent des de la legalitat i des del
consens de tots els grups, una cosa que vosté sembla oblidar.
Vosté també ha comentat que és un demèrit el demanar un perfil a un

treballador o treballadora. Bueno, pense que a nivell d’administració lo que és un
demèrit certament és no demanar que les dues llengües cooficials tinguen la mateixa
aplicació. Això seria un demèrit. Lo que volem es que siga un mèrit, igual per a una
llengua i per a un altra, això és lo que es diu cooficialitat, igualment oficials, no una més
oficial que un altra. Això sembla –no sé si ho va llegir vosté- “Rebel·lió en la granja”,
que diu que tots els animals són iguals però uns són més iguals que altres. No, ací són
cooficials, és que són igualment oficials. I complint el criteri, com ha dit el Sr. Llobell
abans, de la proporcionalitat, que pensem que sí s’ha complit.
Per tant, a partir d’ahí, torne a ressenyar que pensem que les al·legacions estan
ben contestades, pensem que el perfil lingüístic és una mida per a millorar el servei a la
ciutadania i es per això per lo que es fa, no per un altra raó: perquè partíem d’una
situació d’inigualtat i teníem que tendir a una situació d’equiparació entre les dues
llengües cooficials. Moltes gràcies.
Sr. Antoni Roderic: Sí, molt breument. Moltes voltes les idees, diguem-ne
ideològiques o polítiques de les persones poden ser positives o poden ser bones però la
forma de gestionar-les moltes voltes, pues no són, a lo millor, les més adients o les més
correctes. Ve això al tema de que la Corporació anterior aprova el Reglament de
Normalització Lingüística per unanimitat de tots els grups i vostés han estat incapaços
de que este tema vaja per unanimitat de tots els grups. Vull dir, una cosa que és possible
en l’anterior Corporació, amb govern del Partit Popular, pues vostés no han pogut fer-la.
I és que amés, moltes voltes es confonen els desitjos amb la realitat perquè si vostés són
incapaços de complir amb el Reglament de Normalització Lingüística… que no està
complint-se, ara després ve “Convenio de colaboración entre el Ayuntamiento de Dénia
y la Asociación Protectora de Animales de Dénia”, aquí lo tengo, todo en castellano.
Perquè vostés són incapaços de complir amb el Reglament de Normalització Lingüística
en coses que els atanyen a vostés mateixos, clar, volen pegar pasos de forma que
trenquen eixe consens i eixa unanimitat que hi havia en l’Ajuntament de Dénia. I
evidentment, és possible que hagen fet moltes reunions, que sí que és de veres que han
fet moltes reunions, però clar, arriben a un moment en que ni tenen el consens dels
altres grups ni tenen el consens dels sindicats, per tant eixa és la situació que és la real
que hi ha ara. Vull dir, eixa és una situació que vostés haurien de mirar-se.
El que vosté diu que no els consta que la U.G.T. i el SATE hagen presentat un
recurs, bueno pues això demostra les relacions que tenen amb els sindicats, és lo únic

SECRETARIA GENERAL
que demostra. Perquè quan els sindicats a nosaltres ens ho diuen i a vostés no s’ho
diuen, pues algo fallarà ahí.
De tota manera nosatros pensem que això de trencar eixe consens i eixa
unanimitat en este tema de la llengua no és positiu, que haurien en este tema fer-s’ho
mirar millor. Però de tota manera jo no els votaré en contra, ja dic m’abstindré i no
perquè estiga en contra, perquè pense que les maneres i les formes de desenvolupar
polítiques moltes voltes no són les adequades i en este cas, evidentment, que hi havia
que anar amb una cura especial, pues no ho han fet vostés de la millor manera possible,
cosa que amb l’anterior Corporació sí que va ser possible.
Sra. Ana Kringe: Muy brevemente, Sra. Alcaldesa. El Sr. Roderic lo ha estado
comentando lo que pasó en la pasada legislatura: evidentemente, si hay algo aquí que ha
fallado ha sido las formas, al menos en nuestro pensar. No vamos a extendernos más,
simplemente nosotros votamos que no en el requisito lingüístico, hemos presentado las
oportunas y pertinentes alegaciones que nosotros hemos creído convenientes i a
continuación, nosotros vamos a plantear un contencioso-administrativo en el momento
que sea posible. Y desde luego ya les aviso que vamos a solicitar la suspensión cautelar
del acuerdo. Simplemente.
Sr. Pau Reig: Be, en este tema la veritat és que vaig a eixir un poc del marc
municipal, perquè el que no val és que com no s’ha arribat a un acord amb els sindicats i
que això va a portar problemes de contractació, s’oblide el quid de la qüestió: el quid de
la qüestió és que el valencià és una llengua oficial. I l’esforç de l’equip de govern, és un
esforç important, es tracta d’exigir un requisit lingüístic que també, els mateixos
sindicats que han al·legat ací el requisit, estan exigint a la Generalitat Valenciana
modificar la Llei de la Funció Pública Valenciana i aclarir el tema del requisit lingüístic.
Els sindicats que al·leguen ací a l’exigència de la proba i del coneixement del valencià
que s’ho plantegen també, perquè l’Administració Pública valenciana, representada per
la major part dels sindicats que aquí van a recórrer o han anunciat que van a al·legar,
estan a favor d’exigir el requisit del valencià per tal que efectivament siga cooficial i
que els valencianoparlants tinguem els mateixos drets.
No és el mateix, Sr. Roderic, aprovar un reglament que serveix de marc

decoratiu i no tenir suficients elements -que vosté ha demanat en altres intervencions i
en altres qüestions- per posar en marxa el que realment tot el món s’expresse en
valencià de manera correcta, comunicació oral i escrita. La realitat a hores d’ara, en el
capítol municipal, en el capítol de l’Administració Pública, en el capítol de
l’ensenyament, és un endarreriment permanent del coneixement del valencià. Recula.
Els informes sociolingüístics van tots per ahí. Evidentment, este Ajuntament està
convençut de que els drets dels valencians han d’estar arreplegats i l’única manera és
exigir el coneixement del valencià. Per tant, jo estic d’acord en vosté de que és un pas
aventurat, és un pas de gegant.
Amb els sindicats està sempre oberta la porta a negociar-ho, a que s’ho
replantegen i este Ajuntament tindrà els contactes necessaris amb altres representants
dels sindicats per tal de continuar discutint alguna possible desproporcionalitat entre
l’exigència del coneixement del valencià i lo que seria la catalogació o el lloc de faena.

SECRETARIA GENERAL
El que no podem admetre mai de la vida és el primer motiu d’al·legació de que

és contrari a Llei de la Funció Pública, tal i com l’informe del T.A.G. diu que no, encara
que la redacció de la Llei de la Funció Pública Valenciana deixa prou que desitjar, però
també d’una manera ambigua o una manera un poc indefinida –seria millor denominar-
lo aixina- diu que poden fer-se probes de valencià. Per tant, l’exigència de la proba del
valencià no és contrària a la Llei de la Funció Pública Valenciana malgrat que no ens
agrade eixa Llei de la Funció Pública Valenciana que volem canviar, igual que han fet
altres pobles de l’Estat Espanyol i que han superat d’alguna manera i sense contradir el
marc constitucional que tan bé ens ha explicat el Sr. Llobell, pues sí que s’exigeix eixe
coneixement de la llengua pròpia en altres autonomies. És prou més avançat l’Estatut de
la Funció Pública Catalana que el de València i segurament també que el de Galícia o el
del País Basc.
Per tant en eixa línia de pluralitat nosaltres anem a avançar, i el que no pot ser
és que aquí estem esperant contínuament la bona voluntat i l’exigència que a posteriori
s’acredite el coneixement del valencià. No s’avança a nivell sociolingüístic i nosaltres
estem disposats evidentment a que tot el món, de manera acordada, entenga aquesta
situació. El servei municipal o el servei de l’administració pública, no es tracta
únicament de parlar en una llengua, sinó de la funció pròpia del lloc de faena. Però és
tot un conjunt, no és excloent la prova d’exigència del valencià sinó també necessària
per a poder donar un servei públic que necessitem i avançar en el terreny que ens
correspon com a poble i evidentment la nostra llengua és fonamental.
Per tant, vostés recorren el que vullguen però per favor, no s’excusen amb els
sindicats. Nosaltres continuarem treballant amb els sindicats, ajustarem alguna
desproporcionalitat o algun desacord que puga haver amb els perfils reconeguts.
Evidentment, en el tema dels eventuals, si són eventuals lo lògic és que si

nosaltres governem, els eventuals també parlen valencià encara que altres sentències
supremes o lleis institucionals o constitucionals els obvien, però lo lògic també és que
amb l’exemple cal predicar i no pot haver ningun eventual que no parle valencià des de
la perspectiva d’un govern del Bloc, per ser d’una manera clar.
Per tant, deixem-nos estar d’històries si volem avançar en el tema del valencià i
volem donar igualtat als valencians… no s’avançat des de la Llei d’Ús del Valencià, les
estadístiques de hui en dia són prou pessimistes en el tema de l’avanç, no hi ha un avanç
social en l’ús de la llengua. Els mitjans de comunicació valencians que es van crear per
a eixe efecte tampoc ajuden massa, i no fa falta que diga noms, evidentment sabeu a qui
em referisc. I la major de part dels mitjans de comunicació que tenim per ahí, ja que
estan aquí, també em permet recordar que ho fan el 99 % en castellà. Per tant, el
valencià està discriminat i els valencians em d’entendre que l’exigència del valencià és
n pas importantíssim per a normalitzar la nostra vida política, ordinària, normal, social i
política. A avançar en drets i en exigència de coneixement del valencià, este equip de
govern no va a cedir. I a partir de negociar, a partir d’arribar a acords, a partir d’una
política instructiva, hem d’avançar per a fer oficial la llengua tal i com reconeix
l’estatut, la Llei d’Ús i demés normatives legals que hi ha en eixe sentit.
Per tant podran discutir tot lo que vullguen però les postures, com ha dit el Sr.
Cuartero, estan claríssimes: hi ha qui diu que no, hi ha qui diu que sí –l’equip de
SECRETARIA GENERAL
govern- i hi ha qui s’absté perquè el reglament que es penja d’ornamenta, com a quadre
en tots els despatxos de l’Ajuntament, és comparable al pas importantíssim de gegant
que estem intentant fer malgrat no haver obtingut encara el consens dels grups polítics i
el consens dels treballadors.
Però continuarem en esta línia d’una manera clara i, tal i com ha dit la Sra.
Kringe, el Partit Popular farà lo que li correspon i nosaltres també. D’una manera clara
estic jo intentant sincerar-me davant de tots per a que no ens vinguem aquí a enganys i a
interpretacions jurídiques distintes, que jo respecte molt, però que la línia argumental
nostra és distinta a la del Sr. Llobell, per exemple.
Sr. Miguel Llobell: Anem a veure, el Sr. Cuartero hi ha hagut un moment que
casi, casi pensava que estava pensant lo mateix que nosatros. Quan diu que… estava
fent una argumentació… nosaltres no estem en contra del requisit, nosaltres estem en
contra de que eixe requisit s’aplique en un moment que no toca aplicar, eixe és el tema.
Entonces la qüestió és molt senzilla: quan vostés troben que hi ha sentències,
evidentment que h ha sentències del Tribunal Supremo que emparen eixa aplicabilitat
del requisit lingüístic però perquè ho empara eixe Estatut, en este cas el català. En este
cas hi ha una sentència molt clara, de l’aportació de la Sentència del Tribunal
Constitucional 46/91, en la que es diu que “La exigencia del requisito lingüístico de
Cataluña, donde sí existe el desarrollo en ese sentido, donde sí se puede exigir el
requisito lingüístico por haber sido legalmente preceptuado en el artículo 34 de la Ley
17/85 del Parlamento de Cataluña”. Però és que aquí, senyors, aquí no existeix eixa llei.
Per lo tant, és que vostés es pensen que a vegades, per córrer més anem a
arribar antes; no, la Direcció General de Tràfic diu que no hi ha que córrer, que hi ha
que anar a un pas, sinó a vegades pots tindre una sanció i pots tindre un accident. I
vostés estan acostumant-nos a que aquí tenim que anar en un pas endavant, ja siga en un
tema d’urbanisme, ja siga, en este cas, en un tema de requisit lingüístic.
Què passarà si d’aquí uns anys, o d’aquí a un any hi ha sentències que avalen,
en este cas una sentència que avale el que este requisit no s’aplique? Què passarà en
aquelles personetes que hi hagen aprovat eixe examen? Jo no ho sé. El Sr. Secretari,
l’altre dia tampoc ho tenia molt clar… en tots els respectes amb el Sr. Secretari, però
no… era una qüestió que no és fàcil. Perquè el Sr. Cuartero diu que sinó, no estaríem
discutint; evidentment, si ho tinguérem tots clar aquí no estaríem tant de rato en este
punt, ho haguérem aprovat per unanimitat, conforme hem dit abans.
Ara, lo que sí està clar és que el Decret Legislatiu de 24 d’octubre del 95, que
aprova el Text Refundit de la Llei de la Funció Pública Valenciana, ens diu en l’article
9.4: “Quienes superen las pruebas selectivas acreditaran sus conocimientos de
valenciano mediante la presentación de los certificados, diplomas o títulos que hayan
sido homologados por la Generalitat Valenciana, o en su caso, ¡en su caso! –
entrecomillat, que a vegades una coma és molt important- mediante la realización de un
ejercicio específico al efecto”. Estem parlant d’algo que homologue, que es faça un
examen i s’homologue. Però “Quienes no puedan homologar dichos conocimientos,
quedarán comprometidos a la realización de los cursos de perfeccionamiento que a este
fin organiza la Generalitat Valenciana”, amb lo qual ahí està claríssim que aquell que no
tinga el requisit lingüístic podrà perfeccionar-lo en un posterior cursillo de tractament de
SECRETARIA GENERAL
lo que siga. Però lo que sí està clar és que eixe perfeccionament el farà a posteriori
d’haver aprovat eixe examen d’eixe puesto de treball.
Per lo tant per a nosatros és un mèrit i no un requisit previ per a la realització,

