Professional Documents
Culture Documents
Biology of Addictions
From Barcelona to Pennsylvania Measuring Substance Abuse Patientss Problems in Planning and Self-Control
Drug Dependence Unit
Psychiatric Department Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Barcelona Spain Treatment Research Center Psychiatric Department University of Pennsylvania Philadelphia-USA
Cerebral deficits in cocaineaddicted patients: A role in the vulnerability to relapse and in addiction?
Why STOP! often loses out to GO!
Anna Rose Childress, ARC, Philadelphia
Panel Presentation for the Symposium Self-control and losing control in addictions: studying the neuroscientific substrates.
Tabla 1.
TRASTORNO DE LA PERSONALIDAD
F
28
%
37.8
F
21
%
38.9
F
7
%
35
ANTISOCIAL
13
17.6
11.1
35*
12.2
9.3
20
6 4
8.1 5.4
0 4
0 7.4
6.30 0
30* 0
contemplacin mantenimiento
accin
Mantenimiento
Accin
Recada
Contemplacin
Entra aqu
Concepto de adiccin
Se trata de un patrn de fenmenos fisiolgicos, comportamentales y cognitivos en el que el consumo de una droga o tipo de drogas adquiere una prioridad ms alta para un individuo que cualquier otro tipo de los comportamientos que tuvieron en el pasado un valor ms elevado. La manifestacin caracterstica del sndrome de dependencia es el deseo (a menudo fuerte y a veces insuperable) de ingerir drogas.
Conductas de ejecucin
INDUCCIN O PRECIPITACIN
VULNERABILIDAD INDIVIDUAL
Induccin
Precipitacin
MAGNITUD DEL CONSUMO DE SUSTANCIAS
...el consumo de drogas debe considerarse una opcin asumida libremente por ciertos seres humanos, en su intento de buscar la felicidad. ... cabe plantearse si no es posible la drogadiccin lcida.
El deseo y el placer es un elemento esencial de los comportamientos motivados que permiten el mantenimiento de la vida (comida y sexo).
El deseo, el placer y los comportamientos motivados son manifestaciones de la actividad de determinadas neuronas (reas de refuerzo).
El adicto es al mismo tiempo: - El objeto de la accin: las drogas actan sobre su cerebro. - El sujeto de la accin: busca y consume las sustancias.
El ciclo se repite porque las drogas actan sobre las neuronas que controlan el deseo. Como resultado resurge el deseo para consumir de nuevo.
Tratamiento de la Dependencia Psicolgica Neurotoxicidad de las drogas de abuso Impacto del dficit neuropsicolgico Aprendizaje del Autocontrol
Unitat de Conductes Addictives Servei de Psiquiatria Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Barcelona
NORMAL
Metabolismo cerebral (PET; FDG) rojo > amarillo > verde > azul)
La activacin del cortex prefrontal neutromedial correlaciona con el rendimieno en el Gambling Task: estudio FDG-PET
GRANT y cols.
Abstr. Soc. Neurosci 25: 1551; 1999
Variable respuesta
rCMglr CBF
Regiones
Comentarios
Orbitofrontal
Video Video
Cingulado Ganglios Amigdala basales Cingulado; Orbitofrontalcraving Prefrontal humor Efecto mediado por D2, craving y humor
Metilfenidato
Metabolismo (FDG)
CBF
METABOLISMO CEREBRAL
(PET, FDG)
Intoxicacin
London y * cols., 1990
Volkow y ** cols., 1991
Cocana IV: excepto cerebelo
< 1 sem global; ms orbitofrontal y cingulado 1-6 sem frontal nicamente 3 meses Persistencia (-) Dosis y aos de consumo
Asociaciones
(-) Euforia
(+) Craving
Asociaciones
Rush y high
Orbito-frontal
* Dependientes de cocana
CONSUMO RECREATIVO
(Hiptesis de Volkow)
Consumo por:
Obtencin de placer (refuerzo) Necesario para el inicio de la adiccin Disfuncin progresiva del circuito estriado talamo-orbitofrontal por activacin D2
ADICCIN
(Hiptesis de Volkow / London)
Consumo por:
Self-control successes- The choice of a superior alternative despite it being less immediate.
e.g., 5 m&ms in 20 seconds over 3 m&ms now.
