You are on page 1of 54

UN TRABAJO POR COMPETENCIAS EN UN CENTRO EDUCATIVO DONDE HAY VIDA 24 HORAS AL DA, 7 DAS A LA SEMANA Y 365 DAS AL AO:

TODO UN RETO!
Nria Lpez Roca *Docente y coordinadora del Programa Escolar del centre SE Es Fusteret

JORNADES D'EXPERINCIES PIP. LES COMPETNCIES BSIQUES .


CEP 9 DE juny 2011

INTRODUCCIN
En la siguiente comunicacin nos gustara presentarles una alternativa funcional y constructiva para la ejecucin de medidas privativas de libertad desde un modelo competencial: organizar un centro de menores cuyas intervenciones lleguen a estar estructuradas por competencias bsicas marcadas por la LOE como hilo conductor y motivo de cohesin entre todos los profesionales del centro.

ORGANIGRAMA
D. G. Menores y Familia de la Consejera de Asuntos Sociales promocin y inmigracin del Govern Balear

FUNDACIN INSTITUTO SOCIOEDUCATIVO SESTEL


Ejecucin de la medidas de privacin de libertad Llei 5/2.000
Centro de Incorporacin Social Centre Mussol

D.G Innovacin educativa i formacin del Profesorado de la Consejera Educacin y Cultura Govern Balear

Centre Socioeducativo Es Pinaret

Centre socioeducativo Es Fusteret

AULES ESCOLARS

NUESTRA INTENCIN

LORP 5/2000

LOE 2006

PEC FUSTERET

Una competencia bsica es un conjunto de conocimientos, habilidades y actitudes que debe alcanzar el alumnado al finalizar la enseanza bsica para:

Lograr su realizacin y desarrollo personal

Incorporarse a la vida adulta de forma plena

Ejercer debidamente la ciudadana

Ser capaz de continuar aprendiendo a lo largo de la vida

OBJETIVOS COMPARTIDOS CON LEY 5/2000

PERFIL DELS MENORES /ALUMNOS: NECESIDADES EDUCATIVAS


Jvenes en situacin de cumplimiento de medidas de privacin de

libertad

Esto nos facilita y garantiza

UN ENTORNO ESTRUCTURADO, PAUTADO Y SUPERVISADO.


Alumnos que presentan el nivel curricular que no corresponde a su

edad por motivos de absentismo, rechazo escolar y/o situacin de exclusin social pero su una potencial significativo. NECESIDAD DE ACELERAR EL PROCESO DE AP. A PARTIR DE SUS COMPETENCIAS Y EXPERIENCIAS VIVIDAS

PERFIL DELS MENORES /ALUMNOS: NECESIDADES EDUCATIVAS


Necesidades en el desarrollo constructivo de su competencia social o con necesidad de aprender a hacer buen uso de ellas. PROCESO DE MADURACIN PERSONAL

Necesidades de reinsercin social.


NECESIDAD DE UNA INTERVENCI GLOBAL / INTEGRAL

LA REALIDAD EDUCATIVA DE FUSTERET

OBJETIVOS GENERALES
MOTIVAR AL GRUPO -CLASE HACIA LAS TAREAS ESCOLARES. RECUPERAR EL GUSTO POR APRENDER Y POR SENTIRSE ALUMNO Dinamizar y funcionalizar el desarrollo de las asignaturas. Asegurar el logro por parte de todo el alumnado de los objetivos mnimos de curso, potenciando as la percepcin de autoeficacia y competencia frente al contexto escolar.

ESTRUCTURACIN DE NUESTRA INTERVENCIN EDUCATIVA


CMO

PEC FUSTERET + LOE 2006


..\..\CEP2011\FASE 2 TAULES D'ANLIScomp-sub-dim15demarzo2011.docGRAELLA MENSUALTALLERES PER CCBB.doc

ALGUNAS DE LAS ESTRATEGIAS EN IMGENES

PORQUE UNA IMAGEN VALE MS QUE 1.000 PALABRAS

CMO?

PRENSA: UN GRAN LIBRO

LEYENDO LA PRENSA

LEYENDO LA PRENSA

COMPRENSIN LECTORA

APRENDIENDO DEL DIARIO...