en este cas, d’eixe accés a la funció pública. I no ho diguem perquè sí, ho diguem
perquè la llei no ho empara. I per a nosatros la llei és superior al criteri que vostés tenen,
en este cas d’aprovar algo que després, en un futur, puga vindre en contra.
Si això analitzem lo que estava comentant el Sr. Pau en la Llei de l’Ús i

Ensenyament del Valencià, que diu que se valoraran los conocimientos del valenciano
como mérito y no como requisito, el que acabem de dir. En este cas, tot lo que en
l’article 16 de la mateixa Llei, que diu que “Se garantizará el conocimiento suficiente
del valenciano” pero no se dice el modo de valoración ni que sea un requisito. Per lo
tant jo crec que ens queda molt clar que en la Comunitat Valenciana no queda
actualment prevista en la seua legislació autonòmica l’exigència del requisit lingüístic
per a l’accés a la funció pública. Per lo tant no podem entrar.
No sabem si és una pressió d’un grup sobre l’altre de l’equip de govern o que
els dos estan pressionats però torne a dir: no es tracta ací de córrer, o, com deia el Sr.
Pau, en un pas aventurat, o es desproporcionat, o es ambigua, o n’hi ha bona voluntat.
No es tracta d’això, nosaltres creem que hi ha que anar pas a pas, en coherència i
pensant que haguera sigut algo molt més positiu traure algo que tots els sindicats i
partits –l’oposició i l’equip de govern- hagueren consensuat hi hagueren vist que el
valencià es parla. Però no és parla per una imposició, en este cas, de l’equip de govern;
es parla perquè la gent vol parlar-lo, la societat demana que es parle i això és lo
important. Però a banda d’això és perquè la gent es sent motivada a estudiar i a,
conforme passa en Catalunya, que ja ho vaig dir l’anterior vegada, que han sigut molt
més listos que la Comunitat Valenciana.
I per tot això pense que no estem portant una adequada forma en quant a lo que
és el requisit. Torne a dir que nosatros no estem en contra de que s’aplique el requisit, lo
que estem en contra és que l’aplicació del requisit lingüístic no s’aplica perquè el marco
legal no ho empara. I no podem fer provetes perquè tots sabem després que les provetes
només es poden fer en Casera.
Sra. Alcaldesa: Sr. Llobell, vaja acabant. Li queda mig segon… mig, controlat,
aquí està el controlador.
Sr. Miguel Llobell: Pues be, no anem a ser més retòrics. Jo crec que en la
intervenció queda clar el que vol exposar este grup. Moltes Gràcies.
Sr. Antoni Roderic: Sra. Alcaldessa…
Sra. Alcaldesa: Molt breu perquè no sé quina al·lusió hi ha hagut per a vosté…
És que el tercer torn és el d’al·lusions… a veure la al·lusió quina és.
Sr. Antoni Roderic: Dir que ací no està en qüestió la defensa del valencià amb
els mateixos drets que el castellà, com ha volgut donar a entendre el Bloc; això no està
en qüestió. Aquí lo que està en qüestió és la perillositat de crear conflicte allà on no hi
SECRETARIA GENERAL
havia conflicte, això és el fons de la qüestió: que vostés creen un conflicte allà on no hi
havia conflicte, allà on s’havia aprovat per unanimitat totes estes coses. Del valencià no
cal discutir ni polemitzar, cal avançar en el seu ús. I vostés el porten al terreny de la
discussió i el conflicte segurament per algun interés, no sé quin, però no per l’interès del
valencià, sinó per altres interessos.
I acabe, Sra. Alcaldessa. La meua iaia sempre em dia que s’agarren més
mosques amb mel que no amb fel.
Sr. Jaume Llacer: Molt breument per al·lusions, perquè el Sr. Martínez ha dit
algo del galliner… vosté ha dit algo del galliner… bueno, pues ho he entés malament jo.
Sí que ha dit que no era abogat però que sap molt, que li dona la raó a un, li la lleva a
l’altre… Jo sí que li tinc que donar un consell: si uno no vol, dos no es barallen.
Gràcies.
Sr. Pau Reig: Be, Sr. Llobell, li agraïsc molt la seua intervenció però
aclarisca’s: si vosté fa una defensa argumentada, lògica i arriba a la conclusió de que és
mèrit i no requisit, després no diga que no està en contra del requisit. Vosté està en
contra del requisit i està a favor, en el seu fil argumental –repasse la seua intervenció-
arriba a la conclusió de que és mèrit, perquè és la Llei de la Funció Pública etc. I
després vol acabar be i diu, per tindre la consciència tranquil·la: “No estem en contra del
requisit”. Però diguen clarament: està a favor del mèrit i en contra del requisit.
Nosaltres, la nostra postura, aventurada, avançada, polèmica malgrat que el Sr. Roderic
pense que on no hi ha conflicte anem a fer conflicte, este conflicte diguem-ne de pèrdua
de normalitat va avançant malgrat que s’ignore o no s’ignore. Si es vol ignorar no hi ha
conflicte, però que s’ignore la qüestió no vol dir que no hi haja problemes.
No s’avança en absolut, no es pot amagar. El Reglament va ser un avanç

important, no hi ha instruments, no hi ha mesures i no tenim ningun interés en fer
conflictes sinó de discutir aquest tema perquè la Llei de Funció Pública Valenciana,
considerant-la com a mèrit, no estem d’acord amb ella i volem variar-la. I no és
únicament la postura del Bloc o de l’equip de govern, sinó de molts dels sindicats –per
això ho he apuntat en la meua intervenció- que ara diuen que van a al·legar aquí a
l’exigència del requisit del valencià. És una contradicció general d’eixa gent que està
sindicada i que els seus sindicats en València diuen una cosa i estan en totes les taules a
favor de la defensa del valencià i dins de l’administració pública tots els sindicats estan
a favor d’exigir el requisit i per tant modificar la Llei de la Funció Pública.
La meua reflexió davant del pas aventurat, sempre obrint les portes a la
negociació i al replantejament, seria que a lo millor la nostra mesura serveix entre altres
qüestions per a modificar la Llei de la Funció Pública Valenciana, que no ens agrada en
eixe sentit i en altres tampoc. I que és una constant permanent també per part de tots els
treballadors de les administracions públiques: modificar-la. Però modificar-la també en
el sentit de l’exigència del valencià entés com a requisit. Deixem-nos de falses
argumentacions com la que abans he descrit, que o se està a favor o no s’esta a favor. Lo
demés pràcticament no ha millorat la situació del coneixement de l’ús del valencià i la
normalitat necessària del poble valencià.

SECRETARIA GENERAL
Sr. Juli Martínez: Anem a veure, Sr. Roderic, vosté diu que l’aprovació del
Reglament…
Sra. Alcaldesa: …el portaveu ha parlat lo que ha volgut… no ha parlat més

perquè no ha volgut, evidentment. I per al·lusions ha controlat el seu temps. I a ell no se
li ha tallat en ningun moment… El seu portaveu a intervingut el temps que
necessitava…
Sr. Juli Martínez: És cert, Sr. Roderic, que aprovar un Reglament és fàcil, igual
que és fàcil fer mocions, vosté té experiència en fer mocions. Lo que és més difícil és
implementar-les. Igual que aquí ha sigut molt fàcil consensuar i aprovar un Reglament i
desprès eixe Reglament no s’ha implementat pràcticament en res. Vosté ha ensenyat una
moció o un document dient que estava en castellà… bueno, lo mateix que la moció que
ha presentat hui d’agricultura que està totalment en castellà…no, no em conteste, això
passa sempre. És a dir, les coses per a posar-les en marxa pues tenen el seu temps i la
seua velocitat. Aquí no estem anant, Sr. Llacer, a cent per hora, estem començant un
camí. Per tant, en eixe camí que pensàvem que hauria de ser de tots i en el compromís
de tots, pues m’ha sorprés que la Sra. Kringe diu que… bueno, naturalment és el dret
del seu grup, plantejaran un contenciós. A nosaltres ens haguera agradat -naturalment, si
el volen fer, que el facen- però que en compliment de l’article 3.3 de la Constitució en el
qual es manifesta clarament la prioritat que es té a nivell de l’Estat espanyol en el
manteniment de les identitats nacionals i regionals i -una d’elles- en el manteniment i
cura de les diverses llengües oficials i cooficials en l’Estat, que vostés decidiren avocar
part del seu treball precisament en difondre el valencià en allò que més fàcil tenen. Per
exemple en la Diputació, Sra. Kringe, d’Alacant: no utilitzen vostés ni una paraula en
valencià en les publicacions de la Diputació ni per casualitat. Ni per casualitat. Bueno,
pensem que ahí és on vostés poden fer més coses, fent cooficial el valencià el valencià
en eixa publicació, per exemple, entre altres raons. I no estan fent-lo. Vostés en conte de
dir: “treballarem pel valencià”, ens diuen: “plantejarem un contenciós”. Bueno, molt be.
Aquí està molt clar on està cadascú, Sr. Llacer: està a favor del valencià o a favor de
plantejar contenciosos. Vosté mateixa
I molt breument, al Sr. Llobell sí que tinc que dir-li que fa dies la publicació en
la E.A.T.I.M. de Jesús Pobre d’una oferta de treball en la que es catalogava el perfil
lingüístic com a requisit d’un treballador. O siga que això s’està fent ja en el terme
municipal de Dénia, concretament en la E.A.T.I.M. de Jesús Pobre. Bueno, que està
molt bé.
Sr. Miguel Llobell: Sra. Alcaldessa…
Sra. Alcaldesa: No, s’ha esgotat. El tercer torn era el d’al·lusions. No hi han
més torns… S’inicia la votació… no, tres torns… Com que no? Ell no… Perdó, tenia
apuntat que havia intervingut tres vegades i Gent de Dénia també tres vegades. Perdó,
ha sigut un error meu.
Sr. Miguel Llobell: Anem a intentar cenyir-nos al temps que ha gastat el Sr. Pau
que ha sigut dos minuts i quaranta segons; per ser iguals i no ser discriminatoris.