For the individual in recovery, further druguse can be described as the choice of a:
Smaller-Sooner reward (i.e., immediate pleasure or relief) over a Later-Larger reward (i.e., improved health, finances, overall well-being).
El Caso Phineas Gage Antonio Damasio, Antonio Bechara, Joaquim Fuster, Patricia Goldman-Rakic, Michael Petrides
-If the orbitofrontal region is critical for taking future consequences into account -And if recovery requires choosing LL over SS rewards, then: -Orbitofrontal functioning may play an important role in recovery.
*Especially given evidence suggesting sustained orbitofrontal dysfunction as a consequence of chronic abuse of some drugs (Volkow 97).
Este sndrome disejecutivo es un sndrome frontal: localizado a nivel del crtex orbitofrontal.
Este sndrome conlleva una miopa conductual, que implica una dificultad en la programacin de cadenas de conductas cuyos efectos o consecuencias sern ineludiblemente a largo plazo.
Dificultad en la demora de las conductas impulsivas o motivadas por estmulos de alta capacidad apetitiva.
Aportaciones de los estudios de Sndrome disejecutivo y orbito-frontal: neuropsicologa y neuroimagen en la adiccin a la Repercusiones cocana y otros teraputicas estimulantes
Este sndrome neurolgico conlleva dificultades para el aprendizaje de tcnicas basadas en la ejercitacin del Autocontrol. La aplicacin de tcnicas cognitivoconductuales basadas en el aprendizaje social o en el aprendizaje de estrategias cognitivoconductuales de afrontamiento a situaciones de alto riesgo o al craving de drogas puede tener una eficacia relativa.
Hypothesis: Variability in orbitofrontal functioning may help clarify the relationship between craving and use.
CRAVE
+
USE
???
Good orbito-frontal??
CRAVE
+ ???
USE
Nathan PE
Inventario Sant Pau de Funciones Ejecutivas en Adictos. Versin original: 64 tems 224 pacientes adictos Anlisis Factorial: 1 factor (44 tems) Desinhibicin Alpha de Cronback= 0.96
Conclusions
Self-control can be framed as the conflict between an alternative that is inferior but more immediate, and one that is superior but more delayed.
Emerging evidence suggests the orbitofrontal region is critical to humans superior self-control Consideration of orbitofrontal functioning may provide a more complete picture of the substrates of addiction and recovery.
A. Tejero, J. Trujols y cols. (1997) Processes of Change Assessment in Heroin Addicts following the Prochaska and DiClemente Transtheoretical Model. Drug and Alcohol Dependence, 47: 31-37.
Hitting Bottom: Tocar fondo o tocar techo. Maturing out: Maduracin. Concepto de
AdiccionesPositivas R. Ocio.
Autoregistro s
Autoeficacia
% Recada
R.Problemas + R. Cognitiva
Transterico: Movimiento Integrador de los diversos Modelos Teraputicos existentes. Modelo de las Etapas del Cambio.
Mantenimiento
Recada?
Precontemplacin
Contemplacin
Preparacin
Accin
Mantenimiento
Mantenimiento
Accin
Recada
Contemplacin
Entra aqu
Liberacin Social
Control de Estmulos
Precontemplacin
Contemplacin
Preparacin
Accin Mantenimiento
Contracondicionamiento
Control de Estmulos
Adecuar el Abordaje Teraputico a ese Momento o Estado. La Adecuacin al Momento Teraputico facilitar el cambio de la conducta adictiva y la mejora del paciente.
El Procesamiento de la informacin sobre el estado adictivo: Balance Decisional. La actitud ante dicho procesamiento. Intensidad del Estado de Indefensin Aprendida. Capacidad de Insight. Evaluacin y consideracin de la Ambivalencia mantenida a lo largo de todo el proceso teraputico y probablemente vital del paciente.
Competencia Neuropsicolgica del paciente. Severidad de la Dependencia hacia la substancia/s. Intensidad de las experiencias de craving. Estrategias de Afrontamiento y Habilidades
de Autocontrol.
