Professional Documents
Culture Documents
SEGLE XVII
CRISI I DECADNCIA DE
LIMPERI
REGNATS
FELIP III (1598-1621)
FELIP IV
(1621-1665)
CARLES II
(1665-1700)
INTRODUCCI
1.- Compara segle XVI i segle XVII respecte a dos aspectes:
1.1 Posici de la monarquia hispnica al mn.
1.2 Reis de casa d ustria (Habsburg) que van regnar.
CARLES V
2.-Cronologia del seu regnat
3.- Avantpassats
3.1 Qui eren els seus pares?
3.2 Qui eren els seus avis paterns?
3.3 Qui eren els seus avis materns?
4.-Identifica i localitza en un mapa els territoris heretats per Carles V
5.- Analitza els problemes interns de Carles V
5.1 Rebelli de les Comunitats
5.2 Revolta de les Germanies
6.-Analitza els problemes exteriors de Carles V
6.1 Objectiu de la seua poltica exterior.
6.2 Enfrontaments i causa de cadascun dels enfrontaments.
6.3 Abdicaci de lemperador Carles.
CASA DUSTRIA
CASA DUSTRIA
FELIP II
CARLES V
ESPLENDOR
CASA DUSTRIA
FELIP III
FELIP IV
DECADNCIA I CRISI
CARLES II
HERNCIA DE CARLES V
HERNCIA DE CARLES V
HERNCIA DE CARLES V
QUAN VA ESCLATAR?
CRONOLOGIA
ON VA TINDRE LLOC
AQUESTA REVOLTA?
LOCALITZACI
AGERMANATS
Artesans, camperols,
baix clergat.
Lders
Joan Llorens (artes)
Vicent Peris (artes)
DESENLLA I CONSEQNCIES
Com va acabar esta revolta?
Les tropes reials van sufocar la rebelli, al voltant de 800 agermanats van
ser executats entre ells el lder radical Vicent Peris
DOMINI DE MIL.
CASTELL DE CHAMBORD
Deixa la corona
imperial al seu
germ Ferran i
la resta de
possessions al
seu fill Felip.
FELIP II
7.- Cronologia del regnat de Felip II
8.- Identifica i localitza les possessions de Felip II.
9.- Per qu Felip II va augmentar les seues possessions durant el seu regnat?
10.- Per qu limperi de Felip II es coneix amb el nom de monarquia
hispnica?
11.- Analitza els problemes de poltica exterior de Felip II
11.1 Objectius
11.2 Enfrontaments.
11.3 Conseqncia daquesta agressiva poltica exterior.
FELIP II
1.-POSSESSIONS DE FELIP II DESPRS DE LA INCORPORACI DE
PORTUGAL LANY 1580. RENUNCI ALS TERRITORIS AUSTRACS I AL
TTOL IMPERIAL.
ERA LIMPERI MS GRAN QUE LA HUMANITAT HAVIA CONEGUT FINS
A LES HORES I ES GOBERNAVA DES DE MADRID , ESPANYA ERA EL
CENTRE DE LIMPERI I PER AQUESTA RA , L IMPERI DE FELIP II HA
REBUT EL NOM DE MONARQUIA HISPNICA
2.- POLTICA EXTERIOR
A) OBJECTIUS
B) ENFRONTAMENTS
1.- FRANA. CAUSA I DESENVOLUPAMENT
2.- TURCS. CAUSA Y BATALLA.
3.- PASOS BAIXOS. CAUSES I DESENVOLUPAMENT (1566-1648)
4.- ANGLATERRA. CAUSA I DESENLLA
C) CONSEQNCIA ECONMICA DAQUESTA AGRESSIVA POLTICA
EXTERIOR
POSSESSIONS DE FELIP II
POSSESSIONS FELIP II
POSSESSIONS
FELIP II
BATALLA DE LEPANT
La propaganda va magnificar aquesta
victria convertint-la en una gran gesta. En
realitat, la flota turca noms va ser
neutralitzada de forma temporal
L
ARMADA INVENCIBLE
1588
AMRICA
CONQUISTA DAMRICA
ORGANITZACI DAMRICA
CAUSA DE LA CONQUISTA
METALLS PRECIOSOS
DESIG DE RIQUESA
TERRES.