SECRETARIA GENERAL
Mire Sr. Pau, nosatros en ningun moment, en les al·legacions que presentem el
14 de juliol, diguem que estem en contra del requisit lingüístic. Lo que diu ben clar el
titular és: “impossibilitat legal d’aplicar el requisit lingüístic”, no estem dient que estem
en contra del requisit lingüístic, és l’aplicabilitat. Però perquè estem en contra d’eixa
aplicabilitat del requisit lingüístic? Pues molt fàcilment, ja ho hem dit, no vaig a repetir-
lo. En este cas la Llei de l’Ús i Ensenyament del Valencià no contempla en ningun lloc
el que siga un requisit imprescindible per a aprovar eixa plaça d’accés a la funció
pública. De ahí que nosatros no entrem a valorar eixe requisit lingüístic, però no és que
estem en contra del requisit lingüístic. Si vostés han llegit les altres al·legacions, com el
Sr. Juli ha fet, sí que diem que algunes places sí que deurien tindre eixe requisit, en lo
qual, si estiguérem en contra, no entraríem a valorar el requisit lingüístic. Ho entén o no
ho entén, Sr. Pau?
En lo qual els fets són molt clars: aquí hi ha una qüestió que vostés valoren en
una forma ambigua o en una forma desproporcionada o d’una forma aventurada.
Nosaltres som més cautos, no som tan progressistes com vostés i per tant intentem
aplicar-nos la llei en la mesura de les nostres possibilitats. Que vostés són més
aventurats? “Pues bienvenido sean”. Però si d’aquí un any la sentencia ens diu lo
contrari, lamentarem este procés i este plenari en la que s’aprovarà definitivament el
requisit lingüístic, aplicabilitat –torne a dir- que no contempla l’Estatut Valencià. Moltes
gràcies.

(4) y con el voto en contra de Partido Popular (5) y Gent de Dénia, La Xara i Jesús
Pobre (4), acuerda aprobar la presente propuesta, registrándose la abstención del grupo
Els Verds – L’Entesa (1).
MOCIONES DE URGENCIA
1.- Convenio de colaboración entre el Ayuntamiento de Dénia i la Asociación

Protectora de Animales de Dénia.
El Ayuntamiento Pleno considera por unanimidad de los asistentes el carácter

urgente de este punto y se da por enterado.
2.- Moción del grupo municipal Els Verds-L’Entesa sobre obras de rehabilitación
de la Casa de la Marquesa Valero de Palma.
Según lo acordado en la Junta de Portavoces celebrada con anterioridad a la

presente sesión, se acuerda dar traslado de la presente moción a las Comisiones

SECRETARIA GENERAL
Informativas correspondientes a fin de que el grupo político responsable de su

presentación pueda defenderla.
3.- Moción del grupo municipal Popular para la intervención en el solar ubicado
en C/ Ausiàs March.
Según lo anunciado en la Junta de Portavoces, la presente propuesta es retirada

por el grupo político responsable de su presentación.
Sr. Secretario: Se ha quedado en la Junta de Portavoces en primer lugar, que el

segundo punto ya se está cumpliendo en cuanto a limpieza del solar y en cuanto a la

urbanización, que se contemplará en el presupuesto para el próximo ejercicio
económico.
4.- Moción del grupo municipal Popular para la modificación del sistema de
aplicación de tarifas en el Parking de La Vía.

presente sesión, se acuerda dar traslado de la presente moción a la Comisión
Informativa correspondiente a fin de que el grupo político responsable de su
5.- Moción del grupo municipal Popular sobre realización de un plan de actuación
para la remodelación del Polígono Industrial Juyarco consensuado con los
empresarios afectados.
Según lo anunciado en la Junta de Portavoces, la presente propuesta es retirada

por el grupo político responsable de su presentación.
6.- Moción del grupo municipal Els Verds-L’Entesa para apoyar a cinco detenidos
cubanos y a sus familias en los E.U.A.
«Considerando que desde hace 44 años Cuba sufre un bloqueo injustificable,

impuesto por los sucesivos gobiernos de los Estados Unidos de América, lo que ha significado
en la práctica la negación a la posibilidad de desarrollar libremente sus actividades, que han
repercutido muy negativamente en el normal desarrollo de la vida cotidiana del pueblo cubano.
Considerando que, paralelamente al bloqueo, los EUA han dado apoyo a personas y
grupos contrarrevolucionarios instalados en Miami, incluidos los que forman parte de los que
a lo largo de estos años han participado y participan reiteradamente en actos de terrorismo y
otras agresiones contra bienes y personas cubanas, incluyendo cerca de 3.500 muertos. Que
estos datos han sido confirmados y reconocidos en documentos desclasificados de la CIA, y en
declaraciones públicas de personas vinculadas a los grupos señalados.
SECRETARIA GENERAL
Considerando que el gobierno de Cuba en el ejercicio legítimo de la protección de sus

ciudadanos y ciudadanas y de sus bienes públicos, ha destacado personas a Miami, con el fin
de conocer las acciones de agresión planificadas por los grupos terroristas, y así poder
evitarlas.
Considerando que cinco de estas personas: Gerardo Hernández Nordelo, Ramón

Labañino Salazar, René González Schwerert, Fernando González Llort y Antonio Guerrero
Rodríguez, que se encontraban en Miami en misión de información y prevención, fueron
detenidos por las autoridades norteamericanas en septiembre de 1998.
Considerando que, después de 33 meses de prisión preventiva sin fianza, fueron

juzgados el año 2001, y condenados a severas y desproporcionadas penas que van desde 15
años de prisión hasta cadena perpetua, acusados de conspiración y de agentes extranjeros, sin
que la Fiscalía presentara pruebas que justificaran los cargos.
Considerando que ante el cúmulo de irregularidades, el pasado 9 de agosto de 2005,

la Corte de Apelaciones de Atlanta, por unanimidad, determinó la revocación de todas las
sentencias.
Considerando que el pasado 27 de mayo de 2005, el Grupo de Trabajo sobre

Detenciones Arbitrarias de la Comisión de Derechos Humanos de la ONU, concluyó que su
detención fue arbitraria desde el mismo momento del arresto, ya que no se cumplieron las
formalidades legales ni los procedimientos de la propia ley de los EUA para declararla
culpabilidad de los cinco cubanos , que continúan presos.
Considerando que el gobierno de los EUA continua negando el visado de entrada a

familiares directos de los presos, con la finalidad de impedir que los puedan visitar.
Por lo expuesto proponemos al Pleno Municipal del Ayuntamiento la adopción de los

siguientes:
ACUERDOS
PRIMERO.- Pedir a la justicia de los Estados Unidos de América la revisión o

celebración de un nuevo juicio imparcial, considerando las irregularidades y el
pronunciamiento de instancias judiciales de los mismos EUA y de la comisión de trabajo de la
ONU anteriormente mencionada.
SEGUNDO.- Hacer llegar la solidaridad del Ayuntamiento a las familias de los cinco
prisioneros Gerardo Hernández, Ramón Labañino, René González, Fernando González y
Antonio Guerrero, por la situación irregular que sufren al no poder viajar a los EEUU para
visitarlos. Asimismo instar al gobierno de los EUA a respetar las normas internacionales
relativas al permiso de visita a los familiares de los presos, facilitándoles los trámites
burocráticos para entrar en el país.
TERCERO: Dar traslado de estos acuerdos a:
 Grupos Parlamentarios del Congreso,

 Embajada de Cuba en Madrid,
 Embajada de los Estados Unidos de América en .Madrid
 Ministerio de Asuntos Extranjeros.»

SECRETARIA GENERAL
Con objeto de fundamentar la urgencia de la moción interviene D. Antoni

Roderic:
Sr. Antoni Roderic: Anem a veure, independentment de les consideracions

polítiques que tinga cadascun, des de Els Verds-L’Entesa per Dénia, a petició de
l’Associació d’Ajuda al Poble Cubà “Camilo Cienfuegos” de la Marina Alta, presentem
la moció i pensem que sí que es pertinent el seu tractament per urgència ja que el dotze
de setembre pròxim es compleixen vuit anys de la presó d’estos cinc cubans, els noms
dels quals són: Gerardo Hernández Nordelo, Ramón Labañino Salazar, René González
Schwerert, Fernando González Llort y Antonio Guerrero Rodríguez. I per tant nosaltres
creem que sí que és pertinent la urgència del tractament.
El Ayuntamiento Pleno por mayoría absoluta de 16 votos a favor provenientes

de los grupos Grupo Socialista Municipal P.S.P.V.-P.S.O.E. (6 Concejales presentes),
Bloc Nacionalista Valencià (4), Gent de Dénia, La Xara i Jesús Pobre (4) y Els Verds –
L’Entesa (1) y con el voto en contra del grupo Partido Popular (5), acuerda aprobar la
declaración del carácter de urgencia de la presente sesión.
Sr. Antoni Roderic: Per fer-ho breu i una miqueta clar, diguem-ne que en 1998
les autoritats dels Estats Units detenen a cinc persones cubanes en els Estats Units que
estaven fent missions de informació i prevenció davant dels grups de cubans exiliats a
Miami, sobre tot en els grups que fan accions després dins del territori cubà. Després de
33 mesos de presó preventiva sense fiança van estar jutjats i condemnats a unes penes
duríssimes que anaven de 15 anys de presó a cadena perpetua. Això va estar apel·lat i la
Cort d’Apel·lacions d’Atlanta el 9 d’agost de 2005, per unanimitat, determina la
revocació d’eixa sentència. Independentment d’això, diguem-ne que en maig de 2005, el
Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de la Comissió de Drets Humans de
l’O.N.U. va concloure que la seua detenció va ser arbitrària des del mateix moment de
l’arrest, ja que no es van complir les formalitats legals ni els procediments de la pròpia
llei dels Estats Units per a declarar la culpabilitat dels cinc cubans que continuen presos.
Posteriorment a això, hi ha hagut un altra apel·lació en la qual, diguem-ne, li dona la raó
a la primera volt que els van jutjar. Però tornen a enviar a la Cort d’Apel·lació D’Atlanta
una sèrie de qüestions per tal de decidir. En tot això, què és lo que està passant? Pues en
tot això, lo que està passant és que els cinc cubans continuen detinguts, ja he dit, durant
vuit anys en els Estats Units incomplint, segons diu el Grup de Treball sobre Detencions
Arbitràries de la Comissió de Drets Humans de l’O.N.U., totes les qüestions que serien,
diguem-ne, aplicables als detinguts. Ademés de tot això, és un precedent en la història
judicial dels Estats Units que mai no havia passat.
I per tant, davant de tot este cúmul de qüestions entre les quals s’impedeix
inclús als familiars que puguen visitar-los en els Estats Units, pues independentment de
tot això, el que demanem és que, d’alguna manera… demanem a la Justícia dels Estats
Units d’Amèrica la celebració d’un nou judici imparcial, considerant les irregularitats
que han estat posades de manifest pels mateixos tribunals dels Estats Units; i fer arribar
SECRETARIA GENERAL
la solidaritat de l’Ajuntament de Dénia a les famílies dels cinc presoners i que els
donen, ademés, possibilitats de poder visitar-los; i donar trasllat d’eixos acords al grup
parlamentari del Congrés, a l’Ambaixada de Cuba en Madrid, a l’Ambaixada del Estats
Units a Madrid i al Ministeri d’Asunts Exteriors. Bàsicament eixe seria el tema.
Sra. Marcela Server: Por parte del grupo Gent de Dénia, La Xara i Jesús Pobre,
damos totalmente la validez a esta moción que presentan Els Verds, más que todo
agradeciendo que sea gracias a esta Asociación de Ayuda al Pueblo Cubano de la
Marina Alta “Camilo Cienfuegos” de cual es esta situación de estas cinco personas que
desgraciadamente están teniendo este problema.
Pero sí que desde nuestro grupo queremos reiterar que este tipo de mociones,
que vemos que se presentan un poco amén de lo que es un partido, sí que puedan dar
cuenta de las gestiones realizadas cuando se trata de grupos parlamentarios del
Congreso o el tema de la Embajada, porque muchas veces nos llegan mociones de
solidaridad a O.N.G.s i todo eso y no sabemos realmente la finalidad de las cuestiones
que siempre se pasan por este Pleno y nunca llegamos a saber cual es el fin de todo este
apoyo que unánimemente pretendemos todos realizar, que muchas veces queden en saco
roto o que sólo sea por el mero eco popular de poder ayudar a estas familias, que sí que,
verdaderamente desde nuestro grupo, lo que deseamos es que pueda tener este fin de
manera alegre para que esta situación se pueda solventar. Entonces, de este modo, ya
que el grupo que la presenta es quien ha estado en contacto con la asociación, pues que
de esta manera podamos entre todos saber qué es lo finalmente se decide por parte de
esa embajada y el Ministerio de Asuntos Extranjeros. Gracias.
Sra. Ana Kringe: Desde el grupo Popular pensamos que existen instancias
superiores a las nuestras que si realmente quieren, pueden interceder por este tipo de
cuestiones. En este caso yo me preguntaría para qué está el Sr. Moratinos: para
interceder en este tipo de cuestiones.
No queremos entrar en ningún tipo de polémica, más que nada respetando a las
personas que se encuentran en este Pleno, pero desde luego, nosotros no la vamos a
respaldar por el motivo que he comentado anteriormente y por otros motivos que nos
parecen inexactos en la exposición de motivos. Porque, claro, aquí se habla de que
“considerando que desde hace 44 años Cuba sufre un bloqueo injustificable”, nosotros
nos preguntamos cuanto tiempo está padeciendo el pueblo cubano la dictadura del señor
Fidel Castro. Por lo tanto creo que lo hemos dicho todo.