Red de recursos psicosociales. Acceso a estmulos alternativos. reforzadores positivos
Estrategias defensivas en personas situadas en etapas de precontemplacin, contemplacin y preparacin para la accin
Formas habituales de Negacin
Estrategias defensivas en personas situadas en etapas de precontemplacin, contemplacin y preparacin para la accin
-II-
Intelectualizacin:
Enfoca el consumo de substancias de una forma intelectual, analtica y no emotiva. No transmite la sensacin de tensin o conflicto emocional.
Estrategias defensivas en personas situadas en etapas de precontemplacin, contemplacin y preparacin para la accin
- III-
Despistar:
Evita el tema del consumo de substancias distrayendo la atencin puesta en el tema hacia otros temas irrelevantes.
Mantener la implicacin del paciente en el tratamiento. Apoyar una visin realista del cambio mediante pasos
pequeos y sucesivos.
Apoyar cambios en el estilo de vida. Afirmar los avances del paciente y la autoeficacia
asociada.
A. Tejero, J. Trujols y cols. (1997) Processes of Change Assessment in Heroin Addicts following the Prochaska and DiClemente Transtheoretical Model. Drug and Alcohol Dependence, 47: 31-37.
Un primer componente identificado se etiquet como Procesos de Contemplacin y Preparacin conteniendo la mayora de los tems de las subescalas originales de :
Aumento de la Concienciacin Relieve Dramtico Reevaluacin Ambiental Autoliberacin Liberacin Social
El segundo componente identificado se denomin Procesos de la parte final de la fase de accin y de la de mantenimiento y comprenda principalmente las subescalas originales de :
Contracondicionamiento Control de Estmulos
El tercer componente se denomin " Procesos de Accin y contena la mayora de tems de las subescalas originales de: Relaciones de Ayuda
Manejo de Contingencias
Autoliberacin
- Procesos
Preparacin
de
Contemplacin
de
Se encuentran diferencias significativas entre los pacientes adictos a opiceos abstinentes y no abstinentes en 2 de las 10 subescalas originales: Contracondicionamiento Control de Estmulos
- Balance Decisional
Los sujetos PA obtuvieron puntuaciones significativamente superiores en la escala de consecuencias negativas contras (Balance Decisional)- atribudas al consumo de tabaco que los del cluster CO.
Puntuacin
Abstinente Recada
*
pl ac i
pl ac i
Ac
Pr ec on te m
Co nt em
an te ni m
ie nt o
ci
Conclusiones
Impacto Clnico-Asistencial del Modelo de las Etapas del Cambio Supone una individualizacin del tratamiento en las adicciones: modelo clnico e ideogrfico.
-I-
El modelo de las etapas del cambio no supone hasta la fecha una descripcin minuciosa sobre cmo cambian los pacientes. Debe ser considerado no como un modelo descriptivo, sino como un modelo prescriptivo -un modelo sobre el cambio ideal.
Conclusiones
Impacto Clnico-Asistencial del Modelo de las Etapas del Cambio Facilita al paciente un mapa cognitivo sobre cmo puede introducir cambios en sus conductas y cules son las etapas habituales en dicho proceso.
-II-
Uno de los aspectos que desfavorece el modelo clnicamente es la escasa atencin dada a la etapa de la recada y el impacto sobre el proceso de cambio global de cada paciente.
Conclusiones
Impacto Clnico-Asistencial del Modelo de las Etapas del Cambio
-III-
Generalmente las personas se convencen ms por las razones que descubren ellas mismas, que por las que les explican los dems.
Blaise Pascal (1623-1662)
Unitat d'alcohologia. GeneralitatHospital Clnic 136
137
contemplacin mantenimiento
accin
MOTIVACIONAL
Estimula la motivacin Favorece el posicionamiento Resume los puntos de vista del paciente Aproximacin colaboradora Es de aplicacin progresiva
AMBIVALENCIA
Propia de la fase de contemplacin Frase recurrente si, pero... El paciente se encuentra en un momento adecuado para el cambio La ambivalencia puede hacer de la contemplacin un estadio cronificado El paciente est abierto ha recibir informacin y hacer balance
2 Parte RESOLUTIVA
enunciacin diagnstica propuesta de acuerdo informacin ajustada al caso negociar resistencias comprobar la asimilacin invitacin final
COMUNICACIN NO VERBAL
Escuchar bien observar bien ser cordial empata asertividad comunicacin eficaz control de las propias variables
ENTREVISTAS MOTIVACIONALES
Preguntas abiertas
Son aquellas que no pueden ser contestadas con una o dos palabras. Invitan a un amplio abanico de respuestas Permiten y animan al paciente a que se explique.
