LA REFORMA PROTESTANT

IES MOIXENT

REFORMA

QESTIONS CANVIS RELIGIOSOS

INTRODUCCI.
1- Qu es la Reforma? PROFESSOR
2.-Per qu va sorgir la Reforma?
3.- Per qu afirmen que l Esglsia Catlica estava en crisi? Trets de la crisi de
Esglsia Catlica
4.-Enumera moviments de Reforma?

LUTERANISME
5.- Qui va ser lartfex de la Reforma luterana?
6.- Quan es va iniciar aquest moviment religis?
7.- Per qu es va iniciar?
8.- Com va reaccionar la jerarquia catlica ?
9.- Compara el catolicisme amb el luteranisme. Cinc diferncies.
10.- Per on es va difondre el luteranisme?
11.- Per qu la rpida expansi del luteranisme en territori alemany?

LA REFORMA PROTESTANT
CANVIS RELIGIOSOS

CONCEPTE DE
REFORMA
QU S LA REFORMA
PROTESTANT?

RUPTURA
UNITAT
RELIGIOSA
EUROPA
OCCIDENTAL.
-CATLICS
-PROTESTANTS
O
REFORMADORS

CAUSES DE LA
REFORMA

MOVIMENTS
REFORMISTES
ESGLSIES
PROTESTANS

PER QU VA
SORGIR?

CRISI DE
LESGLSIA
CATLICA

LA RESPOSTA
DELESGLSIA
CATLICA

CONSEQN
CIES DE LA
REFORMA

LA
CONTRAREFORMA

-LUTERANS
-CALVINISTES
-ANGLICANS

-CONCEPTE
-CONCILI DE
TRENTO
-COMAPNYIA
DE JESS

-DIVISI
-GUERRES
-INTOLERNCIA

CONCEPTE . QU S LA REFORMA?
S UN MOVIMENT RELIGIS DEL
SXVI INICIAT PER MART LUTER

QUE VA INTENTAR MODIFICAR, A

PARTIR DE LA CRTICA,
DETERMINADES TRADICIONS,
DOCTRINES I SITUACIONS DE
CORRUPCI QUE VIVIA LESGLSIA
CATLICA
AQUEST MOVIMENT CRTIC VA
SUPOSAR EL TRENCAMENT DE LA
UNITAT DE LESGLSIA
DOCCIDENT I LA VA DIVIDIR EN
DOS MEITATS: CRISTIANS
PROTESTANTS O REFORMADORS I
CRISTIANS CATLICS

CAUSA DE LA REFORMA
LA CRISI DE LESGLSIA CATLICA
(DESPRESTIGI DE LESGLSIA CATLICA)

Les altes
jerarquies vivien
envoltades de
luxes i riqueses.
On estava la pobresa
evanglica que
predicava Jess?
Relaxament dels
costums i de la moral

Absncia de
formaci i de
vocaci de gran
part del clergat

Venda dalts
crrecs
eclesistics o el
nomenament
per a estos
crrecs de
familiars.

Venda
dindulgncies
Perd dels
pecats
mitjanant la
compra dun
document
anomenat
indulgncia que
emetia el papa.

ALEXANDRE VI
RODERIC DE BORJA
CSAR BORJA
CSAR BORJA VA SER NOMENAT PEL SEU PARE, EL PAPA
ALEXANDRE VI, ARQUEBISBE DE VALNCIA ALS 17 ANYS I UN
ANY DESPRS VA ASSOLIR LA DIGNITAT DE CARDENAL.

LA REFORMA LUTERANA

LARTIFEX

LA CAUSA
QUE VA
PROVOCAR
LA RUPTURA

RESPOSTA
DE
LESGLSIA
CATLICA
DILEG
(DIETES)
EXCOMUNI
I
PERSECUCI.

NOVA
DOCTRINA
RELIGIOSA

RPIDA
EXPANSI
DE LA
NOVA
DOCTRINA
Per qu la
rpida
expansi?
Per on es va
expandir?

LES 95 TESIS
LUTER REBUTJA LA
VENDA
DINDULGNCIES
DESTINADA AL
PAGAMENT DE LES
OBRES DEL VATIC.

Per qu el papa (Lle X Mdici) que posseeix una riquesa ms gran que la
de molts grans rics, no edifica almenys la baslica de Sant Pere amb els
seus propis diners, en comptes de fer-ho amb els dels propis fidels?
Les indulgncies , per les quals els predicadors prometen grans mrits, no
en tenen sin un , el de lliurar diners. Cal ensenyar als cristians que el qui
dna als pobres o presta als necessitats actua millor que el qui compra
indulgncies.
95 TESIS 31 OCTUBRE 1517 WITTENBERG.