los grupos Grupo Socialista Municipal P.S.P.V.-P.S.O.E. (6 Concejales presentes), Bloc
Nacionalista Valencià (4) Gent de Dénia, La Xara i Jesús Pobre (4) y Els Verds –
L’Entesa (1) y con el voto en contra de Partido Popular (5), acuerda aprobar la presente
propuesta.
7.- Moción del grupo municipal Els Verds-L’Entesa para el desarrollo de una
política de recuperación de la agricultura.

SECRETARIA GENERAL

presente sesión, se acuerda dar traslado de la presente moción a la Comisión
Informativa correspondiente a fin de que el grupo político responsable de su
8.- Moción del grupo municipal Els Verds-L’Entesa para dar apoyo a la campaña
“El camp és vida: Fes-lo teu”.
«Toni Roderic i Tost, com a Regidor amb delegació d’Agricultura a l’Ajuntament i a

proposta de La Unió-COAG presenta per que siga aprovada la Moció que s’adjunta i que es
done trasllat de l’acord a La Unió i a la Presidència de la Generalitat.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS –EL CAMP ÉS VIDA: FES-LO TEU-
La crisi en el camp és brutal. Està en perill en estos moments la continuïtat de

l’activitat agrària i d’un ofici ancestral, d’un paisatge que forma part dels nostres pobles.
Ningú s’ha parat a pensar les greus i desastroses conseqüències tant socials, mediambientals
com econòmiques que representaria la desaparició dels nostres camps, dels nostres llauradors i
ramaders.
A més de riquesa per al Conjunt de l’economia, els llauradors i ramaders produeixen

qualitat, donen seguretat alimentària, protegeixen el medi ambient i el benestar dels animals,
conserven el paisatge i preserven les tradicions en el món rural.
No obstant això la tendència que preval actualment en el camp valencià, com a

conseqüència de la passivitat de les Administracions, és una reducció generalitzada del número
d’explotacions, de la superfície agrícola –tant de secà com regadiu-, del número de llocs de
treball. L’agricultura segueix caracteritzant-se per una gran quantitat de xicotetes
explotacions, en les quals la seua base social continua set, per la mateixa raó, forta, important
i generalitzada. Convé destacar a més que estes explotacions xicotetes són les que encara
garanteixen un gran número de llocs de treball.
Les actuals dades són per a posar-se a tremolar. Els titulars d’explotacions agràries a
la Comunitat Valenciana menors de 35 anys han passat de ser el 6’02%, segons el Cens Agrari
de 1999, al 3,83% de L’Enquesta d’Explotacions de 2003. En només quatre anys han
desaparegut quasi 8.000 joves de l’activitat agrària i a la nostra comunitat hi ha molts menys
llauradors i ramaders joves que a la resta de l’Estat espanyol i de la Unió Europea.
En la part més alta els majors de 60 anys han passat del 46,07% en 1999 al 51,82%
en 2003. Els jubilats que continuen com titulars d’explotacions han passat del 33,58% al
37,65% en només quatre anys mentre que els menors de 30 anys han baixat del 2,44% al
1,76%.
Les dades demostren que l’envelliment dels llauradors valencians configura una
situació preocupant i amb greus conseqüències, alhora que el recanvi generacional mitjançant
el manteniment o instal·lació de llauradors i ramaders joves és cada vegada menor. La
distribució demogràfica del sector agrari és una piràmide invertida, just al contrari de com han
de ser les piràmides poblacionals. Donades les expectatives de progrés és probable que no
puga continuar sustentant-se. Això suposa un greu risc per a la continuïtat del sector agrari i
zones rurals a les nostres terres.

SECRETARIA GENERAL
Cal demanar l’atenció de les diferents Administracions i de la societat en general

sobre els aspecte que fan preveure un futur sense llauradors i ramaders:
- La falta de perspectives econòmiques segures i rendes dignes.
- La falta de racionalització en els actuals processos d’urbanització del territori

d’ús agrícola.
- La reducció del nivell dels serveis que disposen les persones, les famílies i les
empreses en les zones rurals i, per tant, de la qualitat de vida en general. Esta
situació desanima als joves, especialment a les dones, a constituir noves famílies
en este ones.
- La percepció que les condicions socials no són adequades enfront de l’atracció

permanent d’altres sectors econòmics i d’altres entorns de vida i treball.
- Els elevats preus de venda i lloguer dels terrenys, massa alts en comparació a les
perspectives de renda.
- Els alts costos d’inici de l’activitat, compra de maquinària i millora de

l’explotació;
- Les càrregues administratives oneroses, obstacles jurídics i fiscals per a l’inici i

desenvolupament de l’activitat, tot un excés de normes que dificulten la gestió
sense un assessorament adequat.
- La formació escassa, tenint en compte l’entorn en el qual ha de funcionar una

explotació agrària moderna, ben orientada des del punt de vista tècnic, al corrent
dels problemes de producció i venda, capaç d’integrar activitats i ingressos
aprofitant la necessària multifuncionalitat del l’agricultura.
Hi ha per tant tota una sèrie de perspectives que influeixen d’una forma decisiva en la
falta d’incorporació de joves al sector i per extensió en el seu futur que e resumirien en la baia
i inestable rendibilitat de les explotacions com a conseqüència d’uns preus molt baixos, la
deteriorada imatge de l’agricultura, dels llauradors i ramaders i del món rural per la falta
d’orientació de les diferents polítiques agràries cap a les persones.
Però des de LA UNIÓ pensem que la tendència a la desaparició d’actius agraris, a la

marginació dels actuals i a l’envelliment de les persones en el sector agrari ha d’invertir-se de
forma ràpida.
Considerem necessària una major sensibilitat per al camp valencià i un marc

normatiu ampli que a més de promoure instruments que aconseguisquen evitar el declivi del
món rural i de l’activitat agrària a les nostres comarques, parle dels llauradors i ramaders, de
les funcions que han d’ocupar per a evitar la desaparició del camp..
Ens neguem des de LA UNIÓ a convertir el nostre país en una terra només de turisme
i d’oci, de serveis. No es pot tancar els ulls a un passat, un present i un futur agrari al nostre
territori. Però només si elaborem un pacte entre els llauradors i ramaders i la resta de la
societat hi haurà futur agrari a les nostres terres.
L’article 49 de l’estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, en el seu punt

tercer, diu que la Generalitat té competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia.
SECRETARIA GENERAL
També l’article 18 de l’estatut d’autonomia de la comunitat Valenciana diu textualment que

“des del reconeixement social i cultural del sector agrari valencià i de la seua important labor
en l’activitat productiva, en el manteniment del paisatge, del territori, del medi ambient, de la
cultura, de les tradicions i costums més definitòries de la identitat valenciana, la Generalitat
adoptarà les mesures polítiques, fiscals, jurídiques i legislatives que garantisquen els drets
d’este sector, el seu desenrotllament i protecció, així com del llauradors i ramaders”.
Exigim que es complisca l’estatut d’autonomia i reclamem a les diferents

Administracions i també a tota la societat valenciana que faça seus els problemes del camp,
perquè no podem oblidar que EL CAMP ÉS VIDA i si se mor ell ens morim tots un poc. Hem de
fer-lo nostre cadascun dels homes i de les dones que som i formem part de la societat
valenciana. No deixes morir el camp perquè ens dóna vida.
PROPOSTA D’ACORD:
1.- Mostrar la solidaritat amb la campanya El camp és vida: fes-lo teu i amb els
llauradors i ramaders valencians
2.- Instar a la Generalitat Valenciana a desenvolupar l’article 18 de l’estatut

d’autonomia per a que s’adopten totes aquelles mesures polítiques, fiscals, jurídiques i
legislatives que garantisquen els drets d’este sector, el seu desenvolupament i protecció, així
com dels llauradors i ramaders.»
El Portavoz del grupo municipal Els Verds-L’Entesa motiva la urgencia de la

moción en los siguientes términos:
Sr. Antoni Roderic: La urgència és perquè és en estos moments quan està la

Unió de Llauradors i Ramaders, la C.O.A.G., està fent una campanya a favor dels
llauradors: “El camp és vida: fes-lo teu”. I és per això perquè el presentem d’urgència,
per a coincidir amb la campanya que està fent la Unió de Llauradors.
Tras aprobarse el carácter de urgencia por unanimidad de los miembros

asistentes, se pasa a debatir en los siguientes términos el contenido de la presente
propuesta:
Sr. Antoni Roderic: Si n’hi ha unanimitat, evitarem les intervencions. Dir que la
proposta d’acord és això, únicament mostrar la solidaritat a la campanya, que
evidentment és la solidaritat amb els llauradors i ramaders i instar a la Generalitat
Valenciana a desenvolupar l’article 18 de l’Estatut d’Autonomia per a que s’adopten
totes aquelles mesures polítiques, fiscals, jurídiques i legislatives que garantisquen els
drets d’este sector, el seu desenvolupament i protecció, així com la dels llauradors i
ramaders.
El Ayuntamiento Pleno, por unanimidad de los miembros asistentes, acuerda

aprobar la presente propuesta.