POSSIBILITATS DE
COMER
EXPEDICIONS DE CONQUISTA
HERNN
CORTES
IMPERI ASTECA
1519-21
EXPEDICIONS DE CONQUISTA
FRANCISCO
PIZARRO
IMPERI INCA
1531-33
180 HOMES I 22 CAVALLS
EXPEDICIONS DE CONQUISTA
CONQUESTA DE
FILIPINES (1564)
EXPEDICIONS DEXPLORACI
EXPEDICIONS DEXPLORACI
FRANCISCO DE ORELLANA VA
RECORRER EL RIU AMAZONES
(1542)
SEGLE
XVI
SEGLE
XVIII
ECONOMIA. MINERIA
ELS METALLS PRECIOSOS DE AMRICA , SOBRETOT PLATA , VAN
SERVIR PER A FINANAR LA POLTICA IMPERIAL. LEXPLOTACI DE
LES MINES LORGANITZAVA LA CORONA , QUE ES QUEDAVA EN UN
PERCENTATGE DEL METALL EXTRET.
LA CORONA ES QUEDAVA AMB UN 20%DE TOTES LES
TRANSACCIONS COMERCIALS I RIQUESES DAMRICA
EXPLOTACIONS MINERES
MINES DE PLATA.
EXPLOTACIONS MINERES
COMER.CASA DE CONTRACTACI
Aquesta instituci establerta a Sevilla controlava tot el comer amb
Amrica. Sevilla era lnic port que estava autoritzat a comerciar amb
Amrica i el punt darribada de les flotes de les ndies
Tot el que eixia per a Amrica o arribava des d'Amrica passava per Sevilla.
Doncs la corona a travs de la Casa de Contractaci es quedava amb un
percentatge del intercanvis.
SOCIETAT AMERICANA
SISTEMES DE TREBALL
ENCOMIENDA
A les terres conquistades es va establir l encomienda que consistia en lliurar
lots de terra amb els seus habitants indis als espanyols que havien destacat en
la conquista. Els encomenderos els instruen en la fe catlica i els protegien i
els indis a canvi havien de pagar un tribut en espcie o en treball. Els
encomenderos cometeren grans abusos.
MITA
La mita va ser una forma d'aprofitament del treball indgena durant la
colonitzaci espanyola del continent americ. Va ser molt emprada en el
treball miner, i obligava les comunitats indgenes a subministrar un
determinat nombre de treballadors durant perodes limitats de temps.
USTRIES MENORS
FELIP III, FELIP IV, CARLES II
SEGLE XVII
DECADNCIA
Mir los muros de la patria ma,
si un tiempo fuertes ya desmoronados
de la carrera de la edad cansados
por quien caduca ya su valenta.
Salme al campo: vi que el sol beba
los arroyos del hielo desatados,
y del monte quejosos los ganados
que con sombras hurt su luz al da.
Entr en mi casa: vi que amancillada
de anciana habitacin era despojos,
mi bculo ms corvo y menos fuerte.
Vencida de la edad sent mi espada,
y no hall cosa en que poner los ojos
que no fuese recuerdo de la muerte.
POEMA DE QUEVEDO
SEGLE XVII
En les relacions internacionals aquest segle va significar la prdua de
lhegemonia de la monarquia hispnica a favor de la francesa.
A Espanya van regnar els ustries menors: Felip III, Felip IV i Carles II.
Monarques amb una personalitat ms dbil que la dels seus antecessors .
AUSTRIES MENORS
FELIP III
-Favorit, privat o valido, persones de l absoluta confiana reial que governava
en el seu nom.
-Poltica interior. Expulsi dels moriscos 1609. Eixida dEspanya dunes 300.000
persones, que van despoblar llogarets i van privar els senyors duna m obra submisa i
treballadora. Va perjudicar, sobretot, el regne de Valncia on els moriscos eren ms
nombrosos i realitzaven importants tasques agrries.