Preguntas abiertas
(ejercicio)
Hacer grupos y una persona le hace una pregunta abierta al que tiene al lado, si le contesta con una palabra, debe intentar una nueva pregunta.
Escucha reflexiva
Repeticin, es la ms simple. Se repite un elemento de lo que ha dicho el paciente. Refrasear, el profesional repite algn elemento que ha dicho el paciente utilizando sinnimos o alterndolo ligeramente solo para clarificar. Parafrasear, Aqu el profesional infiere lo que ha dicho el paciente y lo refleja con nuevas palabras, ampliando la perspectiva de lo que se ha dicho. Reflejar sentimientos, Es la forma ms profunda de reflexin. Se incorporan elementos emocionales para que el paciente se de cuenta. (sealamiento emocional).
Cuanto menos entendemos el problema, ms superficial ha de ser la reflexin. Slo profundizamos cuando entendemos un Unitat d'alcohologia. Generalitat153 poco el problema. Hospital Clnic
Escucha reflexiva
El paciente dice: ..y estoy aburrido. El terapeuta responde, Repeticin, aburrido.. Refrasear, est diciendo que est un poco desanimado.. Parafrasear, cuando dice que est aburrido, quiere decir que no se ilusiona.. Reflejar sentimientos, Quiere decir que est preocupado porque ve que no se ilusiona
Cuanto menos entendemos el problema, ms superficial ha de ser la reflexin. Slo profundizamos cuando entendemos un Unitat d'alcohologia. Generalitat154 poco el problema. Hospital Clnic
AFIRMACIONES AUTOMOTIVACIONALES
Reconocimiento del problema. Expresin de preocupacin. Intencin de cambio. Optimismo, confianza en relacin a la capacidad de cambiar.
INDICADORES DE CAMBIO
Disminucin de las resistencias. Progreso en la rueda del cambio Afirmaciones de automotivacin. Incremento de preguntas respecto al cambio. Ver el futuro con la nueva conducta. Experimentacin.
PELIGROS
Infraestimacin de la ambivalencia Prescribir un plan inaceptable por parte del paciente Falta de direccin Precipitarse en dar consejos Personalizar la informacin demasiado rpido Ofrecer una sola opcin
RESISTENCIAS
La resistencia del paciente puede ser definida como la medida de la distancia que hay entre sus objetivos y los que yo le propongo.
161
Resistencias (ejercicio 1)
Hacer grupos de 3 personas una piensa y habla acerca de un tema en el que se encuentra ambivalente, las otras dos personas que le escuchan se posicionan en los dos extremos y deben intentar llevarlo a su terreno, aconsejndole lo que debe hacer.
Resistencias (ejercicio 2)
Hacer grupos de 2 personas una piensa y habla acerca de un tema en el que se encuentra ambivalente, la otra hace preguntas exclusivamente sobre: ventajas de la conducta actual
aspectos que haran difcil cambiar si se lo propusiera
FASE DE ACCIN
OBJETIVOS:
Ayudar al paciente a decidir el cambio. Colaborar en la elaboracin de un plan aceptable para el paciente. Abordar y manejar situaciones de resistencia al cambio.
NEGOCIAR EL PLAN
Conocer los objetivos del paciente, que pueden o no coincidir con los del profesional. Opciones de cambio y como conseguirlo. Concretar el plan. La base de la discusin es hacer un plan que coincida con las metas, necesidades, intenciones y creencias del paciente
EPIDEMIOLOGA EE.UU
...no hi ha cap medicaci amb la que shagi demostrat una eficcia clara en el tractament de la dependncia de cocana.
...en els pacients amb formes ms greus de dependncia ...o en els individus que no responen al tractament psicosocial pot estar indicat un assaig de la farmacoterpia.
Tant lexperincia clnica com la investigaci suggereixen que un tractament psicosocial ambulatori intensiu (...) centrat en labstinncia, constitueix el tractament preferit.