GRAMTICA APLICADA

LA NOSTRA REVISTA _Revista(1).pdf

LA HISTORIA A TRAVS DEL CINE CINE PARA EDUCAR

EL TIEMPO ES ORO
PROYECTOS

HISTORIA Y CINE
Prehistoria Historia
E. Antigua
En busca del fuego Gladiator

E. Med.
El guerrero Camelot n13

E.Mod.
1492

E.Contemp

ao 0

A.C N negatius

D.C N positius

VIDEOFRUM

PROYECTOS DE INVESTIGACIN

PROYECTOS DE INVESTIGACIN

NUESTROS LIBROS DE TEXTO

PROYECTOS DE INVESTIGACIN

EXPOSICIONES ORALES

ACTIVIDADES DE FUNCIONALIZACIN DE LAS MATEMTICAS


TALLER

ECONOMA DOMSTICA TALLER DE FACTURACIN TALLER DE MOVIMIENTOS BANCARIOS TALLER DE CONVERSIONES DE MONEDAS CONTABILIADAD POR ORDENADOR (EXCEL)

MOMENTOS DE TRABAJO INDIVIDUAL

TRABAJO INDIVIDUAL

TRABAJO INDIVIDUAL

TRABAJO INDIVIDUAL

MATERIAL ELABORADO POR NOSOTROS: CONEPTUALES, POWER POINTS. MAPAS. PROYECTOS TECNOLOGA
MAPAS

MAPAS CONCEPTUALES

PRUEBA DE EVALUACIN

POWER POINTS

POWER POINTS

NUESTROS MAPAS

MAPA MUNDI 2010

TECNOLOGA
Construyendo nuestro centro

TECNOLOGA

TALLER DE DESENVOLUPAMENT PERSONAL / ED. PARA LA CUIDADANA

ENTENDER NUESTRAS RESPONSABILIDADE JUDICIALES

OTRA ACTIVIDADES (I)


-FIESTAS / COMIDAS

-RECETAS / PRESUPUESTOS DE GASTOS


-RECETARIOS -ELABORACIN DE COMIDAS DIVERSAS

FIESTAS

CONCLUSIONES FINALES

La LOE y su enfoque metodolgico ha puesto nombre y


sobre todo base legislativa una forma de intervencin defendida por nosotros hace ha algunos cursos.

Trabajar en un centro donde hay vida las 24 horas del da, los siete das de la semana y los 365 de aos, adems de suponer un reto, significa multitud de momentos, de profesionales y de oportunidades de aprendizaje, que bien gestionados tienen que derivar en el xito de personas que

llevan toda su vida fracasando.

CONCLUSIONES FINALES

ste es el camino, sta es la manera ahora slo falta tiempo para


poder demostrarlo.

GRACIAS martinnuria@ono.com

A NUESTROS CHICOS Y CHICAS GRACIAS ... POR AYUDARNOS A SER MEJORES PROFESIONALES PERO SOBRE TODO MEJORES PERSONAS.

BIBLIOGRAFIA
Lpez Roca, N La reinserci al sistema educatiu ordinari des del Programa Escolar dun centre socioeducatiu per menors infractors amb mesures judicials dinternament. Memria d'investigaci. Presentada per: Nria Lpez Roca. Dirigida per: Dr. Joan Jordi Muntaner Guasp. Octubre, 2004. Universitat de les Illes Balears. Departament de Cincies de l'Educaci. Facultat d'Educaci. Ley Orgnica, del 12 de enero, Reguladora de la Responsabilidad Penal de los Menores. BOE n 13, del 2 de enero de 2.000

BIBLIOGRAFIA
RD 1513/2006 i RD 1631 que estableixen els ensenyaments mnims a EP i ESO defineixen 8 competncies bsiques Decret 73/2008, de 27 de juny, pel qual sestableix el currculum de leducaci secundria obligatria a les Illes Balears Funes J. (1990) "La reinsercin social de los menores infractores". Encuentro sobre servicios Sociales y reinsercin social de delincuentes y jvenes inadaptados. Sevilla.
Pujolas, P. y otros (1997). Cmo atender la diversidad de necesidades educativas de los alumnos en el aula? Una experiencia de autorreflexin en grupo para mejorar la prctica docente en un instituto de enseanza secundaria. En N. Illn y A. Garca (Coors.), La diversidad y la diferencia en la ESO: retos educativos para el siglo XXI (pp. 177-209.: Mlaga .Aljibe.

You might also like