-Poltica exterior pacifista
Treva del Dotze Anys amb els rebels de les Provncies Unides (1609-1621)
FELIP IV (1621-1665)
1.- PRIVAT O VALIDO DEL REI FELIP IV
2.- POLTICA EXTERIOR. GUERRA DELS TRENTA ANYS
2.1 CRONOLOGIA:
2.2 LOCALITZACI: EUROPA CENTRAL
2.3 BNDOLS :
- CATLIC: PRNCEPS CATLICS, ALEMANYS, USTRIA I MONARQUIA
HISPNICA
- PROTESTANTS: PRNCEPS PROTESTANTS ALEMANYS, REGNE DE
DINAMARCA, REGNE DE SUCIA, PROVNCIES UNIDES I FRANA DES DE 1635, REGNE
CATLIC PER ENEMIC ACRRIM DELS HABSBURG QUE REGNEN A USTRIA I
ESPANYA.
2.4 CAUSES
2.5 DESENLLA I CONSEQNCIES
3.- POLTICA INTERIOR. PROJECTE DE REFORMA. UNI DARMES
3.1 QU PRETENIA AQUESTA REFORMA? CONTINGUT DE LA REFORMA.
3.2 OPOSICI A LA REFORMA. REVOLTES DE 1640.
- REVOLTA A PORTUGAL
- REVOLTA A CATALUNYA (1640-1652)
FELIP IV
COMTE-DUC DE OLIVARES.
(1621-43)
OBRA DE VELZQUEZ
FELIP IV
OBRA DE VELZQUEZ
PRNCEPS CATLICS
ALEMANYS
EMPERADOR DUSTRIA
(CASA HABSBURG)
(CATLICS)
MONARQUIA HISPNICA
(CATLICS)
PRNCEPS PROTESTANTS
ALEMANYS
REGNE DE DINAMARCA
(PROTESTANTS)
REGNE DE SUCIA
(PROTESTANTS)
PROVNCIES UNIDES
(PROTESTANTS)
FRANA 1635
(CATLICS) ENEMIC DE
LA CASA DHABSBURG
VICTRIES INICIALS
DERROTA
DELS
TEROS
ESPANYOLS
DAVANT DE
LES TROPES
FRANCESES
GALERIA
DELS
ESPILLS.
VERSALLES.
LA UNI DARMES
EL PROJECTE DE REPARTIR LES DESPESES MILITARS ENTRE
TOTS EL TERRITORIS DE LA MONARQUIA HISPNICA DAVANT
LA NECESSITAT DE FINANAMENT DE LA CORONA IMMERSA
EN LA GUERRA DELS TRENTA ANYS Y LA REBELLI DELS
PASOS BAIXOS (PROVNCIES UNIDES)
LA GUERRA CONTRA
CATALUNYA VA
ACABAR AMB LA
VICTRIA REIAL
PER EL MONARCA
VA DESISTIR EN LA
SEUA POLTICA
CENTRALITZADORA
DE LA UNI
D'ARMES
CARLES II (1668-1700)
EL REI MOR SENSE HEREUS I ESCLATA EL PROBLEMA
SUCCESSORI: UNA GUERRA PER LA CORONA D'ESPANYA ON
TRIOMFAR EL PARTIT BORB
El darrer rei hispnic de la casa dustria, Carles II
dHabsburg era un personatge malalts i mancat
dintelligncia. El nunci papal el descriuria com feo
de rostro; tiene el cuello largo, la cara larga y como
encorvada hacia arriba; el labio inferior tpico de
los Austria; ojos no muy grandes, de color azul
turquesa y cutis fino y delicado [...]. No puede
enderezar su cuerpo sino cuando camina, a menos
de arrimarse a una pared, una mesa u otra cosa. Su
cuerpo es tan dbil como su mente. De vez en cuando
da seales de inteligencia, de memoria y de cierta
vivacidad, pero no ahora; por lo comn tiene un
aspecto lento e indiferente, torpe e indolente,
pareciendo estupefacto. Se puede hacer con l lo que
se desee, pues carece de voluntad propia
FELIP V
ARXIDUC CARLES
DUSTRIA