LUTERANISME VS CATOLICISME

LUTERANISME. Les persones se salven per la fe i no per les obres.

SALVACI

PAPER DELS
SACERDOTS

CATOLICISME. La salvaci saconsegueix per la fe i les bones obres

LUTERANISME. Defensa el sacerdoci universal. Els creients

es relacionen directament amb Du per loraci. Per tant els
sacerdots sn simples consellers i no intermediaris entre
Du i els fidels.
CATOLICISME. Defensa el protagonisme dels sacerdots com
intermediaris entre Du i els fidels.

INTERPRETACI
DE LA BBLIA

LUTERANISME. Defensa la lliure interpretaci de la

Bblia. La interpretaci de la Bblia queda a crrec de la
conscincia individual de cada creient.
CATOLICISME. Noms lEsglsia pot interpretar la Bblia.

LA BBLIA COM A
FONT DE LA
VERITAT

LUTERANISME. Lnica font de veritat pel

luteranisme es la Bblia. Dacord amb aquesta forma
de pensar, Luter va proposar la supressi de totes les
institucions i cerimnies religioses lorigen de les
quals no es troben a la Bblia (per exemple, el culte a
la Verge i als Sants, i els ordes monstics).
CATOLICISME . La Bblia es la base de la doctrina
per sha de completar amb la Tradici:
- Creences i prctiques que se remunten als primers
temps de lEsglsia i van se propostes pels Pares de
lEsglsia. Els Pares de lEsglsia sn un grup de
escriptors i bisbes dels primers segles del
cristianisme i els seus escrits sn fonamentals per a
la doctrina catlica. (SANT JERNIM, SANT
AGUST )

CULTE A LA
VERGE I ALS
SANTS

LUTERANISME. Van suprimir el culte a la

Mare de Du i als sants.
CATOLICISME. Defensa el culte a la Mare de
Du i als sants.

SAGRAMENTS

LUT. Dels set sagraments noms dos son vertaders: el

baptisme i leucaristia.
CATLICS. Hi ha set sagraments

ORGANITZACI
DE LESGLSIA

LUT. Nega l autoritat del papa, acaba amb la

jerarquia i elimina els ordes religiosos. Les
possessions de lEsglsia passen al poder civil (reis,
prnceps)
CATLICS. Afirmen el poder del papa,
lorganitzaci jerrquica.

DIFERNCIES
CATLICS I
PROTESTANTS
EDITORIAL
VICENS VIVES.

RPIDA EXPANSI

ALTRES MOVIMENTS DE REFORMA

CALVINISME
12.- Artfex
13.- Localitzaci. Per on es va estendre?
14- Doctrina. Principal principi religis del calvinisme.

ANGLICANISME
15.- ARTFEX.
16.- Com i quan va sorgir langlicanisme?
17.-Localitzaci.
18.- Compara anglicanisme i catolicisme. Una semblana i una diferncia.

ALTRES MOVIMENTS DE REFORMA

ALTRES MOVIMENT REFORMISTES

CALVINISME
-Artifex
-Doctrina
-Difusi

ANGLICANISME
-Artifex
-Causa i cronologia de la ruptura amb Roma
-Implantaci (localitzaci) de langlicanisme.
- Comparaci amb el catolicisme.

CALVINISME
JOAN CALV
DOCTRINA PREDESTINACI
ORIGEN I DIFUSI:
Doctrina determinista religiosa que sost
que lhome se salva o condemna segons
decideix la lliure, omnipotent i eterna voluntat
divina.
Doctrina de la salvaci, la qual enfatitza que l'home s incapa d'afegir
res per a obtenir la salvaci, i que noms Du s l'iniciador de tota la
salvaci, en tots els seus perodes;. La doctrina calvinista s, doncs, una
doctrina del monergisme (del grec mono que vol dir "un" i ergon que vol dir
feina); s a dir, que la salvaci no s un esfor cooperatiu entre Du
i l'home, sin que depn completament de Du.

ANGLICANISME
ARTIFEX
CRONOLOGIA DE LA RUPTURA: 1534
LACTA DE SUPREMACIA SE SEPAR DE ROMA I
ES VA AUTOPROCLAMAR CAP SUPREM DE LA
NOVA ESGLSIA.
CAUSA DE LA RUPTURA. El papa Climent VII li
nega lannulaci del matrimoni amb Caterina d
Arag, filla dels Reis Catlics.
IMPLANTACI DE LANGLICANISME.
DOCTRINA
-Dos sagraments
- Salvaci per la fe
- Nega el culte a la verge i als sants
ORGANITZACI
- Mant lestructura jerrquica: bisbes , arquebisbe
- Mxima autoritat s el rei.
- Fastuositat de les cerimnies religioses.