SECRETARIA GENERAL
9.- Moción del Bloc Nacionalista Valencia, PSPV-PSOE, Els Verds-L’Entesa y Gent
de Dénia, La Xara i Jesús Pobre para solicitar a la Conselleria de Sanitat una
serie de mejoras para el Servicio de Atención Primaria.
La Comisión Informativa de Promoción Económica y Social, en sesión

celebrada el día 28 de agosto de 2006 adoptó, con la abstención de Dª. Ana Kringe y Dª.
Marcela Server, el siguiente DICTAMEN:
«Els portaveus dels grups municipals del Bloc Nacionalista Valencià i el PSPV-PSOE
de Dénia per la potestat que la llei els concedeix presenten la següent,
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Els metges d'Atenció Primària del Centre de Salut Pública de Dénia han manifestat
mitjançant escrit dirigit a l'Alcaldia, la pressió assistencial enorme que any rere any suporten.
Això condueix a una mal praxi mèdica que constitueix un atemptat contra la salut del pacient i
també, contra la del metge i la dignitat professional d’aquest.
Són diverses les causes per les quals el col·lectiu de metges d'Atenció Primària del
Centre Salut Pública de Dénia han manifestat la pressió assistencial a què estan sotmesos. Cas
com que el nombre de targetes sanitàries assignat a cada metge sobrepassa el màxim
aconsellat per les organitzacions sanitàries i, també el màxim permés legalment. Alhora, hi ha
diversos milers de targetes sanitàries sense metge assignat que, a més de sobrecarregar les
agendes, no es computen per a millores dotacionals. La pressió assistencial enorme, la falta de
recursos i, en definitiva, la mala gestió, dificulta les incompatibilitats per a desenvolupar les
bases més elementals per a l'atenció primària i per a omplir el plans d'humanització de la
medicina. A més, existeix una demora persistent en les llistes d'espera, fet que provoca el
col·lapse en el servei d'urgències i l'augment en la demora de la consulta per l'increment dels
pacients sense cita. Igualment, al facultatiu se li obliga periòdicament, fora de l’agenda
ordinària, a realitzar les tasques de reforç en el Punt d'Atenció Continuada per a suplir el
dèficit de personal. La qual cosa dilata la llista d'espera de la consulta.
La pressió assistencial es veu agregada per la falta de substitució de les baixes

laborals i dels períodes vacacionals. La reiterada mala gestió administrativa del Departament
13 provoca una situació de greuge comparatiu amb unes altres àrees i professionals, a causa de
la demora en la cita prèvia, especialitats o en les proves diagnòstiques, o en la falta de
consultoris auxiliars i de personal per a l'atenció de desplaçats.
El padró municipal d'habitants de Dénia sobrepassa els 40.000 habitants. La població

triplica aquesta xifra i, en períodes estivals, és incalculable. Durant tot l'any s'ha dotat el
Centre de Salut d'un facultatiu per a l'atenció de desplaçats, així també s'ha reforçat amb un sol
facultatiu més, a pesar de l'enorme afluència d'estiuejants.
Per tot l'anterior, l'equip de facultatius no pot complir els objectius prevists per la
Conselleria de Sanitat i denúncia el deteriorament de la qualitat assistencial en perjuí dels
pacients i dels professionals.
Per tot això, l'equip de govern municipal exigeix a l'administració sanitària

mitjançant l'aprovació de la següent:
MOCIÓ

SECRETARIA GENERAL
Primer: Sol·licitar a la Conselleria de Sanitat, competent en la matèria, l'augment del

personal assistencial d'Atenció Primària del Centre de Salut Pública de Dénia.
Segon: Sol·licitar a la Conselleria de Sanitat, la dotació de Centres de Salut i

Consultoris adequats.
Tercer: Manifestar el recolçament mitjançant l'aprovació d'aquesta moció a les

demandes i denúncies efectuades pel col·lectiu de metges d'Atenció Primària del Centre de
Salut de Dénia.
Quart: Que es trasllade l'aprovació de la moció al:
a. Director d'Atenció Primària del Departament 13.

b. Director general d'Atenció Primària.

c. Director general de Recursos Humans de la Conselleria de Sanitat.
d. Director general d'Atenció a l'Usuari.
e. President del Col·legi de Metges.
f. Síndic de Greuges.
g. Junta de Personal Comarcal.»
En aras de defender el carácter de urgencia de la presente moción, D. Pau Reig

manifiesta lo siguiente:
Sr. Pau Reig: Be, el motiu de la urgència és evident: la situació sanitària a

Dénia i a la Comarca, a tota l’àrea de salut és complicada i encara s’ha complicat més
amb, diguem-ne, el tancament de l’ambulatori del Carrer Campos, el que coneixem
també com a Centre d’Especialitats. Davant esta situació s’han tingut distintes reunions
amb metges d’atenció primària, treballadors de la sanitat i ,en definitiva, hem considerat
oportú portar esta moció que en definitiva lo que fa es una defensa dels drets bàsics
sanitaris i de la inoperància manifesta per part de la Conselleria per atendre les
necessitats evidents que tenim a Dénia i a la Comarca.
Una vez se ha procedido a la declaración unánime del carácter de urgencia de

la presente moción, se inicia el siguiente turno de intervenciones desarrollado al efecto:
Sr. Antoni Roderic: Des de Els Verds-L’Entesa, evidentment anem a donar

suport a la moció. El que sí que ens agradaria és que, com esta és una moció redundant,
que ha vingut a Ple moltes voltes, si pot ser, la pròxima volta que es reunisca l’equip de
govern amb una sèrie de metges que venen a parlar aquí a l’Alcaldia, pues si pot ser,
seria una cosa positiva en estos temes que haurien de fugir de qualsevol qüestió
partidista, el poder reunir-se amb tots els portaveus perquè seria una forma de que
tingueren el suport més clarament de tot l’Ajuntament i que ningú pensarà de que tot
això pot estar tenyit de qualsevol qüestió partidista.
Nosaltres, evidentment com això és redundant i ho hem advertit moltes voltes

en quina situació estem i en quina possiblement pitjor estarem, pues anem a donar
suport sense cap mena de dubtes.
SECRETARIA GENERAL
Sr. Miguel Llobell: Nosatros dèiem que anàvem a fer manifestacions perquè
esta moció que porten vostés -en este cas ens hem adherit a la mateixa- és la quarta
vegada que ve al plenari. I dic la quarta vegada perquè el 5 de novembre de 2004 ja es
va demanar que es fera un Centre de Salut, en el 25 de novembre també es torna a
demanar, però és que dins d’este any, el 31 del uno d’este any es torna a portar una
moció en la que ja es diu pràcticament el 100 % del contingut que vostés porten hui.
Entonces estem acostumats a que en la Junta de Portaveus el Sr. Juli ens rinya quan
portem una moció reiterativa; pues en este cas aplique’s al cuento. Lo que no pot ser és
que nosatros, al punt tercer diu: “Es necesario el aumento de los recursos humanos para
afrontar los tres mil o cuatro mil desplazados o gente de paso que no tiene médico
asignado etc.”; és exactament lo mateix que porten vostés aquí ara.
Entonces lo que no és, és l’oportunisme polític. En este cas es reuneixen amb

uns metges o en este cas professionals de la medicina, pues mos pareix molt be, però si
fa dos anys que ja estem demanant eixe Centre de Salut, afronten en este cas la donada
de terrenys a la Conselleria i que siga a la Conselleria a la que posen blava si no
compleix amb eixa situació de donar-nos eixe Centre de Salut que ens mereixem per ser
un poble de més de 40.000 habitants i que a fecha de hui no tenim. Que si fa falta pegar-
los a la Conselleria, pues es pega a Conselleria, però lo que no pot ser és que dos, tres
mocions i esta és la quarta que presentem des de l’any 2004 i estem aquí encara
demanant el Centre de Salut. Quedem tots els Portaveus, anem a Conselleria, els
diguem si ens tenen mania o si no ens tenen mania, no mos volen… però hi haurà que
donar, conforme hem dit moltes vegades, eixe terreny per a que la Conselleria no tinga
excusa alguna. Anem a donar suport perquè ja hem dit que és la quarta vegada que es
presenta.
Sr. Vicente Chelet: Nosatros no anem a ser reiteratius en tot el que ha exposat
el Sr. Miguel Llobell perquè ja és una de les mocions que va presentar el seu grup i que
des del Partit Popular, des del primer moment li varem donar el suport ací, en Dénia. Lo
que si que demanem és que lo que ha de fer l’equip de govern és complir amb els deures
i les mocions que s’aproven tractar de que arriben a bon fi.
Clar, hui ens presenten de nou la moció i això, lo que ens preocupa és que les
anteriors mocions que es varen aprovar –i sobre tot l’última, que es va aprovar el 31 de
gener del 2006- pues no s’ha portat a bon fi. No sabem si és que ja no és vàlida i
entonces la tenim que tornar a repetir o no és vàlida. Be, en este cas, si d’ací uns mesos,
tampoc hem aconseguit res, pues des del Partit Popular presentarem una moció per a
reiterar de nou lo mateix i a veure si donem una validesa ja a les mocions anteriors.
Crec que hi han aspectes més importants a la ciutat per a debatre en estos moments; eixe
és un tema important però que ja s’ha debatut en este Ple i ja s’ha aprovat la moció.
I lo que els demanem des del Partit Popular és que facen els deures, els deures
que tenen que fer. I com sempre els hem dit des del Partit Popular: tenen la nostra
col·laboració per a fer els seus deures, col·laboració que hasta ara no mos han demanat.
Sr. Pau Reig: Be, jo he defensat la urgència d’una manera molt ràpida, centrant-
me única i exclusivament en el fet greu que ha sigut el tancament de l’Ambulatori, la
qual cosa ha significat prendre tota una sèrie de mesures, totes elles assimilades per
l’Hospital, i realment hi ha una preocupació perquè a partir de l’un de setembre i sobre
SECRETARIA GENERAL
tot a partir d’octubre, de segur amb esta situació de súpercol·lapse, pues la cosa
empitjora.
El que, efectivament, s’hagen aprovat anteriors mocions en el tema sanitari,

pues demostra la situació feble, de poca inversió i de poques solucions per part de la
Conselleria. L’Ajuntament de Dénia buscarà entre altres qüestions la possibilitat de
cedir una parcel·la per a un nou Centre de Salut, però no estem demanant en la moció un
Centre de Salut única i exclusivament –que també fa falta-, sinó que la situació ara
empitjora. En estos moments també volem instar, encara que no ho pose d’una manera
clara o concretada en la moció, a que es busque una solució ja. El col·lapse actual
d’atenció primària que s’estava prestant a l’Ambulatori no pot continuar de la manera
que esta fent-se en estos moments. I ni la Gerència Sanitària de l’Àrea de Salut ni
tampoc la Conselleria ha donat una solució, que ja va a empitjorar dia a dia. Per tant,
nosaltres amb aquesta moció el que volem és insistir, posar-nos, evidentment, del costat
de tots els treballadors, però sobre tot de la ciutadania, que és en definitiva la que ha de
tindre el servei sanitari de qualitat, que és lo que exigim, independentment de que
s’hagen aprovat altres mocions. I que farem un seguiment i que ens prestarem… no
únicament hem parlat amb metges, hem parlat també –ho he dit en la meua intervenció
d’una manera ràpida- amb treballadors de la sanitat, però també la ciutadania, dia a dia,
es manifesta en que allò no pot ser. Efectivament, les dificultats són moltes i que cal
buscar una solució provisional, independentment de totes les actuacions pendents que té
la Conselleria en l’Àrea de Salut de La Marina, això és així. Per tant, no es fixem única i
exclusivament en que fa falta un nou centre de Salut, també una actuació urgent, i
demanem, d’alguna manera, a la Conselleria que ja es pronuncie, distribuïsca i que
l’Ajuntament col·laborarà en la medida en que puga col·laborar, però la competència
fonamental… el que passa és que nosaltres som els representants del poble de Dénia i
per tant hem de fer costat a qui pateix, que és la ciutadania en general, este dèficit
sanitari dia a dia.
Sra. Alcaldesa: Anem a veure, crec que haurem de clarificar una sèrie de coses.
Ací és demana una reunió per part dels metges d’Atenció Primària del Centre de Salut
Pública, una reunió en l’Alcaldia. Evidentment, no sé de que van a plantejar-me la
reunió. Al dia següent –considere que és una situació summament urgent- i al dia
següent els rebem en l’Alcaldia. Per tant, ahí no hi ha hagut cap interés més que el
d’escoltar uns treballadors que demanen una cita en l’Alcaldia, com qualsevol ciutadà
demana una cita amb l’Alcaldia i se’ls atén i se’ls escolta. No hi ha hagut cap interés
partidista i polític. Evidentment que no ho ha hagut des del moment en que es porta una
moció i es porta a tot el món per a que ho signe. Lo que vull dir que jo quan estava en
eixa reunió amb representants de l’Ajuntament amb els treballadors, lo que tenia molt
clar és que era una reunió clònica a dos que vaig tindre fa dos anys amb representants
també de l’Atenció Primària, exactament lo mateix; per tant, significa que no s’ha
progressat absolutament res. I lo que no val ací és dir que hi ha oportunisme polític o
que deixem-nos i cedim els terrenys a Conselleria. Anem a centrar les coses: són uns
treballadors amb un problemàtica que estan patint tot el dia, uns professionals molt
interessats i molt preocupats pel seu treball, que es veuen, dia a dia, com no poden
atendre a la gent conforme toca, que estan limitats, que tenen el doble, casi, de pacient
en cadascuna de les seues cartilles… estaven amb mi reunits per un detall i varen tindre

