ESCULTURA DEL

RENAIXEMENT

ESCULTURA

13.- Esmenta caracterstiques de lescultura del

Renaixement.
14.- Apunta destacats escultors del Renaixement itali.
15.- Comenta escultures del Renaixement a Itlia.
15.1 David de Donatello.
15.2 David de Miquel ngel.
15.3 Moiss de Miquel ngel.

ESCULTURA

CARACTERSTIQUES
1.-VA SEGUIR ELS MODELS DE LA ANTIGUITAT CLSSICA
PER AIX EL TEMA CENTRAL S LA REPRESENTACI
DEL INDIVIDU, SESTUDIA LA SEUA ANATOMIA,
LA SEUA EXPRESSIVITAT. ES PRETN ESCULPIR LA
BELLESA HUMANA , AIX ELS NUS SN UNA
CONSTANT.
2.- NOUS GNERES VAN EXPERIMENTAT GRAN
DESENVOLUPAMENT: RETRAT I ESCULTURA
EQESTRE COM EN L POCA ROMANA.
3.- MATERIALS: MARBRE I BRONZE COM EN L
ANTIGUITAT.
4.- LNIES CORBES (RETORN A LA TRADICI GREGA ,
PRAXTELES)

PORTES DEL BAPTISTERI DE LA CATEDRAL DE FLORNCIA

LORENZO
GHIBERTHI

DONATO DI NICCOL (DONATELLO)

DAVID

CRONOLOGIA: segle XV. Quattrocento. 1440

LOCALITZACI: Florncia. Va ser un encrrec de Cosme de
Mdici per al seu palau.
TEMTICA RELIGIOSA.
MATERIAL: BRONZE
COMENTARI: Esta obra t una triple significaci
Significaci religiosa. El relat bblic descriu com un jove pastor
de Betlem, David, va vncer el gegant filisteu Goliat i va salvar
al poble d'Israel. David va matar el seu adversari llanant-li una
pedra amb ajuda de la seua fona i desprs li va tallar el cap
utilitzant l'espasa de l'enemic.
Significaci poltica. Aquesta escultura representa la victria de
la repblica de Florncia (Cosme de Mdici) sobre els seus
enemics. David va cobert amb un barret tpic del llaurador
tosc. ( La regi on es trova Florncia sanomena Toscana )

ANLISI.
Esta obra sinspira en la escultura grega clssica:
Lobjectiu com a la Grcia clssica s la representaci
de lsser hum, buscant la seua bellesa fsica. Per aix,
eixe cos nu on es perfilen els seus trets anatmics.
SSER HUM I BELLESA TRETS FONAMENTAL DEL
RENAIXEMENT.
El cos dibuixa una corba, el seu pes recau sobre una
cama. Donatello com altres artistes daquell momento
estudia lobra de Praxteles, escultor grec del segle IV
a.C. CORBA PRAXITELINA

TEMA: LA FIGURA HUMANA COM A

EXPRESSI DE LA BELLESA. RETORN AL
NU DE LANTIGUITAT.

BARRET

LA INSPIRACI

TOSC
ESTUDI
ANATMIC

POSA DE LA FIGURA.
CONTRAPPOSTO
(CONTRABALANCEIG)
INCLINACI
MALUC

CAP DEL GEGANT

GOLIAT

PRAXTELES, GRCIA
S IV AC . HERMES

SANT JORDI. DONATELLO

CONDOTTIERO GATTAMELATA

MIQUEL NGEL BUONARROTI

DAVID
CRONOLOGIA. Cinquecento. Segle XVI. 1501-1504.
LOCALITZACI: Florncia. Est escultura va tindre molt d'xit i va
ser collocada a la Plaa de la Signoria com a smbol de Florncia.
MATERIAL: marbre. Un bloc de marbre defectus que estaba
abandonat al pati de la catedral de Florncia.
TEMTICA: RELIGIOSA.
COMENTARI
Miquel ngel representa el moment previ a lenfrontament. David
amb actitud expectant , mirada penetrant i cos en tensi espera l
arribada del gegant Goliat.
Lautor expressa la tensi en el moment previ a lesclat.

ANLISI
A) Colosalisme. Lescultura t 4,30 metres dalada.
B) La fora continguda. Tota una srie de detalls ens
manifesten un cos sotms a gran tensi, ( acci en
reps), una fora concentrada amb lobjectiu datacar:
Mirada agressiva.
Trenca amb la frontalitat, lleu gir del cap.
El vigor concentrat en la seua m robusta, una m de
grandria exagerada on s'aprecien els tendons i les venes
i on guarda la pedra.
Els abdominals marcats.
El cos inclinat.
C) Trenca amb la serenitat i lequilibri propi del
Renaixement

DAVID

ACCI EN REPS

LA FONA

MIRADA
AGRESSIVA

ABDOMINALS
MARCATS

CONTRAPPOSTO
CORBA
PRAXITELIANA

MOMENT PREVI A L
ENFRONTAMENT, COS EN
TENSI

M
ROBUSTA
SOST LA
PEDRA

MIRADA AGRESSIVA

UNA M DE
GRANDRIA
EXAGERADA ON S'APRECIEN
ELS TENDONS I LES VENES I
ON GUARDA LA PEDRA.

COLOSSALISME

MOISS
AUTOR: Miquel ngel. Diuen que Miquel ngel, quan va acabar la
esttua, la va veure tan perfecta que li va donar un colp i li va dir:Per
qu no em parles?
CRONOLOGIA. Cinquecento. Segle XVI. 1513-1516.
LOCALITZACI. Roma. Complex escultric de la tomba de Juli II.
TEMTICA: RELIGIOSA.
MATERIAL. Marbre.
COMENTARI
Moiss desprs de la seua estada al Mont Sinai, on Du li confia les
taules de la llei, contempla horroritzat i furis, com el seu poble alliberat
de lesclavitud dEgipte adora un dol, un jnec dor.
ANLISI
- Es pot veure en aquesta escultura la terribilit caracterstica de les
obres de Miquel ngel. Quan parlem de terribilit ens referim a la
clera, a la fria, a eixa indignaci que es fa present en el Moiss:
violenta mirada, llavis arquejats, musculatura en tensi.
-Esta esttua esta plena de fora, transmesa per eixa anatomia
portentosa: imponents bceps, grans mans, ampli tronc.

LA TERRIBILIT: LA FURIA CONTINGUDA

MIRADA
AGRESSIVA

TAULES
LLEI

MUSCULATURA
PORTENTOSA

POSICI
RETORUDA I
GEST D
INCORPORACI
UNA CAMA
AVANADA.

MOISS CONTEMPLA COM EL SEU POBLE HA

TRAT DU I EST ADORANT A UN DOL, DESPRS
D'ALLIBERAR-LOS DE L'ESCLAVITUD D'EGIPTE.
EST FURIS. VA A ALAR-SE, PLE DE FRIA
DAVANT LA INFIDELITAT DEL SEU POBLE.

TAULES DE LA
LLEI.

PERFECTE ESTUDI ANATMIC

FORA

VOLENTA MIRADA
CELLES ARQUEJADES
(TERRIBILIT)

LA PIETAT DEL VATIC

ARQUITECTE

MIQUEL NGEL
UN GENI
ESCULTOR

ESCULTOR

PINTOR

CREACI D
ADAM
CAPELLA
SIXTINA

CAPELLA SIXTINA

CREACI DADAM. ( VOLTA CAPELLA

SIXTINA)