ANGLICANISME

EXECUTADES
PER
ADULTERI

ESGLSIA ANGLICANA
ARQUEBISBE DE
CANTERBURY
MXIMA AUTORITAT
ESPIRITUAL DE
LESGLSIA ANGLICANA

Rowan Wiliams
arquebisbe fins al 2012.

CONTRAREFORMA
19.-Defineix Contrareforma.
20.- Objectius de la Contrareforma.
21.- Instruments de la Contrareforma.
22.- Decisions del concili de Trento. (1545-1563)
23.-Qui eren els jesites?
24.- Analitza el paper del jesutes en el moviment de la Contrareforma catlica.

CONCEPTE I OBJECTIU
MOVIMENT REFORMADOR EN EL SI DE LA MATEIXA
ESGLSIA CATLICA
AMB DOS OBJECTIUS
A)POSAR FR A LA REFORMA PROTESTANT
B)MILLORAR EL FUNCIONAMENT DE LESGLSIA.

CONTRAREFORMA (CONTRARREFORMA)
1.-Concepte i objectius
2.-Instruments de la
Contrareforma

A) Concili de Trento 1545-63

- Concili: assemblea formada per alts crrecs
de lEsglsia, a fi de decidir en qestions
eclesistiques.
- Decisions relacionades amb la doctrina.
- Decisions relacionades amb la formaci.
- Decisions relacionades amb la disciplina i la
moral del clergat: vida exemplar i guardar el
celibat, obligacions dels bisbes a residir en les
seues dicesi.
- Decisions relacionades amb lextensi de la
fe: catequesis, noves escoles, jesutes
- Decisions relacionades amb la difusi del
protestantisme: Tribunal de la Inquisici, ndex
llibres prohibits, jesutes
B) Companyia de Jess.

Companyia de Jess
El pes major de la Contrareforma i la lluita
contra el protestantisme va correspondre a un
nou ordre, la Companyia de Jess, fundada el
1540 pel basc Ignasi de Loiola. A diferncia de
la resta dordres religiosos, aquest ordre es va
caracteritzar per estar organitzada a la
manera dun exrcit, per la rgida disciplina
interna, per la seva dependncia directa del
Papa
Instrument fonamental de la
Contrarreforma:
- Estendre la fe.
- Lluitar contra el protestantisme.

COMPANYIA DE JESS

FRANCESC I S MEMBRE DE LA COMPANYIA

DE JESS. JESUTA

Companyia de Jess
Per qu els jesutes van ser un efica instrument
de la Contrareforma?

Ignasi de Loiola
1491-1556

Els seus objectius fonamentals van ser la

propagaci de la fe i la lluita contra el
protestantisme, i els seus principals
mitjans dacci van ser: la predicaci, la
confessi (molts jesutes van ser
confessors dels monarques, fet que els va
permetre dacomplir un important paper
poltic), les missions (que es van estendre
per Amrica, frica i sia) i
lensenyament (els jesutes van fundar
collegis fora eficients, dirigits sobretot a la
formaci de les capes superiors de la
societat).

COLLEGI DE JESUTES A VALNCIA

GRAN VIA FERRAN EL CATLIC

AVINGUDA DE LES
CORTS
VALENCIANES

CONSEQNCIES
25.- Identifica i explica conseqncies de la Reforma protestant.

CONSEQNCIES
1.- Divisi dEuropa en dos blocs religiosos antagnics
2.-Guerres de religi. Les guerres de religi ms sagnats i duradores
tingueren lloc al Sacre Imperi i a Frana , i es van prolongar durant ms
dun segle.
3.- Intolerncia
- Als pasos catlics es perseguia els protestants i als pasos protestants
es perseguia els catlics.
- Es prohibiren llibres i qualsevol activitat cientfica que contradiguera
el dogma religis
- A Espanya la intolerncia va destacar:
A) Inquisici
B) Llista de llibres prohibits.
C) Estatuts de netedad de sang.

GUERRES DE
RELIGI
CARLES V EN LA
BATALLA DE
MLHBERG CONTRA
ELS PRNCEPS
PROTESTANTS
ALEMANS (1547)

INTOLERNCIA

MIQUEL SERVET (15111553) VA SER VCTIMA DE

LA INTOLERNCIA
REGNANT A EUROPA.
VA NEGAR EL DOGMA DE
LA SANTSSIMA
TRINITAT.