SECRETARIA GENERAL
que votar alguns d’ells perquè tenien que estar a la consulta, algunes vegades, doblant
inclús torns. Per alguns dels detalls que estem dient.
Per tant, no hi ha cap oportunisme polític: escoltar a uns treballadors i

transmetre eixa preocupació. Nosaltres el que hem fet ha sigut escoltar-los i ens han
demanat, entre altres coses, que es fera una moció. I jo els vaig dir que és exactament
igual a una que es va presentar ja, que s’han aprovat vàries en el mateix sentit. Varen
dir: “Sí, però considerem que és la millor manera per a que la gent ho sàpia” etc. etc.
Per tant, son treballadors preocupats que venen a manifestar-li a una administració, que
a lo millor no és la competent, però que consideren que han d’escoltar eixos problemes.
I això és el que varem fer: escoltar-los.
Evidentment, jo no puc admetre que es diga ací hui que n’hi han aspectes més
importants que la sanitat per a debatre. Mire, jo no ho sé, per a mi, la meua obligació, la
obligació d’este Consistori és escoltar als ciutadans. Ací hi han uns professionals que es
dirigeixen a una administració que saben perfectament que no és la que va a donar-los la
solució, però que també manifesten que els que han de donar la resposta i atendre’ls i
comunicar-se amb ells, és impossible comunicar-se amb ells. Perquè eixe dia vàrem
estar reunits amb els professionals d’Atenció Primària, però després varem estar reunits
-el Sr. Pau Reig també, perquè varem demanar una cita- amb el Sr. de la inspecció de
Sanitat, de la inspecció mèdica també, i ahir o despús-ahir vàrem estar reunits amb la
Junta de Personal. Evidentment si demanen reunir-se, ens hem de reunir. I després
venen a plantejar-nos, els treballadors que varen vindre ahir de la Junta de Personal,
estaven preocupats perquè veuen que el Centre d’Especialitats estava tancat, no saben
fins a quin punt estava ahí tancat i si molt de temps, on es reubicaran els treballadors
que estaven ahí, per quant de temps… i evidentment qui ha de donar la resposta no és
este Ajuntament, però qui ha de donar resposta té la porta tancada. A mi que em
demanen? Que demane informació i que s’ho transmeta, i jo lo que vaig fer és demanar
informació a qui ha de donar la resposta, però dir-li a esta persona que és ell qui ha de
respondre i qui ha d’informar-los, únicament això. Què és una situació estranya? Sí que
és estranya. Per a mi també ho és, però he de donar resposta. I després, aquí no hi ha
ninguna actuació partidista, ninguna.
Després, lo que ha dit el Sr. Chelet, lo d’aspectes més importants que la

sanitat… pues bueno. I després, col·laboració que no li hem demanat, si moltes vegades
li hem demanat col·laboració, no diga que no. Ací estem demanant concretament una
petició que fan uns treballadors, n’hi han moltes més. També s’ha ofert, i ahí tenen, uns
terrenys per a fer un Centre de Salut, s’ha ofert ja la possibilitat d’eixos terrenys en una
de les reunions que ens varen demanar a nosaltres, els representants de l’Hospital en
varen demanar en una reunió, i nosaltres els varem oferir uns terrenys per a fer un
Centre de Salut nou, que ho miraren, com també –perquè també és una demanda que hi
ha molt de temps- de fer un dispensari estacional, i hi han quatre terrenys que tenen
oferts, que això es pot oferir quan vullguen, però evidentment la Conselleria ho ha de
demanar, i la persona que estava parlant amb nosaltres, que és el Director de l’Hospital
Comarcal, es va oferir a ser el portaveu amb la Conselleria. Evidentment que també
agarrarem el telèfon, com de fet ho hem intentat, però hi ha persones que encara estan
de vacances. I la col·laboració al Partit Popular se li ha demanat moltes vegades, perquè
vostés saben perfectament… i si volen col·laborar, miren: aconseguisquen que siguen

SECRETARIA GENERAL
capaços de convocar-nos en una reunió el Conseller d’Infraestructures i el Conseller de

Sanitat, que jo ja sé que no va a rebre a este equip de govern, perquè ja m’ha arribat. Per
tant, si vostés volen col·laborar, miren, col·laboren. A l’Ajuntament de Dénia li fa falta
acabar de lliurar la llicència de l’Hospital, veritat que sí? però ahí han de tindre
garanties els accessos, veritat que sí? vostés consideren que l’Ajuntament de Dénia té
que pagar els accessos? Pues he tingut una reunió i s’ha enviat una proposta de conveni,
però la proposta de conveni que se’ls ha enviat, evidentment, no anem a pagar més
l’Ajuntament de Dénia a no ser que ens ho diguen clarament. Sí ens diuen clarament
que Conselleria no va a pagar accessos, en compte de dir-li a esta Alcaldessa “hipòcrita”
en un periòdic, lo que han de fer és dir clarament: “No podem pagar un accés, no podem
pagar una rodona, però podem pagar mitja rodona”. Però que ho diguen clarament i
deixem-nos de enviar-nos convenis i paperets i fer tonteries. I això es reuneixen els

representants d’este Ajuntament, que tenen dret a reunir-se, amb el Conseller
d’Infraestructures i amb el Conseller de Sanitat. Volen col·laborar? ahí tenen:
convoquen una reunió. Nosaltres l’hem demanada moltes voltes i encara no l’hem
aconseguida. Per no posar-se no es posen ni al telèfon. Poden pegar-li les voltes que
vullguen, volen col·laborar? ahí tenen per a col·laborar. Moltes gràcies.
Sr. Miguel Llobell: Sra. Alcaldessa, mosatros quan li hem dit antes que havíem
presentat per tres vegades la moció i esta és la quarta, jo crec que queda clar que quan
uns metges en un cas li demanen una reunió, és evident que no van a parlar-li d’algo
secret. Lo normal és que pense, i el seu Secretari li ho deuria de comunicar, que era per
a parlar de la problemàtica sanitària que hi ha en este poble. I per lo tant, no crec que se
li escape a vosté el que els grups de l’oposició també puguem estar ahí, quan ja s’ha
aprovat per unanimitat una moció.
Però és que a banda d’això vosté diu que no està fent ninguna oportunitat
política. Sí que está fent una oportunitat política quan el mateix dia o el dia següent ho
envia als mitjos de comunicació e ixen: “Els portaveus dels grups municipals del Bloc i
el P.S.O.E. anuncien esta moció”. Si esta moció l’hagueren portat vostés hui, si que
entenc que el reste de partits puguem entrar a estar conjuntament en vostés, però si
vosté ja està dient-ho als mitjos de comunicació, evidentment ara sí que entrem, però ja
entrem de segona. Que haguera costat…? Jo no crec que en esta legislatura o en este
mandat, lo que no s’ha enterat vosté, és que vosté és la mare de tots i tots estem a la
seua disposició i no conta en ningú de nosatros. Això és lo lamentable: no conta. Que li
costa a vosté agarrar el telèfon i dir: “Xé, tinc els metges ací, Miguel, Pedro, Marcela,
Horts…” qui siga del nostre grup, i venim en seguida, qualsevol de nosatros, i ens té a
la seua disposició.
I vosté si diu: “N’hi ha que signar una moció”, nosatros la signem, com no
anem a signar-la si es la tercera vegada –en esta la quarta- que ho portem a este plenari?
Pues evidentment la signarem, però ja eixirem, evidentment en defensa de l’equip de
govern. Però no ens diga ara que si signem o no signem una moció quan ja l’hem portat
la quarta vegada. Eixa és la diferència que hi ha i eixe és l’oportunisme que estem dient-
li. Eixe oportunisme, estic dient-li ara i li he dit abans, que si fa falta anar-nos a València
o si fa falta anar amb la pancarta per davant… Però hi haurà que demanar
conseqüentment i conseqüentment significa dir que tenim esta parcel·la o tenim estes
parcel·les, “Conselleria, definisca’s”. Lo que no podem fer és que en el punt segon, es

SECRETARIA GENERAL
diu: “Que es sol·licite a la Conselleria de Sanitat la dotació del Centre de Salut”. Tots
sabem que per a tindre eixe Centre de Salut, la Conselleria lo que demana és que tingues
eixe solar o eixa ubicació. Pues si la tenim, anem endavant però conseqüentment, i que
mos diguen on estan eixos solars. I a partir d’ahí treballem tots, però treballem tots en
mires de futur, no mirem tots de forma partidista. Perquè lo que està clar és que si vostés
la setmana passada ho presenten, no ens vinguen ara dient si subscrivim o no subscrivim
quan en tots els mitjos de comunicació s’han fet eco d’esta moció. Eixe és el comentari
que volíem fer.
Sra. Ana María Hernàndez: Estem parlant de si tenim terreno o si no tenim

terreno. Jo recorde a esta Corporació que l’Ajuntament de Dénia va comprar un terreny
al costat de l’Hospital que està infrautilitzat. Si hi hagués hagut voluntat per part de la
Conselleria de fer un nou centre, l’espai ja el teníem. Entonces el problema està en que
s’ha pactat o s’ha fet un conveni en una empresa i evidentment ahí no està reflexat el
nou Centre de Salut. Així que eixe és el segon pas que ja veurem com acaba. Però jo
vull dir que el terreny estava. Que ens agrade o no ens agrade és un altre punt, però
Dénia no pot estar comprant terrenys cada dia… perquè pense que els impostos són de
tots i tenen que ser una miqueta racionals. Gràcies.
Sr. Vicente Chelet: La veritat és que ens deia vosté que no volia fer que esta
moció fóra partidista, però la veritat és que vosté ha començat a traure una sèrie de
temes que més partidistes no poden ser.
I mos diu que demana col·laboració, però clar, si des del Partit Popular ens
tenim que enterar per la premsa, com els altres grups de l’oposició, que vosté s’ha reunit
amb alguns tècnics de la Conselleria i els ha oferit uns terrenos, i ara la Sra. Hernàndez
ens diu que -…el Director de l’Hospital, bueno, també pertany a la Conselleria que jo
sàpia, no?- i ara la Sra. Hernàndez ens diu que, efectivament, sí tenim uns terrenos al
costat de l’Hospital i, segons jo he llegit en la premsa, no els hem oferit estos terrenos.
Lo primer que demane és que es posen vostés d’acord, que són de l’equip de govern. Si
anem a oferir els terrenos del costat de l’Hospital o, conforme varem aprovar, com diu
la Sra. Hernàndez, perquè estem demanant la reversió d’eixos terrenos, que jo sàpia crec
que anem a demanar-la, d’eixos terrenos que varem donar a la Conselleria… No, no,
Sra. Alcaldessa, deixe’m parlar. La Sra. Hernàndez ha dit que tenint uns terrenos ahí,
que podríem oferir-los a la Conselleria perquè la Conselleria ja els té. Però si mosatros
preparem una moció on diem que la ubicació idònia no és en la zona sud, sinó en la
zona nord, des de luego ahí no pot anar. Entonces pensem primer les paraules, lo que
anem a dir i anem a pensar on anem a oferir-li els terrenos. Si demanem nous Centres de
Salut, lo que tenim que tindre clar és què anem a donar-li a la Conselleria, què anem a
oferir-li i què anem a oferir-li formalment. No val dir: “Vos agrada aquí, que he pintat
un solaret, una parcel·leta a veure si vos agrada i tal?”. Home, això no podem anar
aixina, la veritat és que aixina mai ens faran res, des de luego. Eixes reunions no sé per
a que serveixen. La veritat és que serveixen per a poc. Però sí que emitim la nota de
premsa -la nota de premsa en la foto, clar- emitim la foto, la nota de premsa i els grups
de l’oposició ens enterem que hi ha hagut una reunió. Incapaços en Gerència
d’Urbanisme, en els diferents Consells que hi ha hagut, d’informar-nos d’eixes
reunions. D’això no mos informen i tampoc ens informen de les altres reunions però sí
que s’enterem per la premsa. Quina col·laboració ens demana vosté? Hasta ara no mos