Garantitza que els pacients reben tractament que ha demostrat ser efica. Redueix la variabilitat entre terapeutes.
el
Tractaments comparats:
Manuals: - Counseling individual: Addiction Counseling (Mercer i Woody, 1992) - Counseling grupal: Addiction Manual (Mercer i cols. 1994) Recovery
Metodologia
Estudi multicntric i
Ialeatori:
- N = 487 participants
Metodologia
-II-
Variables de resultat:
Hiptesis
Major eficcia de las psicoterpies
professionals combinades. Major eficcia de la psicoterpia cognitiva, que de la psicoterpia expressiva de recolzament, pels pacients amb trastorn antisocial de la personalitat.
Resultats
-I-
(+ GDC) va ser el
Les psicoterpies professionals no van ser ms eficaces que counseling per a tractar els pacients psiquitricament ms greus.
Resultats
-II-
La psicoterpia cognitiva no va ser ms efica que la psicoterpia expressiva de recolzament per a tractar els pacients amb trastorn antisocial. La retenci de les psicoterpies
Conclusi
La combinaci de counseling sobre drogues individual + GDC (guiats amb un manual) s
una
alternativa
teraputica
les
psicoterpies professionals.
Els resultats obtinguts sn molt diferents als observats en pacients que segueixen PMM. En PMM: Psicoterpia + counseling > counseling.
pels
El counseling individual sobre drogues va ser la intervenci teraputica ms barata, breu i efica.
Tractaments comparats
Tractament residencial prolongat (CT i CT modificades) Programes ambulatoris lliures de drogues Ingrs breu (promig 25 dies)
Caracterstiques
Estudi multicntric i naturalstic N = 1605 participants
Hiptesis
Predictors de la recaiguda:
La major gravetat dels problemes al iniciar el tractament La menor durada del tractament
Resultats
-I-
23%
van
recaure
en
el
consum
setmanal o ms freqent.
18% va tornar a iniciar el tractament.
Resultats
-II-
psicosocials
al iniciar el tractament.
Durada del tractament inferior a 90 dies.
La Primera Etapa: Estudis pilot, redacci dels manuals de terpia i desenvolupament de programes dentrenament pels terapeutes. La Segona Etapa: Assatjos de control de la eficcia del tractament. La Tercera Etapa: Estudiar lavaluaci de la generalitzaci dels tractaments en els centrals assistencials pblics.
Kathleen Carroll Professora Associada de Psiquiatria Departament de Psiquiatria Secci dAddiccions a Drogues Universitat de Yale West Haven CT
Kathleen.carroll@yale.edu
Joy.ortiz@yale.edu
Abordatje teraputic breu Abstinncia de cocana i daltres drogues psicoactives Els mateixos processos daprenentatge que joguen un paper important en el desenvolupament i manteniment de labs i dependncia de la cocaina es poden utilitzar amb una finalitat teraputica
Potenciar la motivaci per labstinncia Aprendre habilitats dafrontament Canviar les contigncies de reforcament Potenciar el control dels estats afectius aversius Millorar el funcionament inerpersonal i augmentar la xarxa de recolcament social.
La Terpia Cognitiu-Conductual (TCC) es basa en la teoria de lAprenentatje Social i en el Model de Prevenci de Recaigudes dAllan Marlatt. El factor que determina el que les persones addictes adquereixin i mantinguin una addici s que APRENEN a fer-ho. Les diferents formes en que les persones addictes ho aprenen son mitjancant el model.lament, el condionament operant i el condicionament clssic
Components de la TCC
El material del Manual saplica de forma individualitzada, el terapeuta pot adequar el contingut, la sequenciaci i la forma de presentaci del material en cada pacient individualment
Al llarg del Manual es troven exemples expecfics pel que fa a les intervencions individualitzades del terapeuta mitjancant descripcions textuals dels comentaris e intervencions del terapeuta.
Context Teraputic
Consultes externes o dispensarial per: La TCC es centra en la comprensi dels determinants del us de substncies i aix es treballa de forma idnea en el context de la vida quotidiana del pacient. Facilitar lanlisi funcional de la conducta. LEntrenament en habilitats s ms efectiu quan els pacients tenen la oportunitat de practicar les noves habilitats i tcniques en el context de la seva vida quotidiana.