SECRETARIA GENERAL
ha demanada ninguna col·laboració. Perquè si vosté diu: “He convidat al Director de

l’Hospital per a que vinga a una reunió per oferir-li uns terrenos, per favor senyor
portaveus –o qui designe vosté- vinguen a la reunió perquè estem molt interessats i
diguen què els pareix”. Ni en el Concert Previ, quan fèiem les reunions del Concert
Previ, es va parlar d’eixos solarets, que també haguera pogut aprofitar-se. Reunions que
van haver. I ara mos ix per l’Hospital… deixem el tema de l’Hospital nou, més val que
no el toquem. I els diferents convenis que estem enviant i la tramitació que s’ha portat
en eixe nou Hospital; més val que no entrem. Lo que tenim que fer és que s’acabe
l’Hospital d’una vegada. Crec que és necessari i és una de les qüestions necessàries per
a la Comarca, no per a Dénia, per a la Comarca. I després, si parlem de lo que ha passat
al Centre d’Especialitzacions, esperem que no siga culpa… el tancament d’una obra
pública, de l’Ajuntament de Dénia, esperem que no siga per això perquè seria trist que
tanquem un edifici, dels poquets que tenim, per culpa d’un obra pública de
l’Ajuntament.
Entonces deixem els partidismes i cenyim-nos a la faena… Gent de Dénia fa

dos anys va presentar la moció, en aquells moments vostés la varen rebutjar i al cap
d’un any la varen acceptar. Expliquen vostés al poble per què fa dos anys la varen
rebutjar.

los grupos Grupo Socialista Municipal P.S.P.V.-P.S.O.E. (6 Concejales presentes), Bloc
Nacionalista Valencià (4) Gent de Dénia, La Xara i Jesús Pobre (4) y Els Verds –
L’Entesa (1), acuerda aprobar la presente propuesta, registrándose la abstención del
Partido Popular (5).
PUNTO 10.-RUEGOS Y PREGUNTAS.
Se da cuenta de las preguntas del Grupo Partido Popular presentadas en el

registro de entrada en fecha 31 de agosto (R.E. 22215) sobre obras en la Plaza del
Convento.
«ANA MARÍA KRINGE SÁNCHEZ, Portavoz del Grupo Municipal del Partido
Popular del M.I. Ayuntamiento de Dénia, realiza al Pleno de la Corporación la siguiente
PREGUNTA:
Exposición de motivos:
En la Plaza del Convento, se han vuelto a reanudar las obras de acondicionamiento

de la misma, a pesar de haberse indicado a este Pleno y a diversos medios de comunicación
que estarían finalizadas durante la semana de fiestas patronales.
Igualmente se ha tenido conocimiento que la conexiones de los pluviales no se habían

realizado, habiendo tenido que molestar a n comercio de dicha plaza.

SECRETARIA GENERAL
Por otro lado, en la misma plaza y durante las fiestas patronales se realizaron
diversas actuaciones festeras
Pregunta:
1. ¿Cuándo finalizarán las obras de la Plaza del Convento?

2. ¿Cómo se ha solucionado el tema de pluviales de la plaza?
3. ¿En qué fecha se ha recepcionado las obras?
4. En caso de no haberse recepcionado las obras anteriormente a los actos
festeros, ¿quién se hace cargo de las manchas producidas en el pavimento así
como los daños ocasionados?
5. ¿Por qué se ha instalado un contenedor de obras sobre el nuevo pavimento
sin proteger el mismo? ¿Quien se hará cargo de los daños ocasionados?»
Sr. Juli Martínez: Si és tan amable el Sr. Secretari de llegir-me-les una per una,
procuraré contestar-les.
Sr. Secretario: ¿Cuándo finalizarán las obras de la Plaza del Convento?
Sr. Juli Martínez: Bueno, està previst, com ja s’ha dit… està pràcticament
finalitzat, queda el tema de la font en el projecte. I segons a comentat la companyia, el
seu compromís és acabar-lo el dia 15. En quant a la primera pregunta, seria el dia 15 de
setembre. Per lo que toca a la font, esta mateixa vesprada estaven actuant.
La segona pregunta, era?
Sr. Secretario: ¿Cómo se ha solucionado el tema de pluviales de la plaza?
Sr. Juli Martínez: El tema de pluvials? Pues s’ha solucionat conforme estava al
projecte. És qüestió de qui fa la pregunta consulte el projecte, mire com està. Es
soluciona conforme està al projecte…
… Ah! Sí perdó ja me les han passades, és que no les tinc jo aquí. Gràcies Sr.
Secretari.
La tercera… bueno, òbviament les obres no estan terminades i per tant no estan
recepcionades, òbviament.
La quarta pregunta, les taques produïdes al paviment en els actes festers…

Bueno, jo no sé si vostés han anat recentment a la Plaça del Convent. La Plaça del
Convent, esta vesprada, per exemple, lo que tenia era les marques de traques. Jo
desconec la reglamentació de si se pot tirar una traca o no, però això està produït per les
bodes. Ho preguntaré al Sr. Retor… Si es tan amable el Sr. Bertó de no interrompre, a lo
millor tots seriem molt més feliços. Tranquil, que estem a punt d’acabar. Per tant, com
sembla ser que està produït per les traques que es tiren a les bodes, pues comunicarem
també al Sr. Retor que faça el favor de comunicar a les parelles, a petició del Partit
Popular, que s’abstinguen de tirar traques allí… per favor, si em deixen acabar… En tot
cas les taques produïdes pels actes festers, la informació que me donaren a mi en el seu

SECRETARIA GENERAL
moment és que havien cridat a la neteja i havien estat totalment netejades. Però això el
Sr. Marí, si el creu convenient, pues ho complementarà.
I, per què s’ha instal·lat un contenidor d’obres sobre el nou paviment? Bueno,
està en part sobre el nou paviment, en part, no totalment, precisament pel tema de la
font, Sra. Kringe. I per tant jo no sé si ocasionarà algun tipus de dany. Els altres
contenidors que es varen situar a altres punts de la Plaça no han ocasionat danys a terra,
ja veurem si en este cas sí. Però en fi, tot fa suposar que si els altres contenidors, que
eren quatre o cinc no ocasionaren res, en este tampoc. Ja ho veurem.
Pense que li he contestat a tot lo que ha plantejat.

Se da cuenta de la pregunta del Grupo Partido Popular presentada en el

registro de entrada en fecha 31 de agosto (R.E. 22212) sobre el motivo de la no
tramitación de distintas mociones en comisiones informativas.
«ANA MARÍA KRINGE SÁNCHEZ, Portavoz del Grupo Municipal del Partido
Popular del M.I. Ayuntamiento de Dénia, realiza al Pleno de la Corporación la siguiente
cuestión:
En el Pleno Municipal ordinario de fecha 27.07.2006 se formalizó la siguiente

pregunta: “¿Cuál es el motivo por el que las mociones no han pasado por las correspondientes
comisiones informativas para su estudio y debate?”
Dicha pregunta fue contestada por el Sr. Martínez indicando:
“Es passaran per les comissions informatives respectives en la major brevetat

possible”.
Habiendo preguntado este grupo por el motivo, y no cuándo pasarán, volvemos a

formalizar la siguiente,
PREGUNTA
¿Cuál es el motivo por el que las mociones presentadas por el Partido Popular en
anteriores fechas y las presentadas el mes de Julio y Agosto de 2006 antes de la convocatoria
de las diferentes comisiones informativas, no iban en el orden del día?»
Sr. Juli Martínez: Bueno, com hem fa referència a mi… Jo no hem dedique a
repartir les mocions per als grups, supose que… Sr. Secretari,… es a partir d’ahí. Jo
supose que es passaran per les Comissions Informatives respectives amb la major
brevetat possible, és un compromís que tenim tots, així que no és la meua tasca repartir
les mocions.
Sr. Vicente Chelet: … Jo no he preguntat al Sr. Martínez, jo he fet una pregunta

a l’equip de govern. El Sr. Martínez en l’anterior plenari -es que el Sr. Secretari no ha
llegit l’exposició de la preguntamos va contestar a quin era el motiu de que no
passaren les mocions dels diferents grups de l’oposició, ens va dir que les passarien en

SECRETARIA GENERAL
lo més breu. I torne a repetir: si hem presentat mocions, en el més de juliol i agost, els
diferents grups, antes de les Comissions Informatives i no han passat en estes, que ens
explique l’equip de govern quin és el motiu. Jo l’únic que vull saber és quin és el motiu.
Sra. Alcaldesa: Be, es revisaran les mocions que hi han pendents, el Sr.
Secretari ens farà una relació de les mocions que hi han pendents i revisarem a veure si
falta alguna moció en alguna Comissió Informativa.
Finalizados el apartado de ruegos y preguntas por escrito, oralmente se produjeron

las siguientes intervenciones:
Ruego concerniente a las obras de la Plaza del Convento.
Sr. Antoni Roderic: Un prec: des del nostre grup volem que l’Ajuntament
felicite al responsable polític i al responsable tècnic de les obres de la Plaça del Convent
per la seua diligència i rapidesa en les mateixes i per el bon gust del disseny cementeril
de la Plaça… el retor no té res que veure…
Sra. Alcaldesa: Be, a veure si som seriosos perquè hui trobe que entre mòbils i
alçades quan no tocava… jo també faré un prec després.
Pregunta sobre instalación de iluminación en Bassetes y C/ La Vía.
Sr. Antoni Roderic: Una pregunta: el tema de les Bassetes i La Vía, la llum de
les Bassetes i la Via, està previst que algun dia hi hagen? que per a Nadal o algo
estiguen posades?
Sra. Alcaldesa: Hem tingut una reunió en el tema de les llums de La Via i li puc
assegurar que és molt més complicat de lo que vosté puga imaginar-se mai en la vida.
No es preocupe que “en ello estamos”.
Sr. Antoni Roderic: Però han recepcionat vostés l’obra?
Sra. Alcaldesa: Un dia parlarem d’això.
Pregunta relativa a ejecución de fianza.
Sr. Antoni Roderic: Un altre tema que fa referència a la llum també. Fa uns
mesos es va dir en este plenari que anaven vostés a executar la fiança del Sueño, del
agent urbanitzador per a solucionar els problemes que hi havien. Ja s’ha executat eixa
fiança?
Pregunta referente a la nueva página web del Ayuntamiento de Dénia
Sr. Antoni Roderic: L’ultima. També es va fer… una roda de premsa que es va
fer al seu dia sobre la pàgina web de l’Ajuntament, no? i que anaven a fer un nou
disseny i una nova cosa i que-tal-i-que-qual. Hui mateixa he tret, jo que tinc, el disseny
de la pàgina web en el qual encara està la gamba blava aquella i ademés hi ha un tema
SECRETARIA GENERAL
que ens sorprén, que posa “Tablón de Anuncios” i resulta que el Tablón de Anuncios
que hi ha són propagandes de qüestions de diverses Regidories, no és el Tablón de
Anuncios que ha d’haver en un Ajuntament, que és lo que pensem nosatros que és lo
que hauria de tindre. Vull dir, el Tablón de Anuncios tindria que ser el Tablón de
Anuncios que ha d’haver en un Ajuntament, poder-lo consultar ahí… Tenen previst –i
va la pregunta ja- modificar la pàgina web de l’Ajuntament, com varen dir vostés, i que
figure, si posa ahí Tablón de Anuncios, que siga el Tablón de Anuncios de l’Ajuntament
per a que la gent puga consultar-lo?
Sr. Antonio Cuartero: Li conteste immediatament, Sr. Roderic. Efectivament,