Amb la farmacoterpia per laddicci a la cocana o per daltres trastornos psiquitrics associats. Grups dAutoajuda com els grups dAnnims. Terpia Familiar o de Parella. Recursos psicosocials de rehabilitaci
Abordatjes Teraputics Conceptualment Divergents LEnfoc dels Dotze Passos o dAnnims amb un model espiritual i clssic de malaltia. La Psicoterpia Interpersonal.
La Terpia Cognitiva de Beck. LEnfoc de Reforcament Comunitari. La Terpia de Potenciaci de la Motivaci o Entrevista Motivacional.
Instruments dAvaluaci
Avaluaci de labs i depncia de sustncies psicoactives: Index de Severitat de lAddicci (ASI) Escala de Processos de Canvi (URICA) Autoregistre diari del s de sustncies psicoactives Qestionari dActitus i Expectatives vers el Tractament
Instruments dAvaluaci
Avaluaci i Diagnstic dels sntomes psiquitrics: Entrevista Clnica Estructurada pel DSM-IV (SCID) i el SCID-P. Diagnstics psiquitrics Eix I i II. Escala de Socialitzaci del Inventari de Personalitat de Califrnia. Inventari de Beck de Depressi Escala de Depressi de Hamilton El SCL-90 de Derogatis
Instruments dAvaluaci
Avaluaci del Nivell Basal de les Habilitats dAfrontament i Autoeficcia: Inventari de Situacions Associades amb el Consum de Cocana: Determina Situacions dAlt Risc i les Expectatives dAutoeficcia associades pel que fa a les Estratgies dAfrontament.
La Regla dels 20/20/20 = 60 minuts de durada de cada sessi de TCC descrita en el Manual.
Introduir i comentar el tema de la sessi o unitats temtiques. Relacionar el tema de la sessi amb les preocupacions actuals i presents del pacient.
Avaluar el nivell de comprensi del pacient i les reaccions que t el pacient enfront del tema o unitat temtica presentada en la sessi. Assignar la prctica dun exercici per la propera setmana o sessi. Revisar els plans per la propera sessi i anticipaci de les possibles situacions dalt risc per consumir que el pacient haur dafrontar al llarg de la setmana
Unitats Temtiques
Tema 1. Afrontament del Craving Tema 2. Potenciar la Motivaci i el Comproms per abandonar el consum Tema 3. Habilitats de Rebuix i Assertivitat Tema 4. Decissions Aparentment Irrellevants Tema 5. Un Pl dAfrontament General
Tema 6: Resoluci de Problemes Tema 7: Maneig del Cas: Afrontament dels problemes psicosocials. Tema 8: Reducci del Risc del VIH Tema 9: Sessi amb les persones significatives en la xarxa de recolcament social del pacient. Sessi Final: Finalitzaci.
Terpia breu. Un enfoc teraputic altament estructurat. Maneig teraputic centrat i adaptat en cada cas concret. Lnfasi prioritari que es dona al fet daconseguir labstinncia.
Participaci en un Seminari de Formaci. Supervisi de cassos prctis durant el periode dentrenament i posteriorment.
Seminari Didctic
Duraci entre 2 dies i 1 setmana en funci del nivell dexperincia prvia dels terapeutes. Revisi de la teoria i de la tcnica cognitiuconductual Revisi de totes les unites temtiques del Manual Veure en vdeo exemples dintervenci dels terapeutes en casos prctics. Veure en vdeo els exercicis prctics de cada unitat temtica i dels role-playing. Comentari i posada en prctica i assatjos dintervenci en casos difcils.
Supervisar cada sessi. Respondre a una fulla de valoraci aon savalua la adherncia del terapeuta en les directrius de la TCC i la competncia a lhora dinstaurar el tractament en cada sessi. Proporcionar una hora de supervisi setmanal individual al terapeuta.
Supervisi Continuada
El mnim desprs del periode dentrenament s un cop al mes. Per terapeutes amb menys experincia en la TCC s recomenable un cop per setmana. Visionar sessions prctiques grabades en video i avaluar, utilitzant la Escala de la Unitat 14, una o dues sessions triades al atzar per cada pacient en tractament.
Adherncia i Competncia
Adherncia i Competncia
Sistema davaluaci de la adherncia i de la competncia del terapeuta en la recerca sobre la efectivitat de les terpies psicolgiques en les addiccions. La Escala Yale dAdherncia i Competncia La Escala dAlianca Teraputica.
La Primera Etapa: Estudis pilot, redacci dels manuals de terpia i desenvolupament de programes dentrenament pels terapeutes. La Segona Etapa: Assatjos de control de la eficcia del tractament. La Tercera Etapa: Estudiar lavaluaci de la generalitzaci dels tractaments en els centrals assistencials pblics.
Kathleen Carroll Professora Associada de Psiquiatria Departament de Psiquiatria Secci dAddiccions a Drogues Universitat de Yale West Haven CT
Kathleen.carroll@yale.edu
Joy.ortiz@yale.edu
Abordatje teraputic breu Abstinncia de cocana i daltres drogues psicoactives Els mateixos processos daprenentatge que joguen un paper important en el desenvolupament i manteniment de labs i dependncia de la cocaina es poden utilitzar amb una finalitat teraputica
Potenciar la motivaci per labstinncia Aprendre habilitats dafrontament Canviar les contigncies de reforcament Potenciar el control dels estats afectius aversius Millorar el funcionament inerpersonal i augmentar la xarxa de recolcament social.
La Terpia Cognitiu-Conductual (TCC) es basa en la teoria de lAprenentatje Social i en el Model de Prevenci de Recaigudes dAllan Marlatt. El factor que determina el que les persones addictes adquereixin i mantinguin una addici s que APRENEN a fer-ho. Les diferents formes en que les persones addictes ho aprenen son mitjancant el model.lament, el condionament operant i el condicionament clssic
Components de la TCC
El material del Manual saplica de forma individualitzada, el terapeuta pot adequar el contingut, la sequenciaci i la forma de presentaci del material en cada pacient individualment
Al llarg del Manual es troven exemples expecfics pel que fa a les intervencions individualitzades del terapeuta mitjancant descripcions textuals dels comentaris e intervencions del terapeuta.
Context Teraputic
Consultes externes o dispensarial per: La TCC es centra en la comprensi dels determinants del us de substncies i aix es treballa de forma idnea en el context de la vida quotidiana del pacient. Facilitar lanlisi funcional de la conducta. LEntrenament en habilitats s ms efectiu quan els pacients tenen la oportunitat de practicar les noves habilitats i tcniques en el context de la seva vida quotidiana.
Amb la farmacoterpia per laddicci a la cocana o per daltres trastornos psiquitrics associats. Grups dAutoajuda com els grups dAnnims. Terpia Familiar o de Parella. Recursos psicosocials de rehabilitaci
Abordatjes Teraputics Conceptualment Divergents LEnfoc dels Dotze Passos o dAnnims amb un model espiritual i clssic de malaltia. La Psicoterpia Interpersonal.
La Terpia Cognitiva de Beck. LEnfoc de Reforcament Comunitari. La Terpia de Potenciaci de la Motivaci o Entrevista Motivacional.
Instruments dAvaluaci
Avaluaci de labs i depncia de sustncies psicoactives: Index de Severitat de lAddicci (ASI) Escala de Processos de Canvi (URICA) Autoregistre diari del s de sustncies psicoactives Qestionari dActitus i Expectatives vers el Tractament
Instruments dAvaluaci
Avaluaci i Diagnstic dels sntomes psiquitrics: Entrevista Clnica Estructurada pel DSM-IV (SCID) i el SCID-P. Diagnstics psiquitrics Eix I i II. Escala de Socialitzaci del Inventari de Personalitat de Califrnia. Inventari de Beck de Depressi Escala de Depressi de Hamilton El SCL-90 de Derogatis
Instruments dAvaluaci
Avaluaci del Nivell Basal de les Habilitats dAfrontament i Autoeficcia: Inventari de Situacions Associades amb el Consum de Cocana: Determina Situacions dAlt Risc i les Expectatives dAutoeficcia associades pel que fa a les Estratgies dAfrontament.
La Regla dels 20/20/20 = 60 minuts de durada de cada sessi de TCC descrita en el Manual.
Introduir i comentar el tema de la sessi o unitats temtiques. Relacionar el tema de la sessi amb les preocupacions actuals i presents del pacient.