vàrem anunciar canviar la pàgina i està treballant-se –farà mes i mig aproximadament-
sobre la nova configuració de la pàgina web. I lo mes aviat possible, m’han comentat
-justament estos dies he estat parlant amb la persona que està adequant-la- i
evidentment, quan estiga tota acabada farem una presentació per si n’hi ha que
incloure… en fi, farem una presentació a tots els grups per si tenen a be incloure alguna
modificació, però millorarà substancialment la que n’hi ha ara, segur. De totes maneres
sempre estem oberts a cualquier modificació o aportació.
Sr. Antoni Roderic: Gràcies.
Sra. Alcaldesa: La última? Segur? Després no tindrà altra… Perquè no, perquè
li toca este turno.
Ruego sobre adopción de medidas por derribo.
Sr. Antonio Bertó: Una pregunta al Sr. Pep Marí. Al plenari anterior, et
recordaràs, et vaig fer una pregunta en torn a les cases aquelles que estan mig derribades
en front del Restaurant Fernando i tu em vares contestar que es varen iniciar gestions i
que al dia següent començarien. La pregunta és: en quina situació està el tema este?
Perquè la imatge que es dóna és deplorable. Imagine que hi hauran hagut problemes de
tipo burocràtic o no sé quin tipus de problemes…
Sr. José Marí: Jo li puc dir que es va notificar a l’empresa, eixa empresa ha
cambiat el domicili. Vaig estar parlant amb el Tècnic de Medi Ambient l’altre dia. La
Policia Local, antes de parlar perquè estava de vacances, va intentar localitzar al
propietari d’eixos terrenys o al que costava en el cadastre, a l’home tampoc el varen
trobar –tots sabem qui és, però no el varen trobar- i ara estic pendent de que per part de
Cèsar Bordehore em diga, lo últim, quina execució: si entre jo amb la pala i que este
senyor ho pague o si encara està en termini de “com jo no l’he agarrat”, es torna a
notificar, l’abuela fuma o no fuma, coses d’eixes.
Sr. Antonio Bertó: L’altre dia em vares contestar que al dia següent aniria la
pala…
Sr. José Marí: … més preocupat que jo no hi ha cap.
Ruego para reparación de badén del Entrador de Llobell.

SECRETARIA GENERAL
Sr. Enrique Sastre: Tres ruegos para el Sr. Marí. Uno lo he reiterado varias
veces: el badén del Entrador de Llobell.
Ruego sobre intervención en Camí de la Marjal
Sr. Enrique Sastre: Otro: la limpieza y el asfaltado del Camí de la Marjal, que
está llena de escombros.
Sr. José Marí: Te contesto rápidamente; el Camí de la Marjal es un camino que

–no se si hace un Pleno o dos que te contesté- que era de un abogado, ya no es de ese
señor, ese señor lo ha vendido a una empresa constructora y la empresa constructora…
ya tiene la carta enviada para que quite las cañas del camino y todo eso.
Ruego sobre recogida de residuos orgánicos en el Camí de la Marjal.
Sr. Enrique Sastre: Luego, respecto al mismo camino, el perro, el perro famoso.
Sr. José Marí: El arqueólogo está buscándolo…
Sr. Enrique Sastre: Al perro en su día lo atropellaron allí, en el camino, pero

dado que estuvo varias semanas en el camino, decidieron trasladarlo encima del murete
y encima del murete está.
Sr. José Marí: Vamos a ver, yo le puedo asegurar a usted -y usted lo sabe muy
bien- que yo fui con el Jefe de la Policía Local, el Jefe de la Policía Local le llamó a
usted diciendo: Quique, ¿dónde está el perro? Y el perro, el arqueólogo dice que cuando
termine irá a buscarlo, porque…
Amés, està dins d’una parcel·la privada. L’amo és el que s’ha d’encarregar del
gos, no jo. Si estiguera en el Camí, l’haguera agarrat ja.
Sr. Enrique Sastre: Usted se lo toma a risa, pero hay un perro en estado de
putrefacción que la verdad es que da angustia…
Sr. José Marí: No pot ser: en la calor que ha fet ha d’estar més sec que una
botifarra.
Sr. Enrique Sastre: Señora Alcaldesa, yo sólo le pediría que cuando se

interviene, que por lo menos dejen hablar…
Sr. José Marí: No, yo le estoy contestando. Lleva dos meses con el perro y yo
encara no l’he trobat. Un día quedamos tú y yo y vamos a buscarlo.
Ruego sobre limpieza de contenedores.
Sr. Enrique Sastre: Son ruegos, no son preguntas.
Luego, por último: hemos recibido varias quejas de los contenedores que hay
en Carlos Sentí, esquina con la CAM, que dicen que huelen, que no los limpian
conforme tocan y que huelen muy mal.
SECRETARIA GENERAL
Sr. José Marí: Vamos a ver, yo le puedo pasar a usted un tocho de todos los
contenedores que se están limpiando. Otra cosa es los usuarios de esos contenedores,
Carlos Sentí con la CAM, usted piense quien los puede usar y como lo tiran. Pero que se
limpian… y le puedo pasar a usted cuando quiera, porque yo recibo los partes
semanales de la limpieza.
Ara, si després van i tiren caps de tonyina allí a les dotze del migdia… ¿cómo
que no?
Pregunta concerniente a la promoción e impulso del turismo en Dénia.
Sr. Jaume Llacer: Jo estic preocupat perquè, per primera volta, en el tema de
turisme perquè Dénia per primera volta no ha estat al 100 %. Jo volia preguntar-li si
l’equip de govern té algo previst per a impulsar un poquet el tema de turisme…
Sra. Ana María Hernàndez: … si el turisme no ve, serà per algun motiu,
evidentment. Quin motiu? Pues a lo millor la oferta no és tan agradable com en altres
llocs. Així que estem implicats tots, no sols l’Ajuntament sinó també l’empresariat.
Gràcies.
La Alcaldesa da por levantada la sesión
Y no habiendo más asuntos que tratar, por la Presidencia se levanta la sesión,

siendo las veintidós horas y treinta minutos del día 31 de agosto de 2.006, de todo lo
cual como Secretario CERTIFICO.


06 (1) .08.31 Pleno Ordinario Agosto

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

06 (1) .08.31 Pleno Ordinario Agosto

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

AJUNTAMENT DE DÉNIA

FRANCISCA R. VICIANO GUILLEM

JUAN CARLOS COLLADO FUENTES

D. FULGENCIO GIMENO ARRONIZ

SESION NÚM. 13/06 PÁGINA: 1

PUNTO 1.-Aprovació, si és procedent de les actes de les sessions anteriors.

PUNTO 2.-Donar Compte Decrets i Resolucions de l’Alcaldia.

PUNTO 3.-Donar compte de la informació comptable a 30 de juny de 2006.

PUNTO 4.-Expedient de reconeixement extrajudicial de crèdits núm.

PUNTO 5.-Expedient de modificació de crèdits núm. 2/2006.

PUNTO 6.-Compte General any 2005.

PUNTO 7.-Sol·licitud d’ajudes corresponents als Plans d’Instal·lacions

PUNTO 8.-Expedient 3330-07/05. Aprovació definitiva de l’Ordenança

PUNTO 9.-Informe d’al·legacions al requisit lingüístic.

PUNTO 10.-Precs i Preguntes.

PUNTO 1.-APROBACIÓN, SI ES PROCEDENTE DEL ACTA DE LA SESIÓN

 Se aprueba por unanimidad, el acta de la Sesión Ordinaria celebrada en

 Se aprueba por unanimidad el acta de la Sesión Extraordinaria y Urgente

SESION NÚM. 13/06 PÁGINA: 2

PUNTO 2.-DAR CUENTA DECRETOS DE ALCALDIA

 De conformidad con lo dispuesto en el artículo 42 del Reglamento de

PUNTO 3.-DAR CUENTA DE LA INFORMACIÓN CONTABLE A 30 DE JUNIO

De conformidad con lo dispuesto en el artículo 64 de las Bases de Ejecución

a) En relación con la ejecución del presupuesto de ingresos, a nivel de capítulos

- Las previsiones presupuestarias de ingresos.

- Los derechos reconocidos netos y el porcentaje de ejecución que, sobre las

- La recaudación líquida y los porcentajes de ejecución que representa sobre las

b) En lo referente al presupuesto de gastos, a nivel de capítulos, grupos de

- Los créditos iniciales y las modificaciones aprobadas distinguiendo, como

- Las obligaciones reconocidas netas y el porcentaje de ejecución que, sobre los

- Los pagos realizados líquidos y los porcentajes de ejecución que representen

c) En cuanto a la tesorería, a nivel de conceptos, los datos siguientes:

- Cobros y pagos realizados durante el período, distinguiendo los originados

- Las existencias en la tesorería al comienzo y al final del período.

El Pleno se da por enterado de la referida información contable.

PUNTO 4.- EXPEDIENTE DE RECONOCIMIENTO EXTRAJUDICIAL

La Comisión Informativa de Hacienda, Patrimonio y Participación Ciudadana,

«Habiéndose realizado gastos que no contaban con crédito suficiente en el

Sr. Juan Carlos Collado: L’expedient extrajudicial de crèdits, com es va

Per lo demés, llògicament són factures que els proveïdors faciliten a

Però en principi –i en això concluisc- lo que es tracta és de reconèixer un

SESION NÚM. 13/06 PÁGINA: 5

El Ayuntamiento Pleno, por mayoría absoluta de 17 votos a favor emitidos por

PUNTO 5.- EXPEDIENTE DE MODIFICACIÓN DE CRÉDITOS Nº

La Comisión Informativa de Hacienda, Patrimonio y Participación Ciudadana,

«El expediente que se presenta tiene por objeto aprobar un

Se utilizan como fuente de financiación los siguientes recursos:

✘ Remanente de tesorería no afectado 185.146,68

Visto el informe de la Intervención municipal, y de conformidad con lo dispuesto en el

PRIMERO.- Aprobar inicialmente, el expediente de modificación de crédito nº 2/año

SESION NÚM. 13/06 PÁGINA: 6

SEGUNDO.- Que el expediente aprobado inicialmente, se exponga al público, previo

TERCERO.- Insertar el expediente definitivamente aprobado en el B.O.P., remitiendo

ANEXO A LA MODIFICACION DE CREDITO nº2/ año 2.006

Modalidad : Suplemento de créditos

Altas en el Presupuesto de Gastos

PARTIDA NUM. DESCRIPCION EUROS

455 226.07 35 Festejos Populares 11.539,77

Altas en el Presupuesto de Ingresos

CONCEPTO NUM. DESCRIPCIÓN EUROS

Abre el turno de intervenciones el Sr. Juan Carlos Collado:

Sr. Juan Carlos Collado: Referent al tema de la modificació de plaços, primer

Sr. Miguel Llobell: Efectivament, quan estem parlant d’eixa modificació de