Avaluar el nivell de comprensi del pacient i les reaccions que t el pacient enfront del tema o unitat temtica presentada en la sessi. Assignar la prctica dun exercici per la propera setmana o sessi. Revisar els plans per la propera sessi i anticipaci de les possibles situacions dalt risc per consumir que el pacient haur dafrontar al llarg de la setmana
Unitats Temtiques
Tema 1. Afrontament del Craving Tema 2. Potenciar la Motivaci i el Comproms per abandonar el consum Tema 3. Habilitats de Rebuix i Assertivitat Tema 4. Decissions Aparentment Irrellevants Tema 5. Un Pl dAfrontament General
Tema 6: Resoluci de Problemes Tema 7: Maneig del Cas: Afrontament dels problemes psicosocials. Tema 8: Reducci del Risc del VIH Tema 9: Sessi amb les persones significatives en la xarxa de recolcament social del pacient. Sessi Final: Finalitzaci.
Terpia breu. Un enfoc teraputic altament estructurat. Maneig teraputic centrat i adaptat en cada cas concret. Lnfasi prioritari que es dona al fet daconseguir labstinncia.
Participaci en un Seminari de Formaci. Supervisi de cassos prctis durant el periode dentrenament i posteriorment.
Seminari Didctic
Duraci entre 2 dies i 1 setmana en funci del nivell dexperincia prvia dels terapeutes. Revisi de la teoria i de la tcnica cognitiuconductual Revisi de totes les unites temtiques del Manual Veure en vdeo exemples dintervenci dels terapeutes en casos prctics. Veure en vdeo els exercicis prctics de cada unitat temtica i dels role-playing. Comentari i posada en prctica i assatjos dintervenci en casos difcils.
Supervisar cada sessi. Respondre a una fulla de valoraci aon savalua la adherncia del terapeuta en les directrius de la TCC i la competncia a lhora dinstaurar el tractament en cada sessi. Proporcionar una hora de supervisi setmanal individual al terapeuta.
Supervisi Continuada
El mnim desprs del periode dentrenament s un cop al mes. Per terapeutes amb menys experincia en la TCC s recomenable un cop per setmana. Visionar sessions prctiques grabades en video i avaluar, utilitzant la Escala de la Unitat 14, una o dues sessions triades al atzar per cada pacient en tractament.
Adherncia i Competncia
Adherncia i Competncia
Sistema davaluaci de la adherncia i de la competncia del terapeuta en la recerca sobre la efectivitat de les terpies psicolgiques en les addiccions. La Escala Yale dAdherncia i Competncia La Escala dAlianca Teraputica.
Mantenimiento Reduccin
opcin personal
el consumo de drogas debe considerarse una opcin asumida libremente por ciertos seres humanos, en su intento de buscar la felicidad. ... cabe plantearse si drogadiccin lcida. no es posible la
Se trata de un patrn de fenmenos fisiolgicos, comportamentales y cognitivos en el que el consumo de una droga o tipo de drogas adquiere una prioridad ms alta para un individuo que cualquier otro tipo de los comportamientos que tuvieron en el pasado un valor ms elevado. La manifestacin caracterstica del sndrome de dependencia es el deseo (a menudo fuerte y a veces insuperable) de ingerir drogas.
Comentario
Una nueva motivacin, la del consumo por sustancias psicoactivas, se agrega al resto de motivaciones de esa persona.
El deseo de consumir y la bsqueda de sustancias se relacionan con la funcin dopaminrgica. Se detectan alteraciones funcionales en la regin rbito-frontal.
El sustrato biolgico de la motivacin est constitudo fundamentalmente por sistemas neuronales mesenceflicos. Entre estos sistemas destacan las proyecciones dopaminrgicas que llegan al ncleo accumbens desde el rea tegmental ventral.
Las sustancias susceptibles de abuso se caracterizan por modificar el funcionamiento de las neuronas dopaminrgicas mesenceflicas (neuroadaptacin*).
* Neuroadaptacin: abstinencia, tolerancia y sensibilizacin
DISFUNCIN RBITO-FRONTAL
Impulsividad
Miopa temporal/conductual
1994)
(Damasio,
La
recuperacin
requiere
postergar
la
recompensa
el
alivio
inmediatos,
CONCLUSIN